Un Toc de Rock 10-62

Enllaç per descarregar-se el programa

(Link to download the radio program)

La música, les cançons, sempre acostumen a rememorar-nos coses del nostre passat, moments, llocs, situacions, persones... avui començaré Un Toc de Rock amb un tema dels britànics Police que a mi sempre em recorda un pub del carrer Gasòmetre de Tarragona, avui desaparegut, no recordo ni el nom, però si que una tarda vaig anar a prendre una copa i vaig descobrir la cançó amb la qual començarem el nostre recorregut musical per l'ahir, per la història musical dels últims cent anys. També tindrem a Olivia Newton-John, Isaac Hayes, Lynyrd Skynyrd, The Jacksons, Urge Overkill, Foreigner, Lucie Silvas, la Incredible Bongo Band i Slade. Per tant toca obrir la barraqueta un cop més i posar-nos en marxa, des de aquelles emissores per les que ens escoltes dues vegades per setmana o bé vía internet si et descarregues el programa del blog o el facebook de Montse Aliaga. Sóc Mario Prades i tornaré a dir-vos que sempre sou

Benvinguts a Un Toc de Rock

Police – Message in a bottle 1979

Aquest va ser un dels temes que va donar a conèixer als britànics Police a Espanya i es va incloure en el seu segon àlbum “Reggatta de blanc”, publicat el 5 d’octubre del 1979 i considerat un dels primers i millors discos de new wave de la història. El tema, escrit per Sting, es va editar en single el 7 de setembre de l’any 1979 i la lletra explica la història d'un nàufrag perdut en una illa deserta que envia un missatge demanant ajuda, ficat en una ampolla. A poc a poc va acceptant la idea que ningú vindrà a rescatar-lo i quan ja porta un any en soledat sent que fins i tot a perdut la necessitat d'estimar i ser estimat. És clar que més tard troba "cent mil milions d'ampolles" a la platja, adonant-se que hi ha més gent com ell. Va ser el primer single de Police que va aconseguir la primera posició en les llistes del Regne Unit, però tan sols va aconseguir el lloc 74 en els Estats Units, és clar que a Canadà va arribar al segon lloc. Police estava integrat pel nord-americà Stewart Copeland (Alexandria, Virginia, 16 juliol de 1952) i els britànics Andy Summers (Lancashire, 31 desembre de 1942) i Sting que junts o per separat van participar en la composició dels temes de l'àlbum. La veritat és que la cosa entre ells va acabar com el Rosari de l'Aurora, sobretot entre Stewart Copeland i Sting. L'actor, cantant i baixista Sting es diu en realitat Gordon Matthew Thomas Sumner i va néixer el 2 d'octubre de 1951. L’any 1985 Sting es va llançar ja en solitari havent venut més de 100 milions de discos i aconseguit 16 Grammy. L’úlrim disc oficial d’estudi del grup va ser el seu LP "Synchronicity", publicat al maig de 1983 i en el que trobaven la cançó “Every breath you take”, avui en dia és tot un tema de referència quan parlem dels britànics Police. Va guanyar un Grammy com "Millor Cançó de l'Any", ja al 1984. De fet la gravació de la cançó va ser tot un poema i va estar carregat de problemes ja que les tensions personals entre els membres de la banda van desembocar en la seva dissolució poc després. El productor de l’àlbum Hugh Padgham, va afirmar que durant les sessions de gravació Sting i Copeland s'ha agredien verbal i físicament en l'estudi. Aquestes tensions van fer que gairebé haguessin de suspendre la gravació, fins que en una reunió entre la banda i el seu mànager, Miles Copeland, van arribar a un acord per continuar. Andy Summers va gravar la guitarra en una sola presa i sense que els seus companys estiguessin presents, a instàncies del propi Sting.

Lynyrd Skynyrd – Sweet home Alabama 1974

Una de les millors bandes del rock sureny de la història són els Lynyrd Skynyrd que curiosament i malgrat la polèmica amb el tema de Neil Young "Southern Man", no eren d'Alabama, eren un grup sorgit a Florida. Es van crear l'any 1964 i van estar liderats pel cantant Ronnie Van Zant fins a la seva mort al 1977. Posseïen una característica especial, utilitzaven tres guitarres. La considerada com a millor formació de Lynyrd Skynyrd estava integrada per Ronnie Van Zant, Gary Rossington, Allen Collins, Leon Wilkeson, Bob Burns, Billy Powell, Ed King, Artimus Pyle i Steve Gaines que son els que van gravar aquest disc. "Sweet Home Alabama" es va publicar en el seu segon àlbum titulat "Second Helping" que va ser doble disc de Platí, produït per Al Kooper. La cançó és una dura rèplica a la de Neil Young i capgira a les seves explicacions detallant tot lo bo i interessant que és Alabama i deixant al canadenc com un mentider. Al setembre de 2007, el governador d'Alabama, Bob Riley, va anunciar que el títol d'aquesta cançó "Sweet Home Alabama", s'utilitzaria en la promoció turística de l'estat d'Alabama en una campanya publicitària de diversos milions de dòlars. El 20 octubre 1977 Lynyrd Skynyrd van patir un accident quan volaven en una avioneta a Gillsburg, Mississippi, on van morir el cantant, Ronnie Van Zant (a la foto), el guitarrista Steve Gaines, la seva germana la corista Cassie Gaines i el mànager Dan Kilpatrick. Es desconeixen les causes de l'accident, però abans d'enlairar-se, es va informar a la gent del grup que podia haver problemes amb l'avió, a lo que irònicament, Ronnie va contestar: "Anem-nos! De totes maneres si avui és el teu dia no podràs fugir d'ell". Us explicaré una curiositat sobre el seu nom, sabeu en qui es van inspirar, doncs no era el director de l'escola on estudien Lisa i Bart Simpson, però gairebé. El nom és un tribut irònic i burleta a Leonard Skinner, un professor que van tenir a l'escola secundària i que era excessivament rígid i retrògrad en les seves normes. Una d'elles deia "El pèl ha d'estar dos dits per sobre de les celles, no pot tocar el coll" i per incomplir-ho va manar a alguns dels components del grup al despatx del director. Com ells eren conscients que pronunciar Lynyrd Skynyrd podia ser tot un problema, el seu primer disc el van titular "(Pronounced 'Leh-' nerd 'skin-' nerd)" que podíem traduir com "Pronúncialo 'Leh-' nerd 'skin-' nerd", perquè no haguessin dubtes, per cert, va ser doble Disc de Platí als Estats Units.

Incredible Bongo Band – In-A-Gadda-Da-Vida 1973

La primera cançó "llarga" de la història del rock va ser aquest tema que escoltarem ara, però a càrrec d'Iron Butterfly i durava 17 minuts, després van arribar Rare Earth i el seu "Get Reddy" i moltes altres, ara bé, jo us he seleccoonat ara aquesta versió del "In-A-Gadda-Da-Vida" que ens portaran la Incredible Bongo Band, un grup inexistent, una "banda fantasma" creada pel productor Michael Viner (a la foto) que també era el director de Pride un subsegell de MGM Records. Us explicaré l’origen de tot. Quan li van sol·licitar dues cançons per a la banda sonora de la pel·lícula "El monstre de dos caps", un nyap de terror de sèrie B, va aplegar una pila de músics d'estudi de provada qualitat musical i va sorgir un grup que barrejava funk i ritmes llatins amb la percussió a base de bongos, congues i bateria i una secció de vent com a protagonistes. La va denominar Incredible Bongo Band, però també van ser coneguts com Michael Viner's Incredible Bongo Band. Després d'aquests dos temes van gravar un primer LP que es va titular "Bongo rock", l'àlbum es va editar al 73 i en ell es trobava aquesta cançó que escoltem ara. Encara publicarien un altre àlbum "Return of the Incredible Bongo Band" l'any 1974. La veritat és que la Incredible Bongo Band mai va existir com a banda i els noms dels músics no consten ni tan sols en els títols de crèdit dels àlbums, de fet es diu que en el segon disc el bateria va ser Ringo Starr. Curiosament només van gravar dos discos, però tenen en el mercat tres CD de grans èxits. Alguns grups de hip hop han utilitzat temes de la Incredible Bongo Band com a sampler per rapejar a sobre, sobretot la seva versió del "Apache" i "Last Bongo in Belgium" que ha estat samplejades per grups com Beastie Boys, entre d'altres

Isaac Hayes – Stranger in Paradise 1977

Us porta ara al gran Isaac Hayes al qual anem a escoltar amb aquest tema, una versió d'un clàssic que va incloure en el seu àlbum "New Horizon" publicat l'any 1977 pel segell Polydor i que va aconseguir el lloc 26 en la llista d'àlbums de R & B del Billboard als Estats Units. La cançó pertanyia al musical "Kismet" de 1953 i va ser escrita per Robert Wright i George Forrest, tot i que la melodia s'ha d'atribuir al compositor clàssic rus Alexander Borodin (12 de novembre de 1833 - 27 de febrer de 1887) ja que es van inspirar en les seves "Danses polovtsianes". La versió més popular de la cançó és la que va realitzar Tony Bennett, però també la van gravar The Four Aces, Tony Martin, Ray Connif, Artie Shaw i molts altres. El compositor, cantant, pianista, productor i actor Isaac Hayes va néixer a Covington, Tennessee, el 20 d'agost de 1942, va ser trobat inconscient a la seva casa de Memphis, el 10 d'agost de 2008, la policia del Comtat de Shelby el van trobar descoratjat a terra al costat d'una màquina caminadora que encara estava en funcionament. Isaac Hayes va ser portat a l'Hospital Baptist Memorial a Memphis, on va ser declarat mort a les 02:08 pm. Pel que sembla havia patit un ictus. De fet ell mateix va reconèixer que el gener del 2006 havia patit un accident cerebrovascular menor. Va ser artista del segell Stax des de mitjans dels anys seixanta. On va debutar amb l'àlbum "Presenting Isaac Hayes" al 1967. Un dels seus grans èxits va ser la banda sonora de "Shaft", del 1971, el tema estrella ja l'hem escoltat a Un Toc de Rock. Isaac Hayes va participar en el famós festival de Wattstax, un memorable concert dels artistes afroamericans més destacats en aquella època, realitzat en el Coliseu de Los Angeles, el 20 d'agost de 1972. Aquest festival va tenir una gran importància dins de la història de la música soul, ja que van estar presents altres grans com The Staple Singers, The Emotions, The Bar-Kays, David Porter, Carla Thomas, Rufus Thomas. El festival ha estat considerat com el Woodstock dels afroamericans. Isaac Hayes és l'autor, entre molts altres, del tema "Soul man" que va ser el gran èxit en la carrera del duet de color Sam & Dave. El single amb "Theme from Shaft" del que us he parlat abans, va aconseguir la primera posició del Billboard i li va valdre a Isaac Hayes un Oscar a la millor cançó.

The Jacksons – Ain’t no sunshine 2004

Escoltarem el tema “Ain't no sunshine”, una cançó composada i interpretada per Bill Withers que la va incloure en el seu àlbum de debut, "Just As I Am", editat l'any 1971 que va ser produït per Booker T. Jones, aconseguint el lloc número 3 del Billboard. El tema està inclòs en la llista de les 500 millors cançons de tots els temps, segons la revista Rolling Stone. Jo us he portat per compartir a Un Toc de Rock la versió del "No brilla el sol" que va realitzar el grup vocal de color The Jacksons i que us he extret d'un disc recopilatori del 2004 titulat “The very best.of The Jacksons” i que inclou temes de la seva etapa com Jackson Five i The Jacksons. De fet aquest disc no és res més que el recopilatori “Greatest Hits of The Jacksons & The Jackson 5”, amb unes quantes cançons més. En aquest tema compten amb Michael Jackson que va estar en el grup de 1964 fins al 1984, com a veu solista, guitarra i percussió, al costat dels seus germans Jackie Jackson que va militar del 1964 al 1990 a les veus i bongos, Tito Jackson (1964-1990 ) veus i guitarra elèctrica, Jermaine Jackson (1964-1975 i que va tornar al 1984 per tornar a deixar-los al 1990) veus i baix, sense oblidar a Marlon Jackson (1964-1987) veus i bongos, ells van integrar Jackson 5, però també van passar per la formació. Johnny Jackson que era bateria i va morir l'any 2006 i les tres germanes Maureen "Rebbie" Jackson que va ser solista entre 1984 i 1998, LaToya Jackson i Janet Jackson. Per cert, us explicaré una anècdota. La primera vegada que van venir a Espanya va ser per realitzar una televisió, es tractava d'un programa de Valerio Lazarov, un d'aquells musicals dels dissabtes a la tarda a la Televisió Espanyola. Va faltar molt poc perquè els Jackson Five i Lazarov arribessin a les mans. Crec que avui en dia, tots recordareu a Valerio Lazarov (Bârlad, Romania 20 de desembre de 1935 - Madrid, Espanya, 11 d agost de 2009) que va trencar motlles pel que fa a televisió amb els seus populars zooms, una tècnica creada per ell que va revolucionar la televisió a tot el món, doncs bé. Resulta que en un moment de la gravació del programa i mentre estaven actuant Jackson 5, Lazarov va cridar allò de "Passant a negre" per indicar un fos, els nois del grup que només van entendre això de "negre", van pensar que havien estat insultats i es van llançar a per Lazarov que era blanc, amb la intenció de colpejar-lo, per sort la cosa no va passar de l'ensurt i tot es va aclarir finalment.

.

Urge Overkill - Girl, You'll Be A Woman Soon 1984

Aquesta peça “Noia, seràs una dona aviat” que escoltarem ara a Un Toc de Rock, era una composició de Neil Diamond que Urge Overkill, aquest grup de Chicago, van versionar admirablement. La banda la integren actualment Nathan "Nash Kato" Kaatrud (veus i guitarra) i Eddie "King" Roeser (veus, guitarra i baix), al costat de Mike Hodgkiss i Brian Quasten, però pel grup han passat un munt de músics, entre ells Johnny "Blackie Onassis" Rowan, Nils St. Cyr, Chris Frantisak, Nate Arling, Patrick Byrne, Kriss Bataille, Jack "The Jaguar" Watt i crec que algun més. Es van crear l’any 1986 i es van separar al 1997, encara que van tornar de nou el 2003 i van realitzar una gira internacional que va recalar a la Sala El Sol de Madrid. El tema que escoltem es va publicar en single l’any 1994, però el va treure al carrer el segell MCA, tot i que ells gravaven per Geffen Records. L'explicació és simple, el tema es va gravar per a la banda sonora del film "Pulp Fiction" de Quentin Tarantino. Va arribar a la primera posició en les llistes Indie del Billboard americà i a la 50 a les de pop. L’any 2000, el cantant i guitarra Nash Kato, líder de Urge Overkill, va gravar en solitari. En total els Urge Overkill portan editats 6 àlbums d’estudi, tres recopilatoris i 13 singles.

Lucie Silvas – Nothing Else matters 2006

El 6 de novembre de 2006 es va posar a la venda a Espanya l'àlbum "El mateix costat", en angles "The same side", un disc de la cantant britànica Lucie Silvas. Les cançons recollides en el disc son composicions de la mateixa cantant Lucie Silvas. A Espanya s’ha inclòs en el CD, una edició especial, com bonus track la cançó "Nothing else matters", un tema de Metallica que ha estat el seu gran èxit internacional i que ja va gravar inicialment l'any 2004 en el seu primer disc. Curiosament l’álbum del que us trec la cançó “Res més importa” que sona ara a Un Toc de Rock, a Anglaterra es va publicar el 2 d’octubre del mateix 2006, una mica abans, però sense aquesta cançó. Lucie Silvas es una cantant anglesa de pare neozelandès i mare escocesa que va néixer a Surrey el 4 de setembre de 1977 i que es diu en realitat Lucie Joanne Silverman. Bona cantant i pianista, així com a compositora, Lucie Silvas va atrevir-se amb el tema del grup de trash-metall Metallica i va realitzar una versió tan extraordinària que va pujar a dalt de tot de les llistes i va fer oblidar la dels seus autors. Nena prodigi, Lucie Silvas va començar els seus estudis de piano als cinc anys component la seva primera cançó d'amor als deu. Va treballar com a corista per a la cantant Judie Tzuke. Lucie Silvas a escrit cançons per a Sarah Whatmore, Gareth Gates, Rachel Stevens i Liberty X. Es va consolidar com a cantant amb "What You're Made Of" del àlbum "Breathe In", publicat el 11 d’octubre de l'any 2004 i que va ser el seu primer disci amb el qual va aconseguir els primers llocs en gran part d'Europa i que originalmente va incloure aquesta cançó que compartim ara. L’any 2015 Lucie Silvas va treure un nou disc titulat “Letters to Ghosts” i val a di que en total sols ha publicar 3 àlbums.

Slade – My oh my 1983

Us porto ara a Un Toc de Rock als Slade, un grup britànic que van ser la part més heavy del glam dels anys 70 i 80 o potser seria millor dir que van ser la part més glam del heavy d'aquells anys. Slade es van formar a la ciutat de Birmingham, l’any 1966. Una dada anecdòtica d'ells és que en els títols de les seves cançons gairebé sempre hi ha faltes d'ortografia, no se si perquè casualment va succeir així en el seu primer disc i els va agradar o ho van fer expressament des del principi. La veritat es que jo aposto per el primer raonament. El grup Slade, una banda plena de glamour que sempre vestien de forma molt estrafolària, l’integraven els músics Noddy Holder, Dave Hill, Jimmy Lea i Don Powell. Curiosament i malgrat el seu èxit internacional, mai van arribar a ser estrelles del mercat americà, però van influir i molt en grups com Kiss. El tema que escoltem s'allunya del seu so rítmic, contundent i pesat al que ens tenen acostumats, és una "peaso cansión" que estava recollida en el seu àlbum "The Amazing Kamikaze Syndrome" que Slade van publicar l’any 1983, quan ja començava el seu declivi i va aconseguir la segona posició en les llistes angleses. Va ser tota una alenada d'aire fresc en la seva carrera, quan els “critics” deiem que estaven acabats. La veritat és que us recomano veure els vídeos de Slade, alucinareu. Vestien amb robes estrafolàries i de colors super llampans, botes d'altes plataformes, tocats cridaners alguns d'ells... En fi, en directe els Slade, un dels millors grups del glam-rock, eren tot un espectacle i musicalment tota una canya

Foreigner – I want to know what love is 1984

Foreigner, als que escoltarem ara al programa d’avui d’Un Toc de Rock, van ser una de les millors bandas de rock americanes de tots els temps. Englobada dins del AOR, van ser creats a Nova York l’any 1976, per Mick Jones (ex-Nero and the Gladiators, Spooky Tooth i The Leslie West Band) i l'ex King Crimson, Ian McDonald, amb el cantant Lou Gramm que després va tindre una interesant carrera en solitari i al que vam escoltar la passada temporada, als quals es van sumar Dennis Elliot, En Greenwood i Ed Gagliardi. Els Foreigner han venut més de 80 milions de discos a tot el món (incloent 37.500.000 als Estats Units solsament). Quan tots els crítics deien que Foreigner estaven cremats i acabats, l’any 1984 es va publicar l'àlbum "Agent Provocateur" on es trobava "Vull saber el que és l'amor" que escoltem al programa d'avui.de Un Toc de Rock. El single amb aquesta cançó va ser número 1 l’any 1985 als Estats Units, Gran Bretanya, Austràlia, Noruega, Suècia i molts altres països i de fet es una de les seves millors cançons. La peça va estar composada per Mick Jones i la producció va estar a carrec del mateix músic i Alex Sadkin i aquesta canço va sonar a un episodi de la serie de TV “Miami Vice”, però de fet l’hem escoltat a video jocs, televisió i al cinema. Els crítics i “experts” que van dir que Foreigner estaven cremats abans de la sortida d'aquest àlbum, com us he dit en moltes ocasions, van perdre una maravillosa ocasió d’estar-se calladets.

Olivia Newton-John – You won’t see me cry 1977

Acabarem Un Toc de Rock amb el tema “No em veurà plorar”, extret de l'àlbum “Making A Good Thing Better” que Olivia Newton-John va publicar l'any 1977 i que va ser el disc que la va llançar als Estats Units, encara que l'èxit li va arribar al 1978 en intervenir en el film "Greese". En aquest tema, escrit per Joe Falsía i Stephen Sinclair, Olivia Newton-John compta amb les col·laboracions de Jeff Porcaro component de Toto a la bateria i Lee Sklar al baix, però en els enregistraments del disc també van intervenir Jay Graydon i John Farrar (guitarra ), Greg Mathieson (piano), Tommy Morgan (harmònica) i Byron Berline (fiddle), els arranjaments de corda i la direcció orquestral va estar a càrrec de James Newton-Howard. La cantant Olivia Newton-John és australiana, tot i haver nascut a Cambridge, Anglaterra, el 26 de setembre de 1948, però la seva família es va traslladar a Austràlia l’any 1953. El seu avi matern va ser l'alemany Max Born, Premi Nobel de Física. El cas d'Olivia Newton John és curiós. Va començar a cantar a Austràlia, quan funcionava comercialment es va traslladar a Anglaterra i va tornar a començar de zero. En el moment en que la seva carrera estava rellançada en la Rosa Albió, Olivia Newton-John va agafa els bàrtuls i se'n va als Estats Units per tornar a començar des del no res i va triomfar. Sobretot en intervenir a les pel·lícules "Grease" i "Xanadú". De fet i parlant dels seus treballs com a actriu, us diré que Olivia Newton-John ha intervingut en 15 pel·lícules.

Tanco el programa, però no us deixaré sense una d'aquestes frases sempre interessants. La d'avui és del gran tenor italià, ja mort, Luciano Pavarotti que va dir:

“Una vida viscuda per la música és una

existència meravellosa”

Conclou per avui Un Toc de Rock, ara us deixo amb companyia d’aquelles emissores per les que sortim a l’aire dues vegades per setmana o internet si t’el descarregues del blog o el facebook de Montse. Sóc Mario Prades i baixo la barraqueta, ens retretrobem en el proper programa. A reveure.

Apa, ens veiem pel món

Mario Prades

Enllaç per descarregar-se el programa (Link to download the radio program)