El Blog de Mario Prades

Posa't en contacte amb mi mitjançant el correo electrònic: tocderock@hotmail.com

martes, 19 de junio de 2012

Un Toc de Rock programa 20-06-2012

Nota del Productor, realitzador i director:
Tots els programes exposats en aquest blog,
Disposen  d'un  enllaç  per descarregar-sels,
sempre situat a peu de pàgina

Per finalitzar la temporada d'Un Toc de Rock, us estic preparant un programa especial que ja us vaig avançar i que tractarà sobre la caça de bruixes que van patir els pioners del rock and roll i que es pot dir que pràcticament va acabar amb l'estil tal com es concebia en aquells primitius inicis. Però això serà la setmana que ve i si els meus càlculs no estan errats, encara ens queden un parell de programes. Avui començarem amb blues i del bo, però tindrem molt més en aquest viatge que junts emprenem per la música del nostre passat, pels nostres records, per la banda sonora de la nostra vida. Jo sóc Mario Prades i començaré dient.

Benvinguts a Un Toc de Rock

Son Seals – Jelly, Jelly 2000

El cantant i guitarrista de color Son Seals va editar l'any 2000 l'àlbum "Lettin 'Go" del que us extrec aquest tema amb què obrim la barraqueta d'Un Toc de Rock per ara. En aquest àlbum i al costat de Son Seals (guitarra i veu), trobem a una banda de luxe, integrada per Scott Healy (teclats), Al Kooper (orgue), Mike Merritt (baix), Mark Pender (trompeta), Dan Rabinovitz (trompeta), Richard Rosenberg (saxo), Jimmy Vivino (guitarra), el seu germà Jerry Vivino (saxo), Fred Walcott (percussió) i James Wormworth (bateria). La producció va estar a càrrec de Jimmy Vivino i el propi Son Seals. Van col.laborar els guitarres Trey Anastasio i Jabo Bihlman, entre altres músics. Frank Seals, conegut com a Son Seals, va ser un gran guitarra i cantant de blues, de color, nord-americà, nascut a Osceola, Arkansas el 13 d'agost de 1942. Va començar a actuar professionalment a l'edat de 13 anys, primer com a bateria amb Robert Nighthawk i després es va passar a la guitarra. Als 16 anys, va començar a tocar en el T-99, un club de la seva ciutat d'alta categoria, acompanyant a Little Walter que es deia que era el seu cunyat. Son Seals va ser englobat dins del "blues de Chicago" encara que el seu espectre musical era realment molt més ampli. Son Seals va morir el 20 de desembre de 2004 a causa de complicacions amb la diabetis que patia des de feia anys i va deixar publicats 10 álbums dins de la seva discografia oficial. La mort s’en va endur una de las grans guitarras i veus del blues.

Debbie Davies – Picture this 1993

Vaig conèixa a la cantant, guitarrista i compositora nord-americana Debbie Davies en un concert gratuït que va realitzar a la plaça del Rei, a Tarragona, fa ja uns quants anys, dins d’una gira per Espanya que va coordinar l’amic Alfons Cito de Welcome Productions i organitzat per l'Ajuntament de la ciutat. Presentava el CD "Picture this" al qual aquesta cançó donava títul i que està plena de blues. Li vaig fer una entrevista en què les traductores van ser les meves nebodes i elles dues es van divertir de valen amb el sa bon humor de Debbie Davies, gairebé tant com aquell dia que els vaig presentar a Linda Gay Lewis a Tàrrega, però això és una altra història. En aquest enregistrament que es va editar en CD l’any 1993, produït per la pròpia Debbie Davies i Edward Chmelwski, va comptar amb Kevin Hayes a la bateria, Karl Savareid al baix, Kevin Zuffi al piano i orgue i una secció de vent, The Miami Horns, comptant amb la col.laboració del gran guitarrista Albert Collins, a més de la guitarra i veu de Debbie Davies. Aquest tema és una composició de la guitarrista i cantant, nascuda el 22 d'agost de 1952 a Los Angeles i que és autora de quatre o cinc de les cançons recollides en el compacte. Debbie Davies ha tocat amb Tommy Shannon i Chris Layton de Double Trouble, Otis Grant, Coco Montoya (amb el que ha gravat un o dos àlbums), J. Geils i Duke Robillar, entre d'altres.

The Louisiana Gator Boys – How blues cant you get 1998

“Com puc obtenir blues?” podría ser una bona pregunta i ens la fan The Louisiana Gator Boys. Dins de la banda sonora del film "Blue Brothers 2000" trobàvem un parell de temes a càrrec d'aquesta formació The Louisiana Gator Boys, una macrobanda de blues que no existeix. Aquest és un d'ells titulat "El blues que es pot aconseguir", però la pregunta és: Qui són The Louisiana Gator Boys? Doncs us ho diré si esteu asseguts. En aquest grup, la Superbanda del Blues, creada per a l'ocasió, es trobaven BB King, Eric Clapton, Jimmie Vaughan, Clarence Clemons, Billy Preston, Grover Washington Jr, SteveWinwood, Paul Shaffer, Charlie Musselwhite, Isaac Hayes, Lou Rawls, Gary US Bonds, Travis Tritt, Koko Taylor, Dr John i Bo Diddley amb la seva inconfusible guitarra quadrada, al costat dels Blues Brothers amb Dan Aykroyd, Joe Moore i John Goodman. Què, banda de luxe, no? Sonant avui a Un Toc de Rock, des de les sintonies de la xarxa de emisores de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya que emeten el programa, Altafulla Ràdio, Ràdio L’Hospitalet de l’Infant, Ràdio Cap de Creus, Radio Trinitat Vella i Ona La Torre, perque disfruteu de valen amb tota aquesta reunió de mestres. Les fotografies son de la pel.lícula.

Stevie Ray Vaughan – Little wing 1985

El genial guitarrista nord-americà Stevie Ray Vaughan va versionar l'any 1985 aquest tema del recordat Jimi Hendrix que aquest va incloure en el seu àlbum de 1967 "Axis: bold as love". El tema, gravat per Stevie Ray Vaughan & Double Trouble, es va incloure en el seu tercer àlbum titulat "Soul to Soul" que va superar el milió de còpies venudes als Estats Units. Aquesta cançó ha estat versionada per nombrosos artistes, entre ells Derek and the Dominos, Sting, John Mayer, Toto, Metallica, Skid Row, The Corrs i Mr Marshall. En aquest disc de Stevie Ray Vaughan, es va incorporar al grup el teclista Reese Wynans que jaes quedaria fins a la mort de Vaughan. El 27 d'agost de 1990, al voltant de la 1:00 AM, un helicòpter que portava a Stevie de nou a Chicago es va estavellar segons després del seu enlairament. Les 5 persones que anaven a bord van morir. Una investigació posterior declararia que es va deure a un error del pilot. El guitarra es trobava realitzant una gira amb el seu amic Eric Clapton que va quedar molt afectat per la seva mort. Stevie Ray Vaughan va néixer el 3 d'octubre de 1954 en l'Hospital Metodista de Dallas, Texas (al costat foto d la seva tomba). Als set anys va tenir la seva primera experiència amb una guitarra clar que es tractava d'una de joguina. El 2003 la revista Rolling Stone va triar a Stevie Ray Vaughan com el 12é Millor Guitarrista de l'Història del Rock.

Johnny Dyer – Shake it! 1995

La cançó obria el CD del mateix títol que el cantant, harmònica i compositor de color Johnny Dyer va publicar l'any 1995 a través del segell americà Black Records Top. Va comptar amb la col.laboració del guitarrista Rick Holmstrom que també va ser el productor. De fet la banda en aquest enregistrament la integren Steve Mugalian (bateria), Tyler Pedersen (baix), Johnny Dyer (veu i harmònica), Rick Holmstrom (guitarra) i Tom Mahon (piano), col.laborant en alguns dels temes Flaco Medina (baix). Es va gravar entre els dies 10 d'agost i l'1 de novembre de 1964, en els Pacific Studios de Los Angeles. Aquest tema va ser una composició del grup al complet. Aquest CD no es va publicar a Espanya tot i que alguns van poder adquirir-lo quan va realitzar una gira pel nostre país l'any 1996. A mi m'el van remetre des de la seva oficina de management al país, la firma barcelonina Welcome Productions del meu amic Alfons Sito. El músic de color Johnny Dyer va néixa l'any 1938 en una plantació de Rolling Fork, Mississippi, la mateixa on va créixa Muddy Waters, criat per la seva àvia. Als 7 anys va trobar una harmònica i allà va néixa la seva afició i amor pel blues. Johnny Dyer va formar la seva primera banda als 16 anys, tocant l'harmònica. La primera vegada que va electrificar el seu instrument va ser durant un concert en un club, a principis de 1950, on va tocar al costat del seu amic Smokey Wilson, però no va publicar el seu primer disc fins al'any 1983, de fet sols ha publicat quatre àlbums, aquest és el tercer. És clar que han posat gravacions seves en diverses compilacions de R & B i ha col.laborat en enregistraments d'altres músics de blues i R & B.

John Mayall – Long gone midnight 1968

Als anys seixanta, al músic britànic John Mayall se'l va considerar el "pare blanc del blues". Un dels millors discos en la seva carrera va ser "Blues From Laurel Canyon", editat l'any 1968 i en el qual es va incloure aquest tema “Enrere va quedar la mitjanit” que us he seleccionat per escoltar a Un Toc de Rock. John Mayall, cantant i guitarra, tot i que toca altres instruments, va néixar a Macclesfield, Cheshire, 29 de novembre de 1933. Al costat de Alexis Korner i Cyril Davies, van ser els introductors del blues de Chicago i els músics nord-americans de R & B a Anglaterra i de retruc a Europa. John Mayall va fundar el seu primer grup, The Powerhouse Four, l’any 1955 i posteriorment la seva banda més popular The Bluesbreakers, una veritable escola de músics, en la què va comptar amb guitarristes de la talla  d'Eric Clapton, Peter Green, Coco Montoya i Mick Taylor. Altres músics destacables que van formar part de The Bluesbreakers van ser Mick Fleetwood, Harvey Mandel, Jack Bruce, Walter Trout, Larry Taylor i John McVie, entre d'altres. A "Blues from Laurel Canyon" el guitarra va ser Mick Taylor que més tard s'incorporaria a The Rolling Stones, però en un o dos temes ancara va tocar Peter Green. Els altres dos músics que configuraven el quartet van ser Colin Allen (bateria i tabla) i Steve Thompson (baix). Totes les cançons del disc van ser escrites per John Mayall que també tocava l'òrgan Hammond en algunes peces i l'àlbum es va gravar entre els dies 26 i 28 d'agost de 1968 als Decca Studios. Es va publicar al novembre del mateix any. Per cert que durant un temps John Mayall no va utilitzar bateries, va ser una de les primeres bandes de R & B modern que no va incloure aquest instrument.

Judy Lindsey – No thaks to you 1992

L'any 1992 la cantant nord-americana Judy Lindsey va realitzar una gira per Espanya. Per promocionar aquest tour es va distribuir entre alguns mitjans de comunicació el CD "Take another look", per tal que coneguéssim una mica de l'obra d'aquesta cantant Judy Lindsey, pràcticament una desconeguda al país. D'aquest àlbum us he extret el tema que sona ara a Un Toc de Rock i que era una composició de John Phillibert. Els productors del disc van ser Charlie McCoy, Johnny Carroll i Mike Borchetta, es va gravar en els estudis Masterlink One, a Nashville i Crystal Clear de Dallas, a Texas. Judy Lindsey ha treballat en algunes ocasions amb el cantant de rock and roll Johnny Carroll, nascut el 23 d'octubre de 1937 a Cleburne, Texas. De fet van formar el duet Judy & Johnny i que jo recordi, van gravar un àlbum junts.
La cantant nord-americana Judy Lindsey

Ringo Starr – Everyone wins 2010

Ringo Starr va ser el Beatle més discret, aquell que sempre semblava estar a l'ombra dels seus companys, però al mateix temps Ringo Starr va ser l'autèntic aglutinador i pacificador del grup despres de la mort de Brian Epstein. La veritat és que la seva importància com a instrumentista mai ha estat reconeguda com es mereix. Ringo era esquerrà i això crea veritables problemes en els bateries, sobretot si tenim en compte que ell es posava la bateria com un dretà, això li va conferir un estil que encara avui és admirat pels professionals de l'instrument. També Ringo Starr va ser el primer a posar la bateria a sobre d'una tarima en les actuacions, cosa que avui és habitual en gairebé tots els grups, però que Richard Henry Parkin Starkey Jr, nascut a Liverpool el 7 de juliol de 1940 i conegut per tots com Ringo Starr, va ser el primer a fer-ho. Aquest tema “Tothom guanya”, us el he extrec de l'àlbum "Y not", el seu quinzè disc d'estudi i que Ringo va publicar a Espanya el 2 de febrer del any 2010 i a l'estranger el 12 de gener. En aquest disc col.labora el que va ser el seu company en els Beatles, Paul McCartney. Ambdós realitzen un duet en el primer single que va ser "Walk with me", una cançó sobre la força de l'amistat, composada per Ringo Starr i Van Dyke Parks. A més a més Paul McCartney toca el baix en "Peace dream". Col.laboren posant veus Joss Stone, Ben Harper i Richard Marx. A més a més han participat músics i compositors com Joe Walsh (Eagles), Benmont Tench (Tom Petty and the Heartbreakers), Dave Stewart (Eurythmics), Glen Ballard i també Van Dyke Parks, entre altres. La veritat és que mentre va ser membre de The Beatles, Ringo casi mai va cantar com a solista, jo ara recordo solsament "El submarí groc", però després va demostrar que va està mal aprofitat. Aquest àlbum va està produït pel propi Ringo Starr. Aquesta any Ringo va treure un nou disco titulat “Ringo 2012” i del que ja hem escoltat alguna cançó.

Eagles – Hotel California 1976

“Hotel California”, cinquè disc de Eagles, és el millor àlbum i també la millor cançó, almenys més populars, en la llarga trajectòria discogràfica de Eagles. L'àlbum es va publicar el 8 de desembre de 1976. És el primer àlbum del grup sense el seu fundador Bernie Leadon i el primer amb Joe Walsh que el va substituir. Des de la seva publicació "Hotel Califòrnia" ha venut més de 16 milions de còpies només als Estats Units, sent el àlbum amb millors vendes de la seva història. Es va mantenir en el número 1 durant vuit setmanes, no consecutives, entre finals de 1976 i principis de 1977. Va incloure dos singles que es van convertir així mateix en número 1 del Billboard, van ser "New Kid in Town", editat el 26 de febrer de 1977 i "Hotel Califòrnia", el 7 demaig de 1977. La lletra d'aquesta cançó ens transporta a un món en decadència i dominat per les drogues i les temptacions i aquest hotel en el qual si entres ja no pots sortir, és una metàfora sobre la Califòrnia dels 70 i el declivi del somni americà. De fet les cançons de l'àlbum s'entrellacen entre elles convertint-lo en una mena d'òpera-rock. la imatge de la caràtula de l'àlbum "Hotel Califòrnia" dels Eagles, és l'Hotel Beverly Hills. la cançó va ser una composició de Don Felder, Glenn Frey i Don Henley que és el cantant a la cançó, mentre que els sols de guitarra són de Joe Walsh i Don Felder. El cinquè membre del grup era Randy Meisner que a més del baix, tocava la guitarra acústica i va fer cors. Quan va deixar a Eagles va ser substituït per Timothy B. Smith (a la foto primer per l'esquerra).

Tony Joe White – The Train I’m on 1972

Ara al programa d'avui d’Un Toc de Rock us porto a aquest gran cantant, extraordinari guitarrista i millor compositor, Tony Joe White. Les seves cançons han estat èxit en veus com Elvis Presley, Glenn Campbell, Ray Charles, Tennessee Ernie Ford, Tina Turner, Aaron Neville, Tom Jones, Brook Benton i tants d'altres, tot i que havent-les gravat ell també, en la seva pròpia versió mai han assolit els primers llocs de les llistes. Tony Joe White va néixa a Oak Grove, Louisiana, el 23 de juliol de 1943. Va crear la seva primera banda l’any 1964, es deien Tony White & His Combo i l'any 1967 va començar a gravar en solitari, comptan amb Billy Swan com a productor. “The train I’m on” donava títol a un LP publicat l’any 1972 i en el qual va comptar amb Tippy Armstrong (guitarra), John Hughey (guitarra steel), Roger Hawkins (batería), David Hood (baix), Barry Beckett (piano, clavinet i- órgan), Ronnie Barron (órgan, piano, vibes i congas) i Charles Chalmers (saxo). Els arrengament de cordes van ser d’Arif Mardin i els vocals de Tom Dowd. Els cors els van fer Charles Chalmers, les germanes Donna Sandy Rhodes, Terry Woodford, George Soulé i Jerry Masters. L'àlbum va estar editat per el segell Warner Brothers i la producció va estar a carrec de Jerry Wexler i Tom Dowd, les gravacions de totes les cançons d'aquest disc de Tony Joe White es van fer als Muscle Shoals Studios, d’Alabama.

Paul Carrack – Behind those Eyes of  blue 1996

Aquest temaDarrere d'aquests ulls blaus” del cantant, teclista i compositor britànic Paul Carrack va ser utilitzat durant un temps com a sintonia de Catalunya Ràdio, si no vaig errat. Paul Carrack va néixa el 22 d'abril de 1951 a Sheffield i va formar part dels grups Ace, Roxy Music, Squeeze i Mike & The Mechanics, però també té una interessant carrera en solitari. Aquest tema es va extreure en single de l'àlbum "Eyes of blue" que va arribar al lloc 65 a Anglaterra, el single va aconseguir la posició 45, l’any 1996. Es va tornar a incloure en el recopilatori "Blue Views" que es va editar l'any 1997. Quan Paul Carrack va abandonar Roxy  Music l’any 1980, va publicar el seu primer àlbum en solitari titulat "Nightbird" que va passar desapercebut. L’any 1981, Glenn Tilbrook el convida a unir-se a Squeeze, substituint el pianista Jools Holland i també com a cantant. Els va deixar l'any 1982. Va treballar com a músic de sessió en enregistraments i gires d'altres artistes, entre ells The Smiths i The Pretenders. L'any 1985 s'uneix a Mike Rutherford de Genesis per a un projecte paral.lel anomenat Mike & The Mechanics, encara que ell i paral.lelament va treballar també amb Roger Waters i el grup Spin 1ne 2wo. Actualment Paul Carrack compagina els seus treballs en solitari amb els Mike & The Mechanics.

Cher, Chryssie Hynde, Neneh Cherry & Eric Clapton – Love can't build a bridge 1999

Crec que Cher té un nou disc al mercat, però el tema que us porto per tancar la barraqueta d'Un Toc de Rock per ara “L’amor no pot construir un pont” no és nou. Es tracta d'una cançó que ja va ser èxit en la interpretació que van realitzar The Judds, mare i filla. És una composició de John Barlow Jarvis, Naomi Judd i Paul Overstreet. Aquest tema de Cher es trobava en l'àlbum recopilatori "The Greatest Hits", publicat el 30 de novembre de 1999 i en aquest tema compta amb les col.laboracions de Neneh Cherry, Chryssie Hynde de The Pretenders i el guitarra Eric Clapton. El single va arribar a la primera posició al Regne Unit, però no es va classificar als Estats Units. La cantant, actriu, compositora i productora Cherilyn Sarkisian Lapierre, coneguda com Cher, va néixa a El Centro, Califòrnia, el 20 de maig de 1946. En els seus inicis i durant els anys 60, va formar parella professional amb el que era llavors el seu marit Sonny Bono, dien-se Sonny & Cher. El matrimoni de Sonny i Cher va durar fins l'any 1975, es van divorciar el 23 de juny i també va ser la seva fi com parella artística. En el seu apartat com a actriu, Cher ha guanyat un Oscar pel seu paper a "Encanteri de Lluna", de 1987. Cher ha venut més de cent milions de discos a tot el món, sent una de les cantants amb més vendes en la història. La veritat és que Cher ha de tenir accions del eu cirurgià plàstic ja que si mireu imatges de la seva època amb Sonny & Cher us adonareu que està completament "restaurada". Sonny Bono va deixar la música per dedicar-se a la política, sent congressista, va morir el 5 de gener de 1998 als 62 anys d'edat.
Cher, Neneh Cherry i Chryssie Hynde
 

La dita per finalitzar Un Toc de Rock per avui és un altra de Leopoldo Abadia (Saragossa, 1933), professor d'economia i escriptor conegut pels seus anàlisis de la crisi econòmica en clau d'humor. Que amb la seva aguda ironia va manifestar:


 “Els pocavergonyes s'han llançat a treballar de debò 
 i ajudats pels estúpids que  els han comprat els seus
  productes, han aconseguit embolicar als ingenus

Conclou per avui Un Toc de Rock, jo foto el camp, però us deixaré amb molt bona companyia, la de la xarxa de emisores de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya que emeten el programa, Altafulla Ràdio, Ràdio L’Hospitalet de l’Infant, Ràdio Cap de Creus, Radio Trinitat Vella i Ona La Torre que seguiran amb tot vosaltres des de el fons del receptor de FM. Tancó per ara Un Toc de Rock, tornaré al proper programa, fins llavor sigueu bons i bones, no feu rés que jo no faria.

Apa! Ens veiem pel món.

Mario Prades

Enllaç per descarregar el programa (Link to download the radio program)

No hay comentarios:

Publicar un comentario