
He trencat
les cadenes que lligaven
el bagul dels records i
per
Un Toc de Rock d'avui us he preparat un bon grapat de
bones cançons que
compartirem en aquest
viatge a l'ahir, al
passat, sempre
embolicats en música i
tindrem a
Merrilee Rush,
Michael Bolton,
John Lennon,
Eric Clapton,
Janis Ian,
JJ Cale,
Zuchero,
The Box Tops i uns quants més. Per tant i sense dilacions
començarem des de totes aquelles
emissores per les que ens escoltes
dues
vegades per setmana i ara
obriré la barraqueta amb la cantant de
country
Jasmine Rae que ens diu “
No m'agrada que...”
una cançó de l’any 2011. Jo
conecto els motors i ens posem en marxa. Soc
Mario Prades i us diré un altre vegada alló de
Benvinguts a Un Toc de Rock
Jasmine Rae
– I hate that 2011

La cantant australiana
Jasmine Rae va publicar el 4 de març
de l'any 2011 un àlbum titulat "Listen here" del que us he extret el
tema amb què obrim avui
Un Toc de Rock i que va ser el seu tercer àlbum. El
disc va aconseguir la posició
35 en les llistes australianes. Englobada dins de
la
country music, un estil molt arrelat al continent australià,
Jasmine Rae,
nascuda a Melbourne, porta publicats cinc àlbums, l'últim dels quals "If I
Want To" es va editar el 2 d'agost del 2013 i també 9 singles,
8 dels
quals han aconseguit la
primera posició al seu país. La veritat és que
Jasmine
Rae és poc coneguda fora del continent australià, tot i que ha actuat en
diverses ocasions als Estats Units, però ha publicat bons discos i el març del
2014 va ser classificada en
segona posició en els
CMC Music Award, dins del
apartat
Millor Cantant Femenina de l'Any, al seu país, per descomptat, encara
que aquest guardó crec que ja el va obtenir també l'any 2012.
J.J. Cale –
Carry on 1980
J.J. Cale va ser un dels bons guitarristes i compositors
nord-americans, encara que la seva obra no s'ha divulgat en excés aquí al país.
Jo el vaig descobrir amb aquest tema “Continua” que vaig escoltar una nit per
la ràdio. L'endemà vaig anar a
la botiga a comprar-lo, però no va haver-hi
manera de trobar-lo i finalment vaig desistir. És clar que després vaig
esbrinar la causa. Jo vaig escoltar el nom de l'intèrpret i buscava
Gigi Keil o
alguna cosa similar i clar, no el vaig trobar. Anys més tard vaig saber com se
escribia i llavors vaig poder fer-me amb el disc. El cantant, guitarra i
compositor
J.J. Cale va néixer a Tulsa, Oklahoma, el 5 de desembre de 1938 i va
morir a La Jolla,
California, un 26 de juliol de l’any 2013. Mai va ser amant de grans escenaris
ni va buscar el número
1, però le seves cançons han sigut molt versionades.
Eric Clapton es va donar a conèixer massivament amb una de les seves
composicions “Cocaine”, també els líders del
rock sureny
Lynyrd Skyner, van
convertir en èxit dues de elles: "Call me the Breeze" i "I got
the same old blues", fins i

tot
John Mayal i
Carlos Santana van gravar un
tema seu "Sensitive kid" i és que les seves peces són bones, molt
bones i la seva manera de tocar és completament original. Si jo hagués de
recomanar un dels seus discs, seria "Shades", un LP del 1980 i on es
trobava aquesta cançó i com os deia, amb ell jo vaig descubrir a
J.J. Cale. Un
altra bon tema d’aquest disc es “Cloudy day”, una gran balada que escoltarem un
altre dia a
Un Toc de Rock i que tanca el disc, és tracte d’una peça
instrumental i molt llarga, plena de connotacions
jazzístiques i compta amb
Grover Wasighton Jr. al saxo junt a un gran número de músics de qualitat. Us
explicaré una curiositat, durant un temps vaig tindre
un cosi afegit (era cosí
germà d’una de les meves ex) i em va explicar que aquest
LP el regalava a
totes
les seves nuvies.




Eric Clapton – Cocaine 1977

Ara i ja que hem parlat d’aquest tema, anem a escoltar-ho en
la versió que va fer
Eric Clapton, sense oblidar que l’autor va ser
J.J. Cale.
Mà Lenta, com es coneix a
Eric Clapton en el món musical, va versionar de fet
unes quantes cançons escrites per el guitarrista nord americà.
"Cocaine" la va gravar un any després que la compongués
JJ Cale,
incloent-la en el seu àlbum "Slowhand" que es va publicar l'any 1977
i també es va editar en format single que va aconseguir el número
30 del
Billboard, el
primer en la llista de senzills de Nova Zelanda i el
20 a Anglaterra,
classificant-se també en diverses llistes europees. Aparentment es tractava
d'una cançó que feia
apologia de les drogues, però
res més allunyat de la
realitat ja que és una reflexió sobre les conseqüències de l'ús de la cocaïna.
Anys després
Clapton va decidir afegir a la lletra de la cançó la frase:
"
That dirty cocaine (cocaïna bruta)" en les seves actuacions en directe
per destacar el missatge de la cançó
en contra de les drogues. A més va donar
una bona part dels seus fons a
Crossroads Centre, un centre on ajuden als
drogoaddictes a lluitar per deixar la droga i rehabilitar-se.
Eric Clapton va formar part i també va crear
uns quants grups històrics, Els Bluesbreakers de John Mayal, The Yardbirds,
Cream, Blind Faith, etc. per marxar-se als Estats Units i unir-se a la banda de
Delaney, Bonnie &
Friends. A la primavera de 1970 i després d'haver
probat de gravar un àlbum en solitari,
Clapton va formar
Derek & The
Dominos. Quan
Clapton va començar a tenir problemes molt seriosos amb les
drogues i va anar sent deixat de costat per tots, va ser l’amic
George Harrison
qui el va ajudar, va portar-lo a casa seva, ajudan-lo a desenganxar-se i
Clapton "home agraït", per dir alguna cosa, li va pagar al seu amic
Harrison demostrant-li
l’agraïment d'una forma curiosa, es va enrotllar amb la
seva dona
Pattie Boyd que va abandonar l'ex-
beatle i va marxar-se a viure amb
ell. Per cert, us explicaré una curiositat. La mare de
Clapton,
Patricia Molly
Clapton, tenia sols 16 anys quan aquest va néixer, fill d'un soldat canadenc
que els va abandonar i el nen va créixer amb la seva àvia,
Rose i el seu segon
marit
Jack, creient que eren els seus pares i que la seva mare era la seva
germana gran. Una cosa que encara que sembla argument d'una comèdia o un
drama
de pel·lícula o
culebrón, pot passar molt més a prop del que us imagineu. El
guitarrista va saber la veritat quan tenia 9 anys. El 20 de març de 1991, el
seu fill
Conor amb quatre anys d'edat, va morir en caure des del pis 53 d'un
gratacels de Nova York, on estava amb la seva mare. El
dolor per la mort del
seu fill de forma tan tràgica, el reflexteix
Eric Clapton en el tema
"Tears in Heaven".




The Box Tops
– Cry like a baby 1968

La cançó principal i la més coneguda en la carrera dels
The
Box Tops, aquesta bona banda nord americana de
R & B, va ser "The
letter", publicada l’any 1967, però que això no ens vagi a enganyar, ells
no van ser grup d’
un sol hit, van treure
moltes i
bones cançons que van pujar a
dalt de tot de les llistes, algunes superant a "La carta".
The Box
Tops eren de Memphis, Tennessee i formaven el grup
Alex Chilton (veu solista i
guitarra) que quan es va incorporar a la banda acabava de complir 17 anyets,
Bill Cunningham (baix, teclats i cors),
John Evans (guitarra, teclats i cors),
Danny Smythe (bateria) i
Gary Talley (guitarra i cors). Van estar en actiu de 1967 a 1970, gravant 10
singles i 4 LP's. Després
Alex Chilton s'incorpora al grup
Big Star. Van tornar
a principis del nou segle i van estar treballant bastant, però
Alex Chilton,
cantant i líder, va morir a causa d'un atac de cor el 17 de març de l'any 2010
i això crec que ha significat la fi del grup. La cançó “Ploran com un nen” que escoltem ara, es va publicar
en single al febrer de l’any 1968 i va aconseguir la
segona posició als Estats
Units. És una gran cançó que a Espanya i en els anys 60 va ser bastant
versionada, però jo em quedo amb la que va realitzar
Tony Ronald que per cert,
va morir l’any 2013.




Lucinda Williams – Burning bridges 2014

Una altra veterana de la que vam parlar la pasada setmana i
que va publicar un disc nou l’any pasast, l’ultim fins el momento, és la
nord-americana
Lucinda Williams que va editar "Where The Spirit Meets The
Bon" el 29 de setembre del 2014, un àlbum doble publicat a través del seu
propi segell, Highway 20 Records que va aconseguir el lloc
13 en les llistes de
venda als Estats Units i el
23
a Anglaterra. En aquest disc
Lucinda Williams ha comptat
amb col·laboradors de luxe:
Bill Frisell,
Tony Joe White,
Ian McLagan (teclista
de
The Faces), junt a
Pete Thomas (bateria) i
Davey Faragaher (baix) que són
membres de la banda d'
Elvis Costello, i
Stuart Mathis (guitarra) i
Jakob Dylan
(cors) que són components dels
Wallflowers. Per cert
Jakob Dylan al que vam
escoltar la passada setmana, és fill de
Bob Dylan. En el doble CD s'ha inclòs
una versió, es tracta del tema "Magnolia" de
JJ Cale, el
extraordinari guitarrista

nord-americà que va morir el 26 de juliol de 2013 als
74 anys d'edat i al que hem escoltat abans. També s'inclou el tema
"Compassion" en el què
Lucinda Williams ha musicat un poema del seu
pare. La cantautora
Lucinda Williams va néixer a Lake Charles, Louisiana, un 26
de gener de 1953. Des que va començar a finals dels 70 ha aconseguit
tres Grammy
i va ser considerada com la
Millor autora de cançons dels Estats Units per la
revista
TIME l'any 2002. Va publicar el seu primer àlbum "Ramblin'", l'any
1979 i porta editats 12 fins al moment. Us explicaré una curiositat, la seva
mare va morir a principis del nou segle, doncs bé, l’any 2005
Lucinda Williams
va treure un àlbum en directe titulat "Live @ The Fillmore West" i el
disc estava dedicat a la seva mare, per a la qual va escriure en total més de
27 cançons.




John Lennon
– (Just like) Starting over 1980
%2BStarting%2Bover.jpg)
Aquest tema, l'últim èxit de
John Lennon publicat en vida,
havia de representar
la seva tornada al món de la música, als estudis de
gravació i als escenaris, però "(Com si) tornés a començar", tot i el
seu títol, va ser
el seu comiat. Es va incloure a l'àlbum "Double
Fantasy" que es va publicar l'any 1980, el seu
disc póstum. El 9 d'octubre
de 1980 i coincidint amb el quaranta aniversari de
Lennon, es va publicar el
single amb "Kiss Kiss Kiss" com a cara B i que va aconseguir el
número
1 a
Estats Units, on es va mantenir en aquesta posició
cinc setmanes i també va
ocupar la
primera posició al Regne Unit, això si,
després de la seva mort.
“Double Fantasy” va representar el primer treball discogràfic amb temes nous
des de 1975, quan el ex-
beatle es va retirar del món musical, encara que sempre
va dir que era temporal ja que volia dedicar-se més intensament al seu fill
Sean Lennon, fruit del seu matrimoni amb
Yoko Ono. El va matar a trets un
tronat de nom
Mark David Chapman, un

nefast 8 de desembre de 1980 a la porta de casa
seva, a l'
edifici Dakota de Nova York i davant de la seva esposa
Yoko Ono. És
un dels
mites del rock i avui en dia parlar de
John Lennon és esmentar
una
llegenda. Va néixer a Liverpool, el 9 d'octubre de l’any 1940. Us explicaré una
curiositat, l'
edifici Dakota on vivia
John Lennon i a la porta del qual el van matar, és el
mateix en el que es va filmar la pel·lícula "La Semilla del Diablo"
de
Roman Polansky. També os diré que
John i
Yoko van trencar i quan el
ex-
beatle començava a sortir del forat, va ser
Elton John qui els va reunir a
un concert a Nova York i es va tornar a encendre l'amor entre ells,
John va
tornar a caure en les mans de la japonesa. a lafoto tos dos devant de l'
edifici Dakota.




Melanie – Ruby Tuesday 1970

Dins del
folk amb reminiscències
rock que tan de moda es va
posar a finals dels seixanta i durant la següent dècada, destaca, dins de les
veus femenines, la cantant
Melanie a la qual escoltarem ara amb aquest tema que
va ser un dels seus millors singles, tot i que no es tractava d'una composició
seva, era una versió de l'èxit de
The Rolling Stones que ja la van gravar l'any 1966, el tema va estar signat per
Jagger i
Richard, però es deia que la música
va ser escrita realment per
Brian Jones, encara que hem de reconèixer que
Melanie va saber fer-la seva i que oblidéssim es tractava d'una versió. La
cançó es va incloure en l'àlbum "Candles in the Rain", la seva
tercera producció discogràfica, un disc que es va publicar a l'abril de 1970,
arribant a la
primera 
posició als Estats Units. De nom complet
Melanie Anne
Safka-Schekeryk, encara que sempre va signar els seus discos com
Melanie, va
néixer el 3 de febrer de 1947
a Queens, Nova York i va debutar l'any 1967, participant
en alguns dels festivals històrics de finals de la dècada dels seixanta, com el
de
Woodstock. En 1972 va ser nomenada
Ambaixadora de la UNICEF. La veritat és
que a Espanya
Melanie només va funcionar amb dos i tres temes i s'ha diluït en
l'oblit del temps, però segueix en actiu i porta publicats
36 àlbums, l'últim
d'ells l'any 2010.




Merrilee Rush & The Turnabouts – Angel of the morning
1968

Aquesta cançó
és cíclica, cada dècada la graven un o dos
cantants, gairebé sempre dones i la porten de nou a les llistes d'èxits. La
millor versió és, al meu modest parer, la que va realitzar
Merrilee Rush l’any
1968, formant part de
Merrilee Rush & The Turnabouts, però la de
Juice
Newton del 1981, també és molt bona Us he parlat en diverses ocasions de
Merrilee Rush & The Turnabounts, sobretot vinculant al grup amb la cançó
"Angel of the morning" que escoltarem ara i estaba recollida en un LP
del que us extrec aquest gran tema i que es titulava així "Angel of the
morning", es va editar l'any 1968 i el disc va ser produït per
Chips Moman
i
Tommy Cogbill, sent el àlbum que millor s'ha venut en la carrera musical de
Merrilee Rush & The Turnabounts i que el juny de l’any 1968 va arribar al
lloc
7 del
Billboard. La cançó s'ha gravat en moltes ocasions destacant també
les versions realitzades per
Nina Simone,
PP Arnold,
Olivia Newton-John,
The
Pretenders de
Chrissie Hynde,
Dusty Springfield,
Mary Mason,
Melba Montgomery i
Billie Davis. Hi ha una bona versió en espanyol interpretada per el cantant
Hernaldo
Zúñiga, tot i que ara no estic segur de que fos ell qui la va gravar El tema va ser composat per
Chip Taylor que la va oferir a
Connie Francis, però aquesta no va voler gravar-la, no li va agradar i
finalment la va enregistrar
Evie Sands que fou la primera d'aquesta saga
d'intèrprets del "Àngel del matí". La cantant nord-americana
Merrilee
Rush, líder del grup, va néixer el 26 de gener de 1944 a Seattle, estat de
Washington. Els grup
Merrilee Rush & The Turnabounts es van crear l'any
1965. Un dels seus components havia militat a
Paul Revere & The Raiders i
la relació d'amistat va fer que ells fessin moltes gires conjuntes amb
Paul
Revere.
Merrilee Rush & The Turnabouts van funcionar molt bé durant els
seixanta i els 70 per anar a poc a poc diluint-se en l'oblit, encara que crec
que segueixen en actiu.
Merrilee Rush està casada amb el
cantautor i
actor
Billy Mac i tots dos tenen a Seattle, en una antiga granja familiar, un negoci
de cria de gossos, sobretot és centren en
la raça Old English Sheepdog, un gos
de pel llarg i d’origen amgles.




Michael Jackson – Ben 1972
Montse em va demanar que punxés en el programa aquest tema
de
Michael Jackson, el negret blanc i aquí us porto "Ben", una de les
seves primeres cançons i una de les millors que va gravar, quan
Michael Jackson
assumia que la seva pell era de color
negre i només es preocupava dels
nens per
jugar amb ells ja que aquí encara era casi una criatura.
Michael Jackson va ser
apadrinat per
Diana Ross que el va incloure en l'elenc del film "El Mag
d'Oz".
El Rei del pop,
Michael Joseph Jackson, va néixer a Gary, Indiana,
el 29 d'agost de 1958 i va morir a Los Angeles, 25 de juny de 2009. Casi tota
la seva vida va estar controlat pel patriarca

de la família que, segons va
explicar
la seva germana
LaToya en un llibre i entrevistes, abusava dels seus fills.
Michael va
ser un home turmentat i traumatitzat,
sense infància. Quan havia de gaudir
d'ella, com tots els nens, ell es dedicava
a guanyar diners per al
Papa
Jackson. I és que, una altra cosa no, però
fàbrica de fer diners, això si que
ho va ser
Michael Jackson. "Ben" donava títol al segon àlbum que va
publicar, amb només 13 anys d'edat i va sortir a la venda a l'agost de 1972. 7
mesos després del seu primer llarga durada "Got To Be There". El
single amb el tema "Ben" va ocupar el
primer lloc en les llistes de
pop americanes i el
cinquè en les de soul.




Janis Ian – At seventeen 1975
Janis Ian va ser una cantant a caball del
folk i el
pop que
va aconseguir uns quans èxits importants a finals del anys setenta. Aquesta
cançó “Als disset anys” que us porto ara per compartir amb tots vosaltes, amb
totes vosaltres que escolteu el programa, estava inclosa en el LP "Between
The Lines", un álbum de
Janis Ian que va ser número
1 als Estats Units i
Japó, és tracta d’una de les millors cançons interpretades i composades per
aquesta
cantautora de nom real
Janis Eddy Fink, nascuda el 7 d'abril de 1951 a Nova York i que va
guanyar un
Grammy per aquest tema l’any 1975. El single es va publicar l'agost
del 75, amb "Stars" a la cara B

també va aconseguir el
primer lloc
del
Billboard al setembre, i a les llistes de l'any va quedar en la posició
19.
La lletra de la cançó que
Janis Ian havia escrit en el 73, és un bell poema en
el qual es reflecteix
el dolor i la
soledat d'una noia que es considera
"
un patito feo", ha patit un desengany i sent que no pot aspirar a
res i que tothom està contra ella, tot i tenir sols 17 anys. Per cert,
Janis
Ian encara es troba en actiu tot i que al nostre país ha passat a ser una total
desconeguda, recordada només per quatre melòmans com vosaltres i jo, però ara
la anem a compartir i recordar tots junts des de
Un Toc de Rock.




Melissa Manchester – Don’t cry out loud 1978/1983

La cantant i compositora
Melissa Manchester va néixer a
Annapolis, Maryland, el 15 de febrer de 1951 i va començar a cantar
jingles
comercials als 15 anys. Va ser descoberta per
Bette Midler i
Barry Manilow que
la van portar com a corista, l’any 1971. Quan
Melissa Manchester va decidir
llançar-se en solitari, va debutar amb el LP "Home to Myself", editat
l’any 1973. Té una interessant carrera com a compositora, encara que aquest
tema que escoltem ara “No ploris en veu alta” que va publicar en single el 11
d'octubre de 1978, és una versió. Va ser escrita per
Peter Allen i la lletrista
era
Carole Bayer Sager i primer la va enregistrar la cantant anglesa
Elkie
Brooks. El tema, interpretat per
Melissa Manchester, va arribar al

lloc
10 del
Billboard al març de 1979. La cançó donava títol a un àlbum que va aconseguir
el lloc
33 en les llistes americanes, si bé jo us la he extret d’un disc
recopilatori de grans èxits que es va titular “Greatest Hits", es clar, i
Melissa Manchester va publicar al 1983, el mateix any en que va guanyar un
Grammy, i va arribar al lloc
43
a les llistes de vendes La veritat és que la cantant i
compositora
Melissa Manchester, malgrat la seva àmplia discografia, no és una
artista massa coneguda a Espanya i això que els seus discos, una trentena,
s'han anat publicant també aquí al país, és clar que no tots.




Michael Bolton – To love somebody 1992

Aquest tema el va gravar
Janis Joplin i el va incloure en el
seu disc pòstum "Pearl", però es tractava d'una versió. Va ser
composada i gravada per els britànics
The Bee Gees, però avui no us he
seleccionat ni a
Janis que ja ha sonat en el programa, ni tampoc la versió
original. Aquesta és el que va realitzar el cantant i actor nord-americà
Michael Bolton. Us l'he extret del seu àlbum "Timeless: The
Classics", un disc ple de versions, publicat el 29 de setembre de 1992 i
que va ser número
1 del
Billboard a les llistes de l'any 1992 i
quatre vegades
Disc de Platí als Estats Units, venent
nou milions de còpies. La veritat és que
Michael Bolton que es diu en realitat
Michael Bolotin i és d'origen rus-jueu,
nascut el 26 de febrer de 1953
a New Haven, Connecticut, sempre ha inclòs versions en
els seus treballs. En aquest àlbum va comptar amb un munt de bons músics:
Nathan East i
John "
JR"
Robinson a les bateries,
Larry Bunker a la
percussió, els

baixistes
Walter Afanasieff que també toca guitarres,
Nathan East,
Randy Jackson,
Ed
Meares,
Buell Neidlinger,
Margaret Storer i
Neil Stubenhaus, a les guitarres
trobàvem a
Vernon "
Ice"
Black,
Michael Landau,
Jeff Mironov i
Dean
Parks,
Robbie Buchanan,
David Foster,
Randy Kerber i
Greg
Phillinganes es van encarregar de l'òrgan, sintetitzadors i teclats, mentre que
Emilio Castillo,
Gary Herbig,
Stephen "
Doc"
Kupka i
Joel Peskin van
tocar el saxo, al costat d'una important secció de metalls i cordes.
Michael
Bolton té en el seu haver diversos premis
Grammy, es calcula que ha venut més
de
53 milions de discos a tot el món, ha col·locat 8 àlbums entre els
deu
primers llocs i ha aconseguit dos números 1 amb singles. La veritat és que va
començar com a compositor i ha escrit cançons per
Barbra Streisand,
KISS,
Kenny
Rogers,
Kenny G,
Peabo Bryson i
Patti LaBelle, entre molts altres. Per cert,
des del 12 d'octubre de 2010
Michael Bolton és avi.




Zucchero, Paul Young & Eric Clapton – Senza una donna
1991

Aquest va ser el tema que va consolidar internacionalment a
Zucchero, aquest gran músic, compositor i cantant italià. Va néixer a Roncocesi
di Reggio Emilia, el 25 de setembre de 1955 i va començar tocant la guitarra i
el saxo. En la gravació d'aquesta cançó col·laboren el cantant britànic
Paul
Young i el gran guitarrista
Eric Clapton. El tema va aconseguint el
quart lloc
en les llistes angleses, el
segon en les alemanyes i es va quedar al
23 en els Estats
Units. Avui l’escoltem a tot junts a
Un Toc de Rock qie ja tocava.
Zucchero es
diu veritablement
Adelmo Fornaciari.
Zucchero és una de les veus més
internacionals sorgides a Itàlia en les últimes dècades i de les considerades
“
negres”. L’any 1983 grava el seu primer àlbum, "Un po'di Zucchero"

que va passar amb més pena que glòria. El 1984 escriu la cançó "Non voglio
mica la lluna" que en castellà es va titular "Yo no te pido la
luna" interpretada al
Festival de San Remo per
Loretta Goggi i que a Espanya
va triomfar en la versió de la italiana
Fiordaliso. Ara be, la carrera de
Zucchero es consolida gràcies al tema "Senza una donna" que escoltem
ara i es va gravar l’any 1991. El 1996 va publicar un recopilatori amb els seus
millors temes i va arribar a vendre més de
3 milions de còpies.
Zucchero es una
de les veus
mes negres del panorama musical Italia, junt a
Drupi i
Fausto
Leali.




Nina Simone – My baby just
cares for me 1958/1987
Nina Simone, amb la que avui acabarem
Un Toc de Rock, va ser
una gran cantant i pianista de jazz i
R & B nord americana, establerta
durant molts anys a França, però
Nina Simone tenia un greu problema que provocava que els músics la abandonessin
sense acabar les gires, li donava massa abundantment a la
beguda. Quan actuava
havia moments que tocava cançons que
no eren la que havia anunciat, els músics
començaven
tocant una i
ella seguia amb una altra diferent i havia ocasions en
que
ni tan sols sabia que estava tocant i cantant, això "cremava" als
músics que la acompanyaven. M'ho va comentar un ajecutiu de la seva empresa de
management a Espanya que estaven molt farts d’ella.
Nina Simone, de veritable
nom
Eunice Kathleen Waymon va néixer a Tryon,

Estats Units, el 21 de febrer de
1933, va morir en Carry-le-Rouet, França, un 21 de abril de 2003. Aquest tema
“El meu noi sols es preocupa per mi”,
correspon a la seva primera època. Va ser escrit per al film
"Whoopee!” L’any 1928 i el va gravar primer
Eddie Cantor.
Nina Simone la va enregistrar l'any 1958 per l'àlbum "Little Girl Blue", tot i que
va ser recuperada el 1987 amb un videoclip de ninots de plastilina i que va
representar tot un descobriment per a les noves generacionsd’aquesta gran
cantant de color. A partir d'aquell moment la cançó va tornar a formar part del
seu repertori habitual i va donar títol a un parell de recopilacions.




La dita per avui es del actor, cantant, escriptor i director
Leonard Nimoy, el popular
Mister Spook de “Star Trek” que ens ha deixat el
passat 25 de febrer, als 83 anys d’edat.
“La vida és com un jardí, es poden tenir moments
perfectes,
però no es poden conservar, excepte
en la memòria”
Acabarà aquí i per avui Un Toc de Rock, però abans de
fotre el camp us deixo amb companyia de les emissores per les que ens escoltes
dues vegades cada setmana, si ho fas a través de la ràdio, peró recorda que
també ho pots fer via internet a través del blog o el facebook de Montse
Aliaga. Soc Mario Prades i ara baixaré la barraqueta.
Apa, ens veiem pel món
Mario Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario