La música pot transportar-nos de nou a moments
que crèiem oblidats en el més recòndit de la nostra ment. Aquesta és la
pretensió d'Un Toc de Rock, fer-nos reviure l'ahir i aquell temps que pensàvem
estava perdut, al costat de cançons de l'actualitat, a fi d'enriquir o ampliar
aquestes vivències. Avui en el nostre viatge musical tindrem a Survivor, Nena,
Neil Diamond, Neneh Cherry amb Youssou N’Dour, Mr Mister, Barbra Streisand,
Bruce Cockburn, Cat Stevens, The Bee Gees i Century junt a cançons dels últims
treballs de Bryan Adams, All Time Low i Catfish & Bottleman amb els que
començarem aquest viatge al passat que emprenem dues vegades per setmana des de
todas las emissores per les que ens escoltes o bé per internet, si t’el
descarregues del blog, el facebook de Montse Aliaga o les webs d’aquelles
emissores que ho permeten. Jo sóc Mario Prades i ara em toca obrir la
barraqueta de nou i ho faré dient que sou
Benvinguts a Un Toc de Rock
Catfish & Bottleman – Postpone 2016
Comencem el programa d'avui d'Un Toc de Rock amb
aquest tema “Posposar" a càrrec de la banda britànica d'indie rock Catfish
& Bottleman i que us he extret del seu segon i últim treball discogràfic
fins ara "The Ride" que s'ha publicat el passat 27 de maig, sota la
producció de Dave Sardy. En aquest enregistrament el grup està integrat per Van
McCann (cantant i guitarra), Johnny Bond (guitarra), Benji Blakeway (baix) i
Bob Hall (bateria). D'aquest àlbum ja s'han extret quatre singles, encara que
aquesta cançó no és cap d'ells. El disc s'ha classificat en la primera posició
al Regne Unit, la sisena a Austràlia, setena a Irlanda i la 28 en els Estats
Units. Catfish & Bottleman es van crear l'any 2007 a Llandudno, al nord de
Gal·les i els fundadors van ser Ryan Evan "Van" McCann 
i Billy Bibby
que a l'estiu de l'any 2014 i sobtadament, va ser reemplaçat per Johnny
"Bondy" Bond, de fet el 25 de juliol de 2014, Catfish & Bottleman
va cancel·lar tres concerts en sengles festivals, a causa de
"circumstàncies personals imprevistes", segons van manifestar. Cal
dir que Billy Bibby posteriorment ha creat una nova banda Billy Bibby & The
Wry Smiles.Per cert, Catfish & Bottleman tenien que actuar al mes de novembre del passat any 2015 a Madrid i Barcelona, però els concerts es van suspendre al·legant que estaven treballan de ple en aquest nou disc, de fet Catfish & Bottleman van suspendre també actuacions a Alemanya, Italia i Holanda.
Survivor – Eye of the tiger 1982
Ara i des de la banda sonora de la pel·lícula
"Rocky III" escoltarem un tema històric a càrrec del grup
nord-americà Survivor, es tracta de "L'ull del tigre" que a més va
donar títol al seu tercer àlbum "Eye of the tiger", publicat el 8 de
juny del 1982, un disc que va aconseguir el segon lloc en les llistes del
Billboard i va ser certificat com Disc de Platí, encara que això va ser ja a
l'octubre de 1994. El single amb la cançó, va aconseguir el primer lloc en les
llistes, tant als Estats Units com al Regne Unit i Austràlia, on es va mantenir
en aquesta posició durant quatre setmanes. També va obtenir un Grammy i va ser
nominat als Oscar. Survivor són una banda d'AOR creada l’any 1978 per Jim
Peterik i Frankie Sullivan que van ser així mateix els compositors d'aquest
tema. Se'ls van unir Dave Bickler (cantant), Gary Smith (bateria) i Dennis
Johnson (baix). Jim Peterik teclats, cantant i guitarra del grup, havia estat
anteriorment component de la 
banda Ides of March. Curiosament el seu primer
àlbum "Survivor" va ser un fracàs, encara que el segon
"Premonition" ja es va col·locar en les llistes, tot i que l'àlbum
millor classificat de la seva carrera va ser "Eye of the tiger". A la
fi de 1983 el cantant Dave Bickler va patir problemes vocals i va ser
substituït per Jimi Jamison que havia militat amb els grups Target i Cobra. De
fet per Survivor han passat molts músics al llarg dels anys i actualment només
trobem a Frankie Sullivan dels components originals que van intervenir en
l'enregistrament d'aquest disc. En total Survivor porten publicats 8 àlbums, 7
discos recopilatoris i 21 singles. 
Nena – 99 Red Ballons 1983
Aquesta és una cançó protesta en contra de la Guerra Freda que ens
porten al programa d’avui d’Un Toc de Rock els alemanys Nena que la van gravar
l’any 1983. Originalment estava cantada en alemany, posteriorment va ser
enregistrada un altre vegada, ja traduïda a l'anglès. El grup Nena es va
centrar al voltant de la cantant alemanya Gabriele Susanne Kerner que va néixer
el 24 de març de 1960 a
Hagen. La cançó la va escriure el guitarrista dels Nena, Carlo Karger, un dia
que anava bastant flipat i va ser just després de presenciar un concert dels
Stones, on els britànics van deixar anar a l’aire un munt de globus de colors
que van volar lliures i portats per el vent. Kevin McAlea va ser qui va
escriure l'adaptació de la lletra al anglès. De fet en 
“99 Red Ballons” ens
explican la història de 99 globus de color vermell que volen lliurement,
bressolats i portats a l'atzar pel vent, però les forces militars reaccionen al
detectar els objectes, per a ells desconeguts que volen per l'aire i pensan que
són armes enemigues, llançant sense pensar-so massa un atac de conseqüències
apocalíptiques ja que els altres, igual de animals que ells, com us podeu
imaginar responen de la meteixa manera. L’any 2009 el tema, interpretat per la
mexicà-espanyola Belinda, va ser usat per a un anunci de Coca-Cola Zero, amb la
lletra canviada, aixó no va ser del gust de la cantant alemanya ni dels fans,
sobretot per l'ús tan comercial del tema.
All Time Low – Missing you 2015
Anem a escoltar ara al grup de Baltimore, a
Maryland, All Time Low, amb “Troban-te a faltar”, aquest tema que us he extret
del seu sisè àlbum "Future Hearts", publicat el 7 d’abril del 2015
pel segell discogràfic Hopeless Records i que ha comptat amb les
col·laboracions de de Mark Hoppus de Blink 182 i de Joel Madden del grup Good Charlotte,
estant produït per John Feldmann. El disc va debutar directament en el segon
lloc del Billboard, venent 75.000 còpies en la seva primera setmana, però també
van pujar al número 1 a
Anglaterra i al quart a Austràlia. Curiosament els "crítics" han
destacat la nova direcció musical que segueixen All Time Low, però els han
acusat així mateix de falta de cohesió i excés de producció en els temes. El
grup l'integren en aquest enregistrament Alex Gaskarth (cantant i 
guitarra
rítmica.), Jack Barakat (guitarra solista), Zack Merrick (baix i cors) i Rian
Dawson (bateria i percussió). Els All Time Low es van crear l'any 2003 i des
dels seus inicis han mantingut la mateixa formació, portant publicats sis
àlbums d'estudi fins al moment, 1 en directe, 4 EP's i 19 singles, tot i que he
de dir que el grup va realitzar el seu primer concert en el Wembley Arena a la
primavera del 2015, presentat precisament aquest disc, va ser gravat i van
anunciar que seria publicat en format CD / DVD. Serà el seu segon treball en directe
i van anunciar que es titularia "Past, Present and Future Hearts".
Bruce Cockburn - Always look on the bright side
of life 1990
Us porto ara a Un Toc de Rock una versió de
“Sempre mira el costat positiu de la vida”, el gran hit de la banda sonora del
film "La vida de Bryan" si bé en la pel·lícula la cançó “Sempre mira
el costat positiu de la vida” l'interpréten els Monty Phyton. Aquí us porto la
bona versió que va fer el cantant, guitarra i compositor canadenc Bruce
Cockburn. Val a dir que és un d'aquests artistes pràcticament ignorats aquí en
el país, però que fa gires de tres-cents concerts en un any i és que allà s'ho
han de treballar dia a dia i es tracta d'actuar molt, no de cobrar molt i fer
poques actuacions, clar que així la indústria musical del nostre país va com
va. Bruce Cockburn, cantant, guitarra i compositor que te una discogràfia que
tire 
d’esquenes, va néixer a Ottawa, el 27 de maig de 1945 i aquest tema es
trobava en el disc "Bruce Cockburn Live" que va publicar l’any 1990 i
que depenent del pais on s’ha editat camvia el número de cançons que han
inclos. Per sort a l’espanyola aquesta es una de les que més peçes que van
incloure. Per cert, aquest és el tema que a la fi de la pel·lícula "La
vida de Bryan", canten i xiulen el públic i els crucificats mentre esperen
la mort, tota una macabra legoria amb l’humor dels britànics Monty Phyton, de
fet està considerada la seva millor pel·lícula. "La vida de Bryan" es
un film que ens narra la vida d’un que neix en un pesebre, just al costat i en
el mateix moment en que ho fa Crist i es passa tota la pel•lícula cridant alló
de "No soc el Mesies".
Neil Diamond – Girl, You’ll be a woman son 1967
d'això és que Neil Diamond l’any 2005 va
aconseguir la posició 47, segons la revista Forbes, en un article dedicat als
artistes més taquillers del 2005 i en aquest mateix any la seva gira mundial va
recaptar més de 73 milions de dòlars, sent la gira més taquillera d'un cantant
solista. Per cert, Neil Diamond també toca la guitarra, és actor i productor.
Una de les seves pel·licules més reconegudes en “El cantor de Jazz” en la
versió “moderna” i cal a dir que Neil Diamond va començar com a compositor,
abans de gravar les seves cançons ja a la seva propia carrera. Es un dels
artistes de l’antiga escola que millor han sabut envellir. Neil Diamond porta
publicats 32 àlbums d'estudi, a part d’un munt de directes i recopilatoris
d’èxits i també alguna banda sonora com “El cantor de jazz” o “Jonathan
Livingston Seagull”.
Mr Mister – Broken wings 1985
La cançó “Broken wings” va ser el gran hit en la
carrera del grup nord americà Mr Mister, una banda que es va crear l’any 1984 i
va treballar fins al 1989, encara que crec que van tornar fa un parell d’anys.
El grup l’integraven Richard Page, Steve George, Pat Mastelotto i Steve Farris.
Mr. Mister van gravar en total 4 àlbums, encara que "Pull" que es va
enregistrar l'any 1989 no ha estat publicat fins l’any 2010. També s'han tret
dos recopilatoris d'èxits de Mr Mister. El single amb "Broken wings",
“Ales trencades”, la cançó més important en la seva carrera musical, va
aconseguir la primera posició en els Estats Units i Canadà i va 
arribar al
tercer lloc a Anglaterra. Després de la dissolució de Mr. Mister, el bateria
Pat Mastelotto, nascut el 10 de setembre de 1955 a Chico, Califòrnia, va
treballar com a músics d'estudi en enregistraments de XTC i Cock Robin. També
va col·laborar amb The Rembrandts i va ser músic d'acompanyament per Tina
Arena, James Newton Howard, Michael Penn i Robyn Hitchcock. En el nou segle Pat
Mastelotto es va incorporar als reestructurats i mítics King Crimson.
Bryan Adams – We did it All 2015
El cantant i guitarrista canadenc Bryan Adams va
publicar el 2 d'octubre del passat 2015 a Austràlia i Nova Zelanda i el 16 del
mateix mes a la resta del món, un àlbum titulat genèricament "Get up"
que va ser produït per Jeff Lyne de l'ELO i del que ara escoltarem el tema
"Ho vam fer tot", una gran balada molt en la línia d'aquest
intèrpret, una de les figures importants dins del món del rock, nascut a
Kingston, Ontario, el 5 de novembre del 1959. la cançó ha estat escrita pel
propi Bryan Adams en col·laboració amb Jim Vallance, amb el qual porta
treballant des de 1979. De l'àlbum que ha estat número 6 a Austràlia, vuité a Canadà,
tercer a Alemanya i ha arribat al segon lloc al Regne Unit, encara que només ha
arribat al 99 als Estats Units, 
s'han extret ja quatre singles, encara que
aquest tema no és un d'ells. Aquest ha estat el tretzè àlbum d'estudi de Bryan
Adams que també porta publicats 5 en directe, 58 singles, 6 DVD d'actuacions en
directe i 5 discos recopilatoris, a més d'haver realitzats 13 bandes sonores,
entre elles la del film "Robin Hood, príncep dels lladres" de l'any
1991 que ha estat un dels seus àlbums més venedors, sobretot gràcies a l'èxit
obtingut amb la cançó "(Everything I Do) I Do It For You". Per cert,
Bryan Adams és un seguidor de l'equip de futbol anglès Chelsea Football Club a
qui li va dedicar la cançó "We're Gonna Win". 
The Bee Gees - How deep is your love 1977
Ara a Un Toc de Rock d’avui anem a escoltar a The
Bee Gees amb una gran balada. Sempre he dit que a la carrera dels The Bee Gees,
aquesta bona banda británica, hi ha un abans i un despres, marcat per aquesta
banda sonora "Febre del dissabte a la nit". Dins de la banda sonora
de la pel·lícula protagonitçada per John Travolta, destaca aquesta gran cançó
lenta, tot un "Peaso cansión" que em van demanar mitjançant un correu
electrònic, un Emilio i aquí està sonant a Un Toc de Rock per a aquestes
amigues que ens escolten descarregant-se el programa del blog des de Barcelona,
si bé a mi em sembla que ja os la vaig possar fa dos o tres temporades. El grup
The Bee Gees estava integrat pels germans Gibbs: Barry, Robin que va morir a 
Londres el 20 de maig de l’any 2012 i Maurice que també va morir, en aquest cas
el 12 de gener de l’any 2003. Un altre dels seus germans, Andy Gibb (5 de març
de 1958 - 10 de març del 1988), també es va dedicar a la música i si bé va
col·laborar en alguna ocasió amb ells, mai va formar part del grup. Val a dir
que així mateix es mort. Aquest tema “Quant de profund és el teu amor” va
arribar a la primera posició en els Estats Units i en gairebé tot el món i es
trobava en el seu LP doble amb la banda sonora de "Saturday Night
Fever" que es va publicar al novembre de 1977. Val a dir que "Febre
del dissabte a la nit" és la banda sonora més venuda de tots els temps i
aixó que era un disc doble.
Barbra Streisand – Smoke gets in your eyes 2009
Aquesta peça forma part de la història de la
música, clar que no en la versió que ens porta ara Barbra Streisand amb un
ritme molt jazzístic, sinó en la que van realitzar l'any 1958 el grup vocal The
Platters que la van col·locar a la primera posició del Billboard i va ser
número tres a Anglaterra, però jo us he seleccionat aquesta perquè ens resulta
molt més propera ja que es va publicar en un àlbum de la cantant nord-americana
titulat "Love is the Answer" que es va editar l'any 2009 i que estava
ple de versions de bons temes, molts d'aquells també clàssics. "El fum
cega els teus ulls" va ser una composició de Jerome Kern amb lletra d'Otto
Harbach que la van escriure l'any 1933 per al musical "Roberta",
protagonitzat per Tamara Drasin i la primera que la va gravar va ser Gertrude
Niesen que la va publicar el 13 d'octubre de 1933. Posteriorment es va incloure
en la pel·lícula "Roberta" que van protagonitzar Fred Astaire i 
Ginger Rogers. La veritat és que s'han realitzat innombrables versions amb
artistes de molt dispars estils, des de Nat King Cole a Brian Ferry, passant
per Ray Conniff, Jerry Garcia, Eartha Kitt, Johnny Mathis, Cher, Glenn Miller,
Freddie Mercury, Edith Piaf, Caetano Veloso, fins i tot Led Zeppelin. En total
i comptabilitzades oficialment, jo en tinc localitzades 56 versions i s'ha
inclòs a la banda sonora de 12 pel·lícules, l'última "Blue Valentine"
que era del 2010. Barbra Streisand es diu en realitat Barbara Joan Streisand,
però un error d'impremta en el seu primer disc li va canviar el nom. Va néixer
a Brooklyn, Nova York, el 24 d'abril de 1942, cantant, actriu, directora de
cinema i productora, és una de les millors veus femenines del panorama musical
nord-americà. Té en el seu haver 30 Discos de Platí i 13 dels seus discos han
estat multiplatí. 
Cat Stevens – Morning has broken 1971
Compartirem ara en Un Toc de Rock “El matí s'ha
trencat”, un dels temes més populars en la carrera del cantant i compositor
anglès Cat Stevens, el "Morning has broken", es una cançó tradicional
gaélica que va ser arreglada per Cat Stevens i que es va publicar en single l'any 1971,
incloent-se així mateix en el seu àlbum "Teaser and the Firecat", el
seu primer disc d'estudi amb el qual va debutar i que es va posar a la venda
l'1 d'octubre del 1971. En la gravació van intervenir Cat Stevens (cantant, guitarra
acústica i teclats), Alun Davies (guitarra acústica i cors), Larry Steele (baix
i congues), Gerry Conway (bateria i percussió), Harvey Burns (bateria i
percussió), Jean Roussel (orgue Hammond), Linda Lewis (cors), al costat d'Andy
Roberts, Andreas Toumazis i Angelos Harzipavli (bousouki). El piano
en aquest tema que escoltem ara és Rick Wakeman, en aquella època encara
teclista de Yes, tot i que no consta en els títols de crèdit. L'àlbum va
aconseguir el segon lloc en les llistes del Billboard i va ser número 1 a Austràlia, encara que crec
que no es va classificar a Anglaterra. El 22 de febrer de l'any 2001 va ser
Triple Disc de Platí als 
Estats Units. El single amb aquesta cançó va ocupar el
primer lloc del Billboard El seu
veritable nom era Steven Demetre Georgiou, però tots el coneixien com Cat
Stevens. Cantant, guitarra, pianista i compositor, va néixer a Londres, de mare
sueca i pare greco-xipriota, el 21 de juliol de 1948. Un dia es va convertir a
l'Islam i va passar a anomenar-se Yusuf Islam. Cat Stevens va vendre milions de
discos, especialment a finals dels anys 60 i principis dels 70, però el seu
problema va sorgir quan en declaracions a la premsa i parlan de la condemna a
mort feta per l'aiatola Ruhollah Khomeini contra l'escriptor Salman Rushdie al
qual acusava de "blasfem" per haver escrit els seus "Versos
satànics" i en contra de l'opinió mundial que censurava l'actitud radical
islamista, Cat Stevens va manifestar que matar-lo era el correcte ja que havia
insultat el profeta. Allò va ser el acabose i la gent va organitzar cremades de
discos de Cat Stevens i va representar la seva fi a les llistes de vendes,
sobretot les nord americanes. Cal dir que a Anglaterra s'ha dedicat a moltes
obres benèfiques, però els seus discos com Yusuf Islam s'han centrat en obres
religioses dedicades a la difusió de la seva nova religió i la veritat es que
en questió de vendes les xifres son minsas.
Nenen Cherry & Youssou N’Dour – Seven seconds
1994 / 1996
Fillastra del gran trompetista de jazz
nord-americà Don Cherry i germana dels cantants Titiyo i Eagle-Eye Cherry, la
cantant i compositora Neneh Marianne Karlsson Cherry va néixer el 10 de març de
1964 a
Estocolm, encara que durant un temps va viure a Benalmádena i Eivissa.
Actualment crec que resideix de nou a Suècia. A mitjan de la primera dècada del
nou segle va anunciar la creació d'un nou grup al que va anomenar Cirkus. El 2
de setembre del 1996 va publicar el seu tercer i últim àlbum "Man"
que va incloure aquest tema que comprtirem ara a Un Toc de Rock, composat per
Youssou 
N'Dour, la pròpia Neneh Cherry, el seu marit Cameron McVey i Jonathan
Sharp que escoltem ara i que va interpretar a duet amb el cantant africà
Youssou N'Dour (Senegal, 1 d'octubre de 1959) i que ja havia estat publicat en
versió single i maxi-single el 7 de juny de 1994, sent nominat al Grammy. En
ell ens parlan de que set segons son suficients per a moltes coses. Amb el
músic africà Youssou N'Dour, un dels més importants del continent negre, va
tornar a col·laborar a la cançó "Wake Up Àfrica", editada al juliol
de 2007. En el CD "Man" destacava així mateix una versió del tema de
Marvin Gaye "Trouble Man". Curiosament en moltes biografies diuen que
Neneh Cherry és rapera, cosa que com podeu comprovar, està molt allunyat de la
realitat, si bé l'any 2006 va col·laborar amb el raper suec Petter Askergren en
el seu àlbum "P" i aixó pot ser va crida a l’error.
Century – Gone with the winner 1986
El grup francès Century amb els que avui
conclourem Un Toc de Rock, es va formar a Marsella l'any 1985, liderat pel
cantant, teclista i compositor Jean-Louis Milford. La cançó “Lover why” que ja
em escoltat al programa en alteriors ocasions, va estar 7 setmanes en el número
1 a França
i al costat de "Gone with the Winner", “El que el guanyador” que
escoltem avui, són les cançons més populars en la seva curta carrera i totes
dues es van incloure a l'àlbum "... And Soul It Goes", editat l'any
1986. Century estava integrat en aquest disc per Jean-Louis Milford (cantant i
piano), Éric Traissard (guitarra), Laurent Cokelaere (baix), Christian Ports
(bateria) i 
Jean-Dominique Sallaberry (guitarra). Els Century ancara van gravar
un altre àlbum "Is it red?" l’any 1988 i es van desfer un any més
tard. A mi Century és un grup sempre m'han agradat, des de que aquest LP va
arribar a les meves mans quan es va publicar a Espanya a través de Zafiro, crec
recordar, però també he de confessar que els arranjaments vocals i les melodies
de Century em recorden i molt als britànics Korgis, als que escoltarem a un
altre programa properament. Paraula!
La frase d'avui és del cantautor canadenc Leonard
Cohen que va dir
"L'amor no té cura, però és l'única medicina
per a tots els mals”
per a tots els mals”
Acabaré Un Toc de Rock per avui, ara us deixaré
en companyía de les emissores per les que sortim a les ones dues vegades cada
setmana o bé per internet si t’el descarregues del blog, el facebook de Montse
Aliaga o les webs d’aquelles emissores que ho permeten. Jo sóc Mario Prades i
ara baixaré la barraqueta fins el proper programa.
Apa, ens veiem pel món
Mario Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario