Un Toc de Rock programa 23-05-2012

Nota del Productor, realitzador i director:

Tots els programes exposats en aquest blog,

Disposen  d'un  enllaç per  descarregar-sels,

sempre situat a peu de pàgina

Avui us he preparat un programa curiós, obrirem amb el Rei del Glam Espanyol, escoltarem a un clàssic dels 60 Tony Ronald, fusió de flamenc i blues amb Raimundo Amador, la "María Coraje" de Víctor Manuel, el britànic Sting ens cantarà en castellà una cançó dedicada a les Mares de la Plaça de Maig, sonaran els Kerouacs, Navajita Platea, La Trampa, Barrabás i alguns més. Sense més preàmbuls obrim la barraqueta d'Un Toc de Rock, des de la xarxa d'emissores de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya, Altafulla Ràdio, Ràdio L’Hospitalet de l’Infant, Ràdio Cap de Creus, Ràdio Trinitat Vella i Ona La Torre.

Benvinguts a Un Toc de Rock

Tina Casal – Embrujada 1983

La cançó “Embrujada” que es va editar en versions single i maxi single, es trobava al segon àlbum de Tino Casal titulat “Etiqueta Negra”, publicat l’any 1983 i va ser un dels seus gran hits, junt a “Eloise”. Aquest àlbum on es recullia la peça, va ser reeditat en CD l’any 2003, junt a “Neocasal” i “Hielo Rojo”, la resta de la seva discografia es va reeeditar l'any 2011. L’asturià Tino Casal, el Rei del Glam espanyol, va començà als 14 anys com a cantant amb el grup Los Zafiros Negros (a la foto) per incorporar més tard a Los Archiduques, va ser l'any 1967 i amb ell com a cantant que van gravar el seu millor disc "Lamento de gaitas", una versió del duet Paul & Barry Ryan, era el “I love how you love me”. Aquest single de Los Archiduques es un incunable buscadíssim pels col.leccionistes i que a El Temps Passa ja us hem punxat. Després d'un parell d'anys amb Los Archiduques, Tino Casal va marxar a Londres per dedicar-se a la pintura i ja a finals dels setanta va començar en solitari. José Celestino Casal Álvarez, conegut com Tino Casal, va néixa a Tudela Veguín, Oviedo, l'11 de febrer de 1950 i va morir a Madrid un 22 de setembre de 1991. Es va parlar de que tenia la SIDA, però era una malaltia degenerativa dels ossos, una necrosis, per aixó, els darres anys Tino Casal sempre anaba amb un bastó i en els seus concerts actuaba sentat a una trona. Quan semblava que s'estava recuperant va morir a un accident de tràfic, quan el conductor de l'Opel Corsa 1.3 SR color blanc matrícula M-9642-FT va xocar contra un fanal de la M-500, a 400 metres del pont dels Francesos, direcció sud a la M-30, prop del barri madrileny d'Aravaca per excés de velocitat, sent Tino Casal que anava al seient del copilot, l'única víctima mortal. Vaig tenir l'oportunitat de conèixa a Tino Casal i puc dir-vos que era una persona senzilla i sense cap ínfula de grandesa ni prepotència. Aquí al blog us he posat una foto d'un concert on el veureu assegut enmig del fum que omplia l'escenari, per cert que el baixista, del qual no recordo el nom, després va tocar amb Miguel Ríos. També us poso una foto meva amb Tino Casal.

Tony Ronald – Cherokee people (Indian reservation) 1996

Tony Ronald va fer aquesta bona versió de la cançó escrita en els anys 50 i de la qual es diu va gravar un indi cherokee del qual no tinc constància, però el triomf li va arribar a la cançó quan la va gravar l'any 1968 el britànic Don Fardon i el 1971 va triomfar a nivell mundial en la interpretació del grup nord-americà Paul Revere & The Raiders. Tony Ronald la va incloure en un CD editat l’any 1996 i titulat "Síntesis vol. 2" que s'obria amb el "Indian reservation". L'holandès Tony Ronald va gravar en solitari, va crear el Kroner’s Dúo amb el basc José Luis Bolívar, més tard Tony & Charlie i finalment es va llençar ja definitivament en solitario, si bé abans va crear Tony Ronald y sus Kroner's i pels Kroner's van passar gent de la talla de Max Sunyer, José Mas "Kitflus", Francis Rabassa, Jordi Colomer, Primitivo Sancho, Àngel Riba, Frank Mercader, Santi Picó i altres. Hi ha dues etapes molt diferenciades en la carrera de Tony Ronald i que no puc deixar d'esmentar. L'abans i el després de "Help", és a dir els seixanta i tota la l'etapa posterior. Jo em quedo amb la primera perquè crec de tot cor que a partir del "Help", amb tot i les seves xifres de vendes, les horterades han estat contínues. Al blog os poso una foto de Tony Ronald fen el soldat. Per cert, Tony va gravar un single en català amb les cançons "Estem vivint" i "Cada dia". També va gravar nadales. El seu veritable nom és Siegfried Andre Den Boer Kramer, va néixa a Holanda l’any 1941, però és va vindre cap a Catalunya i va triomfar a Espanya. Des de fa décades viu a Castelldefels, per la zona de la Pava. Per cert que Tony Ronald va ser, junt a Georgie Dann, els primers que van portar Go-Go's ballant al escenari.

Barrabás – Woman 1971

Ara escoltarem una gran banda, son els espanyols Barrabas, un dels grans grups nacionals que van ser poc valorades al país, malgrat la seva gran qualitat i la seva longeva vida professional. Aquesta cançó estaba inclòsa en el seu primer álbum, amb la producció de Fernando Arbex que havia estat el creador de la banda quan es van desfer els Brincos, sumant músics de Alacrán i altres professionals de la música espanyola. Van començar l'any 1971 i encara segueixen en actiu. Barrabás van ser uns avançats al seu temps, interpretaven els seus temes en anglès i fusionaven rock amb funky i tocs llatins, en la línia de Osibisa, Santana, El Chicano, Titanic, Mandrill i durant una temporada els britànics Climax Blues Band. Un dels seus majors èxits, va ser "Woman", que va arribar a col.locar-se en les llistes d'èxits d'Amèrica del Nord, Europa i Amèrica Llatina, arribant a número 1 al Canadà. Fernando Arbex (a la foto amb Micky) només va tocar la bateria en la gravació del primer disc "Barrabas Música caliente", però mai va tocar en directe amb el grup Barrabàs, sent el bateria titular des dels seus començaments, José María Moll que posteriorment es convertiria en el seu líder i és l'únic músic que ha tocat en les seves tres etapes. En aquest enregistrament el cantant va ser Iñaky Egaña que havia militat a Los Buenos i actualment en Los Mitos. Va ser substituït per José Luis Tejada, encara que Iñaky va tornar en 1983. En aquest primer disc "Barrabas Música caliente", editat per RCA, també es trobava "Wild safari", un altre èxit internacional que els hi va obrir el mercat francès. En el seu segon disc "Deja suelto a Barrabas" trobàvem la cançó "Hi-jack" que va ser versionat per Herbie Mann i en la versió original per els Barrabas va arribar a número 1 del Billboard, en les llistes de música negra. No estic segur, peró crec qu en aquesta gravació el cantant era José Luis Tejada que havía sigut component de Los No, però al meteix temps tinc duptes perque ara diria que era Iñaki Egaña.

Raimundo Amador – Pasa la vida 1998

Des de l’àlbum “Noches de Flamenco y Blues” que Raimundo Amador va publicar l’any 1998 i que es va gravar en directe, us porto aquest tema, un dels més importants de la seva carrera, quan formava part del duet Pata Negra creat al costat del seu germà Rafael. En aquest enregistrament compta amb la veu de Charo Manzano (tots dos a la foto). La cançó originalment es va incloure en el LP "Blues de la Frontera", editat l'any 1987 pel duet Pata Negra i va ser composada pels dos germans Amador. Raimundo Amador Fernández va néixa el 26 de maig de 1959 en el barri de Las Tres Mil Viviendas, a Sevilla. Aquest extraordinari guitarrista que va saber fusionar el flamenc i el blues, amb només 12 anys, recorria els carrers de Sevilla tocant la guitarra a canvi d'un entrepà o d'unes monedes. Amb Kiko Veneno i el seu germà Rafael Amador crearien l'any 1977 el grup Veneno que es reconvertiria en Pata Negra quan Kiko Veneno es va llançar en solitari. Desavinences entre els dos germans i drogues pel mig, van provocar la seva separació i que Raimundo es llancés en solitari costat de la seva guitarra, a la qual anomena Gerundina i va dedicar-li el seu primer disc en solitari publicat el 1995, mentre que Rafael va seguir amb Pata Negra. L'octubre de 1998 Raimundo Amador grava en directe “Noches de Flamenco y Blues”, on va recuperar aquesta cançó que escoltem ara a Un Toc de Rock, comptant amb bons col.laboradors, entre ells Remedios Amaya, Kiko Veneno, Charo Manzano que intervé en aquest tema, BB King i Juan Perro.

 

Navajita Plateá – Noches de Bohemia 2003

És possiblement la cançó més coneguda en la carrera del duet Navajita Plateá que es van crear a Jerez de la Frontera. Navajita Plateá està integrat per Ildefonso de los Reyes (Jerez, 1969) i Francisco Carrasco Soto (Jerez, 1976). El tema que escoltem ara a Un Toc de Rock, estava inclòs en el CD "En Família" que Navajita Plateá van publicar l’any 2003 i en el que al meu parer s'incloïa la millor cançó del duet, una peça titulada "Frio sin tí" i que escoltarem un altre dia, paraula, de fet ja la tinc preparada. Amb Navajita Platea em va passar una cosa curiosa. Era un grup que excepte la cançó "Noches de bohémia" no m'havia interessat mai, la veritat és que a mi la música amb gust a sud no em diu massa i ha de tenir molta qualitat instrumental per cridar la meva atenció. Però vaig descobrir "Frio sin tí" de  Navajita Platea en un CD recopilatori que va editar Virgin al 97 o potser seria el 98 i on nomes hi havien tres o quatre peces nacionals, totes les altres eran extrangeres i des del primer moment em va conquistar. Per aixó us deia que l’escoltarem.

La Trampa – Volver a casa 1990

Aquest tercet en la línia de grups com La Guardia o 091, van tenir el seu moment de glòria gràcies sobretot a aquest tema que donava títol al seu segon treball i que va arribar a vendre gairebé cent mil còpies. Una bella cançó que sona a Un Toc de Rock, a la sintonia d'Altafulla Ràdio, Ràdio L'Hospilatet de l'Infant, Ràdio Cap de Creus, Ràdio Trinitat Vella i Ona La Torre. La Trampa eren Pablo Perea, Santos Luna i Jesús Martín i la producció d'aquest disc va estar a càrrec de Steve Taylor que col.labora en els teclats, es va gravar als Estudis STP-Madrid. També hi col.laboren Enrique Ariza a la guitarra acústica i Vicky Larraz (ex-Olé, Olé) als cors. Va ser publicat per Zafiro l’any 1990. La Trampa encara va editar un parell de discos mes i es van desfer. Pablo Perea, el líder de la banda va néixa l'1 de maig de 1968. Va començar en un grup de heavy anomenat Criba. L'any 1988 es posa en marxa La Trampa que es va desfer quan una discogràfica va instar a Pablo Perea a començar en solitari, cosa que va succeir l'any 1996. Ell també ha compost per a gent com La Guàrdia, Amistades Peligrosas, El Norte, Tennesse, Los Inhumanos, El Pulpo, The Refrescos, Cómplices, Seguridad Social, etc. Fa un parell d'anys Pablo ha tornat a posar en marxa La Trampa, el grup que mai havia d'haver desfet i és que les discogràfiques només lluiten per una cosa i no és el bé de la música, només es barallen per diners, com qualsevol empresa particular, per tant no els hi retraiem, si escau critico als artistes que es deixen cegar i cauen en “la Trampa” de la seva pròpia ambició. La Trampa van tornar als escenarios i van gravar un nou disc titulat “Laberinto”.

Kerouacs – Si pudiera explicarte 1971

Kerouacs es van donar a conèixa versionant al castellà "L’illa de Wight", una cançó del francès Michel Delpech que va composar pensan en el Festival de l’illa anglesa. Kerouacs van ser descoberts pel productor Alain Milhaud que es va encarregar de la producció dels seus dos singles. Aquest tema que us porto avui a Un Toc de Rock es trobava en el segon disc dels Kerouacs, com a cara B, editat per Poplandia, subsegell de RCA, l'any 1971. A la cara A es trovaba una versió del "Song of a Thousand voices" del guitarrista i compositor Les Fearless Fradkin. “Si pudiera explicarte” es una bona cançó composada per ells i que en serveig per recordar aquesta bona banda d’efímera vida profesional al Un Toc de Rock d’avui. Poc us puc dir del grup Kerouacs, llevat que no tenen res a veure amb l'escriptor nord-americà Jack Kerouac, com he llegit en alguns llocs d'internet. Que jo sàpiga l'escriptor estendard del moviment hippy i els films de carretera, els "road movies", mai va cantar, almenys en un disc, a la dutxa no ho sé. Bé i un altre cosa que puc dir-vos és que el guitarra de Kerouacs era J. Seijas i que el cantant semblava estranger, crec que frances.

Sergio Makaroff – Tranqui, tronqui 1996

El cantautor argentí Sergio Makaroff va arribar un bon dia des de la seva Argentina natal i després de col.laborar amb Tequila, va acabar a principis dels 80 recalant a Barcelona. El seu millor àlbum és indiscutiblement "Un hombre feo" que va publicar l’any 1996 i del qual us extraiem aquest tema carregat de bon humor en el qual Sergio Makaroff ens narra les vicissituds d'un ciclista de la Ciutat Comtal a qui un yonki li roba la bici a la plaça Reial. És clar que "la moraleja" és que si tens bons amics, sempre acabes dient allò de que "No hi ha mal que per bé no valgui". Sergio Makaroff va néixa a Buenos Aires el 7 de desembre de 1951. Als 14 anys era el disc-jockey a les festes de l'escola i posteriorment i amb el seu germà Eduardo van crear el duo Los Hermanos Makaroff (son els dos de la foto), les primeres actuacions van ser com a teloners del Sui Generis, la banda de Charly García i Nito Mestre, un dels millors grups del rock argentí i als que no hem de confondre amb la banda del mateix nom que van sorgir en l'Espanya dels 90. Eduardo forma part actualment del grup Gotan Project. Sergio Makaroff també es dedica a la composició i ha fet cançons per a Andrés Calamaro, Los Rodríguez, Azucar Moreno o Manolo Tena. També és periodista, treballa com a redactor de la revista Efe Eme des dels inicis d'aquesta i participa en programes de ràdio. Aquest CD ha estat ampliat fa uns mesos i s'ha tornat a publicar amb quatre temes més com Bonus track, si entreu a la pàgina web de Sergio Makaroff us permet descarregar gratuïtament els quatre temes, tres nous i una versió d'aquesta cançó en acústic i amb algunes frases de la lletra canviats.

Víctor Manuel – María Coraje 1970

Crec que mai dues paraulas com a nom van definir millor a una dona com la protagonista d'aquest tema que ens porta a Un Toc de Rock l'asturià Víctor Manuel i que és una de les més representatives i carismàtiques d'aquest cantautor. Es va incloure a l'àlbum “Quiero abrazarte tanto” que va publicar l'any 1970. Víctor Manuel San José Sánchez (Mieres del Camí, 7 de juliol de 1947) és un cantautor, productor i fervent comunista, considerat amb la seva dona Ana Belén com un dels artistes emblemàtics de la Transició Espanyola. És clar que en el seu segon o tercer single, editat l’any 1966 per el segell Belter, va incloure el tema "Un Gran Hombre" i sabeu qui era aquest gran home a qui lloava tan ferventment en aquesta cançó, ni més ni menys que Francisco Franco Bahamonte, aquell de nefast record i al que van dir-li "Caudillo de España por la gracia de Dios". Toma Ya! És clar que durant uns quants anys Víctor Manuel negava haver-lo gravat, després i davant l'evidència va haver de reconèixa que era ell. Després la seva carrera donaria un gir polític de 180 graus i va començar a tenir problemes amb el règim arran de la seva participació al Festival del Atlántico de 1968, quan es va presentar amb les cançons “El tren de madera” i sobre tot “El cobarde” que va ser considerada per les autoritats canaries com una cançó antimilitarista i Víctor Manuel va estar a punt de ser ficat a la presó.

Mikel Erentxun – Sta. Soledad 2012

Tenim nou disc de Mikel Erentxum al carrer, es titula "24 Golpes" i es va publicar el passat 31 de gener. Aquest és el vuitè àlbum d'estudi en solitari de Mikel Erentxun i el primer en què ha inclòs una lletra de Diego Vasallo, amb qui va formar Duncan Dhu. Compta amb la producció d'Henry Hirsch, col.laborador habitual de Lenny Kravitz i es va gravar en 10 dies del mes d'agost del passat any 2011, amb so analògic, L'àlbum compta amb les col.laboracions de Rafael Berrio i José Ignacio Lapido de 091. La veritat és que les carreres de Mikel Erentsum i Diego Vasallo al marge de Duncan Dhu mai han arribat al nivell de vendes i popularitat que van aconseguir junts, integrant Duncan Dhu, un dels grups histórics del rock espanyol, en el què inicialment, hi havia un tercer component, Juan Ramón Viles que tocava guitarra i bateria. La cosa va acabar com el Rosari de l'Aurora i van passar fins i tot pel jutjat. Duncan Dhu va funcionar del 1984 al 2001, amb alguna separació i tornada pel mig. Mikel Erentxun Acosta va néixa a Caracas, Veneçuela, el 23 de febrer de 1965 i quan es va incorporar a Duncan Dhu venia del grup Aristogatos.A la foto Mario Prades amb Mikel Erentxun.

 

Sting – Ellas danzan solas 1988

Ara a Un Toc de Rock escoltarem a Sting cantant en castellà aquest gran tema que va dedicar a les Madres de Mayo argentines i que el britànic va titular "Ellas danzan solas". Gordon Matthew Thomas Sumner es conegut com Sting i va néixa el 2 d'octubre de 1951. Va formar part del mític grup Police com a baixista i cantant i posseeix una important carrera en solitari, encara que periòdicament reversiona èxits de Police. Hi ha que mimà la mamella. El vem descobrir realment en la seva faceta d'actor quan participà en "Quadrophenia", una història de rockers i mods amb música de The Who. La veritat és que com a actor ha treballat en molts films, encara que jo em quedo amb "Stormy Monday" de 1988 i "Dune" (foto de la pel.lícula al costat). Aquest tema es trobava en el LP "Nada como el Sol" de l’any 1988 i que era la versió castellà / portuguesa força reduïda del LP "... Nothing Like the Sun" editat l'any abans. L'acompanyen als cors Dolette McDonald, Janice Pendarvis, Renee Geyer i Vesta Williams, a la bateria es troben Andy Newmark, Manu Katcha i Kenwood Dennard, comptant amb Kenny Kirkland als pianos, Mino Cinelu a la percussió i sintetitzadors, Eric Clapton, Fareed Haque, Mark Knopfler, Hiram Bullock i el propi Sting a les guitarres, Mark Egan al baix i la Gil Evans And His Orchestra. Suposo que a Pinochet es una de les cançons que no l’hi feian cap gracia.

Paloma San Basilio – Highway to freedom 1990

Aquest tema que Paloma San Basilio ens porta avui per tancar Un Toc de Rock, està interpretat en anglès i es tracta d'una magnífica versió de l'èxit del grup Fahrenheit 104 que la van publicar a Espanya en format maxi-single l’any 1986, un dia d'aquests us portaré la versió original de Fahrenheit 104 que també es molt bona. Paloma San Basilio va incloure aquesta "Autopista cap a la llibertat" en el seu àlbum "Quiereme siempre" que la madrilenya nascuda el 22 de novembre de 1950, va publicar l'any 1990. Quan en els vuitanta jo vaig tornar al món de la ràdio, una de les primeres entrevistes que vaig realitzar va ser a Paloma San Basilio, al pavelló d'esports de Cambrils on va actuar. Em va caure bé des del principi per la seva senzillesa i modèstia, tot i ser una de les millors veus femenines del pop espanyol de totes les èpoques. A partir d'aquest dia ens hem vist de tant en quan, gairebé sempre coincidint amb rodes de premsa o concerts seus. Paloma San Basilio ha actuat en escenaris tan rellevants com el Carnegie Hall de New York, el Teresa Carreño de Caracas, Caesar Palace a Las Vegas, Teatro Bellas Artes de Puerto Rico, el  Gibson Amphitheater Universal de Los Angeles o el Jackie Gleason de Miami, on té imposades les mans al Passeg dels Estels. Paloma San Basilio ha protagonitzat també tres musicals "Evita", "El Hombre de la Mancha" i "My Fair Lady", els dos últims amb José Sacristán. Paloma San Basilio ha rebut un munt de discos d'Or i Platí. Va debutar discogràficament amb l'àlbum "Sombras", l'any 1975 i sempre ha funcionat molt bé comercialmente a l’América Llatina.

Concluirem el programa d’Un Toc de Rock d’avui amb una dita del gran Narciso “Chicho” Ibañez Serrador, el creador del “Un, Dos, Tres… responda otra vez” o “Mis Terrores Favoritos” que parlan de pel.lícules de po i sobre aquest tema, va dir:

“Valent no és aquell que no coneix la por,

valent  és el que sap dominar-la”

Per avui acabem Un Toc de Rock. Tanco la barraqueta i toco el dos, però us deixo en bona companyia, la de la xarxa de emisores de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya que emeten el programa, Altafulla Ràdio, Ràdio L’Hospitalet de l’Infant, Ràdio Cap de Creus, Radio Trinitat Vella i Ona La Torre. Adeu i que sigeu bons i bones.

Apa! Ens veiem pel món.

Mario Prades

Enllaç per descarregar el programa

Link to download the radio program