Un Toc de Rock 09-51

He trencat les cadenes que lligaven el bagul dels records i per Un Toc de Rock d'avui us he preparat un bon grapat de bones cançons que compartirem en aquest viatge a l'ahir, al passat, sempre embolicats en música i tindrem a Merrilee Rush, Michael Bolton, John Lennon, Eric Clapton, Janis Ian, JJ Cale, Zuchero, The Box Tops i uns quants més. Per tant i sense dilacions començarem des de totes aquelles emissores per les que ens escoltes dues vegades per setmana i ara obriré la barraqueta amb la cantant de country Jasmine Rae que ens diu “No m'agrada que...”  una cançó de l’any 2011. Jo conecto els motors i ens posem en marxa. Soc Mario Prades i us diré un altre vegada alló de 

Benvinguts a Un Toc de Rock

Jasmine Rae – I hate that 2011

La cantant australiana Jasmine Rae va publicar el 4 de març de l'any 2011 un àlbum titulat "Listen here" del que us he extret el tema amb què obrim avui Un Toc de Rock i que va ser el seu tercer àlbum. El disc va aconseguir la posició 35 en les llistes australianes. Englobada dins de la country music, un estil molt arrelat al continent australià, Jasmine Rae, nascuda a Melbourne, porta publicats cinc àlbums, l'últim dels quals "If I Want To" es va editar el 2 d'agost del 2013 i també 9 singles, 8 dels quals han aconseguit la primera posició al seu país. La veritat és que Jasmine Rae és poc coneguda fora del continent australià, tot i que ha actuat en diverses ocasions als Estats Units, però ha publicat bons discos i el març del 2014 va ser classificada en segona posició en els CMC Music Award, dins del apartat Millor Cantant Femenina de l'Any, al seu país, per descomptat, encara que aquest guardó crec que ja el va obtenir també l'any 2012.

J.J. Cale – Carry on 1980

J.J. Cale va ser un dels bons guitarristes i compositors nord-americans, encara que la seva obra no s'ha divulgat en excés aquí al país. Jo el vaig descobrir amb aquest tema “Continua” que vaig escoltar una nit per la ràdio. L'endemà vaig anar a la botiga a comprar-lo, però no va haver-hi manera de trobar-lo i finalment vaig desistir. És clar que després vaig esbrinar la causa. Jo vaig escoltar el nom de l'intèrpret i buscava Gigi Keil o alguna cosa similar i clar, no el vaig trobar. Anys més tard vaig saber com se escribia i llavors vaig poder fer-me amb el disc. El cantant, guitarra i compositor J.J. Cale va néixer a Tulsa, Oklahoma, el 5 de desembre de 1938 i va morir a La Jolla, California, un 26 de juliol de l’any 2013. Mai va ser amant de grans escenaris ni va buscar el número 1, però le seves cançons han sigut molt versionades. Eric Clapton es va donar a conèixer massivament amb una de les seves composicions “Cocaine”, també els líders del rock sureny Lynyrd Skyner, van convertir en èxit dues de elles: "Call me the Breeze" i "I got the same old blues", fins i tot John Mayal i Carlos Santana van gravar un tema seu "Sensitive kid" i és que les seves peces són bones, molt bones i la seva manera de tocar és completament original. Si jo hagués de recomanar un dels seus discs, seria "Shades", un LP del 1980 i on es trobava aquesta cançó i com os deia, amb ell jo vaig descubrir a J.J. Cale. Un altra bon tema d’aquest disc es “Cloudy day”, una gran balada que escoltarem un altre dia a Un Toc de Rock i que tanca el disc, és tracte d’una peça instrumental i molt llarga, plena de connotacions jazzístiques i compta amb Grover Wasighton Jr. al saxo junt a un gran número de músics de qualitat. Us explicaré una curiositat, durant un temps vaig tindre un cosi afegit (era cosí germà d’una de les meves ex) i em va explicar que aquest LP el regalava a totes les seves nuvies.

Eric Clapton – Cocaine 1977

Ara i ja que hem parlat d’aquest tema, anem a escoltar-ho en la versió que va fer Eric Clapton, sense oblidar que l’autor va ser J.J. Cale. Mà Lenta, com es coneix a Eric Clapton en el món musical, va versionar de fet unes quantes cançons escrites per el guitarrista nord americà. "Cocaine" la va gravar un any després que la compongués JJ Cale, incloent-la en el seu àlbum "Slowhand" que es va publicar l'any 1977 i també es va editar en format single que va aconseguir el número 30 del Billboard, el primer en la llista de senzills de Nova Zelanda i el 20 a Anglaterra, classificant-se també en diverses llistes europees. Aparentment es tractava d'una cançó que feia apologia de les drogues, però res més allunyat de la realitat ja que és una reflexió sobre les conseqüències de l'ús de la cocaïna. Anys després Clapton va decidir afegir a la lletra de la cançó la frase: "That dirty cocaine (cocaïna bruta)" en les seves actuacions en directe per destacar el missatge de la cançó en contra de les drogues. A més va donar una bona part dels seus fons a Crossroads Centre, un centre on ajuden als drogoaddictes a lluitar per deixar la droga i rehabilitar-se. Eric Clapton va formar part i també va crear uns quants grups històrics, Els Bluesbreakers de John Mayal,  The Yardbirds, Cream, Blind Faith, etc. per marxar-se als Estats Units i unir-se a la banda de Delaney, Bonnie & Friends. A la primavera de 1970 i després d'haver probat de gravar un àlbum en solitari, Clapton va formar Derek & The Dominos. Quan Clapton va començar a tenir problemes molt seriosos amb les drogues i va anar sent deixat de costat per tots, va ser l’amic George Harrison qui el va ajudar, va portar-lo a casa seva, ajudan-lo a desenganxar-se i Clapton "home agraït", per dir alguna cosa, li va pagar al seu amic Harrison demostrant-li l’agraïment d'una forma curiosa, es va enrotllar amb la seva dona Pattie Boyd que va abandonar l'ex-beatle i va marxar-se a viure amb ell. Per cert, us explicaré una curiositat. La mare de Clapton, Patricia Molly Clapton, tenia sols 16 anys quan aquest va néixer, fill d'un soldat canadenc que els va abandonar i el nen va créixer amb la seva àvia, Rose i el seu segon marit Jack, creient que eren els seus pares i que la seva mare era la seva germana gran. Una cosa que encara que sembla argument d'una comèdia o un drama de pel·lícula o culebrón, pot passar molt més a prop del que us imagineu. El guitarrista va saber la veritat quan tenia 9 anys. El 20 de març de 1991, el seu fill Conor amb quatre anys d'edat, va morir en caure des del pis 53 d'un gratacels de Nova York, on estava amb la seva mare. El dolor per la mort del seu fill de forma tan tràgica, el reflexteix Eric Clapton en el tema "Tears in Heaven".

The Box Tops – Cry like a baby 1968

La cançó principal i la més coneguda en la carrera dels The Box Tops, aquesta bona banda nord americana de R & B, va ser "The letter", publicada l’any 1967, però que això no ens vagi a enganyar, ells no van ser grup d’un sol hit, van treure moltes i bones cançons que van pujar a dalt de tot de les llistes, algunes superant a "La carta". The Box Tops eren de Memphis, Tennessee i formaven el grup Alex Chilton (veu solista i guitarra) que quan es va incorporar a la banda acabava de complir 17 anyets, Bill Cunningham (baix, teclats i cors), John Evans (guitarra, teclats i cors), Danny Smythe (bateria) i Gary Talley (guitarra i cors). Van estar en actiu de 1967 a 1970, gravant 10 singles i 4 LP's. Després  Alex Chilton s'incorpora al grup Big Star. Van tornar a principis del nou segle i van estar treballant bastant, però Alex Chilton, cantant i líder, va morir a causa d'un atac de cor el 17 de març de l'any 2010 i això crec que ha significat la fi del grup. La cançó “Ploran com un nen” que escoltem ara, es va publicar en single al febrer de l’any 1968 i va aconseguir la segona posició als Estats Units. És una gran cançó que a Espanya i en els anys 60 va ser bastant versionada, però jo em quedo amb la que va realitzar Tony Ronald que per cert, va morir l’any 2013.

Lucinda Williams – Burning bridges 2014

Una altra veterana de la que vam parlar la pasada setmana i que va publicar un disc nou l’any pasast, l’ultim fins el momento, és la nord-americana Lucinda Williams que va editar "Where The Spirit Meets The Bon" el 29 de setembre del 2014, un àlbum doble publicat a través del seu propi segell, Highway 20 Records que va aconseguir el lloc 13 en les llistes de venda als Estats Units i el 23 a Anglaterra. En aquest disc Lucinda Williams ha comptat amb col·laboradors de luxe: Bill Frisell, Tony Joe White, Ian McLagan (teclista de The Faces), junt a Pete Thomas (bateria) i Davey Faragaher (baix) que són membres de la banda d'Elvis Costello, i Stuart Mathis (guitarra) i Jakob Dylan (cors) que són components dels Wallflowers. Per cert Jakob Dylan al que vam escoltar la passada setmana, és fill de Bob Dylan. En el doble CD s'ha inclòs una versió, es tracta del tema "Magnolia" de JJ Cale, el extraordinari guitarrista nord-americà que va morir el 26 de juliol de 2013 als 74 anys d'edat i al que hem escoltat abans. També s'inclou el tema "Compassion" en el què Lucinda Williams ha musicat un poema del seu pare. La cantautora Lucinda Williams va néixer a Lake Charles, Louisiana, un 26 de gener de 1953. Des que va començar a finals dels 70 ha aconseguit tres Grammy i va ser considerada com la Millor autora de cançons dels Estats Units per la revista TIME l'any 2002. Va publicar el seu primer àlbum "Ramblin'", l'any 1979 i porta editats 12 fins al moment. Us explicaré una curiositat, la seva mare va morir a principis del nou segle, doncs bé, l’any 2005 Lucinda Williams va treure un àlbum en directe titulat "Live @ The Fillmore West" i el disc estava dedicat a la seva mare, per a la qual va escriure en total més de 27 cançons.

John Lennon – (Just like) Starting over 1980

Aquest tema, l'últim èxit de John Lennon publicat en vida, havia de representar la seva tornada al món de la música, als estudis de gravació i als escenaris, però "(Com si) tornés a començar", tot i el seu títol, va ser el seu comiat. Es va incloure a l'àlbum "Double Fantasy" que es va publicar l'any 1980, el seu disc póstum. El 9 d'octubre de 1980 i coincidint amb el quaranta aniversari de Lennon, es va publicar el single amb "Kiss Kiss Kiss" com a cara B i que va aconseguir el número 1 a Estats Units, on es va mantenir en aquesta posició cinc setmanes i també va ocupar la primera posició al Regne Unit, això si, després de la seva mort. “Double Fantasy” va representar el primer treball discogràfic amb temes nous des de 1975, quan el ex-beatle es va retirar del món musical, encara que sempre va dir que era temporal ja que volia dedicar-se més intensament al seu fill Sean Lennon, fruit del seu matrimoni amb Yoko Ono. El va matar a trets un tronat de nom Mark David Chapman, un nefast 8 de desembre de 1980 a la porta de casa seva, a l'edifici Dakota de Nova York i davant de la seva esposa Yoko Ono. És un dels mites del rock i avui en dia parlar de John Lennon és esmentar una llegenda. Va néixer a Liverpool, el 9 d'octubre de l’any 1940. Us explicaré una curiositat, l'edifici Dakota on vivia John Lennon i a la porta del qual el van matar, és el mateix en el que es va filmar la pel·lícula "La Semilla del Diablo" de Roman Polansky. També os diré que John i Yoko van trencar i quan el ex-beatle començava a sortir del forat, va ser Elton John qui els va reunir a un concert a Nova York i es va tornar a encendre l'amor entre ells, John va tornar a caure en les mans de la japonesa. a lafoto tos dos devant de l'edifici Dakota.

Melanie – Ruby Tuesday 1970

Dins del folk amb reminiscències rock que tan de moda es va posar a finals dels seixanta i durant la següent dècada, destaca, dins de les veus femenines, la cantant Melanie a la qual escoltarem ara amb aquest tema que va ser un dels seus millors singles, tot i que no es tractava d'una composició seva, era una versió de l'èxit de The Rolling Stones que ja la van gravar l'any 1966, el tema va estar signat per Jagger i Richard, però es deia que la música va ser escrita realment per Brian Jones, encara que hem de reconèixer que Melanie va saber fer-la seva i que oblidéssim es tractava d'una versió. La cançó es va incloure en l'àlbum "Candles in the Rain", la seva tercera producció discogràfica, un disc que es va publicar a l'abril de 1970, arribant a la primera  posició als Estats Units. De nom complet Melanie Anne Safka-Schekeryk, encara que sempre va signar els seus discos com Melanie, va néixer el 3 de febrer de 1947 a Queens, Nova York i va debutar l'any 1967, participant en alguns dels festivals històrics de finals de la dècada dels seixanta, com el de Woodstock. En 1972 va ser nomenada Ambaixadora de la UNICEF. La veritat és que a Espanya Melanie només va funcionar amb dos i tres temes i s'ha diluït en l'oblit del temps, però segueix en actiu i porta publicats 36 àlbums, l'últim d'ells l'any 2010.

Merrilee Rush & The Turnabouts – Angel of the morning 1968

Aquesta cançó és cíclica, cada dècada la graven un o dos cantants, gairebé sempre dones i la porten de nou a les llistes d'èxits. La millor versió és, al meu modest parer, la que va realitzar Merrilee Rush l’any 1968, formant part de Merrilee Rush & The Turnabouts, però la de Juice Newton del 1981, també és molt bona Us he parlat en diverses ocasions de Merrilee Rush & The Turnabounts, sobretot vinculant al grup amb la cançó "Angel of the morning" que escoltarem ara i estaba recollida en un LP del que us extrec aquest gran tema i que es titulava així "Angel of the morning", es va editar l'any 1968 i el disc va ser produït per Chips Moman i Tommy Cogbill, sent el àlbum que millor s'ha venut en la carrera musical de Merrilee Rush & The Turnabounts i que el juny de l’any 1968 va arribar al lloc 7 del Billboard. La cançó s'ha gravat en moltes ocasions destacant també les versions realitzades per Nina Simone, PP Arnold, Olivia Newton-John, The Pretenders de Chrissie Hynde, Dusty Springfield, Mary Mason, Melba Montgomery i Billie Davis. Hi ha una bona versió en espanyol interpretada per el cantant Hernaldo Zúñiga, tot i que ara no estic segur de que fos ell qui la va gravar El tema va ser composat per Chip Taylor que la va oferir a Connie Francis, però aquesta no va voler gravar-la, no li va agradar i finalment la va enregistrar Evie Sands que fou la primera d'aquesta saga d'intèrprets del "Àngel del matí". La cantant nord-americana Merrilee Rush, líder del grup, va néixer el 26 de gener de 1944 a Seattle, estat de Washington. Els grup Merrilee Rush & The Turnabounts es van crear l'any 1965. Un dels seus components havia militat a Paul Revere & The Raiders i la relació d'amistat va fer que ells fessin moltes gires conjuntes amb Paul Revere. Merrilee Rush & The Turnabouts van funcionar molt bé durant els seixanta i els 70 per anar a poc a poc diluint-se en l'oblit, encara que crec que segueixen en actiu. Merrilee Rush està casada amb el cantautor i actor Billy Mac i tots dos tenen a Seattle, en una antiga granja familiar, un negoci de cria de gossos, sobretot és centren en la raça Old English Sheepdog, un gos de pel llarg i d’origen amgles.

Michael Jackson – Ben 1972

Montse em va demanar que punxés en el programa aquest tema de Michael Jackson, el negret blanc i aquí us porto "Ben", una de les seves primeres cançons i una de les millors que va gravar, quan Michael Jackson assumia que la seva pell era de color negre i només es preocupava dels nens per jugar amb ells ja que aquí encara era casi una criatura. Michael Jackson va ser apadrinat per Diana Ross que el va incloure en l'elenc del film "El Mag d'Oz". El Rei del pop, Michael Joseph Jackson, va néixer a Gary, Indiana, el 29 d'agost de 1958 i va morir a Los Angeles, 25 de juny de 2009. Casi tota la seva vida va estar controlat pel patriarca de la família que, segons va explicar la seva germana LaToya en un llibre i entrevistes, abusava dels seus fills. Michael va ser un home turmentat i traumatitzat, sense infància. Quan havia de gaudir d'ella, com tots els nens, ell es dedicava a guanyar diners per al Papa Jackson. I és que, una altra cosa no, però fàbrica de fer diners, això si que ho va ser Michael Jackson. "Ben" donava títol al segon àlbum que va publicar, amb només 13 anys d'edat i va sortir a la venda a l'agost de 1972. 7 mesos després del seu primer llarga durada "Got To Be There". El single amb el tema "Ben" va ocupar el primer lloc en les llistes de pop americanes i el cinquè en les de soul.

Janis Ian – At seventeen 1975

Janis Ian va ser una cantant a caball del folk i el pop que va aconseguir uns quans èxits importants a finals del anys setenta. Aquesta cançó “Als disset anys” que us porto ara per compartir amb tots vosaltes, amb totes vosaltres que escolteu el programa, estava inclosa en el LP "Between The Lines", un álbum de Janis Ian que va ser número 1 als Estats Units i Japó, és tracta d’una de les millors cançons interpretades i composades per aquesta cantautora de nom real Janis Eddy Fink, nascuda el 7 d'abril de 1951 a Nova York i que va guanyar un Grammy per aquest tema l’any 1975. El single es va publicar l'agost del 75, amb "Stars" a la cara B també va aconseguir el primer lloc del Billboard al setembre, i a les llistes de l'any va quedar en la posició 19. La lletra de la cançó que Janis Ian havia escrit en el 73, és un bell poema en el qual es reflecteix el dolor i la soledat d'una noia que es considera "un patito feo", ha patit un desengany i sent que no pot aspirar a res i que tothom està contra ella, tot i tenir sols 17 anys. Per cert, Janis Ian encara es troba en actiu tot i que al nostre país ha passat a ser una total desconeguda, recordada només per quatre melòmans com vosaltres i jo, però ara la anem a compartir i recordar tots junts des de Un Toc de Rock.

Melissa Manchester – Don’t cry out loud 1978/1983

La cantant i compositora Melissa Manchester va néixer a Annapolis, Maryland, el 15 de febrer de 1951 i va començar a cantar jingles comercials als 15 anys. Va ser descoberta per Bette Midler i Barry Manilow que la van portar com a corista, l’any 1971. Quan Melissa Manchester va decidir llançar-se en solitari, va debutar amb el LP "Home to Myself", editat l’any 1973. Té una interessant carrera com a compositora, encara que aquest tema que escoltem ara “No ploris en veu alta” que va publicar en single el 11 d'octubre de 1978, és una versió. Va ser escrita per Peter Allen i la lletrista era Carole Bayer Sager i primer la va enregistrar la cantant anglesa Elkie Brooks. El tema, interpretat per Melissa Manchester, va arribar al lloc 10 del Billboard al març de 1979. La cançó donava títol a un àlbum que va aconseguir el lloc 33 en les llistes americanes, si bé jo us la he extret d’un disc recopilatori de grans èxits que es va titular “Greatest Hits", es clar, i Melissa Manchester va publicar al 1983, el mateix any en que va guanyar un Grammy, i va arribar al lloc 43 a les llistes de vendes La veritat és que la cantant i compositora Melissa Manchester, malgrat la seva àmplia discografia, no és una artista massa coneguda a Espanya i això que els seus discos, una trentena, s'han anat publicant també aquí al país, és clar que no tots.

Michael Bolton – To love somebody 1992

Aquest tema el va gravar Janis Joplin i el va incloure en el seu disc pòstum "Pearl", però es tractava d'una versió. Va ser composada i gravada per els britànics The Bee Gees, però avui no us he seleccionat ni a Janis que ja ha sonat en el programa, ni tampoc la versió original. Aquesta és el que va realitzar el cantant i actor nord-americà Michael Bolton. Us l'he extret del seu àlbum "Timeless: The Classics", un disc ple de versions, publicat el 29 de setembre de 1992 i que va ser número 1 del Billboard a les llistes de l'any 1992 i quatre vegades Disc de Platí als Estats Units, venent nou milions de còpies. La veritat és que Michael Bolton que es diu en realitat Michael Bolotin i és d'origen rus-jueu, nascut el 26 de febrer de 1953 a New Haven, Connecticut, sempre ha inclòs versions en els seus treballs. En aquest àlbum va comptar amb un munt de bons músics: Nathan East i John "JR" Robinson a les bateries, Larry Bunker a la percussió, els baixistes Walter Afanasieff que també toca guitarres, Nathan East, Randy Jackson, Ed Meares, Buell Neidlinger, Margaret Storer i Neil Stubenhaus, a les guitarres trobàvem a Vernon "Ice" Black, Michael Landau, Jeff Mironov i Dean Parks,Robbie Buchanan, David Foster, Randy Kerber i Greg Phillinganes es van encarregar de l'òrgan, sintetitzadors i teclats, mentre que Emilio Castillo, Gary Herbig, Stephen "Doc" Kupka i Joel Peskin van tocar el saxo, al costat d'una important secció de metalls i cordes. Michael Bolton té en el seu haver diversos premis Grammy, es calcula que ha venut més de 53 milions de discos a tot el món, ha col·locat 8 àlbums entre els deu primers llocs i ha aconseguit dos números 1 amb singles. La veritat és que va començar com a compositor i ha escrit cançons per Barbra Streisand, KISS, Kenny Rogers, Kenny G, Peabo Bryson i Patti LaBelle, entre molts altres. Per cert, des del 12 d'octubre de 2010 Michael Bolton és avi.

Zucchero, Paul Young & Eric Clapton – Senza una donna 1991

Aquest va ser el tema que va consolidar internacionalment a Zucchero, aquest gran músic, compositor i cantant italià. Va néixer a Roncocesi di Reggio Emilia, el 25 de setembre de 1955 i va començar tocant la guitarra i el saxo. En la gravació d'aquesta cançó col·laboren el cantant britànic Paul Young i el gran guitarrista Eric Clapton. El tema va aconseguint el quart lloc en les llistes angleses, el segon en les alemanyes i es va quedar al 23 en els Estats Units. Avui l’escoltem a tot junts a Un Toc de Rock qie ja tocava. Zucchero es diu veritablement Adelmo Fornaciari. Zucchero és una de les veus més internacionals sorgides a Itàlia en les últimes dècades i de les considerades “negres”. L’any 1983 grava el seu primer àlbum, "Un po'di Zucchero" que va passar amb més pena que glòria. El 1984 escriu la cançó "Non voglio mica la lluna" que en castellà es va titular "Yo no te pido la luna" interpretada al Festival de San Remo per Loretta Goggi i que a Espanya va triomfar en la versió de la italiana Fiordaliso. Ara be, la carrera de Zucchero es consolida gràcies al tema "Senza una donna" que escoltem ara i es va gravar l’any 1991. El 1996 va publicar un recopilatori amb els seus millors temes i va arribar a vendre més de 3 milions de còpies. Zucchero es una de les veus mes negres del panorama musical Italia, junt a Drupi i Fausto Leali.

Nina Simone – My baby just  cares for me 1958/1987

Nina Simone, amb la que avui acabarem Un Toc de Rock, va ser una gran cantant i pianista de jazz i R & B nord americana, establerta durant molts anys a França, però Nina Simone tenia un greu problema que provocava que els músics la abandonessin sense acabar les gires, li donava massa abundantment a la beguda. Quan actuava havia moments que tocava cançons que no eren la que havia anunciat, els músics començaven tocant una i ella seguia amb una altra diferent i havia ocasions en que ni tan sols sabia que estava tocant i cantant, això "cremava" als músics que la acompanyaven. M'ho va comentar un ajecutiu de la seva empresa de management a Espanya que estaven molt farts d’ella. Nina Simone, de veritable nom Eunice Kathleen Waymon va néixer a Tryon, Estats Units, el 21 de febrer de 1933, va morir en Carry-le-Rouet, França, un 21 de abril de 2003. Aquest tema “El meu noi sols es preocupa per mi”,  correspon a la seva primera època. Va ser escrit per al film "Whoopee!” L’any 1928 i el va gravar primer Eddie Cantor. Nina Simone la va enregistrar l'any 1958 per l'àlbum "Little Girl Blue", tot i que va ser recuperada el 1987 amb un videoclip de ninots de plastilina i que va representar tot un descobriment per a les noves generacionsd’aquesta gran cantant de color. A partir d'aquell moment la cançó va tornar a formar part del seu repertori habitual i va donar títol a un parell de recopilacions.

La dita per avui es del actor, cantant, escriptor i director Leonard Nimoy, el popular Mister Spook de “Star Trek” que ens ha deixat el passat 25 de febrer, als 83 anys d’edat.

“La vida és com un jardí, es poden tenir moments

 perfectes,  però  no  es poden  conservar, excepte

 en  la  memòria”

Acabarà aquí i per avui Un Toc de Rock, però abans de fotre el camp us deixo amb companyia de les emissores per les que ens escoltes dues vegades cada setmana, si ho fas a través de la ràdio, peró recorda que també ho pots fer via internet a través del blog o el facebook de Montse Aliaga. Soc Mario Prades i ara baixaré la barraqueta.

Apa, ens veiem pel món

Mario Prades

Enllaç per descarregar-se el programa (Link to download theradio program)