Avui Un Toc de Rock tindrà un contingut
completament femení, les dones tornaran a ser protagonistes del nostre programa
i escoltarem cançons a càrrec de Bebe, Concha Buika, Núria Feliu, Ana Belén,
Inma Serrano, Beth, Patricia Oliver, EBS, Rosana i Carmen Cuesta-Loeb, sense
oblidar a Zaida Penya, Azuzena Martín Dorado i Rocío Durcal que van marxar a
cantar per algú més Alt. Per tant anem a començar un cop més el nostre viatge
als records que t'arriba des de totes les emissores per les que sortim a les
ones dues vegades per setmana o internet si t’el descarregues del blog o el
facebook de Montse Aliaga. Jo sóc Mario Prades i obriré la barraqueta un altre
vegada dient-vos com sempre que sou
Benvinguts a Un Toc de Rock
Bebe – Respirar 2015
Bebe va treure finalment l’any passat un nou disc
al mercat, després de quatre anys sense publicar res i avui obriré Un Toc de
Rock amb aquest tema que ha estat gravat en català per Bebe al Disc de la Marató del 2015, dedicat a
l’obesitat i la diabetis, però originalment es va incloure, cantant en
castellà, en el nou àlbum, publicat el passat 9 d'octubre, i que s'ha titulat
“Cambio de piel”, sent el quart disc d'estudi de Bebe. Amb ell ha tornat a
treballar amb el productor dels seus dos primers treballs, Carlos Jean i s'ha enregistrat
a l'estudi d'aquest. El tema, escrit per Bebe, es va publicar al juny del 2015
com a avanç del nou treball discogràfic i el vídeo promocional s'ha gravat a
Sevilla, amb l'ajuda de la Fundació Conservacionista Juan Luis Malpartida
que advoca per la defensa de l'ecologia, la natura i els animals, amb direcció
d'Hernán Zin i es va presentar el 16 de juliol. De veritable nom Maria Nieves 
Rebolledo Vila, la cantautora i actriu Bebe va nàixer a València el 9 de maig
de 1978, però sent una nena la seva família es va traslladar a Extremadura, on
es va criar. L'any 1995 va començar en el món de la música fent cors en el grup
Vanagloria. Al 1996 i després d'acabar el COU a Badajoz, Bebe es va anar cap a
Madrid a fi d'estudiar art dramàtic i de seguida va començar a actuar en locals
de la capital del Regne i l'any 2001 va guanyar un concurs de cantautors a
Extremadura. El seu primer àlbum titulat "Pafuera Telarañas" va ser
publicat al març del 2004, amb producció de Carlos Jean i d'ell hem de destacar
el tema "Malo", el seu primer single i que tractava sobre els
maltractaments a la dona. El disc li va valer un Premi Ondas al 2004 com a
Millor Artista Revelació.
Patricia Oliver – Si vas a volver 1994
Poca informació us puc donar de la cantant i
compositora Patricia Oliver i això que la vaig tindre al meu despatx de
Vilaseca quan va treure aquest CD que va venir a presentar-m'el i li vaig fer
una entrevista que es va publicar al Diari de Tarragona, peró ara no recordo
masses cosas de l’entrevista i no he trobat la cinta. Però us puc dir que les
seves cançons són molt bones i d’ella puc dir també que entronca ritmes de rock
amb connotacions de cantautora. Va debutar l’any 1996 amb el disc “En este
mundo quizás”. Ella es cantant, guitarrista i compositora i Patricia Oliver va
publicar aquest disc amb el tema que escoltem ara a Un Toc de Rock, com a
primer tall. L’àlbum es va titular "Un sitio en mi corazón" i va ser
editat 
pel segell Arcade l’any 1998, produït per Carlos Oliver. Patricia Oliver
va comptar, en les gravaciones del disc, amb les col·laboracions de Enzio
Filippone a les bateries i percussió, Carlos Oliver al baix, José Nortes a la
guitarra, Carlos Raya (guitarres), Boris Alarcón (piano i teclats), Phil
Shillman (violí) i crec que encara hi havia algú més que hem deixo. Excepte una
o dues cançons, totes las que recull el CD van ser composades per la mateixa
Patricia Oliver.
Azuzena – Estrella del rock 1998
Azuzena va ser la principal veu femenina del
heavy espanyol en els anys vuitanta. Cantant del grup Santa amb els que va
treure dos àlbums, per desavenecias amb Jero i el mànager del grup, Jesús Caja,
ella que els tenia molt ben posats, va abandonar Santa en plena gira de “No hay
piedad para los condenados” fent-los una bona butifarra i amb un "Aquí us quedeu
amb els vostres protagonismes". Per substituir-la van haver de portar
d'Argentina a Leonor Marchessi que tot i ser una bona cantant, no li arribava
ni a la sola de les sabates. És clar que no hem d'oblidar que en aquelles
èpoques Jesús Caja era un capo del rock dur a Espanya i Azuzena es va trobar
amb molts problemes. Jo la coneixia molt bé i en diverses ocasions quan anava a
Madrid passava per casa seva, un pis que compartia amb l'ex de Tony Martínez de
Los Bravos. Aquest tema que us he portat ara a Un Toc de Rock donava títol al
seu primer 
disc en solitari "Estrella del Rock", editat l’any 1988 i es tracta de la versió d'un
èxit de Mina. Encara publicaria un altre àlbum "Liberación", l’any
1989, amb el qual tornaria a les seves arrels més heavy-rock. Azucena Martín
Dorado Calvo va néixer el 12 de desembre de 1955 en el barri de Vallecas, a
Madrid. Després de participar en un parell de musicals entra a formar part del
grup Huracán que liderava Manuel de Dios Ponce. Juan Luis Serrano i Fernando
Sánchez de Obús la presenten el guitarrista Jeronimo Ramiro que posa la
guitarra en una maqueta que presenten com Viuda Negra, no confondre amb el grup
del mateix nom de Tarragona. Després van passar a dir-se Santa i fitxen amb
Zafiro per publicar l'àlbum "Reencarnació" al qual va seguir "No
hay piedad para los condenados". Sota producció de Pepe Loeches, Azuzena ja
en solitari va gravar "Estrella del Rock" que hem de reconèixer no
era tan heavy com molts s'esperaven, però estava molt bé. Va comptar amb un
munt de bons amics, entre ells els nois de Casablanca, Leo Vignola de Raza i
José Barta que en aquella època crec que militava a Júpiter, però no estic
segur. Després del segon disc es va retirar del món musical i va obrir un pub a
Madrid. El 31 de gener del 2005 Azuzena Martín Dorado és trobada morta a casa
seva, es deia que estava replantejant-se tornar als escenaris.
disc en solitari "Estrella del Rock", editat l’any 1988 i es tracta de la versió d'un
èxit de Mina. Encara publicaria un altre àlbum "Liberación", l’any
1989, amb el qual tornaria a les seves arrels més heavy-rock. Azucena Martín
Dorado Calvo va néixer el 12 de desembre de 1955 en el barri de Vallecas, a
Madrid. Després de participar en un parell de musicals entra a formar part del
grup Huracán que liderava Manuel de Dios Ponce. Juan Luis Serrano i Fernando
Sánchez de Obús la presenten el guitarrista Jeronimo Ramiro que posa la
guitarra en una maqueta que presenten com Viuda Negra, no confondre amb el grup
del mateix nom de Tarragona. Després van passar a dir-se Santa i fitxen amb
Zafiro per publicar l'àlbum "Reencarnació" al qual va seguir "No
hay piedad para los condenados". Sota producció de Pepe Loeches, Azuzena ja
en solitari va gravar "Estrella del Rock" que hem de reconèixer no
era tan heavy com molts s'esperaven, però estava molt bé. Va comptar amb un
munt de bons amics, entre ells els nois de Casablanca, Leo Vignola de Raza i
José Barta que en aquella època crec que militava a Júpiter, però no estic
segur. Després del segon disc es va retirar del món musical i va obrir un pub a
Madrid. El 31 de gener del 2005 Azuzena Martín Dorado és trobada morta a casa
seva, es deia que estava replantejant-se tornar als escenaris.
EBS – Como un narco 2010
Després de la dissolució del duet Ella Baila Sola
que per cert, sembla ser que va ser bastant traumàtica entre les dues noies,
Marta Botía i Marilia Casares, les coses es van estancar, però Marta al costat
d'una nova companya, Rocío Pavón va posar en marxa un nou projecte que en no
poder-se anomenar Ella Baila Sola, va passar a ser EBS, amb un àlbum
"Despierta" que pretenia ser una continuació del primitiu projecte
que tants èxits els va donar a ambdues noies, "Despierta" del qual he
extret aquesta cançó amb clar aire tex-mex, es va publicar l’any 2010, va representar la tornada d'aquestes dues dones,
encara que amb canvis importants en la formación i anomenant-se només EBS. El
duet eren ara Marta Botía i Rocío Pavón, aquesta última substituint a Marília
Casares. Les primeres van funcionar i bé de 1996 al 2001, però problemes entre
les noies va desfer el duo. Marta, nascuda el 15 de setembre de 1974, va 
prendre el relleu, es va busca nova companya i van tornar pels seus “fueros”,
intentant emular, encara que sense aconseguir-ho, l'èxit del seu primer disc,
publicat en el 96 i titulat "Ella baila sola", amb temes com "Lo
echamos a suertes", "Cuando los sapos bailen flamenco",
"Amores de barra" i "Por ti". Però EBS l'any 2013 també va
acabar com el Rosari de l'Aurora, segons van anunciar a les seves pàgines del
facebook. Amb la fi de Ella Baila Sola també Marilia es va replantejar el seu
futur i es va llançar en solitari fent-se dir ara Marilia Andrés, de fet el seu
nom complet és Marilia Andrés Casares i va néixer a Conca el 17 de desembre de
1974, d'origen brasiler i des dels dos anys va residir a Madrid. L'any 2012
Marilia se'n va a Londres i grava el seu primer disc en solitari “Subir una
montaña" que es va publicar el 26 de setembre de 2013. Caldrà esperar a
nous projectes per veure si, en el seu cas, la cosa pot tenir o no continuació.
Zayda y Los Culpables – De contrabando
Zayda Peña, cantant i líder del grup Los
Culpables, una banda del que a Méxic es diu “Gruperos”, va morir assassinada
l'1 de desembre de 2007, sols tenia 28 anys. Era mexicana i la seva línia
s'enfocava cap el estil anomenat narcocorridos. Zayda Peña va acabar
tràgicament. Quan acabava d'assistir a un concert de Alejandra Guzmán i es
trobava a la seva habitació del Motel Mònaco, a la ciutat de Matamoros, Mèxic,
acompanyada per la seva manager Ana Bertha González i Leonardo Sánchez, empleat
del motel, van entrar uns sicaris que van disparar contra ells, Bertha i
l'empleat van morir a l'instant. Zayda va ser traslladada a l'hospital en
gravíssim estat. A trenc d'alba i sense que la policia ni l'hospital haguessin
pres cap mesura de seguretat per protegir la seva vida, un sicari va entrar a la UCI, tranquil·lament i sense
que ningú li impedís el pas. Aquell assesí va rematar a Zayda Peña de tres
trets al cap (os he possat una foto feta al hospital, poc abans de ser rematada). Encara avui i com passa amb tants i tants 
artistes gruperos, no s'ha
trobat l'assassí de Zayda, ni crec que el trobin mai, com acostuma a passar
masses vegades al pais dels mariachis. Aquesta peça que escoltem ara a Un Toc
de Rock, es una de les millors cançons de la curta carrera de Zayda y Los
Culpables, truncada per la seva prematura mort. És curiós i tràgic, però el
narcotràfic s'ha cobrat la vida de molts artistes que es dediquen al gènere
dels narcocorridos i entre els quals cal destacar el grup Los Tigres del Norte,
dins del génere. No es tracta que els artistes intervinguin en el negoci del
tràfic de drogues, és una cosa molt més simple i alhora més esgarrifosa. Un
grup o cantant és contractat en la festa d'un narco, paguen bé i qui és el
guapo que es nega a anar-hi davant gent d'aquest taranna i clar, li dedica una
cançó al anfitrió. El narco 
competidor se sent ofès i mata el grupero. Tan
simple i tan cruel. En el cas de Zayda Peña es barrejaven dues hipòtesis. Una
d'elles parlava de que la cantant tenia un embolic amb el cap d'un carter de la
droga, l'esposa d'aquest es va assabentar i li va posar en la tessitura
d'escollir "O ella o jo" i es diu que ell va triar a la mare del seus
fills i perquè la seva dona no tingués dubtes sobre això va tallar en sec
ordenant matar a la cantant. Una altra alternativa de la que és va parlar més
tard era que Zayda tenia l'embolic amb la dona del traficant, és a dir que
ambdues eren lesbianes i que el narcotrafican, amb el cap ben adornat i en un
atac de banyes va donar ordre de matar a Zayda... la veritat mai es sabrà i la
mare de Zayda Peña avui en dia ancara segueix clamant justícia en un desert de
silencis.
artistes gruperos, no s'ha
trobat l'assassí de Zayda, ni crec que el trobin mai, com acostuma a passar
masses vegades al pais dels mariachis. Aquesta peça que escoltem ara a Un Toc
de Rock, es una de les millors cançons de la curta carrera de Zayda y Los
Culpables, truncada per la seva prematura mort. És curiós i tràgic, però el
narcotràfic s'ha cobrat la vida de molts artistes que es dediquen al gènere
dels narcocorridos i entre els quals cal destacar el grup Los Tigres del Norte,
dins del génere. No es tracta que els artistes intervinguin en el negoci del
tràfic de drogues, és una cosa molt més simple i alhora més esgarrifosa. Un
grup o cantant és contractat en la festa d'un narco, paguen bé i qui és el
guapo que es nega a anar-hi davant gent d'aquest taranna i clar, li dedica una
cançó al anfitrió. El narco 
competidor se sent ofès i mata el grupero. Tan
simple i tan cruel. En el cas de Zayda Peña es barrejaven dues hipòtesis. Una
d'elles parlava de que la cantant tenia un embolic amb el cap d'un carter de la
droga, l'esposa d'aquest es va assabentar i li va posar en la tessitura
d'escollir "O ella o jo" i es diu que ell va triar a la mare del seus
fills i perquè la seva dona no tingués dubtes sobre això va tallar en sec
ordenant matar a la cantant. Una altra alternativa de la que és va parlar més
tard era que Zayda tenia l'embolic amb la dona del traficant, és a dir que
ambdues eren lesbianes i que el narcotrafican, amb el cap ben adornat i en un
atac de banyes va donar ordre de matar a Zayda... la veritat mai es sabrà i la
mare de Zayda Peña avui en dia ancara segueix clamant justícia en un desert de
silencis. 
Beth – Podré tornar enrera 2002
Sopa de Cabra, junt a Sau, són les millors bandes
de rock en català de l’historia musical d’aquesta terra. "Bona nit,
malparits", publicat per Música Global, surt a la llum el 2002, amb
l'enregistrament dels 2 últims concerts del grup oferts a la sala Razzmatazz,
en memòria de Joan "Ninyin" Cardona i Joan Trayter i amb ells van
comptar amb bones col·laboracions, entre elles la dels saragossans Amaral que
van interpretar en català un dels millors temes de Sopa de Cabra
"Camins". També Beth va versionar als Sopa en aquest álbum, amb la
cançó “Podre tornar enrera”, una de les millors composicions del grup gironí
que te una lletra força interesant que ens parla de tornar al passat després
d’haver buscat el futur que resulta ser cada dia més negre fins al punt de que
"cal tornar enrera, si no es massa tard". Beth va sortir d'un
Operación Triunfo i tot i ser neboda de Josep Maria Mainat, no es pot dir que
la seva carrera hagi estat 
arrasadora, més aviat discreta i finalment ha posat
la seva vista al mercat en català que encara que molt més fluix que el nacional per el que fa a
vendes, si és molt més agraït, possiblement perquè si bé les discogràfiques de
producte en català tenen les arques pitjor assortides que les multinacionals i
els seus discos no sempre poden aspirar a "comprar" un lloc en les
llistes, compten amb les subvencions i ajudes de la Generalitat que sempre
van be per sufragar les despeses de gravació, producción i edición, fins el
punt de que a vegades donen beneficis i tot. És clar que això per la seva banda
és contraproduent ja que el mercat s'anima amb quantitat, encara que no sempre
amb qualitat. Beth, de veritable nom Elisabeth Rodergas Cols, nascuda a Suria,
Barcelona, el 23 de dicembre del 1981, ha publicat en total quatre discos, els
dos últims en català, aixó si, i un en directe l’any 2004 “Palau de la Música Catalana” i
11 singles. Per cert, aquesta cançó de Sopa de Cabra es va fer servir, en la
versió de Beth, per la serie de TV3 “Pulseres vermelles”, a la segona temporada
Inma Serrano – Cants de sirenes 2008
cançons. En el primer treball de la cantautora
Inma Serrano amb el seu nom per títol, Dro, la seva casa de discos en aquella
época, va fer una proba, va sortir a la venda a preu econòmic, tans sols 1000
pessetes de l’època, uns sis euros, i va resultar un experiment amb bons
resultats ja que es va vendre molt bé i va donar a conèixer a aquesta dona que
va residir a València, Barcelona i finalment va establir la seva residència a
Madrid. Pero la discográfica sols va treure tres discos a bon preu (M-Clan, Def
Con Dos i Inma Serrano), teniu que pensar que elles treballen per fer cales,
com més millor i aixó us demostra que si no baixen preus és perque no volen.
Rocío Dúrcal – La gata bajo la lluvia 1981
En la carrera de Rocío Dúrcal, una de les majors
icones femenines de la música pop, encara que poques vegades l'hem escoltat a
Un Toc de Rock, de fet crec que és la primera vegada que la poso, hi ha grans
cançons que han estat cap de llistes a mig món, sobretot en països de l'àrea
d'influència llatina, però jo avui i per recordar aquesta bona veu femenina, us
he seleccionat un tema que no sé el perquè, sempre ha tingut per a mi un encant
especial. Per cert el single amb la cançó es va publicar a Espanya a través del
segell Ariola i en edició econòmica, amb una portada diferent de la mexicana.
Es va editar l'any 1981 i es va incloure a l'àlbum "Confidencias". De
veritable nom María de los Ángeles de les Heras Ortiz, la cantant i actriu
Rocío Dúrcal, va néixer a Madrid el 4 d'octubre de 1944 i va morir a
Torrelodones, Madrid, el 25 de març de 2006, a causa d'un càncer del que feia temps
estava sent tractada. Quant a xifres de venda, es 
calcula que ha superat els
100 milions de discos venuts i és al costat de Gloria Estefan, les cantants
llatines que més han venut en el món. Casada amb Antonio Morales Junior, la
seva mort va causar posteriors enfrontaments familiars entre aquest i els seus
fills. Durant anys va treballar mà a mà amb Juan Gabriel, però la cosa no va
acabar bé, en principi es deia que per problemes de gelosia de Junior per la
relació entre ells, però sembla ser que no era així, la gelosia la patía Rocío
per la relació entre el seu marit i Juan Gabriel. Vull explicar-vos una curiositat
sobre el rodatge de la seva primera pel·lícula "Canción de joventud",
dirigida per Luis Lucia Mingarro, una quantitat important d'escenes, respecte a
exteriors em refereixo, es van rodar a les platges i la zona de la Pineda, terme municipal de
Vila-seca, a Tarragona
Rosana – El talismán 1996
Anem ara amb “El Talismán”, que ens arriva a Un
Toc de Rock des de les Illes Canaries i ens el porta Rosana, de nom complet
Rosana Arbelo Gopar, va néixer a l’illa de Lanzarote el 24 octubre de 1964 i un
dels primers èxits de la cantautora canària va ser "El Talismán" que
escoltem en aquest moment a Un Toc de Rock. La cançó es recollia en el seu
primer disc "Lunas rotas" editat el 15 de juny de 1996, amb el qual
va aconseguir els premis "Àlbum revelació", "Millor solista
femenina" i "Millor artista femenina llatina". Per a aquest
primer disc Rosana va comptar amb el guitarrista i productor José Antonio
Romero. Es va gravar a Madrid, però va ser remasteritzat a Miami, Florida.
L'àlbum va romandre durant 14 setmanes en el número 1 de les llistes de vendes
espanyoles, va ser Disc de Diamant abans d'un any i és calcula que va vendre
més de 10 milions de discos a tot el món. Totes les 
cançons havien estat
composades per Rosana. Us explicaré una curiositat, en menys de 3 hores, totes
les còpies de la primera edició es van esgotar a les botigues de discos. Va ser
l'entrada en llistes més important per a una artista espanyola al llarg de la
nostra història musical i l'àlbum s'ha publicat en més de 30 països, fins i tot
a Corea del Sud. Rosana va començar com a compositora escrivint cançons per
Azúcar Moreno i l'any 1994, una de les seves cançons "Fuego y Miel",
cantada per Esmeralda Grao, va guanyar el primer lloc en el Festival de la Canción de Benidorm. El
director Quentin Tarantino va usar aquest tema que sona ara per al seu film
"Curdled", en el què també va incloure la cançó "Lunas
rotas". En aquest enregistrament Rosana va comptar, entre d'altres, amb
Tino Di Geraldo, Antonio García de Diego, Juan Maya, Sergio Castillo i un munt
més de gent.
Ana Belén – Lia 1989
Una matinada José María Cano es va presentar al
xalet a la serra d'Ana Belén i Víctor Manuel, al soterrani tenen un estudi de
gravació i Víctor estava treballant amb dues cançons escrites per el ex
component de Mecano i que Ana Belén anava a incloure en el seu nou treball
discogràfic. José María portava unes copes de més i sense donar-lis cap mena
d’explicació els va reclamar les seves cançons i a canvi els va lliurar una
altra que acabava de compondre, pel que sembla havia patit un desenganyar
amorós. Quan Víctor Manuel va veure la cançó va acceptar el canvi encantat i
l'endemà es va posar a treballar-hi. Es tractava de "Lia", el tema
que escoltarem ara a Un Toc de Rock i que és una de les cançons més precioses
en 
la carrera d'Ana Belén. La cançó es va incloure a l'àlbum “Rosa de amor y
fuego”, publicat l’any 1989. El disc es va presentar oficialment al Teatro
Español de Madrid, amb un espectacle que va estar deu dies en cartell, va ser
dirigit per Miguel Narros i el vestuari va ser dissenyat per Jesús del Pozo. En
total Ana Belén ha gravat 21 o 22 àlbums d'estudi, 6 recopilatoris i alguns en
directe, a més d'uns quants discos conjuntament amb altres artistes com “El
gusto es nuestro” o “Mucho más que dos”, així com quatre o cinc bandes sonores.
El seu veritable nom és María del Pilar Cuesta Acosta i la cantant, actriu i
directora va néixer a Madrid el 27 de maig de 1951. Curiosament es va donar a
conèixer al presentar-se en un concurs de joves talents de televisió espanyola,
on va actuar amb el seu veritable nom quedant en segona posició la guanyadora
va ser una noia que es deie Mimo i que va grabar quatre discos petits. El debut
d’Ana Belén va ser al cinema amb la pel·lícula “Zampo y yo” que val a dir va
ser un fracas. 
Concha Buika – No habra nadie en el mundo 2008
Concha Buika va ser tot un impacte en el seu
moment. Una noia de color que interpreta boleros aflamencats i resideix a
Mallorca... una cosa que resultava si més no curiósa. Perquè a més, Concha
Buika ho feia molt bé. Va néixer a Palma de Mallorca el 11 de maig de l’any
1972, de nom complert María Concepción Balboa Buika, la seva família era de
Guinea Equatorial. En la seva biografia Concha Buika explica que l'any 2000, no
se'n recorda molt bé com i per què, arribà a Las Vegas, on treballa en casinos
com a doble de Tina Turner i The Supremes i on és convidada per la cantant de
jazz Rachelle Ferrell, a cantar al Club Blue Note. Aquest tema que us porto
era, es 
trobava al CD "Niña de fuego" publicat el 2008 i que li va
valer dues nominacions als Grammy Llatins, una com a Millor Àlbum de l'Any i la
segona com Millor Producció de l'Any. La producció va estar a càrrec de Javier
Limón. Concha Buika ha tret 9 o 10 discos, dues edicions especials, a més de
tres de música electrónica i crec recordar que va treballar en una pel·lícula,
però no estic segur. No em feu gaire cas.
Núria Feliu i Alberto Closas – Paraules, paraules
1989
Aquesta cançó va ser un dels més grans èxits en
la carrera de la cantant italiana Mina que també la va gravar comptant amb una
veu masculina que en algunes ocasions va ser Adriano Celentano i en altres
Alberto Lupo, però crec que també la va gravar amb un actor francès, però no
estic segur i possiblement estigui confós ja que la cançó va ser també gravada
en francès per Dalida i Alain Delon que al seu torn, l'actor també la va gravar
amb la canadenca Celine Dion. "Paraules, paraules" va ser escrita per
Gianni Ferrio, Leo Chiosso i Giancarlo Del Re i la primera que es va gravar va
ser Mina amb Alberto Lupo l'any 1972. Aquesta gran versió, amb la lletra
adaptada al català per Josep Maria Andreu que ens porta l'amiga Núria Feliu
compta amb la veu d'un gran actor català que ja no està entre nosaltres, es
tracta d'Alberto Closas (Barcelona, 3 d'octubre de 1921 - Madrid, 19 de
setembre de 1994) del qual vull recordar la seva pel·lícula "La Gran Família",
dirigida per Fernando Palacios i que si bé es va rodar a Madrid, hi ha 
moltes
escenes filmades a Tarragona ciutat i podem veure la Ciutat Residencial
i el Balcó del Mediterrani, en aquesta escena se sent una frase genial de un
dels nens que crida en veure per primera vegada a la seva vida el mar
"Mama, cuanta agua en la calle", crec que era Pedro Mari Sánchez. La Dama de la Cançó, la Noia de Sants, Núria Feliu,
es una bona amiga meva, fa mols anys que ens coneixem i de fet jo havia estat
el seu representant durant un temps. Aquesta cançó es va publicar dins de
l’àlbum “Amb cor i ànima”, editat per el segell Picap l’any 1989. Per cert,
Núria Feliu també va editar un d’aquells populars Disco Sorpresa de Fundador,
un EP amb les cançons “Ja Estic be axi”, “Es Nadal”, “Est Esplendit” i “Tu que
est l’únic amor” era del 1970.
Carmen Cuesta Loeb – Llévame 2007
La cantant i guitarrista madrilenya Carmen Cuesta-Loeb amb la que
avui acabarem Un Toc de Rock, va formar part de diversos grups espanyols fins
que va fotre el camp cap a terres del Oncle Sam, establerta a New York amb el
seu marit, el guitarrista nord-americà Chuck Loeb (Nyack, New York, 12 de
juliol de 1955), és una de les principals veus del moment pel que fa al
smoot-jazz. Tos dos i com a duet, l’any 2007 van publicar l'àlbum "You
Still Your say Know Me" on trobem aquest tema que escoltem ara. Carmen
Cuesta-Loeb compta amb un elenc de músics de luxe a la gravació del disc, on
trobem al seu marit Chuck Loeb
(guitarra, teclats, bateria i 
programació de caixes de ritme), al costat de
Will Lee (baix), Brian Killeen (baix), Wolfgang Haffner (bateria), Brian Dunne
(bateria), Josh Dion (bateria), Michael Brecker (EWI que és un instrument de
vent electrònic), Matt King (piano), Till Bronner (trompeta i flugelhorn),
David Charles (percussió) i Lizzy Loeb (cors), a més de la pròpia Carmen Cuesta
a la veu i percussions. Es un bon disc sense cap desperdici i si bé la cançó que
escoltem està interpretada en castellà, el disc te cançons en les dues
llengües, anglés i castellà, de fet al programa en pasades temporades ja hem
escoltat algunes cançons d’ell.
La frase per tancar avui és de l'actriu i model
Emma Watson (París, 15 d abril de 1990), que es va fer popular en el rol
d'Hermione Granger en la sèrie de pel·lícules de Harry Potter i que va dir
parlant del feminisme
“Lluitar pels drets de les dones sovint ens
converteix
en sinònim que odiem als homes. Només sé que
quelcom és cert: ens
cal aturar aquests pensaments”
Acaba Un Toc de Rock, però ara et deixaré amb
companyia de totes les emissores per les que ens escoltes dues vegades cada
setmana o vía internet si t’el descarregues des del blog o el facebook de
Montse Aliaga. Jo sóc Mario Prades i tocaré el dos per avui, baixo un altre
vegada la barraqueta fins que ens retrobem de nou en el proper programa.
Porteu-se bé.
Apa, ens veiem pel món
Mario Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario