Nota del Productor, realitzador i director:
Tots els programes exposats en aquest blog,
Disposen d'un enllaç per descarregar-sels,
sempre situat a peu de pàgina
En els anys seixanta, gairebé totes les companyies discogràfiques tenien les seves pròpies bandes o orquestres fixes, en nòmina i servien per acompanyar els artistes del segell en enregistraments i actuacions. Fins les cases de discos espanyoles disposaven d'aquests grups de suport que a més a més abaratien costos de gravació. Per obrir el programa d'avui d'Un Toc de Rock us porto el grup fix del segell nord-americà Stax Records i que a més van tenir una bona carrera pel seu compte.Benvinguts a Un toc de Rock
Booker T & The MG’s – Soul Limbo 1967
Booker T & The MG 's van ser la banda estable del segell nord-americà Stax Records. Ells van acompanyar els artistes del segell en els enregistraments i també ho van fer en moltes de les seves gires. Van ser habituals acompanyants de Otis Redding que també comptava amb The Bar-Keys, però així mateix van acompanyar a Sam & Dave, Aretha Franklin, Rufus Thomas, Carla Thomas, Wilson Picket, etc. però Booker T & The MG 's tenen una bona carrera pel seu compte que van iniciar l'any 1962 i un últim disc publicat el 1994, amb àlbums i singles molt interessants com "Time is tight" que a Espanya vam conèixa com "El temps vola", però els seus hits més destacables a part del que ja us he esmentat van ser "Green Onions", "Melting Pot" i aquest que escoltem ara "Soul Limbo" que va donar títol a un LP publicat l’any 1967 i en què es van 
incloure "Eleanor Rigby" de The Beatles, "Foxy Lady" de Jimi Hendrix o "(Sweet Sweet Baby) Since You'veu Been Gone" d'Aretha Franklin, entre d'altres. Aquest tema que sona ara per obrir Un Toc de Rock és una composició del propi grup, liderat per l'organista i multiinstrumentista Booker T Jones (Memphis, 12 de novembre de 1944), però sempre s'ha dit que es tractava del cover d'un tema de Byron Lee and the Dragonaires. Booker T & The MG 's van tocar en moltes ocasions amb la Creedence Clearwater Revival i es diu que la inclusió d'un orgue Hammond en el disc "Pendulum" de la CCR va ser una influència directa de Booker T. Jones al que John Fogerty va admirar sempre. Fa un parell o tres d'anys Booker T. Jones va acompanyar a Neil Young en un dels seus discos i ha publicat dos àlbums pel seu compte, un al 2009 i l'altre l'any passat. Els membres originals de Booker T & The MG 's van ser Booker T. Jones (orgue i piano), Steve Cropper (guitarra), Lewi Steinberg (baix) i Al Jackson, Jr (bateria).
Marvin Gaye & Tammi Terrell – Ain’t no mountain high enough 1967
La carrera musical de Marvin Gaye que a més de cantant va ser soci del segell Tamla Motown i crec que cunyat del propietari, va estar marcada per la seva afició a les faldilles. Va ser un dels grans cantants de soul de la seva època, quan l'estil sorgia poderós desenganxant del R & B que el va originar. De fet va morir assassinat de dos trets, la mort li va arribar a mans del seu propi pare i sembla ser que la culpa la va tenir una discussió per una dona que es diu era amant de tots dos. Marvin Gaye va néixa el 2 d'abril de 1939 a Washington D. C. i va ser assassinat l'1 d'abril de 1984, la vigília del seu 45 aniversari, en 
el transcurs d'una discussió amb el seu pare que el va matar de dos trets, fet que seria qualificat com "homicidi justificable o defensa pròpia", al tribunal el seu pare va al.legar defensa pròpia perquè Marvin l'havia agredit a cops, fet que es repetia força a causa de les seves diferències i l'abús de drogues per part de Marvin Gaye. Després de la tragèdia, la seva mare es va divorciar del pare i aquest va acabar els seus dies en un asil d'ancians, va morir l’any1998 d'un atac de cor. Marvin Gaye va començar acompanyant a la bateria, entre d'altres grups, a Smokey Robinson & the Miracles i fent cors i tocant el piano en enregistraments d'altres artistes. A l'agost de 1961, va debutar com 
a solista amb "The soulful Moods Of Marvin Gaye" sense massa èxit. Si bé despres es convertiria en una de las figures claus de la Matown. Al llarg de la seva carrera iniciada el 1957, Marvin Gaye que es deia en realitat Marvin Pentz Gaye Jr va gravar un munt de duets, aquest és un dels millors i la cançó va ser recuperada a finals dels 90 per a un anunci de telefonia i també es va incloure en la banda sonora del film "Queda't al meu costat" que van protagonitzar Susan Sharandon, Julia Roberts i Ed Harris en 1998. Va ser una composició del tàndem Ashford & Simpson l’any 1966 i la parella Marvin Gaye & Tammi Terrell la van gravar el 1968. Per cert Tammi Terrell (a la foto) que va néixa a Filadèlfia el 29 d'abril de 1945, un dia al mig d'un espectacle es va desmaiar en braços de Marvin Gaye i li van detectar un tumor cerebral. Tammi es va haver de retirar dels escenaris, però va seguir gravant. Després de vuit operacions i diversos deterioraments físics i mentals, va morir el 16 de març de 1970 a Filadèlfia. Marvin Gaye va caure en una profunda depressió i es va retirar durant tres anys.
Discos de Marvin Gaye & Tammi Terrell i a sota una foto del cantant
Ola & The Janglers – Let’s dance 1968
El 1968 es va publicar un single del grup suec Ola & The Janglers amb aquest tema i va ser un èxit a mig món, Espanya inclosa, arribant al lloc 92 del Billboard americà. No obstant això es tractava d'una versió d'un clàssic del nord-americà Chris Montez, nascut el 17 de gener de 1943 a Los Angeles i que ja l'havia publicat a principis de la dècada, concretament l'any 1962. Curiosament Ola & The Janglers es van crear a Estocolm també l'any 1962 i el grup estava integrat inicialment per la cantant Ola Håkansson, Christer Idering (guitarra), Johannes Olsson (òrgan), Lennart Gudmundsson al baix i Leif Johansson enfront de la bateria. Pel grup van passar altres músics com el baixista Åke Eldsäter, Johnny Lundin (guitarra) i Claes "Clabbe" af Geijerstam (guitarra). De fet aquest va ser l'últim hit del grup i es van desfer l'any 1971. Ola & The Janglers van treure uns quants temes que van triomfar, sobretot al seu país, però cal destacar "Runaway" de 1968 i "Alex Is the Man" de 1966. 
Caràtules de Ola & The Janglers i a sota foto
Juice Newton – Queen of hearts 1981
Fa uns quants programes van escoltar a Juice Newton i la cançó "Angel in the morning", en aquella ocasió us vaig parlar d'un altre dels seus èxits "Reina de cors" i he rebut un correu dient-me que la posés, doncs bé aquí està, a manar. La cantant, compositora i guitarrista Judith Cohen Kay, coneguda artísticament com Juice Newton que escoltem ara, va néixa el 18 de febrer de 1952 a Lakehurst, Nova Jersey i molts la encasellen dins del country, encara que ella ha incursionado i molt en el pop. Va començar a gravar el 1975 i encara es troba en actiu. Aquesta cançó que es va editar en single 
l’any 1981, es trobava al seu LP “Juice” y el single va arrivar al lloc 14 en les llistes de country, al segon a las de pop del Billboard, va ser disc de Platí al Canadà i disc d’Or als Estats Units. "Reina de Cors" és una cançó country-pop escrita per Hank DeVito, un home que era guitarrista en el grup de suport d’Emmylou Harris, els The Hot Band, en els anys 80 i el primer que la va gravar va ser Dave Edmunds l’any 1979, pero es va convertir en una de les millors cançons en la carrera musical de Juice Newton i la seva versió de "Queen of Hearts" es va incloure a la banda snora del film “Salvador” de Oliver Stone, també en la pel.lícula “Boogie nights” i en el video joc “Grand Theft Auto: San Andreas”.
Portades de Juice Newton i a sota una foto de la cantant
Blondie – Maria 1998
Són una banda nord-americana liderada per la bella Deborah Harry i Blondie va ser una fàbrica d'èxits i de "pasta gansa" durant els 70 i les dècades següents gràcies a temes com "Heart of Glass", "Sunday girl", "Call Me", "One Way or Another" i tants altres que van convertir Blondie en una de les millors bandes de la seva època. Al costat de Deborah Harry (1 de juliol de 1945, Miami) es trobaven Clem Burke (24 de novembre de 1954, Nova Jersey) com a bateria i que havia tocat amb els Ramones, Gary Valentine al baix, James Destri als teclats i l'extraordinari guitarrista Chris Stein. Precisament una greu malaltia d'aquest últim va ser una de les causes de la seva 
dissolució en 1982. Deborah va tenir una interessant carrera en solitari, però allunyada de l'èxit aconseguit amb Blondie que van arribar a vendre més de 50 milions de discos. Tot va influir perquè els membres originals, llevat Gary Valentine, tornessin a posar en marxa el grup l’any 1998. El tema que escoltem ara a Un Toc de Rock, correspon a aquesta segona etapa. Segueixen en actiu i també van anunciar nou disc per a finals del passat 2010 o principis del 2011 i que es titularia "Panic Of Girls". Blondie és l'únic grup que ha aconseguit números U en tres dècades consecutives. A més, Debbie Harry està inclosa en el llibre Guinness dels Records, com la cantant més madura de la història en aconseguir un número U en les llistes d'èxits d'Anglaterra, precisament amb aquest tema, "Maria". Amb els anys Debbie sembla ser que s'ha civilitzat, però abans era tot un terratremol tronat al escenari, per mostra us posso una foto on sols li fa falta ensenyar el carnet d'identitat.
Discos i a sota foto
1910 Fruitgum Company – The train 1969
Els grups Ohio Expres, Crazy Elephant, The Archies i 1910 Fruitgum Company, són els més representatius del so anomenat bublegum pop, creat pels productors nord-americans Kasenetz & Kazz. 1910 Fruitgum Company són una banda liderada pel cantant Frank Jeckell i que van aconseguir a finals dels anys seixanta uns quants hits rellevants, sobretot la cançó "Simon say" que va ser el seu gran èxit, al costat de "1-2-3 Red Light", "Indian Giver","Goody, Goody Gumdrops” i "May I Take a Giant Step", però "The train" que us porto ara i es va publicar en single l’any 1969 amb "Eternal Light" a la cara B, és també un bon tema i mereixia sonar a Un Toc de Rock. 1910 Fruitgum Company va començar amb el nom de Jeckell and The Hides l’any1965. Els membres originals van ser Frank Jeckell, Floyd Marcus, Pat Karwan, Steve Mortkowitz i Mark Gutkowski, tots originaris de la ciutat de Linden, a Nova Jersey. Els components del grup amb la resta de músics de l'escuderia dels seus productors, van formar una immensa superbanda que va gravar un parell de singles sota el nom de The Kasenetz-Katz Singing Orchestral Circus. En total 1910 Fruitgum Co. van treure sis àlbums i 10 singles, així com 2 recopilatoris. Es van separar l'any 1970.
Status Quo – In the army now 1986
Els Status Quo són una de les bandes més longeves del rock britànic. Es van crear l’any 1962 i Status Quo està integrat en els seus principis per Francis Rossi que és el líder carismàtic a més de guitarra i cantant, al costat de Alan Lancaster al baix, Rick Parfitt a la guitarra i cors i John Coghlan que s'encarrega de la bateria. Inicialment es van fer dir The Spectres i després de diversos canvis, van adoptar el definitiu d'Status Quo l’any 1967. Han venut més de 130 milions de discos a tot el món. Aquest tema que escoltem ara a Un Toc de Rock, donava títol a un àlbum publicat el 1986 i va arribar a la setena posició en les llistes britàniques aconseguint ser Disc de Platí. Per cert que Francis Rossi va anunciar un nou disc que es publicaria a finals del 2010, però que jo sàpiga l'àlbum, cas que s'hagi gravat, no s'ha posat a la venda encara. Deu anar enrederit o s’ha perdut per el cami.
Status Quo en directe
Little Walter – My babe 1955
Little Walter va ser un dels pioners del blues de Chicago i va tocar durant molts anys amb Muddy Waters. Aquesta és una de les primera gravació en solitari de Little Walter que va pujar a dalt de les llistes de R & B del Billboard, l’any 1955. Degut a que ell havia acompanyat moltes vegades a Muddy Waters en gravacions seves, la va publicar el segell Chess Records propietat de Leonard Chess que va veure el potencial de Little Walter i va permetre que la seva harmònica sonés electrificada, cosa que fins aquell moment, mai s'havia fet en l'univers del blues. El seu veritable nom era Marion Walter Jacobs i va néixa a Marksville, Louisiana, el 1 de maig de 1930. En aquest enregistrament els His Jukes que van acompanyar-lo eren Sonny Boy Williamson, Willie Dixon, Fred Below, Luther Tucker, Robert Lockwood Jr, Leonard Caston i es diu que Howlin 'Wolf, encara que també es diu que estava Muddy Waters, però cap dels dos constava en els títols de crèdit. La cançó va ser escrita 
per Willie Dixon per Little Walter i es va inspirar en un tema del gospel tradicional "This Train (Is Bound For Glory)" de Sister Rosetta Tharp que la va gravar el 1939. Little Walter la va gravar el 15 de gener de 1955 i va necessitar una sola presa per fer-ho. Va aconseguir el primer lloc en les llistes del Billboard el 12 de març del 55. Little Walter pocs mesos despres de tornar de la seva segona gira europea, és va veure involucrata en una baralla mentres és prenie un descans d'una actuació en un club nocturn al sud de Chicago. Les lesions aparentment menors, provocades per l'altercat agreujades per altres que havia patit en anteriors trobades violentes van ser fatídiques. Little Walter va morir el 15 de febrer de 1968 mentres dormia a l'apartament d'una núvia a Chicago. La causa oficial de la mort indicada en el certificat de defunció va ser "trombosi coronària" (un coàgul de sang al cor), però tot i les evidències de les lesions externes que mostrava el seo cos, la policia va informar que la mort va ser per "causes desconegudes o naturals" i no hi havia lesions externes segons s'indica al certificat de defunció. El cos de Little Walter va ser enterrat al cementiri de St Mary a Evergreen Park, Illinois el 22 de febrer de 1968 i l'enterrament el va pagar Howlin 'Wolf i Leonard Chess.
Son Seals – Mother blues 1996
Frank Seals, conegut com a Son Seals, va ser un gran guitarra i cantant de blues, de color, nord-americà, nascut a Osceola, Arkansas el 13 d'agost de 1942. Va començar a actuar professionalment a l'edat de 13 anys, primer com a bateria amb Robert Nighthawk i després es va passar a la guitarra. Als 16 anys, va començar a tocar en el T-99, un club de la seva ciutat d'alta categoria, acompanyant a Little Walter que es deia que era el seu cunyat i al que acabem d’escoltar. Aquest tema us el he extret del seu álbum “Spontaneous Combustion” que va ser editat l’any 1996. Va debutar amb l'àlbum "The Son Seals Blues Band" que es va publicar al 1973 i que Son Seals va reeditar en versió CD l’any 1993. Son Seals va ser englobat dins del "blues de Chicago" encara que el seu espectre musical era realment molt més ampli. Son Seals va morir el 20 de desembre de 2004 a causa de complicacions amb la diabetis que patia des de feia anys i va deixar publicats 10 álbums dins de la seva discografia oficial.
Discos de Son Seals i a sota una foto d'una actuació
Des del CD "Best of Private Years", un álbum recopilatori editat l’any 2000, us porto aquest excel.lent tema interpretat per Taj Mahal, un cantant i guitarrista de color al qual vaig descobrir quan es va incloure un tema seu en el doble recopilatori, venut a preu de senzill "Llena tu cabeza de rock", el 1970. El seu veritable nom és Henry Saint Clair Fredericks i va néixa a Nova York el 1942. Taj Mahal és un gran multiinstrumentista i a més de la guitarra, toca piano, baix, orgue, mandolina, violoncel, saltiri, flabiol, harmònica, kalimba, vibràfon, dobro i més coses. Durant un breu període, l’any 1971, Taj Mahal va col.laborar amb la banda de jazz-rock catalana Om en la seva segona formació, integrada també per Toti Soler, Jordi Sabatés, Peter Hodgkinson, Manolo Elías, Martí Soler, Tim Hodgkinson i Paul Stocker.
Tom Principato – All my tears 1992
Vaig conèixa al guitarrista nord-americà Tom Principato que va néixa a Washington DC, en el curs d'una gira que el músic va realitzar per Espanya l’any 1994 i que va estar organitzada per Welcome Produccions, l'empresa del meu amic Alfons Cito que ens va presentar als dos i li vaig fer una entrevista per Diari de Tarragona i la revista RPM. Per cert, la gira va recalar a Valls. Aquest tema us ho extrec del CD "Tip of the Iceberg" editat el 1992. Aquest gran tema va ser una composició del cantant i guitarra Tom Principato. El CD va ser co-produït pel propi Tom Principato i Chuck Leavell, un teclista que ha tocat amb Eric Clapton, George Harrison, The Rolling Stones, The Allman Brothers Band i Sea Level. Per cert, abans de llançar-se en solitari Tom Principato va ser component del grup Powerhouse, l’any 1970. Tom Principato també va tocar amb Geoff Muldaur i molts altres.
A sota Tom Principato en directe
The Korgis – Everbody’s Got to Learn Sometime 1980
El grup britànic The Korgis van cantar una vegada que tots necessitàvem estimar a algú. I és que l'ésser humà necessita companyia, excepte estranyes excepcions, és clar. La veritat es que és tracta de tot un “peaso cansión” que va ser editat en single el 15 de Juny de 1980. Aquest tema es va incloure en l'àlbum "Dumb Waiters", segon disc gran de The Korgis i la cançó s'ha inclòs en cinc o sis recopilatoris de grans èxits del grup i els The Korgis van gravar una versió acústica al CD “Unplugged” que van treure l’any 2006. El single amb “Everbody’s Got to Learn Sometime” va està número 5 a Anglaterra, al lloc 18 als Estats Units i al 11 a 
Australia. Hi ha algunes versions destacables, entre elles una de Zucchero a duet amb Vanessa Carlton i una altra de Sharon Corr que va ser component The Corrs i la va incloure en el seu àlbum "Dream Of You". The Korgis es van crear a Bristol, Anglaterra i va ser una idea del cantant i baixista James Warren (nascut el 25 d'agost de 1951) i el cantant, teclista i guitarra Andy Davis, de veritable nom Andrew Cresswell-Davis (10 agost 1949 ) que formaven part del grup Stackridge i van comptar amb components oficiosos, entre ells el violinista Stuart Gordon i el teclista Phil Harrison. Dins de la seva carrera mereix destacarse un altre single, editat l’any sigüent amb el tema “"All The Love In The World" a la cara A, un altre gran cançó que escoltarem en propers programes.
Discos de The Korgis i a sota una foto de la parella
Chet Atkins & Mark Knopfler – Sweet dreams 1990
Un bon dia Mark Knopfler va trucar per telèfon a Memphis i va parlar amb Chet Atkins a qui admirava profundament i li va demanar que gravessin un disc junts. Chet Atkins no coneixia el líder dels Dire Straits i li va demanar un parell de discos seus que Mark li va enviar immediatament. Després d'escoltar a Knopfler, Chet li va dir que si, endavant que li enviés una llista de les cançons que li interessaven i quan hagués un estudi disponible podia desplaçar-se a Memphis i gravarien l'àlbum. Al britànic li va mancar el temps i es va plantar a Tennessee. A l'octubre de 1990 es va publicar l'àlbum "Neck And Neck", una obra mestra en una línia més country-folk i de la qual us extrec aquest tema que escoltem ara i que era un clàssic de Don Gibson. Va ser una reunió de monstres de la guitarra, el geni de l'ahir i un altre d'aquell present que avui també és ja passat. En la gravació van tocar Chet 
Atkins (guitarra i veu), Mark Knopfler (guitarra i veu), Floyd Cramer (piano), Guy Fletcher (baix, bateria i teclats), Paul Franklin (dobro), Vince Gill (cors), Larri Londin (bateria), Edgar Meyer (baix), Mark O'Connor (violí i mandolina) i Steve Wariner (baix). El disc i el treballar conjuntament van unir a tots dos músics i va canviar també les seves carreres musicals. Chet Atkins va tornar a les seves arrels country i els seus següents treballs discogràfics i Mark Knopfler també va donar un gir al country en "On Every Street" que va representar l'últim disc de Dire Strait i el començament de la carrera en solitari del guitarrista escocès plena de bones bandes sonores . El productor i guitarrista Chester Burton Atkins va néixa el 20 de juny de 1924 a Luttrell, Tennessee. Va tocar a la banda d'Elvis Presley i va ser un dels grans músics americans de la història, una llegenda. Chet Atkins va morir a causa d'un càncer el 30 de juny de 2001.
A dalt discos de Chet Atkins, a sota foto de tots dos
Louis Armstrong – Moon River 1961
En el món del jazz un dels primers noms mítics que ens vénen a la ment és el de Louis Armstrong, el gran cantant i trompetista conegut com Satchmo. Va néixa a Nova Orleans un 4 de agost de 1901 i va transformar el jazz convertint-lo en una forma d'art popular. Va estar diverses vegades en el reformatori i després va treballar com a venedor de carbó, repartidor de llet, estibador de vaixells bananers i altres ocupacions del mateix tipus. Louis Armstrong va començar com a trompetista en els cabarets de Storyville, el barri on estaven concentrats tots els locals nocturns de Nova Orleans i allí va conèixa al cornetista Joe King Oliver que es va convertir en el seu mentor. Cançons com "What a Wonderful World" foman part de la història de la música. Aquest tema que us he seleccionat per tancar Un Toc de Rock 
per ara va estar compost per Harry Mancini per la pel.lícula "Breakfast in Tifanys" i la cantava Audrey Hepburn. Tant la banda sonora del film com la cançó van guanyar un Oscar. El 1964 Louis Armstrong va desbancà a The Beatles del número U del Billboard amb el tema "Hello, Dolly", que va proporcionar a l'intèrpret de 63 anys un rècord als Estats Units en ser l'artista de més edat en conseguir un primer lloc. Louis Armstrong va patir un atac de cor l'any 1959, del qual es va recuperar per seguir tocant. Però un segon atac de cor l'any 1971, el va obligar a fer repòs durant dos mesos. Louis Armstrong es va reunir novament per tocar amb el seu grup el 5 de juliol d'aquest mateix any i al dia següent, a Corona, Queens (Nova York) va morir mentre dormia per complicacions coronàries, just un mes abans de complir 70 anys.
Discos del genial Louis Armstrong i a sota una foto amb la seva trompeta
Acabaré amb una frase que corre per les xarxes socials i que no tinc ni idea de qui és, però que em va agradar des del primer moment:
Montse Aliaga que coordina els "Amics d'Un Toc
de Rock" al facebook (Foto: Mario Prades)
"Que Déu ens doni saviesa per descobrir el correcte, la
voluntat per escollir-lo i la força per fer que perduri"
Fins aquí ha estat per avui Un Toc de Rock des de la xarxa d’emisores de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya, Altafulla Ràdio, Ona La Torre, Ràdio L’Hospitalet de l’Infant i Ràdio Cap de Creus jo foto el camp, tornaré al proper programa, ja ho sabeu, dos per setmana. Que sigeu bons i bones.
Apa! Ens veiem pel món.
Mario Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario