Un Toc de Rock programa 23-10-2012

Nota del Productor, realitzador i director:

Tots els programes exposats en aquest blog,

Disposen  d'un  enllaç  per descarregar-sels,

sempre situat a peu de pàgina

Avui Un Toc de Rock tindrà un caire molt negre i americà, i no es tracta que anem a parlar de política ni del futur del país, el panorama serà molt negre perquè aquest és el color de la pell de tots els artistes que escoltarem en el programa de avui que tindrà rock, blues, soul, funky, so Filadéldia, etc. i que us arriba des de la xarxa d'emissores de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Per tant i sense perdre més el temps ens posem en marxa i escoltant tot un incunable, després estarem sis dies a la carretera, pero aixó serà després ara...

Benvinguts a Un Toc de Rock

Little Richard & Jimi Hendrix – Funky dish rag 1972

Aquest tema amb el què obro Un Toc de Rock és tot un incunable. La unió de dos grans pioners de la música, d'una banda el que va ser conegut com La Reina del Rock’n’Roll, el cantant i pianista Little Richard, del qual van parlar la temporada passada i vam escoltar també temes seus. D'altra banda i quan començava, el genial guitarrista esquerrà Jimi Hendrix va formar part de la banda d'acompanyament de Little Richard i junts van gravar uns quants temes que moltes dècades després van ser recuperats i editats al nostre país per Barsa Promocions, ja a finals dels 90 , com el que eren, una part de la història musical. És clar que es tractava de la reedició d'un àlbum que no es va publicar a Espanya en el seu moment, però si als Estats Units. L'àlbum es va titular "Friends From The Beginning", es va editar l'any 1972 i estava signat per Little Richard & Jimi Hendrix. No recordo la data de la seva publicació,  però va haver de ser a mitat de l'any. Per sopossat va ser un disc póstum per el guitarra. Aquest tema que us he seleccionat és instrumental i llueix el treball de "La Reina" (5 de desembre de 1932), de veritable nom Richard Wayne Penniman, al piano i Hendrix (27 de novembre de 1942 - 18 setembre 1970), de veritable nom Johnny Allen Hendrix, a la guitarra. La veritat es que al llarg dels anys s'ha anat reeditant amb títols diferents i cançons canviades de lloc.

Taj Mahal – Six day on the road 1969/1970

Jo vaig descobrir a aquest gran guitarrista de color quan l'any 1970 es va publicar l'àlbum "Llena tu cabeza de rock", un doble LP amb la imatge del violinista de Flock en portada que es va vendre a preu de simple, una cosa molt a tenir en compte avui en dia per les cases de discos ja que la manera de vendre més és baixar el preu, no pujar-lo. Aquest disc va ser la carta de presentació del segell CBS a Espanya. Fins aquell moment els seus vinils, escassos al país, havien estat distribuïts per Discophon. Un altre dia us parlaré d'aquest doble disc que va representar per a la immensa majoria descobrir bona música i artistes pràcticament desconeguts a Espanya. "Llena tu cabeza de rock" va incloure aquesta  cançó que escoltem ara a càrrec de Taj Mahal i que originalment es trobava en el seu àlbum "Take A Giant Step" que havia publicat l'any 1969. Taj Mahal va néixa al novaiorquès barri de Harlem, el 17 de maig de 1942, però es va criar a Springfield, no el dels Simpson, es tracta del de Massachusetts. Va créixa en un ambient ple de música ja que la seva mare era membre d'un cor gospel local i el seu pare era arranjador de jazz i pianista. Taj Mahal va començar l'any 1964 i segueix en actiu. Per cert, a més de cantant i guitarrista, també toca banjo, piano i harmònica i durant un temps va formar part del grup català OM.

John Lee Hooker – One bourbon, one Scoth, one Beer 1966

Un dels mites i figures més importants del blues va ser el cantant i guitarra John Lee Hooker. El Mestre va crear un estil especial de tocar, rústic i primitiu, però dins de la seva simpleza contundent i impactant. Al principi John Lee Hooker  que cantava i tocava la guitarra, s'acompanyava amb cops de peu a manera de percussió i amb la seva forma de cantar, mig parlant, amb connotacions de rap, encara que no existia l'estil com tal, es va convertir en la seva carta de presentació. Més tard ja es va instrumentar completament i es va envoltà de músics que l'acompanyaven. Aquesta cançó que escoltem ara va ser composada per  Rudy Toombs i el primer que la va gravar va ser Amos Milburn l'any 1953. John Lee Hooker la va gravar per primera vegada a Chicago l'any 1966 i en l'enregistrament trobem a John Lee Hooker (veu i guitarra), Lafayette Leake (piano), Eddie "Guitar" Burns (guitarra), Fred Below (bateria) i un baixista del que no recordo el nom. La cançó va ser publicada l'any 1966 dins l'àlbum "The Real Folk Blues", encara que posteriorment el Mestre la va incloure en diversos discos tant d'estudi com també en enregistraments en directe, entre ells la trobàvem al CD "Chill out". John Lee Hooker va néixa a Coahoma County, Mississipí, el 22 d'agost de 1917 i va morir a Los Altos, Califòrnia, un 21 de juny de 2001. Aquest tema tornaria a pujar a les llistes quan va ser versionat per George Thorogood l’any 1977 i molt més recentment l'ha gravat John Lee Hooker Jr, fill del genial mestre del blues que segueix els passos del seu pare i la va incloure en l'àlbum "Blues With a Vengeance ", publicat l’any 2004.

Solomon Burke – Sweet spirit

També aquest tema us ho extrec d'un recopilatori en aquest cas "The Definition of Soul Solomon Burke" que Solomon Burke, aquest home de gran envergadura però al que la seva edat el va obligar a actuar assegut els últims anys de la seva vida, va publicar l’any 1997 mitjansan el Sewell Virgin. Va ser nomenat El Rei del Soul després de la mort d'Otis Redding. Solomon Burke va néixa el 21 de març de 1940 a Filadèlfia, Pennsilvània i va morir a l'aterrar el seu avió a l'aeroport d'Amsterdam, Holanda, el 10 d'octubre de 2010, quan es disposava a començar una gira per Europa. Per cert Solomon Burke va començar com a predicador. Aquest tema va ser el seu gran èxit, però es tracta d'una versió d'un clàssic del country. Publicar més de 40 àlbums. Solomon Burke va ser pare de 21 fills (14 filles i 7 fills), va tenir 90 néts i 19 besnéts. L’any 1964 va escriure i va gravar "Everybody Needs Somebody To Love" que en els 70 van tornar a posar en les llistes The Blue Brothers. Aquesta cançó que escoltem ara va gravar-se originalment en els Atlantic Records Studio de Broadway, Nova York, el 13 de desembre de 1960 i es va publicar l'any 1961, era un tema del cantant de country Virgil "Pappy" Stewart.

Wilson Pickett – In The midnight hour 1965

La veritat és que Wilson Pickett que va començar a ser conegut quan era cantant del grup The Falcons, és un altre dels grans del soul i encara que no va arribar a l'altura del Rei, Otis Redding, li va anar a la saga gràcies sobretot a "La terra de les Mil Danses" , "Mustang Sally" i aquest tema de Wilson Pickett que us he portat avui a Un Toc de Rock i del qual a l'Espanya dels seixanta es va realitzar una magnífica versió a càrrec del grup gallec Los Tamara. Va ser composta per Wilson Pickett i Steve Cropper en una habitació del Lorraine Motel, a Memphis, el mateix on seria assassinat Martin Luther King a l'abril de 1968. Va ser el primer èxit de Wilson Pickett al segell Atlantic i la cançó va aconseguir el lloc 21 en les llistes de pop i el primer a les de R & B del Billboard. És un tema que ha estat molt versionat, destacant les que van realitzar Martha Reeves & The Vandellas, The Doors, Jackie Wilson, Echo & The Bunnymen, The Jam, Roxy Music, Johnny Thunders, Johnny Rivers i un munt més de gent. Wilson Pickett va néixa el 18 de març de 1941 a Prattville, Alabama i va morir el 19 de gener de 2006 a Reston, Virgínia, a causa d'un atac de cor.

 

Eddie Floyd – Knock on wood 1967

Aquest tema, el gran èxit en la carrera del cantant de color Eddie Floyd, va donar títol al seu àlbum de debut, publicat l'any 1967 pel segell Stax Records i és el seu single més recordat actualment, va arribar al lloc 28 en les llistes de pop del Billboard i al primer lloc en les de soul. La cançó va ser escrita per Eddie Floyd i Steve Cropper. Va ser versionada gairebé simultàniament per Otis Redding i Carla Thomas que la van interpretar a duet en el disc "Queen & King", però al llarg dels anys ha estat  interpretada i gravada per altres, destacant les versions realitzades per Brian May quan formava part del grup 1984, Archie Bell & The Drells, Wilson Pickett, David Bowie, Ike & Tina Turner, Cher, Buddy Guy, Michael Bolton, Seal o Ami Stewart que de fet és qui millor la va col.locar en les llistes ja que la versió de la cantant va pujar el primer lloc. El cantant de color Eddie Floyd va néixa a Montgomery, Alabama, el 25 de juny de 1937, va ser el fundador del grup The Falcons amb els que també va militar Wilson Pickett. Per cert, crec que Eddie Floyd encara segueix en actiu, però no puc assegurar-ho.

Otis Redding – Fa-Fa-Fa-Fa-Fa 1966

I ja que parlàva d’Otis Redding, l'escoltarem. Va ser l’indiscutible Rei del Soul, però també li deien Mr Putiful. Nascut a Geòrgia el 9 de setembre de 1941, Otis Redding va morir en un accident d'aviació el 10 de desembre de 1967, al costat de diversos components de la seva banda d'acompanyament The Bar-Keys, només tenia 26 anys d'edat. El cantant de color volava en una avioneta Beechcraft 18 sobre el Llac Monona, a Madison, Wisconsin. La causa de l'accident no va ser determinada amb precisió, encara que es va parlar d'un error mecànic. De fet del grup The Bar-Keys només es van salvar James Alexander i Ben Cauley que no van volar. Curiosament el major èxit en la carrera d'Otis Redding va ser el single "Sittin 'on the dock of the bay" que ja havia gravat abans de morir, però que es va posar a la venda un mes després de l'accident. Va ser el seu disc pòstum. Els seus començaments també són molt interessants ja que va començar acompanyant a Johnny Jenkins i en una sessió d'enregistrament d'aquest per a la Stax, com quedaven diverses hores lliures i estaven pagades, el productor Jim Stewart (co-propietari de Stax) va decidir que podien aprofitar-se, sense cap cost, per que Otis Redding gravés dos temes, un d'ells va ser "These Arms Of Mine", el seu primer èxit. La seva veu passava de ser acariciadora i vellutada a fort i punyent, això li va donar una amplitud de registres que el va convertir en el que va ser, un Rei. En els seus inicis també va anar amb la banda de Little Richard. El tema que escoltem “Fa-Fa-Fa-Fa-Fa”, es va publicar en single l’any 1966 i va aconseguir el lloc 29 en les llistes de pop i el 12 a las de R & B, als Estats Units, a Anglaterra va arribar al lloc 23. Es van incloure a l’àlbum “Complete & Unbelievable: The Otis Redding Dictionary of Soul “. Després de la seva mort, la trona de Rei del Soul va estar ocupada per Solomon Burke.   

                 

Enterrament d'Otis Redding, a sota cobertes de discos del Rei del Soul

Aretha Franklin – I say a little player 1969

Aquesta peça és al meu parer el millor tema en la carrera musical de Lady Soul. Curiosament quan es va editar a Espanya l’any 1969 el single de Aretha Franklin, van col.locar la cançó a la cara B i a la A "La casa que Jack va construir". Per aixó jo sempre dic, parlan dels AR de moltes casas de discos, allors de ¡Lumbreras! Quan s’en van adonar que la peça que més agradava al públic era a la cara equivocada es van donar pressa en retirar els discos que quedaven a les botigues i el single es va reeditar amb "Reso una petita oració" en el lloc correcte, com a cara A. El colossal error està testimoniat amb la caràtula del single que us mostro al blog perquè ho comproveu per vosaltres mateixos i és que jo sóc dels que van comprar el single d'Aretha Franklin nomes sortir i es va quedar amb un dels que tenen valor de col.leccionisme. De fet hi ha molts perquè es venia molt bé, per aixó no està excessivament valorat, precisament per aquest fet. El més curios del cas és que en els Estats Units les cançons del single d’Aretha Franklin respectaven aquest últim ordre, és a dir que "Say a little player" va ser cara A. Es va editar l’any 1968 i va aconseguir el lloc 3 en les llistes de R & B i el 10 a les de pop. Aretha Franklin va néixa el 25 de març de 1942 a Memphis, Tennessee i és coneguda com Lady Soul o Queen of Soul. Aretha Franklin és una de les veus que més han influenciat a les cantants de Rhythm and Blues i funky de les posteriors generacions

Aretha Franklin a una foto molt més propera, a sota discos de Lady Soul

Percy Sledge – Cover me 1967

En la història de la música soul hi ha cançons "claus". Temes que per si sols parlen de soul i que són part de la història de la música, però en moltes ocasions una cançó d'aquest tipus eclipsa la resta de la discografia d'un artista. És el cas del cantant de color Percy Sledge al qual avui se'l vincula només amb "Quan un home estima a una dona", però la quantitat de discos que ha publicat és aclaparadora. Passant de "When a Man ​​Loves a Woman", la seva cançó de sempre, us he portat un altre dels  grans èxits de Percy Sledge  "Cover me" que es va publicar en single l'any 1967, pujant al lloc 42 en les llistes de pop i al 39 en la de R & B del Billboard. La veritat és que Percy Sledge, nascut el 25 de novembre de 1941 a Leighton, Alabama, oferia una veu ideal per les grans balades del soul i al llarg de la seva carrera ha gravat un munt d'elles.

James Brown – It’s a man’s, man’s World 1966

Seguim fen familia, si abans hem escoltat als Reis, la Reina i la Reinona, ara portem un altre amb títol. Aquest va ser anomenat "El Padrí del Soul" i també “El Germà Soul”. James Brown va néixa a Barnwell, Carolina del Sud el 3 de maig de 1933 i va morir a Atlanta, Georgia, el dia de Nadal de 2006 a causa d'un infart. Va tenir molts problemes amb la llei i va ser empresonat i va complir condemna en diverses ocasions. Una vegada va dir: "El que em convé és desaparèixa, cridant l'atenció el menys possible" i fins i tot la seva mort va estar rodejada d'interes mediatic. Possiblement aquest tema hagi estat el gran èxit en la seva carrera, plena d'ells i va arribar a la primera posició en les llistes de Rhythm and Blues i a la vuitena en les de pop. Va ser editat en single a l'abril de 1966. Estava composta per James Brown i Betty Jean Newsome i produïda pel mateix James Brown. Va donar títol a un àlbum publicat l’any 1966. La cançó va ser inclosa en la llista les 500 millors cançons de tots els temps segons "Rolling Stone", en el lloc 125. James Brown la va cantar amb Luciano Pavarotti i es va incloure en el disc "Pavarotti & Fiends", el concert es va celebrar a la ciutat italiana de Mòdena l’any 2002.

James Brown, el Padrí del Soul, a un concerto, a sota el cantant de color al taud

Sam & Dave – When somethig is wrong with my baby 1967

Entre les grans balades del soul americà dels seixanta, aquesta cançó brilla amb llum pròpia. Va ser un dels grans èxits del duet de color Sam & Dave. Eren Samuel David Moore (12 d'octubre de 1935) i Dave Prater (9 de maig de 1937 - 9 de abril de 1988), tots dos cantants de gospel i que havien estat components de The Melionaires i The Sensational Hummingbirds, abans de llançar-se com duet . Possiblement la cançó més recordada de la seva trajectòria musical va ser "Soul man", però aquest és un "peaso cansión" i sona ara a Un Toc de Rock per a tots vosaltres. Aquest tema va ser escrit per Isaac Hayes i David Porter per Sam & Dave que la van publicar l’any 1967 en un single acompanyats per Booker T. & The MG 's i pels  The Mar Keys Horns com a secció de metalls, va aconseguir el segon lloc en les llistes de R & B del Billboard. La cançó ha estat versionada en diverses ocasions, però gairebé sempre ho ha estat en format duet, destacant les versions de Linda Ronstadt i Aaron Neville de 1989, Hall & Oates l’any 1985, John Farnham i Jimmy Barnes el 1991, Patti LaBelle i Travis Tritt l’any 1994 i unes quantes més. A finals dels 70 Sam & Dave es van desfer. Ara us explicaré una curiositat, Sam & Dave van gravar només 5 LP's, però tenen en el marcat 8 discos de "Grans èxits". Negoci per les cases de discos.

Billy Paul – Me and Mrs. Jones 1972

El cantant de color Billy Paul ja havia gravat en solitari, però quan va tornar de la mili va passà a ser cantant del grup Harold Melvin & The Blue Notes, un dels més representaius del anomenat “So Philadelphia”, però Billy Paul de seguida va tornar a gravar en solitari. L'èxit li va arribar amb l'àlbum "360 Degrees Of Billy Paul", on es trobava aquesta cançó, el seu gran èxit internacional, “Me and Mrs. Jones" que va ser número 1 durant tres setmanes, a l'any 1972, a les llistes del Billboard. El single va vendre més de dos milions de còpies i li va permetre a Billy Paul guanyar un Grammy en la categoria "Millor intèrpret masculí de R & B". A ell també el van encasellar dins del "So Philadelphia", potser perquè va néixa en aquesta ciutat l'1 de desembre de 1934, però Billy Paul era un cantant de soul i R & B. El seu nom real era Paul Williams. Aquest bon cantant de color ja mai va tornar a tenir un altre èxit igual, si be a anat treien álbums molt interesants i degut a la seva esplèndida trajectòria és considerat avui en dia una de les figuras més importants del soul americà.

El cantant de color Billly Paul

Minnie Riperton – Close your eyes and remember 1970 

Aquest tema, tot un "peaso cansión", es va incloure al "Come to my garden", àlbum de debut de la cantant de color Minnie Riperton, publicat per Chess Records el 16 d'abril de 1970 i va comptar amb el bateria Maurice White, Phil Upchurch a la guitarra, Ramsey Lewis al piano i els cors van estar Elsa Harris, Kitty Hayward i la pròpia Minnie Riperton que va doblar veus. Va ser una de les primeres cantants a utilitzar el que s'anomena registre de xiulet i és que Minnie Riperton posseïa un registre de 5 octaves i mitja, de fet va començar com a soprano en el món de l'òpera. L'any 1961 va entrar a formar part del grup The Gems que es van dissoldre l'any 1967. Minnie Riperton es va llançar en solitari, però abans va formar part de The Rotary Connection i va acompanyar a Stevie Wonder. L'any 1976 se li va detectar un tumor cerebral i va ser sotmesa a una mastectomia. Des d'aquest moment es va convertir en una de les veus de l'American Cancer Society i va rebre per la seva tasca un premi del president Jimmy Carter. L'any 1977 va llançar "Stay in love" i malgrat el seu deteriorament físic va continuar actuant. "Minnie", editat l'any 1979 és la seva última gravació en vida. Va morir a causa de la seva malaltia el 12 de juliol de 1979 a Los Angeles. De forma pòstuma es va va editar l'àlbum "Love lives forever". Minnie Riperton havia nascut el 8 de novembre de 1947 a Chicago, Illinois.

Etta James – I‘d Rather go blind 1968

Etta James havia estat cantant en diverses orquestres i grups. La mare era una prostituta de color i el seu pare, amb qui no es va relacionar mai, era blanc i campió de billar, però només es van veure una vegada a instàncies de Leonard Chess, encara que “el borde” del pare va passar de la filla. Va començar a gravar en solitari interpretant blues, però la carrera de Etta James es va potenciar quan va fitxar per al segell Chess Records de Chicago, propietat de Leonard Chess i el seu germà. Leonard era un il.luminat i un innovador per al blues tot i que era blanc. Va ser l'artífex del triomf de Etta quan va incloure per primera vegada en la història del R & B, secció de violins i violoncels en un enregistrament, protegint la càlida i potent veu de Etta. Aquest tema és d'aquesta època. Leonard sempre deia que "A ell no li importava el color de la pell, només li importava el color dels diners". Però no us penseu que era pur pesseter, res més allunyat de la realitat. Al segell Chess se li coneixia com Cadillac Records pel fet que Leonard i el seu germà sempre regalaven un cadillac als seus artistes quan començaven a funcionar. Etta James es deia en realitat Jamestta Hawkins i va néixa a Los Angeles el 25 de gener de 1938. Es diu que va tenir un embolic amb Leonard i que aquest va lluitar al seu costat per desenganxar-la de les drogues i l'alcohol, tot i que estava casat i que ella tornava a recaure una i altra vegada. La cosa va acabar com el Rosari de l’Aurora. La cançó va estar composada per Ellington Jordan i Billy Foster i Etta James la va gravar l’any 1968. Etta James va gravar la cançó en els estudis Fame en Muscle Shoals, Alabama i es va incloure en l'àlbum "Tell Mama". Encara que avui en dia el tema està considerat un clàssic del R & B, inicialment va sortir com cara B del single que va arribar al número 10 en les llistes del Billboard de R & B i el número 23 en les llistes de pop.

Barry White & The Love Unlimited Orchestra – Baby Blues

Acabarem Un Toc de Rock per avui escoltant a qui ha estat el líder del so Philadelphia, el cantant, compositor, arranjador, productor i director d'orquestra Barry White al costat de The Love Unlimited Orchestra i està considerat el primer cantant de la història que va interpretar el que es diria "música disco". El seu veritable nom era Barry Eugene Carter i va néixa a Galveston, Texas, el 12 de setembre de 1944. Barry White va patir una insuficiència renal en la tardor de 2002 com a resultat d'anys de pressió arterial alta crònica causada pel seu sobrepès. Barry White va tindre un vessament cerebral el maig de 2003, després de la qual cosa es va veure obligat a  retirar-se dels escenaris. El 4 de juliol de 2003, Barry White va morir a l'Hospital Cedars-Sinai Medical Center de Los Angeles. Aquest tema us el he extret del doble CD "The Ultimate Collection", un disc recopilatori que va publicar el 25 d'abril de 2000 i que es va reeditar el 11 març 2008 titulant "Barry White Gold". És una de les formes que tenen les cases de discos d'intentar vendre un mateix producte dues vegades i els que piquen, doncs, han picat. Això si les portades eren diferents. Serveixi com a mínim perquè es consolin els que tenen les dues còpies.

La cita per tancar la barraqueta per avui és del novel.lista brasiler Paulo Coelho (Rio de Janeiro, 24 d'agost de 1947) que va dir:

“No hi ha res totalment equivocat. Fins i tot un 

 rellotge parat encerta l'hora dos cops al dia”

Conclou Un Toc de Rock. Jo soc Mario Prades i foto el camp, però us deixo amb companyia de la xarxa de emissores de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya i també totes aquelles que emeten el programa. Porteu-se be, ens retrovarem al  proper programa.

Apa! Ens veiem pel món.

Mario Prades

Enllaç perdescarregar el programa (Link to download the radio program)