Un Toc de Rock 10-12

Enllaç per descarregar-se el programa

(Link to download the radio program)

Per al programa d'avui us he fet una selecció d'artistes, alguns d'ells molt poc coneguts o pràcticament desconeguts aquí, però que posseeixen molta qualitat i escoltarem a Steve Forbert, Bruce Hornsby, Anna  Calvi, Alannah Myles, Brooks & Dunn i altres, al costat de gent consolidada com Bryan Adams, David Gilmour, America, Lucinda Williams, Eric Burdon i Rickie Lee Jones. Tots ells configuraran la banda sonora d'Un Toc d'Rock i ens acompanyaran en aquest viatge a l'ahir, també amb algunes novetats. Per tant i sense més dilacions, des de les emissores per les que el programa t’arriba dues vegades cada setmana o mitjançant internet si te'l descàrregues del blog o el facebook de Montse, obriré la barraqueta amb el gran guitarrista i composutor nord americà J.J. Cale. Jo sóc Mario Prades i us diré alló de

Benvinguts a Un Toc de Rock

J.J. Cale – Carry on 1980

J.J. Cale va ser un dels bons guitarristes i compositors nord-americans, encara que la seva obra no s'ha divulgat en excés aquí al país. Jo el vaig descobrir amb aquest tema “Continua” que vaig escoltar una nit per la ràdio. L'endemà vaig anar a la botiga a comprar-ho, però no va haver-hi manera de trobar-lo i finalment vaig desistir. És clar que després vaig esbrinar la causa. Jo vaig escoltar el nom de l'intèrpret i buscava Gigi Keil o alguna cosa similar i clar, no el vaig trobar. Més tard vaig saber com se escribia i llavors vaig poder fer-me amb el disc. El cantant, guitarra i compositor J.J. Cale va néixer a Tulsa, Oklahoma, el 5 de desembre de 1938 i va morir a La Jolla, California, un 26 de juliol de l’any 2013. Mai va ser amant de grans escenaris ni va buscar el número 1, però le seves cançons han sigut molt versionades. Eric Clapton es va donar a conèixer massivament amb una de les seves composicions “Cocaine”, també els líders del rock sureny Lynyrd Skyner, van convertir en èxit dues de elles: "Call me the Breeze" i "I got the same old blues", fins i tot John Mayal i Carlos Santana van gravar un tema seu "Sensitive kid" i és que les seves peces són bones, molt bones i la seva manera de tocar és completament original. Si jo hagués de recomanar un dels seus discs, seria "Shades", un LP del 1980 i on es trobava aquesta cançó i com os deia, amb ell jo vaig descubrir a J.J. Cale. Un altra bon tema d’aquest disc es “Cloudy day”, una gran balada que escoltarem un altre dia a Un Toc de Rock i que tanca el disc, és tracte d’una peça instrumental i molt llarga, plena de connotacions jazzístiques i compta amb Grover Wasighton Jr. al saxo junt a un gran número de músics de qualitat. Us explicaré una curiositat, durant un temps vaig tindre un cosi afegit (era cosí germà d’una de les meves ex) i em va explicar que aquest LP el regalava a totes les seves nuvies.

Alannah Myles – Black Velvet 1989

Amb aquesta cançó que ara sonarà a Un Toc de Rock, la cantant i compositora canadenca Alannah Myles va obtenir un Grammy a la Millor Interpretació Vocal Rock Femenina i va ser el tema que la va donar a conèixer a tot el món. La cançó és un homenatge a Elvis Presley, l'indiscutible Rei, i es va mantenir a la part alta de les llistes de venda durant molt de temps, va ocupar el primer lloc del Billboard als Estats Units on va ser Disc d'Or i al Canadà, el tercer a Austràlia i el segon lloc a Anglaterra. L'any 2005 se li va concedir el premi Millionaire Award de ASCAP per haver superat els quatre milions d'emissions en emissores de ràdio. La cançó va ser escrita per Christopher Ward i David Tyson i es va publicar en single i maxi-single el 17 de desembre de 1989 amb "If You Want To" a l'altra cara, encara que es va gravar a l'octubre del 88. El senzill va superar les cinc milions de còpies venudes a tot el món. Va publicar el seu primer àlbum "Alannah Myles" al 89 i en ell es va incloure aquesta cançó, la més popular de la seva carrera, però a la cantant se l'ha classificat com "One hit wonder", és dir “artista d’un sol èxit”, ja que mai ha aconseguit un altre hit similar malgrat la seva llarga carrera musical. Alannah Myles va néixer a Toronto, província d'Ontario, el 25 de desembre de 1958 i va escriure la seva primera cançó "Ugly Little Cabbage in the Garden" dedicada a la seva germana petita, als 8 anys. Es diu que va vendre el seu cavall per poder comprar-se una guitarra i així poder tocar en pubs i cafès. En total Alannah Myles ha publicat vuit àlbums, l'últim "85 bpm" el 29 d'abril del 2014, encara que avui dia només manté una part de la seva popularitat al Canadà i està pràcticament oblidada a la resta del món.

Anna Calvi – Suddenly 2013

Des del segon i últim treball discogràfic de la cantant i compositora britànica d'indie rock Anna Calvi fins al moment, titulat genèricament "One Breath" que es va publicar l'any 2013, us he seleccionat per compartir ara en el programa aquest tema que obria el àlbum. El tema ha estat el tercer single extret del disc, amb "Fire" a l'altre costat. La veritat és que a mi l'àlbum no acaba de fer-me el pes i llevat d'aquesta cançó la resta el trobo bastant anodí i lineal. De nom complet Anna Margaret Michelle Calvi, la cantant, guitarrista i compositora va néixer a Londres el 27 de setembre de 1980, filla de pare italià. Pel que sembla va néixer amb problemes de salut i la cantant va passar la major part dels seus primers tres anys de vida, en un hospital, en mans de metges. Brian Eno va dir d'ella quan va llançar el seu primer àlbum "Anna Calvi" l’any 2011 que era "la cosa més gran que havia vist des de Patti Smith". L'11 de octubre del 2010, va publicar el seu primer single amb el tema "Jezabel", una versió de la cançó de 1951 que va ser èxit en les veus de Frankie Laine, The Everly Brothers, Edith Piaf, Gene Vincent, Herman's Hermits, Belinda Carlisle, Tom Jones i molts altres, a Espanya una de les millors versions que es van fer de la cançó la va realitzar el duet valencià Los Pantalones Azules.

Rickie Lee Jones – Jimmy Choos 2015

La cantant, compositora i productora nord americana Rickie Lee Jones va néixer el 8 de novembre de 1954 a Xicago, Illinois. Al llarg de la seva dilatada carrera artística ha incursionat en diversos gèneres musicals, entre ells rock, rhythm and blues, pop i jazz, donant-li a la seva música un estil personal de difícil classificació i està considerada fora dels Estats Units com una artista de culte. Ha estat en diverses ocasions portada de la revista Rolling Stone. L'any 2004 va encapçalar una croada contra el president Bush amb el seu àlbum "The Evening of My Best Day". Aquest tema que us he portat avui per compartir a Un Toc de Rock i que també s'ha publicat en single, obre el seu darrer treball discogràfic, el seu desè sisè àlbum d'estudi, titulat genèricament "The Other Side Of Desire", gravat a Nova Orleans i que es va publicar el 23 de juny d'aquest any 2015, produït per John Porter i Mark Howard. La cantant, a més de 16 àlbums d'estudi, ha editat així mateix 2 recopilatoris i 9 singles, aquesta cançó és l'últim d'ells. El seu major èxit discogràfic va ser el tema "Chuck E's in love" que va confessar s'havia inspirat en el cantant i compositor Tom Waits i que va gravar l’any 1979. Va estar casada, encara que el matrimoni va durar poc temps, amb el músic francès Pascal Nabet-Meyer amb el que té una filla anomenada Charlotte. La revista Time li va posar l'apel·latiu de Duchess of Coolsville i aquest va ser el títol d'un disc recopilatori que va publicar l'any 2006.

David Gilmour – Rattle that lock 2015

Una altra novetat que us porto en el programa d'avui és aquest tema, extret del nou treball discogràfic del guitarrista i cantant britànic David Gilmour i al qual aquesta cançó dóna títol. L'àlbum, produït per ell i el també guitarrista Phil Manzanera, es va publicar el passat 18 de setembre i és el quart àlbum d'estudi en solitari de David Gilmour que no havia tret disc nou des que l'any 2006 va editar "On an island". Per cert que el disc es tanca amb un extraordinari tema instrumental "And then ..." que escoltarem un altre dia a Un Toc de Rock. El disseny de la portada va ser una creació de Dave Stansbie i va estar dirigit per Aubrey Powell, qui ha treballat amb David Gilmour i Pink Floyd des de finals de la dècada dels 60. David Gilmour va néixer el 6 de març de 1946 a Cambridge i es va fer molt popular quan es va unir com a guitarrista i cantant al grup Pink Floyd, substituint a Syd Barret (6 de gener de 1946 - 7 de juliol de 2006) que tenia molts problemes amb les drogues. Després que Roger Waters deixés el grup per llançar-se en solitari David Gilmour va passar a ser el líder indiscutible de Pink Floyd fins a la seva dissolució al 1995. En 1963 va formar la banda Joker's Wild, que va estar en actiu fins al 1966. Gilmour va entrar als Pink Floyd al gener de 1968, convertint-los en quintet durant un temps i sent el causant del canvi musical en el grup. En aquella època només substituïa Syd Barrett, quan aquest no podia continuar amb els concerts a causa de la seva addicció a les drogues. La veritat és que l'expulsió de Syd era la crònica d'una mort anunciada ja que s'asseia al terra de l'escenari, recolzat a l'amplificador i començava a tocar monotament un sol acord fins que els seus companys li desconnectaven la guitarra. Quan Barrett va deixar el grup al adonar-se'n, David Gilmour es va convertir en el guitarrista oficial i també un dels cantants, arribant l'època més brillant de Pink Floyd. A la llista dels 100 Millors Guitarristes del Món, segons la revista Rolling Stone, està situat en la posició 14. L'any 2003 David Gilmour va ser nomenat comendador de l'Ordre de l'Imperi Britànic.

Steve Forbert – Cellophane City 1980

Aquest és un dels millors temes en la carrera del cantant, compositor i guitarrista nord-americà Steve Forbert, es va publicar en single l'any 1980 amb "If You've Gotta Ask You'll Never Know" a l'altra banda, els dos temes van ser extrets de l'àlbum "Little Stevie Orbit" que va ser produït per Pete Solley. En aquest enregistrament i més de Steve Forbert (guitarra, harmònica i cantant), trobem a Paul Errico (orgue, acordió i piano), Robbie Kondor (orgue i piano), Shane Fontayne (guitarra solista), Hugh McDonald (baix), Bobby Lloyd Hicks (bateria i percussió), Barry Lazarowitz (bateria), Bill Jones (saxo) i Kenny Kosek (fiddle). De fet el que possiblement sigui el tema estrella en la seva carrera és "Romeo's Tune" que va pujar al lloc 11 en les llistes del Billboard i el vuitè al Canadà, estava dedicat a la memòria de la cantant de color Florence Ballard que va ser líder de The Supremes i va acabar tràgicament, l'escoltarem en un altre programa pròximament, però és que a mi sempre m'ha agradat més aquest. La veritat és que Steve Forbert és pràcticament un desconegut a Espanya malgrat la seva dilatada carrera artística i la seva qualitat, però els seus discos no recordo que es publiquessin mai aquí. Steve Forbert va néixer a Meridian, Mississippi, el 13 de desembre del 1954. Us explicaré una curiositat, Steve Forbert apareix al vídeo del tema "Girls Just Wanna Have Fun" que va ser el primer èxit de la menudeta cantant Cyndi Lauper. Porta publicats 16 àlbums d'estudi, 5 recopilatoris i tres en directe, a més d'haver inclòs cançons en dues pel·lícules i 13 compilatorios, però aquí i com us deia, és un desconegut. Cal destacar la seva tasca com a compositor i ha escrit cançons per Rosanne Cash, Keith Urban, Marty Stuart i Webb Wilder, entre d'altres.

Eric Burdon – Feeling blue 2006

La cançó “Feeling blue” és trobava a l’àlbum “Soul of a man”, un disc dedicat a Ray Charles i John Lee Hooker que el britànic Eric Burdon va publicar l'any 2006 i és un tros de tema carregat de R & B que ara compartirem a Un Toc de Rock. Aquest tema va ser escrit pel cantant, compositor i guitarrista de color Eric Bibb. En aquest àlbum Eric Burdon (cantant) ha comptat amb un munt de músics: Carl Carlton (guitarra i guitarra slide), Johnny Lee Schell (guitarra, guitarra slide i cors), Jon Cleary (piano), James Hutchinson (baix), Reggie McBride (baix), Les Lovett (trompeta i fiscorn), Nick Love (trombó), John Sublett (saxo), Rod Piazza (harmònica), Lenny Castro (percussió) i Tony Braunagel (bateria). De nom complet Eric Victor Burdon, va néixer l'11 de maig de 1941 a Walker, Anglaterra. Es va donar a conèixer quan es va convertir en el cantant de The Animals, el grup liderat per Alan Price que quan aquest els va deixar van passar a ser Eric Burdon & The Animals i després Eric Burdon & The New Animals. Posteriorment es va traslladar als Estats Units i a Los Angeles va crear War, exclusivament amb músics americans. L'any 1971 Eric Burdon va començar la seva carrera en solitari, encara que allunyada de les llistes d'èxits. De 1976 a 1983 va tornar a unir-se a The Animals, però no hi va haver-hi continuïtat, tot i que jo recordo un memorable concert fet a la recta de l'estadi, a Barcelona, amb Lone Star com a teloners i davant de 120.000 persones. En total Eric Burdon porta gravats 20 àlbums amb els seus diferents grups i en solitari, l'últim “'Til your River Runs Dry” l’any 2013.

Bruce Hornsby and the Range – The way it is 1986

El cantant, pianista, acordionista i compositor nord-americà Bruce Hornsby, és poc conegut a Espanya, tot i que alguns dels seus discos si s'han editat al país i és que la seva trajectòria professional s'ha mogut en una línia molt poc comercial. De fet les seves cançons més populars són "Mandolin Rain" i "The Valley Road", al costat de "The way it is" que compartirem ara en el programa i que possiblement sigui l'única per al que actualment se'l recorda a Espanya, una cançó amb una lletra molt interessant que és una reflexió sobre la defensa dels drets civils. El single, el seu primer disc, editat l'any 1986, va arribar als llocs més alts de les llistes, cosa que ja no va aconseguir mai més. Gràcies a l'èxit obtingut amb el single, l'àlbum que tenia el mateix títol "The way it is", va ser multiplatí. De fet a l'estil de Bruce Hornsby se li va denominar "So Virginia", una barreja de rock, jazz, country i bluegrass. Bruce Hornsby and the Range van guanyar el Grammy al Millor Nou Artista l’any 1987 gràcies a aquest tema. Nascut a Williamsburg, Virginia, el 23 de novembre de 1954, al 1984 crea Bruce Hornsby and the Range, signen contracte amb RCA Records al 1985 i comença la seva carrera professional. En el grup i a més Bruce Hornsby, trobem a David Mansfield (guitarra, mandolina i violí), George Marinelli (guitarres i cors), Joe Porta (baix i cors) i John Molo (tambors), amb ells va gravar aquest tema en el 1986, encara que després van haver´ho canvis en el grup. A partir de 1988 Bruce va col·laborar amb Grateful Dead fins a la seva definitiva dissolució i també va gravar amb Don Henley dels Eagles. L'any 1993 Bruce Hornsby va publicar el primer àlbum en solitari "Harbor Lights", molt més enfocat al jazz i amb la col·laboració de Pat Metheny, Branford Marsalis, Jerry García, Phil Collins i Bonnie Raitt. Des de llavors ha editat cinc discos més en solitari.

Brooks & Dunn – South of Santa Fe 1998/2004

Des del àlbum recopilatori del duet nord-americà de country Brooks & Dunn titulat "The Very Best Of Brooks & Dunn" que es va publicar l'any 2004, us he seleccionat aquest tema que tanca el CD i que inicialment es va incloure en el seu disc "If You see Her", editat l’any 1998, el cinquè treball discogràfic d'aquest duo integrat per Kix Brooks (Shreveport, Louisiana, 12 de maig de 1955) i Ronnie Dunn (Coleman, Texas, 1 de juny de 1953) que va aconseguir el quart lloc a les llistes del Billboard de country i el 11 en les de pop. En la gravació d'aquest àlbum van comptar amb un munt de músics, a més de The Nashville String Machine a la secció de corda. Abans que decidissin unir esforços i crear el duet Brooks & Dunn, Kik Brooks havia compost cançons per a John Conlee, Nitty Gritty Dirt Band i Highway 101 i així mateix tots dos cantants havien gravat alguns singles en solitari. Al 1991 sorgeix Brooks & Dunn i el mateix any publiquen "Brand New Man", el seu primer àlbum d'estudi. En total han tret a la venda 10 àlbums d'estudi, un de nadales, 5 recopilatoris de grans èxits i 50 singles, dels quals 26 han ocupat el primer lloc en les llistes de country del Billboard, encara que aquest tema que escoltem ara a Un Toc de Rock i que va ser composat per Larry Boone, Paul Nelson i Kix Brooks, només va aconseguir la posició 41 als Estats Units i la 45 al Canadà. La veritat és que la cançó es decanta més cap al rock que el country habitual de Brooks & Dunn. Per cert, són un altre d'aquests artistes que la seva obra és pràcticament desconeguda a Espanya.  

Lucinda Williams – One more day 2014

Un altra veterana de la que vam parlar la pasada temporada i que va publicar un disc nou l’any pasat, l’ultim fins el momento, és la nord-americana Lucinda Williams que va editar "Where The Spirit Meets The Bon" el 29 de setembre del 2014, un àlbum doble publicat a través del seu propi segell Highway 20 Records que va aconseguir el lloc 13 en les llistes de venda als Estats Units i el 23 a Anglaterra. La cançó que us he seleccionat per a compartir ara “Un dia més”, es trobava en el segon CD i es una composición de la cantant. En aquest disc Lucinda Williams ha comptat amb col·laboradors de luxe: Bill Frisell, Tony Joe White, Ian McLagan (teclista de The Faces), junt a Pete Thomas (bateria) i Davey Faragaher (baix) que són membres de la banda d'Elvis Costello, i Stuart Mathis (guitarra) i Jakob Dylan (cors) que són components dels Wallflowers. Per cert Jakob Dylan al que vam escoltar també la passada temporada, és fill de Bob Dylan. En el doble CD s'ha inclòs una versió, es tracta del tema "Magnolia" de JJ Cale, el extraordinari guitarrista nord-americà que va morir el 26 de juliol de 2013 als 74 anys d'edat i al que hem escoltat abans. També s'inclou el tema "Compassion" en el què Lucinda Williams ha musicat un poema del seu pare. La cantautora Lucinda Williams va néixer a Lake Charles, Louisiana, un 26 de gener de 1953. Des que va començar a finals dels 70 ha aconseguit tres Grammy i va ser considerada com la Millor autora de cançons dels Estats Units per la revista TIME l'any 2002. Va publicar el seu primer àlbum "Ramblin'", l'any 1979 i porta editats 12 fins al moment. Us explicaré una curiositat, la seva mare va morir a principis del nou segle, doncs bé, l’any 2005 Lucinda Williams va treure un àlbum en directe titulat "Live @ The Fillmore West" i el disc estava dedicat a la seva mare, per a la qual va escriure en total més de 27 cançons.

America – I need you 1971

Al programa d’avui de Un Toc de Rock escoltarem a una bona banda, America. Eran una tercet que emulant a Crosby, Still & Nash, van sorgir a Anglaterra, tot i que Gerry Beckley (12 de setembre de 1952, Fort Worth, Texas) i Dan Peek (1 de novembre de 1950, Panama City, Florida), eren nord-americans i juntament amb el britànic Dewey Bunnell van crear aquest bon grup anomenat America. La carrera d'America va estar marcada per bones cançons que van pujar a les llistes com "Sister Golden Hair" que també la van grabar en castellà i ja l’em escoltat al programa, "Ventura Highway", "Tin Man", "Daisy Jane" o "Lonely People", però el seu gran èxit va ser "A horse with no name" que els va donar a conèixer i es trobava en el seu primer LP "America", editat l’any 1971 que va ser número 1 als Estats Units durant 5 setmanes i va pujar al 14 a Anglaterra superant el milió d'unitats venudes. Era el mateix disc del que us he extret aquest tema que escoltem ara i que és una composició de Lennon / McCartney que ja van gravar The Beatles molt abans. En la gravació de les cançons d’aquest llarga durada d'America van col·laborar Dave Atwood (bateria), Ray Cooper (percussió), Kim Haworth (bateria) i David Lindley (guitarres). Dan Peek va deixar el grup l’any 1977 i va morir el 24 de juliol de 2011 a les Illes Caiman, als 60 anys d'edat. Els seus dos companys encara segueixen mantenin America en actiu.

Bryan Adams – Heaven 1985

Aquesta cançó amb la que avui conclouré Un Toc de Rock, és un dels millors temes del cantant, pianista i compositor canadenc Bryan Adams, nascut a Ontario el 5 de novembre de l’any 1959. Es trobava inclusa en el seu àlbum "Reckless" que Bryan Adams va publicar l'any 1984 i que el gener del 85 va arribar a la primera posició en la llistes de Billboard i es va mantenir en aquestes llistes gràcies als singles que es van extreure, el tercer d'ells amb aquesta cançó "Heaven" que es va gravar els dies 6 i 7 de juny de 1983 i es va editar ja a l’any 1985. El single incloïa una versió de la mateixa cançó gravada en directe i aquest disc petit va arribar a la primera posició en la llista de singles al juny de 1985 i va ser Disc d'Or, sent el primer senzill de Bryan Adams que es va classificar en les llistes d’èxits europees. Tant en el single com a l'àlbum, els músics són: Bryan Adams (piano, percussions i cantant), Keith Scott (guitarra), Rob Sabino (teclats), Dave Taylor (baix) i Steve Smith (bateria). Val a dir que la cançó que va consolidar la carrera professional de Bryan Adams va ser "(Everything I Do) I Do It For You" qie era el tema central de la pel·lícula "Robin Hood, El Príncep dels Lladres" de 1991 que va protagonitzar Kevin Costner i que va ocupar el primer lloc en les llistes de 30 països, incloent el Regne Unit, on es va mantenir setze setmanes en llistes i els Estats Units, on es va mantenir set setmanes. Per cert, Bryan Adams també té una interessant carrera com a fotògraf.

Acabarem el programa amb una frase de Franklin D. Roosevelt ((Nova York, 30 de gener de 1882 - Warm Springs, Geòrgia, 12 abril de 1945), polític, diplomàtic i advocat nord-americà, que va ser el trenta-dosè president dels Estats Units i que va manifestar

"La prova del nostre progrés no és si afegim més a

 l'abundància  dels  que  tenen  molt, sinó si  tenim

 prou  per  a  aquells  que  tenen  molt  poc”

Conclou Un Toc de Rock per avui i marxaré, però podeu estar tranqquils, tranquiles, no us deixaré sols, soles, us quedeu amb bona companyia, la de totes aquelles emissores per les que el programa surt a l’aire cada setmana dues vegades o per internet, en el cas de que t’el descarreguis des de el blog o el facebook de Montse. Sóc Mario Prades i abans de baixar la barraqueta uis diré  A reveure i fins la propera.

Apa, ens veiem pel món

Mario Prades

Enllaç per descarregar-se el programa (Link to download the radio program)