Un Toc de Rock 09-17

Rock, R & B, country, country rock, blues i també pop, tindrem avui a Un Toc de Rock i ens arribarà de la mà de Four Man & A Dog, Bruce Springsteen, Ryan Adams, Flying Burrito Brothers, Poco, Don McLean, Rosanne Cash amb Rufus Wainwright, The Fabulous Thunderbirds, Tina Turner i Eric Clapton que en el seu últim disc està acompanyat per un munt de “Friends”. Tot això a través de les ones, gràcies a totes aquelles emissores per las que escoltes el programa per la ràdio o mitjançamt internet si t’ho descarreges des de el blog o el facebook de Montse Aliaga (a la foto). Ara i per obrir la barraqueta, escoltarem als nord americans Esgles i el seu “Heartache tonight”, l’últim èxit abans de la seva separació. Soc Mario Prades i us diré per començar aquest viatge musical pels records, més o menys llunyans, allò de sempre

Benvinguts a Un Toc de Rock

Eagles – Heartache tonight 1979

Obriré Un Toc de Rock des de l'àlbum "The Long Run" que els Eagles van publicar el 24 de setembre de 1979 i d'ell us he extret aquest tema que va ser un dels singles del grup nord-americà que millor van funcionar a Espanya. La cançó estava composada per Don Henley, Glenn Frey, Bob Seger i JD Souther, els dos primers components del grup, els altres famosos músics amb carreres en solitari. El single es va editar uns dies abans que l'àlbum, concretament el 18 de setembre i va aconseguir la primera posició del Billboard, superant el milió de còpies venudes i obtenint un Grammy per als Eagles com a Millor Duet o Grup Vocal, també va ser número 1 a Canadà , encara que a Anglaterra només va aconseguir la posició 40, clar que el LP va aconseguir la segona posició en la llista de discos grans als Estats Units i va ser set vegades Disc de Platí, arribant al quart lloc a Anglaterra. La formació dels Eagles en aquest àlbum va ser: Glenn Frey (cantant principal i guitarra), Don Henley (bateria i cors), Joe Walsh (guitarra slide), Don Felder (guitarra i cors) i Timothy B. Schmit (baix i cors ), comptant amb la col·laboració de Bob Seger als cors, encara que no consta en els títols de crèdit del disc i que en aquella època gravava com Bob Seager & The Silver Bullet Band. Hi ha una versió molt destacable a càrrec de Conway Twitty de 1983, més propera al country. Els Eagles que s'havien creat al 1971 es van desfer l'any 1980, després de tenir uns quants canvis entre els seus components. Aquest va ser el seu últim àlbum d'estudi, encara que van tornar el 1994 amb "Hell freezes Over" que vol dir "Quan l'infern es geli", un altre dia escoltarem alguna cançó d'aquest CD i us explicaré el perquè del títol. Val a dir que “Hotel California”, cinquè disc de Eagles, és el millor àlbum i també la millor cançó, almenys de les més populars, en la llarga trajectòria discogràfica de Eagles. L'àlbum es va publicar el 8 de desembre de 1976. És el primer disc del grup sense el seu fundador Bernie Leadon i el primer amb Joe Walsh que el va substituir. Des de la seva publicació "Hotel Califòrnia" ha venut més de 16 milions de còpies sols als Estats Units, sent el àlbum amb millors vendes de la història dels Eagles. Es va mantenir en el número 1 durant vuit setmanes, no consecutives, entre finals de 1976 i principis de 1977.

Ryan Adams – Am I safe 2014

Ara escoltarem una peça que ens portarà Ryan Adams, des del seu disc homònim publicat aquest any. De nom complet David Ryan Adams, el cantant, productor i compositor va néixer el 5 de novembre de 1974 a Jacksonville, però a Carolina del Nord, no Florida. Ryan Adams va ser el fundador del grup Whiskeytown, als que va deixar l'any 2000 per llançar-se en solitari debutant amb l'àlbum "Heartbreaker". Si bé anteriorment havia militat en Black Label, Ass, The Lazy Stars i The Patty Duke Syndrome. Ryan Adams porta publicats 16 discos en solitari, més dos amb Whiskeytown i en molts d'ells l'han acompanyat el grup The Cardinals, no en aquest últim "Ryan Adams" que s'ha publicat el passat 8 de setembre en el qual ell canta i toca la guitarra, estant acompanyat per Jeremy Stacey (bateria), Benmont Tench (orgue i piano), Tal Wilkenfeld (baix), Marshall Vore (percussió i bateria) i el polivalent Mike Viola que canta i toca el piano, guitarra, baix i altres instruments i que també ha estat co productor de l'àlbum. Ha comptat també amb la col·laboració de Johnny Deep a la guitarra en un parell de temes. Totes les cançons que configuren el disc han estat composades pel propi Ryan Adams.

The Fabulous Thunderbirds – Mathilda 1991 / 1998

Aquesta cançó es trobava en el doble CD recopilatori "Collection", publicat l’any 1998 per el grup The Fabulous Thunderbirds, una bona banda de blues que escoltem ara a Un Toc de Rock, es van crear l’any 1974 a la ciutat d'Austin, Texas. La peçá es va incloure també al LP “Butt Rockin'”, gravat en directe i que va editar-se l’any 1981, comtan amb la col·laboració de Johnny Guitar Watson i en el que la majoria de cançons van estar composades per Kim Wilson. Per cert, aquesta cançó no hem de confondre-la amb una altra que es titulava igual i que va gravar Harry Belafonte a principis dels seixanta, rés a veure una amb l’altra. Inicialment el grup The Fabulous Thunderbirds eren Kim Wilson front la harmònica i veu, Jimmie Vaughan a la guitarra, Keith Ferguson amb el baix i Mike Buck a la bateria. Van tenir una infinitat de canvis i per The Fabulous Thunderbirds van passar més de 15 bons músics, entre ells l'extraordinari guitarrista Stevie Ray Vaughan (03-10-1954) que era germà de Jimmie i que va morir el 27 d'agost de 1990 a un accident quan volava en un helicòpter que el duia a Chicago, estava realitzant una gira amb Eric Clapton, es va estavellar pocs segons després d'haver-se enlairat, morint les cinc persones que anaven a bord. L'accident es va atribuir a un error del pilot. L'última formació estable van ser Kim Wilson, Johnny Moeller, Mike Keller, Randy Bermudes i Jay Moeller. Aquest doble CD, del que ja hem escoltat altres peçes a Un Toc de Rock, també incluïa el tema "Diddy Wah Diddy" que va ser un dels èxits de Bo Diddley, l’home de la guitarra quadrada i estava composada per Willie Dixon i Elles McDaniel, l'any 1956.

The Flying Burrito Brothers – Colorado 1991

Possiblement la més important banda de country-rock de la història siguin The Flying Burrito Brothers, una veritable escola per la qual van passar músics rellevants del gènere, si bé la Flying Burrito Brothers van tenir molt poc ressò a Espanya, la seva música dins del country-rock, es decantava més cap al country que al rock i van ser eclipsats comercialment per els Eagles. Aquest tema que escoltem ara, la cançó "Colorado", és el setè tall del CD "Close encounters to West Coast" que va ser reeditat l'any 1991 pel segell Relix que va digitalitzar i va reeditar una part molt important de la discografia de The Flying Burrito Brothers. En aquest enregistrament el grup l'integraven Greg Harris, Skip Battin, Aneaky Pete Kleinow, Gib Guilbeau i Ed Ponder (a la foto). El seu primer disc "The Gilded Palace of Sense" de 1969 està considerat el millor àlbum del grup. The Flying Burrito Brothers estava integrada en els seus inicis per  Chris Hillman i Gram Parsons de nom real Ingram Cecil Connor III (5 de novembre de 1946 - 19 de setembre de 1973) que venien de The Byrds. També hi eren Ian Dunlop i Mickey Gauvin, al costat de Chris Ethridge, el bateria  Michael Clarke també de The Bryds, junt amb el guitarrista Sneaky Pete Kleinow. Però per la Flying Burrito Brothers van passar molts altres grans músics al llarg dels anys. Gram Parsons els va deixar per a llançar-se en solitari, però la seva prematura mort a causa d'una sobredosi de droga, als 26 anys, en l’habitació d'hotel i posterior robatori del cadàver per a ser incinerat després de llançar-li cinc galons de benzina al taüt, en una cerimònia mundana al Joshua Tree Park, el va convertir en llegenda.

Tina Turner – Private dancer 1984

I parlant de llegendas aquí teniu a Anna Mae Bullock, veritable nom de Tina Turner, va néixer a Nutbush, Tennessee, el 26 de novembre de 1939 i els seus gens són barreja de negre i pell roja. Cantant, compositora, ballarina i actriu, porta més de cinquanta anys donant canya. Quan va començar formava duet amb el seu marit, el maltractador Ike Turner, es feien dir Ike & Tina Turner i portaven un grup de ballarines anomenades The Ikettes que mai acaben les gires, ella les s'esgotava i més d'una decidia abandonar abans d'acabar i això que a més de ballar, Tina també cantava. Tina Turner ha guanyat 8 Grammy i ha venut més de 180 milions d'àlbums a tot el món. L’any 2008 va abandonar el seu retir per recórre el món amb la seva gira "Tina!: 50th Anniversary Tour" que es va celebrar l’any 2009 i va ser una de les més rendibles de la història de l'espectacle. Aquest tema donava títul al seu àlbum "Private dancer" que es va editar el 29 de maig de 1984 i ha estat un dels seus millors discos des del seu divorci, aconseguin 5 discos de Platí només als Estats Units. Es calcula que del álbum es van vendre més de 20 milions de còpies a tot el món. En una de les varies entrevistes que li he fet, li vaig preguntar a Tina Turner que opinava de que es digués d'ella que tenia les millors cames del rock, la cantant es va fer un fart de riure, però em mirava d’aquesta forma coqueta de mirar que tenen les noies quan els hi dius alguna cosa que els ha agradat sentir. Per cert, en el tema que dóna títol al LP i que escoltem ara a Un Toc de Rock, col·labora Mark Knopfler que crec, si no em falla la memòria, va ser l'autor d’aquesta cançó “Private dancer” i també va tocar la guitarra.

Bruce Springsteen – The River 1980

La cançó "The River" donava títol a un doble LP, un dels millors discos en la carrera de Bruce Springsteen i el cinquè que va publicar, es va posar a la venda el 17 d'octubre de 1980 i s'havia gravat als estudis Power Station de Nova York entre març de 1979 i agost de 1980. De fet "The river" va ser el primer gran èxit comercial del cantant, aconseguint la primera posició de les llistes tant als Estats Units com a Canadà i va obtenir cinc Discs de Platí, sent el disc més venut en la carrera del Boss després de "Born in the USA" i “Born to Run ". Bruce Springsteen va tocar baix, guitarra, guitarra de dotze cordes, harmònica i piano, a més de cantar i va comptar amb la E Street Band, integrada en aquest enregistrament per Roy Bittan (teclats, òrgan, piano i cors), el recordat Clarence Clemons (saxo, percussió i cors) que va morir fa un parell d'anys, Danny Federici (òrgan i cors) que també va morir, Garry Tallent (baix), Steve Van Zandt a qui es coneix com Little Stevens (guitarra) i Max Weinberg (bateria), però també van col·laborar Howard Kaylan i Mark Volman, tots dos als cors en un dels temes del doble àlbum. Per cert, totes les cançons van ser escrites per Bruce Springsteen que es diu de nom complet Bruce Frederick Joseph Springsteen i va néixer a Long Branch, Nova Jersey, el 23 de setembre de 1949. Ha aconseguit 20 Grammy, dos Globus d'Or i un Oscar. El Boss ha venut 65 milions d'àlbums sols als Estats Units i 120 a tot el món. Una de les característiques dels seus concerts és que acostumen a durar més de tres hores. A la foto Bruce i el guitarra i cantant Little Stevens que per cert, també ha gravat en solitari.

Four Men and A Dog – Mother of Mercy 1995

Al programa d’avui d’Un Toc de Rock us porto una cançó de la banda irlandesa Four Men and a Dog, un grup que es van donar a conèixer en el Belfast Folk Festival celebrat l’any 1990, si bé jo no m’atreviria a dir que son una banda de folk, ni de molt lluny. Aquest tema que va ser editat també en format single, es trobava en el tercer àlbum de Four Men & A Dog que és va titular "Doctor A's secret remedies", un dels seus millors treballs, editat a Espanya l’any 1995, encara que en el Regne Units es va publicar un any abans, el 1994. La música de Four Men and A Dog és un complet mestissatge d’estils i barreja jazz, blues, bluegrass, swing, salsa, polka i tocs de rap. El grup Four Men & A Dog l'integraven Cathal Hayden (fiddle), Gerry O'Connor (banjo i fiddle), Gino Lupari (bodhran, bone i cantant), Kevin Doherty (guitarra i cantant) i Donal Murphy (acordió). En aquesta gravació van comptar amb Tom Flowerman al piano i també van col·laborar Garth Hudson, Randy Ciarlante i Rick Danko. Aquest tema és un dels que a mi més m'agraden d’aquest CD de Four Men and A Dog que es va gravar en els Levon Helm's studios de Woodstock, a Nova York, encara que reconec que en alguns moments en aquesta cançó els Four Men & A Dog em recorden i molt als Dire Straits de Mark Knopfler, aquells dels seus inicis.

Poco – Nothin’ to Hide 1978

Poco, dels que hem parlat abans, van ser una de les millors bandes de country-rock de la història, al costat de Flying Burrito Brothers, Eagles, The Byrds i The Desert Rose Band. De fet va ser l'escola de la qual van sortir algunes d'aquestes bandes i altres no menys importants, la veritat es que per Poco han passat un gran número de músics. El grup va ser creat l’any 1968 per Richie Furay i Jim Messina que venien dels Buffalo Springfield. "Rose de Cimarron" que es va publicar el 29 de maig de 1976, ha estat el seu millor LP. Val a dir que Poco van patir canvis continus en la seva formació. Aquesta cançó es trobava en el disc “Legend” editat al novembre de 1978 y que va ser disc d’Or tan als Estats Units com a Canadà, arriban al lloc 14 de les llistes d’àlbums del Billboard. En aquesta grabació els integrants de Poco van ser Paul Cotton (guitarra i veu), Rusty Young (guitarra steel y cors), Charlie Harrison (baix i veus) i Steve Chapman (batería) comptan amb músicos adicionals, entre ells Michael Boddicker (sintetizadors), Steve Forman (percussió), Tom Stephenson i Jai Winding als teclats i Phil Kenzie al saxo, amb producció de Richard Sanford Orshoff. Per cert aquesta cançó no es trovaba originalment al disc que solsament tenía 9 peçes, és va incloure a la reedició on hi havien 11 cançons. “Legend” va ser el disc 13 d’estudi en la carrera de Poco que ancara estan en actiu, si bé i com podeu imagitnar, no hi ha cap dels membres fundadors.

Don McLean – Better still 1995

Encara que la carrera musical del cantant, compositor i productor nord americà Don McLean està marcada per la seva cançó "American pie", la veritat és que té molt bons àlbums publicats al llarg dels seus molts anys de treball incessant. L'any 1995 va editar-se a Espanya "The river of love" mitjançant el segell Arcade, un bon àlbum de Don McLean del qual us extrec aquesta bona balada, tot un “peaso cansión”, posiblement la millor  del disc. Totes les cançons de l'àlbum van ser composades i produïdes per Don McLean. En la gravació l’acompanyan bons músics, entre ells destaca el teclista Bill Cuomo, el pianista Tony Migliore i el bateria Tonny Wells, sense oblidar el gran guitarrista Chet  Atkins, tot un mestre de la guitarra que ja va morir. Com us deia abans, “American Pie” és el gran hit en la carrera de Don McLean, una cançó que es va mantenir dues setmanes en el primer lloc del Billboard i on Don McLean ens explica que la música va morir el dia en què van morir Buddy Holly, Ritchie Valens i The Big Booper, en aquell malaurat accident de aviació, però no diu noms en cap moment. Don McLean va néixer el 2 d'octubre de 1945 a New Rochelle, Nova York. Encara que a Espanya és poc coneguda la seva faceta com a poeta, els seus poemes han estat portats a la música en diverses ocasions i no sols per ell. El tema "Killing Me Softly" composat per Charles Fox i Norman Gimbel i portat a l'èxit per Roberta Flack, estava basat en un d'ells titulat "Killing Em Softly With His Blues", encara que la primera que va gravar-la va ser Lori Lieberman l’any 1971. Per cert el “American pie” va tindre problemas seriosos amb la censura franquista, ja us ho explicaré un altre dia i escoltarem la cançó.

Eric Clapton & Friends – Lies 2014

Des de l'últim treball discogràfic del genial estilista de la guitarra Eric Clapton (Ripley, Surrey, 30 març de 1945), publicat el passat 29 de juliol, signat com Eric Clapton & Friends i titulat genèricament "The Breeze An Appreciation of JJ Cale", us he seleccionat aquest tema per compartir en el programa d'avui d'Un Toc de Rock. Es tracta d'un àlbum homenatge a l'extraordinari guitarrista i compositor nord-americà JJ Cale que va morir el 26 de juliol del 2013, als 74 anys d'edat, a causa d'un infart i que era gran amic d'Eric Clapton, de fet el britànic havia gravat un munt de cançons composades per JJ Cale, fins i tot s'han editat 1 o dos discos interpretats conjuntament. En el nou CD versionant cançons de JJ Cale, ha comptat amb rellevants col·laboracions i entre els Friends trobem a Willie Nelson, Tom Petty, Mark Knopfler, John Mayer, Albert Lee, Derek Trucks, Christine Lakeland, David Lindley, Don White, Greg Leisz, Reggie Young, Don Preston i un munt més, en total han participat 26 músics. L'àlbum ha aconseguit la tercera posició al Regne Unit i s'ha classificat en llistes de mig món, però no obstant això no ho ha fet als Estats Units, és una cosa curiosa tenint en compte la qualitat d'Eric Clapton i la de JJ Cale. Eric Clapton va formar part i també va crear uns quants grups històrics, Els Bluesbreakers de John Mayal, The Yardbirds, Cream, Blind Faith, etc. per marxar-se als Estats Units i unir-se a la banda de Delaney, Bonnie & Friends. A la primavera de 1970 i després d'haver probat de gravar un àlbum en solitari, Clapton va crear Derek & The Dominos. Quan Eric Clapton va començar a tenir problemes molt seriosos amb les drogues i va anar sent deixat de costat per tots, va ser l’amic George Harrison qui el va ajudar, va portar-lo a casa seva, ajudan-lo a desenganxar-se i ell, Clapton "home agraït", per dir alguna cosa, li va pagar al seu amic Harrison demostrant-li l’agraïment d'una forma curiosa, es va enrotllar amb la seva dona Pattie Boyd que va abandonar l'ex-beatle i va marxar-se a viure amb ella. Eric Clapton és conegut en el món musical pel sobrenom de Slowhand que ve a significar Mà Lenta. Per cert, us explicaré una curiositat. La mare de Clapton, Patricia Molly Clapton, tenia sols 16 anys quan aquest va néixer, fill d'un soldat canadenc que els va abandonar i el nen va créixer amb la seva àvia, Rose i el seu segon marit Jack, creient que eren els seus pares i que la seva mare era la seva germana gran. Una cosa que encara que sembla argument d'una comèdia o un drama de pel·lícula o culebrón, pot passar molt més a prop del que us imagineu. El guitarrista va saber la veritat quan tenia 9 anys. El 20 de març de 1991, el seu fill Conor amb quatre anys d'edat, va morir en caure des del pis 53 d'un gratacels de Nova York, on estava amb la seva mare. El dolor per la mort del seu fill de forma tan tràgica, el reflexteix Eric Clapton en el tema "Tears in Heaven".

Mr. Mister – Broken wings 1985

“Broken wings” va ser el gran hit en la carrera del grup nord americà Mr Mister que es van crear l’any 1984 i van treballar fins al 1989, encara que crec que van tornar fa un parell d’anys. La banda la integraven Richard Page, Steve George, Pat Mastelotto i Steve Farris. Mr. Mister van gravar 4 àlbums, encara que "Pull" que es va enregistrar l'any 1989 no ha estat publicat fins l’any 2010. També s'han tret dos recopilatoris d'èxits de Mr Mister. El single amb "Broken wings", la cançó més important en la seva carrera musical, va aconseguir la primera posició en els Estats Units i Canadà i va arribar al tercer lloc a Anglaterra. Després de la dissolució de Mr. Mister, el bateria Pat Mastelotto, nascut el 10 de setembre de 1955 a Chico, Califòrnia, va treballar com a músics d'estudi en enregistraments de XTC i Cock Robin. També va col·laborar amb The Rembrandts i va ser músic d'acompanyament per Tina Arena, James Newton Howard, Michael Penn i Robyn Hitchcock. En el nou segle Pat Mastelotto es va incorporar als reestructurats i mítics King Crimson.

Rosanne Cash & Rufus Wainwright - Silver wings 2009

Rosanne Cash amb la que acabaré el programa d’avui d’Un Toc de Rock, va néixer el 24 de maig de 1955 a Memphis, Tennessee, filla del gran cantant country Johnny Cash i la seva primera dona Vivian Liberto Cash Distin. Aquest tema compta amb la col.laboració del cantant Rufus Wainwright (22 de juliol de 1973, Nova York) i us l'he extret del seu disc "The list", un CD sense desperdici que va publicar-se el 6 d'octubre del 2009 amb producció i arrengaments de John Levanthal. "Silver wings" és un clàssic del country compost per Merle Haggard, una cançó que interpreta l’actor i cantant Garrett Hedlund a la pel·lícula "Country strong" i quan parla d’ella, diu que es tracte d’un dels millors temes del country de toites les époques. En aquest àlbum, es recullen unes quantes versions de temes clàssics del gènere i compta amb col·laboracions de luxe, entre elles Bruce Springsteen, Jeff Tweedy, Elvis Costello i Neko Case, a més de Rufus Wainwright. Per cert que entre les versions que s'ofereixen en aquest CD hi ha temes de Peter, Paul & Mary, Jimmie Rodgers, The Carter Family, Don Gibson, Ray Price, Lefty Frizzell, Patsy Cline i Bob Dylan i va ser nominat al Grammy i va pujar a la cinquena posició en les llistes de country del Billboard. Des de la publicación del disc ha tret un nou treball, aquest mateix any, concretament  el 14 de gener i que es titula “The River & the Thread”. El 27 de novembre de 2007, Rosanne Cash va ser ingresada a l'Hospital Presbiterià de Nova York per fer-se una cirurgia cerebral. En un comunicat de premsa, va anunciar que patia Chiari Malformation Type. La cirurgia va ser un èxit, tot i que la seva recuperació va ser molt lenta, i al març de 2008 es va veure obligada a cancel·lar dates de la gira de primavera. Va escriure sobre l'experiència patida en un article que es va publicar al New York Times:

La dita per acabar el programa es del genial científic Albert Einstein, aquell dels pels esbuxarrats que va manifestar:

“Sols dues coses són infinites l'Univers i l'Estupidesa

Humana, i de la primera no estic segur”

Conclou  Un Toc de Rock per avui,  però abans de tocar el dos us deixaré amb bona companyia, la de la totes les emissores des de les que sortim ales ones per arrivar a tu, Soc Mario Prades i ara tancaré la barraqueta fins el proper programa. Nens, nenes, portei-se bé.

Apa, ens veiem pel món

Mario Prades

Enllaç per descarregar-se el programa (Link to download the radio program)