Nota del Productor, realitzador i director:
Tots els programes exposats en aquest blog,
Disposen d'un enllaç
per descarregar-sels,
sempre situat a peu de pàgina
Vaig a començar Un
Toc de Rock i el nostre viatge ens portarà fins als
anys cinquanta. Junts en aquest passeig musical a través del temps,
per la banda sonora de la nostra vida, escoltarem com el doo wop i el rock and roll va
donant pas al soul i a músiques molt més
properes. Ens traslladarem
als anys vuitanta i també tindrem
alguna que altra novetat,
per acabar amb tot
un clàssic de la música tradicional irlandesa que ens
portarà el grup The Christians. Obro la barraqueta d’Un Toc de Rock, des de la
xarxa de emissores de la
Federació de Ràdios Locals de Catalunya que emeten el
programa, Altafulla Ràdio, Ràdio L’Hospitalet de l’Infant, Ràdio Cap de Creus,
Radio Trinitat Vella i Ona La
Torre dien alló de...
Benvinguts a Un Toc de Rock
Frankie Lymon & The Teenagers – Why do fools fall in love 1956
Amb només 25 anys, el cantant de color Frankie Lymon va ser trobat mort al
bany de casa de la seva àvia, la mort va ser conseqüència d'una sobredosi
d'heroïna. La vida d'aquest jove estrella del doo wop i aquell incipient rock
and roll, va inspirar la pel.lícula "Why Do Fools Fall In Love?" que
es va rodar l’any 1998 i va prendre el títol d'aquesta cançó amb la que obrim
avui Un Toc de Rock "Per què els ximplets s'enamoren?". Frankie Lymon
& The Teenagers estan considerats com els precursors del soul i el funky i
els antecessors del so Phil Spector. Franklin Joseph Lymon va néixa el 30 de
setembre de 1942 a
Harlem (Nova York) i va morir el 27 de febrer de 1968. Va començar sent un nen
i quan va gravar aquest tema, el primer disc que van publicar i el gran hit en
la carrera de Frankie Lymon & The Teenagers, ell només tenia 14 anys. La
família Lymon disposava de pocs recursos, de manera que Frankie (a la foto abaix) va començar a
treballar en una botiga amb deu anys, més tard aconseguiria diners treballant
amb prostitutes. 
Frankie era conegut per mantenir una relació sentimental amb
una dona que li doblava l'edat. Als 12 anys, Frankie, va escoltar a un grup
local de doo-wop, anomenat Couple DeVilles, en un xou escolar de talents. Es
van fer amics i es va incorporar a la banda que van canviar de nom, passant a ser
The Ermines and The Premiers i finalment Frankie Lymon & The Teenagers.
Frankie va començar la seva carrera en solitari l’any 1957, després d'haver
realitzat el grup una gira per Europa. És clar que després, tant ell com el
grup que van seguir com The Teenagers, van passar amb escàs èxit. Frankie Lymon
va ser addicte a l'heroïna des dels 15 anys, va quedar atrapat per les drogues
i l'alcohol i la causa de tot va ser el canvi que es va produir en la seva veu,
de nen a adult. És clar que una part del seu fracàs va estar ocasionat per una
aparició en televisió. El 19 de Juliol de 1957, al programa en directe The Big
Beat d'Alan 
Freed al ABC Chanel, Lymon, durant l'actuació va començar a ballar
amb una noia blanca del públic agafant-la bé, amb el seu consentiment, és clar. Allò d’un
negre i una blanca va suposar un veritable escàndol, sobretot entre els
propietaris de la cadena que eran surenys. El programa The Big Beat d'Alan
Freed ser cancel.lat. Havia començat a caça de bruixes contra els pioners del
rock and roll. Un dia d'aquests us prepararé un programa especial sobre aquesta
caça de bruixes que van patir aquells pioners del rock'n'roll. El major èxit de
Frankie Lymon com a solista va ser una versió del tema "Little Bitty
Pretty One", de Thurston Harris que va aconseguir el lloc número 58 a la llista pop del
Billboard l’any 1960. Frankie Lymon es va casar un munt de vegades i va tenir
moltes relacions sentimentals, algunes famoses com Zola Taylor de The Platters.
Després de la seva mort van començar els pleits i demandes entre les seves tres
esposes pels drets d'autoria de les seves cançons.
The Contours – Whole lotta woman 1961
The Contours van ser un dels primers grups del segell Tamla
Motown que va funcionar molt bé a nivell vendes.
De fet pel veterà
grup han passat gairebé cinquanta
músics al llarg dels
anys. Va ser fundat a Detroit pels cantants
Joe Billingslea i
Billy Gordon, l'any
1959 i The Contours es va complementar inicialment amb Billy Hoggs i Billy
Rollins. El tema que escoltem ara “Tot
una dona”, es va publicar en
single el 29 de febrer de 1961 i
és un dels millors i més populars de la seva llarga carrera musical. Havia estat escrita per Smokey Robinson que era líder
del grup The Miracles. En 
aquest tema The Contours
eren Billy Gordon,
Billy Hoggs, Hubert
Johnson, Joe Billingslea
i Sylvester Potts,
comptant amb la col.laboració del
guitarra Huey Davis
i el cantant Leroy
Fair. L'any 1962 van treure un altre single
que va superar en èxit a aquest, amb el tema "Do You Love Me".
Val a dir que de fet hi ha dues etapes diferenciades
en la carrera de The Contours, la primera en
què van ser liderats per Joe Billingslea i
una altra en què el líder va ser Sylvester Potts.
Si no vaig errat, encara que no puc afirmar-ho amb seguretat, crec que
actualment hi ha dues bandes
girant com The Contours,
liderada cadascuna d'elles per aquests dos bons cantants
Joe Billingslea en
una i Sylvester Potts a l'altra. 
Danny & The Juniors – Let’s go to the hop
1957
Danny & The
Juniors eren un quartet de doo-wop creat a Philadelphia
i integrat per Danny Rapp, Dave White,
Frank Maffei i
Joe Terranova. Es van formar
l'any 1955 i avui en
dia se'ls recorda bàsicament per aquest tema
que us porto ara a Un Toc de Rock
"At the Hop",
també titulat "Let
's go to the hop",
publicat l'any 1957. La cançó “Anem a donar el salt” va ser escrita
per Arthur Singer, John Medora i Dave
White per Danny
& The Juniors
i el single amb el tema "Sometimes
(When I'ma All
Alone)" a la cara B, va aconseguir el primer lloc del Billboard el 6 de gener de 1958, a
les llistes de R & B. El tema va ser versionat
l'any 1969 pel grup Sha Na Na que la van tocar al Festival de Woostock i l'any 1973 i dins de la
banda sonora del film "American Graffitti" per Flash Cadillac &
The Continental Kids.
Danny Rapp, el
líder del grup, va ser trobat mort a l'habitació d'un hotel a Arizona, el 5 d'abril de 1983, aparentment s'havia
suïcidat. Va néixa el 9 de maig de 1941 a Philadelphia. Amb la
incorporació de Bobby Maffei,
germà de Frank, el
grup va seguir endavant. 
Roy Orbison – California Blue 1989
De l'àlbum "Mistery girl", editat per Roy Orbison l’any 1989 i
que va ser Disc de Platí als Estats Units i tres vegades Platí a Canadà,
aconseguint la cinquena posició en el Billboard, us he extret aquesta bona
cançó que ara escoltem junts a Un Toc de Rock. Roy Orbison va ser un dels pioners
del rock and roll i en la seva vida personal va tenir molts problemes. La seva
primera dona Claudette, a la qual els Everly Brothers van dedicar el tema amb
el seu nom per títol, va morir en accident de trànsit, el 6 de juny de 1966. Al
setembre de 1968 la seva casa a Hendersonville, Tennessee, es va incendiar
mentre Orbison estava de gira per Anglaterra. Dos dels seus tres fills, Roy
Dewayne i Anthony King van morir com a conseqüència del foc. Roy Orbison va
mantenir el seu èxit en produir-se la invasió britànica als Estats Units l’any
1964. El seu senzill "Oh, Pretty Woman" va trencar l'hegemonia de The
Beatles aconseguint el número 1 en les llistes del Billboard. Va vendre més
còpies en els seus primers deu dies de venda que qualsevol altre single fins al
moment i en total va superar les set milions de còpies. Anys després, la cançó
va donar títol a la pel.lícula "Pretty Woman" que va llançar a la
fama a Julia Roberts. En contra del que es deia, Roy 
Orbison no era ni cec ni
gairebé cec, malgrat les seves eternes ulleres de sol. Tenia problemes a la
vista, això era cert, en la seva infància va patir una combinació
d'hipermetropia, astigmatisme sever, presbicia, anisometropia i estrabisme, el
que el va obligar a portar ulleres graduades molt especials. Però l'ús de les
ulleres de sol va ser fruit d'una casualitat. Ell portava ulleres per veure i
ulleres de sol també graduades per conduir. En una actuació com a teloner de
The Beatles es va adonar que havia perdut les ulleres graduades i va sortir a
l'escenari amb les de sol. El concert va ser perfecte i va creure que les
ulleres li havia portat sort i des d'aquell moment sempre va usar en públic
ulleres de sol, graduades, això si. Quan semblava que Roy Orbison estava
acabat, va treure l'àlbum "Mistery girls", un disc que el va tornar a
la popularitat. Va tornar als escenaris malgrat el seu precari estat de salut.
El 6 de desembre de 1988, va passar el dia amb els seus fills. Després de sopar
a casa de la seva mare a Tennessee, Roy Orbison va morir d'un sobtat atac de cor,
comptava sols 52 anys.
Roxette – Lover, lover, lover 2012
El duet suec Roxette,
format per la cantant Marie Fredriksson i
el cantant, guitarra i compositor Per Gessle, tenen nou disc al
mercat "Travelling" que es va publicar el passat 12 de març i va comptar amb els productors Clarence Öfwerman, Christoffer Lundquist
i el propi Per
Gessle. D'ell us trec aquest tema que sona ara. El
duet Roxette, creat l’any 1986,
va gravar moltes cançons en castellà. De fet fins i tot van treure l'any 1996 un
CD titulat "Baladas en español", tot cantat en castellà. El duet
estava format pel guitarra Per Gessle
(12 de gener de 1959, Halmstad, Suècia) i la cantant Gun-Marie Fredriksson (30 de Maig de 1958, 
Ostra Ljungby, Suècia).
Han venut 75 milions de discos i senzills a tot el mon i quatre dels seus
singles van arribar al número 1 del Billboard americà. Van ser la primera banda
de parla no anglesa a gravar un unplugged per la MTV.
Marie va patir
un desmai l’any 2003 i van descobrir-li un tumor al cap del qual va haver de
ser operada. Malgrat els resultats satisfactoris, va deixar la música per a
descansar amb la família. Roxette tornen a estar en marxa i en actiu. L’any 2011 van treure l’àlbum “Charm School” que va representar la seva tornada
als estudis de gravació ja que no havien gravat res de nou des de l’any 2001 i ara ja tenen un altre disc.
Anja – Moscow
nights 1986
En un dels passats programes
vam escoltar la cançó
"Nikita" d'Elton John i
us vaig parlar del vídeo del tema que
va comptar amb l'actriu Anja
Major que va néixa l’any 1966 al Regne Unit,
com a protagonista. Anja s'ha especialitzat en publicitat i entre altres anuncis, va realitzar l'espot d'Apple Computers
de 1983. Un any més
tard d'intervindre en el vídeo d'Elton John,
Anja Major va
treure un disc al carrer amb
aquest tema que escoltem ara que va comptar amb
els productors Neil Ross i
Bobbie Heatlie, almenys
un d'ells, va ser autor de la cançó, però no
recordo ara quin. El disc es va publicar amb
només el seu nom, Anja i per a la portada del
single van utilitzar, com podreu
comprovar al blog, imatges del vídeo de "Nikita"
en què es veu a la cantant amb l'uniforme d'oficial
russa. Calia aprofitar
l'empenta d'Elton John. L'any 2006 es va
anunciar la mort de l'actriu
a causa d'un càncer de mama dient que havia estat l'any 2000,
però després es
va saber que la informació era errònia
ja que des del 2009, Anja Major resideix
amb el seu marit Kim Rajah i els seus tres fills
a Anglaterra. He de confessar que
ignoro si Anja
ha publicat alguna altra cosa a part d’aquest single.
Eurythmics – There must be an Angel (Playing
with my heart) 1985
Quan es va desfer el grup britànic The Tourist, dos
dels seus components, Annie
Lennox (cantant) i David A. Stewart
(compositor i guitarra) es van llançar com a duet sota el nom de Eurythmics, un grup que ha arribat a
vendre 75 milions de discos a tot
el món. Els seus membres han obtingut, 4 Grammy,
un Oscar i 2 Globus
d'Or, bé formant
part de Eurythmics o per separat.
En aquesta gran banda britànica de new wave
i techno pop, una
de les més importants dins del panorama
musical britànic en
els 80, destaca la tasca creativa
de David A. Stewart,
però sobretot la imatge
andrògina de la cantant Annie Lennox (a la foto) que també
té una bona carrera en solitari
i de la qual oficialment no es coneix el veritable color
del seu cabell ja que sempre el porta tenyit de
colors 
diferents. Eurythmics
van funcionar del
anys 1980 al 1990 i es van separar
per emprendre projectes individuals, encara que van tornar a ajuntar-se l'any 1999, però la nova unió només va
durar cinc anys. En aquest tema
que escoltem ara cal
destacar la col.laboració del
cantant invident nord-americà
Stevie Wonder, encara
que no canta, toca l'harmònica, instrument del que és un virtuós. Aquesta
cançó es va incloure en el cinquè àlbum de Eurythmics
"Be Yourself
Tonight", publicat l'11 de maig de 1985 que va arribar a la tercera posició a Anglaterra, on va ser dues vegades Disc de
Platí, la novena als Estats
Units i va ser número 1 a Austràlia.
En l'àlbum també van
col.laborar Dean Garcia al baix, Elvis Costello a l'harmònica, Mike
Campbell (guitarra), Aretha Franklin (cantant), Martin Dobson (saxo)
i un munt de
músics més. 
Electric Light Orchestra – Getting to the point
1986
Ara “Arrivarem al punt” i ho farem amb la ELO. La veritat és que no recordo que a Un Toc de Rock
hàgim escoltat alguna
balada a càrrec de l'Electric Light
Orchestra, la ELO, per la qual cosa arriba el moment d'esmenar l’error
ja que la ELO
també va ser un grup de balades. Recordo un company
d'Antena 3 de Ràdio, a Reus, al qual sempre
li agradava escoltar la ELO i
un dia em va comentar que escoltant
la ELO havia passat moments
inoblidables amb la seva nòvia. Aquest tema es va incloure en l'àlbum "Balance of Power" que la Electric Light Orchestra, liderada pel cantant i
guitarra Jeff Lynne, va
publicar el març de 1986 a Anglaterra i un mes més tard als
Estats Units. He de aclarir que el single
amb aquest tema, editat el julioldel 86, només va arribar al lloc 95 al Regne Units i no es va classificar en Estats Units. En aquest àlbum va col.laborar George Harrison. La Electric Light Orchestra eran un grup creat a Birmigham el 1970 i liderad inicialment per Ron Wood i Jeff
Lynne.
Ha partir del seu segon LP, Ron
Wood que venia dels The Move,
va abandonar el grup per crear Wizard,
deixant el lideratge al cantant i guitarra Jeff Lynne (Birmingham, 30 de desembre de 1947). Amb la ELO
va passar una cosa força curiosa. Es van convertir en una de les bandes amb més
vendes en la indústria de la música britànica. De 1972 a 1986, la ELO va treure sis singles d'èxit en el
Regne Unit i vint als Estats Units. Però si bé tots es van col.locar dins del
Top 40, la ELO consta
en la història de Billboard per
no haver aconseguit mai un número 1.
No obstant això han venut més de 100
milions de discos. 
Brandi Carlile – Losing heart 2007
Des del llarga durada "The
Story" que la cantautora nord-americana Brandi Carlile va editar el 3 d’abril de l’any 2007 i que ere el
seu segon disc, us he preparat aquesta bona cançó “Perdent el cor” que escoltarem a Un Toc
de Rock, des de les sintonies de la xarxa de emissores de la Federació de Ràdios
Locals de Catalunya que emeten el programa, Altafulla Ràdio, Ràdio L’Hospitalet
de l’Infant, Ràdio Cap de Creus, Radio Trinitat Vella i Ona La
Torre. L’àlbum es va gravar en tan sols
once dies als estudis Warehouse, a Vancouver, Canadà i la
producció va estar a carrec de T-Bone Burnett. L'espectre musical de Brandi
Carlile és molt ampli i la seva música i cançons es troban a cavall del pop,
country i el folk. La cantant, guitarra i compositora Brandi Carlile va néixa l'1 de juny de 1981 a Ravensdale, estat de
Washington i va començar a tocar la guitarra i escriure cançons als quinze
anys. La 
seva primera banda va ser The
Crocodile amb els que Brandi
Carlile va actuar per locals petits, principalment a la zona de Seattle.
"The story" ha estat el segon dels tres discos que ha publicat fins
al moment. Durant una entrevista el 14 de novembre de 2002 amb The Western Front, el diari oficial de
la Western Washington University, Brandi Carlile va reconeixa que era lesbiana i va declarar que no
creia que allò fos a afectar les seves relacions amb la seva discogràfica, però
van haver de donar-li un bon toc perquè des de fa un parell d'anys Brandi Carlile es nega a comentar en
públic sobre la seva orientació sexual. L'àlbum "The Story" es va
editar a Easpanya el 21 d'abril de 2007 i el primer single va ser
"Turpentine" publicat el 14 d'abril com a avançament
LeAnn Rimes – Wasted days and wasted nights
2011
Des de l'últim treball de la
cantant nord-americana de country LeAnn
Rimes "Lady And Gentlemen", el seu 14è disc i que va ser
publicat el 27 de setembre del any passat, on l'acompanya el grup Time Jumpers, us porto aquesta gran
cançó “Dies i nits perduts” que va ser composada fa anys per Freddy Fender que ja l'havia gravat l’any 1975 i com dada curiosa,
si escolteu atentament us donareu compte que al final del tema sona una estrofa
en castellà, calcom més propi del text mex de Freddy Fender que del country de LeAnn Rimes. El
CD ha estat produït per Vince Gill
i Darrell Brown. En aquest disc,
ple de versions, 
LeAnn Rimes ha interpretat
temes de Merle Haggard, Kriss Kristoferson, Waylon Jennings, Willie Nelson, Vince Gill, Jimmy Bryant
i uns quants més. LeAnn Rimes va
néixa el 28 d'agost de 1982 a
Pearl, Mississippi, però es va fer musicalment en Garland, Texas. La cantant LeAnn Rimes va ser descoberta per Bill Mark que es un dels principals
disc-jokeys de country dels Estats Units que va veure en ella a la possible
successora de Patsy Cline. LeAnn Rimes va debutar l'any
1996 amb l'àlbum "Blue" i LeAnn
Rimes també ha intervingut com a actriu en 13 pel.lícules, entre elles
"El Bar Coyote". L'any 1997 LeAnn
Rimes va obtenir el premi de la Country Music Association awards que aclarim, ha
guanyat ja en cinc ocasions i
així mateix ha aconseguit 7 Grammy
i diversos premis més.
Tammy Wynette – Stand by your man 1968
Virginia Wynette Pugh, a la qual es coneixia artísticament com Tammy
Wynette, va néixa el 5 de maig de 1942 a
Itawamba County, Mississippi
i va morir a Nashville, Tennessee, un 6 de abril
de 1998. Era una cantant i compositora de country que va ser reconeguda com una de les millors cantants femenines
del gènere. Al costat de Loretta Lynn, Lynn
Anderson i Dolly Parton,
estan considerades el pòquer de veus femenines
del country. Aquest tema, possiblement la millor cançó
en la carrera de Tammy Wynette, es va publicar al setembre de 1968, però no 
el van editar a Europa fins l'any 1975. El single amb aquest tema
va ser número U als Estats
Units l'any 1969, mantenint-se en aquesta posició en les llistes durant
tres setmanes, va arribar al 43
en les llistes de pop i es va classificar en el lloc 13 a Anglaterra. Tammy Wynette va ser
coneguda com La Primera Dama del Country i va romandre en actiu des de 1966 fins
la seva mort. En les seves cançons
parlava de temes clàssics
com la solitud, el divorci
i les dificultats
en les relacions home-dona,
Tammy Wynette parlava
d'amor i desamor. De fet aquesta
cançó la podriem traduïr com “Ja que estar per l’home”. Des de
finals dels 60 va col.locar
a les llistes 17 números
1.
La cantant nord-americana Tammy Wynette
Linda Ronstadt –
Long long time 1970/2002
He agafat el recopilatori "The
Very Best Of
Linda Ronstadt" que la cantant va publicar l'any 2002 i us
he seleccionat aquest "peaso
cansión", una de les millors
balades en la carrera musical de Linda Ronstadt
que va ser escrita per Gary White. El tema és
de 1970, va ser el tercer single de Linda Ronstadt
i com a curiositat, també la va interpretar a duet amb Bobby
Darin, encara que no és la versió que estem escoltant.
El single es va
extreure del seu segon LP titulat "Silk Purse"
que es va posar a la venda al març de 1970 i l'any 1971 va ser nominat als Grammy. De nom
complet Linda 
Susan Marie Ronstadt, la
cantant va néixa el 15 de juliol
de 1946 a
Tucson, Arizona i ha estat anomenada La Reina del Rock i la Primera Dama del Rock. Linda Ronstadt
va començar com a cantant en el grup The Stone Poneys, una banda a cavall del pop i el folk. Aquest
tema que escoltem ara va
arribar al lloc 20 de les llistes del Billboard. Fins
ara Linda Ronstadt porta publicats, dins de la seva discografia oficial, 27 àlbums d'estudi, 8 recopilatoris,
63 singles i ha aconseguit 12 números 1. Al llarg de
la seva carrera Linda Ronstadt
ha gravat amb molts artistes. 
Aaron Neville & Chris Botti – Rainy night
in Georgia
carrera en solitari, és més conegut
per haver format part del grup The Neville Brothers,
amb els quals va treballar paral.lelament des de 1977 i que tenen gravats
13 àlbums. L'any 1967 Aaron
Neville va aconseguir el seu primer
número U en les llistes de R & B, això si, amb el tema "Tell It Like It Is". Per la seva banda, el trompetista i compositor de jazz i smooth jazz
Chris Botti (a la foto) que
va començar com a músic d'acompanyament
en les bandes de Frank Sinatra i Buddy
Rich, té una important
carrera per la seva banda, havent estat nominat en diverses ocasions als Grammy.
Va néixa a Portland, Oregon, el 12 octubre
1962.
The Christians –
Words 1990
Aquesta es una versió del clàssic
tradicional irlandès "Women of Ireland" amb el títul cambiat, en
aquest cas la cançó es molt més poppi i ens la porten a Un Toc de Rock per tancar el programa d’avui, els The Christians, una bona banda de
Liverpool creada l’any 1985 i que es van desfer 10 anys després. Estava
integrada pels germans Garry Christian
(nascut el 27 de febrer de 1955
a Liverpool) (cantant), Roger Christian (nascut el 13 de febrer de 1950 i mort el 8 de
març de 1998 a
causa d'un tumor cerebral) i Russell
Christian (nascut el 8 de juliol de 1956) al costat de Henry Priestman. La cançó estava
inclosa en el seu segon àlbum titulat "Colour" i publicat l’any 1990 que
va ser número 18 a
Anglaterra. The Christians només van gravar 5 àlbums
d'estudi i un recopilatori al llarc de la seva carrera musical. Hi ha una gran versió del tema a càrrec del músic
de jazz Bob James, inclosa en el
seu LP "3" y recienment l'ha versionat Sharon Corr, la que va ser componenet de The Corrs, en un disc en
solitari, també amb el titol cambiat, aixó si.
La frase per acabar Un Toc de Rock per ara, la va dir Leonardo
da Vinci (1452-1519) insigne pintor, escultor
i inventor italià que va manifestar.
"Qui de veritat sap de què parla, no
troba
raons per aixecar la veu”
Per avui s’acava Un Toc de Rock, tanco la
barraqueta i foto el camp, des de la bona companyia de la xarxa de emisores de la Federació de Ràdios
Locals de Catalunya que emeten el programa, Altafulla Ràdio, Ràdio L’Hospitalet
de l’Infant, Ràdio Cap de Creus, Radio Trinitat Vella i Ona La Torre, plegem per avui. Porteu-se
bé, ens veurem en el proper programa, a reveure.
Apa! Ens veiem pel
món.
Mario Prades
Enllaç per descarregar el programa (Link to download the radio program)
No hay comentarios:
Publicar un comentario