Nota del Productor, realitzador i director:
Tots els programes exposats en aquest blog,
Disposen d'un enllaç
per descarregar-sels,
sempre situat a peu de pàgina
La gent sempre ha
estat propensa a
posar etiquetes a la música, sobre tot aquí al país. Sorgeixen d'aquesta manera una col.lecció d'estils que en molts casos no són
res més que
l'etiqueta d'altres amb un toc personal de l'intèrpret que vol així ser més
"original", sense adonar-se que avui en
dia i parlant de música, pràcticament tot està inventat
sota el cel. Jo recordo que
en els anys
vuitanta va sortir un grup gallec
que va encunyar l'etiqueta "Porno pop", no era res més que pop en el més pur
i clàssic estil,
però les lletres
estaven plenes de
càrrega sexual. Obriré la barraqueta d'Un Toc
de Rock, des de la xarxa d'emissores de
la Federació
de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya escoltant
el que va ser líder de Semen
Up que va regrabar
aquesta cançó, la
més important en la carrera del
grup, al començar
el nou segle, on es parla d’una
feleció i aprofitaré per parlar del grup que va
crear després i de les carreres en
solitari d'ell i
la seva companya.
Benvinguts a Un Toc de Rock
Alberto Comesaña – Lo estás haciendo muy bien 2000
El gallec Alberto Comesaña es va donar a
conèixa al capdavant de Semen Up, la banda que liderava, una de les bones
formacions espanyoles dels vuitanta. Una de les seves cançons més carismàtiques
va ser aquesta que escoltem ara per obrir Un Toc de Rock i que us he extret
d'un CD titulat "Perversiones" que Alberto Comesaña va publicar l'any
2000, regraban de nou èxits de Semen-Up com aquest i altres temes de la seva
carrera en solitari després de deixar Amistades Peligrosas. L'àlbum va ser
produït per Marco Gutiérrez Rosa i es va publicar a través d'Hispavox. La
veritat és que Alberto Comesaña en les seves cançons sempre ha inclòs una gran
càrrega sexual, de fet la seva música es va denominar porno-pop i escoltant la
lletra d'aquesta cançó entendreu perfectament el perquè. Alberto Comesaña García
va néixa a Vigo l'1 d'agost de 1961. L’any 1984 Alberto va entrar a formar part
de Semen Up, amb els que va 
estar cinc anys fins al 1990 i van gravar sis
discos, després va crear Amistades Peligrosas. El grup Semen Up l'integraven
Alberto Comesaña (cantant), Pedro González (guitarra), Javier Martínez
(bateria), Gonzalo Gil (teclats), Luis García (baix) i Renato Ordi (saxo). Van
començar la seva trajectòria l’any 1985, llançant el Mini-Lp, de quatre cançons
"Lo estás haciendo muy bien", que incloïa la cançó que estem escoltant
ara donan títol, va ser el seu major èxit. La cançó descriu una fel.lació i
aixó en el seu moment va provocar polèmica i moltes emissores comercials es van
negar a punxar-la. L’any 2005 Semen Up van tornar a reunir-se per oferir una sèrie
de concerts per Espanya participant entre altres en el Mediatic Festival
d'Alacant. Jo recordo una vegada una entrevista a Alberto Comesaña i quan li
vaig preguntar si aquell tipus de cançons l'ajudava a lligar es va posar a riure i em va confessar
que no era així, al contrari, moltes eren les noies que fugien no deixant-li
mostrar les seves "habilitats”. De fet em va dir “No creas, yo las asusto. Liga
mucho más Jaime Urrutia de Gabinete, por ejemplo, que yo. Me tienen miedo”.
Alberto Comesaña amb Semen Up
Amistades Peligrosas – Me haces tanto bien 1993
Des de l’àlbum “La última tentación” que Amistades
Peligrosas va publicar l'any 1993 i produït per Luis Carlos Esteban, us porto aquest tema. Amistades Peligrosas van ser un dels grups més importants del pop espanyol dels 90, creat l'any 1990 per Alberto Comesaña i Cristina del Valle que llavors eren parella sentimental. Van arribar a vendre més d'un milió i mig de discos. El 30 de juny passat i en la Festa de l'orgull Gay, Amistades Peligrosas van tornar als escenaris i van presentar un nou disc “El arte de amar”, però amb Manu Garzón al costat de
Cristina del
Valle substituint a Alberto Comesaña. Aquest tema que escoltem ara 
va ser un dels més importants en la carrera del duet original que es va desfer per primera vegada l'any 1998, encara que més tard van tornar, el 2003, amb un nou disc que es va titular "La larga espera", però tot i que va arribar a ser Disc d'Or, no va afermar la unió de la parella que havia acabat com el Rosari de l'Aurora. La veritat és que aquesta tornada no va tenir continuïtat i Alberto, l’any 2007 va tornar substituint a Cristina per Yolanda Yone i anomenant-se Nuevas Amistades. Aquest canvi tan complet que s'ha produït aquest any no acabo d'entendre'l, però ells sabran com han arreglat el seu pacte. La veritat és que el registre del nom el té Cristina del Valle. 
Cristina del Valle – Encadenada 1999
La primera dissolució de Amistades Peligrosas que com us he dit va ser bastant traumàtica, va servir a Alberto Comesaña i Cristina del Valle per desenvolupar projectes en solitari i ens va mostrar una nova faceta de Cristina del Valle. Molt més reivindicativa. Va crear la Plataforma de Mujeres Artistas contra la Violencia de Género i va rebre multitud de premis per la seva tasca solidària. Cristina del Valle va néixa a Oviedo l'1 d'agost de 1960. Quan es va llançar en solitari després de la dissolució de Amistades 
Peligrosas va publicar l'àlbum “El Dios de las
pequeñas cosas”, era l’any 1999 i aquesta cançó que escoltem ara obria el CD i en ella ens parla dels maltractaments i la violència de gènere. La veritat és que Cristina que va començar fent un pop molt discotequer, abans d'unir-se a Alberto i junts crear Amistades Peligrosas, ja havia gravat abans un parell de discos amb escàs èxit i poca qualitat, tot s'ha de reconèixa. Pero
després de desfer-se el grup va passar de cantar cançons de "Visca el sexe" a "Perill: Marit a la vista". A mi el que em resulta curiós és que ella registrés el nom del grup, sent com era parella d'Alberto, el més lògic hagués estat enregistrar-lo a nom dels dos. L'hi vaig comentar el fet a la meva dona abans de gravar aquest programa i ella també em va dir que no era normal actuar així sent parella. A la foto Cristina del Valle i Manu Garzón, els nous Amistades Peligrosas.
Tino del Pozo - ¡Que Dylan me perdone! 2009
Aquest tema es troba recollit en l'àlbum “Sangre, tequila y
limón”, el seu últim disc fins ara, publicat per Tino del Pozo l'any 2009 i que va comptar amb la producció del guitarra David Palau. El van acompanyar en l'enregistrament David Simó, Jordi Portaz, Toni Mateos, Pablo Sastre, Pep Poblet, David Soler, Caro Guiral i altres. El cantant, guitarra i compositor Tino del Pozo, a cavall entre el rock i la cançó d'autor, té lletres molt interessants i encara que mai ha estat artista de llistes de ràdio-fórmula, té una destacable carrera amb cançons que mereixien sonar a Un Toc de Rock i ha arribat l'hora. Tino del Pozo va néixa a Castuera, Badajoz, l'any 1958, però de nen la seva família va emigrar a Barcelona. Va començar a escriure lletres als 14 anys i l'any 1984 va gravar, amb l'ajuda de Frank Mercader, un dels grans músics catalans que va formar part de Los Gatos Negros, Salvajes i la banda de Tony Ronald, una maqueta titulada “La lluvia que mató la
crisis”, però mai
va arribar a
publicar-se en
format vinil. L'any 1993 Mónica Green 
va cantar quatre cançons de Tony del Pozo en el seu disc "Sayonara" i allò li va començar a obrir noves portes. Amb l'ajuda del productor David Palau va treure el seu primer disc, encara que va ser produït per Frank Mercader, es tracta de “Usted no sabe quien
soy yo”, editat per Horus l'any 1995 i amb el que jo vaig descobrir a Tino del
Pozo, en propers programes escoltarem alguna cançó d'aquest àlbum. Va ser l'any 1996 quan es va publicar “Hazme una señal”, aquesta vegada amb AZ Records que era de Braulio Paz, també propietari de l'empresa de so i llums Triple Onda. Va treure un altre disc l'any 2000 "Al Sur del Norte" a duet amb Frank Mercader. Per cert, actualment té una empresa d'informàtica, però crec recordar, no sé si estaré equivocat que Tino del Pozo era als vuitanta o noranta, propietari de la Cadena Los Tigres.
Silvia Comes i Lidia Pujol – El conte dels dos
suicides 1997
Aquestes dues cantautoras van publicar l'any 1997 el CD "Silvia Comes & Lidia Pujol" a través del segell Picap, propietat de l'amic Joan Carles Doval. És un disc amb cançons molt interessants, sobretot la que millor va funcionar va ser aquesta que escoltem ara a Un Toc de Rock i que era la que obria l'àlbum que a més incloïa una versió en castellà. De fet a l'àlbum es recullen temes en les dues llengües, català i castellà. La lletra d'aquesta cançó va ser escrita per Lidia Pujol i la música per ambdues i tracta sobre dos suïcides que decideixen matar-se junts ja que un d'ells té la SIDA i volen estar juntets en el Més Enllà. Esperen al tren per llançar-se en els seus braços, però en l'últim instant un d'ells s'acollona i surt de la via sense donar temps a l'altre per fer el mateix. El que resulta xocant, com diuen a la cançó, és que el que es queda i mor atropellat pel tren és el que no té la malaltia. La producció va ser de Nacho Lesko, Xavi Puig i van col.laborar les dues noies. Intervenen en la gravació Roger Blavia (bateria), Eduardo Penz (contrabaix i baix), Pedro Javier González (guitarra espanyola), Jean Paul Dupeyron (guitarra), 
Olvido Lanza (violí), Rafel Sala (violoncel), Nacho Lesko (teclats), María José Illana (acordió), Simone Lambregts (violí) i Xavier Paxariño (flautes). Es va gravar en els estudis PAC de Barcelona. Encara publicarien un altre àlbum “Al entierro de una
hoja seca van dos caracoles”, editat l'any 2000 i cadascuna va tornar a emprendre projectes pel seu compte. Sílvia Comes que va començar fent cors amb Lluís Llach, va gravar el seu primer disc en solitari l'any 2007 i crec recordar que va treure un altre el 2009 gravat en directe al Festival Barnasants. També Lidia Pujol ha format part de diversos projectes com a actriu i cantant. Ha gravat un parell de disc en solitari, però cap de les dues ha obtingut un altre èxit com el que van aconseguir com Silvia
Comes & Lidia Pujol.
Joan Manuel Serrat – La palmera levantina 2010
L'any 2010 Joan Manuel Serrat va treure un àlbum titulat “Hijo de la Luz y de la sombra”, editat per Sony Music amb arranjaments i direcció musical de Joan Albert Amargós. En aquest disco
Serrat va tornar a musicar poemes de Miguel Hernández i jo us he extret aquest tema amb un ritmillo molt agradable. Hi ha una important diferència entre aquest treball i l'anterior disc sobre Miguel Hernández o fins i tot el que va treure sobre Machado, sobretot musicalment. Els músics que acompayen a Serrat en l'enregistrament van ser Joan Albert Amargós (teclats), Ricard Miralles (piano), David Palau (guitarres), Víctor Merlo (baix), 
David Simó (bateria i percussió), Pere Bardagí (violí), Olvido Lanza (violí), Lluís Dulzaides (percussió), Antonio Serrano (harmònica) i Jaume Peña (trompeta); Laura Simó, Carme Canela i Jofre Bardagí van encarregar-se dels cors. En una de les cançons del disc col.labora Miguel Poveda. Per cert, la totalitat de la discografia de Joan Manuel Serrat en discos de vinil
va ser reeditada en versió CD entre els anys 1990 i 2007. Joan Manuel Serrat Teresa va néixa a
Barcelona, al Poble-Sec, un 27 de desembre de 1943 i sempre ha estat molt
vinculat a Tarragona, d’on crec que era la seva mare, però no estic segur ara,
el que si es cert es que Serrat va estudiar
per a torner a la Universitat Laboral de Tarragona i amb la seva família estiuejava al Càmping
l'Esquirol, entre Salou i Cambrils, la mili la va fer a Castillejos,
també a Tarragona.
Rosana – El talismán 1996
Rosana, de nom complet Rosana Arbelo Gopar, va néixa a l’illa de Lanzarote el 24 octubre de 1964 i un dels primers èxits de la cantautora canària va ser "El Talismán" que escoltem en aquest moment a Un Toc de Rock. La cançó es recollia en el seu primer disc "Lunas rotas" editat el 15 de juny de 1996, amb el qual va aconseguir els premis "Àlbum revelació", "Millor solista femenina" i "Millor artista femenina llatina", venent més de 8 milions d'discos a tot el món. Rosana va començar com a compositora escrivint cançons per Azúcar Moreno i l'any 1994, una de les seves cançons "Fuego y Miel", cantada per Esmeralda Grao, va guanyar el primer lloc en el Festival de la Canción de Benidorm. El director Quentin Tarantino va usar aquest tema que sona ara per al seu film "Curdled", en el què també va incloure la cançó "Lunas rotas". En aquest enregistrament Rosana va comptar, entre d'altres, amb Tino Di Geraldo, Antonio García de Diego, Juan Maya, Sergio Castillo i un munt més de gent.
Luis Eduardo Aute – Hafa Café
Aute va néixa
a Manila, Filipines, el 13 de setembre de 1943 i al costat de Serrat són els millors cantautors i
lletristes que ha donat la música espanyola. El "Cafè Al Hafa" està a Tànger, és un dels locals amb més
glamour de tota l'Àfrica, té molt de mite i molt de llegenda urbana, va ser el
refugi d'escriptors, poetes, músics, somiadors, artistes, bojos i assenyats.
Són multissims els famosos que van passar per les seves humils cadires des de Los Beatles, Randy Weston, Sean Connery,
Paul Bowles, André Guide, Tennessee Williams, Paul Bowles, Truman Capote, Luis Eduardo Aute,
Rolling Stones, fins i tot el príncep (ara Rei d'Espanya ) Juan Carlos I passà per allà per veure
amb els seus ulls si era cert el que els poetes comptaven. Però qui al meu
parer ha descrit millor l'ànima d'aquest paradisíac local amb àmplies
terrasses, és Aute que incloc
"Hafa Café" en el seu disc "Autoretrats Volum I". Tot i que
crec recordar que estava anteriorment en el LP "Slowly", però no
estic segur. També el poeta Lorenzo Vidal
va visitar el Cafè Hafa i va escriure el seu poema “ZÉJEL-APUNTE DESDE EL CAFÉ HAFA” que començaba així:
Tánger se asoma a la mar
desde el mirador del Hafa...
Terrazas de blanco y verde
que descienden en cascada.
¡Fantasía de la luz sobre el milagro del
agua!
Tánger se asoma a la mar
desde el mirador del Hafa
Luis Eduardo Aute en un concert
Rosa López – A la luz de la Luna 2012
Rosa de España ha estat la millor veu que va sortir d'Operación Triunfo guanyan la primera edició i ens va representar al Festival d'Eurovisió del 2002. Les manipulacions de la discogràfica i la gent d'Operación Triunfo van fer que la seva carrera es fora cremant amb cançons simplistes i anodines que desaprofitaven una gran veu plena de R & B i també els continus intents per canviar la seva imatge sense tenir en compte que l'important d'una cantant és la seva veu, al marge del físic. De fet en una ocasió, fa uns quants anys, en Un Toc de Rock us vaig portar una cançó de les que va gravar amb La Big Band de Granada en la que escoltàvem a una Rosa López que s'ens mostra "molt negra", de fet ara
tinc 
dubtes si no va ser La Blues Band
de Granada, però crec que no, que era La Blues Band de Granada, tot un grup veterà i de qualitat als que es va criticar i molt per anar amb la Rosa i es que a vegades els puristes es pàssan de rosca. Un dia d'aquests buscaré l'enregistrament i tornarem a escoltar alguna cançó d'aquella gira. De nom complet Rosa María López Cortés va néixa a Peñuelas, a Granada, el 14 de gener de 1981. Aquest tema us el he extret del seu últim treball discogràfic "Rosa López", el seu setè àlbum, publicat el 26 de juny de 2012, encara que ja corria per Internet des del 19. És el seu primer àlbum amb el segell Cersa Produccions distribuït per Universal i amb unes quantes versions, el primer single amb el tema "Jo no soy esa" va ser número 1 a Itunes. 
Salma Hayek & Chingon – Siente mi amor 2003
L’actriu Salma Hayek
des de la banda sonora de
"El Mariachi", encara que no us puc dir si la segona "Desperado" o la
tercera part titulada "Onze Upon a Time in Mexico", però crec que era
d'aquesta última, Salma Hayek, acompanyada dels Chingon, ens demostra que també sap cantar i no ho fa gens malament.
Us porto a Un Toc de Rock aquesta cançó interpretada per l'actriu Salma Valgarma Hayek Jiménez, nascuda
el 2 de setembre de 1966 a
Veracruz, Mèxic que com podeu comprovar també canta i be. L'acompanya al grup Chingon. Era d’una pel.lícula de Robert Rodríguez que forma part del
grup tocant la guitarra. Chingon són d'Austin, Texas i de fet és la unió de Robert Rodriguez i el grup Del Castillo, integrat per Alex Ruiz a la veu, Mark del Castillo guitarra i veu, el
seu germà Rick del Castillo
guitarra i veu, Alberto Besteiro
al baix, Carmelo Torres a la
percussió i Mike Zeoli a la
bateria.
A dalt Salma Hayek, a sota amb Robert Rodiguez,
Antonio Banderas i Johnny Deep
Tomeu Penya – Unes cançons 2007
Marxem cap a
les Illes Balears. Aquest tema us el he extret de l'àlbum "Paraules que
s'endú es vent" que l'amic Tomeu
Penya va publicar l’any 2007 comptan amb la col.laboració de Paco de Lucía. És una preciosa cançó
que tal com ell diu li posa la pell de "Galina" i que aquestas
cançons de les que ens parla, seguns ens diu son la solució per molts dels
problemes. A Tomeu el vaig
conèixa quan jo era soci de l'empresa Èxit
Produccions Artístiques, al despatx que teníem al carrer Llovera de
Reus. Actuava al Parc de Sant Jordi
aquella nit, li vaig fer una entrevista per al Diari de Tarragona i li vaig comentar que la cançó seva que a mi
més m'agradava de las que havia tret fins llavors, era "Plou" i
aquella nit me la va dedicar en el concert. Des de aquell dia Tomeu Penya i jo hem mantingut una
bona amistat, 
encara que fa anys que no ens veiem, però es un dels amics de Un Toc de Rock al facebook de Montse Aliaga. Ell ha estat en moltes ocasions a casa meva i m'ha
convidat moltes més a passar un cap de setmana a la seva de Vilafranca de
Bonayn, encara que mai m'ha estat possible anar-hi. Recordo un dia que vam estar menjant uns
fiedos rossos a
casa meva, estava també l'oncle Ramón, en pau
descansi. Ell i
Tomeu Penya, els
dos aficionats als gossos,
van tenir una llarga xerrada intentant dilucidar
quina raça seria
el "Ca de bestià"
mallorquí. Crec que
no van arribar a cap conclusió. L’any 2010 va treure un
nou disc titulat “30 anys després”, gravat en directe i molt íntim, amb unes
quantes de les seves bones cançons. Os el recomano des de Un Toc de Rock. A la foto Mario Prades i Tomeu Penya al port del Serrallo, a Tarragona, després d'un bon dinar
que vam fer.a carrec de la casa de discos.
Luis Fierro – Ella 1977
La curta
carrera en solitari d'aquest guitarra i cantant que va ser el líder de Los Tifones des de 1961 i als que va
deixà sent substituït per Phil Trim
que va convertir el grup en Los
Pop-Tops, està marcada per un tema "Ella", el mateix que
escoltem avui a Un Toc de Rock. Anys més tard Luis Fierro va tornar a
incorporar-se als Pop Tops
encara que només com a guitarra i segona veu. L’any 1977 i quan els Pop-Tops es van desfer definitivament,
Luis Fierro es va llançar ja en
solitari amb un extraordinari LP amb el seu nom per títol genèric. Hi havia
altres temes molt interessants en aquell disc de Luis Fierro, com "Reconciliación", "Mía",
"No, no hay nadie más", "Así, solo así", etc. Alguns
d'ells ja els hem compartit a Un Toc de
Rock, unes altres sonaran properament. La producció d'aquest LP, així com
els arranjaments i la direcció orquestral, van estar a càrrec de Ramon Arcusa, el que era component del
Dúo Dinámico i en aquells temps
director musical del segell EMI, si be el disc va ser editat per el segell RCA.
Luis Fierro
Lone Star – Punta d’Alba 1978
El grup català
Lone Star, als que es coneix en
el mon de la música com “La Leyenda”, també
han gravat en català, si bé solsament ho van fer en una ocasió, publicat un
single i maxi-single ja en els anys setanta amb dues cançons. Aquesta es una
d'elles, inclosa en aquest single, si be en el seixanta van publicar una versió
de “El cant dels Ocells” de Pau Casal
en clau de jazz, però no tenia massa clar si era cantada o solsament
instrumental, finalment i despres d'escoltarla, he confirmat que era
instrumental. Lone Star, la
banda liderada per el cantant i pianista Pere Gener, son l’únic conjunt de rock espanyol que ha actuat en un
portaavions nord-americà, el JFK,
el Nadal de l’any 1970. La marineria i oficialitat del vaixell de guerra del
pais de les barres i estrelles, esperava un grup de folklore espanyol que els
hi cantes copla o rumba i es van 
trobar amb una lliçó de R & B i en anglès,
idioma que Pere Gener domina ja
que va estar vivint i tocant a Anglaterra abans de crear Lone Star. Us incloc un retall de premsa donant fe del que compto
i que he extret de la pàgina web de Lone
Star. Aquesta bona cançó inclosa en aquest single amb “L’amor s’en va” a
l’altre cara, es va editar a través del segell Phonic al 1977, val la pena
escoltar-la i per aixó sona sona ara a Un
Toc de Rock, des de la xarxa d’emissores de la Federació de Mitjans de
Comunicació de Catalunya. El batería en aquesta gravació va ser Josep Maria Vilaseca “Tapi” i el guitarra Alex Sánchez, la direcció musical va
ser de Jordi Doncos. Per cert,
quan van començar a gravar a l’any 1963, la discogràfica en els seus discos,
els dos primers EP’s, els van fer constar com Conjunto Lone Star. El guitarra als anys 60 era el tarragoní Joan Miró. 
La frase amb què donarem per acabat Un Toc de Rock per avui és de Nadezhda Tolokonnikova, una de les cantants del polèmic grup rus Pussy Riot que va dir referint-se al fet d'estar al “Hotel La Reja”:
"La falta de llibertat de
moviment no restringeix
la llibertat de pensament”
Tanco la barraqueta d’Un Toc de Rock i foto el
camp. Ara us deixo amb la companyia de la de la xarxa de emissores de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya i tothes
aquelles que emeten el programa. Per tanto adeu i fins el proper programe.
Apa! Ens veiem pel
món.
Mario Prades
