Aquest matí en llevar-me m'he adonat que estic
com el temps "Tocat per el Mestral" i per això a Un Toc de Rock
tindrem avui un munt de balades i mitjos temps. Em sento romanticón... Què li
vaig a fer? I en aquest recorregut que fem dues vegades per setmana per la Història Musical
dels últims cent anys comptarem amb els irlandesos Four Men and A Dog, però
també tindrem a Foreigner, Bonnie Tayler, Sad Cafe, Faith Band, Guns n’Roses i
Bonnie Raitt, si bé acabarem amb country que ens portaran Alison Krauss, Little
Big Town i Reba McEntire. Ara connecto el botó de posada en marxa i comença el
programa des de les emissores per les que surto a l’aire o internet, si t’el
descarreges del blog, el facebook de Montse Aliaga o les webs de les emissores
que ho permeten. Sóc Mario Prades i obro la barraqueta dient-vos alló de
Benvinguts a Un Toc de Rock
Four Men and A Dog – Mother of Mercy 1995
Per començar el programa d’avui d’Un Toc de Rock
us porto una cançó de la banda irlandesa Four Men and a Dog, un grup que es van
donar a conèixer en el Belfast Folk Festival celebrat l’any 1990, si bé jo no
m’atreviria a dir que son una banda de folk, ni de molt lluny. Aquest tema que
va ser editat també en format single, es trobava en el tercer àlbum de Four Men
& A Dog que és va titular "Doctor A's secret remedies", un dels
seus millors treballs, editat a Espanya l’any 1995, encara que en el Regne
Units es va publicar un any abans, el 1994. En total porten publicats 6 àlbums,
l’últim “Wallop the Spot” al 2007. La música de Four Men and A Dog és un
complet mestissatge d’estils i barreja jazz, blues, bluegrass, swing, salsa, 
polka i tocs de rap. El grup Four Men & A Dog l'integraven Cathal Hayden
(fiddle), Gerry O'Connor (banjo i fiddle), Gino Lupari (bodhran, bone i
cantant), Kevin Doherty (guitarra i cantant) i Donal Murphy (acordió). En
aquesta gravació van comptar amb Tom Flowerman al piano i també van col·laborar
Garth Hudson, Randy Ciarlante i Rick Danko. Aquest tema és un dels que a mi més
m'agraden d’aquest CD de Four Men and A Dog que es va gravar en els Levon
Helm's studios de Woodstock, a Nova York, encara que reconec que en alguns
moments en aquesta cançó els Four Men & A Dog em recorden i molt als Dire
Straits de Mark Knopfler, aquells dels seus inicis.
Guns n’Roses – November rain 1991
El grup nord-americà Guns n'Roses van realitzar
un curiós i arriscat experiment l'any 1991, van publicar simultàniament el dia
17 de setembre dos discos dobles titulats "Use your ilusion" volum un
i volum dos, amb la mateixa portada encara que amb els colors canviats, com us
deia dobles cadascun d’ells. Amb tot el que això representava d'encariment de
costos i el consegüent risc que no es venguessin tots dos productes,
sorprenentment la cosa els va funcionar i avui són dos dels millors àlbums de
Guns n'Roses. En el segon disc es va incloure una bona versió del “Trucan a les
portes del cel” de Bob Dylan, però “November rain” que escoltem ara es trobava
en el primer d’ells que era de color groc i que es calcula que ell sol ha venut
més de 18 milions de còpies. És clar que els crítics l'han considerat
"l'àlbum més trist" de Guns n'Roses, La portada de tots dos es diu
que està inspirada en un fresc pintat per Rafael anomenat 
"L'escola
d'Atenes". En aquesta gravació la banda està integrada per Axl Rose
(cantant i guitarra) que també toca el piano, Saul Hudson, conegut com Slash a
la guitarra, Izzy Stradlin (guitarres, sitar i cors), Duff McKagan (baix,
segona veu i percussions), Matt Sorum (bateria, percussions i veu) i Dizzy Reed
(piano, òrgan, teclats i veu), però també van col·laborar Steven Adler
(bateria), Howard Teman (piano), Shannon Hoon (cors) i el grup The Waters als
cors, precisament en aquest tema. Guns n'Roses van començar el 1985, però
posteriorment van sorgir conflictes entre Axl Rose i Slash, aquest va abandonar
el grup. De fet s'han produït molts canvis entre els seus membres al llarg dels
anys, encara que sota el lideratge del cantant Axl Rose, Guns n'Rose segueixen
en actiu.
Bonnie Raitt – Million miles 2012
L'extraordinària guitarrista i cantant
nord-americana Bonnie Raitt va incloure aquest tema que escoltem ara “Un millió
de milles” en el seu àlbum "Slipstream" que va publicar el 10 d'abril
de 2012 i s'havia gravat als estudis Ocean Way Recording i The Garfield House.
Aquest disc va ser declarat per la revista especialitzada American Songwriter
Magazine com el millor àlbum de l'any i el millor dels últims 40 anys. La
veritat és que encara que es tracta indiscutiblement d'un gran disc, això últim
ho considero una mica exagerat, si trobo encertat que nomenessin a Bonnie Raitt
"Millor intèrpret de blues de l'any 2012". A l'agost l'àlbum havia
superat les 230.000 còpies venudes i va pujar al lloc 22 en la llista dels
millors discos del 2012, en aquesta ocasió segons la revista Rolling Stone.
Aquesta cançó és la versió d'un tema de Bob Dylan que Bonnie Raitt ens porta a
Un Toc de Rock. En la gravació de l'àlbum i a més de la cantant i guitarrista, 
van participar un munt de músics, entre ells trobàvem a Mike Finnigan, George
Marinelli, Johnny Lee Schell, James Hutchinson, Ricky Fataar, Luis Conte, Maia
Sharp, Bill Frisell, Greg Leisz, Patrick Warren, Gang, Paul Brady, Jay
Bellerose, Al Anderson, David Piltch, Jeff Young i crec que em deixo algun.
Bonnie Raitt va néixer el 8 de novembre de 1949 a Burbank, Califòrnia i
era filla del cantant i actor John Raitt i la pianista Marjorie Haydock. Va
debutar l'any 1971 amb el LP "Bonnie Raitt" i porta publicats 17
discos d'estudi, 4 recopilatoris i 28 singles. Bonnie Raitt es va casar amb
l'actor Michael O'Keefe el 27 d'abril de 1991, però es van divorciar el 9 de
novembre de 1999. L'any
2008 i al costat del cantant i guitarra Jackson Browne i el baixista James
"Hutch" Hutchinson va fer campanya política a favor dels Demòcrates i
donant suport al candidat John Edwards.
Foreigner – Girl on the Moon 1981
Aquest és un dels principals temes que es van
recollir a l'àlbum "4", al costat de "Waiting for a Girl Like
You", del grup nord-americà Foreigner, una de les grans bandes de AOR i
que es un disc conegut popularment com "Foreigner 4". La cançó va ser
escrita per Mick Jones i Lou Gramm, principals compositors de la banda. Us
explicaré una curiositat, inicialment l'àlbum s'havia de dir "Silent
Partners" i la portada, dissenyada per l'agència Hippnosis, era en blanc i
negre, representant a un home jove al llit, amb un parell de binoculars que
apunten per sobre. El disseny original va ser rebutjat per els nois de la
banda, ja que van creure que era massa "homosexual" i finalment van
decidir canviar-ho per "4" i la portada que veurieu al blog, amb tan
sols el número, tret d’una imatge del cinema, de la numeració quan comença una
pel·lícula. En a aquesta gravació els Foreiger són Lou Gramm (cantant i
percussió), Mick Jones (guitarra, teclat i cors), Rick Wills (baix i cors) i
Dennis Elliott (bateria i cors), però van comptar amb un munt de músics de
suport, entre ells Junior Walker (saxo), 
Hugh McCracken (guitarra slide),
Thomas Dolby (sintetitzadors), Robert John "Mutt" Lange (cors), Larry
Fast (sintetitzador seqüencial), Michael Fonfara (teclats), Mark Rivera (saxo),
Bob Mayo (teclats) i Ian Lloyd (cors). L'àlbum va aconseguir la primera posició
de les llistes del Billboard, així com un parell dels singles que es van
extreure, encara que aquest tema que escoltem ara no es va publicar en format
senzill. Foreigner estava integrada per músics britànics i nord-americans i es
va crear a Nova York l'any 1976. Un dels fundadors Ian McDonald venia del mític
grup anglès King Crimson. Inicialment van ser sis components, però al llarg
dels anys han hagut molts canvis en la formació de Foreigner que es calcula han
arribat a vendre més de 80 milions de discos a tot el món, gairebé 38 milions
només als Estats Units.
Faith Band – Dancin’ shoes 1978
Aquesta altra bona banda nord-americana d'AOR són
uns desconeguts al nostre país, tot i que en el seu moment l'àlbum "Rock'n
Romance" va estar a punt d'editar-se, l’any 1978, però finalment la
discogràfica Ariola va decidir no fer-ho i va quedar inèdit a Espanya. Va ser
un dels discos d’aquella famosa caixa de “deixalles” de la que us he parlat en
diverses ocasions. Era el tercer àlbum d'aquest grup creat a Indianapolis,
Indiana, l'any 1973 i el tema es va publicar en single arribant al lloc 20 del
Billboard, mantenint-se diverses setmanes a les llistes. En aquest disc el grup
està integrat per Carl Storie (cantant i harmònica), David Bennett (guitarres),
John Cascella (teclats, saxo i cors), Mark Cawley (baix) i Dave Barnes
(bateria). Aquest tema que us he 
seleccionat ara per compartir en Un Toc de
Rock era una composició del cantant Carl Storie (a la foto), però en 1979 va
ser versionada i col·locada en les llistes britàniques pel bateria i cantant
britànic Nigel Olsson que durant molts anys va formar part de la banda d'Elton
John. Per cert Nigel ha tret set discos en solitari, encara que aquest tema va
ser el seu gran èxit. Els Faith Band han publicar en total set àlbums, entre
discos d'estudi i recopilatoris. Quan es van separar Carl Storie i el baixista
Mark Cawley van crear el duet Blinding Tears, l'any 1985, i també van gravar en
solitari, Dave Bennett va treure un disc pel seu compte i va treballar formant
duet amb el seu germà Terry Bennett i el teclista i saxo Johnny Cascella es va
unir a la banda de John Cougar Mellencamp, va morir l'any 1992. Els Faith Band
es van reunir de nou i van gravar un altre disc l'any 2013, però jo els he
perdut la pista.
Sad Cafe – She do for me 1981
Anem a escoltar de nou al grup britànic Sad Cafè
a Un Toc de Rock ja que es tracta d'una banda de gran qualitat, englobada així
mateix dins del AOR angles i amb molt bons músics. Aquest tema “Ella está feta
per a mi” us el extrec des de l'àlbum amb el qual jo vaig descobrir tardanament
a Sad Cafe, el seu sisé treball d’estudi, i que tenia un títol i una portada
molt espanyols. Es va titular "Ole" i com comprovareu al blog, la
portada mostrava un toro de lídia amb les seves banderilles i tot, però molt
futurista ja que es tractava d'un toro-robot. L'àlbum va aconseguir la posició
72 en el Regne Units, però no es va classificar en els Estats Units. Sad Cafe
que en total han publicat deu discos, l’últim, un recopilatori, l’any 2001,
eren de Manchester, es van crear l'any 1976, van treure el seu primer àlbum “Fanx Tara” l’any 1977 i van estar en actiu fins al 
1990, encara que van tornar
al 98 per separar-se una altra vegada i tornar definitivament l'any 2012,
segueixen en actiu. És curiós perquè tot i que Sad Cafe han publicat discos a
Espanya, con aquest d’avui, són pràcticament uns desconeguts al pais. Hi ha
hagut molts canvis de components dins de Sad Cafe, un grup pel qual ha passat
Paul Carrack, Vic Emerson, Ashley Mulford, Steve Piggot i un munt més, però en
aquest enregistrament Sad Cafe l'integraven Ian Wilson (guitarra i cors), Paul
Young (cantant), Des Tong (baix i cors), Dave Irving (bateria i cors), Ashley
Mulford (guitarra), Lenni Zaksen' (saxos) i Vic Emerson (teclats i cors) que
havie format part dels Emerson, Lake & Palmer. Per cert, el cantant Paul
Young, nascut el 17 de juny de 1947, va morir el 15 de juliol del 2000.
Bonnie Tyler – If I sing you a love song 1978
Us porto ara a Un Toc de Rock una interesant
pregunta. Què passaria si et cantés una cançó d'amor? Això ens ho explicarà
Bonnie Tyler, una cantant d'extraordinària i també cazallera i cardada veu, des
d'aquest single que va tornar a ser recuperat en un "Greatest hits"
de l’any 1986 i que a la seva vegada, es va reeditar en versió CD l’any 1991.
Entre els grans hits de la bona cantant
britànica Bonnie Tyler destaquen "Total Eclipse of the Heart"
que va arribar a la primera posició en els Estats Units, Canadà, Austràlia i
Anglaterra i va guanyar el premi Variety Club en el Regne Unit, pel millor
single de 1983, sense oblidar "It's a Heartache", juntament amb
aquest tema que escoltem avui al programa "Si et cantes una cançó
d'amor". El veritable nom de la cantant britànica Bonnie Tyler és Gaynor
Hopkins i va néixer el 8 de juny de 1951, en Sweken, Gal·les. Aquest tema es va
publicar en single l’any 1978 i es va extreure del LP "It's a
Heartache" i precisamente el 
single amb aquest títol va impedir a aquesta
cançó que escoltem ara pujar més alt en les llistes al desbancar-la com a tema
estrella del disc. Per cert, em va sorprendre i molt descobrir a la veterana
cantant anglesa Bonnie Tyler entre els participants en el festival d'Eurovisió
del 2013, representant al seu país amb la cançó “Believe in me” i que tot i que
no va guanyar, era molt bona i ja l’hem escoltat al programa fa tres o quatre
temporades. La veritat, no se que pintava aquesta cantant d'extraordinària i
personal veu en un festival desacreditat i cremat com aquest. Aquella cançó es
va incloure en el seu àlbum "Rocks and Honey", publicat el 6 de maig
del 2013.
Reba McEntire – Ring on her finger, time on her
hands 1995 / 2008
Leland Sklar (baix), Carlos Vega (bateria) i a la secció de corda la Nashville String
Machine, a més d'un bon munt de músics entre els quals trobem a la cantant
Trisha Yearwood als cors. Va ser produït per la pròpia Reba McEntire. Per cert
el disc recopilatori del que jo us l'he extret "50 Greatest Hits", va
aconseguir el lloc 18 a
Anglaterra i el 41 als Estats Units. En total Reba McEntire porta publicats 93
singles dels quals 25 han aconseguit la
primera posició en les llistes del Billboard, a més de 27 àlbums
d'estudi, 3 discos en directe i 15 recopilatoris. Reba McEntire va néixer a
Kiowa, Oklahoma, el 28 de març de 1955. En una gira que estava fent i a causa
d'un accident d'aviació produït a prop de San Diego, van morir vuit dels músics
de la seva banda, a més del pilot i el copilot, allò va marcar a la cantant ja
que molts d'ells portaven anys amb ella. El seu següent disc, editat l'octubre
de 1991, es va titular "For My Broken Heart" i totes les cançons
tractaven sobre el tema i estava dedicat a la memòria dels seus amics morts en
aquell accident d'avió que es va produir el 16 de març del 1991.
Little Big Town – Shut up train 2010
Dins el country més comercial, encara que sense
detriment de la qualitat, trobem al grup vocal Little Big Town dels quals
compartirem ara aquest tema "Calla tren" que us he extret de l'àlbum
"The Reason Why", el seu quart disc d'estudi i que es va publicar el
24 d'agost del 2010, aconseguint la primera posició en les llistes de country
del Billboard, mantenint-se tres setmanes en aquesta posició i la cinquena en les
de pop. De l'àlbum es van extreure tres singles, encara que aquest tema no va
ser un d'ells. La cançó va ser escrita per Chris Lindsey i Luke Laird Tompkins,
sent el cantant principal en el tema Karen Fairchild. Little Big Town està
integrat per Karen Fairchild (cantant i pandereta), Kimberly Schlapman (cantant
i pandereta), Phillip Sweet (cantant i piano) i Jimi 
Westbrook (cantant i
guitarra acústica). En la gravació d'aquest àlbum van comptar amb un munt de
músics, entre ells Dan Dugmore (pedal steel), Shannon Forrest (bateria), Jay
Joyce (guitarra), Wayne Kirkpatrick (guitarra de 12 cordes, piano i altres
instruments), Phil Madeira (orgue Hammond), Jimmie Lee Sloas (baix) i altres,
en total van intervenir 16 músics. Little Big Town es van crear l'any 1998 a Homewood, Alabama i
des de la seva fundació sempre han estat els mateixos cantants, alternant la
veu solista depenent de les cançons ja que els quatre posseeixen bones
harmonies vocals. Van debutar l'any 2002 amb l'àlbum "Little Big
Town" i segueixen en actiu, recollint èxits. Porten publicats 8 àlbums
d'estudi, l'últim "The Breaker" es va editar el passat 24 de febrer i
ja ha estat número 1 de la llista d'àlbums de country del Billboard.. 
Alison Krauss – Make the world go away 2017
I acabarem Un Toc de Rock per avui escoltant
aquesta meravellosa cançó "Fer que el món s’en vagi", escrita per
Hank Cochran que ens portarà la nord-americana Alison Krauss des del seu últim
treball discogràfic "Windy City", cinquè àlbum d'estudi en solitari
de la cantant de country i bluegrass, produït per Buddy Cannon i que es va
posar a la venda el 17 de febrer passat i del qual també s'ha publicat una
edició limitada en vinil. Va debutar en el número 1 en les llistes dels Estats
Units i també al Regne Unit, aconseguint el lloc nou a les d'àlbums de pop del
Billboard. Per cert, aquesta cançó només s'ha inclòs en la versió "de
Luxe" com bonus track i ja l'havia gravat Ray Price al 1963, encara que
existeixen moltes altres versions, entre elles les de Timi Yuro, Elvis Presley,
els Osmond, Dean Martin, Charly McClain, Roger Whittaker, Mickey Gilley,
Martina McBride, Engelbert Humperdinck, Jimmie Rogers i Tom 
Jones, entre moltes
altres. Alison Kraus compta en aquest tema amb la col·laboració del cantant
Jamey Johnson. Tornant a Alison Kraus, a la qual no escoltàvem a Un Toc de Rock
des de fa un parell de temporades, la cantant i violinista va neíxer el 23 de
juliol de 1971 a
Decatur, Illinois i va ser la líder del grup Alison Kraus and The Union Station
i també ha gravat amb els The Cox Family. Per cert que molts l'han descobert
quan va gravar l'àlbum "Raising Sand", editat el 23 d'octubre de 2007, a duet amb Robert
Plant, el que va ser cantant de Led Zeppellin i que els va valer un Grammy i
aixó, tenint en compta la carrera de la noia i la seva amplia discografía, es
penos.
Avui ens acomiadarem amb una frase que
s'atribueix a Confuci (28 de setembre de 551 a. C. - 479 a. C.), clar que a Confuci
se li atribueixen tantes dites que la veritat, no puc creure’m tingues temps de
dir-les totes:
“Tria una feina que t'apassioni i no hauràs de
treballar
en la teva vida”
Acaba Un Toc de Rock i us deixaré en companyía
d’aquelles emissores per les que el programa surt a les ones dues vegades cada
setmana o be per internet, si us el descarregueu des del blog, el facebook de
Montse Aliaga o les webs de totes les emissores que us ho permeten. Sóc Mario
Prades i ara baixaré la barraqueta fins el proper programa.
Apa, ens veiem pel món
Mario Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario