El Blog de Mario Prades

Posa't en contacte amb mi mitjançant el correo electrònic: tocderock@hotmail.com

lunes, 28 de septiembre de 2015

Un Toc de Rock 10-05



En moltes ocasions cançons de rock i pop posseeixen lletres amb un contingut força interessant i que ens diuen moltes coses. Avui a Un Toc de Rock tindrem uns quants temes amb textos realment importants i que ens porten missatges dignes d'un cantautor. Escoltarem a Melendi, Las Niñas, Adamo, Amaya Uranga, Menaix a Truà, Navajita Plateá, Nicola di Bari, Alberto Bourbon, Andrea Boccelli i altres que configuraran la nostra banda sonora. Ara i des de totes les emissores per les que ens escoltes dues vegades per setmana o des de internet si te'l descàrregues mijançant el blog o el facebook de Montse, començarem el nostre recorregut per l’historia de la música. Sóc Mario Prades i toca obrir la barraqueta. Ho faré amb els murcians M-Clan que ens parlaram d’intolerancia, de racisme i us diré com sempre alló de

Benvinguts a Un Toc de Rock

M-Clan – Inmigrante 2008

Durant aquest estiu vaig rebre un altre correu on em demanaven aquesta cançó que si no em falla la memòria vam escoltar a principis de la passada temporada, però aquí la teniu de nou. L’any 2008 els murcians M-Clan van treure el CD “Memorias de un espantapájaros” que va incloure aquest tema amb una lletra molt interessant que ens parla de racisme i marginació. La veritat és que al meu modest parer és una de les millors cançons de l'àlbum, si no la millor de totes i per això ara us l'he portat a Un Toc de Rock per gaudir-la tots junts. Del grup original actualment ja només queden Carlos Tarque i Ricardo Ruipérez que es van conéixen fent la mili i tots dos van tocar al grup El Clan de los Murciélagos, i a l’actual formació també i trobem a Iván González al baix. Prisko a la guitarra i Coki Jiménez que s'encarrega de la bateria. Però pel grup han pasant músics com Santiago Campillo (guitarra), que formava part de M-Clan des de els sus inicis fins a l’any 2001 i que despres s’en va anar a Los Rebeldes, Juan Antonio Otero (batería), Pascual Saura (baix) i Alejandro Climent (teclats), junt a Carlos Raya (guitarra) i Íñigo Uribe. Per cert, una associació d'aquestes de no-fumadors va posar a parir als M-Clan perque a la portada del “Para no ver el final”, un dels seus últims discs, Carlos Tarque i Ricardo Ruipérez estàn fumant... Pecat mortal! Poca feina es el que tenen alguns i també molta intolerancia. Els M-Clan ja tenen un nou disc al carrer, es tracta de “Dos noches en el Price” que es va publicar el 29 de setembre del 2014, un CD gravat en directe per M-Clan en el curs de dos concerts celebrats els dies 6 i el 7 de juny del 2014 al Teatro Circo Price de Madrid.

Melendi – De repente desperté 2012

Bona lletra la d'aquest tema que us he extret del álbum de Melendi "Lágrimas desordenadas" que es va publicar el 13 de novembre de l'any 2012 i que avui escoltarem a Un Toc de Rock. La veritat és que les lletres d'aquest àlbum de Melendi m’han sorprès per la seva profunditat i la temporada passada ja vam escoltar una o dos cançons d'aquest disc, ara us portem aquesta en la qual Melendi ens parla de somiar amb un món utòpic i idíl·lic, clar que quan despertem ens adonem de quina és la realitat que ens envolta, aquesta crua i dura realitat allunyada de somnis i fantasies. Melendi  des de fa temps és un dels Amics del programe des del facebook que ens controla Montse Aliaga amb tot el seu amor. La veritat és que aquest àlbum de Melendi no està gens malament. Aquesta cançó també em va agradar des de la primera vegada que la vaig escoltar i avui la compartirem al programa, encara que he de reconèixer que Melendi en recorda per moments, degut precisamente a les seves lletres, a Joaquín Sabina. El seu nom complet és Ramon Melendi Espina i va néixer a Oviedo el 21 de gener de 1979. Va debutar l'any 2003 amb l'àlbum "Sin noticias de Holanda", però el reconeixement a la seva carrera va arribar l'any 2004 quan la seva cançó "Con la luna llena" va ser escollida com a sintonia i cançó oficial de la Volta Ciclista a Espanya 2004. La seva carrera és brillant i l’any 2007 va rebre el Premi a la Millor Gira en l'edició dels Premis de la Música que es van lliurar a Còrdova. Per cert, Melendi va estudiar a l'institut amb Fernando Alonso i al pilot de Fórmula I li va dedicar la cançó “El Nano”, és clar que a Catalunya el “Nano” sempre serà Serrat.

Adamo – Sin malicia 1993

Al programa d’avui de Un Toc de Rock escoltarem a Adamo que va ser el Rei dels Guateques, aquellas festes particular que organitzava la joventut en els anys 60. Salvatore Adamo es un dels grans de la canço francesa i us porto aquest tema que es trobava en el seu CD "Adamo de ayer a hoy" publicat l’any 1993 i on es recollien alguns dels seus èxits més clàssics al costat de cançons noves com aquesta. Es tracta d’una peça on parla dels seus inicis con a cantant i com a persona i posiblement reflecteixi una part de la seva vida, ens explica que ell era una persona senzilla i “sense malicia”. La veritat és que quan actues sense malícia en el teu caminar per la vida, acostumes a rebre molts pals. A mi el tros que sempre m’ha fet molta gracias es aquell on parle dels seus fills i les “seves mares”, així, mares en plural "Mis hijos se parecen más a sus mamas que a su papá". Tots deien que Adamo era francès, però no era cert, tampoc era belga, con deien altres, Adamo havia nascut a Comiso, a l’illa de Sicília, a Itàlia, l’1 de noviembre de 1943, però els seus pares van emigrar a Bèlgica per guanyar-se la vida. Le veritat es que las seves fans el van odiar quan l’any 1969, crec que va ser, és va casar amb la seva secretaria i presidenta del Club de Fans, una noia més aviat lletjeta, segons es deia, la veritat es que no recorda cap foto seva, però el meu company Quimet diu que si que era poc agraciada. El que les fans no sabien o del que no havien volgut assabentar-se és que es tractava de la seva eterna núvia, amb la qual va començar a sortir sent gairebé uns nens i devien haver-lo admirat per aixó, ja que la glòria i el triomf no el va divinitzar fins al punt de buscar-se una Miss Món exuberant d'aquestes que treuen la pasta i després d'aconseguir fama i cales es divorcien amb les butxaques plenes, com sol passar en tantes ocasions. Adamo i la seva dona ancara segueixen junts, ell sempre afirma que és perquè ella ha tingut sempre molta paciència i tolerància. Per cert, es diu que la cançó "Dolce Paola" que va escriure i gravar Adamo en els seixanta, anava dedicada a Paola de Bèlgica amb la que va tenir, segons sembla, un affaire. De fet la premsa va publicar que aquella Lady Di de mirada trista a qui els seus súbdits anomenaven "La italiana de les maletes" i el cantant, havien estat sorpresos ballant molt encaramel·ladets en una discoteca de Londres una nit. Sabeu amb quina cançó els van enganxar ballant molt juntets? Doncs era "Mis manos en tu cintura", tot un clàssic de Adamo amb la que molts hem arranbat l’api.

Nicola Di Bari – Los días del Arco Iris 1972

Anem ara cap a Italia. Aquest és un dels grans del pop italià de tots els temps, Nicola di Bari, de veritable nom Michele Scommegna, va néixer a Zapponeta el 29 de setembre de 1940. Nicola di Bari va començà l’any 1963, però no va ser reconegut fins que va quadar en segona posició al Festival de San Remo del 70 amb “La prima cosa bella” i sobre tot al guanyar el Festival en els anys 1971 i 1972, aquest mateix any va participar al Festival de la Cançó d'Eurovisió. Al llarg dels temps ha aconseguit una pila d'èxits, gràcies a cançons com “El último romántico”, “Los días del arco iris” que estem escoltan ara i es va editar en single l’any 1972, “Mi corazón es un gitano”, “Guitarra suena más bajo”, “Trotamundo”, "Primera cosa bella", "Vagabundo" i tantes altres.Us explicaré una anècdota de Nicola di Bari que va narrar ell mateix en una entrevista: "De jove cantava de manera molt particular i els seus companys d'escola el van persuadir perquè ajudés a vendre a un gelater que no tenia prou veu per promocionar els seus productes com es feia en aquells temps a Itàlia. No només es van acabar els gelats, sinó que es va formar un tumult per escoltar-lo. Va ser llavors quan va decidir que volia ser cantant". Per cert, el seu representant per l’América del Sud es el meu amic Mikel Barsa que ara té oficines a Buenos Aires i des de allà ho controla tot. Amb comentava en un correo que precisament feia poc que havien acabat una exitosa gira amb Nicola Di Bari.

Amaya Uranga – Malasombra 1988

Aquesta cançó és un clàssic que fins i tot va gravar Frank Sinatra, però es tracta d'una composició del cantant nord-americà Jim Croce (10 de gener de 1943 - 20 de setembre del 1973) i us porto la versió que va realitzar l'extraordinària cantant basca Amaya Uranga, la que va ser primera veu de Mocedades, encara que quan va gravar aquest tema ja havia deixat el grup i anava en solitari. La va incloure en el seu tercer àlbum “Sobre el latido de la ciudad” que va publicar l'any 1988. La veritat és que hi ha una gran versió, cantada en anglès i que manté el títol original "Bad, bad, Leroy Brown" que va gravar el grup català de jazz Pianogrosso que estava integrat per J. García de Diego i  Laura Simó, a l'any 1987. També hi ha una altra bona versió a càrrec de la cantant xilena Ximena Abarca. La lletra de “Malasombra” ens parla d'un delinqüent que s'escapa de la presó i torna a la ciutat buscant a aquella noia que va jurar ser-li fidel, però que no ho va ser. Quan la troba ella té parella, un altre pinxo i la cosa acaba a trets, clar que com diuen "El contrario no era manco en asuntos de matar" i tots moren. Ara bé, la reflexió és que "Malasombra" en el moment de la seva mort pensa que feia sis anys i un dia que no besava a una dona, llàstima. La conclusió és simple, no portis flors al teu funeral i allunya't de gent així. Es tracta d'una temàtica similar, encara que no igual que la del tema "Pedro Navaja" de Rubén Blades que al seu torn es va inspirar en "Mackie Messer" de Bertolt Brecht i Kurt Weill. Si és que tot està inventat en la Vinya del Senyor.

Las Niñas – Ojú 2003

 Tiempo extraño, tiempo raro pá la peña en este planeta” ens diuen Las Niñas en aquesta cançó, amb tota seguretat la més recordada de la seva curta carrera i que és un crit en contra de les guerres. La lletra es molt bona i a mi em recorda al moment polític pel qual estem passant ara mateix amb tants casos de corrupció i amb tants dels nostres representants en càrrecs públics que només volen "Seguir chupando de la teta", encara que Las Niñas a la seva cançó ens parlen de la situació política d'Argentina en l'època del Corralito i de la del món en general amb la gent al carrer protestant. Han passat més de deu anys des que la van gravar i ves per on, segueix igual de vigent. Las Niñas estava integrat per les sevillanes Alba Molina (filla de Lole y Manuel), Vicky Luna i Aurora Power. Pràcticament totes les seves cançons van ser composades per Andreas Lutz que és o era, marit d'Aurora Power i cantant del grup O'Funk'illo amb col·laboradors com Charly Cepeda que va ser marit d'Alba Molina i guitarra de Kiko Veneno i altres músics. Aquest tema que escoltem ara a Un Toc de Rock, donava títol al primer dels seus dos àlbums i es va publicar l'any 2003, però amb aquest tema va saltar la polèmica ja que elles van ser vetades a la televisió pública pel contingut de la cançó, ens trobàvem immersos en la guerra de l'Iraq. És clar que el veto de TVE els va afavorir més del que els va perjudicar, perquè van passar a ser convidades per totes les altres cadenes no públiques per denunciar la manca de llibertat d'expressió a la qual s'havien vist sotmeses per TVE, així van recórrer platós com el de "Crónicas Marcianas" i molts altres, entre ells "Lo + plus". Després de publicar el seu segon disc "Savia negra" cadascuna de les noies van emprendre els seus propis projectes.

Navajita Plateá – Frío sin ti 2003

Amb Navajita Platea em va passar una cosa curiosa. Era un grup que excepte la cançó "Noches de bohémia" no m'havia interessat mai, la veritat és que a mi la música amb gust a sud no em diu masses coses i ha de tenir molta qualitat instrumental per cridar la meva atenció. “Noches de Bohémia” és possiblement la cançó més coneguda en la carrera del duet Navajita Plateá que es van crear a Jerez de la Frontera i ua l'he extret del CD "En Família" que Navajita Plateá van publicar l’any 2003 i en el qual al meu parer, també s'incloïa la millor cançó del duet, una peça titulada "Frio sin tí", però jo vaig descobrir la cançó “Frío sin ti” de  Navajita Platea en un CD compilatori que va editar el segell Virgin al 97 o potser seria el 98 i on nomes hi havien tres o quatre peces nacionals, totes les altres eran extrangeres i des del primer moment em va conquistar. Navajita Plateá segueixen sense acabar de agradar-me, però aquest tema és un “peaso cansión” de aquest duet de Jerez format per Ildefonso de los Reyes (Jerez, 1969) i Francisco Carrasco Soto (Jerez, 1976). Per tant i sonant a Un Toc de Rock, aquí teniu el que, al meu entendre és la millor cançó en la carrera de Navajita Plateá.

Joan Manuel Serrat con Paco de Lucía – Salam Rashid 1998

La veritat es que jo sento una especial debilitat per Joan Manuel Serrat i ara el porto de nou a Un Toc de Rock, i al programa d'avui escoltarem un bon tema que és tota una crida contra la descriminación de l'home només pel color de la seva pell i el seu pais d’origen. Els somnis dels extrangers que arriven al pais pensant que aquí “lliguem els gossos amb llonganisses” i és troban amb la crua realitat. Encara que i tal com el Noi reflecteix en la lletra d'aquesta extraordinària cançó que compta amb la col·laboració d'un altre gran entre grans, el guitarrista Paco de Lucía (tots dos a la foto) que ens va deixar el 25 de febrer de l’any 2014 quan es trovaba a Méxic. Ens parla que no tot és tan bonic ni tan lleig, ni tan dolent ni tan bo com es pretén quan l'altruisme cega la raó i només volem veure una part de la veritat. Aquest tema es va incloure en un dels millors discos de Serrat "Material sensible", un bon àlbum tot i que no és un dels més recordats del Noi del Poble Sec. Es va publicar l'any 1989 i està cantat en català, no hem d'oblidar que Serrat alterna les seves produccions en les dues llengües, català i castellà. En aquest disc també van col·laborar Ana Belén i el saxofonista Pedro Iturralde (Falces, Navarra, 13 de juliol del 1929), considerat com un dels millors del món. La producció, arranjaments i direcció musical de l'àlbum va estar a càrrec de Josep Maria Bardagí (Barcelona, 11 d'octubre de 1950 - 24 de febrer del 2001). Totes les cançons del disc estan escrites lletra i música per Serrat, excepte "La Lluna" que la lletra la van escriure Serrat i el polític i poeta mexicà Jaime Sabines que per cert, va morir l'any 1999. En aquest àlbum s'incloïen també dues cançons históriques en la carrera de Joan Manuel Serrat com “Kubala” i “Barcelona i jo”.

Alberto Bourbon – Uniforme de franela 1975

Escoltarem a Un Toc de Rock un dels cantautors sorgits en els 70 molt propers al pop-rock que van treure discos molt interessants, Alberto Bourbon, però que no va tenir la repercussió que la seva qualitat mereixia. Aquest tema, es trovaba al àlbum "Años de amor" de 1975 i va ser el últim single que va publicar Alberto Bourbon, té una lletra molt bona on ens parla d'amors de joventut i records del passat i tot i ser la millor cançó de la seva carrera, no hem d'oblidar "Antes de ti no hubo antes" que es va vendre molt millor. Alberto Bourbon era fill d'un diplomàtic francès assentat a Espanya i mare espanyola i es va quedar al nostre país. Quan Alberto Bourbon va deixar els escenaris no va abandonar la música i és va dedicar a compondre bandes sonores, entre elles "Memorias de Leticia Valle" l’any 1979 o "El jardín secreto" al 84, Alberto Bourbon també va compondre per a altres cantants, entre ells Massiel, Rocío Jurado, Mocedades, Marisol, Nydia Caro, Donna Hightower i molts més. En total va publicar 7 singles, el primer l’any 1968 i l'últim que és el que estem escoltant ara, al 1975 i també dos LP's. Per cert, unes altres de les seves grans cançons amb lletra molt interessant és "Cuando seamos viejos" i“Antonio”. Jo creia que Alberto Bourbon ja havie mort, però no us ho podia assegurar ja que a internet hi ha molt poca informació d’Alberto Bourbon, nascut a Madrid el 19 de març del 1944 i de nom colplert José Alberto Bourbon Ruiz, però Luis del Olmo en un dels seus programes va llegir un poema d’Alberto Bourbon i ho va confirmar, és mort. La seva obra ha estat recuperada i editada en versió CD per el segell Rama Lama. Per cert, a principis dels anys 70 va patir un accident de tràfic que el va tindre molt de temps allunyat dels escenaris, però es va dedicar a composar.

Menaix a Truà – Mira d’on ve es vent 2008

L'any 2000 i amb la fi del nou segle, tres bons músics catalans s'uneixen en un projecte conjunt que van anomenar Menaix a Truà. Ells són Toni Xuclà, Juanjo Muñoz dels Gossos i Chris Juanico de Ja t'ho diré. Aquest tema que us he seleccionat per al programa d'avui d’Un Toc de Rock l'he extret d'àlbum "Com el vent" tercer disc de Menaix a Truà i que van publicar l'any 2008, era la cançó que obria l’àlbum. Menaix a Truà van debutar discogràficament amb un CD gravat en directe al teatre de Bescanó el 19 de desembre de 1999 i que és va titular com el nom del grup "Menaix a Truà" i que sortiria a la venda ja al any 2000. La cursa amb el grup la compaginan tots tres amb els seus projectes personals o amb els seus respectius grups, mentre que Toni Xuclà té una molt bona carrera en solitari i al programa ja hem escoltat temes seus. En total i com Menaix a Truà han publicat quatre CD’s. Per cert, van protagonitzar amb la seva cançó "Enmig de la mar" la campanya “Refresca't a TV3”, de la televisió autonómica catalana, a l’any 2000.

Ana Belén – Lia 1989

Una matinada José María Cano es va presentar al xalet a la serra d'Ana Belén i Víctor Manuel, al soterrani tenen un estudi de gravació i Víctor estava treballant amb dues cançons escrites pel ex component de Mecano i que Ana Belén anava a incloure en el seu nou treball discogràfic. José María portava unes copes de més. Sense donar-lis cap explicació els va reclamar les seves cançons i a canvi els va lliurar una altra que acabava de compondre, pel que sembla havia patit un desenganyar amorós. Quan Víctor Manuel va veure la cançó va acceptar el canvi encantat i l'endemà es va posar a treballar-hi. Es tractava de "Lia", el tema que escoltarem ara a Un Toc de Rock i que és una de les cançons més precioses en la carrera d'Ana Belén i que es va incloure a l'àlbum “Rosa de amor y fuego”, publicat l’any 1989. El disc es va presentar oficialment al Teatro Español de Madrid, amb un espectacle que va estar  deu dies en cartell, va ser dirigit per Miguel Narros i el vestuari va ser dissenyat per Jesús del Pozo. En total Ana Belén ha gravat 21 o 22 àlbums d'estudi, 6 recopilatoris i alguns en directe, a més d'uns quants discos conjuntament amb altres artistes com “El gusto es nuestro” o “Mucho más que dos”,  així com quatre o cinc bandes sonores. El seu veritable nom és María del Pilar Cuesta Acosta i la cantant, actriu i directora va néixer a Madrid el 27 de maig de 1951. Curiosament es va donar a conèixer al presentar-se en un concurs de joves talents de televisió espanyola, on va actuar amb el seu veritable nom quedant en segona posició la guanyadora va ser una noia que es deie Mimo i que va grabar quatre discos petits. El debut d’Ana Belén va ser al cinema amb la pel·lícula “Zampo y yo”.

Andrea Boccelli con Marta Sánchez – Vivo por ella 1995

El tenor invident italià Andrea Bocelli va néixer a la Toscana el 22 de setembre de l’any 1958. La seva carrera lírica es va anan poc a poc barrejan amb el pop i aixó precisament l'ha portat a ser un dels cantants lírics que més discos de pop ha gravat i l’hi ha fet vendre més de 70 milions d’àlbums a tot el món. Aquesta cançó originalment la va gravar Andrea Bocelli amb la cantant italiana Giorgia, però després ha realitzat versions en diversos idiomes i amb cantants de molts països. "Vivo por ella", amb la que acabarem el programa d'avui, va ser escrita per Gatto Panceri per a l'àlbum d'Andrea Bocelli "Romanza" editat l’any 1995. A Espanya “Vivo per Lei” li va tocar gravar-la a Andrea Bocelli a Espanya amb Marta Sánchez i la veritat és que junts fan una gran versió que se li agrada i molt a una bona amiga,  bé, més que una amiga perque Montse i jo portem junts prácticament diset anys i ja fa quatre que hem "signat". Per tant, en el programa d'avui d'Un Toc de Rock, escoltarem un altre vegada al gran tenor Andrea Bocelli i la cantant Marta Sánchez, amb una bona carrera en solitari, però que és va donar a coneixer quan militava a Olé, Olé, és clar que abans ja havia sigut component de Cristal Oskuro. Ara i des de totes aquelles emisores que emeten el programa, escoltem aquesta gran cançó, plena de càrrega emocional i acabarem el programa d’avui d’Un Toc de Rock, per que la disfruteu i per cert, aquesta "ella" no es una noia, es tracte de la música, en general.

Aquesta és una frase extreta del llibre "Crideu a qualsevol porta" de Nicholas Ray que erròniament en moltes fonts s'atribueix a James Dean.


"Mor jove i deixa un bonic cadàver”

Conclou per avui Un Toc de Rock i tocaré el dos, però abans de marxar-me us deixo amb companyia de totes aquelles emissores per les que el programa surt a l’aire dues vegades per setmana o per la xarxa si t’el descarregues des del blog o el facebook de Montse Aliaga. Sóc Mario Prades i baixo la barraqueta. Porteu-se bé.

Apa, ens veiem pel món

Mario Prades