Nota del Productor, realitzador i director:
Tots els programes exposats en aquest blog,
Disposen d'un enllaç
per descarregar-sels,
sempre situat a peu de pàgina
Port de Tarragona (Foto: Mario Prades)
En Un Toc de
Rock mai m'ha agradat fer monogràfics d'un artista o grup, si s'escau
els meus monogràfics són pel que fa a estils,
èpoques o temàtiques, ja que penso que és
molt més amè i variat. Fer un monogràfic
d'un sol artista està bé i agradarà molt als
seus seguidors i fans, però als demés pot arribar a resultar carregós.
Avui us he preparat
un dels meus monogràfics, en aquest cas sobre pop italià interpretat
en castellà pels seus intèrprets originals i
us donareu compte de que la nostra referència, el nostre nexe en
comú, podria ser el Festival de
San Remo. Cançons o intèrprets estan avui estretament vinculats en
la seva gairebé totalitat al famós
festival musical italià. Per tant obro la barraqueta
dient allò de
sempre...
Benvinguts a Un Toc de Rock
Collage – Sol caliente 1979
Vam descobrir al grup italià Collage aquí a Espanya gràcies a la
cançó "Como dos niños", un single editat l'any 1977 que com gairebé
tots els seus èxits, va ser versionat al castellà. També "Sol
caliente" ens la canten els Collage en la llengua de Cervantes, però es va editar dos anys més tard sent avui una de
les cançons de referència del pop italià. Collage va tenir el seu moment d'esplendor musical a finals dels
70 i principis dels 80. Feien música pop i a Itàlia es van fer famosos per les
seves repetides aparicions al Festival
de San Remo. Els seus primers discos van passar força inadvertits fins
que van treure "Due ragazzi nel sole" amb la qual van guanyar el Festival de Castrocaro. A Espanya van
editar cinc singles en castellà entre 1977 i 1981. Avui dia les cançons de Collage,
interpretades tant en castellà com en el seu idioma natal, estan incloses en
gairebé tots els recopilatoris de música pop italiana que han aparegut i
segueixen editant-se en el mercat.
Umberto Napolitano – Solo un baile más 1978
Originalment la cançó es va
titular "Ora il disco va" i estava cantada en el seu idioma, va ser
el gran èxit en la carrera d'aquest cantant i compositor italià, de fet és
l'única cançó de Umberto Napolitano
que va sonar aquí al pais. Es va publicar en single l'any 1975 a Itàlia i va ser
versionada al castellà sortint aquesta versió que escoltem ara a Un Toc de Rock, també en disc senzill,
amb "Irlanda" a la cara B, però ja va ser l’any 1978 quan es va
publicar a Espanya, on Umberto
Napolitano era artista de Hispavox. Els dos temes del single van ser
produïts per Silvio Grippo. De
fet va treure al seu país uns quants singles des de 1966, per no va ser fins
l'any 1977 que va publicar el seu primer disco gran. Umberto Napolitano va néixa a Brescia el 25 de maig de 1947 i va
començar en el món de la música el 1964. Com a compositor ha fet cançons per Caterina Caselli, Sonny & Cher, Loredana Berte, Bobby Solo, Rita Pavone, I Nuovi
Angeli, Gilda Giuliani i
molts altres, algunes d'elles han estat defensades al Festival de San Remo. De fet a Itàlia Umberto Napolitano és més popular com a compositor que cantant,
però té una carrera interessant
Drupi – Sambario 1977
Drupi és un cantant, guitarra i compositor italià no massa conegut aquí al país,
malgrat haver gravat un parell o tres de singles en castellà. Estudiant la seva
carrera, possiblement les cançons més populars a Espanya siguin "Bella
bellíssima", “Sereno es” i "Sambario", aquest que sona ara a Un Toc de Rock i que es va editar en
single l’any 1977 sent verionat també al castellà, era la cara B del disc. Aquí
al pais va ser publicat per Hispavox. El veritable nom de Drupi és Giampiero Anelli, però musicalment és
conegut sols com Drupi i va
néixa el 10 d'agost de 1947 a
Pavía. Va debutar l’any 1970 i Drupi ha participat en diverses ocasions al Festival de San Remo, encara que quan
millor es va classificar va ser l’any 1982 amb el tema "Soli" que va
quedar en tercera posició. Drupi és una de les veus "negres" més importants
al seu país natal i hem de dir que Drupi
segueix en actiu i l’any 2007 va publicar el seu últim disc fins ara, un
CD titulat genèricament “Fuori Target”.
Drupi
Gigliola Cinquetti – No tiene edad (para amarte) 1964
Amb aquesta cançó la
italiana Gigliola Cinquetti va
guanyar el Festival de San Remo
de l’any 1964 amb tan sol 16 anys d'edat. Dos mesos després venç també a
Copenhaguen, amb la mateixa cançó,
al Festival de la Cançó d'Eurovisió.
Ha participat en dotze edicions del Festival de San Remo, vencent en dues.
La segona d'elles va ser l’any 1966, en companyia de Domenico Modugno, interpretant
la cançó "Dio,
come ti amo" i que també la va cantar en una pel.lícula titulada
així, protagonitzada per ella mateixa. L'any 1974 Gigliola Cinquetti participa de nou al Festival d'Eurovisió,
quedant en segona posició amb la cançó "Sí", el
primer lloc va ser per els suecs ABBA
amb "Waterloo". La versió
anglesa del tema de Gigliola Cinquetti va arribar a la setena posició de la llista de vendes inglesas.Gigliola Cinquetti va néixa a
Verona, 20 de desembre de 1947 i a més de cantant, també
ha estat actriu i és pesentadora de
televisió a la
RAI italiana. L’any
1998 va publicar el seu últim disc
gravat en estudi, des de llavors no
ha tret res de nou.
La cantant italiana Gigliola Cinquetti que quan va començar no tenia edat
Luigi Tenco – Lejano, lejano 1966
Un dels noms que sempre estarà vinculat al
Festival de San Remo és el del cantant italià Luigi Tenco. El 27 de gener de
1967, Luigi Tenco es va suïcidar a San Remo, província de Imperia. Es va
presentar al Festival de San Remo amb la cançó composada per ell "Ciao amore ciao",
defensada conjuntament amb Dalida, però no va ser admesa per la comissió del
festival, per que ja s'havie editat abans a Françà amb una versió de la mateixa Dalida. Rebutjada també en la repesca, el cantant va caure en una profunda
depressió. Luigi Tenco es va tancar a la seva habitació de l'Hotel Savoy i es
va disparar un tret al cap amb una pistola Walter PPK calibre 7,65, després
d'haver pres grapa que és un licor italià tipus l’orujo gallec i Pronox, un calmant.
Les veritables raons del seu suïcidi possiblement no es sàpiguen mai. Sembla
que una de les causes va ser la seva relació amb Valeria, molt complicada i
tensa, tot i que es va parlar i molt que la causa era el seu fracàs al
Festival. Després de la seva mort, en una entrevista, una gran amiga, la
cantant Dalida, va dir: "És una pantalla 
que ara volen tendir. Volen crear
una imatge de l'ídol que no suporta el fracàs i es mata. La veritat és una
altra. Crec que la veritat d'aquesta mort injusta la saben Déu i aquesta noia
que no va saber quan enamorat estava Luigi d'ella". Luigi Tenco va néixa
el 21 de març de 1938 a
Cassine. Després d'haver format part de diversos conjunts sense rellevància, va
crear I Diavoli del Rock, juntament amb Gino Paoli que després tindria una
important carrera com a solista gràcies al tema "Sapore di sale".
Posteriorment Luigi Tenco es va incorporar al grup I Cavalieri gravant el seu
primer disc, utilitzava el pseudònim Gigi Mai. L’any 1961 va gravar el seu
primer disc en solitari, amb el seu nom autèntic, titulat "Quando".
Possiblement la seva cançó més famosa és aquesta que escoltem ara a Un Toc de
Rock, amb la qual es va presentar al concurs de la RAI "Un disco per
l'estate" i que va publicar en single l’any 1965, sense oblidar altres
èxits com "Ho Capito che tu amo "i" Ciao amore ciao ", és
clar. Gairebé 39 anys després de la mort de Luigi Tenco, un magistrat italià,
el fiscal Mariano Gagliano, va decidir reobrir el cas. "Molestarem la pau
del pobre Luigi Tenco per amor a la història de la música" i va anunciar
que en el marc d'una nova investigació, havia ordenat que a principis de gener
de 2005 s’exhumara el cadàver de l'artista. El fiscal va avançar que la nova
investigació "No aportarà 
novetats espectaculars, però, almenys, aclarirà tots
els dubtes que sempre van envoltar la seva mort". La veritat és que l'únic veritable dubte va ser "Què
va causar la depressió que el va portar al suïcidi", cap altra, però hi ha
jutges que qual Garzones qualsevol, només volen “chupar” càmera. No se qual va ser
ni el resultat ni les conclusions d'aquesta exhumació. De fet el circ mediàtic
ja va començar el dia de la seva mort. A les 2.45, el cadàver de Luigi Tenco va ser portat a
la morgue. A les 3.30 de la matinada el cos va ser novament traslladat a la
cambra 219 de l'Hotel Savoy, escenari del succés, per tal que "Els
periodistes poguessin treure-li fotos ...". Jo aixó només puc considerar-ho
de mal gust, irrellevant i una grotesca posada en escena perquè
"algú" sortís en els mitjans de comunicació (foto amb el cos al costat). La veritat és que es va
parlar d'homicidi, com sol passar gairebé sempre en casos així.
Nicola di Bari – Los días del Arco Iris 1972
És un dels grans del pop, Nicola di Bari, de veritable nom Michele Scommegna, va néixa a
Zapponeta el 29 de setembre de 1940. Nicola di Bari va començà l’any 1963, però
no va ser reconegut fins que va quadar en segona posició al Festival de San Remo
del 70 amb “La prima cosa bella” i sobre tot al guanyar el Festival en els anys 1971 i 1972,
aquest mateix any va participar al Festival
de la Cançó
d'Eurovisió. Al llarg dels temps ha aconseguit una pila d'èxits, gràcies
a cançons com “El último romántico”, “Los días del arco iris” que estem
escoltan ara i es va editar en single l’any 1972, “Mi corazón es un gitano”, “Guitarra suena más bajo”, “Trotamundo”,
"Primera cosa bella", "Vagabundo" i tantes altres. Us
explicaré una anècdota de Nicola di
Bari que va narrar ell mateix en una entrevista: "De jove cantava de
manera molt particular i els seus companys d'escola el van persuadir perquè
ajudés a vendre a un gelater que no tenia prou veu per promocionar els seus
productes com es feia en aquells temps a Itàlia. No només es van acabar els
gelats, sinó que es va formar un tumult per escoltar-lo. Va ser llavors quan va
decidir que volia ser cantant".
Una actuació de Nicola di Bari
Gianni Morandi – Si no et tingues ja mai mes 1965
Des de un EP compartit, editat
l’any 1965, interpretan tot ell en català i que el cantant intalià Gianni Morandi que cantava “Si no et
tingues ja mai més”, va compartir amb Rita
Pavone que interpretava “Ell”, Jimmy
Fontana que va cantar “El Mòn” i Donatella
Moretti amb “He vist com sorties”, us porto a Un Toc de Rock aquest gran
cantant italià,Gianni Morandi. És
un cantant, actor i presentador de televisió italià, nascut a Monghidoro, l'11
de desembre de 1944. Gianni Morandi
ha participat en molts festivals al seu país i fora d'aquest i ha actuat amb
grans cantants italians com Jimmy
Fontana, Luciano Pavarotti,
Rita Pavone i Donatella Moretti. Gianni Morandi es va fer famós amb
"Bella Belinda", versió del "Pretty Belinda" de Chris Andrews i per cert, l’italià ha
gravat gairebé 35 àlbums. Aquest
EP, tot ell en català, va ser una idea d’un alt ejecutiu del segell RCA que era
de Barcelona i es va sapiguer adonar del potencial del mercat català que ancara
avui, soporta el 25% de les vendes de discos a Espanya. De fet el segell ancara
va treure altres discos de cantants italians en català, entre ells Pino
Donaggio i un EP sencé de Rita Pavone.
El cantant italià Gianni Morandi. a dora cubertes de discos
Alunni del Sole – Liú 1978
Un altre grup italià molt poc
conegut a Espanya són Alunni del Sole
que també van publicar almenys un single en espanyol, aquest que us porto ara
al programa i que escolteu des de les sintonies de la xarxa d'emisores de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya, Altafulla
Ràdio, Ràdio l'Hospitalet de l Infant, Ràdio Trinitat Vella i Ona La Torre. Aquest single es va publicar a Espanya el 1978 a través del segell
Hispavox. A Itàlia el single en la seva versió original va ser número 1 com
indica clarament la portada del single que trobareu aquí al blog. És clar que la cara B està
interpretada en italià. El disc va ser produït per Piero Colasanti. "Liù" donava títol a un LP, el sisè que
treien i que van editar el mateix any al seu país, és clar. Alunni del Sole es van crear a Nàpols
el 1968 i segueixen en actiu, si bé l'actual formació està integrada per Enrico Olivieri que venia del grup Metamorfosi, Ruggero Stefani (bateria), Gianfranco
Coletta (guitarra), Alessandro
Saba (baix) al costat dels dos fundadors del grup Alunni del Sole, els germans Paolo (piano i veu) i Bruno Morelli. (guitarra).
Richard Cocciante – Bella sin alma 1974
El cantant, pianista i
també compositor Richard Cocciante,
tot i ser italià,
va néixa a Saigon, capital
del Vietnam i que
actualment es diu Ciutat Ho
Chi Minh, el 20
de febrer de 1946 de mare francesa i pare italià. Es va criar a
Roma. L’italià Richard Cocciante ha gravat
diversos duets, entre
ells un amb la cantant catalana Mónica Naranjo, amb la
qual va gravar l’any 1995 la cançó "Sobre tu piel". És autor del musical "Notre Dame de París"
basat en l'obra de Victor Hugo. Però a Espanya vem descobrim
a Richard Cocciante, aquest home de cabells d'escarola
i baixa alçada,
gràcies a la cançó "Bella sin alma" que us he portat
ara a Un Toc de Rock per disfrutarla junts i que va ser editada en single l’any
1974, havia estat inclosa al LP “Aquí”. És clar que
altres temes també versionats al castellà per Richard Cocciante, llueixen en la seva carrera,
entre ells "Margarita"
i a "Sinceridad"
que és de l'any 1983. Richard Cocciante va gravar un àlbum sence
en castellà, titulan-se, es clar, “Richard Cocciante canta en
español”.
Gianni Bella – De amor ya no se muere 1976
Nascut a Catània, a Sicília, el 14 de març de 1946, Gianni Bella
és un dels cantautors italians de pop que
millor va funcionar al nostre
país cantant les seves cançons
en la nostra llengua. És germà de la cantant Marcella
Bella i els músics
Antonio i Salvatore Bella. El cantant va
ser component de diversos grups
de pop-rock a Catània fins que el cantant, pianista i compositor Gianni Bella es va traslladar a la península i es va llançar com a compositor i solista. Aquest tema que escoltem avui a Un Toc de Rock el va gravar Gianni Bella l'any 1976 i originalment
en italià, es va titular "Non si può
morire dentro" i aquest va ser també
el títol d'un àlbum de grans èxits que el
cantant, guitarra i compositor
italià Gianni Bella
va publicar l'any 1996.
Té en el seu haver gairebé vint àlbums, ha
gravat tres discos amb la seva
germana Marcella i un amb el canadenc d’origen italià Gino Vannelli i ha participat cinc vegades al Festival de San Remo.
Domenico Modugno – La distancia (es como el
viento)
seu temes inoblidables com "Dio, come ti amo", "Piove" i
al costat del tema que estem escoltant, "La distancia", una gran
cançó d’amor que ara ens canta en castellà. Es clar que el seu gran èxit va ser
“Volare” que en realitat es titulava "Nel blu dipinto di blu" i de la
qual va realitzar una versió discotequera als 80, barrejant altres temes, Francesco Napoli i que es va vendre
com xurros omplint les pistes de discoteques a tot el món. Os he pengat al blog
una foto meva amb Francesco Napoli que també es un dels Amics d'Un Tock de Rock, al facebook de Montse Aliaga. Domenico Modugno va participar
en 12 ocasions al Festival de San Remo,
però ell no te el record.
Mario Prades amb Francesco Napoli que va gravar una bona
versión del "Volare" de Domenico Modugno, en un mix amb
altres temas pop italians a ritme discoteca
Umberto Tozzi –
Te amo
Aquest tema publicat en single l'any 1977 és, al costat de "Glòria", els més populars en la carrerea d'Umberto Tozzi. Nascut a Torí el 4 de març de 1952. Va començar com a guitarra a la banda del seu germà, el cantant Franco Tozzi, de relativa fama en els seixanta. Es va llançar com a solista l'any 1972, després d'haver format part del grup Off Sound. Al principi algunes de les seves composicions van ser portades a l'èxit per Fausto Lealli, Damiano Dattoli, Massimo Luca o el grup espanyol Parchís. "Gloria" era de 1979 i va ser número 1 als Estats Units i Canadà, en la versió anglesa, interpretada per Laura Branigan. Umberto Tozzi va tenir la seva etapa de major popularitat a Espanya durant la dècada dels 80. El cantant i compositor italià Umberto Tozzi segueix en actiu, gravant nous discos i actuant amb regularitat per tota Europa. Umberto Tozzi ha venut en total més de 85 milions de discos al llarg de la seva carrera.
Umberto Tozzi un dels grans del pop modern italià
Mina – Grande,
grande, grande 1973
Tot i el títul de la cançó, veritablement Mina si que és gran, és una de les
millors veus del pop italià de tots els temps. Mina es diu realment Anna
Maria Mazzini i va començar l’any 1958 anomenant-se Baby Gate i interpretant temes de rock'n'roll en anglès que més
tard es van reditar. L'any 1960 es va presentar per primera vegada en el Festival de San Remo. L'any 1962 el seu
primer embaràs es va convertir en tot un escàndol a Itàlia, ja que Mina i l'actor Corrado Pani, pare del nen, no estaven casats, tot un pecat mortal. La cadena RAI (radiotelevisió pública italiana), la va tenir censurada durant dos
anys, després dels quals es van veure obligats a permetre el seu retorn, ja que
el públic italià va reclamar insistentment la seva presència a 
través de milers
de cartes a la RAI. En aquest
període d'ostracisme Mina va
seguir treballant i interpretant cançons, sobretot a Alemanya. A Mina l'anomenaven "La tigressa de
Cremona" tot i que ella va néixa a Busto Arsizio, Llombardia, el 25 de
març de 1940. Al llarg de la seva carrera musical Mina ha gravat en anglès, italià, francès, turc, japonès i en
castellà. Té un total de 121 discos gravats.
L'any 2000, va gravar a duet amb Mónica
Naranjo "Él se encuentra entre tú y yo", una cançó que apareix
en el tercer àlbum de la cantant catalana i titulat "Minage" en honor
seu. Per cert que fa més de 30 anys que Mina
no aparèix en públic.
Biagio
Antonacci – Cuanto tiempo y ahora 2003
Des que vaig escoltar aquesta
cançó del cantant italià Biagio
Antonacci per primera vegada, no se que dir-vos, es que em va agradar. La
veritat és que ja ha sonat a Un Toc de
Rock, però l'altre dia me la van demanar en un correu i em vaig dir
"Ja ha arribat l'hora de posar-la de nou" i aquí està, sonant ara per a tots
vosaltres des d'Un Toc de Rock. Aquest cantant italià, Biagio
Antonacci va néixa a Milà el 9 de novembre de 1963 i es va donar a
conèixa en l'edició de l’any 1989 del Festival
de San Remo. Possiblement la cançó més coneguda d'aquest cantant, Biagio Antonacci, al nostre país sigui
"Entre tu y mil mares" que també va ser versionada per ell al
castellà. El tema que escoltem ara a Un
Toc de Rock, donava títol a un àlbum publicat en castellà l’any 2003.
Nico Fidenco –
Ligados 1961
Amb aquests peça, tancarem Un
Toc de Rock per avui. És la cançó més important en la carrera musical del
cantautor italià Nico Fidenco,
de veritable nom Domenico Colarossi,
però el títol en italià va ser "Legato a un Granello di Sabbia". La
versió original va ser el primer single que a Itàlia va arribar al milió de
còpies venudes, tot i que el segell RCA que van ser els qui el van editar al
país de la bota, va jutjar que Nico
Fidenco no tenia imatge de "latin lover" per lluir i en la
portada del senzill van treure al seu lloc una guapa "ragazza italiana" passegan-se
per la platga. És clar que el tema és conegut en l’Amèrica llatina com
"Granito de arena" i és una cançó del mexicà Ricardo Roda, germà del també cantant César Costa. Nico Fidenco
va néixa a Roma, el 24 de gener de 1933 i la seva carrera com a
cantant va
començar de forma completament accidental, ja que treballava com a pianista i
arranjador en la RCA
Italiana i havia estat elegit per interpretar el tema musical
del film "I Delfini", quan el públic va començar a demandar-lo a les
botigues, es van veure obligats a editar-la en disc i va ser el seu primer
èxit. A principis dels 70 es va dedicar a treballar d'arranjador i músic,
confeccionant bandes sonores de pel.lícules eròtiques i també spaguetti westers.
Dels anys 1984 a
1994, Nico Fidenco va emprendre
amb els seus col.legues Riccardo Del
Turco, Jimmy Fontana i Gianni Meccia, una gira i van crear un
quartet anomenat Superquattro,
grup musical especialitzat en reviure èxits dels anys 60, el mateix que aquí es
va fer anys més tard amb Mágicos 60
i és que com comprovareu, tot està inventat a la Vinya del Senyor. A Espanya aquest ha estat
un tema molt versionat, però jo vull destacar la que van realitzar els barcelonins
Golden Quarter.
La frase d’avui per tancar Un Toc de Rock la va dir l’escriptor Edgar Rice Burroughs (Chicago; 1 de setembre de 1875 – Encino, California; 19 de març de 1950), autor de la serie de noveles de “Tarzán” i “John Carter de la Tierra”, en un dels llibres d’aquesta última nisaga afirma que hi ha una dita popular a Barsoon (Mart) que diu així:
“Un Guerrer pot canviar d'arma, però no de cor”
Tanquem la barraqueta d’Un Toc de Rock per avui i
us deixaré en bona companyia, la de la xarxa de emisores de la Federació de Ràdios
Locals de Catalunya que emeten el programa, Altafulla Ràdio, Ràdio L’Hospitalet
de l’Infant, Ràdio Cap de Creus, Radio Trinitat Vella i Ona La Torre. Porteu-se
bé, a reveure.
Apa! Ens veiem pel
món.
Mario Prades
Enllaç per descarregar el programa (Link to download the radio
program)
No hay comentarios:
Publicar un comentario