Nota del Productor, realitzador i director:
Tots els programes exposats en aquest blog,
Disposen d'un enllaç
per descarregar-sels,
sempre situat a peu de pàgina
Anem a obrir Un Toc de Rock escoltant una novetat, de fet en el programa d'avui us he portat algunes. És clar que quan parlo de "una novetat" al programa, no em refereixo a un disc que hagi sortit avui, ahir o aquesta setmana, es tracta d'un àlbum que s'ha publicat en els últims mesos ja que Un Toc de Rock es grava amb més d'un mes d'antelació, per si de cas que mai se sap que pot passar sota
el cel. Jo sóc Mario Prades i des de la xarxa d'emissores de la Federació de Mitjans de
Comunicació Locals de Catalunya, obro la barraqueta amb un home al que conec
personalment i al qual admiro.
Benvinguts a Un Toc de Rock
Peter White – Night after night 2012
la gira espanyola i l'altre al sopar de Bilbao. Durant tota la gira la tònica imposada per Al Stewart, escocès establert a Califòrnia, era que en una espècie de mitja part, Al Stewart desapareixia entre bastidors i deixava el protagonisme al grup i sobretot a Peter White que interpretava quatre o cinc cançons del que va ser el seu primer disc "Reveillez-Vous" i que es va publicar mesos més tard. La veritat és que Peter és un gran professional. Peter White va néixa a Lutor, al nord de Londres, el 20 de setembre de 1954. Amb el seu germà Danny White va tocar al grup Matt Bianco, però va començar a treballar amb Al Stewart i junts van gravar el seu millor disc "Year of the cat" i va estar dirigint la banda fins a 1989. Per cert que Peter White es troba ara mateix realitzant una llarga gira per Nevada i Califòrnia.
Willy de Ville – Demasiado corazón 1983
Possiblement en la carrera del cantant, guitarrista i compositor nord-americà Willy de Ville que va començar anomenant-se Milk DeVille Band i es va canviar el nom al llançar-se en solitari, aquest tema que escoltem ara a Un Toc de Rock sigui el més recordat. Es va editar en single l'any 1983 i es va extreure del seu àlbum "Where Angels Fear to Tread", el seu segon disc i en el qual va incloure tocs llatins a les cançons i com en aquest cas, canta part del text en castellà. El disc va ser produït per Howard Albert i Ron Albert. En la gravació de l'àlbum intervenen 
Ricky Borja (guitarra i cors), The C Lord C (cors), Beverly Champion (cors), Louis Cortelezzi (saxos), Joe Galdo (bateria i percussió), Kenny Margolis (piano, òrgan, acordió i sintetitzadors), Richie Pont (percussió), Margaret Reynolds (cors), Joey Vasta (guitarra) i Fred Wickstrom (percussió i timpani). Willy De Ville, de veritable nom William Paul Borsey Jr, va néixa a Stamford, Connecticut, el 25 d'agost de 1950, el febrer de 2009, li va ser diagnosticada una hepatitis C, i al maig d'aquest any, en el curs del seu tractament , els metges li van detectar un càncer de pàncrees. Va morir a Nova York el 6 agost 2009.
David Bowie – Blue Jeans 1984
El seu nom real és David
Robert Jones i va néixa el 18 de gener de 1947 a Brixton, Londres,
però s'el coneix com David Bowie
"El Príncep Gai" ja
que es va cambiar el cognom per no ser confos amb David Jones, component de The
Monkees. Cantant. compositor i actor, després de fer bandera de la seva homosexualitat va dir que no, que res de res, ell era bisexual i més tard que ni això, que era hetero i s'havia dedicat a
prendre-lis el pèl als gais per arrivar on va fer-ho. Ple d'ambigüitat sexual, Bowie va sorgir en plena moguda glam i
va ser una figura del moviment, sobretot per les seves extravagàncies i posades
en escena, sense detriment de la seva qualitat com a músic i sobretot cantant.
A Espanya i a tot el mon David Bowie va
passar de ser un artista de culte a cantant de llistes de ràdio fórmula gràcies
a "Blue Jeans", una composició del propi Bowie que va ser el single que el va llançar massivament al nostre
país i es trobava en el LP "Tonight" a el que va col.laborar Tina Turner i que es va publicar l'1
de setembre de 1984 i va gravar a Le Studio Morin Heights del Quebec, al
Canadà, encara que David Bowie
havia estat publicant discos des de finals dels 69. Curiosament aquest tema que
va ser el que millor va funcionar en single a Espanya, no va ser el 
que millor
es va vendre fora, altres dos van arribar molt més amunt, van ser "God
Only Knows" i el que donava títol al LP, "Tonight" que per cert,
va ser el segon àlbum que David Bowie va
gravar per a EMI, d'aquí el canvi ja que EMI va apostar plenament per ell, cosa
que RCA no havia fet, això si exigint-li més comercialitat, que deixes de ser
cantant de minories i oblides les xorrades estrafolarias. La veritat és que van nategar l’imatgen de David Bowie, es van acabar els
maquillatges extremats, vestimentes llampans i les seves estrafolarias
aparicions, es va voler fer oblidar les alusions a la seva homosexualitat i ho
van aconseguir, obrint-li el mercat nord-americà després de la neteja a fons de
la seva imatge. Per tot això hi ha dos Bowie
diferenciats, el de RCA i el d'EMI. La pregunta seria “Quin era el
veritable... o no ho va ser cap dels dos?” Per cert, es diu que David Bowie té un ull de cada color i això no és cert del tot,
ja us ho explicaré un altre dia,
us puc avançar que va ser per culpa
d'una baralla juvenil.
Garland Jeffreys – 96 Tears 1980
Donovan – Colours 1965
Encara que per
a moltes de les noves generacions aquesta peça de Donovan és sinònim d'anuncis de pintures per televisió, la veritat
és que va ser una de les cançons més significatives del moviment pop-folk
britànic dels anys seixanta i es va convertir en estendard hippy i folk a tot
el món. Donovan Phillips Leitch
a qui coneixíem simplement pel seu nom, és un cantautor, poeta i guitarrista
escocès nascut el 10 de maig de 1946, en Maryhill, Glasgow. Donovan va començar fent folk i va ser
anomenat el Dylan britànic, però
després es va convertir en un dels més grans representants de la psicodèlia de
mitjans i finals dels seixanta, amb un estil molt personal que fusionava jazz,
folk, rock, i música ètnica. El seu segon single amb la cançó
"Colours" que escoltem ara a Un Toc de Rock, es va publicar a 
Anglaterra el 28 de maig de 1965 i va aconseguir el quart lloc de les llistes
del Regne Unit, als Estats Units sortiria al juny. A Espanya es va editar, com
comprovareu al blog on us he posat la caràtula, en format EP. Després Donovan publicaria el seu àlbum debut,
"What's Bin Did and What's Bin Hid", que es va situar en el lloc
número 3 de vendes d'Anglaterra, i també va ingressar a les llistes
nord-americans. Un altre dels temes de Donovan
que van funcionar el nostre país va ser "Melow Yellow", al
costat de "Sunshine Superman" i "Universal Soldier". A
finals de 2003, Donovan va ser
nomenat Doctor honoris causa per la Universitat de Hertfordshire.
Los Lobos & Dave Alvin – Somewhere in time
2004
Des del àlbum "The Ride" que Los Lobos van publicar l'any 2004, us he seleccionat aquesta peça que compta amb la col.laboració del cantant Dave Alvin (11 de novembre de 1955, Downey, Califòrnia) guanyador d'un Grammy i que havia format part del grup The Blasters. En aquest CD que es va publicar el 4 de maig de 2004, també van col.laborar Ruben Blades, Martha Gonzales, Cafè Tacuba, Tom Waits, Little Willy G, Bobby Womack, Richard Thompson, Elvis Costello i Mavis Staples. L'àlbum va pujar al lloc 75 en les llistes del Billboard. Los Lobos eren Steve Berlin, David Hidalgo, Conrad Lozano, Louie Pérez i César Rosas. Los Lobos són una
banda de Tex-Mex creada per fills d'immigrants mexicans assentats a Los
Angeles. 
Hi ficseu-vos en un detall, aquest grup que són una de les formacions més comercials i
conegudes internacionalment del gènere, no són de Texas. Es van donar a
conèixa mundialment al interpretar la banda sonora del film "La
bamba", sobre la vida de Richie
Valens, cantant de rock and roll de nom real Ricardo Valenzuela i que va morir en l'accident d'aviació que
també els va costar la vida a Buddy Holly
i Big Bopper, a Clear Lake,
Iowa, el 3 de febrer de 1959. Per cert que "La Bamba" era un tema del
folklore mexicà que Richie Valens
va adaptar al Rock and roll.
Lisa Miskovsky – Sweet dreams 2003
El meu fill "petit" i dic petit entre cometes perquè ja té més de trenta, em va venir un dia al estudi amb uns discos sota el braç i em va preguntar "Coneixes a Lisa Miskovsky?" Jo vaig reconèixa sense cap rubor que no la coneixia. Em va deixar els discos perquè l'escoltés i va marxar amb el somriure de qui ha marcat un gol. Aquest tema es trobava en el CD "Fallingwater" que la cantant, guitarra i compositora sueca Lisa Miskovsy va publicar al seu país l'octubre de 2003 i que era el seu segon treball discogràfic. L'àlbum va aconseguir la primera posició en les llistes de vendes de Suècia i va ser la seva carta de presentació per al mercat anglès, on es va editar el 13 de juny de 2005, gairebé dos anys més tard. Lisa Miskovsky va néixa el 9 de març de 1975 a Holmsund, Umeå. A més de la música, la cantant y
compositora sueca Lisa Miskovsky practica el snowboard i ha competit amb l'equip nacional suec, també és una gran aficionada a l'hoquei sobre gel i el surf.
La cantant sueca Lisa Miskovsky, a sota cubertes de discos de la noia
Billy Swan – I can help 1974
A Billy Swan el va encasellar aquest
tema que va ser la gran cançó en la seva carrera, el seu millor hit. Cantant,
guitarra, pianista, baix, productor i compositor, Billy Swan va néixa a Cape
Girardeau, Missouri, el 12 de maig de 1942 i va començar a ser conegut quan Clyde McPhatter, el que va ser líder
de The Driffters ja en solitari,
va gravar i va portar a l'èxit la seva composició "Lover Please", de
fet va començar com a compositor i fen cançons per Conway Twitty, Waylon
Jennings i Mel Tillis,
entre d'altres, abans de llançar-se com solista. Al llarg de la seva carrera Billy Swan ha realitzat moltes 
col.laboracions com a instrumentista, entre elles destaquen discos amb Kris Kristofferson i dos amb Randy Meisner dels Eagles. Dins del seu treball com a
productor destaca el tema "Polk salad Annie" per Tony Joe White. L'àlbum "I can
help" al que aquest tema donava títol i que va ser el debut de Billy Swan, es va editar al setembre
de 1974 i va aconseguir el primer lloc
en les llistes americanes de country i el 21 en les de pop, encara que el single va ser un numero U en totes elles. La veritat és que Billy Swan com a cantant i amb els
seus propis discos s'ha prodigat poc, tan sols ha publicat tres àlbums i uns
quants singles esporàdics, però de "Grans èxits" amb el tema "I
can help" com a peça estrella, hi ha un munt en el mercat del disc.
The Beach Boys – Spring vacations 2012
Aquest any s'ha publicat un nou treball del grup líder de la surf music nord-americana The Beach Boys, uns veterans que cinquanta anys després segueixen al peu del canó. L'àlbum s'ha titulat "That's Why God Made The Ràdio" i d'ell us he extret aquest tema que compartim ara a Un Toc de Rock i que va sortir a la venda el 5 de juny passat. Ha estat produït per Brian Wilson i es va gravar per coincidir amb el 50è aniversari de la banda. Cal recalcar una cosa important, aquest és el primer àlbum de The Beach Boys que compta amb material nou original des de que es va publicar "Summer in Paradise" l'any 1992. Des 
d'aquell disc tots els que s'han anat publicant fins ara eren recopilacions.Aquest és també el primer disc en el què compten amb el cantant i guitarrista David Marks que substitueix en The Beach Boys al guitarra i cantant Carl Wilson que va morir el 6 de febrer de 1998. El nou àlbum "That's Why God Made The Ràdio" va aconseguir el tercer lloc en les llistes del Billboard, el lloc més alt al que puixan The Beach Boys i el que arriba al grup des de l'any 1965. The Beach Boys estan integrats en aquest enregistrament per Al Jardine, Bruce Johnston, Mike Love, David Marks i Brian Wilson (tots a la foto del costat), però també han comptat amb un munt de col.laboracions interesants. Val a dir que The Beach Boys han sabut envellir.
Thomas Anders – You’re my heart, you’re my soul
2006
Aquest tema és una versió de l'èxit del duet alemany Modern Talking que la van publicar el 29 d'octubre de 1984 i va ser tot un número 1. Al llarg dels anys s'han fet algunes bones versions, entre elles destaca la que va realitzar l'any 2006 Thomas Anders. És clar que Thomas Anders té un avantatge i és que ell era un dels dos components de Modern Talking, era "el Moreno" i al costat del seu company Dieter Bohlen "El Ros", va formar part del duet del 1984 al 1987 i de 1998 al 2003. Quan els Modern Talking, un dels grups més importants de la música dance electrònica a tot el món, es van desfer, tots dos cantants van emprendre carreres en solitari. Thomas Anders va tornar a gravar la cançó i la va incloure en l'àlbum "Songs forever" que es va publicar el 3 de març de 2006 i que va produir el mateix Thomas Anders i per cert, el seu
veritable nom es Bernd Weidung i va néixa el 1 de març de 1963 a Münstermaifeld,
Alemanya. 
El cantant alemany Thomas Anders que va ser membre de The Modern Talking
Alice Cooper – Only women bleed 1975
Aquest tema va
ser gravat per la cantant Julie
Covington que va realitzar la millor versió que s'ha fet d'aquesta cançó
i que ja hem escoltat a Un Toc de Rock,
però ha estat molt versionada, fins i tot va arribar a gravar-la Tina Turner i Gun'n'Roses. Jo us porto ara la versió original a càrrec del seu
autor, el carismàtic cantant nord-americà Alice Cooper, un home que es va fer famós per sortir sempre als
escenaris embolicat en una gran serp. El seu veritable nom és Vincent Damon Furnier, però quan va
començar com a solista va adoptar el nom de la banda com el seu artístic. La
formació original van ser, a més d'Alice,
Glen Buxton (guitarra) que ja va
morir, Michael Bruce (guitarra),
Dennis Dunaway (baix) i Neal Smith (bateria), encara que per
la banda precursora del heavy-metal als Estats Units van passar un munt de
músics. Van funcionà de 1964
fins 1974, quan Alice
Cooper va començar pel seu compte. Aquest tema que escoltem ara a Un Toc de Rock es trobava en el primer
disc d'Alice Cooper en solitari 
"Welcome to My Nightmare", editat al març de 1975 i el single va
aconseguir el lloc 12 del Billboard. Es tracta d'un àlbum en el
qual tots els talls giren al voltant d'una mateixa història, en la qual el protagonista
Steven s'enfrontava als seus
malsons més sòrdids i aquests tractan sobre el mal viure de la seva dona, encara
que això que "Només les dones pateixen" crec que no és cert, els
homes també la passen magres i de tots colors en qüestions d'amor, en massa
ocasions. Alice Cooper i Salvador Dalí eren fans mutus i es van
conèixa l’any 1973, gràcies a una obra de Dalí titulada "El cervell d'Alice Cooper", creada per el
artista català poc després de veure un dels concerts de la gira "Billion
Dollar Babies". Cooper, per
la seva part, va usar una de les obres de Dalí com inspiració per al seu disc "Da-da". Ara que jo
i amb tot lo tronat que Dalí estave,
no el vec a un concert d'Alice Cooper,
la veritat.
Alice Cooper i Salvador Dalí, a sota discos del nord americà
Century – Lover why 1986
El grup Century es va formar a Marsella l'any 1985, liderat pel cantant, teclista i compositor Jean-Louis Milford. Aquest tema que va publicar-se en single, va estar 7 setmanes en el número 1 a
França, al costat de "Gone with the Winner", són les cançons més populars en la seva carrera i es van incloure en l'àlbum "... And Soul It Goes", editat l'any 1986. Century estava integrat en aquest àlbum per Jean-Louis Milford (cantant i piano), Éric Traissard (guitarra), Laurent Cokelaere (baix), Christian Ports (bateria) i Jean-Dominique Sallaberry (guitarra). Ancara van gravar un altre àlbum "Is it red?", l'any 1988 i es van desfer un any més tard. A mi Century sempre m'han agradat, des de que aquest LP va arribar a les meves mans quan es va publicar a Espanya a través de Zafiro, crec recordar, però també he de confessar que els arranjaments vocals i les melodies de Century em recorden i molt als britànics Korgis. Un altre dia escoltarem "Gone with the Winner" dels Century i també us posaré als Korgis perque us adoneu de la similitut d'estils.
Els francesos Century en directe, abaix veureu els seus dos LP's
The Hollies – He ain’t heavy hes my brother 1969
Tot i que
aquest tema es diu que es una cançó de Neil
Diamond, la veritat és que els seus autors van ser Bobby Scott i Bob Russell i la primera a gravar-la va ser Kelly Gordon l’any
1969. Neil Diamond va gravar-la
l'any 1970 i es va incloure en el seu àlbum "Tap Root Manuscript". De
fet The Hollies, un grup de
Manchester, la van editar en single l'1 de setembre de 1969 abans que el
nord-americà. The Hollies van comptar amb la col.laboració d’un desconegut i
jove pianista en la gravació, de nom Reginald
que passaria poc després a ser Elton
John. La seva versió dóna molt més protagonisme als jocs de veus, una
cosa que The Hollies sabien
utilitzar molt bé. "He ain't heavy, he's my brother" és una frase
feta i la traducció vindria a ser alguna cosa així com "Tot l'hi perdono
per que és el meu germà". L'1 de desembre de 1969 el single va
arribar al tercer lloc a Anglaterra i al setè als Estats Units i va ser Disc de Platí. The Hollies eren un grup de Manchester creat a principis de 1960,
encara que la majoria dels integrants eren de Lancashire. La primera formació
va estar integrada per Allan 
Clarke
(cantant), Graham Nash (guitarra
i veus) que anys més tard s'incorporaria al primer super grup nord-americà de
la història Crosby, Still, Nash &
Young, tots dos venien de The
Deltas, al costat de Vic Steel (guitarres),
Erick Haydock (baix) i Don Rathbone (bateria). Vick Steel deixaria al grup i va ser
reemplaçat per Tony Hicks,
mentre que Rathbone deixa el seu
rol de bateria per a convertir-se en el representant i va ser reemplaçat per Bobby Elliot provinent de Shane Fenton and The Fentons. Us
explicaré una anécdota, l’any 1962 i quan The Beatles van començar a funcionar comercialment, The Hollies van passar a ocupar el seu
lloc com a grup resident al The Cavern
Club de Liverpool.
Keane – Disconnected 2012
Acabarem Un Toc
de Rock per avui
escoltant una altra novetat, es tracta
de l'últim treball discogràfic del grup anglès
Keane, titulat "Strangeland" que es va publicar el 4 de maig d'aquest any, encara que el van presentar el 24 de febrer de forma no oficial, pujant-lo
immediatament a la primera posició a Anglaterra i
és un bon àlbum
ple de bones cançons,
de fet i per a
molts és el millor àlbum en la carrera de Keane.
El segon single del
disc és "Disconnected"
que sona ara i
es va publicar el 27 d'abril de 2012. El videoclip
del tema va ser rodat per Juan Antonio Bayona
a Barcelona i va
ser emès mundialment el 16 d'abril. Keane es
van crear l’any 1997 a Battle, East Sussex i es 
van caracteritzar per usar el piano com a principal instrument, en lloc de
les guitarres com
és habitual en el
mon del rock. Els seus dos primers
discos no tenien
ni tan sols guitarra.
No obstant això, fan ús de pedals d'efectes
i sintetitzadors, cosa que també els allunya del clàssic
so del piano. A
partir del seu tercer àlbum "Perfect Symmetry",
la banda va incloure ja les guitarres entre els
seus instruments i això també ho escoltem en aquest
nou àlbum editat
aquest any. El
grup Keane l'integran ara
Tom Chaplin (cantant),
Tim Rice-Oxley
(compositor i teclista),
Richard Hughes (bateria) i Jesse
Quin (baix). Durant
un temps van comptar amb el guitarra Dominic
Scott. 
La dita d’avui es de Shivpal Singh Yadav, Ministre hindú encarregat
d'infraestructura i construcció en un dels estats
més importants de
l'Índia, el d'Uttar Pradesh i que va dir
perdent una meravellosa oportunitat d'estar callat:
"Un empleat públic que treballi dur, pot
robar,
però només
una mica”
Quan els polítics diuen públicament coses així, sols ens queda pensar Així ens va!
Per avui conclou Un Toc de Rock. Toco el dos i us deixo amb la bona companyia de la de la xarxa de emissores de
la Federació de Mitjans de Comunicació
Locals de Catalunya i tothes aquelles que emeten el programa, jo soc Mario Prades. Porteu-se
be i a reveure.
Apa! Ens veiem pel
món.
Mario Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario