Benvinguts a Un Toc de Rock
Joe Cocker – The letter 1970 / 2005
Aquest tema va ser el gran èxit comercial del grup
nord-americà The Box Tops, va ser escrita per Wayne Carson Thompson, i el
britànic Joe Cocker, comptant amb la col·laboració de Leon Russell, va
realitzar una gran versió a l'abril de 1970 que va fer a molts oblidar
l'original, aconseguint el lloc 7 de les llistes americanes i el 16 a Anglaterra. El tema es va
incloure a l'àlbum "Mad Dogs and Englishmen" que va ser Disc d'Or als
Estats Units, tot i que la versió d'estudi no va ser inclosa fins que es va
remasteritzar l'àlbum i va ser publicat en format CD ja a l'any 2005. Per a l'enregistrament original Joe
Cocker va comptar, a més del pianista i cantant Leon Russell, amb gent de
Delaney and Bonnie, a més de Rita Coolidge, Bobby Keys, Carl Radle, Jim Price,
Sandy Konikoff, Jim Gordon, Jim Keltner, Chuck Blackwell, Chris Stainton, Donna
Washburn, Claudia Lennear, Denny Cordell, Daniel Moore, Pamela Polland, Matthew
Moore, Nicole Barclay, Bobby Jones, Don Preston i la banda de Joe 
Cocker, la Grease Band, estant produït per Denny Cordell. Es
va gravar en el curs de dos concerts celebrats al Fillmore East de Nova York,
els dies 27 i 28 de març de 1970. Joe Cocker, el que semblava l'incombustible
rocker i al que li deien "El blanc amb la veu negre", ens va deixar
el passat 22 de desembre del 2014,
a Crawford, Colorado, on residia, a causa d’un càncer de
pulmó. L'anglès John Robert Cocker va néixer el 29 de maig de 1944, a Sheffield. Era un
amant del bourbon, recordo molts concerts en els que havien de treure'l de
l'escenari, ja que es quedava estàtic amb un pet d'impressió. Això si, després
d'haver acabat tot el concert i sense que el públic es donés compte de
l’inmensa trompa que Joe Cocker portava a sobre. L’he entrevistat en diverses
ocasions, una d'elles a Falset quan va realitzar el memorable concert del qual
encara es parla a la Terra
Alta, el 2 d'agost de 1991. Per cert que amb tot l’amant del
mam que ells era... Mira que portarlo al Priorat! Els teloners van ser Steve
and the Hooligans i es calculan más de 10.000 espectadors.
Jackie
Wilson – (Your love keeps lifting me) higher and higher 1967
Aquest tema, escrit per Gary Jackson i Carl Smith i que es
va publicar en single a l'agost de 1967 aconseguint immediatament el primer
lloc del Billboard, es va gravar el 6 de juliol de 1967 a els Columbia’s
Studios de Chicago, amb producció de Carl Davis i arranjaments de Sonny
Sanders. Jackie Wilson va
comptar per a l'enregistrament amb James Jamerson (baix), Richard
"Pistol" Allen (bateria), Robert White (guitarra) i Johnny Griffith
(teclats); tots ells components de la banda habitual del segell Tamla Motown
Records, els The Funk Brothers. L'àlbum amb el mateix títol que la
cançó, va aconseguir el lloc 28 en les llistes al novembre del 67. El disc va
ser reeditat en versió digital, el 17 de juny del 1998. Aquest tema va ser
gravat l'any 1977 per la cantant Rita Coolidge que el va col·locar en el primer
lloc de les llistes el 10 de setembre del 77, comptant amb Booker T and
The MG's. Al cantant de color Jackie Wilson, igual com li va 
passar a Nat King
Cole, un sector de la comunitat negra el va acusar de ser un "Tío
Tom" i que cantava per a blancs. Va ser conegut com "Mr
Excitement". La seva qualitat va fer que finalment la seva vàlua fos
reconeguda també per la seva gent de color i avui dia està considerat un dels artistes més importants en la
transició del rhythm and blues al soul. Va començar a ser conegut quan formava
part del grup Billy Ward and His Dominoes, però es va llançar en solitari l'any
1957. Va gravar més de 50 cançons. L'any 1975 durant un concert benèfic, va
patir un atac de cor a l'escenari que el va sumir en un coma profund durant
gairebé nou anys, fins que Jackie Wilson va morir el 21 de gener de 1984. Jack
Leroy Wilson va néixer a Michigan el 9 de juny de 1934. Que consti que Jackie Wilson va tenir problemes amb la llei. L'any 1960 a Nova Orleans, Jackie Wilson va ser
arrestat i acusat d'agredir un agent de la policia quan els aficionats van
intentar pujar a l'escenari on actuava Wilson. El policia havia 
empès un dels
ventiladors. Jackie Wilson tenia reputació de ser bastant violent. El 15 de febrer de 1961 a Manhattan, el cantant
va ser ferit en un tiroteig. Es diu que la veritable història d'aquest incident
no te res a veure amb la els que s'explique oficialment, sembla ser que una de les seves amigues,
Juanita Jones, el va disparar i va ferir en un atac de gelosia quan va tornar
al seu apartament de Manhattan amb una altra dona, la model Harlean Harris, una
ex-núvia de Sam Cooke. Al març de l’any 1967, Wilson i un amic Jimmy Smith que
era bateria, van ser arrestats a l'habitació d'un motel a Carolina del Sud per
càrrecs contra la moral, estaven corrent-se una farra amb dues noies
“blanques”, tot i que elles tenien 24 anys, però es que ells eren negres.
Jimmy Cliff – Reggae nights 1983
Des de l’àlbum "The Power and the Glory" que Jimmy
Cliff va publicar l'any 1983, us he seleccionat aquest tema que va ser el
primer single que es va extreure del disc. Curiosament, el país on millor es va
classificar l'àlbum va ser a França, on va ser Disc d'Or, encara que amb el
temps s'ha convertit en una de les cançons emblemàtiques en la carrera del
músic jamaicà de color, establert a Anglaterra. El cantant, pianista, guitarra
i compositor Jimmy Cliff, de veritable nom James Chambers, va néixer l'1
d'abril de 1948 a
St James, Jamaica i va començar gravant en la seva pàtria, encara que l'èxit no
sobrepassava les seves fronteres. L'any 1964 Jimmy Cliff va signar contracte
amb el segell britànic Island Records i llavors es va traslladar a 
Anglaterra,
realitzant un debut internacional amb l'àlbum "Hard Road to Travel".
Des dels seus inicis a Jamaica va treballar sempre amb el productor Leslie Kong
que va morir a causa d'un atac al cor l'any 1971. Jimmy Cliff porta gravats més
de 50 àlbums al llarg de la seva àmplia carrera musical, l'últim ha estat
"Icon" que s'ha publicat l’any 2013, de fet el 2013 també va treure un directe i un recopilatori. Val a dir que la carrera discogràfica de Jimmy
Cliff mai ha tingut un single d'aquells que considerem arrasadors, però es estable
i està plena de bons discos que tot i que mai han arribat al cim de les llistes
de vendes, les xifres no han estat malament, té un bon mercat.
Crosby,
Still & Nash – Marrakesh Express 1969
La veritat es que jo vaig descobrir a la primera superbanda
nord-americana de la història del rock amb aquest tema que va ser el seu primer
single i també es va publicar aquí al pais. La caràtula que us he possar al
blog es de l'edició espanyola, un disc que va ser publicat per Atlantic i
distribuït a Espanya per Hispavox. A partir del segon discs Crosby, Still &
Nash van incorporar a Neil Young, però en aquest álbum només eren ells tres, de
fet Neil Young sols va estar amb ells a un sol disc. L'àlbum de debut es va
titular simplement "Crosby, Stills and Nash" i va sortir a la venda
el maig de 1969, arribant al lloc 6 als Estats Units i al 24 a Anglaterra. Tots tres músics tenien àmplia
experiència i havien tocat en grups com The Hollies, The Byrds, Buffalo 
Springfield, The Continentals i altres. Crosby, Still & Nash, la
primera superbanda del rock americà, eren tres super genis de la música: David
Crosby (Los Angeles, 14 d'agost de 1941), Graham Nash (Lancashire,
Anglaterra, 2 de febrer de 1942) i Stephen Stills (Dallas, Texas, 3 de gener de
1945). Despres s’els uniria el guitarrista i cantant canadenc Neil Young
(Toronto, Ontario, 12 de novembre de 1945), passan a ser Crosby, Still, Nash
& Young i van gravar el que posiblement sigui el seu millor LP “Deja Vu”. El
problema era que Neil Young era massa “dur” amb la seva música i no quadrava
amb la dels seus companys i finalmente va marxar-se i va crear Neil Young &
The Crazy Horses.
Leo Sayer –
More than I can say 1980
Saltarem ara cap a la década dels vuitanta i escoltarem una
bona cançó. A mi la veritat es que sempre que penso en el britànic Leo Sayer em
ve al cap la seva imatge, més aviat baixet, poca coseta, amb els pèls
d'escarola i una mirada de nen trapella. Leo Sayer va tindre el seu esplendor
musical a finals dels setenta i durant els vuitanta. Aquest single va ser el
que va llançar definitivament al britànic al nostre país, tot i que ja havia
publicat vuit discos d'estudi i un recopilatori abans. El seu nom complet és
Gerard Hugh Sayer i va néixer el 21 de maig de 1948, a Sussex. Va començar
l’any 1973 i Leo Sayer segueix en actiu, tot i que des de l’any 2009 Leo Sayer
és ciutadà australià. Aquest tema, una versió, es trobava en el seu LP
"Living in a
Fantasy" editat a l'agost de 1980. La cançó havia estat
composada per Sonny Curtis i Jerry Allison que van ser membres de The Crickets,
el grup de Buddy Holly i el primer que la va gravar va ser el cantant Bobby Vee
l'any 1961. La cançó en la versió de Leo Sayer va arribar al número 1 de
Billboard el desembre de 1980 i va aconseguir la segona posició a Anglaterra.
Per cert, el grup britànic The Shadows la van gravar l’any 1981, en una bona
versió instrumental inclosa en el seu àlbum "Hits Right Up Your
Street". La veritat es que tot i la seva qualitat, Leo Sayer està avui
prácticamente oblidat al nostre pais.
Lou Reed –
Walk on the wild side 1972
Curiosament aquest tema publicat per Lou Reed en single al
novembre de l’any 1972 i que es trobava en el LP "Transformer", va
passar la censura de l'època tot i la seva temàtica dura i agressiva. Sempre
m'ha cridat l'atenció que aquells "castos" censors donessin el
vistiplau a "Caminant pel costat salvatge de la vida", però va ser
així i la cançó de Lou Reed va sonar i es va vendre al nostre país. La lletra
de la cançó ens parla de drogues, homosexuals, transvestits i sexe oral, tracta
bàsicament de gent que ha fracassat, tot això temes tabú a l’época. La veritat és que jo
he de confessar que la vaig descobrir tard, quan la van incloure en la genial i
recomanable banda sonora del film "Time Square" de l’any 1980. El sol
de saxofon està interpretat per Ronnie Ross que va ser qui va 
ensenyar a tocar
aquest instrument a David Bowie, això ha fet que erròniament es digui en algunes fonts que és
el propi David Bowie qui toca el saxo a "Walk on the wild side", però
no és veritat, tot i que ell va ser el productor, això si. Els músics
que van participar en la gravació van ser Herbie Flowers (baix), Mick Ronson
(guitarra, piano i cors) i John Halsey (bateria), van col·laborar Ronnie Ross
(saxo), Klaus Voormann (baix), Barry Desouza i Ritchie Dharma a les bateries. Els cors els va realitzar el grup
Thunderthighs que eren Dari Lallou, Karen Friedman, Jacki Campbell i Casey
Synge, al costat de David Bowie. Aquí al nostre pais es va fer una bona
versió a carrec d’Albert Pla. Lou Reed es diu en realitat Lewis Allan Reed i va
néixer a Brooklyn, New York, el 2 de març de 1942. Va ser component del mític
grup novaiorquès The Velvet Underground, junt a Nico i John Cale, abans de
començar en solitari. Al mes de maig de 2013, Lou Reed va haver de ser sotmès a
un trasplantament de fetge del que semblava recuperar-se molt bé, però les
coses van empitjorar i finalment va morir el 27 d'octubre del mateix any a
Southampton, Nova York.
Smokie –
Living next door to Alice 1975
La cançó més important en la carrera dels britànics Smokie
va ser "Living next door to Alice" de 1975 que os vaig dir en passats
programas escoltariem a Un Toc de Rock un altre dia. Dons bé, ja a arribat aquest “altre
dia” i com sempre compleixo el que prometo, aquí la teniu. Smokie va ser la
banda del cantant Chris Norman i amb ell al capdavant van tenir la seva etapa
més brillant. Es van crear a Bradford, Anglaterra, l’any 1964 i inicialment es
van fer dir The Yen, després The Sphynx per canviar posteriorment a Essence i
finalment és van convertir en Smokie. En un principi i al costat de Chris
Norman (Redcar, Yorkshire, 25 d'octubre de 1950), al grup es trobaven, Terry
Uttley (Birkenshaw, 9 de juny de 1951), Alan Silson (Birkenshaw, 21 de juny
1951) i Ron Kelly (1952) L’any 1978 Chris Norman al costat de la baixista i cantant Suzi Quatro van gravar diversos discos al marge dels seus respectius
grups. Quan Chris va deixar Smokie l'any 1986 va ser substituït per 
Alan Barton
que a mitjans dels 90 va morir en un accident de circulació a l'estavellar-se
l’autocar quan el grup Smokie es trobava de gira per Alemanya i al seu torn va
ser substituït per Mike Craff que encara segueix com a cantant de Smokie, ja
que la banda està en actiu, però només queda Terry Uttley, dels fundadors. El CD "The World and
Elsewhere" de l’any 1995 és el primer àlbum amb Mike Craff com a cantant. Aquesta
cançó que escoltem ara i on ens expliquen les coses que succeeixen quan vius al
costat d'Alice, us l'he extret del seu àlbum "Smokie's Greatest Hits"
publicat a l'abril de 1977, però estava en un dels seus primers discos, crec
que en el "Pass It Around" de 1975, si bé ara no estic segur del tot.
Amb el pas del temps i farts de tindre que tocar sempre aquest tema que la gent
reclamava, en els seus directes li canviaven la lletra i utilitzaven per
difinir, dins de la cançó, la cançó, el terme "fuck".
Alan Barton
que a mitjans dels 90 va morir en un accident de circulació a l'estavellar-se
l’autocar quan el grup Smokie es trobava de gira per Alemanya i al seu torn va
ser substituït per Mike Craff que encara segueix com a cantant de Smokie, ja
que la banda està en actiu, però només queda Terry Uttley, dels fundadors. El CD "The World and
Elsewhere" de l’any 1995 és el primer àlbum amb Mike Craff com a cantant. Aquesta
cançó que escoltem ara i on ens expliquen les coses que succeeixen quan vius al
costat d'Alice, us l'he extret del seu àlbum "Smokie's Greatest Hits"
publicat a l'abril de 1977, però estava en un dels seus primers discos, crec
que en el "Pass It Around" de 1975, si bé ara no estic segur del tot.
Amb el pas del temps i farts de tindre que tocar sempre aquest tema que la gent
reclamava, en els seus directes li canviaven la lletra i utilitzaven per
difinir, dins de la cançó, la cançó, el terme "fuck".
America – A
horse with no name 1972
America era
una tercet que emulant a Crosby, Still,
Nash & Young, van sorgir a Anglaterra, tot i que Gerry Beckley (12 de
setembre de 1952, Fort Worth, Texas) i Dan Peek (1 de novembre de 1950, Panama
City, Florida), eren nord-americans i juntament amb el britànic Dewey Bunnell
van crear aquest bon grup anomenat America. La seva carrera va estar
marcada amb bones cançons que van pujar a les llistes com "Sister Golden
Hair", "Ventura Highway", "Tin Man", "Daisy
Jane" o "Lonely People", però el seu gran èxit va ser aquest
"Cavall sense nom" que els va donar a conèixer i es trobava en el seu
primer LP "America" que va ser número 1 als Estats Units durant 5
setmanes i va pujar al 14 a
Anglaterra superant el milió d'unitats
venudes. Es va gravar en els Trident & Morgan Studios de
Londres l’any 1971. El single amb "A 
Horse With No Name" es va
publicar el 31 de gener de 1972 i va estar produït per Ian Samwell, si bé
originalment es va dir "Desert Song". L'àlbum es va publicar
inicialment sense aquesta cançó que es va gravar posteriorment i es va incloure
en una nova edició ja l'any 1972 que sí incloïa el "Cavall sense nom" i
que es va mantenir 3 setmanes també en el primer lloc del Billboard. En la
gravació van col·laborar Dave Atwood (bateria), Ray Cooper (percussió), Kim
Haworth (bateria) i David Lindley (guitarres). Dan Peek va deixar el grup l’any
1977 i va morir el 24 de juliol de 2011 a les Illes Caiman, als 60 anys d'edat.
Els seus dos companys encara segueixen mantenin America en actiu. 
Bread –
Make it with you 1970
Un bon grup, surgit a Los Angeles, però dins d’una línia
acústic-vocal similar a la de Crosby, Still & Nash, van ser Bread, una
banda que actualment està considerada com els pares del soft pop. Al principi
Bread van ser sols un tercet, integrat per David Gates, Jimmy Griffin i Robb
Royer, posteriorment van incloure al bateria Mike Botts. L’any 1971 Royer va ser
reemplaçat per Larry Knechtel. Bread van funcionar de l’any 1969 fins el 1973,
però van tornar un altre vegada l’any 1977 per desfer-se dos anys més tard.
Encara Bread va realitzar un altre tímid intent per tornar el 1996, però no va
fructificar. "Make it with you" que escoltem ara, es una cançó
composada pel multiinstrumentista i cantant del grup David Gates que també va
ser el productor i que aquí a Espanya es va traduir com "Aconseguir-ho
junts ", va ser el millor single de
Bread i l’unica cançó seva que va sonar a Espanya, es trobava en el seu
segon àlbum titulat "On the Waters" que es va editar l’any 1970, va
ser el seu 
únic número 1 en les llistes americanes i va pujar fins el lloc 5 a Anglaterra, on també va ser
Disc d'Or. Per cert, aquesta cançó sona a la banda sonora d’una deles últimes
pel·lículas protagonitzades per l'actor nord-americà Kevin Costner que ja es va
estrenar a Espanya fa un any o pot ser dos us parlo de "3 Dias para
matar", encara que sembla que té filmades tres més que no se si han estat
estrenades a les pantalles espanyoles. La cançó del grup The Bread sona quan
Kevin Costner ensenya a ballar a la seva filla i li diu que era la cançó
preferida de la seva mare quan eren joves.
Daryl Hall
& John Oates – Everytime you go away (Live) 1985
Arriba el moment de escoltar al programa d’avui tot un
“peaso cansión” que ens arribarà des de la pàtria de l'Oncle Sam. A Europa vam
descobrir al duet Daryl Hall & John Oates arran de publicar-se el seu
single amb el tema "Meneater", editat l'any 1982 i considerat el seu
millor hit, però Daryl Hall & John Oates portaven ja en actiu des de finals
dels seixanta. Aquesta cançó, “Cada vegada que te'n vas”, composada per Daryl
Hall (Daryl Franklin Hohl nascut a Pottstown, Pensylvania, l'11 d'octubre de
1946), es va incloure en el seu àlbum "Voices", editat l'any 1980.
Però aquest "tros de cançó" va tornar a gravar-se en el disc en
directe enregistrat en el popular Theatre Apollo de Harlem, "Live at the
Apollo!", un àlbum editat l’any 1985 i en el qual van col·laborar David
Ruffin i 
Eddie Kendrick, membres de The Temptations. Aquesta versió en directe
es la que escoltem ara a Un Toc de Rock. També l’any 1985 la cançó va ser
gravada pel britànic Paul Young que la va puixar fins a la primera posició del
Billboard, sent el millor single de la seva carrera. Curiosament als Estats
Units es va vendre millor la versió de Paul Young que la de Daryl Hall &
John Oates. John Williams Oates va néixer a Nova York el 7 d'abril de 1949. En
total Hall & Oates van col·locar 34 singles entre els deu primers del
Billboard, han aconseguit set Discos de Platí i sis d'Or. Per cert, es van
separar a principis dels noranta, però estan de nou en actiu.
Billy Joel – Piano man 1973
Aquesta cançó ens parla de fracàs, de frustració, de com
l'amor que sentia per una mala dona que el va enganyar, pot arribar a enfonsar
la vida d'un gran concertista de piano que després de la desfeta es veu obligat
a tocar en petits garitos plens de fum i misèries, en els quals la gent passa
del pianista que toca a l'escenari i ell, mentre va desgranant les seves
cançons "Fa l'amor amb tònica i gin", pretenent oblidar tots els seus
desenganys al fons d'un got de licor. Amb tota seguretat el "L'home del
piano" és, al costat de "Honesty" les millors cançons en la
carrera de Billy Joel. Tot i que molts diuen aquí a Espanya que el tema és
d'Ana Belén i Víctor Manuel, gran error, és del cantant, pianista, compositor i
productor nord-americà Billy Joel. De veritable nom William Martín Joel,
l’artiste va néixer el 9 de maig de 1949 en el Bronx de Nova 
York. Va estudiar
piano des dels 4 anys i després de militar en un parell de grups Billy Joel es
va llançar en solitari l’any 1971, però no va ser fins el seu segon disc
"Piano man" al que aquest tema donava títol i que era, com la resta
de l'àlbum, composició del propi Billy Joel que va triomfar plenament. El disc
es va publicar l’any 1973. El productor de l'àlbum va ser Michael Stewart i el
single amb aquest tema es va classificar de seguida en les llistes arribant al
quart lloc. Dos temes del disc, "Tràveling' Prayer" i "Worse
Comes to Worst", també van col·locar-se en llistes. Billy Joel es va
retirar l’any 1993 si bé i molt esporàdicament, ha anat realitzant algunes
col·laboracions i aparicions en públic. Val a dir que va ser un dels molts que
van col·laborara en el disc benéfic “USA from Africa”.
York. Va estudiar
piano des dels 4 anys i després de militar en un parell de grups Billy Joel es
va llançar en solitari l’any 1971, però no va ser fins el seu segon disc
"Piano man" al que aquest tema donava títol i que era, com la resta
de l'àlbum, composició del propi Billy Joel que va triomfar plenament. El disc
es va publicar l’any 1973. El productor de l'àlbum va ser Michael Stewart i el
single amb aquest tema es va classificar de seguida en les llistes arribant al
quart lloc. Dos temes del disc, "Tràveling' Prayer" i "Worse
Comes to Worst", també van col·locar-se en llistes. Billy Joel es va
retirar l’any 1993 si bé i molt esporàdicament, ha anat realitzant algunes
col·laboracions i aparicions en públic. Val a dir que va ser un dels molts que
van col·laborara en el disc benéfic “USA from Africa”.
Leif
Garrett – Put your head on my shoulder 1978
Va ser un dels nens bonics de la indústria del disc, però
també es va dedicar i molt al cinema, intervenint en un grapat de pel·lícules,
crec que 28 i unes quantes sèries de televisió. Aquest tema que avui ens porta
el cantant nord-americà Leif Garrett a Un Toc de Rock és una versió, va ser un
dels primers èxits del cantant canadenc Paul Anka i Leif Garrett el va publicar
en el seu quart single, editat l'any 1978, aconseguint el lloc 58 en les
llistes dels Estats Units. De veritable nom Leif Per Nervik, va néixer el 8 de
novembre de 1961 a
Hollywood, Califòrnia. La vida del cantant i actor ha estat marcada per grans
èxits comercials, però també per la tragèdia i per la seva addicció a les
drogues dures, 
sobretot a l'heroïna que l'ha portat, a partir de 1999, a ser detingut en
diverses ocasions i crec que fins i tot a complir condemna. Encara que no estic
segur. Si és cert que Leif Garrett ha passat per diversos processos de
desintoxicació. La veritat és que la primera part del drama de la seva vida va
començar el 3 de novembre de 1979, cinc dies abans de complir els 18 anys, quan
va patir un accident de trànsit, conduint ell, en què va quedar paraplègic el
seu millor amic, Roland Winkler. Malgrat que el cantant es va comprometre a
ajudar al seu amic, la família li va presentar una demanda per 25 milions de
dòlars. Es va resoldre finalment fora dels tribunals en acceptar els set
milions i mig que va pagar Leif Garrett a la familia. 
Solomon King – She wears my ring 1968
El cantant nord-americà Solomon King, de veritable nom Allen
Levy, va néixer l’any 1932 a
Lexington, Kentucky i va morir a Oklahoma City, a causa d'un càncer, el 21 de
gener de 2005. Solomon King va militar en el grup vocal The Jordanaires que
fins i tot van fer cors per l’Elvis Presley. La cançó "She Wears My
Ring" que escoltem ara a Un Toc de Rock és va convertir en el major èxit
de la seva carrera, però ja l'havia gravat ell mateix a Nashville, Tennessee,
l’any 1952, encara que va signar com Randy Leeds. El va reeditar en single
utilitzant ja el nom de Solomon King el 1968 i aquella nova versió va arribar a
la cinquena posició del Billboard. La cançó està basada en "La Golondrina", un
clàsic del compositor mexicà Narciso Serra de Sevilla. De fet val a dor que
aquest és l'únic single del nord americà Solomon King que va funcionar
mitjanament a Espanya, els seus altres discos em sembla que no van arribar ni a
publicar-se mai. La portada del blog es l'edició espanyola, a sota l'americana.
El cantant nord-americà Solomon King
Lucie Silvas – Nothing Else Matters 2003
Lucie Silvas, aquesta gran artista amb la que acabaré Un Toc
de Rock per avui, es una cantant anglesa de pare neozelandès i mare escocesa.
Lucie Silvas va néixer a Surrey el 4 de setembre de 1977. Bona cantant i
pianista, així com compositora, va atrevir-se amb aquest tema que era del grup
de trash-metall Metallica i va realitzar una versió tan extraordinària que va
pujar a dalt de tot de les llistes i va fer oblidar la dels seus autors. Nena
prodigi, Lucie Silvas va començar els seus estudis de piano als cinc anys
component la seva primera cançó d'amor als deu. Va treballar com a corista per
a la cantant Judie Tzuke. Va escriure cançons per a Sarah Whatmore, Gareth
Gates, Rachel 
Stevens i Liberty X. Lucie Silvas es va consolidar com a cantant
amb "What You're Made Of" del disc "Breathe In", publicat l’any
2003 i que va ser el seu segon àlbum i amb el qual va aconseguir els primers
llocs en gran part d'Europa. En aquest disc es trobava aquest tema de Metallica
que es va publicar en single i que ara escoltem per acomiadar d'Un Toc de Rock
d’avui, des de totes aquelles emissores per les que el programa surt a les ones
dues vegades per setmana.. Per cert i abans d’acabar os diré que acaba de
publicar-se un nou disc que crec es titula com ella “Lucie Silvas”.
La frase per acomiadar el programa d'avui és de l'heroi grec
Temístocles, polític i general atenès que va combatre a la batalla de Marató,
durant la Primera
Guerra Mèdica, sent un dels deu estrategs atenesos esmentats
per Heròdot, també va liderar les batalles d'Artemisio i Salamina, tot i que va
ser un polític corrupte i que va manifestar
.
"Només podem jutjar el futur pel que
hem patit en el
passat”
Conclou Un Toc de
Rock i ara ens toca baixar la barraqueta, però abans de marxar, us deixaré amb
companyia de aquelles emissores per les que sortim a les ones dues vegades per
setmana o pot ser ens escoltis via internet a través del blog o el facebook de
Montse Aliaga, Sóc Mario Prades i en el
proper programa tornarem a reunirnos de nou per emprende aquest recorregut per
els records, acompanyats per la música de l’últim segle.
Apa, ens veiem pel món
Mario Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario