Un Toc de Rock programa 03-10-2012

Nota del Productor, realitzador i director:

Tots els programes exposats en aquest blog,

Disposen  d'un  enllaç  per descarregar-sels,

sempre situat a peu de pàgina

Des de la xarxa de emissores de Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya que emeten Un Toc de Rock, obro avui la barraqueta amb unes novetats, però després el nostre viatge musical per la banda sonora de la nostra vida ens tornarà a transportar cap al passat i junts a través de les ones compartirem bona música, aquella música dels nostres records. No oblideu que recordar és tornar a viure i que els records són l'únic patrimoni que realment és nostre i cap altre ésser humà pot prendre'ns, llevat de la malaltia. Jo sóc Mario Prades i us dire allò que ja és habitual quan comença el programa.

Benvinguts a Un Toc de Rock

Patti Smith – April fool 2012

L'últim disc de la cantant novayorquesa Patti Smith es titula "Banga" i s'ha publicat a Espanya el passat cinc de juny. És el desè àlbum d'estudi de la que va ser musa de la moguda punk de Nova York en els setanta. La producció ha estat a càrrec de la mateixa Patti Smith i s'ha gravat als Electric Lady Studios a Nova York, comptant a la banda amb Tony Shanahan, Jay Dee Daugherty i Lenny Kaye. En aquest tema que escoltem ara per obrir Un Toc de Rock també compta amb la col.laboració de Tom Verlaine, però en l'àlbum intervenen així mateix Jack Petruzzelli i els fills de Patti Smith, Jackson i Jesse Paris. Entre els 12 temes que configuren l'àlbum destaquen "This is the girl" que Patti va escriure en tribut a Amy Winehouse, "Fuji-san" compost per a la gent del Japó, després del terratrèmol que va patir el país asiàtic l'any 2011 i "Nine", una cançó d'aniversari per a l'actor Johnny Deep. La cantant i poeta Patricia Lee Smith va néixa el 30 de desembre de 1946 a Chicago. Patti Smith es va encastellar dins el moviment punk americà gràcies al seu disc de debut "Horses" que es va editar l’any 1975 i en el qual destacava la versió que va realitzar del "Glòria" de Van Morrison. Patti Smith va ser anomenada "la madrina del punk" i va aportar un punt de vista feminista i més intel.lectual al moviment punk en incorporar un toc de poesia beat. La seva cançó més popular és "Because the Night" que va escriure amb Bruce Springsteen i va arribar al lloc número 13 de la llista del Billboard l’any 1978, sent posteriorment versionada pel mateix Bruce Springsteen, REM i U2.

Rufus Wainwright – Out of the game 2012

Aquesta cançó dóna títol al nou treball discogràfic del cantant i actor nord-americà Rufus Wainwright que es va publicar al nostre país el 23 d'abril passat i ha estat produït per Mark Ronson. En l'àlbum han col.laborat la seva germana Martha Wainwright; Nick Zinner guitarrista de Yeah Yeah Yeahs, Sean Lennon, Nels Cline component de Wilco i Andrew Wyatt que milita a Miike Snow. Rufus Wainwright va explicar que el disc té tristesa i optimisme ja que es va crear entre la mort de la seva mare i el naixement de la seva filla. Rufus Wainwright va néixa el 22 de juliol de 1973 a Rhinebeck, Nova York. És fill dels cantants de folk Loudon Wainwright III i Kate McGarrigle, és germà de la cantant Martha Wainwright. Rufus va començar a tocar el piano als 6 anys i ja va realitzar gires amb la seva família als 13. Als 20 anys va començar com a solista debutant amb "Rufus Wainwright" l'any 1998. Es va declarar públicament gay en els inicis de la seva carrera i aquelles declaracions el van convertir en una icona del moviment. Va explicar que quan tenia sols 14 anys, va ser atracat i violat al Hyde Park de Londres, per un home a qui havia conegut en un bar. Rufus Wainwright manté una relació sentimental amb Jörn Weisbrodt des de 2005, però té una nena amb Lorca, filla de Leonard Cohen, de la qual és amic des de la infància, la xiqueta es diu Viva Katherine Wainwright Cohen i va néixa a Los Angeles el 2 de febrer de 2011. Per cert, al vídeo d'aquest tema que escoltem ara a Un Toc de Rock, apareix l'actriu Helena Bonham Carter.

Neil Young & Crazy Horse – Wayfarin’ Stranger 2012

També el canadenc Neil Young ha publicat disc nou aquest any i representa la tornada als estudis ja que en els últims anys Neil Young s'ha dedicat a editar àlbums amb temes recuperats o velles gravacions remasteritzades, ja era hora de tenir alguna cosa nova d'aquest geni musical. El nou àlbum es titula "Americana" i en ell Neil Young ha tornat a treballar amb els Crazy Horse després de nou anys sense fer-ho. Neil Young ha inclòs en aquest disc temes populars del folk nord-americà, gravats de nou al costat de Poncho Sampedro, Billy Talbot i Ralph Molina. El 10 de febrer d'aquest any Neil Young i Crazy Horse van tornar a tocar junts en un escenari per primera vegada des de 2004, quan van realitzar la gira de promoció de "Greendale", es van reunir en el lliurament del premi MusiCares Person of the Year a Paul McCartney, versionant la cançó "I Saw Her Standing There". En aquest nou àlbum publicat per Reprise Records el 5 de juny del 2012, trobem composicions de Pete Seeger, Woody Guthrie,  Johnny Cash, Stephen Foster i Bob Dylan, entre altres autors. Han col.laborat Dan Greco (percussió) i la dona del guitarra i cantant canadenc, Peggy Young i Stephen Stills als cors. Neil Young, de nom complet Neil Percival Young i nascut a Toronto, Canadà, el 12 de novembre de 1945, va anunciar que de les sessions d'enregistrament havien sortit dos àlbums, un d'ells acabat, "Americana" i un altre en preparació. Més tard va publicar a la seva web oficial una jam session titulada "Horse Back" de 37 minuts de durada, en la qual trobem diverses improvisacions del grup i Neil Young, sobre cançons com "Cortez the Killer" i "Fuckin 'Up". La portada de "Americana" és una fotografia del cap apatxe Gerónimo conduint un cotxe, presa el 11 de juny de 1905, prop de Ponca City (Oklahoma), encara que s'han substituït les cares dels indis per les de Neil Young, Poncho Sampedro, Billy Talbot i Ralph Molina.

Lisa Miskovsky – A brand new day 2004

El meu fill Jordi em va preguntar un dia si coneixia a Lisa Miskovsky i vaig reconèixa que si bé el nom em sonava i creia recordar que tenia un dels seus discos, no la coneixia. Immediatament i orgullós, em va passar gairebé tota la seva discografia que ell tenia i s'havia anat comprant rebuscan en botigues de Tarragona i Barcelona, em va dir "T'agradarà". El meu fill em va dir que va descobrir a Lisa Miskovsky gràcies a incloures cançons de la cantant sueca en el video joc "Mirror’s edge". La veritat és que va tindre raó, em va agradar la cantant i compositora sueca Lisa Maria Miskovsky Sommer, nascuda el 9 de març de 1975 a Obbola, Umeå, filla de pare txec i mare finlandesa. Aquest tema, publicat en single per Lisa Miskovsky l'any 2004, es va incloure en l'àlbum "Fallingwater" que es va editar a Anglaterra el 13 juny 2005 arribant a la primera posició a les llistes del seu pais, és clar que originalment s'havia editat a Suècia l'octubre de 2003, però a Anglaterra es ve editar l'any 2005 i d'ell es van extreure 3 singles. Lisa Miskovsky ha gravat en total 4 àlbums i tret 14 singles. El tema "Still Alive" publicat en single l’any 2008 i que es va incloure en el vídeo joc "Mirror’s edge", va aconseguir el lloc 8 en les llistes britàniques i el 23 del Billboard nord-americà.

Tammy Wyinette – Stand by your man 1968

Virginia Wynette Pugh, a la qual es coneixia artísticament com Tammy Wynette, va néixa el 5 de maig de 1942 a Itawamba County, Mississippi i va morir a Nashville, Tennessee, un 6 de abril de 1998. Era una cantant i compositora de country que va ser reconeguda com una de les millors cantants femenines del gènere. Al costat de Loretta Lynn, Lynn Anderson i Dolly Parton, estan considerades el pòquer de veus femenines del country. Aquest tema, possiblement la millor cançó en la carrera de Tammy Wynette, es va publicar al setembre de 1968, però no el van editar a Europa fins l'any 1975. El single amb aquest tema va ser número 1 als EstatsUnits l'any 1969, mantenint-se en aquesta posició en les llistes durant tres setmanes, va arribar al 43 en les llistes de pop i es va classificar en el lloc 13 a Anglaterra. Tammy Wynette va ser coneguda com La Primera Dama del Country i va romandre en actiu des de 1966 fins la seva mort. En les seves cançons parlava de temes clàssics com la solitud, el divorci i les dificultats en les relacions home-dona, Tammy Wynette parlava d'amor i desamor. De fet aquesta cançó la podriem traduïr com “Ja que estar per l’home”. Des de finals dels 60 va col.locar a les llistes 17 números 1.

La cantant nord-americana Tammy Wynette

The Judds – Love can build a bridge 1990

Reunió de mare i filla, una bona reunió musical per escoltar a Un Toc de Rock, per a tots vosaltres que escolteu el programa des de l'altre costat del vostre receptor o després de habér-s’el descarregat del blog, de las webs de les diverses emosores o mitjansan el facebook de l'estimada Montse Aliaga que sempre està disposada a promocionar-nos. The Judds van ser un duet de country integrat per Naomi Judd (Ashland, Kentucky, 11 de gener de 1946) i la seva filla Wynonna Judd, de nom real Christina Claire Ciminella (Ashland, Kentucky, 30 de maig de 1964). Mare i filla tenien les seves pròpies carreres com a cantants per separat, però van treballar juntes aconseguint un duet estable que va arribar a ser més important que les seves pròpies trajectòries per separat, gravant bons discos i aconseguint cinc Grammy i un munt de premis més. El tema que escoltem ara, tot un “peaso cansión”, és de 1990 i va rebre el premi "1992 Best Country Performance by a Duo or Group with Vocal" i també es va incloure en un LP del mateix títol assolint el nº 5 en les llistes country de USA i el nº 4 al Canadà. The Judds eren de Kentucky. Per cert, la cançó va ser versionada anys després per Cher, Nenah Cherry i Chrissie Hynde dels The Pretenders, en una interpretació conjunta boníssima i que per cert... ja hem escoltat a Un Toc de Rock, va ser la temporada passada, aixó si. Però es tracta d’una gran cançó i aquí sona un altre vegada per a tots els oidors i oidores, des de la xarxa de emissores de Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya.

Peter White & Christopher Cross – She’s in love 2004

Vaig conèixa al gran guitarrista anglès resident als Estats Units, Peter White quan va venir a Espanya com a director del grup d'acompanyament d'Al Stewart, l'any 1989 amb el que portava tocant des de 1974. Pel que podriem anomenar "mitja part" de l'actuació, Al Stewart deixava l'escenari i Peter White al costat del grup, tocaven algunes de les cançons del seu primer disc "Reveillez-Vous" en solitari que es va publicar pocs mesos després, l'any 1990. Peter White té en el seu haver cinc premis Oasis Smooth Jazz. Durant un temps i paral.lelament a acompanyar a Al Stewart, Peter White que va néixa a Luton el 20 de setembre de 1954, va tocar en gravacions i gires a la banda del seu germà Danny que es deien Matt Bianco. Des que es va llançar en solitari ha realitzat també bones col.laboracions, entre elles ha tocat i gravat amb Grover Washington Jr, Brian Culbertson, Chris Botti, Jeff Golub, The Rippingtons,  Roberto Perera, Kirk Whalum, Roger Smith, etc. sense oblidar a Christopher Cross amb el qual interpreta aquest tema que escoltem ara a Un Toc de Rock i en què també col.labora Brenda Russell. La cançó us l'he extret d'un doble CD titulat "Smooth Jazz Cafe Vol.6", un compilatori de temes de smooth jazz, però inicialment es trobava en l'àlbum "Confidential" editat l'any 2004. De fet Peter White (a la foto, feta a Bilbao, amb Mario Prades) ha inclòs cançons seves en uns quants compilatoris del gènere i porta gravats 13 àlbums en solitari fins al moment. El cantant i compositor Christopher Charles Geppert, conegut com Christopher Cross, nascut a San Antonio, Texas, el 3 de maig de 1951, es va fer popular arran de publicar "Sailing" al juliol de 1980. Ha guanyat un Oscar, un Globus d'Or i 5 Grammy.

F.R. David – Music 1983

També a la pasada temporada de Un Toc de Rock vem escoltar “Words”, considerada la millor cançó a la carrera de F.R. David i ara escoltarem un altre gran cançó d’aquest cantant, guitarra i compositor que malgrat el seu nom no era ni nord-americà ni britànic, F.R. David era francès, però nascut a Tunísia, l'1 de gener de 1947. I és que F.R. David era un pseudònim, el seu nom real és Eli Robert Fitoussi. L’any 1982 va publicar el single "Words" al extranger, a Espanya va sortir tant el single com el LP al que donaba títol, al 83 i “Words” també va ser el seu únic hit, junt amb “Music” que escoltem ara i que també es va treure en sencill i es trovaba al mateix álbum. F.R. David era músic de sessió, va començar a destacar quan s'uneix a la banda d'acompanyament de Vangelis com a guitarra. També va tocà amb The Doobie Brothers, Richie Evans i Toto, entre d'altres i tot això mentre el single “Words” s'anava venent fins arribar a superar les 8 milions de còpies. Va ser després, acabada aquella gira, quan va tenir coneixement de les xifres de vendes conseguides. La cançó va estar en llistes des de 1982 fins a l'estiu del 83. F.R. David ha gravat en total tres àlbums, però cap de les cançons recollides a aquests LP’s es va acostar a l'èxit de “Music” i "Words".

Mina – Dio, come ti amo

Mina ha estat una de les grans veus del pop italià, possiblement la millor cantant femenina de la història musical italiana moderna. En aquest tema, versió de l'èxit de Gigliola Cinquetti a l’any 1964, composat i també interpretat per Domenico Modugno, ens demostra les seves tessitures vocals interpretant-lo en clau de jazz, donant-li un aire íntim i arropador. Mina es diu realment Anna Maria Mazzini i va començar l’any 1958 anomenant-se Baby Gate i interpretant temes de rock'n'roll en anglès que més tard es van reditar. L'any 1960 es va presentar per primera vegada en el Festival de San Remo. L'any 1962 el seu primer embaràs es va convertir en tot un escàndol a Itàlia, ja que Mina i l'actor Corrado Pani, pare del nen, noestaven casats, tot un pecat mortal. La cadena RAI (Radiotelevisió pública italiana), la va tenir censurada durant dos anys, després dels quals es van veure obligats a permetre el seu retorn, ja que el públic italià va reclamar insistentment la seva presència a través de milers de cartes a la RAI. En aquest període d'ostracisme Mina va seguir treballant i interpretant cançons, sobretot a Alemanya. A Mina l'anomenaven "La tigressa de Cremona" tot i que ella va néixa a Busto Arsizio, Llombardia, el 25 de març de 1940. Al llarg de la seva carrera musical Mina ha gravat en anglès, italià, francès, turc, japonès i en castellà. Té un total de 121 discos gravats. Per cert que fa més de 30 anys que Mina no aparèix en públic.

Carrie Underwood – Forever changed 2012

També la cantant nord-americana Carrie Underwood té un nou disc al carrer, publicat l'1 de maig d'aquest any. L'àlbum es titula "Blown Away" i d'ell us he extret aquesta cançó que escoltem ara a Un Toc de Rock i que és una composició de Tom Douglas, James T. Slater i Hillary Lindsey. L'àlbum va entrar directament en el primer lloc del Billboard i va vendre 267.000 còpies la primera setmana que es va posar a la venda. Es va mantenir en el primer lloc dues setmanes seguides. També va arribar al cim de les llistes al Canadà i Anglaterra. Val a dir que Carrie Underwood és la tercera cantant en aconseguir col.locar directament tres àlbums  seguits en la primera posició del Billboard, anteriorment sols ho van fer Linda Ronstadt i Faith Hill. La cantant, compositora i actriu Carrie Underwood va néixa el 10 de març de 1983 a Muskogee, Oklahoma. Va debutar el febrer de 2006 amb el disc "Some Hearts" que va ser set vegades Disc de Platí als Estats Units. Carrie Underwood ha venut més de 12 milions d'àlbums als Estats Units i és la guanyadora del American Idol, una mena d'Operación Triunfo americà que ha venut més discos al seu país. En total Carrie Underwood ha porta venuts més de 15 milions d'àlbums i ha superat els 20 milions de singles.

Bert Weedon – The first man you remember (Aspects of love) 1990

Un dels més importants guitarristes britànics de totes les èpoques és Bert Weedon, nascut el 10 de maig de 1920 a Essex i que va ser professor de Hank Marvin, el guitarra de The Shadows. Bert Weedon va tenir el seu màxim esplendor durant les dècades dels cinquanta i seixanta, sobretot gràcies al tema “Guitar boogie shuffle” i que va ser número 1 l'any 1959, sent el seu primer single. Es diu que Herbert Maurice William "Bert" Weedon va ser la màxima influència en guitarrista de la talla d'Eric Clapton, Brian May, Mike Oldfield, The Shadows, inclòs The Beatles. De fet ell va ser el primer que va gravar la cançó "Apache", en un single publicat l’any 1960 i Hank Marvin li va demanar autorització per enregistrar-la amb el seu grup. Va ser el gran èxit de The Shadows. L'any 2001 Bert Weedon va ser nomenat per la Reina d'Anglaterra Cavaller de l'Imperi Britànic per les seves moltes obres benèfiques. De fet Sir Bert Weedon ha rebut nombrosos homenatges, entre els quals destaquen un del programa "Thame TV" en què van estar presents Eric Clapton, Brian May, Hank Marvin, Phil Collins, Adam Faith, Val Doonican, Joe Brown, Lonnie Donegan, Marty Wilde, Frank Bruno, Henry Cooper, Paul Daniels, Glòria Hunniford, Basil Brush i altres artistes. Aquest tema us el he extret del recopilatori "Encore", publicat l'any 1993. Bert Weedom va morir a Beaconsfield, Anglaterra, el passat 20 d'agosto.

Roger Whittaker – Durham Town 1970

Roger Whittaker néix a Nairobi, Kenya, el 22 de març de l’any 1936. Cantant i compositor, Roger Whittaker té la nacionalitat britànica si bé és a Alemanya on ha aconseguit els seus millors èxits i on és més valorat. El desembre de l’any 1970 va treure aquest single que avui escoltem a Un Toc de Rock i va ser un èxit immediat, arrivan al lloc 12 a les llistes d’èxit del Regne Unit, però i curiosament, no va funcionar als Estats Units fins que es va reeditar al pais de l’Oncle Sam l’any 1975 clasifican-se llavors en la posició 23 de les llistes, cosa que no havia conseguit abans. Aquí i com era acostumat, en la coberta del single el títol de la cançó es va traduir al espanyol i va passar a ser "La partida". Roger Whittaker, enquadrat en un estil a mig camí entre la música pop i el folk, amb tocs de crooner, ha venut més de 55 milions de discos a tot el món. Pert cert i aixó es tota una curiositat, el cantant Roger Whittaker es va donar a conèixa com a xiulador. Roger Whittaker te publicats més de 90 àlbums, solsament als Estats Units.

El cantant britànic Roger Whitaker, a sota cobertas de discos

  

The Beatles – Because 1969

Segons diverses fonts, John Lennon era a casa seva, escoltant a Yoko Ono tocar el piano quan ella va interpretar el primer moviment de la “Sonata per a piano nº 14” de Beethoven, la coneguda com "Claro de Luna", en sentir-ho li va demanar a Yoko que toqués els acords a l'inrevés. Yoko ho va fer i d'aquella seqüència de notes i acords John es va inspirar per compondre el característic arpegi d'aquesta cançó. La veritat és que es segueix insistint que "Because" és la sonata tocada a l'inrevés, però qualsevol estudi musical demostra que no és així. És evident la coincidències en certes notes del arpegi i en el to lent i melancòlic, però s'ha demostrat que no és la sonata a l'inrevés. George Harrison i Paul McCartney van assegurar que era el millor tema del "Abbey Road" i té la novetat d'utilitzar un sintetitzador Moog. Ringo Starr no toca en el tema, es limita a marcar el temps amb  les baquetes. El LP "Abbey Road" va ser publicat el 26 de setembre de 1969 al Regne Unit i l'1 d'octubre als Estats Units. Va estar produït i orquestrat per George Martin (a la foto ambs George, Paul i John), amb Geoff Emerick com a enginyer de gravació i va participar com a inginyer de so Alan Parsons. És el dotzè àlbum d'estudi publicat per The Beatles i l'últim que van gravar ja que "Let It Be", editat l’any 1970, havia estat gravat amb anterioritat, si bé no s’havie publicat ancara. L'àlbum va destacar per contenir dues de les cançons més importants compostes en la seva etapa Beatle pel guitarrista George Harrison, "Something" que va ser la seva primera composició de George editada com a cara A d'un single que es va publicar el 31 d'octubre de 1969 i "Here Comes the Sun". La portada de l'àlbum es va convertir en una de les més famoses de la història de la música, amb John, Ringo, Paul i George travessant un pas de vianants a la cruïlla de Grove End Road amb el carrer  Abbe Road, davant dels estudis on es van gravar gairebé tots els seus discos des de 1962. Fins i tot els Simpson van fer la seva parodia (a la foto). "Abbey Road" és un dels sis àlbums certificats com a disc de diamant de The Beatles, els màxims guanyadors d'aquest reconeixement en la història de la música. Per cert i això és una curiositat, Ringo va escriure i va cantar en el “Abbey Road” el tema "Octopus 's Garden", la seva segona composició per als Beatles. Un altre curiositat: El Volkswagen Escarabat que apareixia a la foto solia estar aparcat en aquest lloc molt sovint, era propietat d'algú que vivia al costat de l'estudi. La seva matrícula, LMW 281F, seria objecte de nombrosos robatoris per part dels fans. L’any 1986, el cotxe va ser venut en subhasta per 2.530 lliures esterlines i el 2001, va ser exposat en un museu d'Alemanya.

L'entrada als Abbey Road Studios, avui en dia 

una atracció turística a Londres

Jon & Vangelis – Deborah 1983

Es tracta d'un duet integrat pel cantant i compositor angles Jon Anderson (Lancashire, 25 d'octubre de 1944) que va ser el cantant de Yes i el teclista i compositor Vangelis Papathanasiou (Volos, 29 de març de 1943). Junts van gravar quatre àlbums i també han tret diverses recopilatoris, encara que els dos van seguir mantenint les seves carreres paral.leles. Tots dos es van conèixa l'any 1976 i Vangelis va ser proposat com a teclista de Yes quan els va deixar Rick Wakeman, però es diu que el sindicat de músics britànic va vetar el seu ingrés en el grup ja que era grec i no anglès.  Altres fonts asseguren que Vangelis va rebutjar l'oferta ja que després de deixar Aphodite’s Child, on també es trobavan Demis Roussos i Lucas Sidera, volia treballar en solitari. Tots dos músics van començar a treballar junts l'any 1980 fen-se dir Jon & Vangelis. Aquest tema us l’extrec de l'àlbum "Private Collection", el seu tercer disc, publicat l'any 1983. En aquest treball cal destacar un llarg tema "Horizon", encara que aquesta balada amb la qual tanco la barraqueta d'Un Toc de Rock per ara, és genial i està plena d'harmonies dolces i delicades.

Conclouré Un Toc de Rock amb una frase del gran trompetista de jazz Miles Davis (Alton, 26 de maig de 1926 - Santa Mònica, 28 de setembre de 1991) que parlant de creativitat musical va manifestar una vegada:

"No toquis la música que està aquí, toca la què no està"

Acaba per avui Un Toc de Rock, jo foto el camp i us deixo amb companyia de la xarxa de emissores de Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya i tothes aquelles que emeten el programa. Tancó Un Toc de Rock, ens retrovarem en el proper programa.

Apa! Ens veiem pel món.

Mario Prades 

Enllaç per descarregar-se el programa  (Link to dowloand the radio program)