Nota del Productor, realitzador i director:
Tots els programes exposats en aquest blog,
Disposen d'un enllaç
per descarregar-sels,
sempre situat a peu de pàgina
El nostre viatge en
ales de la música i a través
del temps, l’iniciarem avui als Estats Units
escoltant un bon grup de doo-wop i rock and roll dels anys seixanta, però la nostra singladura recorrerà diversos països, estils i èpoques.
Escoltarem també una mica de surf music, després
viatjarem per Anglaterra, Brasil, Irlanda i
Espanya, per acabar el periple en el mateix lloc on comencem en els Estats Units, però
aquest cop i per
acabar Un Toc de Rock d'avui, la nostra Màquina del Temps ens
traslladarà als anys 80. Prepareu-vos per recordar o pot ser per descobrir ja que obro la barraqueta, per
tant...
Benvinguts a Un Toc de Rock
Sam The Sham & The Pharaohs – Lil’ Red Roding
Hood 1966
Sam The Sham & The Pharaohs van ser una banda nord-americana
englobada dins del rock and roll, liderada pel cantant Domingo Samudio, al que es coneixia com Sam i que va néixa el 6 de
març de 1937 a
Dallas, Texas. Sam
The Sham & The Pharaohs van ser un dels
primers grups de la història en crear veritables performances a l'escenari,
sortint tots ells amb turbants i vestits àrabs, cosa que a Espanya realitzaria,
molts anys després l'Orquestra
Mondragón, em refereixo als muntatges treatrales, no als turbants. També
a Angleterra va haver-hi un grup d’aquest, eran Jhonny Kid & The Pirates
que feien rock and 
roll. El "Wooly Bully" i aquest tema que escoltem
ara van ser els grans hits en la carrera de Sam The Sham & The Pharaohs. Aquesta cançó es va publicar en
single l’any 1966 i a l'agost va aconseguir la segona posició en les llistes
del Billboard del mes, sent Disc d'Or el 11 d'agost. L’any 1993 la
cançó es va recuperar en el film "Striking Distance" dirigida per Rowdy Herrington i que protagonitzava Bruce Willis, ara no recordo com es va
titular la pel.lícula en castellà, però us diré que Bruce interpretava a un policia fluvial provinent d'una família de
policies i vingut a menys a causa de la beguda. Era un bon thriller.
Davie Allan & The Arrows – The Rebel (Without
a cause)
Des del doble àlbum “Devil's Rumble - Anthology 1964-1968” del veterà guitarrista nord-americà Davie Allan,
nascut a San Fernando Valley, a Califòrnia, us
he seleccionat aquest tema
ple de càrrega surfera,
perquè soni a Un Toc
de Rock. Es diu que l'extraordinari guitarrista Davie Allan és el
veritable inventor del llenguatge
modern de les guitarres
elèctriques, però es troba generacionalment entre l'innovador
Link Wray i
la tècnica de Jimi Hendrix i això ha fet
que el seu treball moltes vegades sigui
obviat. Els seus discos han passat per diverses etapes, des de la surf 
music al so garatge,
el punk i la psicodèlia.
Al llarg de la seva carrera Davie Allen &
The Arrows van
gravar i van compondre cançons per a moltes bandes
sonores històriques, sobretot running movies,
entre elles "The Wild Angels" que a Espanya es va titular "Els Àngels de l'Infern", "Devil
's Angels", "Thunder Alley"
i "The Born Losers",
però ha fet música per a molts més films.
Les seves cançons han estat gravades per Eddie Van
Halen, Ramones, etc. Avui dia Davie Allen
està retirat, encara que realitza esporàdicament algun que altre concert.
The Ventures – Theme Hawaii Five-O 1969
The Ventures són una de les bones bandes
de surf instrumental sorgides als Estats Units,
però la seva carrera està estretament
vinculada a aquesta cançó que escoltem ara i que era
la sintonia de la banda sonora de la sèrie de televisió "Hawaii
5.0" que actualment crec que
s'està passant una
altra vegada, però no és una reposició,
es tracta de
capítols nous amb nous intépretes. The Ventures es van crear l'any 1958 a Tacoma, estat de Washington per Don Wilson i Bob
Bogle. Han venut
prop de 100 milions de discos a tot el món. També
van interpretar la sintonia d'una altra famosa sèrie de televisió "Swat" que aquí vam 
conèixer com
"Els Homes de Harrison".
Possiblement i malgrat la quantitat de músics que
han passat per The Ventures,
la millor formació va ser la que integraven: Don Wilson, Mel Taylor, Nokie Edwards
i Bob Bogle. Aquest
tema es va publicar a Espanya
en single, però als Estats Units va donar títol a un LP
editat el 10 de maig de 1969 i que va ser certificat com Disc d'or ja a l'any 1971. La cançó va ser composada per Morton Stevens. Només entre
els anys 1960 i 1972 The Ventures van publicar 36 àlbums i han seguit
en actiu editant l'últim
el 2010, en total uns altres 28 discos des de 1972, als quals sumarem 30
àlbums en directe i 139 discos de grans èxits.
Què. Impressiona o
no?
The Shadows – Geronimo 1963
A l’Espanya dels anys seixanta, a
la música surf se'n va dir "so
Shadows". Inicialment
els britànics The Shadows van començar dient-se The Drifters i van començar a finals dels cinquanta, però un bon
dia es van adonar que hi havia un grup vocal de color nord-americà que es deia
així mateix, llavors van passar a ser Cliff
Richard & The Shadows, però el grup va tenir una interessant carrera
dins del rock instrumental paral.lela a la de Cliff. Es clar que The
Shadows també van gravar algun tema cantat, encara que molt pocs, entre
ells aquell amb que van representar al seu país a 
Eurovisió l'any 1975. The
Shadows van funcionar de 1958 a 1990, però crec que
van tornar fa uns anys i segueixen en actiu. "Geronimo" era el tema
estrella d'un EP que van publicar l’any 1963 i el disc va arribar al lloc 11 de
les llistes. La millor formació de The
Shadows va ser l’integrada per Hank
Marvin (veu i guitarra), Bruce
Welch (guitarra), Brian Bennett
(bateria) i Jet Harris (baix),
però per The Shadows van passar
un bon grapat de músics, com el bateria Tony
Meehan i els baixistes Brian
Locking i John Rostill, entre
altres. La veritat es que The Shadows son, per merits propis, un grup de referencia quan es parla de pop britànic.
Roberto Carlos – Por isso corre demais 1968
Aquest EP a 33 rpm i titulat
"Ritmo de Aventura vol. II" em va ser regalat a la fi dels 70 per una
amiga brasilera. El disc mai es va editar a Espanya i ella el va portar del seu
país, on es va publicar l’any 1968. Roberto
Carlos és un dels grans cantans de la música sud-americana amb més
projecció internacional, si bé a Espanya i aixó que ja havie tret un grapat
d’èxits, el vem descobrir masivament arran d'aquell "Gat que estava trist
i blau". Roberto Carlos Braga
va néixa a Cachoeira de Itapemirim, 19 d'abril de 1941. Va començar sent un
cantant de rock and roll a la línia d'Elvis,
però un accident de cotxe va canviar el rumb de 
les seves cançons portant-lo a
una línia molt més melòdica. Aquest disc correspon a l'època de la seva transició
musical. Té 120 milions de discos venuts a tot el món, rècord per a un cantant llatinoamericà i ha guanyat un Grammy
l’any 1994, gràcies a la cançó "Si el amor se va". Les seves cançons
estan prohibides a Cuba a causa de que en la dècada dels 70 i durant una
actuació al Festival Internacional de la Cançó de Viña del Mar,
a Xile, va dedicar una cançó a Lucía
Hiriarte de Pinochet, esposa d'Augusto
Pinochet Ugarte, llavors dictador xilè. A més a més, Roberto Carlos sempre s'ha mostrat
contrari a la ideologia comunista i ho ha manifestat públicament en moltes
ocasions.
Emeli Sandé – Suitcase 2012
La compositora i cantant britànica Emeli Sandé,
a cavall entre el soul i el R & B, va treure recentment el seu àlbum "Our Version Of Events" de què us
he extret aquest tema que estem escoltant a Un
Toc de Rock. Adele
Emeli Sandé va
néixa el 10 de març de 1988 a Aberdeenshire, Anglaterra, de pare zambià i mare
britànica i va començar composant per a altres. Emeli Sandé a escrit
cançons per Cher Lloyd,
Parade, Susan Boyle,
Preeya Kalidas, Leona
Lewis, Alesha Dixon, Tinie Tempah i Cheryl Cole. Emeli
Sandé va llançar el seu primer senzill "Heaven" a l'agost
de 2011, però no ha estat fins al febrer d'aquest any que ha tret el seu
primer àlbum, però dos dels singles de Emeli
Sandé van ser número
1 a Anglaterra, "Read
All About It" i "Next to Em". En aquests moments Emeli Sandé es troba
realitzant un tour maratonià
que de juny a agost la portarà als Estats Units
i Canadà. Dins
d'aquesta mateixa gira el 26
d'octubre de l'any passat va
actuar a la plaça de toros
de les Ventas, a Madrid.
La compositora i cantant britànica Emeli Sandé
U2 – With or without you 1987
Ara us porto “Amb o sense tu” dels irlandesos U2, un grup que van passar gairebé de
forma immediata de ser una banda de culte a un grup d'èxit massiu i caps de
llistes d'èxits. Es van crear l’any 1976 i U-2 han aconseguit 22 Grammy, la xifra més alta d'aquests
premis obtinguda per una banda o artista de rock. U2 ha venut més de 195 milions de discos al voltant del
món, tenen sis àlbums que han
arribat al número 1 en la llista
de èxits als Estats Units i altres nou al
Regne Unit. U2 és un dels grups
amb més èxit de tots els temps. La banda es va formar quan Bono, de veritable nom Paul David Hewson i nascut a Dublín el
10 de maig de 1960 (cantant i guitarra), The Edge que es diu en realitat David Howell Evans que va néixa el 8 d'agost de 1961 a Barking, Anglaterra
(guitarra, teclat i cantant) i Adam
Clayton nascut a Oxfordshire, Anglaterra, el 13 de març de 1960 (baix),
van respondre a un anunci posat per Larry 
Mullen Jr que va néixa el 31 d'octubre de 1961 a Dublín (bateria i
percussió). Aquest tema que estem escoltant ara va ser un dels singles que es
va extreure del que possiblement sigui el seu millor treball, l'àlbum "The
Joshua Tree" que U2 va
publicà el 9 de març de 1987, amb producció de Brian Eno i Daniel Lanois,
però també es va incloure al "Rattle and Hum" i en un parell de
recopilatoris més. El single va arribar a la sisena posició al Regne Unit i a la primera als Estats Units i aquest tema va ser escrit per U2 amb lletres de Bono. L'àlbum porta venudes en total
més de 28 milions de còpies a
tot el món.
Elton John – Nikita 1985
per Ken Russell i el paper de la protagonista femenina, una oficial comunista en el mur de Berlín, era per l'actriu Anya Major que l'any 1986 va gravar un disc i amb una de les fotografies extretes del vídeo d'Elton John com a coberta (disc al costat). El tema estrella va ser "Moscow nights" i la escoltarem en propers programes. L'àlbum "Ice on fire" d'Elton John del qual es va extreure aquesta cançó que escoltem ara a Un Toc de Rock, es va publicar el 4 de novembre de 1985, va ser produït per Gus Dudgeon i en alguns dels temes trobàvem bones col.laboracions, com Roger Taylor i John Deacon de Queen. El disc gran arribar al lloc 7 a
Estats Units on va ser Disc d'or el 26 de juny de 1986 i va aconseguir la tercera posició a Anglaterra, sent Disc de Platí. 
Santana – Black magic woman 1970
Molts consideren l'àlbum "Abraxas" el
millor en l'àmplia carrera discogràfica de Santana i la veritat és que el seu segon àlbum si no és el millor, està entre els millors, sobretot gràcies a cançons com aquesta que escoltem ara, junt a "Oye como va "o" Samba pa tí ". L'àlbum es va gravar entre els dies 17 d'abril i 2 de maig de 1970 en els Wally Heider Studios de San Francisco i es va publicar al setembre del mateix any. En aquest disc la banda de Carlos Santana (guitarra, cantant i productor), està integrada per Gregg Rolie (teclats i veu solista), David Brown (baix), Michael Shrieve (bateria), José "Chepito" Areas (percussió, si timbals ) i Mike Carabello (percussions i
congues, però van comptar amb les col.laboracions de Rico Reis (percussions i cors), Alberto Gianquinto (piano) i Steven Saphore (taula), el disseny de la doble coberta va ser de Robert Venosa i les il.lustracions de Mati Klarwein. L'àlbum va ser número 1 a mig món, inclosos els Estats Units i Anglaterra, va ser cinc vegades Disc de Platí a Estats Units i Disc d'or al Regne Unit., però el single amb aquest tema “sols” va aconseguir la quarta posició del Billboard, Carlos Augusto Alves Santana va néixa a Autlán de Navarro, a Mèxic, el 20 juliol 1947.Per cert, una cosa a dastacar dels discos de Carlos Santana son les seves cobertes, veritable obres d'art
Julio Iglesias & Willie Nelson – To All the
girls I’ve loved before 1984
cançó escrita per Albert Hammond i Hal David. Va estar editada en format single al febrer de l’any 1984. Per aquesta cançó Julio Iglesias i Willie Nelson van ser nomenats "Duet de l'Any" per l'Associació d'Artistes de Country. La cançó que va ser número 1 als Estats Units i Canadà, només va arribar al lloc 17 a
Anglaterra, clar que va ser Disc de Platí als Estats Units i Canadà, arribant a Disc d'Or a diversos països. El tema ha estat versionat per altres cantants, entre ells Merle Haggard, Engelbert Humperdinck i Alanis Morissette que canvia les dones per “boys”. 
Cristal Gayle – Don’t it make my brown eyes blue 1977
Amb aquest tema la cantant nord-americana Crystal Gayle va pujar al primer lloc en les llistes del Billboard l'any 1977 i el tema es va recuperar en un CD compilatori publicat el 2006 sota el títol genèric "Billboard Number 1s: Classic Country", encara que aquest extraordinari tema tema, com podreu comprovar està més a prop del jazz i blues que del country. La cançó “No ho fan els meus ulls, marró blaus”, gravada en els Jack’s Tracks Studios de Nashville, el 27 d'octubre de 1976, va ser escrita per Richard Leigh. Crystal Gayle la va incloure en el seu àlbum "We Must Believe in Magic" que es va publicar l'any 1977 i va ser certificat Disc de Platí l'any 1978. El single amb aquest tema que va ser número U als Estats Units,
també ho va ser al Canadà, Irlanda i Anglaterra, incloent la cançó "All I Wanna Do in Life" a la cara B. De veritable nom Brenda Gail Webb, Crystal Gayle va néixa el 9 de gener de 1951 a Paintsville, Kentucky. És germana petita de la cantant Loretta Lynn amb la qual es porta 16 anys i cosina de la també cantant Patty Loveless. Aquesta cançó que escoltem és, gairebé amb tota seguretat, la més rellevant de la seva àmplia carrera que va iniciar l’any 1970 amb el single "I'veu Cried (The Blue Right Out of My Eyes)", si bé no va gravar el seu primer àlbum "Crystal Gayle" fins l'any 1975. L'últim disc fins al moment de Crystal Gayle es "All My Tomorrows", es va publicar el 20 setembre 2003. 
Crystal Gayle, a sota cobertes de discos d'ella
The Flying Burrito Brothers – Colorado 1991
Possiblement la més important banda de country-rock de la història siguin The Flying Burrito Brothers, una veritable
escola per la qual van passar músics rellevants del gènere, si bé la Flying Burrito Brothers van tenir molt poc ressò a Espanya i la seva música dins
del country-rock, es decantava més cap al country que al rock i van ser
eclipsats comercialment per els Eagles.
Aquest tema que escoltem ara, la cançó "Colorado", és el setè tall del
CD "Close encounters to
West Coast" que va ser reeditat l'any 1991 pel segell Relix que
va digitalitzar i va reeditar una part molt important de la discografia de The Flying Burrito
Brothers. En
aquest enregistrament el grup l'integraven Greg Harris, Skip Battin, Aneaky Pete Kleinow, Gib
Guilbeau i Ed Ponder. El seu primer disc "The 
Gilded Palace of
Sense" de 1969 està considerat el millor àlbum del grup. The Flying Burrito Brothers estava
integrada en els seus inicis per Chris
Hillman i Gram Parsons (a
la foto) de nom real Ingram Cecil
Connor III (5 novembre 1946 - 19 de setembre de 1973) que venien de The Byrds. També hi eren Ian Dunlop i Mickey Gauvin, al costat de Chris Ethridge, el bateria Michael Clarke també de The
Bryds, junt amb el guitarrista Sneaky
Pete Kleinow. Però per la Flying Burrito Brothers van passar molts altres grans músics. Gram Parsons els va deixar per a
llançar-se en solitari, però la seva prematura mort a causa d'una sobredosi de
droga, als 26 anys, en l’habitació d'hotel i posterior robatori del cadàver per
a ser incinerat després de llançar-li cinc galons de benzina al taüt, en una
cerimònia mundana al Joshua Tree Park,
el va convertir en llegenda.
Graham Foster Group – Sure sounds good to me 1995
A l'àlbum "Night train" que la Graham Foster
Band va publicar l'any 1995, trobàvem aquest "peaso blues" que
us he portat ara
a Un Toc de Rock
perquè el gaudiu al
màxim. Quan el guitarra britànic Graham Foster va
arribar a Espanya ho va fer al
capdavant de la Major Blues Band i jo vaig
conèixa al grup The Major Blues Band
quan els representava l’amic Carlos
Rochi, de Rochi Management,
una empresa valenciana amb oficines a Madrid. Es tractava d'una banda
liderada pel guitarrista Graham Foster
que l'any 1972 va iniciar la seva carrera com baixista amb el trio del pianista
londinenc Brian Morris fins que
va crear The Roadsters i després
Blitz que es reconvertiren en The Foster Brothers. Graham Foster va tocar com a músic de sessió i en
gires amb Rocky Sharpe & The
Replays, Marshall Hain, Alison Moyet, Country Joe McDonald, Dr
Feelgood i sobretot Etta James.
Va tornar a les seves arrels bluseras i va formar Little Sister, un grup pel qual van passar Mark Feltham (harmònica d'Oasis
i Rory Gallagher), Gerry 
Conway (bateria de The Everly Brothers i Cat Stevens), Les Binks (bateria de Judas
Priest), Rupert Black
(teclista de The Pretenders i Talk Talk) i Andy Wells (bateria de Meatloaf).
Al començament dels 90 va encapçalar el trio The Major Blues Band al costat del baixista Steve Emery i el bateria Geoff
Britton que havien col.laborat, entre d'altres, amb Paul McCartney, Stretch i Manfred Mann. El trio va visitar assíduament Espanya i es
va afincar a Valencia. L'any 1992 editen al pais el seu LP "Solid"
que es va gravar a la ciutat extremenya de Mèrida. Graham Foster va formar diversos grups més tard, entre ells Night Train on va militar el teclista Luis Prat dels M-Clan. Va posar en marxa el The Graham Foster Trio acompanyat pel baixista José Terol i el bateria Damián García.
Queen – One year of love 1986
Des de la banda sonora del film
"Els Immortals", la
gran pel.lícula en la irregular carrera de l'actor Cristopher Lambert i que allèn les nostres fronteres es va títolar
"The Highlander", us
porto a aquest programa d'Un Toc de
Rock d’avui, aquesta gran balada en majúscules, tot un “peaso cansión”
que ens interpreta la banda britànica Queen,
grup que liderava el malaurat Freddie
Mercury i en la qual també es trobaven el guitarra i compositor Brian May, el bateria Roger Taylor i el baixista John Deacon. Freddie Mercury, de veritable nom Farrokh Bulsara, va néixa a Zanzíbar, Tanzània, 5 de setembre de
1946 i va morir a Londres a causa d'una broncopneumònia, el 24 de novembre de 1991, l'endemà d'haver
explicat en roda de premsa que patia la SIDA. Queen es calcula que ha superat els 300
milions de discos venuts a tot el món. Aquest tema s'havia inclòs en el
"A kind of magic" l'àlbum va arribar al nº 1 mantenint-se en les llistes durant 63 setmanes. De fet aquest disc havia de ser la banda sonora de la
pel.lícula, però Queen van
incloure més cançons i 
el disc va passar a ser un treball de Queen al marge
dels singles que es van editar amb els temes del film. La veritat és que el
single amb "A Kind of Magic" va arribar al tercer lloc al Regne Unit i va aconseguir el primer en 35 països. Degut a l'èxit de
vendes del LP, Queen van
emprendre el "Magic Tour" amb entrades esgotades amb molta
anticipació i que va recalar en estadis a l'aire lliure d'Europa. Seria
l'última gira de Queen amb Freddie Mercury. Una de les actuacions
més recordades del Tour van ser les dues dates que van realitzar a l'estadi de Wembley a Anglaterra, convocant 72.000 persones cada nit i venent-se les entrades en només sis
hores. Van començar els dos concerts interpretant "One Vision". Wembley és a més a més el concert més
recordat en la carrera de Queen,
s'havia utilitzat l'escenari més gran, la plataforma de llums més immensa, la
pantalla més gegant, coses que fins ara a l'estadi mai s’havien presenciat. El
rodatge dels concerts es 
va realitzar amb quinze càmeres, més un helicòpter,
per capturar preses aèries. Al desembre del mateix any es va editar al
"Live Magic", el seu segon disc en viu, en el qual recullen les
millors preses extretes dels concerts de Wembley, Budapest i
el Knebworth Park que es va
realitzar el 9 d'agost de 1986, va ser l'últim concert de la gira i va reunir
120.000 espectadors. Es calcula que el "Magic Tour" va ser presenciat
per més d'un milió de persones arreu del món. Després de la gira, al
començament del 1987, Roger Taylor
i John Deacon es van anar de
vacances a Los Angeles i Brian May
va tractar de reordenar la seva vida personal. Freddie Mercury va aprofitar el moment per treballar en el seu
primer disc com a solista que es va editar el 23 de febrer de 1987 amb
"The Great Pretendre", un tema de The Platters, com single i donan-li títul. És clar que realment no
havia estat aquell el primer disc com a solista de Freddie 
Mercury ja que fent-se cridar Larry Lurex,
l’any 1973 va gravar un single amb els temes "I Can Hear Music" i
"Goin 'Back" i que eren dues versions. Curiosament, la veu en aquest
enregistrament no sembla la seva i és que, malgrat el seu alt to vocal,
utilitzava sempre un aparell electrònic inventat per Brian May que alterava la seva veu i li donava molta més
brillantor. Precisament l'ús d'aquest aparell va ser la causa per la qual George Michael no va acceptar
substituir a Freddie Mercury en
el grup i finalment va ser Paul Rogers
(Free, Bad Company, etc.) el nou cantant de Queen, però els va deixà després d'haver gravat quatre discos i
haver fet unes quantes gires, crec que tots els CD's son en directe.
Daryl Hall & John Oates – Everytime you go away 1980
Arriba el moment de tancar el programa per avui i ho farem com us vaig anunciar, a la pàtria de l'Oncle Sam. A Europa vam descobrir al duet integrat per Daryl Hall & John Oates arran de publicar el seu single amb el tema "Meneater", editat l'any 1982 i considerat el seu millor hit, Daryl Hall & John Oates portaven ja en actiu des de finals dels seixanta. Aquesta cançó, “Cada vegada que te'n vas”, composada
per Daryl Hall (Daryl Franklin Hohl nascut a Pottstown, Pensylvania, l'11 d'octubre de 1946), es va incloure en el seu àlbum "Voices", editat l'any 1980. aquest "peaso cansión" va tornar a gravar-se en el disc en directe "Live at the Apollo!", 
un disc de 1985 i en el qual van col.laborar David Ruffin i Eddie Kendrick, membres de The Temptations. També l’any 1985 la cançó va ser gravada pel britànic Paul Young que la va puixar a la primera posició del Billboard, sent el millor single de la seva carrera. Curiosament a Estats Units es va vendre millor la versió de Paul Young que la de Hall & Oates. John Williams Oates va néixer a Nova York el 7 d'abril de 1949. En total Hall & Oates van col.locar 34 singles entre els deu primers del Billboard, han aconseguit set Discos de Platí i sis d'Or. Per cert, es van separar a principis dels noranta, però estan de nou en actiu. 
En directe Daryl Hall & John Oates
La frase per acabar el programa d'avui d'Un Toc de Rock, la va dir el
diplomàtic, escriptor, polític i filòsof italià Nicolás Maquiavelo (Niccolò di Bernardo dei Machiavelli, Florència, 3 de maig de 1469 -
21 de juny de 1527) que va manifestar.
Val més fer alguna cosa i penedir-se, que penedir-se
després per no haver-ho fet”
després per no haver-ho fet”
Per avui és tanca la barraqueta d’Un Toc de Rock,
foto el camp i us deixo en bona companyia, la de la xarxa de emisores de la Federació de Ràdios
Locals de Catalunya que emeten el programa, Altafulla Ràdio, Ràdio L’Hospitalet
de l’Infant, Ràdio Cap de Creus, Radio Trinitat Vella i Ona La Torre. Xiquets,
xiquetes, ja ho sabeu, porteu-se bé i no feu rés que jo no faria.
Apa! Ens veiem pel
món.
Mario Prades
Enllaç per descarregar el programa (Link to download the radio program)
No hay comentarios:
Publicar un comentario