Un Toc de Rock 11-15

Enllac per descarregar-se el programa

(Link to download the radio program)

Obrirem avui Un Toc de Rock amb un tema del nou treball discogràfic de la J. Teixi Band i també tindrem un altre del d'Ariel Rot, però en aquest recorregut per la música dels últims cent anys de la història del rock, compartirem així mateix cançons a càrrec de Los Rebeldes, Ricardo Arjona, Los Salvajes, Pereza, Los Elegantes, Brighton 64, Topo, Tradivarius, Pep Sala, els italians New Trolls i el que crec que és el tema menys Pets de Els Pets “Sebastià”. Per tant, és el moment d'encendre els motors i començar el nostre viatge al passat que t'arriba des de totes las emissores per les que sortim a les ones o via internet, cas de que t’el descarreguis del blog, el facebook de Montse Aliaga o les webs d’aquelles emissores que ho permeten. Sóc Mario Prades i obro la barraqueta.

Benvinguts a Un Toc de Rock

J. Teixi Band – Stand back 2016

El nou treball de la J. Teixi Band titulat genèricament “Desde el tren”, publicat el passat 23 de setembre, es troba molt més enfocat cap al soul i el R & B que al rock and roll a què ens tenien acostumats i d'ell us he extret aquest tema, amb el títol en anglès encara que està cantat en castellà, amb el que avui començarem Un Toc de Rock. S'ha gravat en els estudis Red Led de Madrid, si bé dos dels temes s'han enregistrat en directe en dos populars sales de la capital del Regne. Han inclòs una bona secció de metall dirigida per Juan Muro i també han comptat amb la col·laboració de Juanma del Olmo que va ser guitarra de Los Elegantes, als quals escoltarem més tard. La veritat és que aquest àlbum s'ha fet esperar ja que el seu últim treball fins al moment va ser "Grandes huesos negros", editat a finals del 2013. El grup segueix integrat per la formació estable desde fa anys, Javier Teixidor  (guitarra i veu), junt a Daniel Montemayor (baix, acordió i cors), Emilio Galiacho (piano i órgan) i Carlos Hens (bateria i cors). La J. Teixi Band sorgeix de les restes de dos grans bandes de rock and roll dels vuitanta que van desaparèixer deixant el seu llegat musical, us estem parlant de Los Elegantes i Mermelada, tots dos grups han sonat al programa en diverses ocasions. Es va crear l'any 1997 i des de llavors han tingut una bona carrera musical plena de discos molt interessants, encara que una mica allunyats de les emissores de ràdio fórmula, quelcom d'agrair encara que no representin altes xifres de venda ni una difusió massiva, però d'aquesta manera ells poden fer la música que els agrada. La J. Teixi Band van debutar amb "Blues Casino" l’any 1998. Per cert, la seva cançó "Psycodelic Sally" va ser feta servir com a música per a un anunci de televisió, crec que era de la Coca-Cola.

Pereza – Princesas 2005

Escoltarem ara al programa d'avui aquest tema que va ser el que va llançar a la fama al duet Pereza quan es va publicar en format single extret de l'àlbum "Animales", considerat un dels seus millors discos, encara que ells ja havien publicat diversos temes molt interessants anteriorment. La cançó va ser escrita pel madrileny José Miguel Conejo, al qual es coneix artísticament com Leiva, component del duet al costat del català Rubén Pozo. La veritat és que a mi Pereza sempre m'han semblat un grup emulador dels Tequila ja que tant en la seva estètica com en la seva manera d'interpretar, em recorden i molt als desapareguts Tequila i he de reconèixer que en "Animales" comencen a allunyar-se'n. Van estar a punt d'aconseguir el Disc de Platí per les vendes d’aquest CD. Pereza es van mantenir en actiu des de l'any 1998 al 2011 i van deixar sis àlbums com a llegat musical. Després es van separar i cada un d'ells va emprendre projectes en solitari, si bé la carrera individual, tant de Rubén com de Leiva es bastant anodina i sense massa rellevancia. Curiosament i malgrat el que us deia sobre que a mi sempre m'han recordat a Tequila, ells es van unir per fer versions de Leño. Ruben havia militat a Buenas Noches Rose i Leiva venia de Malahierba. Inicialment eren un trio i el tercer era el bateria Tuli. Van publicar el seu primer disc "Pereza" l'any 2001. Tuli abandona Pereza després del primer disc i ells segueixen ja com a duet. El seu últim concert, la seva despedida, va tenir lloc al juny de 2012 i va tenir com a escenari el Palau de Vistalegre, al barri de Carabanchel, a Madrid.

Los Elegantes – Luisa se va 1985

Aquest tema “Louie, Louie”, tot un clàssic del rock, va ser el gran èxit del grup nord-americà Richard Berry and The Pharaohs's i Richard la va escriure l’any 1965. La veritat és que d'aquesta cançó s'han realitzat multitud de versions, destacant, entre altres, les de The Beach Boys, The Ventures, Otis Reading, The Kinks, The Troggs, MC5, The Sonics, Iggy Pop, Pattie Smith, David Bowie, The Clash, Toots & The Maytals o Motörhead, tot i que el cas més curiós és el del grup The Kingsmen que a causa de la cançó van tenir problemes i va ser prohibida per el gobernador de Indiana Matthew E. Welshel i també amb el FBI ja que en directe canviaven la lletra de la cançó donant-li un toc carregat de connotacions sexuals i durant dos anys van estar vigilats i finalment enxampats tocant aquella versió en un concert. La seva versió l’hem escoltat fa poques setmanes a Un Toc de Rock. A Espanya, en els seixanta, van gravar-la els catalans Los Corbs en castellà, però també la van gravar Los Elegantes, encara ells ho van fer l'any 1985 i titulant-la “Luisa se va” i es la versió que escoltem ara. Es va incloure dins del seu álbum “Paso a paso”, publicat per Zafiro i que poden dir va ser un fracas, tan sols es van vendre 6000 copies. Si bé l’any 1990 i en un doble disc en directe que va editar DRO, titulat “En el corazón de la resaca”, la tornaven a trobar. Quan Juan Ignacio de Miguel va abandonar Los Elegantes, per motius de treball, i va ser substituït com a cantant per Emilio López, després d'haver-se publicat el seu segon single, es van convertir en quartet i l'any 1983 publicarien un maxi-single a través del segell Rara Avis amb tres cançons: "La calle del ritmo", "Cristina" i "Estoy fuera de sitio". Arran d'aquest disc van conèixer el locutor Rafael Abitbol, de Ràdio Espanya onda 2 que els va promociona i aconsegueix que gravin el seu primer LP que ell mateix produeix i es va titular "¡Ponte ya a bailar!", era l’any 1984 i el trauria el segell Zafiro. Los Elegantes van ser una de les bones bandes de rock and roll sorgides al Madrid de la movida. Los Elegantes són el guitarrista Juanma del Olmo que havia tocat amb el mític grup Zombies, Emilio López que cantava i crec tocava també la guitarra, el baixista José Luis de la Peña que venia de Glutamato Ye-Yé i Carlos Hens que ara es component de la J, Teixi Band. davant de la bateria. L'últim baixista va ser Amando Cifuentes (ex Desperados), amb ell van gravar el seu últim disc "A fuego lento", l'any 1991 S'havien creat el 1979 i es van mantenir en actiu fins al 1991, encara que oficialment Los Elegantes mai van anunciar la seva dissolució. Val a dir que Los Elegantes no van ser un grup de vendes massives ni cap de llistes, però els seus treballs sempre van ser molt dignes, malgrat els esforços per comercialitzar-los de la discogràfica Zafiro que fins i tot els van fer gravar una versió del "Soy tremendo" de Rocky Roberts que es va publicar també en versió maxi single per a discoteques.

Brighton 64 – Solo hasta el final 2012

A finals del 2012, crec que va ser al novembre, el grup barceloní Brighton 64 va publicar l'àlbum "Esta vez va en serio" que va representar el retorn d'un grup mític del moviment mod a Espanya que es va crear a principis de la dècada dels 80, avui molt més propers al rock. Liderats pels germans Albert i Ricky Gil, dos histórics de la música a Barcelona i als quals sempre he apreciat molt des que ens vam conèixer i amb els que vaig produir el primer concert que es va realitzar al Moll de Costa de Tarragona. Tornant als Brighton 64, a Catalunya en els anys vuitanta anaven florint altres moviments musicals i un dels que va arrelar va ser el mod que mantenint estètiques sesenteras creades per The Who o Small Faces i hereus dels Salvajes o Los No, va anar prenent carta d'identitat gràcies a grups com Kamembert, Los Fresones Rebeldes i sobre tot Brighton 64 que van triomfar amb "La casa de la bomba" que es va publicar en versió maxi-single l'any 1986 i va ser el seu primer treball amb EMI. Anteriorment s'havien donat a conèixer amb "Barcelona blues" que es va editar a través d'un segell independent i posteriorment gravarien un mini-LP abans de fitxar amb EMI que va apostar fort per ells i de fet aquest maxi-single ha estat el disc més venut en la carrera dels barcelonins Brighton 64, tot i que les xifres de vendes dels seus següents treballs no van satisfer a la discogràfica. Després de desfer-se es van reconvertir en Brigatones per passar posteriorment a ser Matamala. En aquesta gravació que escoltem ara i amb els germans Albert i Ricky Gil Matamala trobem a Tino Peralbo a la bateria i el teclista Jordi Fontic (tots a la foto) que ja havien format part del grup en els seus inicis. A l’abril de l’any 2015 van publicar l’àlbum “Modernista”, el seu darrer treball fins el moment.  Per cert, Brighton 64 van prendre el seu nom de les famoses baralles entre mods i rockers que van tenir lloc a les platges de Brighton l'any 1964.

Topo – Mis amigos donde estarán 1979

Parlant de grups histórics, anirem ara fins l'any 1978, quan es produeix una escissió a Asfalto i José Anselmo Laina, conegut com Lele Laina (guitarra i veu) i José Luis Jiménez (baix i veu) decideixen crear una nova banda a la qual posen per nom Topo. Se'ls uneixen Víctor Ruiz (teclats) que venia del grup Alubión i va morir l'any 2005 i José Mariano Barrios, conegut com Terry Barrios (bateria) que havien militat a Los Zurdos, Franklin i Trilogia. Van debutar amb l'àlbum "Topo" que es va publicar a través del segell Chapa Discos el 29 de gener de 1979 i va ser produït per Teddy Bautista. Aquest tema que us he seleccionat per compartir avui Un Toc de Rock va ser un dels singles que es van extreure i va tornar a incloure’s en el disc en directe "Mis amigos están vivos" que es va posar a la venda en 1988 i en el qual van comptar de nou amb Terry Barrios que va col•laborar posant la veu. L'any 1984 i després d'haver publicat tres àlbums, Topo es van separar, encara que al 1986 van tornar a la carretera, però de la primitiva formació només quedava José Luis Jiménez, sumant-se Cacho Casal (bateria i veu), Luis Cruz (guitarres i veus ) i Pablo Salinas (teclats, guitarres i veus), van editar el LP "Ciudad de músicos" a través del segell Snif Records, propietat de la gent d'Asfalto. En aquella època jo era el delegat de promoció i venda per a Catalunya del segell. A finals dels vuitanta es van desfer de nou, encara que al 1998 José Luis Jiménez i Lele Laina tornen a unir-se i complementen Topo amb Roger Castro (bateria) i  Sergio Cisneros (teclats). El bateria  Terry Barrios (a la foto 1), nascut l'any 1953 i que va morir el 14 de setembre del 92, després d'haver estat dos anys postrat al llit. Després de deixar a Topo va formar part de Casablanca i Labanda, per unir-se a Asfalto l’any 1989, amb els que va gravar el disc “Sólo por dinero” que va ser l'últim àlbum que va gravar i a la presentació d'aquest disc, al novembre de 1990 a la sala Jácara de Madrid, va tocar en directe la bateria per última vegada. El 23 desembre 1992 a la sala Canciller de Madrid, se li va retre un homenatge en el qual van participar Armando i Carlos de Castro de Barón Rojo, Asfalto, Casablanca, Enrique Urquijo y Los Problemas, Labanda, Manolo Tena, Mermelada, Ñu, Rosendo, Topo, Tranquilitos, Los Zurdos i alguns altres.

Ariel Rot – Solamente Adiós 2016

El passat 16 de setembre es va publicar l'àlbum “La Manada”, nou treball discogràfic de l'argentí Ariel Rot i del que us he extret aquest tema que anem a compartir ara a Un Toc de Rock i que ha estat el primer single. L'àlbum ha estat produït per Jose Nortes i se ha gravat íntegrament en els estudis Black Betty de Madrid. El disseny de la portada ha estat a càrrec de Víctor Coyote. En la gravació Ariel Rot (guitarres i cantant), ha comptat amb la seva banda habitual per als seus directes, integrada per Toni Jurado a la bateria, Candy Caramelo al baix i Mauro Mietta als teclats. Ariel Rot va dedicar el mes de setembre a la promoció del disc i a partir del 15 d'octubre va començar una mini-gira de presentació per sales d'aforament reduït que va iniciar a Toledo i finalitzarà el 22 de desembre a Mallorca. De nom complet Ariel Eduardo Rotenberg Gutkin, el cantant, guitarra i compositor argentí va néixer a Buenos Aires el 19 d'abril de l'any 1960. Quan la seva família va emigrar a Espanya va acompanyar a Moris en un dels seus discos i finalment s'uneix a Tequila. Després de la dissolució d'aquesta banda històrica l'any 1983, Ariel Rot es llança en solitari, encara que després s'uneix a Los Rodríguez, una bona banda que curiosament, mai va tenir ganxo a Catalunya. Quan es desfan Ariel Rot torna a la seva carrera en solitari. Porta publicats fins al moment 5 discos amb Tequila, 2 a la seva primera etapa en solitari, 6 amb Los Rodríguez i 11 a la segona etapa pel seu compte, encara que molts dels discos comptabilitzats amb els grups són recopilacions o directes.

Los Rebeldes – Tu mano en mi mano 1991

Possiblement la millor banda de rock and roll que hem tingut al país siguin Los Rebeldes, un grup que liderats per Carlos Segarra, segueixen en actiu, Aquest tema que escoltarem ara a Un Toc de Rock i que va ser escrit pel propi Carlos Segarra, us el he extret del seu àlbum “Tiempos de Rock & Roll”, publicat per Epic-Sony l'any 1991 i és una de les cançó històriques d'aquesta barda barcelonina. En aquest enregistrament Los Rebeldes eren Carlos Segarra (cantant i guitarra), Sergio Manobens (baix), Moisés Sorolla (bateria), Jorge Rebenaque (piano, òrgan i acordió) i Dani Nel·lo (saxo, harmònica i guitarra), comptant amb Jaime Stinus a la producció, arranjaments i les mescles. Per cert, en aquest àlbum i com sol ser habitual en gairebé tots els discos de Los Rebeldes, van incloure també alguna versió, en aquest cas va ser el "Proud Mary" dels Creedence Crearwater Revival. Carlos Segarra (a la foto) va néixer el 6 d’agost del 1961 al meu barri de Sants. Quan Los Rebeldes es van crear l’any 1979 eren només tres components: Carlos Segarra (guitarra i veu), Aurelio Morata (baix i veu) i Moisès Sorolla (semi bateria), però per Los Rebeldes han passat molts anys, discos, músics i carretera, si bé Carlos Segarra segueix mantenint viu l'esprit dels Rebeldes, tot i tindre un grup paral·lel anomenat Carlos Segarra Rock’n’roll Club. El seu primer LP va ser "Cerveza, chicas y... rockabilly!" del 1981. Actualment Los Rebeldes està integrat per Carlos Segarra (cantant i guitarra), Juan Francisco García de Maya "Wichy" (bateria i cors), Alfonso Múgica (contrabaix), Antonio Garrido (baix), Dani Pérez (saxo i cors) i Aurelio Morata (guitarra, cantant i cors), però per Los Rebeldes han passat Santi Campillo que va ser membre de M-Clan, Dani Nel·lo i uns quans més. L’any 2013 van treure el seu últim treball fins el moment “123 Acción”.

Los Salvajes – Con su blanca palidez 1988

Escoltarem al programa d'avui d'Un Toc de Rock un dels grups històrics del rock espanyol dels seixanta, es tracta de Los Salvajes, una banda creada al Poble-Sec, a Barcelona, a principis de la dècada, encara que Sebastián Sospedra (baixista) que després tocaria amb Lone Star, era de Collblanch. Ells intregraban la part més "dura" del rock espanyol dels seixanta, versioners dels Stones, The Troggs i tants d'altres, encara que així mateix van gravar moltíssimes cançons pròpies que van ser grans èxits, com “Mi bigote”, “Soy así”, “Al Capone”, “Platillos volantes”, etc.. Amb l'arribada dels setanta i com va succeir amb molts grups històrics dels 60, Los Salvajes es van desfer, però a mitjans dels vuitanta Gaby Alegret, cantant i líder de la banda torna a posar en marxa a Los Salvajes, tot i que ell era el únic membre original que quedava. Mitjançant el segell Divucsa van publicar el seu disc de retorn titulat "1988" que es va presentar amb un concert que van realitzar a la discoteca Planeta 2001, i del que us he extret aquesta genial versió del “Con su blanca palidez”, un clàssic dels seixanta, del grup britànic Procol Harum que ja havien gravat en el seu moment, però ara ens porten amb arrengaments molt més actuals, en el seu moment, és clar. Van comptar amb Santi Picó com a enginyer de so i el disc que es va gravar en els Estudis Sono Centro, va ser il·lustrat amb unes caricatures a càrrec de Manel, al blog us poso una d'elles amb Gaby al mig En aquest disc Los Salvajes eren Gabriel Alegret (cantant) juntament amb el guitarrista Albert Pont que realitza un gran sol en aquest tema i també cors, David Biosca a la bateria, Juan Antonio López s'encarrega del baix i cors i davant els teclats trobàvem a Enric Colomer. Actualment Los Salvajes segueixen en actiu i compten amb el guitarrista Quique Tudela que també forma part d'un altre grup mític dels 60, Los Gatos Negros i a més de realitzar concerts amb els dos noms, actuen així mateix com Clan Gatos Salvajes.

Els Pets – Sebastià 1997

Un dia em van trucar de Disc Medi per concertar una entrevista amb Els Pets que acabaven de publicar disc nou "Bon Dia", era 1997. Em van enviar el disc tard i Joan Reig va venir a casa meva l'endemà, tot just vaig tenir temps d'escoltar-ho una miqueta i havia de parlar del nou treball dels de Constantí al Diari de Tarragona. Recordo que quan va arribar Joan Reig que per cert, feia molts anys que ens coneixíem, li vaig comentar que la cançó del disc que més m'havia agradat, si bé havie tingut poc temps per estudiar-lo, era "Sebastià", tot i ser la menys "Pets" de l'àlbum. Ell va semblar sorprendre i va exclamar "L'he escrit jo". La cançó, tota una càrrega de sentiments, està dedicada a un amic de Joan Reig, del Forn Can Sebastià de Constantí que va morir en accident. En aquella època jo vivia a Cambrils, però després vaig estar gairebé deu anys residint a Constantí i treballan a l'emissora municipal i vaig arribar a conèixer a la bona gent de Can Sebastià. El Pets són Lluís Gavaldà, Joan Reig i Falin Cáceres, encara que en els seusprimers discos eren quatre, també hi havia el guitarra  Ramon Vidal. Per cert en els dos primers discos d'Els Pets va col·laborar a la guitarra el meu company Quimet Curull, amb el qual realitzo El Temps Passa, un programa que també pots escoltar en aquesta emissora. Consta en els títols de crèdit i podeu comprovar-ho. Quimet també va col·laborar en el concert per celebrar els seus 25 anys en el món de la música i que es va realitzar precisament a Constantí. La veritat és que inicialment Els Pets van comptar també en els seus discos i gires amb Els Vents de Baiona i el grup vocal Les Llufes. Hi ha un abans i un després en la carrera musical d'Els Pets i va ser la incorporació, arran del disc "Fruits sexs", primer com a productor i després també com a guitarra i arranjador, del recordat Marc Grau, va ser un canvi musical molt important en la carrera d'Els Pets.

Ricardo Arjona – Si ti... sin mi 2008

Els cantants arribats de més enllà de l'oceà i d'arreu del món tenen cabuda a Un Toc de Rock i avui marxarem per a això fins a Guatemala. Aquesta cançó va ser el segon single que es va extreure de l'àlbum "5to piso" del cantautor guatemalenc Ricardo Arjona i el single es va publicar el 29 de setembre de 2008, abans de la sortida del disc gran que no es va editar fins el 18 de novembre, aconseguint el primer lloc del Billboard, havent superat actualment el milió de còpies venudes, ha estat Disc de Platí i Or a Mèxic, Estats Units, Espanya, Veneçuela, Colòmbia, Argentina, Guatemala, i altres països. M'agrada la lletra d'aquesta cançó, encara que reconec que per moments me evoca a Joaquín Sabina. Ens parla dels contrasts amb què ens podem trobar quan mirem el món que ens envolta i molts absurds que tot i semblar una mica impossible, sempre són preguntes curioses, sobre tot si estas sense ella. El cantant guatemalenc  Ricardo Arjona, nascut a Jocotenango el 19 de gener de 1964, té una àmplia carrera de diverses dècades, va començar l’any 1984 i ha escrit molt bones lletres. Un dels seus millors treballs és "Historias", un àlbum de l’any 1994, amb el qual va aconseguir 27 discos de platí i dos de diamant. Per cert, un disc de Ricardo Arjona que he escoltat i m’ha agradat es "Independiente", de  l’any 2011, és un títol molt al·legòric ja que és el primer àlbum que Ricardo Arjona va publicar pel seu compte, finalitzat el contracte que l'ha unit amb Warner Music, als quals ha deixat per crear la seva pròpia companyia discogràfica anomenada Metamorfosis. Si bé Ricardo Arjona ja ha tret uns quans discos més, l’ultim “Apague la luz y escuche”, aquest mateix any 2016.

New Trolls – Aquella caricia de otoño 1979

Escoltarem ara un dels temes més importants dins de la carrera del grup italià New Trolls, interpretat en castellà, es tracta de “Aquella caricia de Otoño” que a Espanya va publicar en format single el segell Hispavox l'any 1979. La cançó en principi és una mena d'homenatge al progenitor, tracta sobre l'afecte entre un fill i el seu pare i els records del noi quan pensa en aquell que li va donar la vida. New Trolls es van crear a mitjans dels seixanta i originalment eren Vittorio De Scalzi, Nico Di Pal, Mauro Chiarugi, Giorgio D'Adamo i Gianni Belleno, però pel grup van anar rotant un bon nombre de músics al llarg dels anys i la formació va canviar al respecte del nombre de membres que van arribar a ser sis en algunes etapes. De fet encara segueixen en actiu i actualment són Nico Di Palo i Vittorio De Scalzi que són els únics components originals que queden, juntament a Francesco Bellia, Mauro Sposito, Andrea Maddalone i  Alfio Vitanza. Musicalment han passat també per diverses etapes, des del rock simfònic al progressiu, a més del pop estrictament comercial com el d'aquest tema. Per cert, entre els músics que han passat per New Trolls trobem al bateria Tullio de Piscopo, al qual vam escoltar en solitari fa poques setmanes i el teclista Giorgio Usai. Crec recordar que van interpretar 4 temes a la banda sonora de la pel·lícula espanyola “Nunca en horas de clase” de 1978, dirigida per José Antonio de la Loma en la qual trobàvem a una joveníssima Inma de Santis i que d'alguna manera, el film va pretendre ser una mena de "Febre del dissabte a la nit", però a l'espanyola. 

Tradivarius – Carta 1993

Tradivarius van ser una banda de Reus descoberts discogràficament per l’amic Santi Arisa que els va produir el seu primer treball. Santi Arisa m’explicava un dia dinan a casa meva i molt orgullós desprès de donar-me aquell primer disc que Tradivarius eren la primera banda que va incorporar gralles al pop-rock, encara que ells sempre van tenir una arrels molt celtes en la seva música. Quan li vaig preguntar "I de la Dharma que?" la seva resposta va ser clara: "La Dharma es un saxo mal tocat". Aquest tema, amb una bona lletra que ens parla de com canvia la gent amb el pas dels anys, es trobava en el seu CD "Bruixes", editat l’any 1993 pel segell AZ Records, propietat de Braulio Paz que també tenia l’empresa de so i llum Triple Onda. Els integrants de Tradivarius en aquest enregistrament van ser Izaskun Zubizarreta (violí), Emili Puig (bateria) i que anteriorment havia militat en el grup barceloní Ipso Facto dels que jo habia estat manager,  Ferran Balanya (baix), Salvador Daroca (gralles), Enric Granollers (flautes i gralles),  Dani Rambla (teclats) i el seu líder i compositor, l'amic Pep Solorzano (veu i guitarra), seva es aquesta cançó que escoltem ara al programa d’avui d’Un Toc de Rock. Pep Solorzano, al voltant del que s’aglutinaba Tradivarious, es amic meu, però la veritat es que fa un munt d’anys que no se rés d’ell, si bé per referències se que segueix en el món de la música. A l’àlbum “Bruixes” del que us he extret el tema, van col·laborar també Frances Marimón a l'acordió i Robert Le Gall al violí. El productor va ser el mateix Robert Le Gall. Per cert, Pep Solorzano es l'autor de l'himne del C.D. Riudoms, a la foto el dia de la presentació, tot que crec que viu a Vilaseca.

Pep Sala – Un trosset de cançó 2004 / 2008

Un altre vegada des de l’àlbum “Manual teòric i pràctic del pas del temps” us he extret aquesta bella cançó que ens interpreta i va compondre un bon amic, Pep Sala i que avui fare servir per acomiadar Un Toc de Rock, si bé la cançó es va incloure inicialment en el disc “Crítica de la raó pura" que s'havia publicat l'any 2004. Pep va ser la meitat de Sau i tant amb el recordat Carles Sabater com amb ell m'unia una bona amistat. Pep Sala és un bon col·leccionista de llibres i una vegada ens va ajudar a taxar la biblioteca familiar. El doble CD “Manual Teóric i Practic sobre el pas del temps” es va publicar l’any 2008 i l’amic Pep Sala compta amb les col·laboracions de Gerard Quintana, Montse Llarás dels Bars i Monica Green. L’amic Josep Sala i Bellavista va néixer a Vic el 17 de juliol de 1960. Quan va començar va formà part de dos grups escocesos Midnite Hour i Eclipse. L’any 1986 i amb Carles Sabater, van crear Sau, la millor banda de pop català de tots els temps. L’any 1993 sorgeix Pep Sala & La Banda del Bar, un projecte paral·lel per donar sortida a les seves inquietuds musicals els anys sabàtics de Sau. Aquest grup va funcionar paral•lelament al seu traball amb Sau  Al 1999 Sau decideixen emprendre una nova gira per celebrar els seus 12 anys treballant junts i en perfecta harmonia, Pep es dedicava a compondre la música i les lletres acostumaven a ser de Carles, encara que en alguna ocasió  també van col·laborar els dos músics, de fet Pep a més de tocar la guitarra així mateix cantava en algunes cançons. La gira començava a Vilafranca del Penedès el 12 de febrer del 1999, però acabat el concert i quan es trobaven en els camerins, Carles va patir un desmai i moriria poc després a causa d'una parada cardiorespiratòria. Aquell luctuós fet significa la fi de Sau ja que Pep Sala, honrat amb si mateix, va decidir que faltant el 50 per cent del grup no tenia cap sentit prosseguir amb el projecte i va reprendre la seva carrera en solitari.. En diverses ocasions Pep Sala m'ha convidat a fer cors en algunes de les seves gravacions, però jo que valoro en molt la seva amistat, sempre he rebutjat el suggeriment, no sigui que encara faci malbé una bona cançó amb la meva veu trencada i vella.

La frase d'avui és del filòsof: Immanuel Kant (Prússia, 22 abr 1724-Prússia 12 de febrer de 1804), el primer i més important representant del criticisme i precursor de l'idealisme alemany, està considerat com un dels pensadors més influents de l'Europa moderna i de la filosofia universal.

"A la música va unida certa falta d'urbanitat

perquè danya la llibertat dels altres”

Conclou Un Toc de Rock per avui, però us deixo en la bona companyía de les emissores per les que ens escolteu dues vegades cada setmana o bé per internet si et descarregues el programa des del blog, el facebook de Montse Aliaga o les webs d’aquelles emissores que ho permeten. Sóc Mario Prades, baixo la barraqueta i foto el camp. A reveure.

Apa, ens veiem pel món

Mario Prades

Enllaç per descarregar-se el programa (Link to download the radio program)