Setmana Santa 2013

Un any més arriba la Setmana Santa i a Un Toc de Rock jo vaig a prendrem un petit descans.

Aquesta setmana no sortiran a l'aire ni trobareu al blog els dos programes habituals de Un Toc de Rock. La veritat és que no marxaré de vacances, vaig a dedicar-me a oxigenar-me, passejar amb Montse per Tarragona i les seves rodalies, la ciutat on vivim des de fa ja vuit anys, prendré l'aire. M'asseuré en un banc a contemplar la gent que passa i em donaré compte que tinc sort, segueixo viu. Lleguiré un llibre i també vaig a intentar conèixer una mica millor el meu voltant.

És clar que m'agradaria poder fer memòria als que ho vau viure o posar-vos en antecedents a aquells que per la vostra edat no vau arribar a conèixer-lo, però a les dècades anteriors als setanta, quan la Setmana Santa arribava tot canviava radicalment. Res a veure amb el concepte d’oci que tenim actualment.

S’alteraven radicalment les programacions de ràdio i televisió i passava a emetres només música sacra i clàssica. Els cinemes projectaven sols pel·lícules bíbliques o amb missatge moralitzant, els romans es feien amos de les sales de cinema i podíem veure una i altra vegada com Crist era crucificat a la creu, Barrabás era alliverat, Espartac es rebelaba contra l’esclavitut, Marcelino prenia pa i vi per el Senyor, Judes venia al seu mestre i Jesus carregava amb la creu camí del Calvari. Les sales de ball, clubs, bars, cafeteries, fins i tot les festes particulars, els populars, recordats i històrics guateques quedaven abolits rigorosament per ordre de l'autoritat dictatorial. Que no s’et ocorregués posar el tocadiscs a un volum que s'escoltés des de l'exterior per que en aquest cas havies begut oli. Els grisos s'encarregaven de que les coses es mantinguessin dins d'un ordre. Per això arribaven les excursions, les sortides al camp, el Cumbayá al costat del foc de campament i el poder oxigenar els pulmons amb l'aire net del camp, allunyats de la pol·lució i contaminació de les ciutats, encara que avui en dia ni el camp ni les nostres ciutats són tampoc com les d'abans.

El dimarts, després de la Mona, tornaré a estar amb tots vosaltres amb un nou programa d'Un Toc de Rock i compartirem bona música. Per descomptat el dimecres també tindreu nou programa i Un Toc de Rock estarà acompanyant-vos en el format habitual de dos programes setmanals.

És clar que si penseu agafar el cotxe i sortir fora aneu amb compte amb les imprudències que la carretera passa factura i no perdona, la setmana que ve passaré llista i vull que tots i totes sigueu aquí. No falteu.

Una abraçada als nois i un petó a les noies, sigueu bons i bones i no feu res que jo no faria.

Mario Prades