Des de que Orson Wells va realitzar aquella famosa emissió
de ràdio, el 30 d'octubre de 1938, sobre "La Guerra dels Mons" que
va escriure Herbert George Wells l'any 1898 i en la qual interpretava el paper
del professor Pierson, el científic que explicava el suposat atac que els
marcians estaven fent a la Terra
i que tants problemes va crear ja que molta gent que va sintonitzar el programa
començat van creure que aquell atac extraterrestre era una realitat i els
marcians ens estaven massacrant, va cambiar el concepte de la ràdio. Aquella
emissió va provocar el pànic massiu, sobretot als carrers de Nova York i Nova
Jersey, on 
suposadament estaven succeint els fets. S'han realitzat dues
pel·lícules, una dirigida per Byron Haskin l'any 1953 i l'altra, més recent, de
Steven Spielberg. Ara i des de totes aquelles emissores per les que escoltes el
programa, ens posem en marxa amb un fragment de l’obra "La Guerra dels Mons",
composada per el pianista Jeff Wayne i obro la barraqueta. Soc Mario Prades i
us diré alló de sempre
Benvinguts a Un Toc de Rock
Jeff Wayne
– The Eve of the War 1978
Jeff Wayne
va publicar l’any 1978 aquest doble àlbum titulat "Jeff Wayne’s Musical
Version of The War of the Worlds", amb les veus de Justin Hayward dels
Moody Blues, Phil Lynott de Thin Lizzy, Julie Covington, David Essex i Chris
Thompson. Jeff Wayne va néixer l'1 de juliol de 1943 a Forest Hills, Queens,
Nova York. En tota aquesta obra del pianista, compositor i productor Jeff Wayne
destaca el ¡Ulla!, Un crit de guerra marcià que es repeteix constantment en
totes les peces que configuren l'àlbum creant un nexe d'unió. Encara que en la
versió anglesa que estem escoltant el narrador és l'actor Richard Burton, per a
l'edició en castellà es van fer dues versions, en la primera el narrador va ser
Anthony Quinn i es va editar en el mercat llatí americà, l'altra, per a
Espanya, era l'actor de ràdio i doblatge Teófilo Martínez. Les cançons, per
descomptat, van estar cantades en anglès en les tres edicions i les lletres
eren de Gary Osborne i Paul Vigrass. L'estiu del 2005 l'àlbum portava venudes
3 milions de còpies, només a Anglaterra i més de 13 milions a la resta del món.
Amb tot, no va ser fins l'abril de l'any 2006 que l'obra "Jeff Wayne’s
Musical Version of The War of the 
Worlds" va ser representada per primera
vegada en públic, comptant ara amb Chris Spedding a la guitarra i Herbie Flowers al
baix, Tara Blaise substituir Julie Covington i al seu torn va ser canviada
l’any 2007 per Sinéad Quinn, els altres van ser els mateixos de l'edició
original de 1978, amb un virtual Richard Burton que ja havia mort i la imatge
explicant els fets apareixia en una pantalla gegant de televisió. La gira va
passar per Estats Units, Anglaterra, Bèlgica, Alemanya i Holanda. El muntatge
era espectacular i la producció va estar a càrrec de Ray Jones, Damian Collier
i Jeff Wayne. Us recomano que el cerqueu a internet ja que apareixen uns quants
vídeos dels primers espectacles i segur que us encanteran. Per cert, hi ha una
nova versió que crec es va estrenar al juny del 2012 i que està narrada per
l'actor Liam Nisson, es va titular “Jeff Wayne´s Musical Version of The War of
the Worlds The New Generations”
Toto – Africa 1982
Toto van saber combinar diferents estils musicals fins a
obtenir un so peculiar. En la discografia de Toto destaca el tema
"Africa" que estem escoltarem avui a Un Toc de Rock. Es
va publicar en single i es va incloure a l'àlbum "Toto IV", editat a
l'octubre de 1982 i del qual es van treure 7 singles. La cançó va ser escrita
per David Paich i Jeff Porcaro, components del grup i va arribar a número 1 als
Estats Units i a la tercera posició a Anglaterra, on va ser Disc de Platí. Toto
és van crear a Los Angeles, l’any 1976. La veritat és que tots els components
de Toto eren experts i valorats músics de sessió i això els donava una qualitat
musical que es transmetia en els seus àlbums. Han venut més de 35 milions de
discos i en més de 10 ocasions han estat nominats als Grammy. En total Toto han
gravat 13 àlbums d'estudi, 4 en directe, la banda 
sonora del film
"Dune" i unes quantes recopilacions en què han inclòs cançons
inèdites. En aquest enregistrament Toto eren Bobby Kimball (cantant), Mike
Porcaro (baix), Steve Porcaro i David Paich (teclats), Jeff Porcaro (bateria) i
Steve Lukather que era guitarra solista i líder de Toto. Steve Lukather es un
famós músic de sessió i ha intervingut en l'enregistrament de més de 1500
discos, està classificat en la cinquena posició dins dels Millors Guitarristes
d'Estudi. També té gravats set
o vuit discos en solitari.
The
Wallflowers – One set of wings 2012
La banda
californiana The Wallflowers, liderada per Jakob Dylan, van publicar un treball
discogràfic, el seu últim disc fins al moment, titulat genèricament "Glad
All Over", el 9 d'octubre del 2012 i va ser produït per Joy Joyce. El
disc va aconseguir el lloc 48 en les llistes americanes i totes les cançons de
l'àlbum van ser escrites per Jakob Dylan que per cert, és fill de Bob Dylan,
encara que pel que sembla pare i fill no es parlen, de fet és el fill el que no
té relació amb el seu pare, les males llengües afirmen que la causa va ser que
el jueu errant li va piratejar una cançó al seu fill. The Wallflowers són, en aquest enregistrament,
Jakob Dylan (cantant i guitarra), Rami Jaffee (teclats), Greg Richling (baix,
percussió i cors), Stuart Mathis (guitarra i cors) i Jack Irons (bateria i
percussió), però van comptar amb músics addicionals entre ells Mick Jones
(guitarra i veus) i el productor Joy Joyce (guitarra, percussió i veus). Com
avançament el 24 de juliol es va publicar un single amb el tema "Reboot
the Mission". The Wallflowers es van crear a Los Angeles l'any 1989 i van
debutar discogràficament el 1992 amb un disc 
homònim i en total porten editats
sis àlbums d'estudi fins al moment, una xifra que pot semblar mimsa, però la
veritat és que en qüestió d'actuacions no paren, de fet aquest àlbum va ser
presentat en directe el 1 novembre 2011, pràcticament un any abans de ser
publicat. Pel grup i a part dels músics esmentats, han passat també Tobi Miller
(guitarra), Barrie Maguire (baix), Peter Yanowitz (bateria), Mario Calire
(bateria), Michael Ward (guitarra) i Fred Eltringham (bateria). Per cert, Jakob
Dylan ha publicat també un parell de discos en solitari, un d'ells, l'últim, es
va titular "Women and Country" i va sortir l'any 2010, també ha
col·laborat en enregistraments d'altres artistes, entre ells Lucinda Williams,
a la qual escoltarem la propera setmana.
Bettye
LaVette – Don’t let me be Misundertood 2010
La cantant de color Bettye LaVette, una veterana del soul
nascuda a Muskegon, Michigan, el 29 de gener de 1946, va editar el 25 de maig
del 2010 el àlbum "Interpretations The British Rock Songbook", que va
ser número 1 del Billboard el 21 de juny del mateix any, encara que a Espanya
no va arribar fins al 2014. Es
tractava d'un disc en el que Bettye LaVette va gravar temes mítics del rock
britànic, versionant a gent com The Beatles, Trafic, Elton John, Ringo Starr,
George Harrison, Rolling Stones, Led Zeppelin, The Moody Blues, Pink Floyd, The
Animals, Eric Clapton o The Who, entre d'altres. És el disc 22e.de
aquesta genial intèrpret que va publicar la seva primera cançó en un single,
quan Bettye
LaVette només tenia 16 anys, es tractava de 
"My man", tot i que he de
reconèixer que malgrat la seva vasta carrera professional el seu major èxit el va obtenir amb el àlbum "I've got my own hell to rise" que es va
publicar l'any 2005. La veritat és que en els noranta la carrera de Bettye
LaVette anava de
capa caiguda i es va dedicar a actuar en el circuit europeu que la va tornar a
posar en primer pla i la va rellançar de nou, sobretot gràcies al disc que us
he esmentat abans. Aquest tema que escoltem ara va ser escrit per Bennie
Benjamin, Glòria Caldwell i Sol Marcusuno per Nina Simon, però després es va
convertir en un dels grans èxits de The Animals, la banda liderada per Alan
Price que va comptar amb Eric Burdon com a cantant i que es va publicar l'any
1965, l'hem
escoltat a Un Toc de Rock fa algunes setmanes, però a. Espanya i als anys
seixanta, quan es va publicar la versió de The Animals, el tema va ser molt
versionat, si bé jo crec que la millor que es va realitzar és la de Lone Star
que la van titular "Comprensió", encara que la versió que realitza
Bettye LaVette està carregada de dosis molt elevades de soul i R & B. 
Paris Mach
– (They long to be) close to you 2007
El tercet japonès Paris Match van publicar el 24 de gener de
2007 un àlbum ple de qualitat que es va titular "Our Favourite Pop",
en què versionen temes populars dels 70 i altres dècades. Aquesta cançó va ser
el gran èxit l'any 1970 del duet nord-americà The Carpenters, avui en dia tot
un estàndard de la música pop. Va ser composada pel pianista, compositor i
productor Burt Bacharach, un dels més prolífics autors nord-americans de totes
les èpoques i la lletra era de Hal David. Els japonesos Paris Match es van
crear l'any 1998 i són Yosuke Sugiyama, Tai Furusawa i la cantant Mari Mizuno i
van adoptar el seu nom no per la revista francesa, el van prendre d'una cançó
del grup The Style Council. La veritat és que tot i que a Espanya 
el trio Paris
Match són uns perfectes desconeguts, el grup porta publicats 15 àlbums, si bé
he de reconèixa que aquest és el que millor ha funcionat comercialment i en ell
es van incloure versions de grans cançons que van ser èxit en les veus de gent
tan dispar com Little Beaver, The Blow Monkeys, Al Green, Lisa Stansfield,
Christopher Cross, Cheap Trick, Roberta Flack, Elvis Costello, Sly & The
Family Stone o Ray Parker Jr entre d'altres. Per cert Karen Anne Carpenter,
component amb el seu germà Richard Carpenter del duet Carpenters, nascuda el 2
de març de 1950, va morir a causa d'una anorèxia nerviosa, el 4 de febrer de
1983. Tenia 33 anys d'edat.
Cassandra Wilson & Fabrizio Sotti – Another country 2012
La cantant nord-americana Cassandra Wilson va editar l'any
2012 un àlbum al qual aquest tema que us he seleccionat per escoltar ara a Un
Toc de Rock, donava títol "Another country" que es va gravar en
estudis de Florència, a Itàlia i a Nova Orleans. En el disc compta amb la
col·laboració del cantant, guitarrista i compositor Fabrizzio Sotti (Abano,
Itàlia 27 d'abril de 1975) un músic italià que també ve del món del jazz i que
ha escrit algunes de les cançons del CD. Ha comptat, entre d'altres músics, amb
els percussionistes Mino Cinelu i Lekan Babalola, al costat de Nicola Sorato
(baix), Julien Labro (acordió) i amb el cor de cambra New Orleans Center for
Creative Arts. El disc va estar produït per Cassandra Wilson i Fabrizio Sotti.
He d'aclarir que Cassandra Wilson ha publicat o està a punt de treure un nou
treball discogràfic que es titularà "Coming Forth By Day". Cassandra
Wilson porta 19 àlbums publicats des que 
l’any 1986 va treure el seu disc de
debut “Point of View”, a més de 2 recopilatoris, 8 discos amb Steve Coleman, i
més de 20 amb altres artistes. La cantant de color, guitarrista i pianista de
jazz fusió Cassandra Wilson va néixer a Jackson, Mississipí, el 4 de desembre
de 1955 i en els anys noranta es va convertir en una de les primeres veus del
jazz femení als Estats Units. Quan va començar, va treballar amb Dave Holland i
Abbey Lincoln, però va conèixer a Steve Coleman i va passar a ser una de les
principals cantants del M-Base Collective, amb una música més enfocada cap al
funk. Després es va incorporar a New Air i va gravar el seu primer disc, era
1985. Es diu que inicialment la seva manera de cantar s'assemblava a la de
Betty Carter, una de les veus més innovadores dins del jazz tradicional i que
va morir el 26 de setembre de 1998. Cassandra Wilson que hem de reconèixer té
el seu propi estil, sempre va dir que aquests comentaris la afalagaven. Els que estan qualificats com els
seus millors treballs discogràfics són els àlbums "Blue Light Til
Dawn" i "New Moon Daughter" publicats el 1993 i 1995
respectivament. 
A Great Big
World – Already home 2014
Ara i des de l'àlbum de debut "Is There Anybody Out
There" que es va publicar crec que va ser el 21 de gener de l'any passat,
escoltarem al duo nord-americà A Great Big World amb aquest tema que he de
confessar em va agradar des que ho vaig escoltar per primera vegada. Un dels
temes més populars del duet A Great Big World és "Say something" que
van gravar també a duo amb Christina Aguilera i que ara no ho tinc clar, però
em sembla que s'ha endut un Grammy en l'última edició. A Great Big World és un duo musical
nord-americà creat a Nova York i integrat pels cantants i compositors Ian Axel
(Fair Lawn, New 
Jersey, 28 de març de 1985) i Chad Vaccarino. Aquest àlbum ha
debutat directament en la tercera posició a les llistes del Billboard, venent
de sortida 48.000 còpies i ha estat produït per Dan Romer, Chris Kuffner i John
Alagia i del disc també s'han extret els singles "This Is the New
Year", "I Really Want It", "Rockstar" i "Already
Home", a més del "Say something". Tres d'ells es van
publicar abans que l'àlbum, crec que van ser els dos primers i l'últim que us
he citat. 
Don McLean
– My love was true 1995
Escoltarem ara a Un Toc de Rock al cantant i compositor nord
americà Don McLean amb una bona cançó, encara que la carrera musical de Don
McLean està marcada per el "American pie", la veritat és que té un
grapat de bons àlbums publicats al llarg dels seus molts anys de treball
incessant. L'any 1995 va treure a Espanya "The river of love"
mitjançant el segell Arcade, un bon àlbum del qual us extrec aquesta bona
balada, tot un “peaso cansión”, posiblement una de les millors del disc. Totes
les cançons de l'àlbum van ser composades i produïdes per Don McLean. En la
gravació l’acompanyan bons músics, entre ells destaca el teclista Bill Cuomo,
el pianista Tony Migliore i el bateria Tonny Wells, sense oblidar el gran
guitarrista Chet Atkins, tot un mestre de la guitarra 
que ja va morir. Com us
deia abans, “American Pie” és el gran hit en la carrera de Don McLean, una
cançó que es va mantenir dues setmanes en el primer lloc del Billboard i on Don
McLean ens explicaba que la música va morir el dia en què van morir Buddy Holly,
Ritchie Valens i The Big Booper, en aquell malaurat accident de aviació, però
no diu noms en cap moment. Don McLean va néixer el 2 d'octubre de 1945 a New Rochelle, Nova
York. Encara que a Espanya és poc coneguda la seva faceta com a poeta, els seus
poemes han estat portats a la música en diverses ocasions i no sols per ell. El
tema "Killing Me Softly" composat per Charles Fox i Norman Gimbel i
portat a l'èxit per Roberta Flack, estava basat en un d'ells titulat
"Killing Em
Softly With His Blues", encara que primer la va
gravar Lori Lieberman l’any 1971. Per cert el “American pie” va tindre
problemas amb la censura franquista, ja us ho explicaré un altre dia i
escoltarem la cançó.
Wynonna
Judd – To be loved to you 1996
Quan The Judd, un duo de country integrat per Naomi Judd i
la seva filla Wynonna Judd es van separar l'any 1991 després d'una trajectòria
brillant, amb 7 àlbums i 26 singles dels quals 14 van ser número 1 del
Billboard, Wynonna Judd es va llançar en solitari i ara des del seu tercer
àlbum "Revelations", us porto aquest gran tema, tot un altre "peaso
cansión" que anem a compartir a Un Toc de Rock. Wynonna Ellen Judd, de
veritable nom Clara Christina Ciminella, va néixer el 30 de maig de 1964 a Ashland, Kentucky i
hem de reconèixer que la seva carrera en solitari va al darrere de la del duo
ja que porta publicats vuit àlbums d'estudi, un en directe i un recopilatori de
grans èxits, sense oblidar més de vint singles dels quals 3 han estat número 1. L'any 2005, Wynonna Judd va
rebre el Premi al Mèrit de la USO
pels serveis a les 
divisions de les Forces Armades dels Estats Units, i va collaborar
amb Habitat for Humanity per gravar el disc "Heart of America", amb
Michael McDonald i Eric Benet, que va recaptar més de 90 milions de dòlars per
a les víctimes dels desastres naturals en els països de la Costa del Golf. Us explicaré
una cosa, es va casar amb Arch Kelley el 21 de gener de 1996, quan estava
embarassada del seu segon fill, la seva filla Grace Pauline va néixer el 21
juny 1996 i es diu que es va casar a causa de les pressions de l'opinió
pública, encara que suposem que si portava tant de temps convivint amb el seu
marit és perquè també existia l'amor entre els dos, però la veritat és que
resulta penós el fet que la gent fins i tot avui, entrat el segle XXI, encara
es fixi i censuri coses com aquesta. És clar que la parella es va divorciar
l'any 1998 i ella es va casar llavors amb el seu guardaespatlles, del qual
també es va divorciar quan aquest va ser detingut per violar un nen. En el món
del country Wynonna Judd ha aconseguit l'èxit que sembla resultar-li difícil
assolir en la seva vida privada..
Wham – Careless Whisper 1984
El duet britànic Wham!, creat l’any 1981, estava integrat
per George Michael i Andrew Ridgeley, es van separar l'any 1986, quan George
Michael va començar definitivament la seva carrera en solitari. Per cert, als
Estats Units van treballar com Wham UK ja que existia un grup amb el mateix nom
i ells no van voler canviar-s’el. Aquest tema publicat en single l'any 1984 és
el seu major èxit, al costat de "Last Christmas", una nadala també de
1984. Precisament la gran acollida massiva d'aquestes dues cançons van motivar
que George Michael es llancés pel seu compte. El single va ser número 1 en 25
països i va vendre més de sis milions de còpies. Va estar composada per els dos
músics i en una entrevista George va explicar que la idea va sorgir quan
treballava d'acomodador en un cinema de Londres i el riff de saxo que toca
Steve Gregory, se li va ocórra en un viatge amb autobús. Curiosament es va
gravar primer en els Muscle Shoals Studios, a Alabama i va ser produït per Jerry
Wexler, un bon productor, però com a George Michael no li va agradar el
resultat final, va decidir tornar a gravar-lo produint-lo ell mateix i aquesta
és la versió que es va publicar i va arribar a l'èxit mantenint-se cincs
setmanes seguides en el número 1 del Billboard. A Espanya es va traduir com
"Xiuxiuejos sense importacia". George Michael es diu en realitat
Georgios Kyriacos Panayiotou i va néixer a Londres, el 25 de juny de 1963,
mentre que Andrew Ridgeley va néixer a Surrey, el 26 de gener de 1963. Les fans
i la premsa tenien els seus dubtes sobre l'orientació 
sexual de George Michael,
fins el 7 d'abril de 1998, quan va ser arrestat per “actes lascius” en un
urinari públic, a un parc de Beverly Hills, per un policia encobert anomenat
Marcelo Rodríguez i va ser acusat i condemnat. Multat amb 810 dòlars i
sentenciat a complir 80 hores de serveis a la comunitat. Poc temps després,
Michael va fer un vídeo musical per el single "Outside" que estava
basat en l'incident en el bany públic i en el qual es podia veure, entre altres
coses, a un grapat d’homes vestits de policia besant-se. A partir d'aquest
moment va fer pública la seva condició homosexual i que sostenia una relació
amb Kenny Goss, la seva parella. El 23 de juliol de 2006 George va ser novament
acusat de mantenir relacions sexuals en públic. I és que hi ha gent que no
escarmenta.
Jon and Vangelis – Deborah 1983
Fa uns quans programes i escoltan al gran teclista grac
Vangelis, us vaig parlar del duet que va fer am Jon Anderson, ara i per concloure
Un Toc de Rock per avui, anem a escoltar-los. Es tracta d'un duet integrat pel
cantant i compositor angles Jon Anderson (Lancashire, 25 d'octubre de 1944) que
va ser el cantant de Yes i el teclista i compositor Vangelis Papathanasiou
(Volos, 29 de març de 1943). Junts van gravar quatre àlbums i també han tret
diverses recopilatoris, encara que els dos van seguir mantenint les seves
carreres paral·leles. Tots dos es van conèixer l'any 1976 i Vangelis va ser
proposat com a teclista de Yes quan els va deixar 
Rick Wakeman, però es diu que
el sindicat de músics britànic va vetar el seu ingrés en el grup ja que era
grec i no anglès, és clar qie altres fonts asseguren que Vangelis va rebutjar
l'oferta ja que després de deixar Aphodite’s Child, on també es trobavan Demis
Roussos que era el seu cosí i Lucas Sidera, volia treballar en solitari. Tots dos músics van
començar a treballar junts l'any 1980 fen-se dir Jon & Vangelis. Aquest
tema us l’extrec de l'àlbum "Private Collection", el seu tercer disc,
publicat l'any 1983. En aquest treball cal destacar un llarg tema
"Horizon", encara que aquesta balada amb la qual tanco la barraqueta
d'Un Toc de Rock per avui, és genial i està plena d'harmonies dolces i
delicades i val la pena compartirla..
La frase per tancar el programa d'avui és del director
nord-americà Woody Allen que va dir una vegada:
"Els polítics converteixen cada solució
en un problema”
Acaba Un Toc de Rock per avui, jo baixo la barraqueta fins
el proper programa, però abans us deixaré amb companyia de les emissores per les
que ens escoltes dues vegades cada setmana, si ho fas a través de la teva
ràdio, és clar que pot ser ho fagis via internet a través del blog o el
facebook de Montse Aliaga. Soc Mario Prades i ara foto el camp.
Apa, ens veiem pel món
Mario Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario