Nota del Productor, realitzador i director:
Tots els programes exposats en aquest blog,
Disposen d'un enllaç
per descarregar-sels,
sempre situat a peu de pàgina
El port esportiu de Tarragona (Foto: Mario Prades)
En alguna altre ocasió hem començat
Un Toc de Rock
escoltant a Chingón, una banda de tex-mex molt
de cinema, ja us ho
explicaré després, avui també ho farem. En conseqüència, a punt ja de
començar el nostre viatge d'avui
per la música dels nostres records,
per la banda sonora de les nostres vides, emprenem el viatge amb la nostra particular Màquina del Temps,
un instrument que es mou amb
energia musical, per no contaminar el medi ambient.
Per tant i des de
la xarxa de emissores de la
Federació de Ràdios Locals de Catalunya que emeten el
programa, Altafulla Ràdio, Ràdio L’Hospitalet de l’Infant, Ràdio Cap de Creus,
Radio Trinitat Vella i Ona La
Torre, obro la barraqueta dient alló de sempre
Benvinguts a Un Toc de Rock
Chingon – Cielito
Lindo
Chingon son un grup molt cinematogràfic, liderat pel director de cinema Robert Rodriguez que ens porten tot un
clàssic del folklore sud-americà, a la seva manera, es clar. Aquest tema crec que es va
incloure al film "Once upon a time in Mexico" que va dirigir Robert Rodriguez, protagonitzat per Johnny Deep, Antonio Banderas i Salma Hayek, però no estic segur del tot. Robert Rodriguez es un
home que te el seu propi grup, anomenat Chingon,
on ell toca la guitarra. Per aquesta raó gairebé sempre Robert Rodriguez inclou cançons de Chingon en les seves pel.lícules. De fet Chingon és la unió de Robert
Rodriguez (guitarra) i el grup Del
Castillo i està integrat també, a part de Robert, per Alex Ruiz (cantant) Mark del Castillo (guitarra i veus), Rick del Castillo (guitarra i veus), Albert Besteiro (baix), Carmelo Torres 
(percussió) i Mike Zeoli (bateria). En les pel.lícules
de Robert Rodriguez els Chingon han gravat acompanyant a Salma Hayek, Patricia Vonn, Tito
Larriva de Tito & Tarantula
i Nataly Pena. “Cielito Lindo” és una de les cançons més representatives
de la música folklòrica de Mèxic,
una peça tradicional d'aquest país,
escrita l'any 1882 pel compositor mexicà Quirino
Mendoza y Cortés. Es diu que part
d'aquesta cançó està basada en
una seguidilla de Lope de Vega. En els mundials
de futbol i altres esdeveniments esportius internacionals és cantada per donar suport al equip de Mèxic i
també la fan servir, en alemany, és clar, per
animar al Bayern de Munich. Tornan als Chingon, només han gravat un àlbum, però han inclòs cançons seves
en set pel.lícules. Son un grup al que podríem enquadrar dins del tex-mex i que
en moltes peçes barregan castellà i angles.
Dinamita Pa Los
Pollos – Bourbon 1988
Dinamita pa los Pollos sorgeixen a mitjans dels vuitanta a
Biscaia. Integraven el grup Roberto "Capitán Mondo" Mata que va tocar amb Los Jefes i era guitarra i compositor,
al costat del cantant Javier Zaitegui que
també havia estat amb Los Jefes,
Óscar Calleja al baix, Miguel "Tejón" Labanda
a la bateria i les Bloody Marys
als cors i que eren Nela i Reyes Torío. Aquesta última després
fundaria el segell discogràfic català Al.leluia
Records. Dinamita pa los Pollos
van ser un dels grups més originals de la música espanyola de mitjans dels
vuitanta, a cavall entre el rock and roll, country i el pop, 
amb cançons molt
gamberres i divertides, però amb qualitat. Van gravar una maqueta i l’any 1988
apareix el seu primer disc, un mini LP titulat "No molestes a pa cuando
esté trabajando", editat per GASA, on rescàten cançons de
"Bienvenidos al gallinero", la seva maqueta i que són regrabadas i
afegeixen una versió del "Locomotion" de Brenda Lee composada per Carole
King. En aquest disc hi trobavem aquesta cançó que escoltem avui a Un Toc de Rock, el tema
"Bourbon". Dinamita pa los
Pollos gravarien tres o quatre discos més, aquests produïts per Paco Trinidad i l'últim, l’any 1992,
produït per Colin Farley i es
van desfer, encara que posteriorment es van publicar un parell de recopilacions
de Dinamita pa los Pollos.
Danza Invisible –
A este lado de la carretera 1988
El grup malagueny Danza Invisible va versionar aquest
tema de Van Morrison i ho van
fer així de bé. Jo vaig redescobrir la cançó en un disc recopilatori, un doble
CD titulat "Más que coches" i crec que era l'únic grup espanyol que
s'hi incloueix compartin pistes amb ZZ
Top, Lynyrd Skynyrd, Blue Brothers i altres del mateix nivell.
Danza Invisible es van crear a
Torremolinos i va ser fundat per Ricardo
Texidó juntament amb Chris Navas
i Manolo Rubio, provinents del
grup de punk Adrenalina, l’any
1981. Poc després, va entrar Antonio
Gil a la guitarra i Javier Ojeda,
que va substituir a Ricardo Texidó
com a cantant i aquest es va dedicar solsament a la bateria. Jo creia que Antoñito havia mort, però per sort
m’equivocava. Van guanyar el Concurs de
Rock Alcazaba, organitzat per l'Ajuntament de Jerez de la Frontera, el que els va permetre
gravar el seu primer senzill amb "Mis ojos hacia ti".
Aquesta cançó que estem escoltant es trobava originalment en el seu LP "A
Tu Alcance", publicat l’any 1988. Jo els vaig tenir actuant a la 
discoteca Torn de l'Hospitalet de
l'Infant i es va omplir a rebentar (la foto, feta per Mario Prades, es d'aquell concert). El bateria Ricardo Texidó els va deixar l’any 1993 per llançar-se com cantant
i compositor en solitari, debutant amb el disc "Texidó". El darrer
treball de Danza Invisible “Tía
Lucía” es va editar l'any 2010 i seguin la moda actual, tot son versions, amb
cançons de Gato Pérez, Hilario Camacho, Michael Jackson, Eddy Grant i atres. Danza Invisible han editat en total 19
discos i coseguit 7 Discos d’Or i
2 de Platí.
Adán García – El
Club de los corazones solitarios 1987
Al maig de 1969 comença el camí d'un grup estendard del rock progressiu andalús, va néixer Mezquita. Van ser, al costat de Smash, Triana, Medina Azahara, Alameda, Imán Califato Independiente, Cai i Guadalquivir, les millors bandes del rock progressiu que ens va arribar del Sud. Van començar anomenant-se Expresión i l'any 1979 van canviar ja a Mezquita i van ser fitxats per Mariscal Romero per Chapa Discos, un subsegell de Zafiro enfocat a promocionar el nou rock espanyol que sorgia. Entre els seus discos cal destacar "Califas del rock" i "Recuerdos de mi tierra". Inicialment Mezquita eren Randy López (baixista), José Rafa García (guitarra), Paco "Roska" (teclista) al costat del bateria Rafa Zorrilla "Pelucas" que va deixar el grup i va ser substituït per Eduardo Viñolo. Rafa crec que va morir el 2002, però no estic segur d'això. El guitarra cordovès José Rafa García Roso va emprendre carrera en solitari quan la banda es va desfer i va gravar com Adam García, publicant l'any 
1987 a través de Virgin Records, un LP titulat "Termina el trabajo" del que us he extret el tema que estem escoltant ara a Un Toc de Rock. L'acompanyen en la gravació Kike Arranz (baix), Pablo León (guitarra) i José Antonio Moreno (bateria), compta amb les col.laboracions de l'argentina Leonor Marchesi que va substituir a Azuzena quan aquesta va deixar Santa, al costat de Vicente Roig i un munt de gent que va fer cors. L'àlbum es va gravar en els estudis Mediterráneo d'Eivissa. Totes les cançons van ser compostes per Adam García. Des de fa uns anys Mezquita tornen a realitzar concerts. Per cert i parlant de rock andalús, a finals de la passada dècada va sorgir un grup que ha estat reconegut com la ferma promesa de l'actual rock andalús, responen al nom de Aràbiga.
Armando y El
Expreso de Bohemia – Se ha colao (un extraño en mi familia) 2000
Van començar l’any 1995 den-se
dir simplement Expreso de Bohemia,
d'aquella primera època destaca el tema "Aluminosis en el corazón".
El seu líder, Armando va anar
prenent protagonisme i tenint en compte que era l'eix central del grup van
passar a ser Armando y el Expreso de
Bohèmia. Armando Soria és
l'ànima d'aquesta formació, líder, cantant i compositor, Armando va néixa a
Pamplona i es va establir fa dècades a Barcelona. Del seu disc "Un dia
perfecto?" us extrec ara aquest tema en el qual amb dosis de bon humor ens
explica que la seva germana ha portat el nòvio a casa i aquest ho està
desplaçant dia a dia i fins i tot es posa les seves xancles i es menja el
pernil. Per a aquest disc, el tercer o quart de la seva carrera, va comptà amb
la col.laboració de Pau Donés de
Jarabe de Palo, Inma Serrano i Dani Nel-lo y La Banda
del Zoco. És va començar a gravar el febrer del 2000 i els productors van
ser Jordi Mena i Micky Forteza.
Asfalto – Días de
escuela 1978/1987
l'àlbum es trobaven
cançons avui clàssics com "Rocinante" i "Capitán Trueno". L'any
1987 van publicar "1972-1987... 15 años de música" que recollia els
seus temes més populars gravats de nou amb els moderns avenços de la tècnica i
la que us he dit va ser la seva millor formació, reunits de nou per aquest
enregistrament que inclou un tema inèdit de la seva primera època, "El
teatro de la vida". L’any 2009 Asfalto,
amb només Julio Castejón dels
antics membres, va gravar el primer directe de la seva història, el doble “Al
fin vivos”. Jo era el delegat de ventes i promoció a Catalunya del segell Snif Records, propietat dels Asfalto quan aquest disc del que us
he tret la cançó que sona ara, va veure la llum.
Asfalto en directe, a sota cobertes de discos
La Gusana Ciega – Hey 2008
Em va sorprendre i molt
aquesta versió del "Hey" de Julio Iglesias quan la
vaig escoltar per primera vegada
interpretada per La Gusana Ciega,
un bon grup de rock mexicà integrat actualment per
Daniel Gutiérrez (veu i guitarra), Jorge Vilchis
(ex Guillotina) a la guitarra, Germán Arroyo
(bateria) i Luis Ernesto Martínez "Lu" (ex Cosmonova) al
baix. Es van crear l'any
1989 per desfer-se el maig de
2002, però l’any 2005 van tornar de nou i amb
canvis en la formació. "Hey" es trobava en l'àlbum "Jaibol",
cinquè disc de La Gusana Ciega, publicat
el setembre de 2008 i on col.labora el trompetista Iztli Ruvalcaba. Era
un disc ple de versions,
cosa que en els últims
anys, les discogràfiques
estan imposant i molt als artistes de les seves escuderies. Com us deia,
el tema em va cridar l'atenció
des del principi i és que La Gusana Ciega li confereix a la cançó un caire molt especial.
La Gusana Ciega
Ramoncín – Marica
de terciopelo 1978
Tot i que aquesta cançó es va incloure en el doble àlbum gravat en directe
de Ramoncín titulat “Al límite libre y salvaje”, anteriorment
ja es va incloure en el LP
“Ramoncín y WC.?”, El seu primer disc
i que es va publicar l'any 1978. Curiosament les cançons en directe solen
tenir més metratge que en els discos d'estudi, però amb “Marica de terciopelo” és tot el
contrari, la versió més llarga, es trobava en
l'àlbum d'estudi, es clar que la del directe, com escoltareu, deunidó. Ramoncín va ser membre de la junta directiva de la Societat General d'Autors i Editors, l'SGAE i sent un fervent lluitador contra la pirateria, però després va dimitir per discrepàncies amb Teddy Baustista i la seva cohort. Ramoncín també va ser un opositor 
d'Operación Triunfo, criticant durament el fet que el programa es dedicava a crear cantants d'orquestres, com jo sempre he
dit, però posteriorment va passar a formar part del jurat. La veritat és que jo conec a Ramón i sempre l'he apreciat i respectat molt, crec que està molt lluny de la imatge punk de "Rei del Pollastre Fregit" dels seus inicis i que és un home molt preocupat pel seu entorn i les coses que passen. Un dia en una entrevista vam parlar dels seus començaments i em va explicar que havia treballat com a venedor en una botiga de mobles i va haver de demostrar-li a una clienta la solidesa d'un armari, però això és una altra història.
Per cert, deu haver fet un pacte amb el dimoni per que per ell sembla que no
pasin els anys. José Ramón Julio
Márquez Martínez va néixa a Madrid el 24 de novembre de 1955.
Ramoncín a una actuació en directe a un programa de televisió cantan aquesta cançó
Tomeu Penya –
Unes cançons 2007
Aquest tema us ho he extret de
l'àlbum "Paraules que s'endú es vent" que l'amic Tomeu Penya va publicar l’any 2007
comptan amb la col.laboració de Paco de
Lucía. És una preciosa cançó que tal com ell diu li posa la pell de
"Galina" i que aquestas cançons de les que ens parla, son la solució
per molts dels problemes. A Tomeu el vaig conèixa quan jo era soci de l'empresa
Èxit Produccions Artístiques, al
despatx que teníem al carrer Llovera de Reus. Actuava al Parc de Sant Jordi aquella nit, li
vaig fer una entrevista per al Diari de
Tarragona i li vaig comentar que la cançó seva que a mi més m'agradava
de las que havia tret fins 
llavors, era "Plou" i aquella nit me la va
dedicar en el concert. Des de aquell dia Tomeu Penya i jo hem mantingut una bona amistat, encara que fa
anys que no ens veiem, però es un dels amics de Un Toc de Rock al facebook
de Montse Aliaga. Ell ha
estat en moltes ocasions a casa meva i m'ha convidat moltes més a passar un cap
de setmana a la seva de Vilafranca de Bonayn, encara que mai m'ha estat
possible anar-hi. L’any 2010 va treure un nou disc titulat “30 anys després”,
gravat en directe i molt íntim, amb unes quantes de les seves bones cançons. Os
el recomano des de Un Toc de Rock. A la foto Mario Prades i Tomeu Penya al port del Serrallo, a Tarragona, després d'un dinar.
Ana Belén – El
hombre del Piano 1980
És curiós, però encara avui molts
afirmen que "L'home del piano" és un tema d'Ana Belén o de Víctor
Manuel i això és un gran error ja que va ser el gran hit en la carrera
del pianista i cantant nord-americà Billy
Joel. És clar que també va ser un gran èxit, aquí a Espanya i
Sud-América, la versió que va realitzar Maria
del Pilar Cuesta Acosta (Madrid, 27 de maig de 1951), a la que coneixem com Ana Belén i que va conèixa al seu marit Víctor Manuel en el rodatge de la pel.lícula "Morbo" de Gonzalo Suárez, l’any 1971 o pot ser
era al 72, no ho tinc masa clar, us poso al blog una
foto de la pel.lícula. Al cinema va debutar a la pel.lícula
"Zampo i jo" quan era una cria i ha sabut compaginar la seva carrera
com a actriu amb la de cantant, en la què ha realitzat discos i gires conjuntes
amb altres artistes com Serrat, Miguel Ríos, Sabina, el seu marit Víctor
Manuel i molts altres. L’any 1980 Ana Belén va editar el disc “Con las
manos llenas”, en el qual s'incloïen els temes "Què será" de Chico Buarque i "El hombre del
piano" que escoltem ara, les dues adaptacions realitzadas per Víctor Manuel, "El hombre del
piano" es convertiria en una de les millors cançons de la carrera d’Ana
Belén.
Mediterráneo –
Estrechas calles de Santa Cruz 1978
es
publicavan en single les cançons que sortien. Per cert, quan es trobaven gravat
“Número Uno en USA” els va deixà el guitarra Pedro Giménez que seria substituït per Javier Rodríguez. En total Mediterráneo
van gravar sis àlbums i es van desfer l’any 1986, ancara que per el grup
van passar altres músics com Napi Carratalá i Gaspar Montalbano. Despres de
desfer-se alguns dels seus components van crear Slac Jazz, un grup més encarats cap al jazz i que estarien en
actiu fins l’any 1990. A
finals dels anys norata Mediterráneo van reunir-se de nou i van gravar "Ya era
hora" a l’any 2002, en el que van col.laborar pràcticament tots els músics
que havien tocat a Mediterráneo,
però no va tindre continuitat. A la foto el cantant Víctor Carratalá. 
La dita per
concloure el programa d’avui es del cantant i compositor guatemaltec Ricardo
Arjona (Jocotenango, 19 de gener de 1964) que va dir en una de
les seves cançons:
“La mort em va ensenyar que cal viure”
Tanco la barraqueta d’Un Toc de Rock, però us
deixo amb molt bona companyia, la de la xarxa de emissores de la Federació de Ràdios
Locals de Catalunya que emeten el programa, Altafulla Ràdio, Ràdio L’Hospitalet
de l’Infant, Ràdio Cap de Creus, Radio Trinitat Vella i Ona La Torre que seguiran amb tot
vosaltres des de el fons del aparell de ràdio. Tancó per ara Un Toc de Rock,
tornaré al proper programa que ja será l’últim de la temporada. Porteu-se be,
sigueu bons, bones i no feu rés que jo no faria.
Apa! Ens veiem pel
món.
Mario Prades
Enllaç per descarregar el programa (Link to download the radio program)
No hay comentarios:
Publicar un comentario