Un Toc de Rock programa 22-05-2012

Nota del Productor, realitzador i director:

Tots els programes exposats en aquest blog,

Disposen   d'un  enllaç  per  descarregar-sels,

sempre situat a peu de pàgina

Obrirem Un Toc de Rock escoltant un grup mític de la música nord-americana, els Canned Heat, però el programa d'avui tindrà molta més música i escoltarem des Herman Düne a Paper Lace, passant per T. Rex, Doobie Brothers, Clifton Chenier que va ser el Rei del Zydeco i també tindrem una bona reunió de pianistes Elton John i Leon Russell que van gravar un disc junts l'any 2010. Aixeco la barraqueta d'Un Toc de Rock i ens posem en marxa, jo sóc Mario Prades.

Benvinguts a Un Toc de Rock

Canned Heat – Fried Hockey Boogie 1968

Els Canned Heat van saber fusionar blues, boogie i country rock oferint molta qualitat. Van ser tot uns innovadors. És clar que el seu estil és difícil d'emular tenint en compte la veu de Bob Hite, conegut com "L'ós", un home amb aspecte impressionant, alt, gruixut i dur, però amb una veueta que fa lucinar i va ser el detall que va caracteritzar a Canned Heat. Escolteu-lo al programa i ho comprobareu. El grup que es va formar a Los Angeles l’any 1965, el lideraven Alan "Blind Owl" Wilson conegut com Mussol Cec (guitarra, harmònica i veus) i Bob Hite "The Bear" (veus i harmònica), al costat de Henry Vestine al que li deien Girasol, ex membre dels The Mothers of Invention de Frank Zappa que s'encarregava de la guitarra. Larry Taylor "El Tau" que havia estat baixista de The Monkees i va començar treballant en l'estudi per acabar unint-se al grup, al costat del bateria Frank Cook que posteriorment va ser substituït pel mexicà  Adolfo "Fito" de la Parra. La Parca ha passat la seva dalla per la banda. Alan Wilson va morir d'una sobredosi de droga en un "aparent suïcidi" al setembre de 1970. Bob Hite va morir d'un atac al cor a l'abril de 1981. Algun temps després ens va deixar Henry Vestine, l'any 1997 i Richard Hite que s'havia incorporat posteriorment, va ser l’any 2001. “Going up the country” al costat de "On the Road Again", són els temes més populars de la seva carrera aquí al pais, però jo ara I per obrir Un Toc de Rock us porto “Fried Hockey Boogie”, una llarga i bona cançó que tancava el disc “Boogie With Canned Heat” que Canned Heat van publicar el 21 de gener de l’any 1968 mitjansan el segell Liberty Records, si bé es va gravar entre els mesos d’octubre i novembre de 1997. L’àlbum va ser reeditat en versió CD l’any 2005 amb sis cançons més com Bonus Track. En total Canned Heat ha tret 29 àlbums, l’últim l’any passat, a part de 9 recopilatoris de grans èxits, però ara sols queda Larry Taylor de la formació original i que curiosament es l’autor d’aquesta cançó.

NRBQ – A little bit of bad 1994

A finals dels seixanta el grup New Rhythm and Blues Quartet, coneguts simplement com NRBQ, van realitzar una de les millors versions existens del “C'mon everybody” de Eddie Cochran i que aquí al país es va publicar en single l’any 1969, de fet es l’únic single que va sonar a Espanya d’aquest bon grup americà de R & B. Es va incloure en el seu primer LP titulat com el grup "NRBQ", de l'any 1969. La vam escoltar fa pocs programes i ara arriva el moment de tornar a escoltar als NRBQ. La cançó que sona avui es va incloure al seu álbum “Message for the Mess Age” que es va publicar ja a l’any 1994. De fet el grup NRBQ te una discografia que tira d’esquena, tenen gravats fins el moment 30 álbums, es clar que al país avui en dia ni s’els recorda. La banda es va crear l’any 1967 i inicialment estava integrada pel pianista Terry Adams, al baix Joey Spampinato, el guitarrista Al Anderson i Tom Ardolino a la bateria. Tot i que segueixen en actiu i gravant discos, amb una discografia voluminosa que impressiona per la quantitat de discos gravats, de la formació original només queda Terry Adams. El grup va realitzar una gran versió del tema de la sèrie Los Simpson, encara que no consta oficialment com a cançó de la sèrie de televisió. Un dia d'aquests us la posaré. Els NRBQ van celebrar el seu 35 aniversari amb un concert celebrat al Calvin Theater de Northampton, Massachusetts.

The Fabulous Thunderbirds – I believe I’m in love 1981/1998

Aquesta cançó es trobava en el doble CD recopilatori "Collection", publicat l’any 1998 per el grup The Fabulous Thunderbirds, aquesta bona banda de blues que escoltem ara a Un Toc de Rock, es va crear el 1974 a la ciutat d'Austin, Texas. La peçá es va incloure en un principi al LP “Butt Rockin'” ´gravat a Texas i que es va editar l’any 1981, comtan amb la col.laboració de Johnny Guitar Watson i en el que la majorie de cançons van estar composades per Kim Wilson. Inicialment el grup The Fabulous Thunderbirds eren Kim Wilson harmònica i veu, Jimmie Vaughan a la guitarra, Keith Ferguson amb el baix i Mike Buck a la bateria. Van tenir una infinitat de canvis i per The Fabulous Thunderbirds van passar més de 15 bons músics, entre ells l'extraordinari guitarrista Stevie Ray Vaughan (03-10-1954 – 27-08-1990) que era germà de Jimmie. L'última formació estable van ser Kim Wilson, Johnny Moeller, Mike Keller, Randy Bermudes i Jay Moeller. Aquest doble CD també incluïa el tema "Diddy Wah Diddy" que va ser un dels èxits de Bo Diddley, l’home de la guitarra quadrada i estava composta per Willie Dixon i Elles McDaniel, l'any 1956.

Elton John & Leon Russell – Monkey suit 2010

El 19 d'octubre del 2010 es va publicar als Estats Units l'àlbum "The Union", mentre que a Europa es va editar el 25 del mateix mes i que van gravar conjuntament dos dels grans pianistes de rock de la història Elton John i Leon Russell. Va debutar directament en el tercer lloc en les llistes del Billboard, sent Disc de Platí a Anglaterra i Disc d'Or a Estats Units i també a Canadà. Compta amb les col.laboracions de Booker T Jones tocant el seu òrgan Hammond B-3, al costat de Neil Young, Robert Randolph i Brian Wilson. L'àlbum va estar dedicat al teclista Guy Babylon que va morir un any abans del seu llançament. La cançó que escoltem ara és una composició del propi Elton John i Bernie Taupin que va ser col.laborador habitual seu en els 70. Els músics que configuraven la banda d'acompanyament van ser Elton John (piano i veu), Leon Russell (piano i  veu), Jim Keltner (bateria i percussió), Jay Bellerose (bateria i percussió), Debra Dobkin (beaded gourd), Dennis Crouch (contrabaix), Don Was, Davey Faragher i Lambert (baixos),  Marc Ribot i T. Bone Burnett (guitarres), Russ Pahl (guitarra steel), Keefus Ciancia i Martin Grebb (teclats) i Jason Wormer (dolçaina). El britànic Sir Elton Hercules John, de veritable nom Reginald  Kenneth Dwight, va néixa el 25 de març de 1947, mentre que Claude Russell Bridges, veritable nom del cantant, compositor, pianista i guitarra Leon Russell, ho va fer el 2 d'abril de 1942 a Lawton, Oklahoma. Leon Russell ha tocat amb J.J. Cale, Gary Lewis, George Harrison, Delaney Bramlett, Ringo Starr, Doris Day, The Band, Elton John, Ray Charles, Eric Clapton, The Byrds, The Beach Boys, The Ventures, Willie Nelson, Badfinger, Tijuana Brass, Frank Sinatra, Bob Dylan, Glen Campbell i The Rolling Stones. De fet no es la primera vegada que tots dos graven un disc junts, a sota teniu la cuberta d'un gravat en directe l'any 1970.

Paper Lace – The night Chicago died 1974

Els Paper Lace van ser una banda creada a Nottingham, Anglaterra, liderada pel cantant i bateria Philip Wright (9 d'abril de 1946), al costat de Dave Manders (4 d'agost de 1947) a la guitarra i cantant, Michael Vaughn (27 de juliol de 1950) com a guitarra i el baixista Jonathan Arendt que va néixa el 13 d'agost de 1949 a Tokyo, Japó. La veritat es que no se perqué, però a Espanya en aquells anys es deia que eren nord-americans i no era així. Paper Lace van gravar només 3 discos grans i aquesta cançó que probablement és la més emblemàtica de tota la seva carrera i que va arribar al primer lloc de les llistes americanes i angleses, es trobava en el segon que es va titular "And Other Bits Of Material" i es va editar al juny de 1974. Va ser composada per Peter Callander i Mitch Murray. El single que va ser disc de Platí, va estar publicat el 15 de juny del mateix any, va puxar al lloc 3 del Billboard i el segon al Canadà, mentre que a Anglaterra va ser número U de les llistes. La portada del single a Espanya va ser lleugerament canviada sobre l'edició anglesa, sobretot en el color pla que aquí va ser negre. Paper Lace funcionaren des de principis a mitjans de la dècada dels 70. Molts anys més tard i en format CD es va publicar un doble treball amb els seus èxits i caras B dels singles. La cançó ens parla de la massacre del Dia de Sant Valentí que es va produir l'any 1929 a Chicago, d'Al Capone i de la màfia.

The Doobie Brothers – Long train running 1973

Formada l’any 1970 per Johnston, John Hartman, el baixista Greg Murph, que després va ser substituït per Dave Shogren, Trian Porter i el percussionista Mike Hossack tots ells de Califòrnia, The Doobie Brothers són un dels grups mítics i avui el seu record va lligat a dos o tres temes, tot i que eren una banda de gran qualitat i llarga trajectòria artística que van fusionar rock amb tocs de gospel, una mica de funky i instruments de vent. El 1973 The Doobie Brothers van publicar el LP "The Captain and Me" que contenia la peça que escoltem ara i que a Espanya va ser versionada i molt bé, per el grup La Unión que la van titular "Sin amor". Un altre dels recordats temes de The Doobie Brothers va ser "Listen to the music". Al 1974 s’els va unir el guitarra Jeff Baxter i l’any 1975, Johnston va abandonar el grup i el seu lloc va ser ocupat pel teclista Michael McDonald que va variar la música de The Doobie Brothers més cap al funky-soul. L’any 1978 van conseguir 4 Grammy i van tornar a haveri cambias a la formació. The Doobie Brothers es van desfer l'any 1982 si bé van tornar anys més tard.

T. Rex – Get in on (Bang a gong) 1971

Arriba a Un Toc de Rock aquest bon grup, estandart del glam-rock. El seu nom original era Tyrannosaurus Rex, però es va anar abreujant fins quedar-se en T. Rex. Era la banda del malograt Marc Bolan, fundador del grup l’any 1967. El seu nom real era Marc Feld i va néixa a Londres, el 30 de setembre de 1947, va morir a la capital britànica en un accident de trànsit el 16 de setembre de 1977, sense haver arribat a complir els 30 anys. Amb la seva mort va desapareixa una de les grans figures del glam-rock. Quan van començar feien una mena de pop-folk, si bé més tard van cambiar cap el glam-rock. Dues cançons marquen la carrera dels T-Rex, aquesta que escoltem ara i “Hot love”, les dues publicades l’any 1971. La banda va ser fundada l'any 1967 i va tocar només una vegada com a quintet al The Roundhouse abans de separar-se. Posteriorment va tornar a posar-se en marxa ja com a duet amb Marc Bolan i Steve Peregrin Took, amb aquet format T-Rex va editar tres àlbums, tots ells produïts per Tony Visconti, es clar que després de la mort de Marc Bolan començarien a aparèixa discos inèdits amb cançons rebutjades de les seves dues etapes musicals. Aquesta cançó es va incloure al LP “Electric Warrior” que va ser publicat el 24 de setembre de 1971 i el single va pujar al lloc 10 a les llistes del Billboard. El llarga durada va ser número 1 a Anglaterra i quan es va reeditar en versió CD van incloure com Bonus Track el tema “Hot love”.

Herman Düne – Bristol 2006

El que està considerat millor treball del duet francès de indie-pop Herman Düne és "Giant" què es va publicar l’any 2006 i es posiblement el seu disc més poppi, d’ell us he extret aquesta cançó que escoltem ara a Un Toc de Rock. Herman Düne són una banda-duet que es van crear l’any 1999 i són David-Ivar Herman Düne (líder, guitarra i cantant) i Neman Herman Düne a la bateria i cors que va substituí al bateria original, Omé, l'any 2001, un altre dels components del grup que va començar com a trio i que ja no està amb ells és André. Herman Düne han actuat en diverses ocasions al festival de Benicàssim, una d'elles el 20 de juliol de 2007. Son un dels grups importants dins del panorama indie actual. Per cert que en algunes fonts d'internet s'afirma que Herman Düne són un grup suec, però no és cert, són francesos, tot i que els pares de David-Ivar eren suecs. La veritat és que poc us puc dir d'ells ja que són una de les bandes que és troba molt propera a l'estil del meu fill petit  Jordi i ara no el tinc per aquí per consultar-li. Ha editat en total 10 àlbums i un parell d’EP’s, a part d’uns quans singles.

El duet frances Herman Düne

Black Hills Country Band – I fell in love again last night 2000

Des del àlbum recopilatori "Some of the best" del grup Black Hills Country Band, us extrec tot un "Peaso cansión" per gaudir junts en la sintonia d'Un Toc de Rock, des Altafulla Ràdio, Ràdio L'Hospitalet de l'Infant, Ràdio Cap de Creus, Ràdio Trinitat Vella, Ona La Torre i la xarxa d'emisores de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya. Tot i tractar-se d'un disc de grans èxits, aquest va ser un dels temes inèdits que es van incloure en el treball. Curiosament aquesta bona banda de country creada a finals dels anys vuitanta, no és nord-americana, La Banda dels Turons Negres són un grup belga creat i liderat per François Goossens. Van començar sent solsament The Black Hills i treballen de fet des de l’any 1967. A partir de 1982 passen a ser una orquestra de ball en linia i el 1988 es van reconvertir ja com Black Hills Country Band. Han tret fins al moment dotze o tretze CD’s. De fet ells són una banda de directe i treballen molt pels Països Baixos, França i Alemanya. La banda la integren actualment Marleen Cools, Lindsy Schoofs, Paul de Krijger, Jan Daams i François Goossens, encara que han tingut altres col.laboradors, entre ells Ad van Hoof, Leo Dauwen i Miriam Dumortier.

The Black Hills Country Band

Clifton Chenier – Easy easy baby 1993

Aquesta cançó del mestre del zydeco Clifton Chenier us l'he tret del seu recopilatori "Zydeco Dynamite, The Anthology", un doble CD publicat l'any 1993 i que recull 40 de les seves millors cançons. Clifton Chenier va ser un acordionista, cantant i harmònica nord-americà nascut a Opelousas, Louisiana, el 25 de juny de 1925 i que va morir a Lafayette un 12 de desembre de 1987. Clifton Chenier actuava en bars de la seva zona i no va ser fins a principis dels anys 50 que va obtenir el reconeixement popular, quan va gravar una sèrie de discos amb el productor Jay Miller, entre ells destaca "Clifton Blues", el seu primer àlbum que es va publicar l'any 1954 i al seu costat tocava seu cosí Morris Chenier que era guitarrista. Clifton Chenier va introduir un canvi important en la tradició musical del cajún i zydeco, substituint l'acordió diatònic simple de botons alemany, de quatre claus en do, per l'acordió cromàtic a piano modern. Per tot això va ser considerat el Rei del Zydeco. Curiosament i malgrat això la seva discografia oficial, tot i que té un munt de discos gravats, no és excessivament abundant, això si, les seves cançons apareixen en gairebé tots els recopilatoris de zydeco.

Charlie Musselwhite – Good times 2010

L'any 2010 el gran músic de blues i mestre de l'harmònica Charlie Musselwhite que també canta i toca la guitarra a més de compondre, va editar el seu últim àlbum fins ara, "The Well", publicat pel segell Alligator Records, del qual us he extret aquest tema que escoltem ara a Un Toc de Rock. Charles Douglas Musselwhite va néixa a Kosciusko, Mississippi, el 31 de gener de 1944, cantant i harmònica, és una llegenda viva del gènere, tot i ser blanc i en els anys 60 va formar part de la banda de Mike Bloomfield i Paul Butterfield i es diu que va ser la inspiració de Dan Aykroyd per al seu personatge dins de The Blue Brothers. De fet i dins del film "Blue Brothers 2000", ell forma part del grup fictici de superestrelles anomenat en la pel.lícula The Louisiana Gator Boys. A "The well" l'acompanyen Mike Phillips (baix), June Core (bateria) i Matt Stubbs (guitarra). En total Charlie Musselwhite té al mercat més de trenta discos, des que l'any 1967 tragués el seu primer treball, el LP “Stand Back! Here Comes Charley Musselwhite's Southside Band”.

Charlie Musselwhite

Eric Clapton – Tears in heaven 1992

Algú em va preguntar ja fa temps, no se si com a pregunta trampa o no ja que donava una dada errada Quin guitarrista havia perdut un fill de 5 anys en un gratacels? Bé la resposta és òbvia, si tenim en compte que el nen no tenia 5 anys, quan va caure des del pis 53, comptava quatre anys d'edat. Es tracta d'Eric Clapton. El 20 de març de 1991, el seu fill Conor amb quatre anys d'edat, va morir en caure d'un gratacels de Nova York, on estava amb la seva mare. El dolor per la mort del seu fill de forma tan tràgica, el reflexteix Eric Clapton en el tema que escoltem avui a Un Toc de Rock, "Tears in Heaven", que va escriure 9 mesos després junt amb Will Jennings. La cançó apareix primer a la banda sonora de la pel.lícula "Rush" i després en el seu àlbum de 1992 "Unplugged", pel qual va rebre sis Grammy l’any 1993, entre ells el de Millor àlbum de l'any i Millor cançó de rock de l'any. "Llàgrimes al cel" va arribar al segon lloc del Billboard en les llistes de l'any i es va mantenir tres setmanes en el primer lloc de les llistes setmanals. Ocupa la posició 353 de les 500 millors cançons de tots els temps segons la revista Rolling Stone. Començar la dècada dels 90 va ser tràgic per Clapton ja que el 27 d'agost de 1990, el seu company Stevie Ray Vaughan, amb el que estava de gira i dos dels seus tècnics de la maieixa gira van morir en un accident d'helicòpter i allò va afectar a Eric Clapton (Ripley, Surrey, Anglaterra, 30 de març de 1945), després arribaria la mort del seu fill. La veritat és que jo crec que un pare no ha de sobreviure a un fill, tot i que la vida sempre segueix, però resulta molt dur.

Solomon Burke – You’re the one

Avui acabarem Un Toc de Rock escoltan a Solomon Burke. Coetani del mite del soul Otis Redding, anys després de la seva mort en accident d'aviació, Solomon Burke va ser designat com el seu successor, el nou Rei del Soul. Solomon Burke va néixa el 21 de març de 1940 a Filadèlfia, Pennsilvània. Va estar en actiu fins que va morir el 10 d'octubre del 2010, mort ocorreguda a l'Aeroport d'Amsterdam, quan va aterrar el seu avió provinent de Los Àngeles. Havia de fer un concert a la capital holandesa i les entrades estaven totes esgotades des de feia setmanes. Solomon Burke va començar a gravar al 1962 i l'any 2010 va publicar el seu últim disc "Hold on tight". Burke va ser pare de 21 fills (14 filles i 7 fills), va tenir 90 néts i 19 besnéts. Alguns dels seus fills i néts es dediquen professionalment a la indústria musical, encara que cap ha aconseguit el seu prestigi. L’any 1964 va escriure i va gravar "Everybody Needs Somebody To Love" que immortalitzarian The Blue Brothers. Figura imponent, amb més de 200 quilos de pes i sempre amb vistosos vestits de fantasia són el seu senyal d'identitat, junt amb la seva forma personal de sentir el soul. A causa de la seva edat i el seu sobrepès, els darrers anys Solomon Burke sempre actuava assegut. La seva discografia es bestial, només en recopilatoris Solomon Burke té publicats 23 àlbums i 38 d’estudi. Aquesta peça us la trec d’un grans èxits.

La dita per tancar Un Toc de Rock per avui es de Noël Coward (16 de decembre de 1899- 26 de març de 1973) Actor, dramaturg i compositó angles que va dir:

  

“Els diners no ens proporcionan amics, fa que 

obtinguem enemics de millor qualitat”

Tanco la barraqueta d’Un Toc de Rock per avui,  foto el  camp i toco el dos, però ens veurem en el proper programa. Des de la xarxa de les emisores de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya que emeten el programa, Altafulla Ràdio, Ràdio L’Hospitalet de l’Infant, Ràdio Cap de Creus, Ràdio Trinitat Vella i Ona La Torre, adeu, que sigeu bons i bones i no feu res que jo no farie.

Apa! Ens veiem pel món.

Mario Prades

Enllaç per descarregar el programa

Link to download the radio program