Un Toc de Rock 09-70

Avui a Un Toc de Rock ens retrobarem amb Los Hermanos Dalton que més de deu anys després, han tornat a l'estudi de gravació i al setembre passat van publicar nou disc, però en aquest recorregut per l'ahir, més o menys recent, en el nostre viatge pels records i la història musical dels últims cent anys, també tindrem a Suburbano, Ana Belén i Víctor Manuel, Josep Thió, Diego Torres, Sau, Bruno Lomas, Dani Flaco, Loquillo i alguns més. Per tant i sense més dilacions, ara i des de les emissores per les que ens escoltes o per la xarxa si t’el descarréguers del blog o el facebook de Montse, obriré la barraqueta. Sóc Mario Prades i us diré alló de

Benvinguts a Un Toc de Rock

Los Hermanos Dalton – Hacia el huracán 2014

Obrirem Un Toc de Rock amb un tema extret del nou treball discogràfic de Los Hermanos Dalton, publicat el 23 de setembre del passat 2014 i titulat genèricament “Revolución”, publicat pel segell granadí Wild Punk Records i que ha representat la tornada als estudis de gravació de Los Hermanos Dalton després de més de deu anys. Es van crear a San Fernando, Cadis, l’any 1991 i són els germans Josema, Jesús i Carlos Gómez Oneto, juntament amb els seus pares, que de vegades els fan cors i a més els deixen lloc en el seu estudi de gravació, al que anomenen la Factoria Dalton i en una de les cançons de l'àlbum han comptat també amb la seva germana Àngela al piano. Quan començaven van guanyar el concurs de maquetes Pop Rock 91, organitzat a la seva ciutat natal i graven el seu primer disc "Luces de Hollywood", un mini-LP que contenia set versions. Guanyen així mateix un concurs de maquetes a Radio 3, era 1992, també van obtenir, després d'haver gravat ja el seu primer àlbum, el premi al Millor Grup Revelació que els va atorgar Jesús Ordovás. Van tenir problemes ja que DRO, el seu segell discogràfic no va voler publicar un dels seus últims discos, era l'any 2002, temps d'Operación Triunfo i les cases de discos s'ho pensaven molt, però finalment i set anys després ells mateixos van editar “Esperando una señal”. A partir del 2010 es dediquen a fer concerts acústics i es complementaven als escenaris amb Octavio Perondi a les percussions i Benji Montoya a l'acordió, mandolina i guitarra acústica, un any més tard van publicar un directe. Ara han tornat a la formació original i als estudis, caldrà seguir de prop la seva carrera a partir d'aquest moment. En total Los Hermanos Dalton han publicat 5 àlbums, 2 Mini-LP i dos directes, a més de 16 singles.

Lax’n’Busto – Emiliano Zapata 1998

En aquest tema que escoltarem ara a Un Toc de Rock, el grup del Vendrell Lax'n'Busto ens parlen del líder revolucionari mexicà Emiliano Zapata (Morelos, 8 d'agost de 1879 - Chinameca, 10 d'abril de 1919) que va ser assassinat. Es trobava en l'àlbum "Si" que van publicar a través del segell DiscMedi l'any 1998 i que va ser el seu sisè disc. Fou una de les cançons més carismàtiques del grup que en aquella època encara comptaven amb el cantant Pemy Fortuny Soler (a la foto). El 20 d'octubre de 2006, en el darrer concert de la gira que estaven fent Pemi Fortuny va anunciar, via el fòrum de LNB, que deixava el grup. Entre les diverses raons, va dir que volía dedicar temps a aquelles persones que no han tingut la sort a la vida que ha tingut ell. Se'n va anar a viure a Sierra Leona i va participar en diverses iniciatives solidàries, fou substituit per Salva Racero. Els Lax’n’Busto son actualment Jaume Piñol Mercader (bateria i cors) nascut a El Vendrell el 20 de juliol de 1971, el baixista Jesús Rovira Costas nascut també a El Vendrell el 24 de maig del 1968, el guitarra Cristian G. Montenegro que va néixer a Vilafranca del Penedès un 15 d'octubre del 1970, el teclista Eduard Font, nascut a Torroella de Montgrí el 11 de novembre del 1975 i que havia militat a Sopa de Cabra i Glaucs i finalment el nou cantant Salva Racero Alberch que és manresà i va néixer el 8 d'agost de 1976.

Danza Invisible – A este lado de la carretera 1988

Els malaguenys Danza Invisible van versionar aquest tema de Van Morrison i ho van fer així de bé. A la lletra ens parlen de diferències socials d'un costat i l'altre de la ciutat, on depenent del lloc en que et trobes ets millor o pitjor, sense tenir en compte que l'ésser humà, bo o dolent, és el mateix estigui on estigui. Jo vaig redescobrir la cançó en un disc recopilatori, un doble CD titulat "Más que coches" i Danza Invisible era l'únic grup espanyol que van incloure, compartin pistes amb ZZ Top, Lynyrd Skynyrd, Blue Brothers i altres del mateix nivell. Danza Invisible es van crear a Torremolinos i va ser fundat per Ricardo Texidó juntament amb Chris Navas i Manolo Rubio, provinents del grup de punk Adrenalina, l’any 1981. Poc després, va entrar Antonio Gil a la guitarra i Javier Ojeda, que va substituir a Ricardo Texidó com a cantant i aquest es va dedicar solsament a la bateria. Jo créia que Antoñito havia mort, però per sort m’equivocava. Danza Invisible van guanyar el Concurs de Rock Alcazaba, organitzat per l'Ajuntament de Jerez de la Frontera, el que els va permetre gravar el seu primer senzill amb "Mis ojos hacia ti". Aquesta cançó que estem escoltant es trobava originalment en el seu LP "A Tu Alcance", publicat l’any 1988.Jo els vaig tenir actuant a la discoteca Torn de l'Hospitalet de l'Infant i es va omplir a rebentar. Per cert, salutacions als oidors d’Hospitalet i Vandellos. El bateria Ricardo Texidó va deixar Danza Invisible l’any 1993 per llançar-se com cantant i compositor en solitari, debutant amb el disc "Texidó". Danza Invisible han editat en total 19 discos i conseguit 7 Discos d’Or i 2 de Platí. Paral·lelament Javier Ojeda (a la foto) ha tret dos àlbums en solitari.

La Granja – Los chicos quieren diversión 1988

També les Illes Balears havien estat una font inesgotable de grups i artistes aportats al rock espanyol i en els vuitanta trobem a La Granja que escoltarem ara. Ens van arribar des de Palma de Mallorca, es van crear l'any 1986 i van ser una de les bones bandes de rock de la seva època i encara que no van aconseguir un èxit clamorós si han deixat rere seu bones cançons com aquesta que escoltem avui. Van gravar en total 7 àlbums i un EP. És clar que em sembla que La Granja estan de nou en actiu i que preparen un disc que pot representar el seu retorn a les llistes d'èxits. La Granja eren inicialment Guillermo Porcel (veu), Carlos Garau (baix), Miguel Gibert (bateria i lletrista) i Kiko Riera (guitarra). L'any 1986 La Granja es van presentar al concurs Pop-Rock de Palma i el van guanyar, cosa que els va permetre gravar el seu primer disc "La Granja" que es va publicar l’any 1987. El 1989 s'incorpora al grup Pablo Ochando a la guitarra i teclats. A finals dels noranta es va desfer i Guillermo Porcel, líder del grup va marxar-se cap a les Canàries... d'illa en illa i tir perquè em toca, tot i que tres anys més tard retorna a Mallorca i La Granja torna a posar-se en marxa. Aquest tema es va publicar en single també a l’any 1988 amb "Anita Reyes" a l'altra cara i es va extreure del seu àlbum “Soñando en tres colores" que va publicar el segell Tres Cipreses mitjançant DRO, el segell independent més important de la seva época, fins que va ser absorvit per una multinacional, crec que va ser WEA.

Diego Torres – Color esperanza 2001

Chenoa, India Martínez, Lamari de Chambao, Leire de La Oreja de Van Gogh, Mai Meneses de Nena Daconte, Paula Rojo, Susana de Efecto Mariposa, Luz Casal i Rozalén han participat en l'enregistrament de "Color esperança", un tema que es va presentar el 17 d'octubre del 2013 i és un projecte benèfic de l'Associació Espanyola Contra el Càncer per donar suport a la lluita contra el càncer de mama. Ha comptat amb la col·laboració de la Societat General d'Autors d' Espanya i Cadena 100. Ara a Un Toc de Rock us he portat la versió original d'aquest tema que va ser gravat per Diego Torres, aquest la va incloure en el seu àlbum “Un mundo diferente", publicat l'any 2001, el tema és una composició del també argentí Coti Sorokin que per cert, després també la van gravar comptan amb la colaboración de Dani Martín. Aquest àlbum de Diego Torres va vendre més de cinc milions de còpies, va obtenir un Grammy i en la gira de presentació va omplir 13 dies consecutius el Luna Park, el popular recinte situat a Buenos Aires. Diego Antonio Torres va néixer a Buenos Aires el 9 de març de 1971 i és fill de l'actriu i cantant argentina Lolita Torres. Va començar com a actor i paral·lelament formava part del grup La Marca, de 1989 a 1991. Va debutar l’any 1993 amb l'àlbum "Diego Torres". Per cert, el 3 de maig de 2003 va cantar "Color esperança" a Madrid en la trobada de la joventut mundial amb el Papa Joan Pau II.

Dani Flaco – Otra piel 2014

L'any passat, concretament al mes de febrer, Dani Flaco va publicar un nou treball discogràfic, un àlbum titulat “Versos y madera”, un disc del que ja us vaig parlar fa poc escoltant a aquest bon cantautor i que ha pogut sortir al carrer gràcies a les aportacions dels seus seguidors, a través del mètode del crowdfunding i del que jo us he seleccionat aquest tema per compartir ara a Un Toc de Rock i en el qual ens parla de la monotonia i la rutina a les relacions de parella, la qual cosa aboca a la infidelitat. Habitualment canta en castellà, però també ha tret algun que altre disc en català, alguna de les seves cançons, en tots dos idiomes, ja les hem compartit en el programa. La veritat és que les seves lletres acostumen a ser pràcticament sempre dures i incisives, reflectint situacions molt quotidianes que en moltes ocasions podríem trobar-nos a la volta de la cantonada. Daniel Sánchez García es un noi de Bellvitge nascut el 10 de maig del 1977 i que anava per operari de la SEAT, com els Estopa, però ell va asdevenir en cantautor. Avui ja tots el coneixen pel seu nom artístic de Dani Flaco, un apel·latiu que li van posar en la seva joventut, per la seva extrema primesa.

Loquillo y Trogloditas – Los ojos vendados 1994

L'any 1994 el segell Avispa Records propietat de Luis Mendo i Bernardo Fuster, va editar un doble CD benèfic titulat "Amnistia Internacional" els beneficis anaven destinats a la campanya “Vidas silenciadas, Contra los homicidios políticos y las desapariciones forzosas” en el que van posar cançons, moltes d'elles inèdites, artistes de la talla d'Aute, Medina Azahara, Chavela Vargas, Mikel Erentxun, Los Secretos, Diego Vasallo, Pablo Guerrero, Manolo Tena, Acadèmica Palanca, Rosendo, Tam Tam Go!, Enrique Morente, Juan Perro, Burning, Los Rodríguez, Miguel Ríos, Los Ronaldos, Os Resentidos, El Último de la Fila, Luis Pastor, Celtas Cortos, Loquillo y Trogloditas que escoltem ara, Tahúres Zurdos, Suburbano, Ruper Ordorika, Lluís Llach, Pedro Guerra, Còmplices i ens sembla que em deixo algun, per cert, la producció no va comptar amb cap mena de subvenció oficial. La gent d’Avispa no volien lligams ni duetes. En aquest doble CD també es va incloure aquest tema que escoltem ara a Un Tos de Rock en el programa d’avui, a càrrec de Loquillo y Trogloditas amb una lletra molt dura que ens parla de represió i violencia. Crec que aquesta va ser una de les cançons inédites que es van incloure en aquest doble CD. La banda estave liderada por José María Sanz Beltrán, nascut el 21 de desembre de 1960 en el barceloní barri del Clot. El primer grup que va formar es va dir Teddy Loquillo y sus Amigos, al costat de Carlos Segarra, però van passar amb més pena que glòria. L’any 1980, va sorgir Loquillo y Los Intocables, amb els quals va arribar a gravar un disc i alguns singles. Va tindre que anar-sen a fer el soldat i la mili va trastocar els seus plans, però en tornar de complir amb els seus “deures amb la pàtria” es va trobar amb Sabino Méndez que l’estava esperant amb un grup preparat i van sorgir Loquillo y Trogloditas. Curiosament no van debutar a Catalunya, ho van fer a Tomelloso, Ciudad Real, a l'estiu de 1983. De 1987 a 2005 el director musical del grup va ser el teclista Sergio Fecé que també va ser el productor dels Adhesivo, un grup lleidatà que portava jo. A la foto Mario Prades amb una de les seves ex i Loquillo.

Fuego con Carme Canela – Route 66 1994

Ara us porto al programa d’avui tot un clàssic del rhythm and blues i el títol original és "(Get Your Kicks On) Route 66". Va ser escrita per Bobby Troup per el Nat King Cole Trio qué van ser els primers en enregistrar-la l’any 1946. Hi ha una altra gran versió de Perry Como de 1959 i l'han gravat fins els Rolling Stones, passant per Tom Petty, The Outlaws, Chuck Berry, The Brian Setzer Orchestra, Bob Dylan i moltisims mes. La veritat és que es tracta d'un tema que han tocat gairebé tots els músics de rock, blues, jazz i R & B. El dia 19 de març de 1993 a la sala Otto Zuzt de Barcelona, dirigida en aquells temps pel meu amic Fede Sardà, es va instal·lar un estudi mòbil i el grup barceloní Fuego! va gravar un CD titulat "Let's play the blues" del que us extrec aquest tema que compta amb la col·laboració de la barcelonina Carme Canela (a la foto), una de les millors veus del R & B, blues i jazz de Catalunya. L'àlbum es va gravar en el curs de dos concerts realitzats en dies consecutius i es va editar a finals de 1994 a través del segell AZ Records propietat de Braulio Paz. Va ser un treball de Fuego! ple de qualitat i R & B amb versions i cançons pròpies que també va comptar amb les col·laboracions de Big Mama Montse, Dani Nel-lo,  Julio Lobos, Jaco Abel, Vicente Zumel, Patrice Manget i uns quants més. Fuego! eren la banda creada per el guitarrista Joan Vinyals (Barcelona, 1958), al costat de Enric "Nota" Parés, Xavi "Bubu" Prats i Jacint Bonell. Encara que en aquest disc crec que eren un trio. Joan Vinyals a l’any 1972 forma el grup Fuego! amb Jordi Bonell i Andreu Simón, amb els que no ha parat de fer actuacions des d'aleshores. Uns anys més tard forma part del grup Arsenik, amb els qui toca música pròpia orientada al Rythm'n Blues i pop. Durant un temps va acompanyà al cantant gitano Chango. Va ser o és profesor del Taller de Músics de Barcelona i va formar part de Bocanegra, Box Office, Joan Vinyals Trio, Ia i Batiste, Cece Giannotti-Joan Vinyals, Estamos Reunidas, Guitarras Mestizas, a la vegada que toca i col·labora amb molt diversos músics: Ramoncín, Luz Casal, Yoko Ono, Zé Eduardo, Lousisana Red, Juan Perro, Johnny Mars, Alex Warner, Big Mama Montse, Dani Nel·lo, Companyia Elèctrica Dharma, etc. Precisament el dia que hem va regalar aquest CD feie un concert amb la Dharma, crec que va ser a Reus, al Parc de Sant Jordi, o pot ser era amb Los Rebeldes, ara no ho tinc clar.

L'extraordinari guitarrista català Joan Vinyals

Suburbano – Alou 1996

En un parell d’ocasions hem escoltat al programa a aquesta extraordinària parella de compositors i músics, Luis Mendo i Bernardo Fuster que són membres de Suburbano, de fet el grup són ells dos. L'any 1996 van treure un CD titulat "De cine" en el qual van incloure una sèrie de temes seus compostos per pel·lícules i sèries de televisió i entre ells es trobava aquest que escoltem ara a Un Toc de Rock. És clar que aquesta és l'única cançó del CD que no pertany a cap banda sonora, però està vinculada, tant en música com lletra, amb "Las cartas de Alou" de Moncho Armendariz, de la que van fer la música i ells mateixos van explicar que els venia de gust fer una cançó amb un text vinculat a la història del personatge central del film. També es va incloure en el disc “Fugitivos”. “Las cartas de Alou” es una pel·lícula que tracta el tema de l'inmigració il·legal a Catalunya, emigrants sudsaharians treballant la terra a Lleida, las relacions entre un d'ells i una noia del poble, els problemes anherents i l'explotació, pero no sols del espanyol sobre de l'africà, també ens retrata l'explotació del africà per gent de la seva mateixa raça. Es una lletra interesant, sobre tot si has vist el film. Els músics que els acompanyen en la gravació de "Alou" van ser Tino DiGeraldo (bateria), Billy Villegas (baix), Cuco Pérez (acordió) i Lorenzo Solano (saxos), però al CD també van col·laborar Elena Robles (baix), Fermín Aldaz (violí) i Roger Castro (bateria). Suburbano sempre va ser un grup que va navegar a contracorrent. Quan estava de moda el folk ells tocaven rock, quan el rock es va imposar es van dedicar al folk... en fi, coses que passen fins en les millors famílies. Van ser la banda d'acompanyament de Luis Eduardo Aute que sempre els va animar a mantenir la seva pròpia carrera paral·lela.

Josep Thió – Ballant entre centaures 2006

A Un Toc de Rock anem a escoltar ara al que va ser guitarra de Sopa de Cabra, Josep Thió que va treure un àlbum genial l’any 2006, es va titular "5000 nits" i d'ell us he extret aquest gran tema. Una bona cançó que al meu parer és una de les millors del seu millor disc. Josep Thió no té una carrera discogràfica massa abundant, només tres discos dels quals aquest era el segon, després de la dissolució del grup gironí, al costat de Sau els millors del rock en català, tot i que cap dels dos està en actiu, ara bé jo tinc duptes sobre si els Sopa funcionen o no. Va néixer a Barcelona el 1965. Sopa de Cabra va funcionar de 1989 a 2001. Vull aclarir ara una questió.Vaig rebre ja fa temps un correu d'una oient que em preguntava per l'origen de les fotografies exposades al blog. És simple. Veureu. Durant més de 13 anys vaig ser redactor i crític musical al Diari de Tarragona i també vaig treballar com a "Freelance" per a algunes revistes musicals especialitzades i altres que no ho són com "La Voz de la Costa Dorada". Sempre em va semblar una "putada" fer venir un fotògraf a un concert, amb els horaris d'aquests i tenint en compte l'hora en què finalitzen perquè al final, després de tirar un munt de fotografies, li publiquessin una i és clar, li paguessin UNA. Em vaig comprar una Pentax de segona mà i em vaig dedicar a fer les fotos jo. Una altra font molt important són les discogràfiques que et remeten moltíssimes fotografies de promoció per tal que siguin utilitzades. En altres ocasions i quan no trobo material adequat el trec de les caràtules o l'hi demano als propis artistes que en gairebé tots els casos t’autoritzen el seu ús i també d'altres que em fan arribar amigues i amics, sobretot perquè, amb l'excusa de la foto, puntxi cançons d'aquells que a elles o a ells, els agraden. Per cert, us diré que Josep Thió també ha col·laborat en diverses ocasions amb el grup mallorquí Fora des Sembrat.

Sau – Boig per tu 1992

Fa un parell de temporades, en un dels programes d'Un Toc de Rock vam escoltar aquesta cançó en la versió que ha fet Shakira i per la qual se l'ha criticat ja que l'ha gravat en català, a més de en castellà. Tranquils que ara no us parlaré de intolerancia. Des de el doble àlbum "Concert de mitjanit", us porto al programa d’avui aquesta bona cançó de Sau, el que va ser el millor grup de pop-rock en català de la història. Ells i Sopa de Cabra van consolidar la potència i qualitat de la música que es feia des de Catalunya i per a Catalunya. La revàlida va arribar amb el macro concert celebrat el 14 de juny de 1991 en el Palau Sant Jordi on també van estar Els Pets i els ja desapareguts Sangtraït. Ningú s'esperava el resultat, però el recinte es va omplir de gom a gom. Aquest tema correspon al disc doble gravat en directe per Sau a la plaça de toros La Monumental de Barcelona amb un recinte també ple de gom a gom, a l’any 1992 sota el títol "Concert de mitjanit" en el què a més de Luz Casal, a la que trobem en aquest tema que ella també va gravar en castellà dins de la seva pròpia discografia, el guitarra i productor canadenc Robbie Robertson que va ser líder de The Band, el també guitarra i productor britànic Phil Manzanera i Carlos Segarra i Dani Nel-Lo, membres de Los Rebeldes. La banda que els va acompanyar la integraven Ramon Altimir, Pep Sánchez, Quim "Benítez" Vilaplana, Jordi Mena i Gerry Duffy. La cançó es va gravar inicialment i va ser un dels seus millors èxits, a l'àlbum "Quina nit", de 1990. Si bé el primer Disc d'Or ho van aconseguir els xicots de Sau amb el doble "El més gran dels pecadors", de 1991. Eren Pep Sala i Carles Sabater Hernández que va néixer el 21 de setembre de 1962 a Barcelona i va morir el 13 de febrer del 1999 a Vilafranca del Penedès a causa d'una aturada cardiorespiratòria, després d'un concert. Tant ell com Pep eren bons amics meus i avui recordem a Sau i a Carles a Un Toc de Rock amb aquesta cançó, des de les emissores que emeten el programa per a Catalunya i Balears.

Bruno Lomas – Llévame a la Luna 1968/1990

Un gran veu surgida en el Pais Valencià, molt destacable i que ens va deixar degut a un accident de trànsit va ser Bruno Lomas i a mi una etapa de Bruno Lomas que sempre m’ha encantat és aquella en la qual va gravar tot un seguit de cançons plenes de swing que fregaven el jazz. “Llévame a la Luna” que escoltarem ara és un d'aquests temes. “Fly me to the Moon”, tot un clàssic que fins i tot va gravar Frank Sinatra. Aquesta cançó que Bruno Lomas, de veritable nom Emilio Baldoví Menéndez, amb la seva poderosa veu recrea a plaer, es trovaba inicialment al LP “Cara y Cruz de Bruno Lomas” que es va publicar l’any 1968 i va ser recuperada després de la seva mort en un doble disc recopilatori editat l’any 1990. Bruno Lomas va ser inicialmente component de Los Milos, després es llançaria en solitari sent un dels millors cantants de la seva època i obtenint èxits sense parar. Val a dir que va ser el primer cantant espanyol que va gravar un LP en directe, a un teatre de Barcelona, amb un só nefast, aixó si, però va ser el primer. Bruno Lomas que va començar a un grup que es deia Los Milos, uns histórics de la música valenciana, havia nascut a Xàtiva el 14 de juny de 1940 i va morir en accident d'automòbil quan conduïa un Mercedes 250, a la carretera de la Pobla de Farnals, un 17 de agost de 1990, quan es trobava a punt de reiniciar la seva carrera. EMI va treure a continuació el doble LP recopilatori de Bruno Lomas que ja estava pactat i del que us he parlat abans, entre el cantant i la discogràfica abans de la seva mort i que es va titular "Bruno Lomas 1940-1990", però el disc amb cançons noves que també havien signat, mai va poguer gravar-se, la mort amb la seva dalla ho va impedir. Per cert, va protagonitzar dues pel·lícules.

Ana Belén y Víctor Manuel – Aleluya 2015

I acabarem el programa d'avui amb un tema extret de l'últim treball d'Ana Belén i Víctor Manuel titulat “Canciones regaladas” i que està configurat íntegrament per versions. Aquest tema amb el qual tanquem Un Toc de Rock també ho és, es tracta d'una composició del canadenc Leonard Cohen, encara que la veritat és que a mi em va agradar sempre molt més la versió que va realitzar el desaparegut Tim Buckley (14 de febrer de 1947 - 29 de juny de 1975) que la del seu autor. La versió que han realitzat Ana i Víctor, a ritme de swing amb connotacions molt jazzístiques, és francament genial i és que en general tots els temes d'aquest nou disc estan impregnats de jazz i swing, el que li dóna un aire molt agradable i acollidor , fins i tot cançons del més pur pop dels 80, com el tema d'Alaskay Dinarama “¿Cómo Pudiste Hacerme Esto a Mi?” que la veritat, ara sona a nova i l'escoltarem un altre dia. Maria del Pilar Cuesta Acosta, veritable nom d'Ana Belén, va néixer a Madrid el 27 de maig de 1951, mentre que Víctor Manuel San José Sánchez, ho va fer a Mieres del Camino, Astúries, un 7 de juliol de 1947. Es van conèixer durant el rodatge de la pel·lícula "Morbo", un film de terror en el qual Ana Belén es passava gairebé tota la pel·lícula mig nua, dirigida l'any 1972 per Gonzalo Suárez, un film que ha sabut envellir i no desmereix amb els anys, la cosa va acabar en casament i mira per on, encara segueixen junts.

La frase d'avui és del matemàtic, científic de la computació, criptògraf i filòsof britànic. Alan Turing (Paddington, Londres, 23 juny de 1912 - Wilmslow, Cheshire, 7 de juny de 1954), considerat un dels pares de la ciència de la computació, sent el precursor de la informàtica moderna que va dir.

“Només podem veure una mica del futur, però prou

per adonar-nos que encara hi ha molt a fer”

Conclou per avui Un Toc de Rock i jo toco el dos deixan-vos en companyia de les emissores per les que escoltes el programa dues vegades per setmana, a part de les repeticions, si ho fas mitjançant el teu receptor de ràdio o per la xarxa si t’el descarregues des de el blog o el facebook de Montse. Sóc Mario Prades i tancaré la barraqueta fins el proper programa. Adeu-siau.

Apa, ens veiem pel món

Mario Prades

Enllaç per descarregar-se el programa (Link to download the radio program)