Us he seleccionat per el programa d'avui d'Un Toc
de Rock, aquest recorregut per la història musical dels últims cent anys,
alguns noms realment importants i de tendències variades, com Bonnie Raitt,
Percy Sledge, Billy Idol, Patti Labelle a duet amb Travis Tritt, Billy Ocean i
Jackson Browne, però també tindrem a The Peddlers, David Nail amb Will Hoge,
Phil Carmen i Peter White, alguns d'ells poden resultar-vos uns complets
desconeguts, però la seva qualitat musical està provada i avui ho comprovareu
compartint les seves cançons. Arriba el moment de connectar la nostra màquina
del temps i posar-nos en marxa, des de totes les emissores per les que sortim a
les ones dues vegades cada setmana o vía internet si t’el descarregues del blog
o el facebook de Montse Aliaga. Sóc Mario Prades, ara tornaré a obrir la
barraqueta i us diré, per variar, alló de que sempre sou
Benvinguts a Un Toc de Rock
Bonnie Raitt – If you need somebody 2016
La cantant, guitarrista i compositora
nord-americana Bonnie Raitt ha publicat nou treball discogràfic titulat
genèricament "Dig in deep" que es va posar a la venda el passat 26 de
febrer a través del segell Redwing Records, encara que estava programat per l'u
de febrer, és el vintè àlbum d'aquesta gran intèrpret blanca de blues i ha
estat produït per ella mateixa. El tema, escrit per George Marinelli i la
pròpia Bonnie Raitt que us he seleccionat per obrir Un Toc de Rock d'avui “Si
necessites a algú”, és el vuitè tall del CD. L'àlbum ja ha arribat a la posició
11 als Estats Units, la 35 en el Regne Unit i la 37 al Canadà. Possiblement
aquest sigui un àlbum molt visceral i carregat de sentiment ja que Bonnie Rait ha patit en els últims anys la mort dels seus pares i la del seu germà que va
morir a causa d'un càncer 
l'abril del 2009, cosa que ja es va reflectir també
en la seva última producció "Slipstream", editat al 2012 i que li
valgué un Grammy. Bonnie Raitt va néixer el 8 de novembre de 1949 a Burbank, Califòrnia i
era filla del cantant i actor John Raitt i la pianista Marjorie Haydock. Va
debutar l'any 1971 amb el LP "Bonnie Raitt" i porta publicats 17 o 18
discos d'estudi, 4 recopilatoris i 29 singles. Bonnie Raitt es va casar amb
l'actor Michael O'Keefe el 27 d'abril de 1991, però es van divorciar el 9 de
novembre de 1999. L'any
2008 i al costat del cantant i guitarra Jackson Browne i el baixista James
"Hutch" Hutchinson va fer campanya política a favor dels Demòcrates i
donant suport al candidat John Edwards.
The Peddlers – Little red rooster 1969
El tema que us he seleccionat per escoltar ara a
Un Toc de Rock, es trobava en el quart LP del grup britànic The Peddlers que es
va titular "Birthday", un disc magnífic i sense desperdici que va
arribar el lloc 16 en el rànquing de vendes al Regne Unit i que a Espanya va editar
el segell CBS. The Peddlers l’hi integraven Trevor Morais (batería), Tab Martin
(baix) i Roy Phillips (veu i órgan). Ells eren de la ciutat de Manchester i el
grup es va crear l'any 1964, es van mantindre en actiu fins a mitjans dels 70.
Es trobaven a cavall entre el jazz, el R&B i el rock. Es tractave d’un grup
molt interessant que es recolzaven sobretot en el treball de l'organista que
básicament portave el pes de les cançons. La peça “El petit gall vermell”, es
un clàssic del blues escrit pel genial baixista de color Willie Dixon i que la
va gravar inicialment Howlin' Wolf per el segell Ches Records. També la van
gravar Sam Cooke, els Rolling Stones i molts altres.
Percy Sledge – Blue night 1994
Ara al programa d'avui anem a escoltar al cantant
i compositor de color Percy Sledge que va morir el 15 d'abril del passat 2015
als 73 anys, a la seva residència de Baton Rouge (Louisiana) a causa d'un
càncer. Va ser una de les principals i més rellevants veus del soul romàntic de
tots els temps, és clar que en la llarga carrera musical del cantant de color
Percy Sledge val a dir que el seu gran èxit ha estat "Quan un home estima
a una dona" que a finals dels anys seixanta es va convertir en tot un
himne i a l'amanyac seu es van bressolar moltes parelletes. A Un Toc de Rock ja
l’hem escoltat i per cert, no oblido que us vaig prometre que escoltariem la
versió dels Pacific Gas & Electric, serà en un proper programa. Tinc que
reconeixer que en la història de la música soul hi ha cançons
"claus". Temes que per si sols parlen de soul i que són part de la
història de la música, però en moltes ocasions una cançó d'aquest tipus eclipsa
la resta de la 
discografia d'un artista. És el cas de Percy Sledge al qual avui
s’el vincula només amb "When a Man Loves a Woman", però la quantitat
de discos que ha publicat és aclaparadora, no aquí a Espanya, és clar. Passant
de la seva cançó de sempre, jo us he portat ara al programa d’avui un altre
bona peça que he extret del CD “Blue night” al que donava títol, un disc sense
desperdici i molt recomenable, produït per Soul Davis i Barry Goldberg que va
publicar el mes de juny de l’any 1994 i a Espanya va ser distribuït per Virgin
Records ja al juliol del mateix any. La cançó va ser escrita per Mikael
Rickfors i Hassc Huss. La veritat és que Percy Sledge, nascut el 25 de novembre
de 1941 a
Leighton, Alabama, oferia una veu ideal per les grans balades del soul i al
llarg de la seva carrera ha gravat un munt d'elles si bé la majoria ni han
arribat a publicarse a Espanya.
discografia d'un artista. És el cas de Percy Sledge al qual avui
s’el vincula només amb "When a Man Loves a Woman", però la quantitat
de discos que ha publicat és aclaparadora, no aquí a Espanya, és clar. Passant
de la seva cançó de sempre, jo us he portat ara al programa d’avui un altre
bona peça que he extret del CD “Blue night” al que donava títol, un disc sense
desperdici i molt recomenable, produït per Soul Davis i Barry Goldberg que va
publicar el mes de juny de l’any 1994 i a Espanya va ser distribuït per Virgin
Records ja al juliol del mateix any. La cançó va ser escrita per Mikael
Rickfors i Hassc Huss. La veritat és que Percy Sledge, nascut el 25 de novembre
de 1941 a
Leighton, Alabama, oferia una veu ideal per les grans balades del soul i al
llarg de la seva carrera ha gravat un munt d'elles si bé la majoria ni han
arribat a publicarse a Espanya.
Billy Idol – Sweet sixteen 1986
Aquesta cançó va ser una composició del cantant,
compositor i guitarrista Chuck Berry, un dels pioners del rock and roll i
encara que en la seva versió original ens a va arribar a ritme de rock'n'roll,
el cantant i també guitarra nord americà, nascut a Anglaterra, Billy Idol li ha
camviat el ritmillo i l'ha convertit en una maravellosa balada, digna de sonar
ara a Un Toc de Rock, des de totes aquelles emissores que emeten el programa. Billy Idol
la va incloure a l'album "Whisplash smile" que va publicar al setembre
de 1986 i va ser Disc de Platí al Estats Units. En aquest àlbum i a més de
Billy idol (cantant, guitarra i baix) trobàvem a Steve Stevens (guitarra, baix,
teclats i 
programacions), Marcus Miller (baix), John Regan (baix), Phillip
Ashley (teclats) i Thommy Price (bateria i percussió), sense oblidar a Jocelyn
Brown, Connie Harvet i Janet Wright que es van encarregar de fer les veus. El
cantant Billy Idol es diu en realitat William Michael Albert Broad i va néixer
el 30 de novembre del 1955 a
Middlesex, Anglaterra, encara que la seva família es va mudar a Nova York quan
era un nen, per tornar més tard a Anglaterra. Després de passar per diversos
grups va crear l'any 1976 Generation X que van gravar tres àlbums. Finalment
Billy Idol va deixar el grup, es va traslladar de nou a Nova York i va començar
en solitari, després de treure un parell de discos va publicar l’any 1984
"Rebel Yell" que possiblement i al costat de "Whiplash
Smile" siguin els millors discos de Billy Idol.
David Nail & Will Hoge – Catherine 2011
El cantant de country nord-americà David Nail va
publicar el 15 de novembre de l'any 2011 el seu segon àlbum titulat
genèricament “The Sound Of A Million Dreams” del que us he extret aquest tema,
escrit pel propi David Nail, en el qual compta amb la col·laboració del cantant
i guitarrista Will Hoge (Nashville, 14 d novembre de 1972). En l'àlbum també
han col·laborat les cantants Sarah Buxton i Lee Ann Womack, però en els
enregistraments dels 11 temes han participat un munt de músics, entre ells trobem
a Chris Carmichael (secció de cordes), Joanna Cotten (cors), Dan Dugmore
(guitarra acústica i steel guitar), Fred Eltringham (bateria i percussió),
Randy Leago (sitar), Chuck Leavell (orgue Hammond i piano), George Marinelli
Jr. (guitarra), Doug Pettibone (guitarra), Jeff Roach (orgue Hammond, piano,
melotrom i 
sintetitzadors), Ilya Toshinsky (guitarres) i Glenn Worf (baix),
però hi ha molts més. L'àlbum ha arribat a la posició 8 en les llistes de
country del Billboard i al 44 a
les generals. Es van extreure dos singles, encara que aquesta cançó no va ser
cap d'ells. David Neil va néixer a Kennett, Missouri, el 18 de maig de 1979, va
debutar discogràficament el 18 d'agost del 2009 amb l'àlbum "I'm About to
Come Alive" que va ser una bona carta de presentació i el 4 març 2014
publicaria el seu últim treball fins al moment, el CD "I'm a Fire"
que va aconseguir la tercera posició en als llistes de country i la 13 en les
generals.
Jackson Browne – If I could be anywhere 2014
El 7 d'octubre de l’any 2014, el guitarra,
compositor i cantant nord-americà Jackson Browne va treure a la venda
"Standing In The Breach", un bon àlbum del que us he seleccionat la
cançó “Si pogués estar en qualsevol part” que escoltarem ara. Per el
enregistrament va comptar amb la seva banda habitual, integrada per Val
McCallum (guitarra), Bob Glaub (baix), Mauricio Lewak (bateria) i Jeff Young
(teclats) i va col·laborar Greg Leisz a la guitarra, lap steel i pedal steel.
En total, el cantant, guitarrista i compositor Jackson Browne te gravats 14
àlbums d’estudi, sis més entre directes i recopilatoris a més de 40 singles al
carrer, però curiosament en el nostre país a Jackson Browne sempre el
identifiquem amb el tema "Stay", però val a dir que es tractava d'una
versió de farciment i 
gravada en directe que es va incloure al LP "Running
on Emty" del 1978 i com cara B d'un single i que a més no era seva, es
tractava d'un tema composat per Maurice Williams l’any 1953, quan tenia 15 anys
d'edat i que va ser gravada pel el seu propi grup Maurice Williams & The
Zodiacs al 1960 i va aconseguir el primer lloc en les llistes el 21 de novembre
de 1960. L’any 1990, la versió original de Maurice Williams & The Zodiacs
havia venut més de 8 milions de còpies. A Espanya i tornant a Jackson Browne, van
ser més espavilats i Hispavox el va treure en single, però ja com a cara A, en
aquesta ocasió no van fotre la pota. El nord americà Jackson Browne,
curiosamente, val a dir que no va néixer als Estats Units, ho va fer a
Alemanya, concretament a Heidelberg, el 9 d'octubre de 1948, fill de militar
americà, suposso, com l'actor Bruce Willis.
Phil Carmen – Cool night water 1996
Escoltarem ara a Un Toc de Rock a un gran
guitarrista, el canadenc Phil Carmen. Des de l'àlbum recopilatori "Cool
& Collected: Best of 10 years 1982-1992" que Phil Carmen va editar
l'any 1996, us he seleccionat aquest tema que inicialment es va incloure en el
"City Walls", un disc que el guitarra i cantant canadenc va publicar
ja a l’any 1987. El cantant, guitarra.compositor i productor Phil Carmen es diu
realment Herbert Hofmann i va néixer a Montreal el 14 de febrer de l’any 1953,
encara que des de fa molt de temps resideix a Lucerna, Suïssa. L’any 1975 Phil
Carmen va formar el duet Carmen & Thompson amb el baixista Mike Thompson,
gravan un disc a mig cami del rock i el country. També té una carrera
paral·lela amb el grup 
Clover Leaf en el qual milita així mateix la seva
germana i que es dediquen al country-rock, però Phil Carmen és un extraordinari
guitarrista de jazz-fussion amb una carrera com a solista lucinant i plena de
qualitat. A Un Toc de Rock ja l’hem escoltat en altres ocasions i tornarem a
fer-ho, tot i que vull dir-vos que des del 1996 no ha publicat res de nou
gravat en estudi. Això si, ha tret una vintena d’àlbums en solitari i l’any
1999 un altre en directe. La cançó més popular a la carrera de Phil Carmen aquí
a Espanya va estar “On My Way in LA” que va publicar a l’any 1985 i que va ser
número 18 a
les llistes inglesas.
Patti Labelle & Travis Tritt – When something
is wrong is my baby 1994
L'any 1994 el segell MCA va publicar a Espanya un
CD compilatori de duets gravats espresament per a l'ocasió, titulat
"Rhythm Country and Blues", ple de duets en els què van aparellar
artistes de tendències i estils molt diversos amb un nexe comú, la qualitat
musical. La veritat és que es tracta d'un CD sense cap desaprofitament i ara
escoltarem al programa una de les cançons d'aquest disc. En aquesta peça amb un
títol que podriem traduïr com “Quan alguna cosa està malament tinc al meu
petit” s'uneix a la cantant de color Patty LaBelle que va ser líder del grup de
R & B LaBelle, aquelles del "Lady Marmalade", amb un bon 
cantant
de country Travis Tritt. La cançó va ser escrita l'any 1966 per Isaac Hayes i
David Porter i va ser el gran èxit en la carrera del duet de color Sam &
Dave, encara que al llarg dels anys s'han realitzat algunes bones versions,
gairebé sempre en format duet. La cantant de color Patti LaBelle està
considerada una de les millors veus del soul nord-americà, va néixer a
Filadèlfia el 24 de maig de 1944, mentre que Travis Tritt per la seva part,
guanyador de diversos Grammy, va néixer a Marietta, Geòrgia, el 9 de febrer del
1963.
Billy Ocean – Suddenly 1984/1985
King, Katie Kissoon, Lisa Fischer, Meekaeel M,
Stevie Lange i Keith Diamond als cors i uns quants músics més. El cantant i
compositor Billy Ocean es diu en realitat Leslie Sebastian Charles i va néixer
el 21 de gener de 1950 a
l'illa de Trinidad-Tobago, però va emigrar a Anglaterra on va començar la seva
carrera professional com a cantant. També a la mateixa illa va néixer el
cantant de color establert a Espanya, Phil Trim que es va incorporar a Los
Pop-Tops. La veritat és que en els 80 Billy Ocean va obtenir un munt de hits
gràcies a temes com "Suddely" que escoltem ara i que també es va
publicar en versió maxi-single, si be jo us he seleccionat la curta, la del
single, “Caribbean Queen (No more love on the road)”, "Loverboy" i
sobretot "When the going gets Tough, the Tough gets going" que es
trobava a la banda sonora del film "La joia del Nil".
Peter White – Time never sleeps 2012
A principis del’any 2012 l'extraordinari
guitarrista Peter White va editar el seu tretzè àlbum "Here We Go",
un disc ple de bones cançons de les que us he seleccionat “El temps mai dorm”
per tancar el programa d'avui d'Un Toc de Rock. Jo vaig conèixer a Peter White
quan va venir a Espanya com a director de la banda d'Al Stewart. Vaig
organitzar, conjuntament amb l’amic Mikel Barsa, la gira espanyola de retorn de
Al Stewart que va començar a Sevilla i el grup teloner va ser Alan Cook &
The Cookies. La foto lateral en què veureu a Peter White al meu costat, tots dos ajupits,
correspon a la nit en què vam actuar al teatre Arriaga de Bilbao tancant el
tour, es va fer 
després de sopar. Durant tota la gira la tònica imposada per Al
Stewart, escocès establert a Califòrnia,
era que en una mena de mitja part, Al Stewart desapareixia entre bastidors i
deixava el protagonisme al grup i sobretot a Peter White que interpretava
quatre o cinc cançons del que va ser el seu primer disc
"Reveillez-Vous" i que es va publicar mesos més tard. La veritat és
que Peter White és un gran professional, va néixer a Lutor, al nord de Londres,
el 20 de setembre de 1954. Amb el seu germà Danny White va tocar al grup Matt
Bianco, però va començar a treballar amb Al Stewart i junts van gravar el seu
millor disc "Year of the cat" i va estar dirigint la banda fins l’any
1989. Per cert que Peter White deu haver acabat fa poc una llarga gira que va
fer per Nevada i Califòrnia.
Acomiadaré Un Toc de Rock amb una frase del
polític, científic i inventor nord-americà Benjamin Franklin que va dir:
“Tres poden guardar un secret, sempre
que dos ja
estan morts”
Conclou Un Toc de Rock per avui, però no us deixo
sols, soles, us quedareu amb companyia de les emissores per les que sotim a les
ones dues vegades cada setmana o vía internet si es que et descarregues el
programa des del blog o el facebook de Montse Aliaga. Jo sóc Mario Prades i ara
baixo la barraqueta fins la propera. A reveure.
Apa, ens veiem pel món
Mario Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario