En el programa
d'avui tindrem tot un seguit d'artistes amb estils molt variats i escoltarem a
RH+, Feliu Ventura, Bongo Botrako, Gertrudis, Maderita, Rosana, Detectors, TR,
Toni Xuclà i uns quants més que configuraran la nostra banda sonora, el nostre
viatge al passat, a la història musical dels últims cent anys i avui passarem
per Catalunya, les illes Canàries, Madrid i el País Valencià. Ara i des de
totes les emissores per les que escoltes Un Toc de Rock o vía internet si te'l
descàrregues del blog o el facebook de Montse, toca obrir la barraqueta i
començar el nostre paseig musical per els records amb un grup de surf music,
Durango 14. Jo soc Mario Prades i per obrir el programa toca dir-vos alló de
Benvinguts a Un
Toc de Rock
Durango 14 –
Harry Lemon 2015
Començarem el
programa a Madrid escoltant als Durango 14, un grup interessant que ha tret el
passat 28 de setembre el seu segon treball discogràfic titulat genèricament
“Vol 2 Durango 14”,
mitjançant la discogràfica Maldito Records, en el qual interpreten una música
que ells defineixen com Surf & Roll Espeso i entre els 7 talls
instrumentals que conté, s'ha extret aquest tema com a promoció. Tots ells han
estat gravats en analògic i rigorós directe als Estudis Brazil i mesclat i
masteritzat per Isaac Rico. La veritat és que la surf music, sorgida a finals
dels 50 a
Califòrnia, sempre ha tingut els seus seguidors al pais, amb alts i baixos i
més o menys popularitat, sobre tot a principis dels 
anys seixanta i a Madrid. Durango 14 es posen en marxa a Madrid, al 2011 i fa un
parell d'anys van publicar el seu primer àlbum "Durango 14 vol 1". El
grup està integrat per Ruri (guitarra), Pablo Scorsese (saxo), David (saxo),
José (guitarra) i Alfredo Martin (bateria). Van ser guanyadors del concurs
"Rock & Roll Madrid Marathon 2013" i van posar música en un espot
publicitari per els automòbils Mini. En aquests moments es troben de gira per
14 ciutats espanyoles per presentar el seu nou disc, la gira acabarà a Madrid.
Els Durango 14, una bona banda surgida a Madrid
Gertrudis –
Almejilla 2003
Sorgits a La Garriga, població del
Vallès Oriental, Gertrudis són una bona banda de rumba catalana que recentment
ha editat un disc per celebrar els seus 15 anys en el món musical i que
permeten descarregar-se gratuïtament des de la seva pàgina web i titulat
genèricament "Quinze15XV". La veritat és que hem de reconèixer que Gertrudis
són molt més que un grup de rumba catalana ja que la seva música és una fusió
de reggae, ska, rumba i altres estils, un camí que vam obrir gent com Manu
Chao, Macaco, Amparonoia, Dusminguet i altres grups. Gertrudis van debutar amb
l'àlbum "Teta" l'any 2003 que va fer se'ls qualifiqués com a Grup
Revelació i en aquest disc de debut trobem la cançó que us he seleccionat per
compartir avui Un Toc de Rock, una de les més populars en la carrera d'aquest
tercet integrat per Xavi Ciurans (cantant) que ara crec que viu a Reus, Xavi
Freire (veu i guitarres) i Edu Acedo (veu i violí), comptant amb Marc Más
(piano i teclats). 
Bongo Botrako –
Respirar pa trabajar 2012
A mitjans de
novembre del 2012 Bongo Botrako va publicar "Revoltosa" el seu segon
àlbum. D'aquest disc del grup tarragoní us he seleccionat el tema que avui
compartirem a Un Toc de Rock. El disc us el podieu descarregar gratuïtament des
de la seva pàgina web, una iniciativa que molts grups han adoptant per
promocionar els seus enregistraments i que funciona ja que si bé els ingressos
per vendes de discos són mínims, el benefici real i interessant per als grups
són la difusió de la seva música i anherent l'augment de les seves actuacions
que és veritablement del que han de viure els artistes, d'enfrontar-se amb el
públic cara a cara i demostrar en directe tot el que saben fer que en el cas de
Bongo Botrako és molt. Com a exemple teniu damunt de la taula el cas de Els
Catarres amb un volum de concerts que per a si ho volguessin "grans" de
la música en català o grups consolidats des de fa molts anys. I és que la crisi
existeix, però també hi ha les companyies discogràfiques amb les seves
manipulacions i la compra de posicions en les llistes de la ràdio-fórmula, una
xacra dins el món de la música actual a Espanya. És clar que amb el seu últim
treball, titulat “Bongo Botrako Punk Parranda live 2014”, gravat en directe al
Viña Rock, el 2 de maig del 2014 la cosa ha camviat i et donen l’opció de
comprar-lo o escoltar-lo mitjançant Spotify. El primer artista espanyol que va usar
Internet per col·locar els seus discos saltant-se a les discogràfiques va 
ser
Manolo Tena que va vendre el seu àlbum "Insòlit" editat l'any 2000,
sols a través d'internet i a molt bon preu, allò li va representar el boicot
per part de les emissores de ràdio fórmula que no poden tolerar se'ls escapi el
negoci. Bongo Botrako havien publicat primer una maqueta que es va titular
“Maketa” i al 2010 el seu primer disc “Todos los días sale el sol” que també va
descargar-se gratuïtament des de la seva web. Bongo Botrako, aquesta bona banda
nascuda a Tarragona és digne d'atenció, en els pocs anys que porten treballant
és que no paren i s'han inflat de realitzar concerts, tant en territori
espanyol com a França. El grup l'integren Uri Giné (cantant), al costat de
Nacho Pascual (guitarra), Xavi Vallverdú (teclats), Gorka Robert (bateria),
Xavi Barrero (trompeta), Óscar Gómez (saxo) i David García (baix).
RH+ - Junto al
mar 1984
El segon i últim
disc de RH+ es va titular "Multivisión" i d’aquest àlbum us he extret
aquest gran tema que escoltem ara a Un Toc de Rock i que a mi em porta sempre
bons records, entre altres coses per que era la sintonia d’entrada d'un
programa que jo feia a diari de dilluns a divendres i de 10 a 12 de la nit a Ràdio
Cambrils quan es va inaugurar l’emisora municipal l’any 1984 i que es deia
"Buscando la medianoche... Junto al Mar". El grup RH+ va desaparèixer
al no poder el seu líder, el guitarrista Javier Vargas, atendre els seus
treballs amb ells i el de guitarra amb Miguel Ríos, anteriorment ja havia tocat
també amb Banana, Pasarela, Comando Rock i La Orquesta 
Mondragón.
Així mateix trobàvem forman part del grup RH+ a Nacho Campillo que es feia dir
en aquella època Nacho Reyno i després va crear Tam Tam Go! i que anteriorment
ja havia militat amb Clavel i Jazmín, amb Paco Clavel. A RH+ també hi eren
Fernando Vázquez, cantant, harmònica i que venie dels Pasarela i un quart
membre que era Tito Herrero front de la bateria i que abans havia tocat amb els
Conexión, un dels millors grups de soul español de tots els temps, liderats per
Luis Cobos. Javier Vargas, nascut a Madrid l’any 1958, més tard crearia la Vargas Blues Band.
Detectors – Els
Ídols 1986
Tornarem ara cap
a Catalunya i escoltarem una bona banda surgida també en els anys vuitanta. En
una línia entre rock i new wave, Detectors van ser un dels grups importants
dins del rock en català dels seus
principis. Amb la cantant Magda al capdavant van gravar uns quans discos i van
realitzar moltes actuacions per Catalunya. Ells van ser un dels grups que van
participar en la gira "Música Viva" on van intervenir grups com Duble
Buble, N'Gai N'Gai, La Madam,
Bocanegra, Octubre, Dioni Oliver i Melodrama, TR, Grec i uns quants més i que
va subvencionar la
Generalitat de Catalunya per difondre el rock en català i que
a Tarragona recalava al Quik Sala Platea que després es convirtiría en Va com
Va i ara ja no existeix. Detectors van ser uns dels pioners de l’estil,
pertanyien a la generació precursora de Sau, Sopa de Cabra, Sangtraït, Els Pets
i Lax'n'Busto. Detectors eren Joan Calduch (guitarra i veus), Magda Cruellas
(cantant), Xavier Homet (baix), Josep Pons (bateria) i Nando Cortés (teclats) i
eren de Molins de Rei. El seu manager, un bon amic, era Albert Reguant que anys
més tard dirigiria i presentaria el programa “Hidrogen” de new age i música
contemporània al Canal 33. El compositor dels temes del 
grup solia ser Joan
Calduch. A la Festa Major de Barcelona de
l’any 1987 van tocar a la recta de l'estadi de Montjuïc, un lloc emblemàtic, com
a teloners dels Blow Monkeys i davant d'unes 30.000 persones. Al llarg de la
seva carrera van treballar amb bons productor com Joan Bibiloni i Santi Picó.
Van tindre problemes amb la discogràfica i a nivell de concerts quan el rock en
català va començar a estar monopolitzat i ells no val vulgue trencar las
relacions amb el seu manager i amic Albert Reguant. Alló va ser una lliço de
qualitat humana, però també la fi del grup. Els Detectors van pendre la decisió
de disoldre's a la tardor de l’any 1993. En total van deixar gravats quatre LP’s
i uns quans singles. Jo els vaig coneixer arran d’un concert que van fer a la Torre Vella de Salou,
crec que va ser allà per l’any 1984, treballava llavors a Ràdio Cambrils.
Duble Buble –
Clàva’t 1987
catalans els darrers anys. Duble Buble es van
crear a principis dels 80 i es van desfer l’any 1989, si bé en el 2007 van
regrabar les seves cançons i van tornar a la carretera, encara que no us podria
dir si eren els mateixos components. Duble Buble van ser un dels grups que a
finals dels 80 van participar en la gira anomenada "Música Viva" per
petites sales de Catalunya i de la que
us he parlat abans, patrocinada i subvencionada per la Generalitat, en un
primerenc intent per promocionar el rock fet en català, posiblemente un sistema
millor que el actual que consisteix en comprar les primeres trescentes copies
de cada CD. 
Duble Buble van ser una bona banda de rock en català surgida en els anys 80
TR – Carn de canó
1986
Un dels primers
grups que va realitzar rock en català van ser Coses, allà pels anys 70. El seu
cantant Ton Rulló quan es van separar, va crear ja en els 80, el grup TR, una
banda d'extrema qualitat molt desaprofitada i amb bons músics catalans de rock,
entre ells Quim Bernat (saxo), Pep Bao (baix) i Nacho Lesko (piano). Un dia Ton
Rulló em comentava que va conèixer a un jove, com a molt tenia catorze anys
d'edat, a la parada d'un autobús. Ell li va demanar un cigarret i a Ton la seva
desemvoltura li va fer molta gràcia. Van entaular una conversa mentre esperaven
el bus en el curs de la qual el xicot li va fer confidències i li va dir que
"Quan se sentia més feliç i ple de vida era després d'haver robat un cotxe
potent i posar-lo a l'autopista a 140 o més, conduint amb una mà mentre que amb
l'altra s'embolicava un peta". A ell, a aquell inconscient, Ton Rulló li
va compondre la cançó que escoltem avui "Carn de canó". Per cert que
actualment i despres d’haver format part de La Rural, Ton és troba al grup Ton Rulló i la Pegebanda, amb un altre
gran músic català, Jordi Pegenaute. Si be fa un any o pot ser un parell, va
tornar 
a possar en marxa TR, però sense continuitat. Aquesta cançó excel·lent
que sona ara a Un Toc de Rock es va incloure al LP "T.R." editat l'any
1986 a
través de Justine Records. Per cert que una vegada, estant Julio Castejón,
guitarra d'Asfalto i co-propietari del segell Snif Records del qual jo era
delegat de promoció i vendes per a Catalunya, a casa meva, a Reus, li vaig
punxar aquesta cançó. Quan Julio Castejón la va escoltar va dir immediatament
"Quiero este grupo para nosotros". Finalment no es va poder arribar a
cap acord ja que Julio volia llançar-los al mercat del estat i per tant, volia que
gravessin en castellà i Ton Rulló (a la foto feta per Mario Prades) es va negar.
Bars – No Ploris
més 1996
L'any 1996 el
segell barceloní DiscMedi va publicar un CD en el qual grups i artistes
catalans versionaven temes del cantant, guitarrista i compositor canadenc Neil
Young que es va titular "Com un Huracà versionant a Neil Young". La veritat
és que no va ser una idea original, es van inspirar en una cosa que ja s'havia
fet en diverses ocasions en els Estats Units, on crec que hi ha tres o quatre
àlbums tribut a Neil Young, amb grups d'allà, és clar, però DiscMedi ho va fer en català que no estava gens
malament. La producció i coordinació va estar a càrrec del recordat Marc Grau i
el gran guitarrista també va incloure un tema interpretat per ell, en aquest
cas instrumental, es va tractar del "Com un Huracà" que va servir per
al títol. Avui a Un Toc de Rock us he portat aquesta bona versió del "Hold back the tears", a càrrec del grup Bars que l'han titulat en la
seva versió catalana “No ploris més”. Es trobaven també temes a carrec de Sopa
de Cabra, Matamala, Gossos, Lax'n'Busto, Ossifar, Sau, Whisky'ns Cullons,
Widside, Joan Bibiloni, Enric Hernaez i Els Pets. Bars són una bona banda
catalana a caball del rock i el blues, amb bones 
lletres i que es van possar en
marxa l’any 1987 si be no va ser fins dos anys més tard que grabarien el seu
primer LP amb el nom del grup per títul “Bars”. Amb 7 discos a l'esquena i més
de 20 anys de trajectòria profesional, Bars segueixen en actiu, si bé estan
gairebé oblidats discogràficament i sembla que les noves generacions no volen
recordar que Bars van ser una de les millors bandes catalanes de la història,
amb qualitat demostrada al llarg dels anys si bé els embarassos de Montse
Llaràs, la seva cantant, els va apartar dels escenaris en masses ocasions. Bars
eren als principis la cantant Montse Llaràs, junt a Xavier Tomàs (bateria),
Xavi Rubio (harmònica i veus), Jordi Garròs (guitarres) i Tony Moyà (baix).
Actualment i despres de cambis constants a la formació, crec que junt a Montse
i Tony, els únics que queden dels antics componens, es troven Josep Maria Vilà
"Koki", Jordi Mourelo i Charlie Oliver. 
Toni Xuclà amb
Gerard Quintana – I si...? 1999
El guitarrista
català Antoni Xuclà Galindo que va néixer a Barcelona l'any 1955, és conegut
artísticament com Toni Xuclà. Aquest tema que us he preparat donava títol a un
CD que es va publicar l'any 1999 i es va editar amb caràtula de cartó endurit,
a través de Música Global, però curiosament crec que no
consta en la seva discografia publicada al Wikipedia, però si a la de la seva
pròpia pàgina web. Toni Xuclà és un dels més prestigiosos guitarristes del
panorama català actual i aquest CD s'obre amb la versió instrumental d'aquest
tema, encara que jo us he seleccionat la que s'inclou al final, tancant
el CD que es presenta en formar cartó i que compta amb la veu de Gerard
Quintana i en aquesta cançó també intervenen, a més del guitarrista, compositor
i productor Toni Xuclà, Juanjo Muñóz de Gossos a la guitarra acústica, el mallorquí Víctor
Uris a l'harmònica, Jordi Ruiz 
al baix, Santá Salas a les percussions i Oswaldo
Noa a la bateria. És clar que en el CD van col·laborar altres històrics de la
música a Catalunya com Carles Benavent, Chris Juanico, Toti Soler, Xavier
Ibáñez i Germán Díaz. Toni Xuclà ha publicat sis àlbums en solitari i l'any
2000 va formar amb Chris Juanico i Juanjo Muñoz el grup Menaix a Truà que el
passat 23 de febrer van actuar al Casino de Constantí i també forma part de
Taima Tesao. Ha produït treballs de Ginesa Ortega, Gema 4, Maria Salgado,
Miquel Gil, Sopa de Cabra, Ovidi Montllor, Pau Alabajos, Ivette Nadal i Turnez
i Sesé. Ha col·laborat amb Ja t’ho Diré, Georges Moustaki, Tomatito, Armando
Manzanero, Toti Soler, Gato Pérez, Shuarma, Patriarcas de la Rumba i Maria del Mar Bonet,
entre altres.
Feliu Ventura –
Per tornar a començar 2006
Ara i des de
terres valencianes us he seleccionat aquest tema a càrrec del cantautor Feliu
Ventura, un home nascut a Xàtiva l'any 1976, extret del seu cinquè àlbum
"Alfabets de futur" que es va publicar l'any 2006 i en el qual va
comptar amb la col·laboració del guitarrista Borja Penalba del grup Obrint Pas.
L'àlbum va ser escollit el Millor disc en català del 2006 per la revista
Enderrock, obtenint també el de Millor Artista, Millor Cançó per "Alacant
-per interior-" i Millor concert, per la seva actuació a l'Auditori de
Barcelona, on va presentar l'àlbum. Feliu Ventura sempre ha confessat que
inicialment es va sentir influït per les cançons de Raimon, nascut també a
Xàtiva, però al 
llarg dels anys ha anat aconseguint el seu propi estil i
personalitat, encara que sense deixar d'estar influenciat per la Nova Cançó dels anys
seixanta. El seu primer treball discogràfic "L'única diferència", una
maqueta en format casset, es va editar l'any 1996 i l'últim
"Referents" al 2014. En total ha publicat set CD' i una cinta. Val a
dir que a l'estiu d’aquest any 2015
ha actuat per primera vegada a Xàtiva, en el seu poble
natal, en 22 anys de carrera, ell al·lega que s’ha degut al canvi de govern en
les pasades eleccions municipals, ja que el Partit Popular portava 20 anys de
govern.
Maderita –
Talismán 2009
Un dels cantautors
més carismàtics sorgits de les terres valencianes és Julio Bustamante, nascut a
València l’any 1951 i que durant un temps va formar duet amb Remigi Palmero
dient-se Palmero y Bustamante i vam gravar un disc o pot ser dos. Maderita és
un projecte format per Bustamante al costat de components del grup Ciudadano
que també militen a Tortel i que han treballat com a músics d'acompanyament de
Alondra Bentley i Josh Rouse. En "Vivir para creer", títul d'un dels dos àlbums publicats per Maderita fins ara, almenys que jo sàpiga i que va ser editat
per el segell El Volcán Música, s'uneixen la veterania de Julio Bustamante i la
joventut de xicots com Xema Fuertes, Jorge Pérez i Cayo Bellveser. Aixó si, com
podreu comprovar per les fotos del blog, ells el que volen es sentirse
comfortables i a gust, passant de elegancies prefabricades, lo seu es fer bona
música.
A sota la gent de Msadrita. com veureu molt informals
Rosana – El
Talismán 1996
Anem ara amb un
altre “Talismán”, en aquest cas ens arriva des de les Illes Canaries i ens el
porta Rosana, de nom complet Rosana Arbelo Gopar, va néixer a l’illa de
Lanzarote el 24 octubre de 1964 i un dels primers èxits de la cantautora
canària va ser "El Talismán" que escoltem en aquest moment a Un Toc
de Rock. La cançó es recollia en el seu primer disc "Lunas rotas"
editat el 15 de juny de 1996, amb el qual va aconseguir els premis "Àlbum
revelació", "Millor solista femenina" i "Millor artista
femenina llatina". Per a aquest primer disc Rosana va comptar amb el
guitarrista i productor José Antonio Romero. Es va gravar a Madrid, però va ser
remasteritzat a Miami, Florida. L'àlbum va romandre durant 14 setmanes en el
número 1 de les llistes de vendes espanyoles, va ser Disc de Diamant abans d'un
any i és calcula que va vendre més de 10 milions de discos a tot el món. Totes
les cançons havien estat composades per Rosana. Us explicaré una curiositat, en
menys de 3 hores, totes les còpies de la primera edició es van esgotar a les
botigues de discos. Va ser l'entrada en llistes 
més important per a una artista
espanyola al llarg de la nostra història musical i l'àlbum s'ha publicat en més
de 30 països, fins i tot a Corea del Sud. Rosana va començar com a compositora
escrivint cançons per Azúcar Moreno i l'any 1994, una de les seves cançons
"Fuego y Miel", cantada per Esmeralda Grao, va guanyar el primer lloc
en el Festival de la Canción
de Benidorm. El director Quentin Tarantino va usar aquest tema que sona ara per
al seu film "Curdled", en el què també va incloure la cançó
"Lunas rotas". En aquest enregistrament Rosana va comptar, entre
d'altres, amb Tino Di Geraldo, Antonio García de Diego, Juan Maya, Sergio
Castillo i un munt més de gent. 
Vargas Blues Band
– Blues Latino 1994
Javier Vargas,
amb el que avui conclou Un Toc de Rock, nascut a Madrid l’any 1958, és un dels
grans guitarristes del rock i blues espanyol. Va viure a l'Argentina i després
d'estar tocant amb grups nord-americans als Estats Units, es va venir cap a
Espanya i va militar a la banda de Miguel Ríos i va acompanyar a altres
artistes, entre ells la
Orquesta Mondragón. Ha creat diversos grups, Comando Rock, Banana,
Pasarela i jo destacaria a RH+ que hem escoltat abans, però la seva
consolidació i reconeixement va arribar quan va posar en marxa la Vargas Blues Band,
amb qui ha gravat més de quintze àlbums d'estudi i tres en directe, de fet crec que en porta editats vintiquatre en total. Aquest tema
que escoltem ara a Un Toc de Rock és una composició instrumental de Javier
Vargas i el cantant Jeff Espinoza que inclus van gravar-la els germans Carlos i
Jorge Santana en el seu àlbum "Santana Brothers" i "Blues
Latino" donava títol a un 
CD de la Vargas Blues Band que es va publicar l’any 1994.
Un àlbum en què va comptar amb las col·laboracions de Chris Rea, Junior Wells,
Flaco Jiménez, Agustín Carbonell "Bola", Miguel Morell, Nako Goñi,
Ramón Arroyo, Shellah Cuffy, Elena Figueroa i Andrés Calamaro. En aquest CD la Vargas Blues Band
l'integren Javier Vargas (guitarres), Jeff Espinoza (cantant), Miguel Ángel
Collado (teclats) que va ser músic de Santa, Pedro Barceló (bateria), Alfonso Pérez (piano, òrgan i
cordes), Juan Carlos Mendoza (baix) i Gino Pavone (percussió). Es va gravar en
els estudis Trak de Madrid a la tardor de 1993 i la producció va estar a càrrec
del propi Javier Vargas. El juliol de 1996 Javier Vargas toca al costat de
Carlos Santana a París, en un memorable concert. Va tornar a actuar amb Santana
l'any 1998 a
París i Madrid, a més de participar en la gira espanyola del premiat disc
"Supernatural" de Santana, l'any 2000, en els concerts de Madrid,
Barcelona i Saragossa.
La dita d’avui es
del orcaritzat cantautor uruguaià Jorge Drexler que va dir
“Almenys 40.000
anys abans de conèixer
l'agricultura ja fèiem música”
l'agricultura ja fèiem música”
Acabaré Un Toc de
Rock per avui i jo marxó amb la música cap un altre lloc, però abans us deixaré
amb la bona companyia de les emissores per les que escolteu el programa dues
vegades cada setmana o bé per internet en cas de que t’el descarregues des del
blog o el facebook de Montse Aliaga. Jo sóc Mario Prades i ara toca baixar la
barraqueta. A reveure.
Apa, ens veiem
pel món
Mario Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario