Un Toc de Rock Programa 02-04-2013

Nota del Productor, realitzador i director:

Tots els programes  exposats  en aquest blog,

Disposen  d'un  enllaç  per descarregar-s’els,

sempre situat a peu de pàgina

El 14 de desembre passat el món es va commocionar davant una notícia que va saltar a les portades de diaris i informatius de televisió. Un Tronat anomenat Adam Lanza, després d'assassinar la seva mare va entrar armat a l'escola primària de Newtown, en Connectica i en només cinc minuts va acabar amb la vida de 20 alumnes, sis professors i finalment es va suïcidar Jo crec que en la seva bogeria va haver d'invertir l'ordre de prioritats i podia haver començat suïcidant-se. Aquesta matança, possiblement la més important de les que s'han succeït en els últims anys a les terres del Tio Sam, torna a obrir el debat sobre la legalitat de l'ús de les armes als Estats Units. Dret a defensar-se o violència gratuïta? Aquesta és la pregunta que deixo avui en l'aire. Des de la xarxa d’emissores de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya i totes aquelles que emeten el programa obro recordant als nens i nenes assassinats per aquell boig i loan a aquelles professores i professors que van donar la seva vida per protegir als infants.

Benvinguts a Un Toc de Rock

Els Nens de Newtown amb Ingrid Michaelson – Over the rainbown 2013

A la Superbowl, la final de la Lliga Nacional de Futbol Americà que es va celebrar el passat 2 de febrer a New Orleans, hi va haver esport, però molt espectacle, com sol ser habitual en aquest succés. L'estrella musical de la nit va ser Beyonce, però l'emoció i el sentiment es va desbordar amb l'actuació del cor de l'escola de Newtown on es va patir el desembre passat una matança d'estudiants i professors que va commocionar als Estats Units i el món sencer i que ha posat de nou en dubte l'ús de les armes de foc. Van ser els moments més comentats durant  la final de la Superbowl 2013. Aquest esdeveniment aconsegueix les majors inversions publicitàries de l'any així com més de 110 milions d'espectadors en els últims anys. Algunes empreses han arribat a pagar fins a 4 milions de dòlars per anuncis de no més de 30 segons. Una inesperada apagada va ser la nota anecdòtica en aquesta edició, però jo vull recordar l'actuació del cor de l'escola de Newtown. El cor estarà format per vint nens i sis mestres, per coincidir amb el mateix nombre de víctimes que van morir en la massacre perpetrada el 14 de desembre per un tronat anomenat Adam Lanza i ells van ser els encarregats d'obrir la cerimònia prèvia al partit amb la cançó "America The Beautiful", al costat de l'actriu i cantant Jennifer Hudson. El tema que us he seleccionat per obrir el programa d'avui és un clàssic que es va fer popular al  cantar-la Judy Garland en el film “El mago de Oz”. Aquest cor de nens i professors ja van interpretar aquesta cançó que us he seleccionat per obrir el programa, acompanyats per la cantautora Ingrid Michaelson, al programa de televisió "Good Morning America" de l'ABC i aquest tema està a la venda a través d'ITunes i Amazon, els beneficis generats per les vendes aniran destinats a obres de beneficència. En aquest programa de TV, Jane Shearin de 10 anys, una de les estudiants supervivents, va manifestar: "Vull ser bona amb la gent que va perdre els seus éssers estimats i ajudar-los a recuperar-se del dolor".

La mort sempre es terrible, però quan és tracta de nens...

O.C. Smith – Little green apples 1968

Aquesta meravellosa cançó va ser escrita per Bobby Russell l'any 1968 que també havia estat autor de "Honey" que va triomfar en la veu de Bobby Goldsboro. La va escriure per al cantant Roger Miller que la va gravar el 24 de gener 1968, però l'any 1969 la va gravar també el cantant de color OC Smith que la va col·locar en la segona posició en les llistes del Billboard. La va gravar en els Columbia Studios de Los Angeles, encara que inicialment la van publicar com a cara B del single amb "Main Street Mission" com a cançó principal, però els locutors de ràdio i el públic van forçar a la discogràfica a  invertir l'ordre de les cançons i reeditar un nou single. Les "Petites pomes verdes" van aconseguir dos Grammys, un a la millor composició i un altre com a Millor Cançó de Country. La veritat és que des de llavors de han realitzat innombrables versions, des de Sinatra a Tony Joe White, passant per Tony Bennett, Ben E. King, The Temptations, Nancy Wilson i unes quantes més. A Espanya vull recordar la versió, molt bona que va realitzar Henry Stephens, aquell del "Limón, limonero". El cantant de color OC Smith va néixer a Mansfield, Louisiana, el 21 de juny de 1932 i va morir el 23 de novembre de 2001. La veritat és que OC Smith no va tornar a aconseguir un altre èxit igual, encara que va treure temes molt interessants, com ara "Save The Last Dance For Em" que va ser número 1 a les llistes de R & B.

Ray Parker Jr. – Ghostbusters 1984

El gran èxit en la carrera de Ray Parker Junior va ser aquest tema, cançó estrella de la banda sonora de la pel·lícula del mateix títol, un divertit film amb Bill Murray, Dan Aykroyd, Sigourney Weaver, Harold Ramis, Rick Moranis, Annie Potts, William Atherton i Ernie Hudson, reconeguda com la comèdia més taquillera de la dècada i que va tenir una seqüela, una segona part, completament desastrosa, com sol passar en masses ocasions. És clar que aquest tema que va ser número 1 del Billboard el 11 d'agost de 1984 i en la llista de l'any va aconseguir el lloc 9, també va representar l'estancament d'un bon cantant, guitarra i compositor ja que Ray Parker Jr mai més va tornar a aconseguir un èxit igual, almenys al nostre país i reconeguem que tampoc en el seu.Va estar a punt d'emportar-se l'Oscar a la millor cançó original, però finalment va ser per Stevie Wonder amb el tema "I Just Called to Say I Love You". Ray Erskine Parker Jr va néixer l'1 de maig de 1954, a Detroit, Míchigan. Després d'acompanyar a Barry White, l’any 1978 va formar part del grup Raydio, una banda de R & B, integrada també per Vincent Bohnam, Jerry Knight i Arnell Carmichael que van funcionar molt bé i amb els que va gravar 4 àlbums d'estudi i 1 grans èxits. En aquelles èpoques també va compondre cançons per Stevie Wonder i The Spinners, entre d'altres. A partir del 81 es va llançar ja en solitari. Actualment i retirat, es dedica bàsicament a compondre.

The Outlawns – Ghost rider in the sky 1980

Aquesta es una gran banda de rock sureny, The Outlaws, pràcticament ignorats aquí al país i això que són molt bons i us ho demostro amb aquesta gran versió que fan del clàssic "Genets fantasmes en el cel", amb una canya que comprovareu. Per cert que aquests The Outlaws són nord-americans, no confondre amb una banda anglesa del mateix nom dels anys seixanta, en la què va militar el guitarrista Ritchie Blackmore. Aquests són de Tampa, Florida, i es van crear l'any 1967. Els components de The Outlaws eren el cantant i guitarra Hughie Thomasson que va morir el 9 de setembre de 2007, el bateria Monte Yoho, al baix Phil Humberg, les guitarres de Hobie O'Brien i Frank Guidry junt al cantant Herb Pino. El tema es trobava en el LP "Ghost Riders" publicat l’any 1980. La cançó va ser escrita el 5 de juny de 1948 per Stan Jones i es va editar per primera vegada l’any sigüent. L'han gravat des de Bing Crosby amb els Ken Darby Singers, a Frankie Laine, pasant per Marty Robbins, Blues Brothers, George Harrison i Johnny Cash, inclos el tenor Mario

del Monaco. La lletra de la cançó ens parla d'un cowboy que pateix una revelació quan veu vaques fantasmes i d'ulls vermells en el cel, perseguides per genets també fantasmes i rep un avís o canvia d’inmediat o ell serà un més d’aquells texans fantasmes pel cel. La cançó va inspirar el tema de The Doors "Riders on the Storm" que ja hem escoltat en el programa i també la sèrie de còmics de la Marvel "Ghost Rider", las dues pel·lículas va protagonitzar-las l’actor Nicolas Cage. Hi han versions instrumentals a carrec de gent de la suf music, com The Spotnicks o els Shadows, inclus aquí al pais l’han gravat els Pekenikes. Per cert, l'esquelet del cap de vedella que veieu a la caràtula dels disc, es el signe d'identitat del grup The Outlaws. La cançó també s’ha titulat en diverses ocasions amb l’afegitó “A cowboy legend”.

The Doobie Brothers – Long train running 1973

Formada l’any 1970 per Johnston, John Hartman, el baixista Greg Murph, que després va ser substituït per Dave Shogren, Trian Porter i el percussionista Mike Hossack tots ells de Califòrnia, The Doobie Brothers són un dels grups mítics del rock americà i avui el seu record va lligat a dos o tres temes, tot i que eren una banda de gran qualitat i llarga trajectòria artística que van fusionar rock amb tocs de gospel, una mica de funky i instruments de vent. L’any 1973 The Doobie Brothers van publicar el LP "The Captain and Me" que contenia la peça que escoltem ara i que a Espanya va ser versionada i molt bé, per el grup La Unión que la van titular "Sin amor". Un altre dels recordats temes de The Doobie Brothers va ser "Listen to the music". L’any 1974 s’els va unir el guitarra Jeff Baxter i al 1975, Johnston va abandonar el grup i el seu lloc va ser ocupat pel teclista Michael McDonald que va anar variant la música de The Doobie Brothers més cap al funky-soul. L’any 1978 The Doobie Brothers van conseguir 4 Grammy i van tornar a haver-hi cambis dins de la formació. El grup The Doobie Brothers es van desfer l'any 1982 si bé van tornar anys més tard.

Angus Stone – Blue Door 2012

"Broken Brights" ha estat el primer treball discogràfic del cantant, guitarra i compositor australià Angus Stone en solitari. Enrera ha quedat la seva experiència al grup Lady of the Sunshine i anteriorment el duet Angus & Julia Stone que és la seva germana. Aquest primer àlbum es va publicar el 13 de juliol del passat any i va arribar a la segona posició en les llistes australianes, però també es va classificar en llistes de França, Bèlgica, Holanda i altres països. Del llarga durada s'han extret ja quatre singles, si bé el tema que us he seleccionat per escoltar ara a Un Toc de Rock, el cinquè tall, no és cap d'ells. Per aquest àlbum Angus Stone ha estat nominat en dues categories als ARIA Music Awards, els Grammy australians. El cantant Angus Stone va néixer el 27 d'abril de 1986 a Sydney.

El cantant i compositor australià Angus Stone

Neil Young & The Crazy Horse – Cortez the Killer 1975

Aquest tema va ser censurat en el país i es va condicionar la sortida del disc "Zuma" a que es retirés la cançó, cosa a la que el cantant, guitarra i compositor canadenc Neil Young es va negà. Pel que sembla als censors no els va agradar que Neil Young ens presentés una visió diferents a la dels llibres d'història d'Espanya, del conqueridor extremeny Hernán Cortés en la que, pel títol podeu endevinar-ho, el presenta com un assassí que va massacrar a milers d'asteques. Dóna una visió molt sui generis de la "Nit tràgica". Anys després la censura va ser abolida, no ho recordo de ben cert, o possiblement va colar perquè el censor no entenia molt bé l'anglès i se li va escapar el sentit, però la realitat es que el canadenc va poder publicar "Zuma" aquí al país.Als Estats Units va sortir a la venda el 10 de novembre de 1975 i va ser Disc d'Or. El cantant, guitarra i compositor Neil Young va néixer a Toronto, un 12 de novembre de 1945. Va formar part dels Buffalo Springfield, després va gravar en solitari per integrar-se més tard al primer supergrup americà de l’historia, Crosby, Stills, Nash & Young. Junts van gravar el que posiblement sigui el millor disc en la carrera del grup “Deja Vu”. La seva guitarra i tendències musicals resultaven excessivament dures per als seus companys i va decidir seguir en solitari, però amb The Crazy Horse com a banda d'acompanyament i amb ells va gravar a més d'aquest disc que escoltem ara a Un Toc de Rock, molts altres, entre ells el que està catalogat com el seu millor disc "Harvest".

Chris Isaak – Wicked game 1989

Cantant, compositor, guitarra i actor, Chris Isaak va néixer a Stockton, Califòrnia, el 26 de juny de 1956. L’any 1984 Chris Isaak va editar el seu primer àlbum "Silverton". El 1989 treu el seu tercer LP "Heart Shaped World" que recollia la cançó més coneguda en la seva carrera "Wicked Game", aquesta que estem escoltan ara a Un Toc de Rock. A Espanya es va editar un parell d’anys més tard dins d’un recopilatori fet tan sols per el mercat nacional. El tema seria fet servir en el film "Corazón salvage" de David Lynch i tornat a utilitzar-se a la pel·lícula "Hombre de familia" de Lee Chesnut. Altres cançons seves s’han fet servir al cinema, l’any 1999 el tema "Baby Did a Bad, Bad Thing" que es trobava en el disc "Forever Blue" és fet servir per Stanley Kubrick a "Eyes Wide Shut". Per cert que m’he deixat un altre faceta de Chris Isaak, la de presentador, Chris va tenir el seu propi show de televisió i també ha intervingut en diversos films com a actor.

Charlie Musselwhite – Little star 1999

En l'àlbum "Continental Drifter" que Charlie Musselwhite va publicar l'any 1999 a través del segell Virgin, es trobava aquest tema que us he seleccionat per escoltar ara a Un Toc de Rock i en el qual la harmònica del geni del blues pot arribar a semblar per moments un saxo, per l'extrema qualitat en la manera d'usar-la. La veritat és que aquest mestre de l'harmònica ha comptat a aquest CD amb la col•laboració de Eliades Ochoa i el Cuarteto Patria el que li dóna a l'àlbum un toc calent, encara que no participen en aquest tema. La banda d'acompanyament en la gravació estava integrada, a més de Charlie Musselwhite (veu, guitarra i harmònica), per John Wedemeyer (guitarra), Joe Heinemann (piano i orgue),Felton Crews (baix) i David Rockeach (bateria i percussió).  El mestre de l’armónica Charles Douglas Musselwhite va néixer a Kosciusko, Mississippi, el 31 de gener de 1944, cantant i harmònica, és una llegenda viva del gènere, tot i ser blanc i en els anys 60 va formar part de la banda de Mike Bloomfield i Paul Butterfield i es diu que va ser la inspiració de Dan Aykroyd per al seu personatge dins dels The Blue Brothers. De fet i dins del film "Blue Brothers 2000", ell forma part del grup fictici de superestrelles anomenat en la pel•lícula The Louisiana Gator Boys que estaven liderats per BB King. Per cert, a finals de l'any passat ha publicat un disc amb Ben Harper.

Paul Carrack – Behind those Eyes of  blue 1996

Aquest tema “Darrere d'aquests ulls blaus” del cantant, teclista i compositor britànic Paul Carrack va ser utilitzat durant un temps com a sintonia de Catalunya Ràdio, si no vaig errat. Paul Carrack va néixer el 22 d'abril de 1951 a Sheffield i va formar part dels grups Ace, Roxy Music, Squeeze i Mike & The Mechanics, però també té una interessant carrera en solitari. Aquest tema es va extreure en single de l'àlbum "Eyes of blue" que va arribar al lloc 65 a Anglaterra, el single va aconseguir la posició 45, l’any 1996. Es va tornar a incloure en el recopilatori "Blue Views" que es va editar l'any 1997. Quan Paul Carrack va abandonar Roxy  Music l’any 1980, va publicar el seu primer àlbum en solitari titulat "Nightbird" que va passar desapercebut. L’any 1981, Glenn Tilbrook el convida a unir-se a Squeeze, substituint el pianista Jools Holland i també com a cantant. Els va deixar l'any 1982. Va treballar com a músic de sessió en enregistraments i gires d'altres artistes, entre ells The Smiths i The Pretenders. L'any 1985 s'uneix a Mike Rutherford de Genesis per a un projecte paral·lel anomenat Mike & The Mechanics, encara que ell i paral·lelament va treballar també amb Roger Waters i el grup Spin 1ne 2wo. Actualment Paul Carrack compagina els seus treballs en solitari amb els Mike & The Mechanics.

Charlie Rich – The most beautiful girl 1973

Aquesta cançó va ser escrita per Bill Sherrill, Norris Wilson i Rory Michael Bourke per al cantant de country Charlie Rich i es va publicar al setembre de l’amy 1973. El tema, inclòs en el seu àlbum "Behind Closed Doors", va aconseguir el primer lloc en tres de les llistes del Billboard abans de finalitzar l'any i es va mantenir en les llistes durant 18 setmanes. Posteriorment es van realitzar diverses versions de la cançó, entre elles cal destacar les de Rita Coolidge, Slim Whitman i Anni-Frid Lyngstad, coneguda com Frida i que havia estat component d'ABBA. Charlie Rich va néixer el 14 de desembre de 1932 a Colt, Arkansas i va morir a causa d'una embòlia pulmonar el 25 de juliol de 1995 a Hammond, Louisiana. Era tot un veterà quan va triomfar amb aquest tema ja que va començar a gravar l'any 1958. Quan va començar Charlie Rich formava part del grup The Velvetones, fins que es va llançar en solitari.

Harry Nilsson – Without you 1971

Curiosament en la carrera del cantant i compositor, Harry Nilsson Edward III (15 de juny de 1941, Brooklyn, Nova York, 15 de gener de 1994, Agoura Hills, California) el seu gran hit "Without You", no era una cançó seva, va ser compossada per Peter Ham, component del grup britànic Badfinger que la van gravar abans que ell. Un altre dels èxits de Nilsson va ser "Everybody's Talkin'", que es va incloure a la banda sonora de "Cowboy de mitjanit". Us explicaré una curiositat sobre Harry Nilsson. Harry era propietari de l'apartament de Nova York on van morir Cass Elliot que havia sigut component del grup The Mamas and The Papas, el 29 de juliol de 1974 i en ell també va morir Keith Moon, batería de The Who, el 7 de setembre de 1978. Després d'aquests dos fets luctuosos, soposso que Nilsson va creuar els dits i diet alló de “Ju Ju” i va vendre el apartament a Pete Townshend, guitarra de The Who. Aquesta canço va ser inclosa a l’album “Nilsson Schmilsson” de 1971 i el single va ser número 1 del Billboard durant quatre setmanes, des del 13 de febrer al 11 de març de 1972. El piano el toca Gary Wright, componen del grup britànic Spooky Tooth. Harry Nilsson la va interpretar molt poques vegades en públic degut entre altres coses, a la tesitura tan alta de la veu i es diu que va fer trampes quan la va gravar i l’hi van pugar el to de veu. Una de les poque vegades que la va cantar, va ser a un concert amb Ringo Starr i el seu grup All-Starr Band al Caesar's Palace de Las Vegas el mes de setembre de 1992. Es clar que les noies del grup vocal d’acompanyament pujaven amb les seves veus fins on fes falta i tapaven tots els errors.

Elvis Costello – She 1999

Per tancar Un Toc de Rock per avui i des de la banda sonora del film "Notting Hill", una comèdia romàntica dirigida per Roger Michell l'any 1999 i que van protagonitzar Julia Roberts i Hugh Grant, us porto aquesta bella cançó d'amor on el britànic Elvis Costello, de veritable nom Declan Patrick MacManus (25 d'agost de 1954) i radicat des de fa anys als Estats Units, casat des de maig del 2003 amb la cantant de jazz nord-americà Diana Krall, ens parla de tot lo important que és "Ella" per a ell i del que sent en el seu cor per "ella" encara que mai l'hi digui. La veritat és que aquesta cançó he de dedicar-se-la a "Ella", és inevitable i s’ho mereix tot. És tracta d’una gran adaptació d'una composició de Charles Aznavour i Herbert Kretzmer que el cantant francès d'origen armeni va gravar ja l’any 1974 i la va portar al número 1. La veritat és que "Ella" ha estat molt versionada al llarg dels anys i és que el tema val la pena.

Elvis Costello

La Frase amb la que acabarem la va dir Joan Miquel Nadal (ex-alcalde de Tarragona) que va manifestar sobre la situació del pais:

“El que veig, com ho veu tothom, es que

com més va, més endarrere anem”

Per avui tanco Un Toc de Rock, però abans de marxar-me us deixaré amb la bona companyia de la xarxa de emissores de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya i totes aquelles que emeten el programa. Jo soc Mario Prades i foto el camp, a reveure.

Apa! Ens veiem pel món.

Mario Prades

Enllaç perdescarregar-se el programa  (Link todowload the radio program)