Començárem Un Toc
de Rock escoltant una mica de tex mex a càrrec de The Texas Tornados i Los
Super Seven, per viatjar fins a Mallorca amb Suzie Q, però prosseguirem el
nostre recorregut musical pel passat revisant aquells records de l'ahir i al
programa tindrem també a Gabinete Caligari, el cubà Francisco Céspedes, Miguel
Ríos mb Los Secretos, l’argentí Alejandro Lerner, els mexicans Maná i des de
Catalunya a Els Grills, Francesc Roca, Sin Recursos i Sau, per acabar escoltant
a Lone Star. Arriba el moment de prémer el botó que posa de nou en marxa la
nostra màquina del temps que es mou amb energia musical i que arriba a tu des
de totes les emissores per les que ens escoltes dues vegades cada setmana o per
internet si t’el descarregues des del blog o el facebook de Montse Aliaga. Ara
toca obrir la barraqueta o ho faré dient que sóc Mario Prades i que sou, com
sempre
Benvinguts a Un
Toc de Rock
Texas Tornados –
A mover el bote 1992/1994
A l’àlbum
“Hangin' On By A Thread” que el grup texà The Texas Tornados van publicar l'any
1992, es va incloure aquest tema que us he seleccionat per començar avui Un Toc
de Rock i amb ell iniciarem el nostre viatge musical als records. El tema està
interpretat en castellà per aquest bon grup de tex mex, unió de grans músics
amb bones carreres individuals. En aquest enregistrament el grup The Texas
Tornados estava integrat per Augie Meyers, Freddy Fender que és el cantant en
aquest tema i també l'autor, el gran acordionista Flaco Jiménez i Doug Sahm.
Però jo us el he extret d'un disc recopilatori, un àlbum de grans èxits
publicat a l’any 1994 i titulat genèricament "The best of Texas
Tornados", en el qual es recullen temes dels seus primers quatre discos.
Són els Texas Tornados, una de les millors formacions del tex-mex i val a dir
que Texas Tornados és la reunió de quatre monstres del tex mex amb carreres
paral·leles brillants. Freddy Fender (San Benito, Texas 4 de juny del 1937 -
Corpus Christi, Texas, 14 d’octubre de 2006) crec que no necessita presentació
i en el programa ja el hem escoltat en 
diverses ocasions, el mateix passa amb
Flaco Jimenez (San Antonio, Texas, 11 març de 1939), considerat un dels millors
acordionistes del món i una figura clau del tex-mex i al qual també hem
escoltat en diverses ocasions a Un Toc de Rock, al costat de Doug Sham, de nom
complet Douglas Wayne Sahm, nascut a San Antonio, Texas, el 6 de novembre de
1941 i que va morir a Taos, Nou Mèxic, el 18 de novembre de 1999, va ser el
fundador del grup Sir Douglas Quintet, on també militava el quart membre
fundador dels Texas Tornados Augie Meyers, nascut el 31 maig 1940 a Sant Antonio i que
anteriorment havia format part de la Allman Brothers Band i acompanyat a Bob Dylan. La
veritat és que els quatre músics també van formar part de la veritable gran superbanda
del tex-mex, els Super Seven als que anem a escoltar ara. 
Los Super Seven –
Me voy pal pueblo 2001
Aquesta cançó que
ara escoltarem al programa, també plena de tex mex, és un clàssic del folklore
llatí que va ser escrita per Mercedes Valdez, encara que algunes fonts citen a
Marcelino Guerra com el seu autor i els primers que la van gravar van ser Los
Panchos, encara que hi ha altres bones versions, entre elles les de Los
Hermanos Rosario, Alfredo Sadel, Benny Moré, Jimmy’s Boom, Fruko y sus Tesos,
Manuela Torres i molts altres, a mi em sembla recordar que fins i tot la va
gravar Manolo Escobar, i això que era un bolero. La considerada
"superbanda" del tex-mex són indiscutiblement Los Super Seven, un
grup de luxe integrat per membres de The Texas Tornados, Los Lobos, Calexico, Ozomatli, Sir Douglas
Quintet i The Mavericks. Los Super Seven són una macroformación amb una curta
discografia, només 3 LP's. Aquesta cançó és va incloure en el segon, publicat
l’any 2001 i titulat 
"Canto". El grup Los Super Seven va estar
integrat en aquest disc per: Wil-Dog Abers (de Ozomatli) baix, Susana Baca veu,
David Hidalgo (Los Lobos) baix, guitarra, percussió, bateria, veu i requint;
Raul Malo (The Mavericks) veu, Ruben Ramos veu, Rick Treviño veu, Cesar Rosas (Los
Lobos) baix, guitarra, veu, guitarró i gresca; Alberto Instal piano, Caetano
Veloso guitarra i veu, Conrad Lozano (Los Lobos) guitarró, Louie Perez (Los
Lobos) guitarra i veu i Cougar Estrada (Los Lobos) percussió i bateria. Van
comptar amb Steve Berlin (Los Lobos) com a productor. Per cert, en el tercer
disc que van treure, els Super Seven encara són més tropa.
Susie Q – Un loco
sin ti 1993
Ara al programa
d'avui us porto un grup mallorquí que va adoptar un nom original, molt clàssic
del R & B i estretament vinculat als Creedence Clearwater Revival, es van
fe dir Susie Q. La cançó es trobava en el seu segon i crec que últim disc
"Que difícil es ser feliz", publicat l’any 1993 i que va comptar amb
Toni Pastor com a enginyer de so i productor, en la meva opinió personal és
molt superior en qualitat musical que el seu disc de debut amb el nom de la
banda per títol. Susie Q van guanyar la
VIIª Edició del Concurs Pop-Rock a Palma i això els va servir
per gravar el seu primer disc, encara que ells ja havien participat en aquest
popular concurs en diverses edicions anteriors. Es van crear l’any 1986 i eren
inicialment Félix Marquès (veu i guitarra), Luis Vegas (baix i cors), Manuel
Martín (guitarra) i Fernando Carballo (guitarra). Un any més tard se'ls uniria
el bateria Toni Calafat que després seria substituït per Gerardo, a qui es
coneixia com "El Rus" ja que estudiava aquest idioma i posteriorment
per Jorge Mateos, amb el qual van guanyar el popular concurs. Per cert, durant
pràcticament un any Luis Vegas va ser substituït per 
Jimmi Armengol, un
baixista que havia format part de Música Nostra, Zentauro o Juanito Percha y
Los Colgaos i que va formar part del grup fins que Luis Vegas va tornar
d'Anglaterra. També Fernando Carballo
els va deixar, però no va ser substituït i ells van seguir com a quartet. Els
quatre nois de Susie Q van ser els que van gravar el CD del qual us he extret
aquest tema que escoltem ara. Es van desfer poc després encara que l’any 2000
van tornar a reunir-se per gravar un tema que es va incloure en un recopilatori
de grups mallorquins. Manuel Martín va formar part posteriorment del grup Más
Ruido, Luis Vegas es va incorporar a King Kong, Jorge Mateos és bateria
professional i ha estat membre del grup de Chenoa. Altres components van crear
un grup de versions anomenat Los Osbornes i paral·lelament algun d'ells toca a
Piper. Félix actua en solitari i format acústic.
Gabinete Caligari
– Camino Soria 1987
Aquest tema es el
que donaba títol al seu LP "Camino Soria", el primer treball per EMI
editat l’any 1987 i que és un dels que millor es van vendre del grup madrileny
Gabinete Caligari que van comptar amb la col·laboració als teclats d'Esteban
Hirschfeld. Gabinete Caligari era un tercet integrat per Jaime de Urrutia
(Madrid, 21 de juny de 1958) que estudiava filologia semítica, a la veu i
guitarra, Fernando "Ferni" Presas (Madrid, 4 de novembre de 1957)
(baix) i Eduardo "Edi" Clavo (Madrid el 25 d'octubre de 1958) a la
bateria i que paral·lelament va crear el grup de tangos Malevaje. Jaime
anteriorment havia militat a Ejecutivos Agresivos i els seus companys,
estudiants de la Facultat
de Ciències de la
Informació de la Complutense de Madrid a Ella i Los Neumáticos.
Sorgeixen a Madrid l'any 1981 i es diu que van començar influenciats per Eduardo
Benavente de Paràlisis Permanente, un nom mític del Madrid de la movida.
Gravaven inicialment per al segell Tres Cipreses que distribuïa i estava
vinculat fins que va ser absorbit per DRO, en aquelles èpoques el més important
segell independent espanyol, propietat 
de Servando Carvallar que anys més tard
sería també obsorvit per una multinacional, deixant de ser independent. En el
paquet es va incloure Produccions Twins. Després de desfer-se, els components
de Gabinete Caligari van emprendre projectes separats, encara que la millor
carrera va ser la de Jaime Urrutia en solitari i tampoc ha estat res de l'altre
món, la veritat. En total van gravar 8 àlbums d'estudi i diverses
recopilacions. Sembla que la ruptura no va ser massa amistosa i l'únic acte públic
en el qual han participat els tres junts va ser en la presentació, al març de
2004, del llibre "Gabinete Caligari. El lado más chulo de la movida"
que va escriure Jesús Rodríguez Lenin. Dins de la movida madrilenya el rock més
castís i cheli ens el van portar els tres nois de Gabinete Caligari que en les
seves cançons introduïen connotacions molt folklòriques i un clar regust
nacional, de fet al seu so se li denominava Rock Torero. Per cert, fa pocs
mesos he escoltat declaracions de Jaime Urrutia queixant-se de les emissores de
ràdio fórmula i de que no posaven els seus discos. Pel que sembla no recorda
com funcionen aquestes emissores i que si no es paga, les cançons no sonen,
cosa que quan eren Gabinet Caligari, era pràctica habitual de la seva discogràfica
i pel que ell no es queixava llavors, però que ara ha d'haver-ho relegat a
algun racó de la seva memòria.
Alejandro Lerner
– Todo a pulmón 1983
Aquest tema del
qual us he parlat en diverses ocasions, a Espanya es va fer popular en la
versió que va realitzar Miguel Ríos. La veritat és que pocs sabien qui era
aquell Alejandro Lerner que signava la cançó. Escoltem ara la versió original a
càrrec del seu autor, Alejandro Lerner, un dels grans del pop argentí i que va
donar títol al seu segon LP editat l'any 1983, un dels seus millors discos. Va
molt de temps us vaig comentar que un amic, pertanyent al departament de
promoció d'una multinacional del disc, em va regalar una caixa sencera plena de
LP's i singles que havien estat rebutjats per la discogràfica per editar-se a
Espanya. Hi havia veritables incunables i un dels cantants argentins que vaig
trobar i vaig descobrir en aquella caixa meravellosa de "deixalles no
aprofitables", va ser també l'argentí Alejandro Lerner. Aquell LP era
"Alejandro Lerner i la
Màgia", el seu primer disc, publicat l’any 1982. Des de 
llavors ha tret 20 àlbums, l'últim d'ells “Sueños de elefante”, el passat 2015.
Aquest cantant, compositor i músic argentí va néixer a Buenos Aires el 8 de
juny de 1957. Abans de llançar-se en solitari tenia ja una brillant carrera. Va
tocar amb Reino de Munt, en el LP de León Gieco "La banda de los caballos
cansados", amb Los Desconocidos de Siempre el grup que Nito Mestre va
crear després de Sui Generis, també va tocar amb Miguel Cantilo i amb Piero,
sense oblidar Soluna, el grup de Gustavo Santaolalla. Però la veritable empenta
per a la seva carrera va ser l’any 1980, en unir-se com a pianista i compositor
a la banda de Sandra Mihanovich.
Maná – Vivir sin
aire 1992/2013
I ara des de
l'Argentina, la terra dels meus pares, ens anirem cap a Mèxic. Amb tota seguretat,
aquesta és una de les cançons més popular en la carrera del grup mexicà Maná.
Us la he extret del seu disc titulat "Exiliados En La Bahía. Lo Mejor De
Maná", publicat l'any 2013 i que com el seu títol indica, no deixa de ser
res més que un recopilatori amb els èxits del grup mexicà remesclats de nou,
aixó si. En total es calcula que els Maná han venut més de 25 milions de discos
a tot el món. Maná es va crear arran del grup Sombrero Verde, l’any 1978 i van
gravar dos discos "Sombrero Verde" l’any 1981 i "A tiempo de
rock" al 83. L’any 1987 van signar contracte amb Polygram i es van
convertir en Maná, integrant el grup en aquell moment Fher Olvera com a cantant
i els germans Ulises i Juan Diego Calleros a la guitarra i baix,
respectivament, al costat del bateria cubà-colombià Alex González. L'any 1992
es produeixen camvis s’en va Ulises Calleros i s'incorporen el teclista Ivan
González i 
el guitarra César
"Vampiro" López, però a meitat de 1994 Iván González i César López
deixan el grup i s'incorporaria Sergio Vallin que per cert, va treure també un
disc en solitari paralel·lament a Maná. Ulises va passar a ser el seu mánager.
Posiblement el disc més vengut de Maná sigui l’àlbum "¿Dónde jugarán los
niños?" que es va publicar l’any 1992 i era el seu tercer disc, en ell es
trobava originalment aquesta cançó que estem escoltan ara. Es va gravar a Los
Angeles. Les vendes van superar el milió de còpies només a Mèxic i es van
editar vuit singles. Després Maná realitzarien una gira mundial amb 268
concerts en més de 17 països d'Amèrica, a més d'actuar a Espanya i Suïssa, on
van participar al Festival de Montreaux.
Miguel Ríos y Los
Secretos – Ojos de gata 2000
Ja que hem parlat
de Miguel Ríos, ara anem a escoltar-lo. “Ojos de Gata” va ser una composició
iniciada per Joaquín Sabina que té dues finals, la de Sabina i la de Los
Secretos. En el disc homenatge "A tu lado - Un homenaje a Enrique
Urquijo" va participar molta gent del món musical espanyol i entre ells el
granadí Miguel Ríos, el nostre històric rocker, al que escoltem en aquest tema
en el que ell es protagonista. Altres als que trobàvem en aquest doble disc van
ser Carlos Goñi de Revolver, Antonio Vega de Nacha Pop, Carlos Tarque de
M-Clan, Ariel Rot, gent de Celtas Cortos, Maria Monsonis i Teo Cardalda de
Cómplices, Cristina Lliso de Esclarecidos, Javier Álvarez, David Summers
d'Hombres G, José María Granados de Mamá, Luz Casal, Manolo Tena, Mikel Erentxun,
Nacho Campillo de Tam Tam Go! i Pau Donés de Jarabe de Palo. Enrique Urquijo
Prieto va néixer a Madrid el 15 de 
febrer de 1960 i va ser trobat mort al
portal del número 23 del carrer de l'Esperit Sant, al barri de Malasaña de
Madrid, al voltant de les 9 del vespre del dimecres 17 de novembre de 1999. L'Ajuntament de la
ciutat ha posat el nom d'Enrique Urquijo a un carrer al barri de Vicálvaro a
Madrid. La història d'aquesta cançó que escoltarem ara a Un Toc de Rock és
curiosa ja que existeixen dues versions de la mateixa peça amb dos títuls i ritmes diferents i la lletra començant
igual, però arriba un moment en què no tenen res a veure una amb l'altra. La
primera la van gravar Los Secretos i la segona, amb pocs mesos de diferència,
Joaquín Sabina. Us explico el perquè de tot això. Els germans Urquijo van
visitar un bon dia a Sabina i aquest es trobava en plena fase de composició
d'una cançó. Estava barallant-se amb la lletra i la cosa feia figa, no s'han
sortia. Álvaro i Enrique (a la foto 2) li van fer una sèrie de suggeriments en quan a ritme i
lletra, però Sabina tenia 
una idea molt clara i els va dir que la gravessin
ells amb aquella lletra que estaven creant en un moment i que reconeixia que
era bona i li afegissin el rtime que volguessin. Los Secretos així ho van fer i
la lletra comuna és la que Sabina ja havia creat quan ells van prendre les
regnes de la seva versió. La gravació de Los Secretos és molt més rockera i la
de Sabina, publicada poc després, ens va arribar a ritme de valset anglès i
titulant-se "Nos dieron las diez". Miguel Ríos es va retirar i ho va
fer per la porta gran i en olor de multitud. Va publicar un disc que va sortir
el 30 d'octubre de 2010 i realitzar una gira perquè se’l recordi bé. La gira va
arrencar el 17 de setembre de l'any 2010, a Granada, la seva ciutat natal i
inicialmenet van col·laborar Pereza, Rosendo, Eva Amaral (Amaral), Ana Belén,
Carlos Tarque (M-Clan), J. Lapido (091), Carlos Goñi (Revolver), Gold Lake i
Manolo García. Miguel Ríos Campaña va néixer a Granada el 7 de juny del 1944 i
inicialment el van anomenar Mike Ríos "El rei del Twist".
Els Grills –
Filla de la Terra
2013
Aquesta cançó és
una bona versió del "Earth's Daughter" que el grup Màquina! va
incloure en el seu disc de debut "Why", editat l'any 1970 i conegut
popularment com "El disc del croissant", clar que ells la
interpretaven en anglès, però ara escoltarem aquesta gran versió en català a
càrrec de Els Grills, una de les bandes on ha militat l’amic Quimet Curull, amb
el que faig El Temps Passa, un programa sobre música dels seixanta a Espanya i
que també s’escolta en aquesta emissora. En l’enregistrament, realitzat en
directe en un concert que Els Grills van celebrar a Constantí l'any 2013,
Quimet s'encarrega dels teclats, la guitarra o de fer cors. Els Grills són una
de les bandes històriques del pop a la província de Tarragona, sorgeixen a
Constantí i van debutar a El 
Casalet, al Nadal del 1968 i aquell concert es va
obrir amb “El noi dels cabells llargs” d’Els 3 Tambors. El grup estava integrat
inicialment per Gaspar Roig (guitarra i cantant), Josep Marsal (guitarra
solista), Joan M, Plana (bateria) i Nicèfor Franquès (baix) que va ser
substituït després per Antón Simó. Posteriorment es van produir canvis i per
Els Grills van passar Joan Martínez (bateria) i l’amic Jaume Montcusí (teclats)
que després va crear el grup Metamorfosis. Van ser un dels primers de la seva
època en tenir un nom en català a la provincia. Al cap d'any del 1973 el grup
se separa, encara que pràcticament tots ells van seguir tocant en diverses
formacions. Van tornar a ajuntar-se per 
realitzar un concert a Constantí
l'estiu del 95 “La Nit
màgica”, encara que faltava Josep Maria Marsal que havia mort el 20 d’agost del
1989 als 30 anys d’edat i que va ser substituït oficialment per Quimet Curull.
No va tenir continuïtat, però quan va arribar la Festa Major del 2013,
tornen a posar-se les piles i actuen a La Nit Nostàlgica,
sent Els Grills en aquell concert, del qual us he extret aquest tema que
compartim ara, Joan Martínez (bateria), Quimet Curull (guitarra, teclats i
cors), Nicèfor Franquès (baix), Antón Simó Masso (baix) i Gaspar Roig (guitarra
i cantant). Si entreu al Youtube trobareu diversos vídeos d'aquest concert, jo
us he posat fotografies al blog.
Imatges del concert de Els Grills a Constantí
Sin Recursos – En
mi mano se escondió 1991
(cantant, guitarra
i compositora), per Pere Saboya (guitarra i cors) el pare tenia una important
empresa de management al carrer Aragó de Barcelona que estaven especialitzats
en obres de teatre, Joan Ramón Bernabé (piano, teclats i cors), Albert Chaparró
(bateria), Dani Más (baix) que va intervenir en el primer disc, però va deixar
el grup i va ser substituït per David que és el baixista en aquesta cançó que
escoltem ara i que va ser un dels singles del segon àlbum. La veritat és que el
grup no va funcionar com s'esperava i es van separar, emprenent llavors Susana
una discreta carrera en solitari, crec que va arribar a gravar un o dos discos,
però sense transcendència.
Francesc Roca –
Amor petit 1984
El cantautor
català Francesc Roca va publicar un parell d’àlbums per la discogràfica EPIC,
subsegell espanyol de CBS i els mateixos temes van sortir publicats també en un
altre disc, en aquest cas cantats en català. Es van extreure un parell de
singles, en aquest que us porto ara a Un Toc de Rock d'avui, la discogràfica va
decidir utilitzar una sola cançó per promocionar l'àlbum i va treure aquest
"Amor petit" cantat en català a la cara A per a Catalunya i cantat en
castellà per a la resta d'Espanya titulan-se "Pequeño amor",
invertides les cares, segons el lloc. Això si que és saber estalviar. Francesc
Roca encara va treure un altre single en aquest cas amb dues cançons ja en
català i jo tinc que dir que fa molt anys que li vaig perdre la pista i res més
he sabut d'ell. El seu primer disc es de 1981 i es va titular “Amor de
marinada”.
Sau – Cançó de
Nadal 1996/2001
Encara que el
Nadal ja ha passat, al programa d'avui d'Un Toc de Rock he decidit que
compartirem una nadala que ens portarà el grup Sau, integrat per dos bons amics
Pep Sala i Carles Sabater que ja no està entre nosaltres. Aquest tema us el he
extret d'un CD titulat “Um grapat de cançons per si mai et fan falta 1995 -1999” que va publicar el
segell Picap, propietat de Joan Carles Doval, un altre amic, l'any 2001 i que
crec recordar que també es va incloure a l'àlbum "Bàsic", publicat al
1996. Sau va ser el millor grup de pop-rock en català de la història. Ells i
Sopa de Cabra van consolidar la potència i qualitat de la música que es feia
des de Catalunya i per a Catalunya. La revàlida va arribar amb el macro concert
celebrat el 14 de juny de 1991 en el Palau Sant Jordi on també van estar Els
Pets i els ja desapareguts Sangtraït. Ningú s'esperava el resultat, però el
recinte es va omplir de gom a gom i que Sau van reafirmar després amb un altre
gran concert celebrat a la plaza de toros La Monumental de 
Barcelona. El primer Disc d'Or ho van aconseguir els xicots de Sau amb el disc
doble "El més gran dels pecadors", de 1991 que va ser el seu primer
treball per EMI. Sau eren Pep Sala i Carles Sabater Hernández que va néixer el
21 de setembre de 1962 a
Barcelona i va morir el 13 de febrer del 1999 a Vilafranca del Penedès a causa d'una
aturada cardiorespiratòria, després d'un concert. Tant ell com Pep eren bons
amics meus i avui recordem a Sau i a Carles a Un Toc de Rock amb aquesta cançó,
des de les emissores que emeten el programa per a Catalunya i Balears. Val a
dir que la banda que els acompanyaven habitualmente la integraven Ramon
Altimir, Pep Sánchez, Quim "Benítez" Vilaplana, Jordi Mena i Gerry
Duffy. Pep Sala va decidir que després de la mort de Carles no tenia sentit
seguir el projecte Sau i va llançar-se definiticament en solitari.
Francisco
Céspedes – Esa vida loca 1997
Us porto a Francisco Fabián
Céspedes Rodríguez, més conegut pel seu nom artístic de Pancho Céspedes, un
cantant, músic i compositor nascut a Santa Clara, (Cuba) i nacionalitzat
mexicà. El seu primer disc com a solista va ser "Vida loca" editat
l’any 1997. La cançó “Esa vida loca” que escoltem ara, d’alguna manera donaba
títul al álbum, i va catapultar a Francisco Céspedes a les llistes d'èxits de
tot el món de parla hispana i va cosolidar la seva fama com a cantant de
boleros. L’álbum va ser cinc vegades Disc de Platí. Per cert i pels amants de
les anècdotes: Pancho Céspedes va posar la veu en la traducció al castellà del
film de Disney "La 
princesa i el gripau" prestant la seva veu a
Louis, un llangardaix trompetista i amant del jazz que viu al pantà. Quan va
deixà els seus estudis de medicina es va incorporà com a cantant a l’Orquestra
de Pucho López i despres a la Orquesta Cubana
de Música Moderna, on va cantar temes propis i peçes d’un estil cubà anomenat
“Feeling” que barretga bolero i jazz. Va començar a ser conegut quan Luis
Miguel va incloure la seva cançó “Pensar en ti” dins del seu repertori i la va
gravar, junt amb altres del cubà.
Lone Star – Las
campanas de la catedral 1971
Ara i por
concloure el programa d’avui d’Un Toc de Rock, us porto a la banda liderada pel
cantant, guitarra i pianista Pere Gené. Aquesta cançó era la cara B d’un single
amb “Soñar” al altre costat. “Las
campanas de la catedral" que escoltarem ara, es una llarga i magnífica balada a
càrrec dels barcelonins Lone Star i que es va publicar mitjansan el Segell EMI
l’any 1971. Crec que ja us ho he dit en altres ocasions, però Lone Star són
l'únic conjunt de l’Estat espanyol que ha actuat en un portaavions
nord-americà, el JFK, al Nadal de l’any 1970. La veritat és que si, ja us ho he
dit moltes vegades. La marineria i oficialitat del vaixell de guerra americà,
més de sis mil persones, s’esperava un grup de folklore espanyol, copla,
rumbeta, coses així i es van trobar amb una tota una lliçó de R & B i en
anglès, idioma que Pere domina ja que va estar vivint i estudiant piano clàsic
amb una beca a Anglaterra abans de crear Lone Star. Aquí a Tarragona va
haver-hi una forta polémica per l’arrivada del portaavions nord americà
Eisenhower que tenia que vindre fa un parell d’anys i jo no entec el per que de
tot aquest enrenou. Porten pasta gansa i molta, es calcula que la tripulació d'un
vaixell d'aquest tipus deixa més d'un milió d'euros a la ciutat que 
visita i
tenint en compte que no van en missió guerrera, doncs tindriem que cantar-lis
la cançó de la pel·lícula "Bienvenido Mister Marshall", aquella de
"Americanos....". La veritat es que finalmente va anar a Mallorca,
els mariners i la "pasta gansa". Per cert, us explicaré una anécdota,
feia poc temps que Lone Star havia tret el single on es trobava aquesta cançó
que escoltem ara i van ser contractats per actuar en una discoteca d'El Ferrol,
de fet era l'única discoteca de la ciutat i mai s'havia ofert un grup actuant
en directe. Va ser un fracàs total de públic i en una declaracions a un diari
local afirmaven els nois del grup "No se'ns ha volgut escoltar" i la
veritat aquest succés no diu molt a favor dels gustos musicals del públic
gallec. Tenint l'oportunitat d'escoltar i gaudir amb un concert de Pedro Gené,
Joan Miró, Luis Masdeu i Rafa de la
Vega "La
Leyenda” i perdre-se'l... que voleu que us digui. Curiosament
el seu últim disc es va titular “Hacia el futuro”, va ser els anys noranta,
després van plegar i crec que Pere Gené ancara te un estudi de gravació que es
diu el Séptimo de Caballería i va tornar al 2014 amb un nou disc, en aquest cas ell sol, que es va titular
"Boomerang" i on colaboran Kitflus, David Palau i altre gent i que
s'ha fet mitjançant el sistema del crowfunding.
La dita per
acabar avui es del filósof romà Marco Tulio Cicerón (Arpino, 3 de gener del 106 a. C. - Formia, 7 de
desembre de 43 a.
C.), un dels més grans retòrics i estilistes de la prosa en llatí de la República de Roma i que
va manifestar.
"La vida
dels morts perdura sempre en
la memòria dels vius”
Conclou per avui
Un Toc de Rock, però abans de marxar-me us deixo en companyia de les emissores
per les que el programa surt a les ones dues vegades per setmana o bé per
internet, si es que t’el descarregues del blog o el facebook de Montse Aliaga.
Sóc Mario Prades i ara em toca baixar la barraqueta i dir-vos Adeu
Apa, ens veiem
pel món
Mario Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario