Nota del Productor, realitzador i director:
Tots els programes exposats en aquest blog,
Disposen d'un enllaç per descarregar-sels,
sempre situat a peu de pàgina
Al llarg dels anys i entre les activitats que he desenvolupat com a representant artístic i productor de gires i concerts, he treballat en moltes ocasions amb artistes estrangers. Obrirem el programa d'avui amb un dels que em va deixar millor record. Des de la xarxa d'emissores de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya, Altafulla Ràdio, Ona La Torre i Ràdio l'Hospitalet de l'Infant, obrim la barraqueta d'Un Toc de Rock amb el bon rock and roll pioner que ens porta aquest home que fa més de dos metros d'alçada i pessa un munt, es Sleepy LaBeef.Benvinguts a Un Toc de Rock
Sleepy LaBeef – Rooster Blues 2001
En diverses ocasions he organitzat gires amb el cantant i guitarrista nord-americà Sleepy LaBeef, però recordo amb especial afecte una que vam començar a la sala Level 0 de La Pineda, a Tarragona. El concert en què el grup d'acompanyament van ser els madrilenys Montana que també actuaven com teloners, es va celebrar la revetlla de Sant Joan i els cartells que vaig enviar a la impremta, a la capital del regne, l’anunciaven com "Rock and Coca". Em va trucar immediatament el meu soci Mikel Barsa des de Madrid per preguntar-me si m'havia begut l'enteniment, dient-me que amb un anunciat semblant la policia precintaria el local abans de començar el concert. Em va costar explicar-li que a Catalunya i per Sant Joan, es menja la popular coca de fruites i que aquí la coca ens la mengem, no és per ficar-se-la pel nas, no en totes les ocasions, és clar. Vam tenir problemes en la segona cançó amb el saxofonista de Montana que en actuar acompanyant un mite com Sleepy LaBeef se sentia mestre entre els mestres i començar a fer sols que no 
venien al cas, finalment Sleepy s’el va andur a part i ja no va tornar a sortir a l'escenari. Quan li vaig preguntar que havia passat em va manifestar molt cortesament i cavaller: "El rock and roll és solsament veu, guitarra, baix i bateria". Curiosament vam realitzà una roda de premsa a l'Hotel Caspel de Salou, on havíem allotjat al músic, jo tenia una bona relació amb l'amic Josep, director de l'establiment. Van acudir un munt de mitjans de comunicació, però la veritat és que el nivell de les preguntes fetes a Sleepy LaBeef, un home a qui va telonejar el propi Elvis Presley i al que va acompanyar al baix, formant part de la seva banda, Roy Orbison, entre altres moltes coses, van ser més aviat fluixes i pobres. Vaig haver de intervenir i en la 
meva condició de periodista del Diari de Tarragona, em vaig unir a la roda de premsa i a no ser per les preguntes d'Eduard Prats de la Cadena SER i les meves, l'entrevista hagués estat un vist i no vist. Per cert, quan va marxar al seu hotel després del concert al Leval 0, tota una lliçó de rock pioner, Sleepy LaBeef es va endur una coca de quilo i mig que li havia regalat la direcció del local i se la va cruspir sencera del Level O a l'Hotel Caspel. Li va agradar tant que va enviar al xofer a buscar-ne una altra per menjar-se per esmorzar al matí. I és que aquest home de més de dos metres d'alçada i cent quaranta quilos de pes és d'una religió d'aquestes que proliferen als Estats Units que no li permet beure alcohol, anar amb una altra dona que la seva i fumar, entre altres moltes coses i ell la pràctica fidelment, clar que menjar si li ho permet i menja, tant que menja. Thomas Paulsley LaBeff va néixa el 20 de juliol de 1935, en Smackover, Arkansas. Un dels seus millors treballs es va titular "Rock de peso pesado", un títol molt apropiat. Aquest tema amb el què obrim Un Toc de Rock d'avui, es va incloure en l'àlbum "Rockabilly Blues" que es va publicar el 2001.
NRBQ – C’mon everybody 1969
Aquesta gran versió del clàssic del rock and roll composta i interpretada per Eddie Cochran (a la foto), és un dels temes més verisonados de la història, destacat sobretot la que va fer Elvis Presley. A finals dels seixanta el grup New Rhythm and Blues Quartet, coneguts simplement com NRBQ, van realitzar una de les millors versions d'aquesta cançó i aquí al país es va publicar en single el 1969. Es va incloure en el seu primer LP titulat com el grup "NRBQ". La banda es va crear el 1967 i inicialment estava integrada pel pianista Terry Adams, al baix Joey Spampinato, el guitarrista Al Anderson, el cantant i guitarra Steve Ferguson i Tom Ardolino a la bateria, però van patir camvis constants a la formació. Tot i que NRBQ 
segueixen en actiu i gravant discos, amb una discografia voluminosa que impressiona per la quantitat de discos gravats, de la formació original avui en dia només queda Terry Adams. El grup va realitzar una gran versió del tema de la sèrie Los Simpson, encara que no consta oficialment com a cançó de la sèrie de televisió. Un dia d'aquests us la posaré. Respecte a l'autor, el cantant Eddie Cochran, us diré que va néixa a Minnesota el 3 d'octubre de 1938 i va morir en accident de circulació a Londres, a l'estavellar el cotxe en què viatjava, un taxi amb el conductor molt borratxo, contra un fanal, Eddie Cochran va morir a l'hospital St Martin's a les 4 de la tarda del diumenge 17 de abril de 1960. La seva nòvia, la cantant i lletrista Sharon Sheeley i el seu amic i també cantant Gene Vincent, van sobreviure a l'accident, encara que aquest últim va patir lesions permanents en una cama. El compositor i cantant de rock and roll Eddie Cochran està enterrat al cementiri Forest Lawn Cypress en California.
Pacific Gas & Electric – Are you ready 1970
Aquesta banda, al igual que els Chicago va prendre el seu nom d'una empresa de la seva regió, en aquest cas es tractava de la principal companyia de subministrament elèctric de la Costa Oest, però al contrari que els va succeir als Chicago, als Pacific Gas & Electric no li va anar malament, a la Elèctrica li va fer gràcia i van poder treballar amb aquest nom sense cap problema. Als Chicago no els hi va resultar tan fàcil. Es van cridar inicialment i en el seu primer disc Chicago Transit Authority que era 
el nom de la companyia de transport públic (els tranvies) de la seva ciutat i van haver abreujar-lo a Chicago ja que a la empresa pública de transports no els hi va fer gracia que es diguesin així i els hi van fer cambiar-lo. Aquest va ser el gran hit dels Pacific Gas & Electric, una banda mixta (blancs i negres) encasellada en el soul però plena de R & B. El tema donava títol al seu segon LP publicat el 1970. Eren de Los Angeles i estaven liderats per l'extraordinari guitarra Glenn Shwartz que venia de The James Gang i que els va deixà poc després de gravar aquest disc i el cantant Charlie Allen. Funcionaren de 1967 a 1973 amb canvis continus en la seva formació. Per cert que el LP es tanca amb una versió del "When a man loves a woman" de Percy Sladge que està plena de trempera, la punxarem un altre dia.
el nom de la companyia de transport públic (els tranvies) de la seva ciutat i van haver abreujar-lo a Chicago ja que a la empresa pública de transports no els hi va fer gracia que es diguesin així i els hi van fer cambiar-lo. Aquest va ser el gran hit dels Pacific Gas & Electric, una banda mixta (blancs i negres) encasellada en el soul però plena de R & B. El tema donava títol al seu segon LP publicat el 1970. Eren de Los Angeles i estaven liderats per l'extraordinari guitarra Glenn Shwartz que venia de The James Gang i que els va deixà poc després de gravar aquest disc i el cantant Charlie Allen. Funcionaren de 1967 a 1973 amb canvis continus en la seva formació. Per cert que el LP es tanca amb una versió del "When a man loves a woman" de Percy Sladge que està plena de trempera, la punxarem un altre dia.Pacific Gas & Electric
Mardi Gras - Girl I've Got News For You 1970
Vaig descobrir a aquest bon grup, també una banda mixta quan em va donar el single una nuvieta mexicana que vaig tenir anomenada Magnolia i de la que fa més de quaranta anys que no sé res de res. El single que ella em va enviar mai va arribar a editar-se aquí en el país, així i tot, van existir un parell o tres de versions de la cançó en castellà, una d'elles a càrrec de Los Catinos, a sota us posaré la caràtula dels barcelonins. Us ofereixo al blog la caràtula original del single editat a Mèxic que és del que disposo. Poc us puc dir d'ells, però la cançó es va classificar en les llistes americanes i també en algunes europees (França, Holanda i Alemanya). El grup es va crear a Nova York i eren Lou Burgio cantant i bateria, al seu costat Bob Azzaro que tocava el òrgan i cantava, Flip Cesario a la guitarra i cors i Noel Koward que s'encarrega de cantar i del vibràfon de percussió, en anglès l'instrument es diu vibes. Només van gravar 3 LP's i es van desfer a mitjans dels 70... Vaja! Per no saber Res de Res, Déu ni do, no?
Mr. Bloe – Groovin with Mr. Bloe 1970
Mr. Bloe era un grup fantasma, d’aquells que mai van existir com a tal. Es tractava d'una creació del DJ, arranjador, productor i també un bon multiinstrumentista Zack Laurence. "Groovin' with Mr Bloe" va ser escrita per Bo Gentry, Bernard Cochrane, Paul Naumann i Kenny Llacuna. Es va gravar comptant amb Harry Pitch a l'harmònica i el propi Zack Laurence al piano, amb components d'un grup anomenat Hookfoot, que al seu torn eren músics de sessió en els estudis DJM i que van acompanyar a un jove Elton John (a la foto) quan aquest feia els seus primers enregistraments, eren Caleb Quaye a la guitarra, Roger Pope a la bateria, Ian Duck 
(harmònica) i un teclista que no va intervenir en el enregistraments. Es diu que en aquesta cançó Elton John va tocar també el piano, encara que ell sempre ho ha desmentit. El single va entrar en les llistes britàniques el 9 de maig de 1970, aconseguint la segona posició, la primera va ser per "In the Summertime" de Mungo Jerry, però “Los círculos de Mr. Bloe” va aconseguir mantenir-se 18 setmanes en les llistes. Aquesta cançó va ser usada com sintonia en la sèrie de la BBC "Oz and James Drink to Britain", el 2009. Zack encara va treure un altre single amb el tema "Currie Soul" i després d'editar un únic LP, Mr Bloe va desaparèixa com a projecte. Zack Laurence de fet ha intervingut en un munt de projectes, a sota us poso alguns d'ells.
The Pebbles – Incredible George 1969
“Incredible George” va ser l'únic single dels belgues The Pebbles que va funcionar una mica al nostre país. Estava produït per Alain Milhaud, el mateix que va ser productor de Los Bravos, Los Pop-Tops i altres grups espanyols d'aquelles èpoques i amb molt d'encert. La banda The Pebbles va ser creada a Bélgica per Fred Bekky i Bob Baelemans, cridant-se inicialment The Fredstones i ells van ser els únics membres "fixos" ja que pel grup The Pebbles van passar un munt de músics entre ells els baixistes Mel Gielen, Axel Van Duyn i Patrick Wijnants, els bateria Louis de Laat, Cel De Cauwer i Johnie Verhas i els teclistes Luk Smets i Tim Turcksin. Aquest tema que us porto avui és un dels seus hits més importants i es tracta d'una mena de telegrama adreçat a George Harrison i dien-li el molt que els hi agrada i reivindicant la tasca del llavors ancara component dels The Beatles. El single dels The Pebbles es va editar a través del segell Poplandia que a Espanya va ser distribuït per RCA.
The Moody Blues – Go now! 1965
Van ser una de les bandes pioneres del simfonisme britànic i encara que la carrera de The Moody Blues està marcada per la cançó "Nits de blanc setí" i el LP "Days of Future Passed" (caràtula a sota), ambdós de l'any 1967, la seva carrera és amplíssima i plena de bons temes. Entre ells destaca aquest que us porto ara a Un Toc de Rock i que va ser el seu segon single o EP. Es calcula que The Moody Blues han superat els 70 milions de discos venuts a tot el món i van aconseguir 14 discos de Platí. The Moody Blues es van crear el 4 de maig de 1964 a Erdington, Birmingham, per Ray Thomas, John Lodge i Michael Pinder que tocaven en el grup El Riot & The Rebels, als quals es van unir Denny Laine a la guitarra i que posteriorment 
tocaria amb Paul McCartney & The Wings, al costat del bateria Graeme Edge i el baixista Clint Warwick. Encara que es van produïr canvis i quan es va publicar el seu primer LP titulat "The magnificent Moodie" (caràtula a sota), el 1965 i en què es trobava aquesta cançó, The Moody Blues l'integraven Graeme Edge (bateria i percussió), Clint Warwick (baix i veu), Denny Laine (guitarra i veu) que venia del grup Denny Laine & The Diplomats (a la foto), Ray Thomas (cantant, flauta i percussió) i Mike Pinder (teclats i veu). "Go now!" Va ser composta el 1962 per Larry Banks i Milton Bennett. El cantant de The Moody Blues en aquest tema va ser Danny Laine que quan va deixà el grup va ser reemplaçat per Justin Hayward. "Go Now!" va ser versionat per Ozzy Osbourne el 2005, en l'àlbum "Under Cover" i per Simply Red l’any 2008, en el recopilatori “Simply Red 25: The Greatest Hits”. 
Discos i a sota foto del grup britànic
Bruce Willis – Under the boardwalk 1987
Ara anem a escoltar a un altre actor que també posseeix una interessant carrera com a cantant paral.lelament a la que manté amb el Setè Art. Ja el vem escoltar cantar a la banda sonora de la sèrie "Llum de Lluna" que va protagonitzar i allí, almenys a mi, em va començar a sorprendre. Bruce Willis ha gravat uns quants àlbums, sobretot interpretant R & B. aquest és un gran tema, tot un "peaso cansión" en el què cal destacar la secció d'acompanyament, ja que quan es dedica a la música es diu Bruce Willis and The Accelerators i els cors que fan components del grup The Tempations. Encara que de nacionalitat nord-americana, Bruce Willis va 
néixa a Idra-Oberstein, Alemanya, el 19 de març de 1955. Se'l considera un dels actors protagonistes més rendibles del cinema americà ja que es calcula que les seves pel.lícules han arribat a recaptar més de 3.000 milions de dòlars en taquilla. Com estrella del rock Bruce Willis no és el mateix, però jo estic convençut que a ell li és ben igual ja que a la música es dedica bàsicament per diversió, com molts altres companys i companyes de Hollywood. Aquesta peça es un clásic dels The Drifters que la van gravar als anys seixanta i que va ser versionada per The Rolling Stones i a Catalunya ho van fer Los Jóvenes, escrita per Kenny Young i Arthur Resnick al 1964. Bruce Willis la va incloure al disco “The Return of Bruno”, el seu álbum de debut i que va publicar al 1987, el single amb aquesta cançó va arrivar al lloc 5 al Estats Units i al 7 a Anglaterra.
Dues imatges de BruceWillis quan era molt jove,
a sota l'actor i cantant a un concert
The Peddlers – Where have all the flowers gone 1969
The Peddlers van ser un tercet britànic, concretament de Manchester, que va ser creat l'any 1964 i que es va desfer a mitjans dels anys 70. The Peddlers estaven a cavall entre el jazz, el R&B i el rock. Van ser un grup força interessant i de molta qualitat musical que es recolzaven sobretot en el treball del seu organista. The Peddlers estava integrat en els seus inicis per Trevor Morais (bateria), Tab Martin (baix) i Roy Phillips (veu i órgan). Aquest tema que us he seleccionat avui i que ara sona a Un Toc de Rock, es trobava en el seu quart LP titulat "Birthday" que va arribar el lloc 16 en el rànquing britànic i que a Espanya va editar el segell CBS. Aquesta cançó es tracta d’una adaptació completament al seu caire, d’un clàsic del folk americà que fins i tot va gravar Dolly Parton i per supossat els Kingston Trio i Peter, Paul & Mary. En total The Peddlers van arrivar a gravà 7 àlbums, l'últim va ser "Live In London" que es va publicar l'any 1974. Si bé despres van tornar i avui en dia segueixen en actiu i gravan.
Discos i foto
Randy Meisner – I need you bad 1980
Component de The Eagles, Randy Meisner té una bona carrera en solitari. Va ser un dels components del grup Poco que escoltarem la passada setmana i on va ser substituït per Timothy B. Smith que al seu torn el va substituir també als Eagles quan els va deixá l'any 1978. El baixista, cantant i compositor Randy Meisner va néixa el 8 de març de 1946 a Scottsbluff, Nebraska i va començar tocant en un grup de la seva ciutat que es deia The Dynamics. El 1968 es va incorporar als acabats de crear Poco, una de les millors bandes de country rock de la història, però que es van decantar més cap al country que al rock, cosa que els va fer poc comercials. Paral.lelament va formar part de la Rick Nelson's Stone Canyon Band. A més de tindre una bona carrera en solitari, 
Randy Meisner ha acompanyat en enregistraments i gires a James Taylor, Joe Walsh, Dan Fogelberg, Bob Welch, Richie Furay, Richard Marx, Peter Lewis, Danny O'Keefe, Mac Gaydar & Electric Range i Black Tie, entre altres. Aquest tema que escoltem a Un Toc de Rock, va ser una composició del propi Randy i d'Eric Kaz i es trobava en el seu àlbum "One More Song" que va publicar el 1980, el seu segon disc en solitari. Va arribar a la posició 50 a la llista de LP's del Billboard. En la gravació que va començar el 26 de maig i va finalitzar el 20 d'agost de 1980, van intervenir a més de Randy Meisner, Kim Carnes (veu i cors), Bill Cuomo (sintetitzador), Don Francisco (percussió i cors), Glenn Frey (veu i cors), Bryan Garofalo (baix), Don Henley (veu i cors), Craig Hull (guitarra i guitarra steel), Michael Jacobsen (saxo), Craig Krampf (bateria), Sterling Smith (teclats) i Wendy Waldman (guitarres i veu), El fet que intervinguessin a les veus Glenn Frey i Don Henley, a més del propi Randy, fa que el disc soni i puqui recordar-nos per moments als Eagles.Randy Meisner amb Poco, es el segon per l'esquerra
Sam & Dave – When something is wrong with my baby 1967
Entre les grans balades del soul americà dels seixanta, aquesta cançó brilla amb llum pròpia. Va ser un dels grans èxits del duet de color Sam & Dave. Eren Samuel David Moore (12 d'octubre de 1935) i Dave Prater (9 de maig de 1937 - 9 abril 1988), tots dos cantants de gospel i que havien estat components de The Melionaires i The Sensational Hummingbirds, abans de llançar-se com duet . Possiblement la cançó més recordada de la seva trajectòria musical va ser "Soul man", però aquest és un "peaso cansión" i sona ara a Un 
Toc de Rock. Aquest tema va ser escrit per Isaac Hayes i David Porter per Sam & Dave que la van publicar el 1967 en un single acompanyats per Booker T. & The MG 's i pels The Mar Keys Horns com a secció de metalls, va aconseguir el segon lloc en les llistes de R & B del Billboard. La cançó ha estat versionada en diverses ocasions, però gairebé sempre ho ha estat en format duet, destacant les versions de Linda Ronstadt i Aaron Neville de 1989, Hall & Oates el 1985, John Farnham i Jimmy Barnes el 1991, Patti LaBelle i Travis Tritt el 1994 i unes quantes més. A finals dels 70 Sam & Dave es van desfer. Ara us explicaré una curiositat, Sam & Dave van gravar només 5 LP 's, però tenen en el marcat 8 discos de "Grans èxits".
Sam & Dave, discos i a sota foto de la parella
Simple Red – If you don’t know me by now 1996
Aquesta extraordinària balada, un altre "peaso cansión", és una versió de l'èxit de Harold Melvin & The Blue Notes que va realitzar el grup britànic Simple Red l’any 1996, incloent-la en el seu CD "Greatest Hits". Simple Red es van crear el 1984 i va ser una idea del cantant Mick Hucknall, de veritable nom Michael James Hucknall, nascut el 8 de juny de 1960 a Manchester, que va comptar amb tres ex membres de Durutti Column: Tony Bowers al baix, Chris Joyce a la bateria i Tim Kellett al teclat, a més de Sylvan Richardson a la guitarra i Fritz McIntyre als sintetitzadors. Simple Red van estar en actiu fins al 2010, de fet es van acomiadar el 19 de desembre de 2010 amb un concert al O2 Arena a Londres. Han arribat a vendre més de 50 milions de discos a tot el món. En aquest tema que escoltem ara van col.laborar un munt de músics i als cors trobàvem a Dee Johnson, Sarah Brown, Stephanie Spruell i Janette Sewell, va ser produït per Stewart Levine.
A dalt foto del cantant Mick Hucknall, líder i anima
de Simply Red. A sota portades
Tom Principato – Goodbay for now 1992
Vaig conèixa al guitarrista nord-americà Tom Principato que va néixa a Washington DC, en el curs d'una gira que el músic va realitzar per Espanya el 1994 organitzada per Welcome Produccions, l'empresa del meu amic Alfons Cito que ens va presentar i li vaig fer una entrevista per Diari de Tarragona i la revista RPM. Per cert, la gira va recalar a Valls. Aquest tema us ho extrec del CD "Tip of the Iceberg" editat el 1992. Aquest gran tema va ser una composició del cantant i guitarra Tom Principato que la va interpretà en el funeral del seu pare Joe Principato i la va compondre el dia abans en la seva memòria. És un tema punyent i dolç al mateix temps, en què la guitarra parla per si sola del dolor que sentia Tom Principato per la pèrdua del seu progenitor. Aquest CD va ser co-produït pel propi Tom i Chuck Leavell, un teclista que ha tocat amb Eric Clapton, George Harrison, The Rolling Stones, The Allman Brothers Band i Sea Level. Per cert, abans de llançar-se en solitari va ser component del grup Powerhouse, el 1970. També va tocar amb Geoff Muldaur i molts altres. 
Tom Principato, un gran guitarrista
Alison Krauss – Tonight I’ll be lonely too 1990/1995
L'any 1995, concretament el 7 de febrer, la cantant i violinista nord-americana Alison Krauss, nascuda el 23 de juliol de 1971 a Decatur, Illinois, va editar el CD "Alison Krauss Now that I'veu found you, A Collection", un àlbum recopilatori que a Espanya va sortir a la venda al juny i on es van incloure també cançons de la seva etapa amb The Union Station (a la foto el grup sensé). Alison Krauss és una de les bones veus femenines del country, tot i que la seva música es decanta més cap al bluegrass. Per cert quer molts l'han descobert quan va gravar el seu àlbum "Raising Sand", editat el 23 d'octubre de 2007, a duet amb Robert Plant, el que va ser cantant de Led Zeppellin i que els va 
valer un Grammy. Aquesta cançó d'Alison Krauss es va incloure originalment en l'àlbum "I'veu got that old feeling" de 1990 i va ser escrita per Sidney Cox, component del grup The Cox Family. Al costat de Alison Krauss que canta i toca el violí, es troben Jeff White (guitarra i cors), Jerry Douglas (doblo), Sam Bush (mandolina), Alison Brown (banjo i cors), Glen Worf (baix), Peter Wasner (piano), Martin Parker (bateria) i Suzanne Cox als cors, també component de The Cox Family. Es va gravar en els Sound Shop A and Denny 's Den Studios de Nashville, Tennessee, amb producció de Bill VornDick i Jerry Douglas. L'àlbum va aconseguir un Grammy el 1991 com a Millor Àlbum de Bluegrass i va arribar a la posició 61 en les llistes del Billboard.
valer un Grammy. Aquesta cançó d'Alison Krauss es va incloure originalment en l'àlbum "I'veu got that old feeling" de 1990 i va ser escrita per Sidney Cox, component del grup The Cox Family. Al costat de Alison Krauss que canta i toca el violí, es troben Jeff White (guitarra i cors), Jerry Douglas (doblo), Sam Bush (mandolina), Alison Brown (banjo i cors), Glen Worf (baix), Peter Wasner (piano), Martin Parker (bateria) i Suzanne Cox als cors, també component de The Cox Family. Es va gravar en els Sound Shop A and Denny 's Den Studios de Nashville, Tennessee, amb producció de Bill VornDick i Jerry Douglas. L'àlbum va aconseguir un Grammy el 1991 com a Millor Àlbum de Bluegrass i va arribar a la posició 61 en les llistes del Billboard.
Alison Kraus
Roger Whittaker – Durham Town 1970
Roger Whittaker néix a Nairobi, Kenya, el 22 de març de 1936. Cantant i compositor, té la nacionalitat britànica si bé és a Alemanya on ha aconseguit els seus millors èxits i on és més valorat. El desembre de 1970 va treure aquest single que avui escoltem a Un Toc de Rock i va ser un èxit immediat, arrivan al lloc 12 a les llistes d’èxit del Regne Unit i es va reeditar als Estats Units l’any 1975 clasifican-se en la posició 23 de les llistes, cosa que no havia conseguit abans. Aquí i com era acostumat, el títol de la cançó es va traduir al espanyol i va passar a ser "La partida". Roger Whittaker, enquadrat en un estil a mig camí entre la música pop i el folk, amb tocs de crooner, ha venut més de 55 milions de discos a tot el món. Pert cert, aixó es tota una curiositat, el cantant Roger Whittaker es va donar a conèixa com a xiulador. Te publicats més de 90 àlbums solsament als Estats Units.
Discos i a sota foto de Roger Whittaker
The Righteous Brothers – Unchained melody 1965
Discos del duet The Righteous Brothers i a sota una foto de l'ápoca
La frase per acomiadar el programa d'avui d'Un Toc de Rock, és del cantant Ricardo Arjona (Jocotenango, Guatemala, 19 de gener de 1964), un home amb lletres molt interessants que va manifestar:
"No intentis arreglà allò que no s'ha descompost,
ningú està a punt per canviar"
I ara des d’Altafulla Ràdio, Ona La Torre, Ràdio l'Hospitalet de l'Infant i las emisores de la xarxa de la Federació d’Emisores Locals de Catalunya que emeten el programa, per avui tanquem la barraqueta de Un Toc de Rock fins el proper programa.
Que els Mags de l'Orient siguin generosos amb tots vosaltres i us portin amor, treball i salut per gaudir-ho
Apa! Ens veiem pel món.
Mario Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario