Un Toc de Rock 10-41

Enllaç per descarregar-se el programa

(Link to download the radio program)

Molts grups van perdent components pel camí, altres se separen i els seus membres comencen carreres en solitari. A Un Toc de Rock avui tindrem a David Feito, el que va ser guitarra i segona veu de El Sueño de Morfeo que ha publicat un primer disc pel seu compte, però començarem amb el que va ser cantant de Mago de Oz i una cançó del seu segon disc sense la banda, ara com José Andrëa i Uróboros. També escoltarem a Xil Ríos, Santi Arisa, Suburbano, Café Quijano, Shakira cantant en català, la Vargas Blues Band, Laredo, l’italià Biagio Antonacci, Tapiman, els argentins La Mosca i Sergio Dalma. Tots ells formen part d'aquest recorregut que realitzarem per la nostra història musical i que arribarà a vosaltres des de les emissores per les que sortim a l’aire dues vegades cada setmana o bé per internet si es que et descarregues el programa del blog o el facebook de Montse Aliaga. Jo sóc Mario Prades i toca obrir de nou la barraqueta i dir-vos que sempre sou

Benvinguts a Un Toc de Rock

José Andrëa y Uróboros – En mi barrio nadie quiere dormir 2015

Anem a començar el nostre recorregut musical amb aquest tema que us extrec de l'àlbum “Resurreción”, segon treball discogràfic del grup José Andrëa y Uróboros, liderat per José Andrëa, el que va ser cantant del grup Mago deOz, des de 1996 fins a l'any 2011, al costat de Sergio Cisneros "Kiskilla" (teclats), Juan Flores "Chino" (guitarra ), Pedro Díaz "Peri" (baix), José Rubio Jiménez (guitarra) i Teto Viejo (bateria). Kiskilla i Peri també havien estat components de Mago de Oz, mentre que els seus companys havien militat a Warcry, Nova Era, Sínkope i Santa. El nou disc ha estat produït per Chino Flores i s'ha enregistrat als Guantánamo Studio i Revirock Studios i han col·laborat Natàlia Martín als cors, Diego Cisneros que posa la veu de nen en el tema que dóna títol i Fernando Ponce de León que es s'encarrega del whistler en un parell de cançons. He de dir-vos i ho comprovareu escoltant-lo que estan molt allunyats del heavy metal de Mago de Oz i la seva música és més suau i assequible, amb connotacions de rock i blues. Es van crear a principis del 2012 i van debutar amb un primer CD titulat simplement "Uróboros", publicat el 15 de maig del mateix any, a través del segell discogràfic Warner Music Spain. El cantant i líder del grup es diu en realitat José Mario Martínez Arroyo i va néixer a La Paz, Bolívia, encara que es va criar a Madrid, el 2 de juny de 1971, el cognom artístic Andrëa ho va prendre per ser el nom de la seva primera filla. Per cert, José Andrëa que l'any 2004 ja havia publicat un àlbum com a solista paral·lelament a Mago de Oz, torna amb aquest nou àlbum, em sembla recordar que després d'haver superat una greu malaltia que gairebé li costa la vida.

Tapimán – Rock del furgón 1979

Ara i des de Catalunya parlarem del segell Chapa Discos que era una subdivisió de Zafiro creada per Mariscal Romero per donar sortida als grups de rock espanyols dels setenta, una cosa que el segell ja havie fent en els 60 quan van crear Novola, i ho farem escoltan a Tapiman, una banda liderada per un dels millors bateries catalans de la història del rock Josep Maria Vilaseca (a la foto), conegut com Tapi perquè el xicot vivia al carrer Tapioles de Barcelona. Tapi havia tocat amb un dels grups mítics del rock progresiu català Màquina! i despres va militar amb Lone Star i va crear Tapiman amb Miguel Ángel Núñez al baix i Pepe Fernández a la guitarra, tots dos músics venien de un altre grup históric a Catalunya, Vértice, on també van tocar Tapi i Max Sunyer. Josep Maria Vilaseca va tenir molts problemes amb la beguda i va morir d'una cirrosi a Platja d'Aro, Girona, l’any 1994. "Rock del furgón" és un tema ple de bon humor i que estava en el seu disc "En Ruta" de 1979 i també en el doble recopilatori historic del segell Chapa "Así empezó todo". El primer d’ells va ser editat per Edigsa l’any 1972. Entre tots dos discs hi va haver un àlbum de versions que alguns no inclouen en la seva discografia oficial.

Xil Ríos – Xirarei

Ara a Un Toc de Rock ens en anem cap a terres gallegues. Xosé Antón Xil Ríos, conegut artísticamet com Xil Ríos, va néixer a Moaña, Galícia. Es tracta d'un cantautor que va començar la seva carrera l’any 1971 al Festival "Dorna" de Vigo on va quedar segon, després del català Joan Baptista Humet. Encara que "Xirarei" possiblement sigui el tema més conegut en l'amplia carrera del cantant, guitarra i compositor Xil Ríos, té gravats més de trenta discos, a més d'haver col·laborat en set o vuit àlbums compartits i benèfics i aquesta és una de les seves cançons més populars i festives, és un dels més prolífics sorgits en terres gallegues. A causa dela cançó “A os meus amigos”, el cantautor Xil Ríos, va topar de front amb la censura de la dictadura franquista. La cançó i el cantautor van ser vetats en la televisió espanyola i és que Xil Ríos en les lletres de les seves cançons i en aquesta també, acostumava a tractar els problemes dels pescadors de la seva terra i les dures i miserables condicions de treball d'aquests en contra dels grans beneficis obtinguts pels armadors i intermediaris. Xil Ríos reivindicava els drets de la gent de la mar i allò no va agradar a les autoritats pertinents, però també tracta en la seva obra l'emigració gallega. L'any 1973 va guanyar el Primer Premi i el Premi de la Crítica al Festival Internacional da Canción do Miño (Ourense). Crec que Xil Ríos encara està en actiu. Es un gran amant del esport i ha sigut boxejador, remer i futbolista. De fet va ser el president del Moaña CF, el equip de la seva ciutat. És clar que cal anar amb compte amb els gallecs perquè es diu que si et trobes un en un ascensor, mai sabràs si puja o baixa. És broma, el meu cunyat Jaume és gallec i el respecto molt. Mira, a Un Toc de Rock li dedicarem ara aquest tema, clar que a ell li agraden molt més els Milladoiro, als que escoltarem un altre dia.

Café Quijano – La Taberna del Buda (en directo) 2015

El trio Cafè Quijano van publicar el passat 4 de desembre un nou treball discogràfic, un doble CD titulat genèricament “”, gravat en un concert celebrat a l'Auditori Ciutat de Lleó el 24 de setembre del 2015. Recull cançons dels seus últims discos en els que han tornat al bolero, d'alguna manera la música de la qual van beure en els seus principis, i alguns temes importants de la seva carrera, com aquest que us he portat avui a Un Toc de Rock i que és una de les seves cançons més populars, encara que us adonareu que ha tingut nous arranjaments musicals que d'alguna manera, enriqueixen la cançó i li han donat un toc de nou. “La Taberna del Buda” donava títol a un dels seus millors discos, editat l'any 2001. El pare dels germans Quijano posseïa a Lleó un pub que es deia La Lola i en el que ells van iniciar el seu camí musical fent boleros i a aquest local van dedicar la cançó “La Lola”, un altre de les peces importants en la seva llarga carrera i que també ha estat  revisada en aquest nou disc en directe. Cafè Quijano està integrat per els tres germans Quijano,  Manuel, Óscar i Raúl, tots ells de Lleó. Havien començat l'any 1996 i quan va arribar el 2004 decideixen separar-se i emprendre camins diferents. Manuel Quijano és el que possiblement hagi tingut una trajectòria en solitari més destacable, però rés comparable a la del grup unit i posiblement per aixó tornen a reunir-se al 2010. L'any 2012 Café Quijano es van posar les piles i van tornar a gravar com Cafè Quijano un disc ple de boleros, de fet es va titular "Orígenes: El bolero", del qual ja hem escoltat algun tema a Un Toc de Rock i que va tindre continuitat. En total el grup Cafè Quijano ha publicat vuit o nou àlbums, un d'ells un "grans èxits" i aquest CD en directe.

La Mosca Tse Tse – Para no verte más 1999

Ara marxarem cap a la Argentina, d’on ens va arribar aquesta bona banda de ska que responia al nom de La Mosca Tse Tse, però als quals la gent va abreujar sols a La Mosca. Aquest és el tema més popular en la carrera d'aquest nombrós grup, que van sorgir a Ramallo, Argentina, de les cendres de La Reggae & Roll Band i Damas Gratis. Es van crear l’any 1995 i La Mosca Tse Tse eren Guillermo Novellis (líder, cantant i guitarra), Sergio Cairat (teclats i cors), Adrián Cionco (baix), Pablo "Chivi" Tisera (trompeta), Raúl Mendoza (trompeta, cors i percussió), Julio Clark (saxo), Marcelo Lutri (trombó), Fernando Castro  (bateria), Mariano Balcarce (percussió i cors) i Martín Cardoso que ara no recordo que tocava. L'any 1999 van editar el seu segon àlbum "Vísperas de carnaval" que contenia aquest tema "Per no veure't més" i que va representar el seu disc més venut i la seva introducció al mercat espanyol. L'àlbum va ser disc de Platí a Espanya i Or a Itàlia i també a Portugal. Va aconseguir així mateix bones vendes als Estats Units i a la resta d'Amèrica llatina. L'any 2011 van treure "Moskids: Grandes Canciones para Chicos", el seu vuitè disc fins al moment. La veritat és que tot i ser un bon grup, La Mosca Tse Tse no han tornat a tindre un altre èxit comparable a “Para no verte más” i de fet no sé si ancara estan en actiu.

David Feito – Dominaremos el mundo 2015

També l'any passat es va publicar “En El Otro Lado”, concretament el 23 d'octubre, primer àlbum en solitari de David Feito, un dels fundadors de El Sueño de Morfeo que es van separar l'any 2013, curiosament després d'haver defensat a Espanya en el Festival de la Cançó d'Eurovisió, després de 13 anys de carrera musical i sis àlbums. Entre els músics que han col·laborat en aquest projecte de David Feito, del qual s'ha extret com single promocional el tema “Vapor”, trobem a Javi Méndez (baix), Israel Sánchez (bateria), Jorge Villaboy (guitarres), Fernando Chacón (teclats) i Ruth Suárez (cors). David Feito Rodríguez va néixer a Oviedo el 16 de maig de l'any 1979 i va ser el guitarra i la segona veu de El Sueño de Morfeo, una bona banda de pop liderada per la cantant Raquel del Rosario, al costat de Juan Luis Suárez i David Feito i que inicialment es van fer anomenar Xema i val a dir que la seva música s'enfocava més cap al folk d'arrel asturià que al pop posterior, tot i que Raquel és canària i amb aquest nom van gravar el seu primer disc l'any 2002. La foto es de l'época amb El Sueño de Morfeo.

David Feito, ara en solitari

Shakira – Boig per tu 2014

Al programa d’avui d’Un Toc de Rock us porto a la cantant i guitarrista Shakira que ha gravat en el seu últim disc titulat “Shakira”, publicat el 25 de marc de l’any 2014, una versió del "Boig per tu" del grup Sau, l'ha cantat en castellà, però la colombiana també ha gravat una versió en català que es la que escoltarem ara i precisament per això se l'ha va criticar i molt a través de les xarxes socials, sense tenir en compte que la seva parella és un català i aquesta és una de les cançons que més li agraden a Gerard Piqué, amb qui manté una relació sentimental que es va fer pública oficialment el 29 de març de 2011 via Twitter i amb el qual té dos fills, a més, a ella li ha vingut de gust gravar aquest tema i no necessita demanar permís a ningú, bé, ningú no, potser en tindria molt a dir Pep Sala que és el compositor i ell està encantat amb que Shakira  l'hagi gravat per la repercussió internacional que el tema tindrà, per tant i com deia Alaska en una de les cançons "¿A quién le importa?". Resposta: "A ningú". És clar que en aquest món nostre hi ha molt mala llet i gent amb mala bava. Ella es diu Shakira Isabel Mebarak Ripoll i va néixer a Barranquilla el 2 de febrer de 1977, és cantautora, productora discogràfica, ballarina, model, dissenyadora de moda, empresària, actriu de televisió, toca diversos instruments i és ambaixadora de bona voluntat de la UNICEF. Jo recordo un dia, fa catorze o quinze anys, ella tot just havia començat la seva carrera musical, un amic marroquí de nom Driss, em va fer escoltar-la en una cinta de cassette i em va explicar que el seu nom és àrab, degut precisament a que el seu pare era d'origen àrab i la seva mare catalana. L'àlbum dels que us he tret aquesta peça es va titular "Shakira" i s'ha publicat el 21 de març del 2014, ens va arribar amb la primavera. En el disc compta amb bones col·laboracions, entre elles Rihana, Benny Blanco, Tiësto, RedOne, Max Martin i altres, és un bon treball, tot i el que diguin tots aquests intolerants.

Sergio Dalma – Senza una dona 2011

Des de l’àlbum “Via Dalma II” que el cantant català Sergio Dalma va publicar a finals del 2011, us he seleccionat aquest tema en el que com ja s'està convirtient en habitual a les seves produccions, inclueix una versió en llengua catalana d'una de les cançons. En aquesta ocasió ha sigut el “Senza una dona”, el gran èxit de Zucchero el que aquest sabadellenc ha cantat en llengua vernácula i també en castellà i que ara escoltarem a Un Toc de Rock. Per cert, en aquest disc, Sergio Dalma torna a versionar èxits del pop italià, una cosa que ja va començar a fer l'any 2010 amb el seu “Vía Dalma I” i en aquest disc, a parte de Zucchero, Josep María Capdevila, veritable nom d'aquesta gran veu, ha versionat també a Eros Ramazzotti, Patti Pravo, Jimmy Fontana, Fiordaliso, Richard Cocciante, Il Santo California i uns quans més. Sergio Dalma va nèixer el 28 de septembre de 1964 a Sabadell, va començat com a cantant d'orquestres fins que finalment es va llançar en solitari i crec recordar que va guanyar un concurs de televisió. Sergio Dalma va representà a Espanya en el Festival de Eurovisión amb la cançó “Bailar pegados” que reconec es una gran peça i en el festival va quedar molt ben clasificada, crec que en segon lloc, si be jo fa molt de temps que no la he posat a Un Toc de Rock.

Suburbano – Alou 1996

En un grapat d’ocasions hem escoltat al programa a aquesta extraordinària parella de compositors i músics, Luis Mendo i Bernardo Fuster que són membres de Suburbano, de fet el grup és centra al voltant d’ells dos. L'any 1996 van treure un CD titulat "De cine" en el qual van incloure una sèrie de temes seus, composats per pel·lícules i sèries de televisió i entre ells es trobava aquest que escoltem ara a Un Toc de Rock. És clar que “Alou” és l'única cançó del CD que no pertany a cap banda sonora, però està vinculada, tant en música com lletra, a "Las cartas de Alou" de Moncho Armendariz, de la que van fer la música i ells mateixos van explicar que els venia de gust fer una cançó amb un text vinculat a la història del personatge central del film. També es va incloure en el disc “Fugitivos”. “Las cartas de Alou” es una pel·lícula que tracta el tema de l'inmigració il·legal a Catalunya, emigrants sudsaharians treballant la terra aLleida, las relacions entre un d'ells i una noia del poble, els problemes anherents i l'explotació, pero no sols del espanyol sobre de l'africà, també ens retrata l'explotació del africà per gent de la seva mateixa raça. Es una lletra interesant, sobre tot si has vist el film. Els músics que els acompanyen en la gravació de "Alou" van ser Tino DiGeraldo (bateria), Billy Villegas (baix), Cuco Pérez (acordió) i Lorenzo Solano (saxos), però al CD també van col·laborar Elena Robles (baix), Fermín Aldaz (violí) i Roger Castro (bateria). Suburbano sempre va ser un grup que va navegar a contracorrent. Quan estava de moda el folk ells tocaven rock, quan el rock es va imposar es van dedicar al folk... en fi, coses que passen fins en les millors famílies. Van ser la banda d'acompanyament de Luis Eduardo Aute que sempre els va animar a mantenir la seva pròpia carrera paral·lela.

Santi Arisa – A Billie Holliday 1997

El manresà Santi Arisa al que avui escoltarem a Un Toc de Rock, és conegut per el seu rol com a bateria de Pegasus, però la seva trajectòria artística va molt més enya. En aquest tema que escoltarem ara, amb lletra de Ferran Anell i música de Santi Arisa, ens recorda a la gran cantant de color Billie Holiday (7 d’abril de 1915 – 17 de juny de 1959) a la que es coneixia com Lady Day i es trobava a l’àlbum "Taverna de poetes" on Santi Arisa canta i aixó por resultar rar, però és per que ja no recordem que va formar part de grups mítics del rock català dels 70 com Fusioon, on també militava el gran pianista de jazz Manel Camp o La Tribu, banda que va recuperar en els 90 convertint-la en una extraordinària orquestra de ball i on ell també canta, no toca la bateria i que segueix en actiu, així com el grup de jazz Lakatans que així mateix va recuperar en els 90. Per cert en aquest tema Santi Arisa també toca la  batería i l’acompanyen els seus companys de Pegasus, Max Sunyer, Rafael Escoté i  Kitflus, a part d’altres bons músics (tots a la foto). En aquest CD editat per Columna Música, Santi Arisa musica també poemas de Miquel Martí i Pol, Salvador Espriu,  Jordi Jané, Vicent Andrés Estellés, Josep Carner i altres. Santi Arisa va néixer a Manresa el 7 de març de l’any 1947 i als tretze anys va fundar el seu primer grup, Santi Arisa y su Ritmo on sols cantava. Més tard va formar part del Conjunto Club San Remo. Ja com a bateria va ser component de diverses orquestres de ball i la seva trajectòria en aquella època en la qual va actuar i molt a l'estranger va inspirar la pel·lícula "Orquestra Club Virginia". Per cert, també ha treballat en algunes pel·lícules com a actor, entre elles "Desnuda Inquietud" amb Nadiuska, dirigida per Miguel Iglesias Bonns, el meu "sogre", on feie de soldat a la conquesta d’América i el “picaron” és volia passar per la pedra a la bella actriu.

Vargas Blues Band – Del Sur 1992

Escoltarem ara a Un Toc de Rock a la Vargas Blues Band, una gran banda liderada pel guitarrista madrileny Javier Vargas i aquest "peaso cansión" que es trobava en el seu àlbum "Madrid - Memphis" que va publicar l'any 1992 i que va ser el segon treball discogràfic de la Vargas Blues Band i en el que va comptar amb Carey Bell, Louisiana Red, Rafael Riqueni i els cantants Philip Guttman i Jeff Espinoza amb el qual gravaria també el "Blues Latino" un parell d'anys després. Javier Vargas, nascut a Madrid l’any 1958, és un dels grans guitarristes del rock i blues espanyol. Va viure a l'Argentina i després d'estar tocant amb grups nord-americans als Estats Units, es va venir a Espanya i va tocar a la banda de Miguel Ríos i va acompanyar a altres artistes, entre ells la Orquesta Mondragón. Ha creat diversos grups, entre ells jo destacaria a RH+, però la seva consolidació i reconeixement va arribar quan va posar en marxa la Vargas Blues Band, amb la que ha gravat 16 àlbums d'estudi i tres en directe. Al juliol del 1996 Javier Vargas toca al costat de Carlos Santana a París, en un memorable concert. De fet Carlos Santana ha gravat la cançó “Blues Latino” en el seu disc “Santana Brothers”, escrita per Javier Vargas que va tornar a actuar amb Santana l’any 1998 a París i a Madrid, a més de participar en la gira espanyola del premiat disc "Supernatural" de Santana, l'any 2000, en els concerts de Madrid, Barcelona i Saragossa.

Laredo – El boxeador 1978

Simon & Garfunkel van gravar cançons plenes de contingut humà, utilitzant els seus bons jocs de veus. Un dels seus temes més importants dela carrera del Duet amercà per excel·lencia és "The Boxer", "El boxejador". Aquesta cançó és la història d'un jove boxejador encegat pels seus somnis de ser un gran campió. Ho deixa tot i abandona el poble marxant-se a la recerca del seu somni, però a la ciutat es troba amb la crua realitat. Ens expliquen com sols troba consol i afecte entre prostitutes, però encara que s'ho planteja en moltes ocasions, no vol tornar al seu poble. No vol ser un fracassat a casa, prefereix ser-ho allà on només és un desconegut més, un altre que ha perdut el combat de la vida. A mitjans dels setanta aquí al pais van sorgir una sèrie de grups vocals, bàsicament tercets que van tenir els seus cinc minuts de glòria, entre ells cal  destacar a Laredo, aquest grup madrileny, pioners en això dels pupurris sobre cançons dels seixanta, molt abans de la Dècada Prodigiosa. Recordeu el seu gran èxit "El último guateque" que es va usar per a la pel·lícula del mateix títol, tot i que nosaltres, de la seva discografia, ens quedem amb aquesta extraordinària versió del hit de Simon & Garfunkel, "The Boxer" i és que realment Laredo la broden i realitzen una bona adaptació al castellà de la lletra, realment excel·lent i mantenint l'esperit original. El grup Laredo eren els cantants Federico López, Jorge Delgado i José Antonio García-Morató. Van gravar tan sols dos àlbums entre els anys 1976 i 1979, quan es van desfer. "El boxejador", la cançó que escoltem ara, es trobava en el seu segon i últim àlbum que es va editar l’any 1978 mitjançant el segell CBS.

Biagio Antonacci – Cuanto tiempo y ahora 2003

Des que vaig escoltar aquesta cançó del cantant italià Biagio Antonacci per primera vegada, no se que dir-vos, es que em va agradar. La veritat és que ja ha sonat a Un Toc de Rock, però l'altre dia me la van tornar a demanar al facebook de Montse i em vaig dir "Ara ha arribat l'hora de posar-la de nou" i aquí està, sonant per a tots vosaltres des d'Un Toc de Rock i amb ella acabarem el programa d’avui. Aquest bon cantant italià de pop, Biagio Antonacci va néixer a Milà el 9 de novembre de 1963 i es va donar a conèixer en l'edició de l’any 1989 del Festival de San Remo. Possiblement la cançó més coneguda d'aquest cantant, Biagio Antonacci, al nostre país sigui "Entre tu y mil mares" que també va ser versionada per ell al castellà. El tema que escoltem ara a Un Toc de Rock, donava títol a un àlbum publicat en castellà l’any 2003. Per cert, el títol es “Cuanto tiempo y ahora”, pero ell a la cançó diu “Cuanto tiempo y aun sigues”, deu ser cosa dels traductors, com deia la gent de La Trinca, tot són “Coses del idioma”.

La frase per tancar Un Toc de Rock d’avui es del líder de color Martin Luther King, un gran activista contra la segregación racial als Estats Units i que va ser assassinat. Va dir:

“Si un home no ha descobert calcom cosa per la qual

donar la seva vida a canvi, no és digne de viure-la”

Conclou per avui Un Toc de Rock, però ara us deixaré en companyia d’aquelles emissores per les que sortim a les ones dues vegades per setmana o bé internet, si t’el descarregues des del blog o el facebook de Montse Aliaga. Ara toca baixar la barraqueta, sóc Mario Prades i us dire adeu fins el proper programa.

Apa, ens veiem pel món

Mario Prades

Enllaç per descarregar-se el programa (Link to download the radio program)