En els anys cinquanta i part dels seixanta, la
ràdio s'enriquia gràcies a les cartes dels oïdors i les seves peticions
musicals, després va arribar el telèfon que va agilitzar-ho tot, però Un Toc de
Rock i com us he dit en moltes ocasions, és un programa que pretén
"recordar" d'una banda i "descobrir" per un altre, no vull
entrar en la clàssica programació de ràdio fórmula cremant les mateixes cançons
una i altra vegada, tot i els correus que em envieu, per això trigo moltes
vegades en posar el que em
demaneu. Per tant avui tindrem a Platero y Tu, La Soul Machine, Susie
Q, Tequila, La Trampa,
Sergio Makaroff, Els Pets, Suburbano, TR, Quique González & Los Detectives,
els danesos Mabel, Tartesos, Tomeu Penya i Roque Baños, cançons i música que
compartirem en aquest viatge als records, a l'ahir que arriba des d’aquelles
emissores per les que surto a les ones o bé per internet, si t’el descarreges
del blog, el facebook de Montse Aliaga o les webs de les emissores que ho
permeten. Sóc Mario Prades i ara obriré la barraqueta un altre vegada.
Benvinguts a Un Toc de Rock
La Soul Machine – La Reina del Soul 2016
Començarem avui Un Toc de Rock escoltant un altre
tema de La Soul Machine,
una bona banda que em va descubrir l'amic Quimet Curull, amb el qual realitzo
el programa El Temps Passa i que és també un bon músic. Ell em va parlar per primera vegada d’aquest nombrós
grup de Falset, a Tarragona, als quals jo he de confessar que no coneixia tot i
que porten més de 15 anys desgranant bon soul amb tocs de rhythm and blues des
del Priorat. Els va veure en directe en un concert i va quedar al·lucinat per
l'extrema qualitat de La
Soul Machine. Aquest tema que compartirem ara en Un Toc de
Rock us el he extret del seu àlbum “Terra Negra” en el qual tots els temes, a
excepció d'un cantat en anglès, estan interpretats en català. Aquest és el
segon disc de La Soul
Machine que van debutar l'any 2010 amb "Soul.cat"
en el qual les deu cançons eren versions, però en aquest segon disc que s'ha
fet esperar, la veritat, tots els temes estan composats per ells a excepció de 
dues versions. El títol del nou disc “Terra Negra” que es va posar a la venda
el 4 de setembre del 2015, no ha estat escollit a l'atzar, com ens expliquen
ella mateixos. “Terra negra” integra tres conceptes importants per a la banda:
la música negra, la terra negra del Priorat (a causa de la llicorella) i els
vins negres. L'objectiu es traslladar aquest caràcter al nou disc de música
negra feta per gent del Priorat. Per cert, la Soul Machine també
van gravar, a finals del 2015, una nadala i a l’estiu del 2016 han estat, si no
estic errat, els protagonistes de la cançó de l'estiu de TV3, encara que no
estic segur del tot perquè he de confessar que jo contemplo poc la televisió i
mai veig la televisió autonòmica catalana, la considero massa manipulada.
Platero y Tu – Tras la barra 1993
de
col·leccionistes i que es va reeditar anys més tard sent el seu segon àlbum. El
seu últim concert va ser el dissabte 27 d'octubre del 2001 a la sala La Riviera de Madrid, on van
acabar la gira que portaven gairebé un any realitzant. La banda estava
integrada per Fito Cabrales (cantant i guitarra), Iñaki Antón conegut com Uoho
(guitarra), Juantxu Olano anomenat Mongo (baix) i Jesús García el Maguil
(bateria.). Tot i que la seva música sempre va ser canyera, van deixar de banda
el rock radical basc i es van dedicar a oferir bon rock. Després de la
dissolució del grup Iñaki Antón se'n va a Extremoduro, Fito continua gravant
com Fito & Fitipaldis, Mongol i Maguila formen La Gripe, una banda que fins
ara ha publicat dos CD’s. L'any 2007, Uoho s'embarca en un nou projecte
anomenat Inconscientes. En total de Platero y Tu s'han publicat deu àlbums,
alguns d'ells recopilatoris i un en directe.
Tequila – Rock and roll en la plaza del pueblo
1978
Una de les joves bandes sorgides en els setanta i
que van aconseguir entrar a les pàgines de la història del rock espanyol van
ser Tequila i que es van inflar de vendre discos gracies a cançons com aquesta.
Tequila es van formar l'any 1975 i l'integraven els argentins Ariel Rot (guitarra)
i Alejo Stivel (cantant), al costat dels espanyols Julián Infante (guitarra),
Felipe Lipe (baix) i Manolo Iglesias (bateria). Quan Felipe els va deixar el
seu lloc seria ocupat per Álex de la
Nuez que veia dels Zombies i durant un temps Sergio Makaroff.
Tequila va ser una de les bandes mítiques del rock espanyol dels 70 i encara
que a mi particularment mai em van entusiasmar, reconec que van tindre un paper
important en el resurgir del rock fet en espanyol quan aquí prácticament tot
eren solistes, duets o tercets i molts dels grups cantaven en angles. Van ser
una de les llavors de les que va brollar la "movida madrilenya".
Tequila es va dissoldre l’any 1982, una de les causes van ser les constants
discussions entre els seus membres que tenien problemes de drogoaddicció,
gairebé tots ells a l'heroïna. 
Ariel Rot i Julian Infante tornarien a
ajuntar-se en els 90 per formar Los Rodríguez, grup amb Andrés Calamaro com a
cantant, mentre que Alejo Stivel aconseguiria una bona carrera com a productor
discogràfic, havent treballat amb Joaquín Sabina, La Oreja de Van Gogh, M-Clan i
molts altres. Manolo Iglesias va morir l'any 1994 i Julián Infante el 2000,
tots dos víctimes de la sida. El tema que us he seleccionador avui i que està
sonant a Un Toc de Rock, es trobava en el seu primer àlbum "Matrícula de
honor" que es va publicar al 1978. L'any 2008 Tequila es va tornar a posar
en marxa, encara que només Alejo Stivel i Ariel Rot queden de la formació
original. Es complementen amb Josu García, Mac Hernández, Daniel Griffin i
Mauro Mieta.
Susie Q – Un loco sin tí 1993
Ara al programa d'avui us porto un grup mallorquí
que va adoptar un nom original, molt clàssic del R & B i estretament
vinculat als Creedence Clearwater Revival, es van fe dir Susie Q. La cançó es trobava
en el seu segon i crec que últim disc "Que difícil es ser feliz",
publicat l’any 1993 i que va comptar amb Toni Pastor com a enginyer de so i
productor, en la meva opinió personal és molt superior en qualitat musical que
el seu disc de debut amb el nom de la banda per títol. Susie Q van guanyar la VIIª Edició del Concurs
Pop-Rock a Palma i això els va servir per gravar el seu primer disc, encara que
ells ja havien participat en aquest popular concurs en diverses edicions
anteriors. Es van crear l’any 1986 i eren inicialment Félix Marquès (veu i
guitarra), Luis Vegas (baix i cors), Manuel Martín (guitarra) i Fernando
Carballo (guitarra). Un any més tard se'ls uniria el bateria Toni Calafat que
després seria substituït per Gerardo, a qui es coneixia com "El Rus"
ja que estudiava aquest idioma i posteriorment per Jorge Mateos, amb el qual
van guanyar el popular concurs. Per cert, durant pràcticament un any Luis Vegas
va ser substituït per Jimmi Armengol, un
baixista que havia format 
part de Música Nostra, Zentauro o Juanito Percha y
Los Colgaos i que va formar part del grup fins que Luis Vegas va tornar
d'Anglaterra. També Fernando Carballo els va deixar, però no va ser substituït
i ells van seguir com a quartet. Els quatre nois de Susie Q van ser els que van
gravar el CD del qual us he extret aquest tema que escoltem ara. Es van desfer
poc després encara que l’any 2000 van tornar a reunir-se per gravar un tema que
es va incloure en un recopilatori de grups mallorquins. Manuel Martín va formar
part posteriorment del grup Más Ruido, Luis Vegas es va incorporar a King Kong,
Jorge Mateos és bateria professional i ha estat membre del grup de Chenoa.
Altres components van crear un grup de versions anomenat Los Osbornes i
paral·lelament algun d'ells toca a Piper. Félix actua en solitari i format
acústic.
La Trampa – Volver a casa 1990
Escoltarem ara a Un Toc de Rock al grup La Trampa, un bon tercet en la
línia de bandes com La Guardia
o 091 i que van tenir el seu moment de glòria gràcies sobretot a aquest tema que
donava títol al seu segon treball i que va arribar a vendre gairebé cent mil
còpies. Una bella cançó amb una lletra que ens parla de solitut, anyorança de
la persona estimada quan per motius profesionals tens que anar-t’en a treballar
lluny de la teva llar, però el nostre protagonista finalment i amb tren, torna
a casa per reunir-se amb la seva familia. La Trampa eren Pablo Perea, Santos Luna i Jesús
Martín i la producció d'aquest disc va estar a càrrec de Steve Taylor que
col·labora en els teclats, es va gravar als estudis STP-Madrid. També hi
col·laboren Enrique Ariza a la guitarra acústica i Vicky Larraz (ex-Olé, Olé)
als cors. Va ser publicat per Zafiro l’any 1990. La Trampa 
encara va editar un
parell de discos mes i es van desfer. Pablo Perea, el líder de la banda va
néixer l'1 de maig de 1968. Va començar en un grup de heavy anomenat Criba.
L'any 1988 es posa en marxa La
Trampa que es va desfer quan una discogràfica va instar a
Pablo Perea a començar en solitari, cosa que va succeir l'any 1996. Ell també
ha compost per a gent com La
Guàrdia, Amistades Peligrosas, El Norte, Tennesse, Los
Inhumanos, El Pulpo, The Refrescos, Cómplices, Seguridad Social, etc. Fa un
quatre o cinc anys que Pablo va tornat a posar en marxa La Trampa, el grup que mai
havia d'haver desfet i és que les discogràfiques només lluiten per una cosa i
no és el bé de la música, només es barallen per diners, com qualsevol empresa
privada, per tant no ho censuro, si escau critico als artistes que es deixen
cegar i cauen en “la Trampa”
de la seva pròpia ambició. Finalment van tornar i encara segueixen en actiu, La Trampa
van tornar als escenarios i van gravar un disc titulat “Las botas gastadas”, al
2012, tot i que en principi sembla ser que és tenia que dir “Laberinto”.
Sergio Makaroff – Esta noche solo quiero bailar
1996
El cantautor argentí Sergio Makaroff va arribar
un bon dia al pais des de la seva Argentina natal i després de col·laborar amb
Tequila, va acabar a principis dels 80 recalant a Barcelona. El seu millor àlbum
és indiscutiblement "Un hombre feo" que va publicar l’any 1996 i del
qual us he extrec el tema que us porto ara al Un Toc de Rock d'avui i és un
cant a la bona vida i ens ho diu clarament "Esta noche solo quiero
bailar". Sergio Makaroff va néixer a Buenos Aires el 7 de desembre de
1951. Als 14 anys era el disc-jockey a les festes de l'escola i posteriorment i
amb el seu germà Eduardo van crear el duo Los Hermanos Makaroff, les primeres
actuacions van ser com a teloners de Sui Generis, la banda de Charly García, un
dels 
millors grups del rock argentí i als que no hem de confondre amb la banda
del mateix nom que van sorgir en l'Espanya dels 90. Eduardo forma part
actualment del grup Gotan Project. Sergio Makaroff també es dedica a la
composició i ha fet cançons per a Andrés Calamaro, Los Rodríguez, Azucar Moreno
o Manolo Tena. També és periodista, treballa com a redactor de la revista Efe
Eme des dels inicis d'aquesta i participa en programes de ràdio. Repetixo, el
millor disc editat per Sergio Makaroff és al meu parer "Un hombre
feo" on hi havia la que possiblement sigui la seva millor cançó
"Tranqui Tronqui", a part d'aquesta que escoltem ara.
Quique González & Los Detectives – Orquídeas
2016
Gravat a La Casa Murada, a
Tarragona, us porto ara aquest tema extret del desè àlbum de Quique González,
ara juntament amb Los Detectives “Me mata si me necesitas” i que es va publicar
el 4 de març del 2016 amb producció de Ricky Falkner. La veritat és que Los
Detectives són els músics que ja el van acompanyar a la gira “Delantera
mítica”, realitzada l'any 2013 i als quals ara Quique a rebatejat com Los
Detectives, són Edu Ortega, Edu Olmedo, Pepo López i Alejandro Climent
"Boli". Per cert que la gira de presentació d'aquest àlbum es va
iniciar l'1 d'abril del 2016
a Pamplona i finalitzarà el 30 de juliol vinent al
Mundaka Festival que tindrà lloc a Biscaia. Dins del cantautors que han surgit
aquest 
darrers anys molt més propers al rock que al clàssic trobador vull
destacar a Quique González. Enrique González Morales va néixer a Madrid un 17
de octubre de 1973. Curiosament Quique González va començar molt cantautor i
publicant els seus discos amb multinacional, per després de passar per DRO
editar les seves tres últimes produccions amb un segell independent Last Tour
Records. La seva música es decanta cada vegada més cap el rock i avui podriem
dir que es un totalmente un músic de rock amb lletres força interesants. 
Tomeu Penya – Rock and roll (els millors anys)
1990
Aquesta cançó es una de les millors a la carrera
musical del mallorquí Tomeu Penya i es recullia al LP “Els cors ferits” editat
per Blau-DiscMedi l’any 1990. La música es d’un cantautor de country
nord-americà que ara no recordo el seu nom, però la lletra es del mateix Tomeu
Penya i reflexa d’alguna manera la seva trajectoria musical, la seva historia.
El disc va està produït per Joan Bibiloni. L’acompanyan el grup Géminis que
eren Simó (cors i veus), Xesc (batería), Joan (teclats) i Atanasi (baix), però
va comptar amb bones col·laboracions entre las que trobaven a Noel Quintana al
piano, Miquel Morell al saxo, Xisco Balaguer al órgan, Jordi Mauri al saxo i
crec que uns quans més. Tomeu Penya ha estat en moltes ocasions a casa meva i
m'ha convidat moltes més a passar un cap de setmana a la seva de Vilafranca de
Bonayn, encara que mai m'ha estat possible anar-hi. Ancara recordo una de les
últimes vegades que Tomeu 
va menjar a casa uns "fideus rossos", a més
de la meva ex hi estaba el tio Ramón, en pau descanse. Van estar molt de temps
parlant els dos de gossos, intentant saber quina raça era el gos mallorquí
"Cap de Bastià". Tomeu Penya estava preocupat, aquella tarda havia de
gravar a TV3 un "Tres senyores i un senyor" i no estava massa
tranquil."No se que em tenen preparat aquestes noies" em deia. El que li van
preparar va ser un cavall i li van fer muntar-ho. El seu nom complet és
Bartomeu Nicolau Morlà i va néixer a Vilafranca de Bonany l’any 1949.
Mabel – Extraños 1981
La banda Mabel és coneguda internacionalment per
que van guanyar el Dansk Melodi Grand Prix de l'any 1978, un concurs que es va
celebrar a Dinamarca per escollir la cançó que representaria al país al
festival d'Eurovisió que es va celebrar a París el 22 d'abril, Dinamarca no
participava des de 1966, ells ho van fer amb el tema "Boom Boom" que
va quedar en un lloc molt baix en les votacions del festival, el 16 i que no
era res més que una cançoneta de borratxera i festa nocturna, però el grup era
molt més que aquesta cançó i ho van demostrar al llarg de la seva curta, però
fructífera carrera. Mabel es van crear a Dinamarca al 1972 i van estar en actiu
fins a l'any 1983, publicant 4 àlbums i uns quants singles. Amb una imatge molt
glam, Mabel estava integrat per Mike Tramp, Peter Nielsen, Otto Kulmbak i
Christian Have i 
cal reconèixer que van tenir un relatiu èxit a Europa, però a
Espanya van funcionar bé i se'ls va veure en moltes ocasions en programes
musicals de Televisió espanyola, entre ells el popular "Aplauso", per
això suposo, es van decidir a gravar en castellà i us porto aquest tema que es
va publicar en single al 1981 i en el qual ens parlen d'un amor que s'ha
trencat i cadascú ha marxat pel seu costat. Mabel es van separar en 1983 i dels
quatre nois Mike Tramp és el que ha tingut millor trajectòria professional ja
que es va incorporar als grups nord-americans White Lion i Freak of Nature,
també ha gravat com a solista.
Tartessos –Ven a mi 1973
Al costat de Smash, el grup sevillà Gong és
l'embrió del que sorgeix el rock andalús, encara que avui molts asseguren que
l'estil va ser una creació de El Último de la Fila, res més allunyat de la realitat i sense
detriment de la qualitat del duet català i amb permís de Triana. A Gong
militava Manolo Marinelli, teclista i cantant que va formar part d'uns quants
grups, entre ells Cerebrum i avui escoltarem un d'ells, es tracta de Tartessos
que inicialment es deien The Keys, encara que amb la incorporació de Manolo van
canviar el seu nom i va començar el millor periple en la història d'aquesta
banda en la qual també militaven Pepe Roca (flauta, guitarra, veu i compositor
de bona part dels temes), José Barros (guitarra i percussió), Antonio Moreno
(bateria) i Alfredo Lago (baix) que posteriorment seria substituït per Eliseo
Alfonso. Al febrer de 1973 Tartessos traurien el seu primer single amb aquest
tema que escoltarem ara i que va publicar el segell Philips. Tot i que és un
treball molt digne, no es van classificar en les llistes de vendes espanyoles
fins al quart i últim senzill "Bandolera" que va sortir l'any 1974.
Només publicarien un LP 
"Tiempo muerto" que es va posar a la venda
l'any 75 i no va tenir la repercussió comercial que esperaven, això, unit a les
tensions existents entre els membres del grup va fer que Tartessos es
dissolguessin poc després. Manolo Marinelli i Pepe Roca tornarien a les arrels
del rock andalús i crearien Alameda, on també militava Rafael Marinelli, de fet
Pepe Roca i Rafael són els únics que avui queden de la primitiva formació.
Tartessos van ser una bona banda, encara que a Catalunya mai van arribar a
funcionar comercialment. El teclista Manolo Marinelli va morir el 1999, després
d'haver acompanyat a Camarón i formant part de l'última formació de Triana, al
costat de Tele Palacios. Un dia d'aquests us faré un programa sobre el rock
andalús i us ampliaré tota aquesta informació.
TR – Carn de canó 1986
Un dels primers grups que va realitzar rock en
català van ser Coses, allà pels anys 70. El seu cantant Ton Rulló quan es van
separar, va crear ja en els 80, el grup TR, una banda d'extrema qualitat molt
desaprofitada i amb bons músics catalans de rock, entre ells Quim Bernat
(saxo), Pep Bao (baix), Toni Muñoz (guitarra), Pep Cucurella (baix), Josep A.
Medina (batería) i Nacho Lesko (piano). Un dia Ton Rulló em comentava que va
conèixer a un jove, com a molt tenia catorze anys d'edat, a la parada d'un
autobús. Ell li va demanar un cigarret i a Ton la seva desemvoltura li va fer
molta gràcia. Van entaular una conversa mentre esperaven el bus en el curs de
la qual el xicot li va fer confidències i li va dir que "Quan se sentia
més feliç i ple de vida era després d'haver robat un cotxe potent i posar-lo a
l'autopista a 140 o més, conduint amb una mà mentre que amb l'altra
s'embolicava un peta". A ell, a aquell inconscient, Ton Rulló li va
compondre la cançó que escoltem avui "Carn de canó". Per cert que
actualment i despres d’haver format part de La Rural, Ton és troba al grup Ton Rulló i la Pegebanda, amb un altre
gran músic 
català, Jordi Pegenaute. Si be fa un any o pot ser un parell, va
tornar a possar en marxa TR, però sense continuitat. Aquesta cançó excel·lent
que sona ara a Un Toc de Rock es va incloure al LP "T.R", el seu
segon disc, editat l'any 1986
a través de Justine Records. Encara en treurien un
tercer àlbum “Fills de la llum” al 89 i “Bona nit” al 91 i es van desfer. Per
cert que una vegada, estant Julio Castejón, guitarra d'Asfalto i co-propietari
del segell Snif Records del qual jo era delegat de promoció i vendes per a
Catalunya, a casa meva, a Reus, li vaig punxar aquesta cançó. Quan Julio
Castejón la va escoltar va dir immediatament "Quiero este grupo para
nosotros". Finalment no es va poder arribar a cap acord ja que Julio volia
llançar-los al mercat del estat i per tant, volia que gravessin en castellà i
Ton Rulló (a la foto feta per Mario Prades) es va negar.
Suburbano – Mujer sin decoro 2002
Avui tornarem a escoltar a Un Toc de Rock a
Bernardo Fuster i Luis Mendo, els components de Suburbano, un dels millors
grups de l'estat i grans compositors poc valorats pel gran públic malgrat la
seva qualitat i la seva dilatada obra, ara escoltarem un altre gran cançó de
Suburbano, una de les moltes que tenen, "Una mujer sin decoro" i que
us extrec del seu CD “Los delirios del pirata”, una mena d’ópera rock que ells
califican de llibre-disc i es l’historia del pirata Juan Sin Sombra. En aquest
álbum van col·laborar Carmen París, Pablo Guerrero, el recordat Maestro
Reverendo, Enrique Valiño, Imanol, Baldo Martínez i Antón Rodríguez (de Na
Lúa), junt a Bidinte al que trovem en aquesta cançó que escoltem ara. La
veritat és que Suburbano sempre va ser un grup que va navegar a contracorrent,
quan estava de moda el rock ells van fer folk, quan el folk va començar a ser
més popular en les emissores, ells van fer
rock... i malgrat tot van continuar funcionant i amb indiscutible
qualitat. La prova la tenim en la seva 
discografia que sense ser brutal,
Suburbano tenen una quantitat molt important de discos gravats i sobretot bandes sonores de pel·lícules, sèries de TV i cançons que han interpretat ells
i molta altra gent. Van ser la banda d'acompanyament d'Aute i aquest els va
recolçà en tot moment perquè tinguessin entitat pròpia, cosa que no va fer
Sabina amb Viceversa, ja que no va parar fins conseguir desfer-los i quedar-se
amb Pancho Varona. Suburbano també van acompanyar a Vainica Doble, Pablo
Guerrero, Luis Pastor, Ana Belén i fins i tot el mateix Joaquín Sabina.
Bernardo Fuster i Luis Mendo son dos
dels bons compositors espanyols, autors de temes com "Makynavaja",
"Arde París", “Alou”, “La mujer de tu vida” o "La puerta de
Alcalá". La seva primera actuació en públic va ser el 3 de maig de 1979, a la sala El Gayo
Vallecano, una cooperativa de teatre independent en el barri de Vallecas. Per
cert tots dos músics van ser o són, propietaris del segell discogràfic Avispa
Records i jo confesso la meva debilitat per aquests músics i las seves cançons,
sempre amb contingut.
El Pets – Fa un minut 2013
Els Pets van treure un treball discogràfic que es
va titular “L’Àrea Petita”, produït per Rafael Fernández i que es va editar a
principis d'octubre del 2013. D'aquest àlbum us he seleccionat per escoltar ara
a Un Toc de Rock un tema en el que ens expliquen el temps, sempre molt poc, que
poden estar "sense ella". En aquest enregistrament Els Pets són Falin
Càceres (baix i veus), Joan Reig (bateria i veu), Lluís Gavaldà (veu i
guitarra), el guitarrista David Muñoz, Joan Pau Chaves (teclat i segones veus)
i que al costat de Joan Reig i altres amics tenen un grup paral·lel amb el que
van estar un temps actuan per petites sales, es tracta dels Tàrraco Surfers, i
per cert, surtien al escenari vestits de romans. Els Pets es van crear a
Constantí l'any 1985, encara que originalment es van anomenar Condons
Adulterats i en el grup estava J. Sabaté que formava part del grup Underground
Spirit i sembla ser que fa un any o dos que va morir. Inicialment El Pets són
Lluís Gavaldà, Joan Reig i Falin Cáceres, encara que en els seus primers discos eren quatre, també hi havia el guitarra Ramon 
Vidal. Per cert en els dos
primers discos d'Els Pets va col·laborar a la guitarra el meu company Quimet
Curull, amb el qual realitzo El Temps Passa, un programa que també pots
escoltar-ho en aquesta emissora. Consta en els títols de crèdit i podeu
comprovar-ho i va col·laborar en el concert que van realitzar per celebrar els
seus 25 anys en el món de la música i que es va realitzar precisament a
Constantí. La veritat és que inicialment Els Pets van comptar en els seus
discos i gires amb Els Vents de Baiona i el grup vocal Les Llufes. De fet val a
dir que hi ha un abans i un després en la carrera musical d'Els Pets i va ser
la incorporació, arran del disc "Fruits sexs", primer com a productor
i després també com a guitarra i arranjador, del recordat Marc Grau, va ser un
canvi musical molt important en la carrera d'Els Pets.
Roque Baños - ¿Qué tal anoche? 1999
Ara i des de la pel·lícula “Segunda piel” que va
estar protagonitzada per Javier Bardem, Jordi Mollà i Ariadna Gil, dirigida per
Gerardo Vera l'any 1999, amb la banda sonora composada i interpretada per Roque
Baños, excepte un tema que canta Lucrecia, us he seleccionat per acabar el
programa d'avui d'Un Toc de Rock aquest "peaso cansión" que formava
part dels bonus track del CD que va publicar el segell Polydor. Els temes
d'aquesta banda sonora es van gravar en tan sols dos dies, els 20 i 21 de
setembre de 1999 i Roque Baños compta amb l'Orquestra Simfònica de la Ciutat de Praga dirigida
per Mario i Adams Klemens i les
col·laboracions de Ferran Orti i el saxofonista Andrés 
Gomis. El compositor
Roque Baños López, nascut a Jumilla, Murcia, l'any 1968, està especialitzat en
bandes sonores. Va realitzar els seus estudis becat a la Berklee College of
Music de Boston, on va estudiar composició i direcció, decidint enfocar la seva
trajectòria professional al món de la música per al cinema, portant publicats
més de quaranta bandes sonores de pel·lícules, entre elles les de la saga
"Torrente" , "Balada triste de trompeta", "Al otro
lado de la cama", "Goya en Burdeos", "El Tuno Negro",
"La Comunidad",
"Celda 211", "Las 13 rosas", etc. sense oblidar
"Salomé" per la qual va rebre un Goya a la Millor Música
Original. Al seu poble natal, Jumilla, a Múrcia, el va nomenar el 28 de
desembre del 2008 “Fill Predilecte de la localitat”.
La frase per acomiadar el programa la diu l'actor
George Clooney en el paper de Matt King en la pel·lícula "Los
descendientes".
"Dóna-li als teus fills els diners
suficients
perquè facin alguna cosa, però no prou
com perquè no facin res”
perquè facin alguna cosa, però no prou
com perquè no facin res”
Conclou Un Toc de Rock per avui, us deixo en
companyía de totes les emissores per les que m’escolteu dues vegades per
setmana o internet, si us el descarregueu des del blog, el facebook de Montse
Aliaga o les webs de les emissores que us ho permeten. Jo sóc Mario Prades i
ara toca baixar la barraqueta fins el proper programa.
Apa, ens veiem pel món
Mario Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario