Nota del Productor, realitzador i director:
Tots els programes exposats en aquest blog,
Disposen d'un enllaç per descarregar-sels,
sempre situat a peu de pàgina
Avui començaré Un Toc de Rock escoltant a uns grups forasters que són molt poc coneguts, per no dir gairebé desconeguts, a Espanya, tot i que alguns dels seus discos s'hagin publicat al país. Es tracta de gent que no s'han pogut permetre entrar a les llistes de ràdio-fórmula espanyoles per causa de les seves companyies discogràfiques, empreses petites amb pocs recursos per al suborn, perdó, per poder "promocionar" als seus artistes entrant en la dinàmica de les cadenes de ràdio. És clar que també va a sonar en el programa d’avui d’Un Toc de Rock gent que han sabut ser caps de llista en més de mig món com els Rolling Stones. En conseqüència, anem a començar dient allò que ja es habitual de...
Benvinguts a Un Toc de Rock
The Blazers – Yeah, Yeah, Yeah! 1994
Son una banda nord-americana pràcticament desconeguda aquí al país, tot i que l'any 1994 The Blazers van editar a Espanya aquest CD que va passar desapercebut, malgrat la seva gran qualitat. En aquest àlbum barregaven cançóns en castellà plenes d’aire tropical, amb peças que tenien molt rock and roll. La veritat es que The Blazers son un bon grup de tex-mex, liderats per Manuel González a qui es coneix com "Manny" (cantant, baix, harmònica, percussió i guitarres) i que es un home d'immensa envergadura que actualment té el seu propi grup The Big Manny Band. The Blazers eren un grup que es van englobar dins del Tex-Mex i de fet en l'àlbum "Short Fuse" que s'obre amb el tema que estem escoltant ara per obrir Un Toc de Rock, hi havia cançons plenes de càrrega salsera com "Tiburón, tiburón", "El año viejo" que en el CD han escrit amb N o "Mi última Parranda". En total The Blazers van gravar tres o quatre discos. Al costat de Manny trobàvem en aquest enregistrament produïd per César Rosas de Los Lobos, a Ruben Guadarrama, Lee Stuart i Ruben C. Gonzalez i col.laboren Cesar Rosas, Víctor Bisetti i Rudy Rosas. El tema que sona ara a Un Toc de Rock estava composat per Manny i Ruben Guadarrama.The Blazers
The Pretty Things – Come see me 1966
Des de la banda sonora del film "London Boulevard" us he seleccionat aquest tema, tot un clàssic dels seixanta a càrrec de The Pretty Things, aquesta banda creada a Londres el 1963 i que van prendre el seu nom d'una cançó de Bo Diddley. El tema que escoltem ara, es va publicar en single l’any 1966 i va aconseguir el lloc 43 en les llistes britàniques. The Pretty Things van ser una creació de Dick Taylor (guitarra), de nom complet Richard Clifford Taylor, nascut el 28 de gener de 1943 a Dartford, Kent i que havia estat tocant amb Richard, Jagger i Jones en els primers Rolling Stones fins que va decidir formar 
la seva pròpia banda, quan per estudis va haver de traslladar-se a Londres. S'uneix a Phil May (cantant i harmònica) i neixen The Pretty Things. Van reclutar Brian Pendleton (guitarra), que va néixa el 13 d'abril de 1944 a Heath Ciutat, Wolverhampton i va morir un 16 de maig de 2001, al costat de John Stax (baix) i Pete Kitley (bateria) que va ser substituït per Viv Andrews i després per Viv Prince. Tot i ser un grup de qualitat, amb l'arribada dels vuitanta van anar diluint-se en l'oblit, tot i que als anys noranta May i Taylor amb músics de sessió reestructuraren el grup i van sortir de nou a la carretera. Per cert, The Pretty Things van gravar un parell d'àlbums amb Jim McCarty que havia estat bateria de The Yarbirds, un de 1991 i l'altre al 94. Crec que actualment segueixen treballant. A mi aquest tema de The Pretty Things, degut al riff de baix que sona a l'entrada de la cançó, sempre em recorda a "My generation" de The Who que aquests havien gravat el 1965, un any abans.
The Pretty Things
The Lords – Boom boom 1965
Els alemanys The Lords van funcionar del 1959 al 1971 i si bé es van desfer, van tornar a posar-se en marxa l’any 1976 i encara estan en actiu, clar que no els hem de confondre amb una banda britànica de recent creació anomenats així mateix The Lords. Aquests primers The Lords, alemanys, eren de Düsseldorf i van començar fent skife, però es van passar al beat i al pop, si bé en els setanta es van unir a la moda glam. Aquest tema es va publicar en un single de The Lords amb "Que serà" a l'altra cara, l’any 1965. Amb un munt de canvis en la seva formació, The Lords segueixen avui en dia en actiu i actualment el grup està integrat per Leo Lietz, Bernd Zamulo, Philippe Seminara i Jupp Bauer. El single amb aquesta cançó de John Lee Hooker, es va editar el 1965 i en aquell moment The Lords estava integrat per Ulli Günther (veu), Bernd Zamulo (baix), Leo Lietz (guitarra), Rainer Petry (guitarra) i Max Donath (bateria). The Lords tenen publicats 17 àlbums, l'últim d’ells l’any 2009.
A dalt caràtules i a sota dues fotos de The Lords
The Box Tops – The letter 1967
En diverses ocasions hem escoltat a Un Toc de Rock als nord-americans The Box Tops, una bona banda de Memphis que es van crear l’any 1967. Jo sempre us he comentat que el seu gran hit va ser "La carta", però que tenien altres temes molt bons, de fet al programa ja hem escoltan uns quans d’ells. Diversos correus m’han demanat que puntxes “La Carta”, per tant vaig a fer-vos cas i ara escoltarem "The letter", la cançó que ha marcat la carrera de The Box Tops. Va ser el seu primer single, publicat al estiu de 1967 i va arribar al primer lloc de les llistes de USA on es mantindria durant 4 setmanes i 
d'aquest single s'arrivarien a vendre mes de 4 milions de copies. Per cert, quan es va incorporar Alex Chilton, el seu cantant, el noi acabava de complir 17 anys. Primer es van fer dir The Deville, quan van començar l’any 1963, però el gener del 67 van canviar de nom i despres de passar a ser ja The Box Tops, el grup va quedar integrat per Alex Chilton (veu), Danny Smythe (bateria), John Evans (guitarra i teclats), Bill Cunningham (baix i teclats) i Gary Talley (guitarra, sitar i cors). Es van desfer el 1970, però van tornar a reunir-se l’any 1.996 i han estat en actiu fins a la mort d'Alex Chilton, produïda el 17 de març de l'any 2010, dins de poc es compliran dos anys de la seva desaparició.
The Rolling Stones – Street fighting man 1968
El llarga duració “Beggars Banquet”, és un dels discs més carismàtics dels Rolling Stones i d'ell us extrec aquest tema. L'àlbum es va gravar entre el 17 de març i el 25 de juliol de 1968 a Londres i va ser produït pel nord-americà Jimmy Miller, amb el qual van treballar fins a 1973 i que amb aquest disc va iniciar una sèrie de quatre àlbums, possiblement els millors en la carrera de The Rolling Stones. Havia de publicar-se el 26 de juliol del mateix any, però va ser ajornat per la discogràfica Decca Records, a causa de la seva polèmica portada original. Finalment va sortir a la venda el 6 de desembre de 1968 amb una caràtula totalment blanca i el títol del disc escrit amb lletres daurades. Més tard es reeditaria amb la caràtula original, unes fotografies d'uns lavabos públics plens de grafits insultants de molt mal gust, la veritat, alguns d’ells referin-se al Papa. A Espanya 
aquesta portada dels Rolling Stones va ser censurada, per supossat. "Beggars Banquet" va debutar en els primers llocs de les llistes d'Estats Units i el Regne Unit i va aconseguir ràpidament el milió de còpies en vendes. Per a la seva promoció van posar en circulació dos senzills: "Jumpin 'Jack Flash", que va ser un gran èxit, però no estava inclòs en el disc i "Street Fighting Man" que escoltem ara i es va publicar en single el 26 de juliol, de 1968. La cançó va ser censurada i es va prohibir la reproducció a les ràdios nord-americanes ja que va ser considerada "desestabilitzadora", tenin en compte que es va publicar poc abans de la Convenció Nacional Demòcrata de 1968 i també pels recents assassinats de Robert Kennedy i Martin Luther King. L'agost de 2002 l'àlbum "Beggars Banquet" va ser redigitalizar i remasteritzat per ABKCO Records.
Scorpions – Ruby Tuesday 2011
I parlan dels Rolling Stones. El 8 de novembre passat, els alemanys Scorpions van editar un nou àlbum titulat "Comeblack", tot i haver anunciat el seu adéu amb el disc "Sting in the Tail" el 2010 i haver fet la que van dir era la seva última gira. En aquest nou àlbum trobem noves gravacions d’alguns dels seus millors hits, com "Rock You Like A Hurricane", "Wind Of Change" o "Still Loving You", però Meine, Schenker, Jabs i companyia en "Comeblack" també versionen èxits d’altres com "Tin Soldier" de The Small Faces, "Ruby Tuesday" de The Rolling Stones que es la cançó que escoltem ara a Un Toc de Rock, "Tainted Love" de Marc Almond, "Children of the Revolution" de T. Rex, "Across The Universe" dels Beatles o "All Day And All Of The Night" de The Kinks. Scorpions, son una de les millors bandes de hard rock, alemanys i va ser fundat el 1965 pel guitarrista Rudolf Schenker i el bateria Wolfgang Dziony. En els seus inicis, Rudolf era també el cantant del grup fins que per cap d'any de 1970, el germà menor de Rudolf i també guitarrista, Michael Schenker, al costat del ex cantant de Copernicus, Klaus Meine, s'uneixen a la banda. Des d'un principi Klaus i Rudolf, van decidir compondre en anglès i aquest ha estat un dels seus signes d'identitat. Per cert 
que les portades dels discos de Scorpions han estat censurades en molts països, un dels seus àlbums censurats més populars va ser "Virgin killer", a sota teniu la portada censurada. En aquest enregistrament que escoltem ara, Scorpions (a la foto) son Klaus Meine (cantant), al costat de Matthias Jabs (guitarres i cors), Rudolf Schenker (guitarres i cors), Paweł Mąciwoda (baix i cors) i James Kottak (bateria i percussió). Us explicaré una curiositat, "Ruby Tuesday", estava en realitat composta per Keith Richards i Brian Jones, però a Jones no li van permetre signar el tema i la cançó va acabar constant com composta pel tàndem Jagger-Richards. Aquesta cançó la van escriure pensan en las groupies.
Eric Carmen – I wanna hear it from your lips 1984
El cantant, guitarra i compositor nord-americà Eric Carmen va néixa a Cleveland, Ohio, l'11 d'agost de 1949. Entre 1970 i 1974 va ser líder del grup The Raspberries, per llançar posteriorment com a solista, el seu major èxit va ser el tema "All by myself" que va vendre més d'un milió de còpies i va romandre tres setmanes en el segon lloc del Billboard a 1976. A la dècada del 80 va tenir un altre èxit molt important, va ser "Hungry Eyes", un tema que estava inclòs en la banda sonora de la 
pel.lícula "Dirty Dancing". Però jo em quedo amb aquest tema que escoltem ara i que va ser editat a Espanya en format single i maxi-single, a través del segell CBS, l'any 1984. He de confessar que quan aquest maxi va arribar a les meves mans, jo treballava a Ràdio Cambrils i voleu saber una cosa, em vaig inflà de punxar-lo. i es que aquesta peça es d'aquelles que sense ser res extraordinari, te un encant especial. Aquesta cançó estava recollida dins del LP "Eric Carmen" que va ser el seu cinquè disc gran, si bé l’any 1975 Eric Carmen ja havia editat un altre LP amb aquest mateix títol, però amb temes diferents, aixó si. Quan formaba part dels The Raspberries, Eric Carmen va treure 6 àlbums. L’any 2000 va publicar el que va ser el seu últim disc fins al moment i jo li vaig perdre el rastre.
Discos de Eric Carmen i a sota una foto del guitarra i cantant
Bachman-Turner Overdrive – You ain’t seen nothing yet 1974
Una bona banda de rock, encara que més decantats cap al heavy, són els Bachman-Turner Overdrive. Es tracta d’un grup canadenc, fundat l’any 1972 per Randy Bachman, cantant i guitarrista que venia dels Guess Who, aquells del “American woman” i que ja havia gravat un disc en solitari. També es trovaba en els Bachman Turner Overdrive CF "Fred" Turner al baix i veu i dos dels germans de Randy anomenats Robbie Bachman a la bateria i Tim Bachman a la guitarra, teclats i cors. D'aquí el nom Bachman-Turner, afegint-te Overdrive que era el nom d'una revista del motor que a tots ells els agradava llegir. Tim va ser substituït abans d’aquest enregistrament per Blair Thornton. En aquesta gravació també van contar amb Frank Trowbridge (guitarra slide). Aquest tema us ho he extret del recopilatori "Best of Bachman-Turner", publicat l'agost de 1976 i que va arribar al lloc 19, tot i que el tema estava inclòs inicialment en l'àlbum "Not Fragile" i va ser publicat en single al setembre de 1974. La cançó, escrita per Randy Bachman, va aconseguir el lloc 2 en les llistes de singles anglesas, va ser número 1 al Canadà i aconseguin el primer lloc del Billboard i clasifican-se al 21 en las llistes del l’any.
Els canadencs Bachman-Turner Overdrive
Atlanta Rhythm Section – Spooky 1979/2007
En moltes ocasions el seu nom s'ha abreujat a ARS, però ells són Atlanta Rhythm Section, un dels millors grups nord-americans de rock sureny de la història. L'any 2007 es va publicar un CD recopilatori del grup Atlanta Rhythm Section titulat "Anthology - Greatest & Latest" en el qual trobava aquest tema. Originalment la cançó va ser un dels principals singles del LP "Underdog" de 1979. Va ser escrita pel saxofonista Mike Sharpe Shapiro i Harry Middlebrooks Jr l’any 1967 i abans que ells, la va gravar el grup The Classics IV. El single dels Atlanta Rhythm Section va arribar al lloc 17 al Estats Units i al 46 a Anglaterra. En aquesta gravació 
els Atlanta Rhythm Section eren Buddy Buie (cantant), Ronnie Hammond (cantant), Barry Bailey (guitarres), James B. Cobb Jr (guitarra, percussió i cors), Paul Goddard (baix), Roy Yeager (bateria i percussió), Robert Nix (bateria i cors) i Dean Daughtry (teclats). L'àlbum "Underdog" va aconseguir el lloc 26 del Billboard i va ser Disc d'Or Van tenir molts canvis en la seva formació al llarg dels anys, però crec que segueixen en actiu. El 1983 va entrar en ARS el cantant Andy Anderson que els va deixar el 1986, però va tornar el 2001. El 26 de març de 2008, poc abans d'un concert al Gold Coast Casino de Las Vegas, Andy Anderson va patir un greu atac de cor del que sembla que s’ha recuperat. 
Kenny Rogers & Kim Carnes – Don’t fall in love with a dreamer 1980/1994
Kenny Rogers és una de les grans veus del country, tot i que alguns puristes li han criticat que sempre s'ha acostat i molt al pop, sobre tot degut a la gran cuantitat de cançons de las que aqui diriem balades romàntiques que ha arrivat a gravar. El cantant Kenneth Donald Rogers va néixa el 21 d'agost de 1938 a la ciutat de Houston, a Texas i va començar amb el The Bobby Doyle Trio i va treballar amb diversos grups i cantants, entre ells The New Christy Minstrels, però la seva etapa més brillant abans de començar en solitari va ser amb Kenny Rogers and The First Edition (a la foto a sota), destacant d'aquella etapa els 
singles "Something's Burning" i "Ruby, Your say Take Your Love To Town" que aquí la van traduir com "Ruby, no juguis amb l'amor" i que son els únics que van sonar al nostre pais. L'any 1976 Kenny Rogers va començar ja a gravar pel seu compte, inician una brillant carrera i a més del country, ha incursionado en el swing i el jazz. Kenny Rogers va ser un dels molts cantants que van intervindre a la grabación del "We Are The World" a l’any 1985, sota la direcció de Quincy Jones. Aquesta es una bona col.laboració, pero no es la primera vegada que Kim Carnes (a la foto) i Kenny Rogers traballan junts. La cantant, guitarra i compositora va ser membre del grup 
The New Christy Minstrels l’any 1967 i en el què també militava Kenny Rogers i on la noia va conèixa al què seria el seu marit, Dave Ellingson. Kim Carnes va néixa el 20 de juliol de 1945 a Pasadena, Califòrnia i en una entrevista que li van fer fa moltíssims anys, va dir que la seva veu trencada i ronca és la conseqüència d'haver estat actuant durant dècades en tuguris i baretos plens de fum i amb el públic parlant a crits. "No t'enamoris d'un somiador" va ser publicada en single el 1980 i va arribar al tercer lloc en les llistes de country del Billboard i al quart en les de pop, es va incloure en l'àlbum "Gideon" de Kenny Rogers que va aconseguir el primer lloc en les llistes i va ser Disc de Platí als Estats Units i doble Platí a Canadà. La cançó va ser recuperada al CD “Duets” que Kenny Rogers va editar el 7 de gener de 1994.
De dreta a esquerra: Kenny Rogers, Kim Carnes i James Ingram
Bread – Make it with you 1970
Un altre bon grup, en aquest cas de Los Angeles, però dins d’una línia acústic-vocal similar a la de Crosby, Still & Nash, van ser Bread, una banda que actualment està considerada com els pares del soft pop. Al principi Bread van ser sols un tercet, integrat per David Gates, Jimmy Griffin i Robb Royer, posteriorment van incloure al bateria Mike Botts. L’any 1971 Royer va ser reemplaçat per Larry Knechtel. Bread van funcionà de 1969 a 1973, però van tornar un altre vegada l’any 1977 per desfer-se dos anys més tard. Encara Bread va realitzar un tímid intent per tornar el 1996, però no va fructificar. "Make it with you", una cançó composta pel multiinstrumentista i cantant del grup David Gates que també va ser el productor i que aquí a Espanya es va traduir com "Aconseguir-ho junts ", va ser el millor single de Bread i es trobava en el seu segon àlbum titulat "On the Waters" que es va editar l’any 1970, va ser el seu únic número U en les llistes americanes i va pujar fins el lloc 5 a Anglaterra, on també va ser Disc d'Or.
A dalt l'álbum "On the waters" de Bread, a sota una foto
Edwin Moses – Let it shine 2000
Sota el nom d'Edwin Moses s'amaga un grup espanyol de soul i pop, procedent de Gijón que interpreten els seus temes en anglès. Aquesta cançó us la he extret del seu primer àlbum amb el nom del grup per títol i que es va publicar l’any 2000. Edwin Moses es forma l'any 1994, en unir-se Pedro Vigil, component de Penélope Trip i Luigi Navarro que tocava en Detritus X. El 1996 van gravar la seva primera maqueta i un any més tard el seu primer EP de quatre cançons. L'any 1999 es va incorporar a Edwin Moses el cantant navarrès Pablo Errea que havia tocat amb Greenhouse Effect, Australian Blonde i Ritual del Habitual. En aquest enregistrament també integrava el grup Eduardo García Salueña (teclats i cors), Luigi Navarro (guitarra), Manu 
Molina (bateria), amb Juan A. Martínez i Guzmán Argüello als metalls. A partir d'aquest disc van tornar a patir canvis en la formació. Més tard van treure un àlbum a l’any 2003 i un altre al 2006. Sembla que Edwin Moses van prendre el seu nom d'un músic afroamericà de soul que va funcionar durant els setanta i que es va convertir a l'islam passant a dir-se Jamal Nafsum, de fet el títol del tercer àlbum de Edwin Moses va ser “The gospel African years of Jamal Nafsum”, però la veritat es que jo no ho tinc massa clar, a mi em sembla que era un esportiste nord-americà de color. 
El grup asturià Edwin Moses
Chris White – A way of life 1996
Chris White i Mark Knopfler a la seva etapa a Dire Straits
A sota Chris White i a baix portada del mateix disc amb diferent títul
Ryan Adams – I love you but I don’t know what to say 2011
El passat mes d'octubre es va publicar un nou treball discogràfic del cantant, guitarra, productor i compositor nord-americà Ryan Adams, titulat "Ashes & Fire", és el seu 13è àlbum i es va començar a gravar l'octubre del 2010. David Ryan Adams va néixer a Jacksonville, Carolina del Nord, el 5 de novembre de 1974. Havia format part del grup Whiskeytown, fins que l'any 2000 va publicar "Heartbreaker", el seu primer disc en solitari. Ryan Adams ha produït discos per Willie Nelson i Jesse Malin, entre d'altres i ha col.laborat amb Counting Crows, Weezer, Norah Jones, Amèrica, Minnie Driver, Cowboy Junkies, Leone Naess, Toots & the Maytals, Beth Orton i Krista polvorera. L'any 2009 Adams es va casar amb la cantant, 
compositora i actriu Mandy Moore, component del grup The Cardinals i han gravat junts un parell o tres de vegades. El nou treball del que us he extret aquest "peaso cansión” va pujar al lloc 7 a les llistes del Billboard poc despres de ser publicat el 11 d'octubre de 2011, arribant al lloc 9 a Anglaterra i ha estat produït per Glyn Johns. És el primer disc de Ryan Adams amb el segell Capitol Records. En aquest enregistrament i al costat de Ryan Adams que canta i toca la guitarra, col.laboren Norah Jones (cors i piano), Benmont Tench (teclats i piano) que toca amb el grup de Tom Petty, Jeremy Stacey (bateria), Gus Seyffert (baix i guitarres), Greg Leisz (steel ), Mandy Moore (cors), Chris Stills (cors), Neal Casal (cors i guitarra acústica), Eric Gorfain (violí), Daphne Chen (violí), Lauren Chipman (viola), Richard Dodd (violoncel) i Sam Dixon (baix). Aquesta cançó "Et vull, però no sé què dir" que estem escoltant ara, tanca aquest últim CD de Ryan Adams.
Ryan Adams
George Harrison – Marwa blues 2003
Tancarem el programa d'avui d'Un Toc de Rock amb un altre "peaso cansión", una cançó instrumental que us extrec de l'àlbum "Brainwashed", el disc pòstum de George Harrison editat el 16 de novembre de 2002. El tema es va incloure com a cara B d'un single publicat el 12 de maig de 2003, amb "Any road" a la A. La cançó "Marwa blues" va ser nominada als Grammy l’any 2004 en la categoria Millor Tema Instrumental. L'àlbum es va classificar en el lloc 18 del Billboard i va arribar al 29 al Regne Unit i ha superat el milió de còpies venudes. Acompanyen a George Harrison en l'enregistrament Jeff Lynne (baix, piano, teclats, percussió i cors), Dhani 
Harrison (guitarra, piano i Wurlitzer) i Jim Keltner (bateria). Encara que en els diferents temes de l'àlbum van haver bones col.laboracions, entre elles Mike Moran, Ray Cooper, Jon Lord, Jools Holland, Jane Lister, Sam Brown, Mark Flannagan i uns quants més. George Harrison va néixa a Liverpool el 25 de febrer de 1943 i va morir el 29 novembre 2001 a Los Angeles. El llegat musical i la vida de George Harrison van ser el tema principal de la revista Time en la seva publicació del 10 de desembre de 2001, sent George Harrison el protagonista de la primera portada dedicada a una persona o un tema, després dels atemptats de l' 11-S. 
Arriba ara el moment de marxar-se amb la música cap una altra part, has escoltat Un Toc de Rock, un programa que realitza un recorregut per la música de l'últim segle, un viatge per la nostra banda sonora. I acabaré per avui amb una frase de l'escriptor, diplomàtic i estadista italià Nicolás Maquiavelo (Florència, 3 de maig de 1469 - Florència, 21 de juny de 1527) que va manifestar:
"Els homes ofenen abans a qui estimen que al que temen"
Fins aquí ha estat per avui Un Toc de Rock, tanquem la barraqueta des de la xarxa d’emisores de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya, Altafulla Ràdio, Ona La Torre, Ràdio L’Hospitalet de l’Infant i Ràdio Cap de Creus. Que sigeu bons i bones.
Apa! Ens veiem pel món.
Mario Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario