La música ens acompanya en moltes més ocasions al
llarg de la nostra vida de les que tenim en compte, ella sempre hi és,
embolicant-nos i creant la banda sonora d’aquesta vida. Tornarem de nou al ahir
a Un Toc de Rock i escoltarem estils musicals molt diversos, però amb un nexe
comú "la qualitat", avui tindrem a la J. Teixi Band, Jaime
Anglada, Riders Rhythm & Soul Band, Mishima, La Guardia, Lupe Villar,
Txarango, Ricardo Arjona, Sole Giménez a duet amb Teo Cardalda, també José
Feliciano junt a Carlos Santana, Lejos de Allí i escoltarem al guitarrista
mallorquí Joan Bibiloni que ens acompanyaran en aquest viatge que fem dues
vegades per setmana des aquelles emissores per les que sortim a les ones o via
internet, si us descarregueu el programa del blog, el facebook de Montse o les
webs de les emissores que ho permeten. Ara obriré la barraqueta un altre vegada
dient-vos que sóc Mario Prades i que sempre sou.
Benvinguts a Un Toc de Rock
Riders Rhythm & Soul Band – Tell Mama 1997
Obrim Un Toc de Rock amb una barreja de R & B
i Soul que ens porta un grup sorgit a Catalunya amb un so molt americà. Són
Riders Rhythm & Soul Band que l'any 1997 van publicar un CD amb el seu nom
per títol i d'ell us he seleccionat aquest tema que també obria l'àlbum. Riders
Rhythm & Soul Band estava integrat per Laia Porta (veu), Quim Quiñonero
(guitarres), Toni Marquès (guitarra i doblo) Eduard Beltrán (baix), Reginald
Vilardell (bateria), Jordi Blanch (saxo) i Dani Zapater (trompeta). En la
gravació de l'àlbum que es va realitzar en els Montalpark Studios de Sant
Vicenç de Montall entre els dies 16 i 19 de maig de 1997, van col·laborar Lluís
Coloma (piano i orgue Hammond), Edu Más (piano), Nacho Vargas (veu), Mario
Pérez (percussió), Yolanda Sikara (cors) i Lluís M. Sala (cors). Per cert,
algunes de les cançons es van gravar a l'Estudi Lacate 0 de Barcelona. El
guitarra Quim Quiñonero ha format també part de la banda d'Antonio Orozco i
grups com Última Vuelta, Tonino Carotone, Miguel Carpio, Mr Nelson, The
Bluesters i Malditos Roedores, entre d'altres. De fet els components de Riders
Rhythm & Soul Band han seguit col·laborant entre ells, encara que el grup i
malgrat la seva qualitat, no va tenir continuïtat.
El guitarrista Quim Quiñonero
J. Teixi Band – Stand back 2016
El nou treball de la J. Teixi Band titulat genèricament
“Desde el tren”, publicat el 23 de setembre del passat any 2016, es troba molt
més enfocat cap al soul i el R & B que al rock and roll a què ens tenien
acostumats i d'ell us he extret aquest tema, amb el títol en anglès encara que
està cantat en castellà que avui compartirem a Un Toc de Rock. S'ha gravat en
els estudis Red Led de Madrid, si bé dos dels temes s'han enregistrat en
directe en dos populars sales de la capital del Regne. Han inclòs una bona
secció de metall dirigida per Juan Muro i també han comptat amb la
col·laboració de Juanma del Olmo que va ser guitarra de Los Elegantes. La
veritat és que aquest àlbum s'ha fet esperar ja que el seu últim treball fins
al moment va ser "Grandes huesos negros", editat a finals del 2013. El
grup segueix integrat per la formació estable desde fa anys, Javier Teixidor
(guitarra i 
veu), junt a Daniel Montemayor (baix, acordió i cors), Emilio
Galiacho (piano i órgan) i Carlos Hens(bateria i cors). La J. Teixi Band sorgeix de
les restes de dos grans bandes de rock and roll dels anys vuitanta que van
desaparèixer deixant el seu llegat musical, us estem parlant de Los Elegantes i
Mermelada, tots dos grups han sonat al programa en diverses ocasions. Es va
crear l'any 1997 i des de llavors han tingut una bona carrera musical plena de
discos molt interessants, encara que una mica allunyats de les emissores de
ràdio fórmula, quelcom d'agrair encara que no representin altes xifres de venda
ni una difusió massiva, però d'aquesta manera ells poden fer la música que els
agrada. La J. Teixi
Band van debutar amb "Blues Casino" l’any 1998. Per cert, la seva
cançó "Psycodelic Sally" va ser feta servir com a música per a un
anunci de televisió, crec que era de la Coca-Cola.
Jaime Anglada – Noches de alcohol 1997
El cantant, guitarra, saxo i compositor Jaime
Anglada Avilés va néixer a Palma de Mallorca el 13 de setembre de 1972. Aquest
CD titulat genéricamente "Dentro de la noche" va ser el seu primer
treball i es va publicar a través del segell Virgin. Aquest disc es va començar
a gravar el 20 de novembre del 1995 i va sortir a la venda el 14 de maig del
1997. Anteriorment, el 5 desembre de 1996, Jaime Anglada va actuar en el
"Concert per la Pau"
que es va celebrar a París, commemorant el 50 aniversari de la fundació de la UNESCO. En aquella
ocasió Jaime Anglada va compartir escenari amb Nacho Cano, Yanid Noah i Roger
Eno, va ser presentat per Inés Sastre. També va fer televisió i va participar
en la sèrie de TVE "A las once en casa". En aquest primer CD de Jaime
Anglada del que os trec aquesta peça, van col·laborar Roger Eno, Kate St John
que és la saxofonista de Van Morrison i Cristina Lliso de Esclarecidos. En aquest tema toquen Kiko
Porcel (bateria), Pepe Estrada (baix), Xisco Torvisco (guitarra elèctrica), a
més del propi Jaime 
Anglada que toca la guitarra i canta, al costat de Kate St John al saxo i Richard Vinto al piano, la producció va ser de Roger Eno. A
Jaime Anglada se l'ha comparat en moltes ocasions amb Bruce Springsteen i és
que influèncias té ja que sempre ha confessat que el Boss va ser el seu ídol
juvenil. Jaime Anglada va treure un segon disc el 22 de febrer de 1999 titulat
"Empezar de nuevo" i a mi em sembla recordar un disc en català signat
com Jaume Anglada, però segurament estic confós. Va treure “Nunca Tendremos
Graceland” al 2003, “Otra canción de carretera” l’any 2006, “Stereo” al 2010,
“Jaime Anglada en concierto, gira Stereo” al 2011 o “Temposinfónico” ja al
2013. L’any passat va posar en marxa un nou projecte anomenat Anglada/Cerezuela
del que ja hem escoltat alguna peça al programa.
La Guardia – El Túnel del Adiós
1993
A l'àlbum "Contra reloj" del grup
granadí La Guardia,
mesclat a Los Angeles, publicat per Zafiro l'any 1993 i amb producció de Dusty
Wakeman, trobàvem aquest gran tema que ens porten en clau de jazz i amb un bon
treball de vibràfon, un instrument poc habitual a La Guàrdia i al rock, però
que en aquest cas quadra perfectament donant-li un caire molt especial. Es van
crear l'any 1982 anomenant-se La
Guardia del Cardenal Richelieu i eren Manuel España (cantant
i guitarra), Enrique Moreno Conejo (baix) i Carlos Gilabert (caixa de ritmes i
teclats). L'any 1983 i amb només quinze anys d'edat, van gravar el seu primer
single del qual sol es van editar 500 còpies, avui "Las mil y una noches"
és peça de col·leccionistes. L'any 1985 s'incorporen Joaquín Almendros
(guitarra) i Emilio Muñoz (bateria), passen a dir-se sols La Guardia i guanyen el
Certamen de Pop Rock de Fuengirola gravant un maxi 
single com a premi. A partir
d'aquest moment i després de fitxar per Zafiro i ser representats per Tibu, un gran professional i a més a més músic, comença l'ascens de La Guàrdia. L'any 1994
Juan Enrique Moreno va morir d'una malaltia cardíaca. La veritat és que en el
si del grup ha hagut canvis constants i actualment només queda Manuel España (a
la foto) dels membres originals. Des del any 2007 La Guardia són artistes del
segell discogràfic barceloní Vale Music. Per cert la primera vegada que La Guardia va actuar a la
província de Tarragona va ser a El Morell i la producció la vaig realitzar jo,
va ser a la festa aniversari de Ràdio El Morell. Els teloners eren un grup de
la meva escuderia, els cambrilencs Seis Disparos.
Mishima – L’olor de la nit 2011
Al desembre de l'any 2011 els catalans Mishima
van publicar un CD gravat en directe al Palau de la Música amb un títol
clarificador "Palau". D'aquest àlbum que si no estic equivocat es va
gravar el 6 de març del 2011, us he extret aquest tema que avui compartirem a
Un Toc de Rock. El disc s'ha publicat en una caixa incloent els àlbums “Set
tota la vida” i “Ordre i aventura” que s'havia gravat l'any 2010 i en el qual
es trobava originalment aquest tema, en la versió d'estudi. També van incloure
un pòster del concert i un llibret de 48 pàgines amb les traduccions de les
lletres dels dos discs al castellà i anglès. Per cert, en aquell concert, amb
totes les entrades esgotades, van comptar amb les col·laboracions de Laetitia
Sadier de Stereolab, Elvira Jiménez i Espaldamaceta. Mishima van ser una idea
del realitzador de televisió David Carabén que va ajuntar a l'Oscar d'Aniello
(caixes de ritmes) membre de Facto Delafé, Dani Acedo (baix) membre de Vyvian i
Estereotip, Marc Lloret (teclats) que tocava amb Felicidad Blanch, 
Christian
Aloy (guitarres) membre de Songstore i el mateix David Carabén (cantant,
guitarres espanyola i acústica). Van haver alguns canvis estructurals en
Mishima i l'any 2003 es va incorporar Dani Vega (guitarres) que havia estat
component d'Ego, Trip, Vyvian i Zahara. Però van començar els canvis i per
Mishima van passar també Xavi Caparrós i Alfons Serra. En la seva primera
maqueta i en els seus primers discos cantaven en anglès, però hem de reconèixer
que l'àlbum "The Fall of Public Man" va ser un veritable fracàs a
nivell vendes i crítica. Seria el seu tercer disc "Trucar a Casa, Recollir
les Fotos, Pagar la Multa”,
interpretat ja en català, el que els obre les portes del mercat a Catalunya i
els llança a la popularitat que han sabut mantenir fins als nostres dies.
Ricardo Arjona – Sin tí... sin mí 2008
Els cantants arribats de més enllà de l'oceà i
d'arreu del món tenen cabuda a Un Toc de Rock i avui marxarem per a això fins a
Guatemala. Aquesta cançó va ser el segon single que es va extreure de l'àlbum
"5to piso" del cantautor guatemalenc Ricardo Arjona i el single es va
publicar el 29 de setembre de 2008, abans de la sortida del disc gran que no es
va editar fins el 18 de novembre, aconseguint el primer lloc del Billboard,
havent superat actualment el milió de còpies venudes, ha estat Disc de Platí i
Or a Mèxic, Estats Units, Espanya, Veneçuela, Colòmbia, Argentina, Guatemala, i
altres països. M'agrada la lletra d'aquesta cançó, encara que reconec que per
moments me evoca a Joaquín Sabina. Ens parla dels contrasts amb què ens podem
trobar quan mirem el món que ens envolta i molts absurds que tot i semblar una
mica impossibles, sempre són preguntes curioses, sobre tot si estas sense ella.
El 
cantant guatemalenc Ricardo Arjona, nascut a Jocotenango el 19 de gener de
1964, té una àmplia carrera de diverses dècades, va començar l’any 1984 i ha
escrit molt bones lletres. Un dels seus millors treballs és
"Historias", un àlbum de l’any 1994, amb el qual va aconseguir 27
discos de platí i dos de diamant. Per cert, un disc de Ricardo Arjona que he
escoltat i m’ha agradat es "Independiente", de l’any 2011, és un títol molt al·legòric ja
que és el primer àlbum que Ricardo Arjona va publicar pel seu compte,
finalitzat el contracte que l'ha unit amb Warner Music, als quals ha deixat per
crear la seva pròpia companyia discogràfica anomenada Metamorfosis, Des de
llavors ja ha tret uns quans més, un aquest mateix any..
Txarango – Quan tot s’enlaira 2012
Ara us porto a Un Toc de Rock el grup Txarango,
però es tracta dels catalans, no la banda d'Ana Bejarano i Amaya Saizar. Aquest
tema us el he extret del seu àlbum “Benvinguts al llarg viatge” que es va
editar l'any 2012 i els va aconseguir un Disc d'Or per les seves vendes a
Catalunya. Txarango comença la seva carrera musical a l'any 2007, amb gent del
Ripollès, Osona i la
Garrocha. La banda està integrada actualment per Alguer
Miquel (cantant), Sergi Carbonell Hipi (piano), Joaquim Canals (bateria), Àlex
Pujols (baix), Pau Puig (percussió), Ivan López (saxo) i Jordi Barnola
(trompeta) i publiquen una maqueta amb dues cançons el 2010. el 2012 s'edita
l'àlbum del que us he extret aquesta cançó, el seu primer treball discogràfic
que a més de ser un disc de debut sense 
desperdici, els serveix per aconseguir
una sèrie important de guardons: Premi Enderrock a Millor disc del 2012, Premi
Enderrock a Millor Directe, i els dos Premis Enderrock a Grup Revelació de
l’Any atorgats tant pel públic com per la crítica. Premi Arc 2012 a millor gira per
Festes Majors i Premi Arc 2013
a Millor Gira Internacional. Premi disc Català de l’any
de Ràdio 4. Finalistes al millor àlbum en català dels Premios de la Música Independiente
i Premi Altaveu 2013 com a banda revelació entre altres reconeixements. Des de
llavors Txarango ja han tret un parell d’àlbums més. 
Lejos de Allí – Ana y Silvia 1989
Lejos de Allí van ser un grup andalús amb bons
instrumentistes, cançons alegres i lletres interessants, composades per ells
mateixos que reflectien problemes i situacions típicament anherentes a la
joventut, el que va fer que arribessin al públic jove immediatament. És clar
que des de la casa de discos els van forçar a mantenir aquella línia per tal de
seguir sonant a les emissores de ràdio-fórmula i això a la llarga va significar
canvis i finalment Lejos de Allí es van desfer. Eren sevillans i van publicar
tres discos, l'últim l'any 1993, però la cançó més popular en la seva carrera
va ser aquesta que escoltem ara a Un Toc de Rock i que es va extreure del seu
primer disc "Lejos de Allí", editat 
l'any 1989. El tema es va editar
en format single i maxi-single. Lejos de Allí ens narren la història dedues
amigues des de la infantesa que creixen i evolucionen al mateix temps, mantenint
els seus llaços d'amistat, tot i que ambdues són molt diferents, tant de
caràcter com físicament. Lejos de Allí es centrava al voltant de Iván
García-Pelayo i Mané Larregla (a la foto), si bé durant un temps van ser tres.
"Te siento ausente" va ser el seu segon disc i es va editar l'any
1993. Encara traurien un tercer "Canciones" i finalment Lejos de Allí
van dir adéu. Mané Larregla es dedica als arranjaments musicals i va ser
l'impulsor del "Homenaje a Jesús de la Rosa" de Triana i és guitarrista del grup
Distrito 14.
l'any 1989. El tema es va editar
en format single i maxi-single. Lejos de Allí ens narren la història dedues
amigues des de la infantesa que creixen i evolucionen al mateix temps, mantenint
els seus llaços d'amistat, tot i que ambdues són molt diferents, tant de
caràcter com físicament. Lejos de Allí es centrava al voltant de Iván
García-Pelayo i Mané Larregla (a la foto), si bé durant un temps van ser tres.
"Te siento ausente" va ser el seu segon disc i es va editar l'any
1993. Encara traurien un tercer "Canciones" i finalment Lejos de Allí
van dir adéu. Mané Larregla es dedica als arranjaments musicals i va ser
l'impulsor del "Homenaje a Jesús de la Rosa" de Triana i és guitarrista del grup
Distrito 14.
Sole Giménez y Teo Cardalda – Rosita Calamidad
2017
La que va ser cantant de Presuntos Implicados ha
tret un nou treball discogràfic en solitari, encara que dir això no és realment
cert ja que es tracta d'un àlbum amb un bon munt de duets, tots ells masculins
i amb un títol significatiu “Los hombres sensibles” que es va posar a la venda
el passat 12 de maig amb producció de la pròpia Sole Gimenez i Vicente Sabater,
la direcció musical i arranjaments han estat a càrrec d'Iván Melón. Segons les
seves pròpies paraules Sole pretén amb aquest disc i les cançons que conté,
moltes d'elles composades pels seus companys de duet, reivindicar la part
sensible, emotiva i tendra que també tenen els homes. Ha comptat amb la
col$laboració de Víctor Manuel, Dani Martin, Malomans, Pedro Guerra, Antonio
Carmona, Teo Cardalda de Cómplices precisament en aquest tema que compartim
avui al 
programa i que està ple de tocs bluseros, Carlos Goñi, Mikel Erentxun,
David DeMaría, David San José, Edgar Oceransky i Chabuco. Algunes de les
cançons ha estat composades expressament per a ella, com “Que yo ya lo dije” de
Dani Martin, o “Mi mapa del mundo” de Carlos Goñi. Per cert, en tres de les
cançons de l'àlbum, canta ella sola. Sole manté en aquest disc la línia
intimista i plena de swing a la qual ens té acostumats des que es va llançar en
solitari i que tan bons resultats li ha estat donant, encara que la veritat és
que discogràficament es prodiga poc, tan sols set discos des que va començar
pel seu compte l'any 2004. Soledad Giménez Muñoz va néixer a París un 27 de
febrer de 1963. Als cinc anys la seva família torna a Yecla, a Múrcia. Al 1979
va formar part del grup Arabí que feien folk i en el qual també està el seu
germà Juan Luis. L'any 1983 s'incorpora a Presuntos Implicados que estan gravat
les seves primeres cançons a València. Allí va començar una brillant carrera.
José Feliciano & Carlos Santana – Samba pa tí
1982
Us porto avui a Un Toc de Rock per compartir amb
tots vosaltres, una curiositat que ens portaran dos grans guitarristes de talla
internacional José Feliciano i Carlos Santana. José Feliciano és un
extraordinari guitarrista i bon cantant, a més de compositor i això que és
invidente i autodidacta. La cançó os la he extret del disc "Escenas de
amor", editat l'any 1982. Ell es diu en realitat José Montserrate
Feliciano Garcia i aquest tema és un dels més famosos en la carrera del
guitarra mexicà Carlos Santana que col•labora en la gravació. Es clar que José
Feliciano li ha afegit lletra i així la cançó guanya en qualitat si es cau. Es
clar que us adonareu que José Feliciano ens la canta en espanyol, pero tenim
que tindre en compta que ell 
sempre ha jugat amb els dos idiomes, castellà i
anglès i ho ha fet bé, alternan álbums tant en una llengua com en l’altre,
traient bons treballs, grans discos que han assolit xifres de venda
impressionants, no en aquest país, és clar, aquí ens guiem per la
ràdio-fórmula. A Espanya avui en dia a José Feliciano es pot dir que només s’el
recorda per "Què serà", "El jinete" o "Dos
cruces", bé, també per la nadala "Feliz Navidad", peró el genial
cantant i guitarra invident té una trajectoria discogràfica que acollona. Jo a
Un Toc de Rock vull reivindicar la seva qualitat. José Feliciano (a la foto amb
Carlos Santana) va néixer a Lares, Puerto Rico, el 10 de setembre de 1945 i com
us deie, es invident i autodidacta.
Joan Bibiloni – L’oceà 1994/1996
Festival de Jazz de
Montreux, a Suïssa. Compodeu comprovar, un brillant currículum que us presento
molt, molt resumit, d'un gran estilista de la guitarra i una millor persona. És
o era, al costat de Miguel Àngel, soci del segell discogràfic Blau-DiscMedi.
Joan Bibiloni Febrer va néixer el 1952 a Manacor, d'on també eren el Grupo 15. Ha produït a molts
intèrprets, entre ells Tomeu Penya, Marina Rossell i Antonio Vega. Sempre he
sentit admiració per aquest gran guitarrista mallorquí, Joan Bibiloni. També he
pensat sempre que mai ha estat prou valorat i això que la seva obra avala el
que dic, però mai ha treballat per a multinacionals del disc, els seus discos
per tant no sonen a les emissores comercials de ràdio-fórmula i la seva obra és
coneguda només per aquells als que realment els agrada gaudir de la bona música.
Per cert, Joan és un amic d'Un Toc de Rock agregat al facebook aquest que ens
organitza Montse Aliaga.
Lupe Villar & XII AMC – Vents de cambi 2008
Escoltarem ara a la que va ser guitarra del mític
grup de rock en català Sangtraït, Lupe Villar que quan el grup es va separar,
el 20 de desembre del 2001, després d'un concert de comiat a la sala Razzmatazz
de Barcelona, va començar els seus projectes individuals i ara l'escoltarem per
acomiadar Un Toc de Rock amb aquest tema que és l'única versió que jo conec del
"Winds of change" dels Scorpions en català, Val a dir que hi ha
diverses versions en castellà, fins i tot una realitzada pels mateixos
Scorpions que ja hem escoltat , però la de Lupe Villar al costat del grup XII
AMC és genial i per això la compartim ara al programa. Us l'he extret de
l'àlbum “Kcor d rock” 
que va publicar Picap l'any 2008 i a més de Lupe a la
guitarra, trobem a la banda XII AMC que està integrada per Raul Cabedo
(bateria), Ferran Cardona (baix), Francisco Àngel i Jordi Foraster (guitarres)
i Sergio Márquez (cantant), però han col·laborat en l'enregistrament del disc
Dragonslayer, Ramon Ramos que és precisament el cantant en aquest tema, Víctor
Estevez, Juanjo Bosk, Jeannette Porter, Jordi Armengol i els seus companys a
Sangtraït Papa Juls que s'ha encarregat de l'adaptació de les lletres, aquesta
entre elles i Martín Rodriguez a la bateria. Vull aclarir que tot i haver tret
aquest disc en solitari, Lupe segueix sent guitarrista, no s'ha convertit en
cantant, tot i que a Sangtraït i en moltes ocasions feia les segones veus i
fins i tot va cantar una nadala en el disc "Tocats de Nadal", editat
per Picap i com a solista de la banda i ara segueix la mateixa línia. 
La frase d'avui és de Gervasiuo Sánchez, (Còrdova,
29 d'agost de 1959) periodista i fotògraf professional en zones en conflicte
que va manifestar sobre el seu treball:
"Si un dia valorés més el meu èxit
professional
que la meva capacitat de compassió, hauria
venut la meva ànima”
que la meva capacitat de compassió, hauria
venut la meva ànima”
Acabarà per avui Un Toc de Rock i us deixaré en
companyia de les emissores per les que el programa surt a l’aire dues vegades
per setmana o bé per internet, si us el descarregueu del blog, el facebook de
Montse Aliaga o les webs d’aquelles emissores que ho permeten. Jo sóc Mario
Prades i ara baixaré la barraqueta fins el proper programa.
Apa, ens veiem pel món
Mario Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario