El Blog de Mario Prades

Posa't en contacte amb mi mitjançant el correo electrònic: tocderock@hotmail.com

jueves, 29 de octubre de 2015

Un Toc de Rock 10-14


La música ens acompanya al llarg de tota la vida formant part de la nostra banda sonora, omplint espais en blanc i recol·locant els records. En el programa d'avui d'Un Toc de Rock escoltarem algunes novetats, però també artistes i cançons que formen part de la història del rock. Sonaran els Eagles i també dos dels components de la considerada millor banda de country rock de la història, en solitari, Don Henley i Grenn Frey, així com Ryan Adams, Joe Cocker, Janis Joplin, The Band, Harry Nilsson, Lou Gramm que va ser membre dels Foreigner, Tanita Tikaram i Leon Bridges, tot un descobriment dins el món del soul. Començarem el programa amb The Outlaws, una bona banda de rock sureny pràcticament desconeguda a Espanya. Per tant i des de les emissores per les que escoltes el programa dues vegades per setmana o per internet si te'l descàrregues del blog o el facebook de Montse. Ara em toca aixecar la barraqueta. Jo sóc Mario Prades i ja sabeu que sempre sou

Benvinguts a Un Toc de Rock

The Outlaws – Saved by the bell 1986

Aquesta cançó amb la que avui comencem Un Toc de Rock no ha de ser confosa amb una altra del mateix títol que va ser el primer èxit de Robin Gibb en solitari quan va deixar a The Bee Gees a finals dels seixanta, encara que va tornar poc després al grup. Aquests són The Outlaws, una gran banda de rock del sud nord-americana i la van incloure, com a vuitè tall, en el seu àlbum "Soldiers of fortune" que van publicar el setembre del 1986. En aquest enregistrament The Outlaws eren Henry Paul (guitarra, cantant i cors), Hughie Thomasson (guitarra, cantant i cors) que ja es mort, Steve Grisham (guitarra, cantant i cors), Chuck Glass (baix, teclats, cantant i cors) i David Dix (percussió i bateria), però van comptar també amb la col·laboració de Randy Bishop (teclats, programacions i cors) al costat de Jon Butcher (cors) que van ser els autors del tema, junt a Bart Bishop, John Townsend i Stacey Lyn Shaffer també als cors. Buster McNeil (guitarra i cors) i Jimmy Glenn (bateria). La producció va ser de Randy Bishop. The Outlaws, un grup pràcticament desconegut a Espanya, però amb una àmplia i interessant carrera discogràfica al seu país, són una de les millors bandes de rock sureny i country rock sorgides als Estats Units i que ja hem escoltat a Un Toc de Rock amb diverses cançons. Van debutar discogràficament l’any 1975 amb el disc “The Outlaws” i val a dir que es caracteritzen per disposar de tres guitarristas. Es van crear l'any 1967 estant en actiu fins al 1971, encara que van tornar al 75 i a partir d'aquest moment han mantingut la seva carrera estable. Aquests The Outlaws són nord-americans, no confondre amb una banda anglesa del mateix nom surgida en els anys seixanta i en la què va militar el genial guitarrista Ritchie Blackmore, el que va ser uns dels creadors de Deep Purple u també de Rainbow. The Outlaws són de Tampa, Florida, i con us deia es van crear l'any 1967. Els components de The Outlaws eren inicialment el cantant i guitarra Hughie Thomasson que va morir el 9 de setembre de 2007, el bateria Monte Yoho, al baix Phil Humberg, les guitarres de Hobie O'Brien i Frank Guidry junt al cantant i guitarra Herb Pino. Per cert, l'esquelet del cap de vedella que veieu en moltes de les caràtules dels discos del grup, es el signe d'identitat dels The Outlaws, la seva mascota.

Lou Gramm – Midnight blue 1987

Produït per Pat Moran i el propi Lou Gramm, l'any 1987 es va publicar l'àlbum "Ready or not" que es va editar a través del segell Atlantic, en els tres formats, vinil, casset i el CD que surgia aleshores com quelcom nou i que no se sabia del cert si arribaria a arrelar o no. D'aquest àlbum de Lou Gramm es va extreure aquest tema que us he portat avui a Un Toc de Rock en format single i va ser una de les millors cançons del disc. El single, en vinil, va arribar a la cinquena posició del Billboard i al lloc 82 en Anglaterra. El cantant i compositor Lou Gramm era component del grup nord-americà Foreigner i entre altres, és l'autor de "Waiting for a girl like you", una de les millors cançons del grup, però va començar la seva carrera com a solista paral·lelament a la de Foreigner. De veritable nom Louis Grammatico, va néixer el 2 de maig de 1950 a Rochester, Nova York, primer va formart part dels grups Poor Heart i Black Sheep, abans d’incorporar-se a Foreigner i actualment és el líder del grup The Lou Gramm Band, una banda de tendència cristiana que va formar després de recuperar-se d'una gravíssima malaltia. D'aquesta banda formen part Don Mancuso, Andy Knoll, AD Zimmer i el seu germà Ben Gramm, van publicar un únic disc l'any 2009. Entre mig va militar en els grups Shadow King i Liberty N'Justice, també va gravar un disc amb Don Mancuso l’any 2005. De fet Lou Gramm que com us he dit ha format part de diversos projectes, en solitari només va publicar dos àlbums, aquesta cançó es trobava en el primer que va treure, el segon i últim va ser “Long Hard Look”, editat l’any 1989 i que va arribar al lloc 85 als Estats Units.

The Band – The Weight 1968

Aquesta és una cançó escrita per el guitarra, cantant, productor i compositor canadenc Robbie Robertson publicada en el primer àlbum d'estudi de The Band, titulat "Music from Big Pink" i que va representar el seu debut després d'abandonar a Bob Dylan al qual acompanyaven. Es va publicar l'any 1968 i va ser el primer single de The Band. Curiosament i malgrat que és el tema més conegut i popular de The Band, el single sols va arribar al lloc 63 en les llistes del Billboard. Al Regne Unit va pujar al 21, mentre que al Canadà va arribar al 35. És digne d'estudi el fet que les versions del tema que han realitzat gent de la talla d'Aretha Franklin, Jackie DeShannon, Diana Ross & The Supremes i de The Temptations, es van classificar molt millor que l'original. En la gravació que es va realitzar el gener de 1968, The Band eren Rick Danko (baix, cors i veu), Levon Helm (bateria i veu), Garth Hudson (piano), Richard Manuel (cors) i Robbie Robertson (guitarra acústica). A la pantalla gran aquest tema ha estat usat en diverses ocasions, però jo vull fer referència a la banda sonora del film "Easy rider" en la què es va incloure i és el primer "road movie" de la història del cinema. Inicialment The Band es van fer dir The Hawks i van ser la banda de suport del cantant Ronnie Hawkins entre 1959 i l'any 1963. Posteriorment, Bob Dylan els reclutaria per a la seva històrica gira de 1965-1966, així com per a l'enregistrament de l'àlbum "Planet Waves", quan van decidir separar-se de Bob Dylan, la discogràfica els va batejar com The Band, referint-se a "La banda de Dylan". El grup va tancar portes i es va desfer després de realitzar un memorable concert anomenat "The Last Waltz" que va ser rodat com pel·lícula per Martin Scorsese amb un munt de col·laboradors, i es va publicar en format triple vinil. El cantant i baix Rick Danko moriria a Nova York el 10 de desembre de 1999 i Richard Manuel havia mort el 4 de març de 1986.

Tanita Tikaram – Twist in my sobriety 1988

Des del àlbum "Ancient Heart" que va representar el debut de Tanita Tikaram i es va publicar el 13 de setembre del 1988, us he seleccionat per compartir ara a Un Toc de Rock aquesta cançó que va ser escrita per Tanita Tikaram i es va extreure en format single i maxi single, classificant-se en la segona posició a Austràlia, Alemanya i Àustria, tot i que només va aconseguir el lloc 62 a Anglaterra i el 25 als Estats Units. L'àlbum, el seu primer treball discogràfic i que va superar les 4 milions de còpies a tot el món, va ser publicat pel segell WEA i produït per Rod Argent i Peter van Hooke, es va gravar entre els mesos d'abril i juliol en els Red House Studios de Silsoe, a Anglaterra, va comptar amb un munt de músics, a més de Tanita Tikaram a la veu i guitarra, Mark Isham (trompeta i flugelhorn), Paul Brady (mandolina), David Lindley (violí), Marc Ribot (guitarra), Rod Argent (teclats), Brendan Croker (guitarra), Pete Beachill (trombó), Mitch Dalton (guitarra), Martin Ditcham (percussió), John Georgiadis (violí), Keith Harvey (zel), Noel Langley (trompeta), Malcolm Messiter (oboè), Helen O'Hara (violí), Brendon O'Reilly (violí), Philip Todd (saxo), Peter Van Hooke (bateria), Clem Clempson (guitarra), Mark Creswell (guitarra), Ian Jewell (viola) i Rory McFarlane (baix). La cantant, guitarrista i compositora Tanita Tikaram va nàixer a Münster, Alemanya, el 12 d'agost de 1969, tot i que està establerta a Anglaterra. La seva mare és de Malàisia i el seu pare de Fiji, on treballava de funcionari per a l'exèrcit britànic. La família es trasllada a Gran Bretanya quan Tanita tenia sols 12 anys. En total Tanita Tikaram ha publicat un total de 9 àlbums i 18 singles, però cap va aconseguir les xifres de venda obtingudes amb el primer. De fet els mals resultats obtinguts amb "The Cappuccino Songs" que va editar al 98 van fer que es retirés de la música, encara que va tornar l'any 2005 amb "Sentimental", editat pel segell francès Naïve i que va comptar amb la col·laboració de Nick Lowe.

Ryan Adams – Wildest dreams 2015

Ara i des del nou treball discogràfic del cantant i compositor nord-americà Ryan Adams, el seu quinzè disc, titulat genèricament "1989" i que es va publicar el passat 21 de setembre, anem a escoltar aquest tema que a l'igual que la resta de cançons de l'àlbum, són versions de cançons de Taylor Swift. De fet el títol ja és un homenatge el disc del mateix nom de la cantant americana. El de Ryan Adams va aconseguir el lloc 7 en les llistes del Billboard, el 9 al Canadà i el 17 a Anglaterra. Als Estats Units va vendre 56.000 còpies sols de sortida. De nom complet David Ryan Adams, el cantant, productor i compositor va néixer el 5 de novembre de 1974 a Jacksonville, però a Carolina del Nord, no a Florida. Ryan Adams va ser el fundador del grup Whiskeytown, als que va deixar l'any 2000 per llançar-se en solitari debutant amb l'àlbum"Heartbreaker". Si bé anteriorment havia militat en Black Label, Ass, The Lazy Stars i The Patty Duke Syndrome. Ryan Adams porta publicats 17 discos en solitari, més dos amb Whiskeytown i en molts dels seus l'han acompanyat el grup The Cardinals, si bé fa ja un parell d’àlbums que no treballa amb ells. També ha fet de productor per Willie Nelson i Jesse Malin, entre d'altres i ha col·laborat amb Counting Crows, Weezer, Norah Jones, Amèrica, Minnie Driver, Cowboy Junkies, Leone Naess, Toots & the Maytals, Beth Orton i Krista Polvorera. L'any 2009 Ryan Adams es va casar amb la cantant, compositora i actriu Mandy Moore, component del grup The Cardinals i han gravat junts un parell o tres de vegades.

Janis Joplin – Me and Bobby McGee 1971

Feia molt de temps que a Un Toc de Rock no escoltavem a Janis Joplin i ara us porto un altre cop al programa un dels temes més rellevants de La Rosa. La cançó que escoltem ara amb la veu de Janis Joplin es una composició country de Kris Kristofferson que per supossat també la va gravar molt abans, inclus va fer un tercet amb Rita Coolige i Willie Nelsson, es trobava en el disc pòstum de Janis Joplin que es va titular "Pearl". Un disc incomplet ja que es van quedar una pista de veu i una altra instrumental sense acabar de gravar-se i es va publicar tal com La Rosa ho va deixar en morir. Per aixó la cançó "Mercedes Benz" la trobem en aquest disc solsament a acappella. La fusió de la música folk, hippie i el R & B va arribar amb gent com Janis Joplin, una de les grans triomfadores del Festival Woodstock 69. En ella si que es ratifica allò de "flors i drogues". Va morir per sobredosi quan semblava que havia superat les crisis i deixat les substàncies psicotròpiques, el 4 d'octubre de 1970, tenia 27 anys. La veritat es que va comerçar a tindre problemes amb les drogues i l’alcohol quan tenía només 16 anys i va arrivar a pesar sols 35 kilos. Janis va néixer a Port Arthur, Texas, el 19 de gener de 1943. L’any 2008, la revista Rolling Stone la va col·locar en el lloc 28 del llistat dels “Millors cantant de tot s els temps”. Abans de gravar en solitari havia format part del grup Big Brother and the Holding Company.

Eagles – New kid in Town 1976

Els Eagles son la millor, però també la més comercial banda, de country rock de la història i val a dir que van ser una autèntica màquina de fer diners. Els Eagles es van formar a Los Angeles, l’any 1971. Dos dels seus LP’s: "Their Greatest Hits (1971-1975)" i "Hotel California", estan considerats entre els 20 millors àlbums del segle XX. El tema que escoltem ara a Un Toc de Rock, estava inclòs en el "Hotel California" dels Eagles i va aconseguir un Grammy. El single va arribar a número 1 de les llistes del Billboard americà el 26 de febrer del 1977. Vull recordar-vos que hi ha una bona versió en català a càrrec de Nina que ja hem escoltat al programa. “Hotel California” és el primer àlbum del grup sense el seu fundador Bernie Leadon i el primer amb Joe Walsh que el va substituir. Des de la seva publicació "Hotel Califòrnia" ha venut més de 16 milions de còpies sols als Estats Units, sent el àlbum amb millors vendes de la història dels Eagles. Es va mantenir en el número 1 durant vuit setmanes, no consecutives, entre finals de 1976 i principis de 1977.En aquesta gravació el grup Eagles estava integrat pel Don Henley, Randy Meisner, Don Fenley, Glenn Frey i Joe Walsh. Els Eagles que s'havien creat al 1971 es van desfer l'any 1980, després de tenir uns quants canvis entre els seus components. i en una entrevista, no recordo si va ser Don Henley o Glenn Frey, però un dels dos, va dir que només existia la possibilitat de tornar a tocar junts... "Hell Freeze Over", una frase que podríem traduir com “Quan l'infern es geli” i per això quan Eagles van tornar en els noranta, el seu primer treball en el que sols havien tres cançons noves, las altres eran versions en directe de vells èxits, es va titular així "Hell Freeze Over", es va publicar el 7 de novembre de 1994. En aquell momet Eagles eren Glenn Frey, Don Henley, Joe Walsh, Don Felder i Timothy B. Schmit, complementats per músics addicionals. Van realitzar una gira mundial l'any següent que havia de recalar a Espanya. Els Eagles havian tornat només per fer diners i la gira resultava tan cara que cap promotor espanyol va voler arriscar-se a perdre fins la camisa a favor d'aquells pesseters i a Espanya ens vam quedar sense veure els Eagles en directe. Encara recordo el comentari d'un dels principals productors de concerts espanyol que em va dir: "Omplint el Sant Jordi, només cobriria despeses".

Don Henley – Waiting Tables 2015

Un dels components dels Eagles, el texà Don Henley, va treure el passat 25 de setembre el seu cinquè disc en solitari, un àlbum ple de música country, com el títol indica clarament "Cass Country". El disc s'ha gravat a Nashville, Tennessee i ha comptat amb les col·laboracions de Dolly Parton, Mick Jagger, Miranda Lambert, Merle Haggard i Martina McBride. Ha estat número 1 a la llista de country del Billboard, aconseguint el tercer lloc en les de pop, el quart al Canadà, el cinquè a Alemanya i el setè en les llistes britàniques. D'ell us he extret aquesta cançó que compartirem a Un Toc de Rock. De fet podríem dir que aquest és el sisè àlbum de Don Henley ja que l'any 2009 va treure també un recopilatori. De nom complet Donald Hugh Henley, el cantant, guitarrista, escriptor, compositor i bateria, va néixer a Gilmer, Texas, el 22 de juliol de 1947 i va ser un dels fundadors dels Eagles, als que hem escoltat abans i tot i que en solitari s'ha prodigat poc, ha realitzat moltes col·laboracions amb altres artistes. És un activista a favor del medi ambient i en 1997 va rebre la National Humanities Medal. També va crear una associació per a la defensa dels drets dels artistes enfront de les manipulacions de les companyies discogràfiques, de fet va tenir molts problemes legals amb Geffen Records per obtenir la carta de llibertat. Sent molt jove i amb dos amics de la infància Richard Bowden i Jerry Surratt, va formar una banda anomenada Four Speed que amb la incorporació de nous músics passar a dir-se Happiness. Els va descobrir Kenny Rogers que els va recomanar anar-se'n a Los Angeles i allí va començar veritablement la seva carrera professional canviant el nom a Siloh. Posteriorment va passar a formar part de la banda de Linda Ronstadt i quan es va unir a Bernie Leadon i Randy Meisner, que havien estat en Poco i The Flying Burrito Brothers, respectivament, van sorgir Eagles. Es diu que la raó de la primera dissolució dels Eagles va ser a causa dels enfrontaments entre Don Henley i Glenn Frey.

Glenn Frey – I did it for your love 1988

Dels components de The Eagles, Glenn Frey és el que possiblement tingui la millor carrera en solitari, però molt allunyada de les xifres de vendes obtingudes pel grup. Aquest tema que us porto ara a Un Toc de Rock es trobava en l'àlbum "Soul Searching" que Glenn Frey va publicar l’any 1988  i era una cançó composada per ell. El cantant, músic i també actor Glenn Lewis Frey va néixer el 6 de novembre de 1948 a Detroit, Michigan. La seva primera banda es va anomenar The Disciples que més tard van canviar el seu nom a The Subterraneans i despres s'incorporaria a The Mushrooms, amb els que Glenn Frey va gravar el seu primer disc. Quan es va traslladar a Los Angeles va formar un duet amb JD Souther, era l’any 1968. Després Glenn Frey va començar a gravar acompanyant a Bob Seger i Jackson Browne, amb els que tocava la guitarra i feia cors, a part de compartir amb ells un apartament. Després de militar en diversos grups sense rellevància es va incorporar a la banda de Linda Ronstadt fins que Don Henley el va convidar a formar part d'un nou grup que estava creant i s'anomenaria The Eagles, al costat de Bernie Leadon i Randy Meisner. Glenn Frey va tindre molts problemas amb les drogues, però sembla ser que fa anys que s’ha recuperat i ho ha deixat enrere.

Joe Cocker – N’Oubliez jamais 1998

L’any 1998 Joe Cocker, "el blanc que tenia la veu negra" com se’l va anomenar, va publicar el LP "Across from midnight". En una entrevista que vaix fer-li a Joe Cocker arran de la publicació d'aquest disc vam parlar de la cançó que escoltem avui a Un Toc de Rock, un tema amb un cert caire francès, en títol i ritme i em va comentar que: "Ni tan sols puc explicar el que significa realment aquest tema, però té quelcom de màgic i meravellós. És un dels que més m'agraden del disc". Per tant ja està sonant en el programa d'avui i a més trobareu el retall de premsa d'aquesta entrevista, publicada a Diari de Tarragona, al blog i clicant dues vegades s'ampliarà i podreu llegir-la, si os ve de gust. El seu nom complet era John Robert Cocker i va néixer a Sheffield, Anglaterra, el 20 de maig de 1944, ens va deixar el 22 de desembre del 2014, a Crawford, Colorado, on residia, a causa d’un càncer de pulmó. Era un amant del bourbon, recordo molts concerts en els que havien de treure'l de l'escenari, ja que es quedava estàtic amb un pet d'impressió. Això si, després d'haver acabat tot el concert i sense que el públic es donés compte de l’inmensa trompa que Joe Cocker portava a sobre. L’he entrevistat en diverses ocasions, una d'elles a Falset quan va realitzar el memorable concert del qual encara es parla a la Terra Alta, el 2 d'agost del 1991. Per cert que amb tot l’amant del mam que ells era... Mira que portarlo al Priorat! Els teloners van ser Steve and the Hooligans i es calculan más de 10.000 espectadors. En medicina, a la gent que pateix aquest gestes convulsius que ell feia a l'escenari, es diu que tenen "El Sindrome de Joe Cocker".
Retall de prensa publicat al Diari de Tarragona

Harry Nilson – Without you 1971

Curiosament en la carrera del cantant i compositor, Harry Nilsson Edward III (15 de juny de 1941, Brooklyn, Nova York - 15 de gener de 1994, Agoura Hills, Califòrnia) el seu gran hit "Without You" que escoltarem ara a Un Toc de Rock no era una cançó seva, va ser compossada per Peter Ham, component del grup britànic Badfinger que la van gravar abans que ell, de fet els vam escoltar fa tres o quatre setmanes. Un altre dels èxits de Nilsson va ser "Everybody's Talkin'", que es va incloure a la banda sonora de la pel·lícula "Cowboy de mitjanit". Us explicaré una curiositat sobre Harry Nilsson. Harry era propietari de l'apartament de Nova York on van morir Cass Elliot que havia sigut component del grup The Mamas and The Papas, el 29 de juliol de 1974 i en ell també va morir Keith Moon, batería de The Who, el 7 de setembre de 1978. Després d'aquests dos fets luctuosos, soposso que Nilsson va creuar els dits i diet alló de “Ju Ju” i va vendre el apartament a Pete Townshend, guitarra de The Who. Aquesta canço va ser inclosa a l’album “Nilsson Schmilsson” de l’any 1971 i el single va ser número 1 del Billboard durant quatre setmanes, des del 13 de febrer al 11 de març de 1972. El piano el toca Gary Wright, componen del grup britànic Spooky Tooth. Nilsson la va interpretar molt poques vegades en públic degut entre altres coses, a la tesitura tan alta de la veu i es diu que va fer trampes quan la va gravar i l’hi van pugar el to de veu. Une de les poque vegades que la va cantar, va ser a un concert amb Ringo Starr i el seu grup All-Starr Band al Caesar's Palace de Las Vegas al setembre del 1992. Es clar que les noies del grup vocal d’acompanyament pujaven amb les seves veus fins on fes falta i tapaven tots els errors.

Leon Bridges – Coming home 2015

El cantant afroamericà Leon Bridges, amb el qual avui acabaré Un Toc de Rock, ha estat tot un descobriment als Estats Units i ha representat un retorn al soul més purista dels anys seixanta amb el seu primer disc, del que us he extret aquest tema que donava títol i de fet també ha estat el seu primer single i la cançó amb la qual ha obtingut el reconeixement del públic nord-americà i arreu del món. L'àlbum que va aconseguir el sisè lloc en els Estats Units i el cinquè a Anglaterra, es va publicar el 23 de juny d'aquest any a través de Columbia Records, encara que el single amb aquest mateix tema havia sortit a la venda uns mesos abans, concretament al febrer. De veritable nom Todd Bridges, va néixer el 13 de juliol de l’any 1989 a Atlanta, Geòrgia i ha estat reconegut com "la gran esperança de la música negra". Ha estat considerat també, per les seves cançons, com l’hereu de l'esperit de Sam Cooke, Gene Chandler, Marvin Gaye i Ben E. King, en contrast amb la música negra extremadament comercial i edulcorada que està sorgint en les últimes dècades. Ara caldrà esperés a nous treballs discogràfics per comprovar que no és flor d'un dia i que les esperances posades en el cantant i compositor eren fundades.

Acabarem amb una frase del futbolista portuguès Cristiano Ronaldo que va manifestar


"Quan no vols parlar, ningú et pot obligar. Quan
un no parla és perquè alguna cosa no va bé”

Conclou Un Toc de Rock per avui, però abans de fotre el camp us deixo amb companyia de les emissores per les que el programa surt al aire dues vegades cada setmana o vía internet si es que t’el descarreguis del blog o el facebook de Montse. Sóc Mario Prades i ara toca baixar la barraqueta. A reveure.

Apa, ens veiem pel món

Mario Prades