Un Toc de Rock 09-19

El programa d'avui està dedicat a totes les oidoras d'Un Toc de Rock, per descomptat també als nois, però principalment a elles ja que estarà ple de veus femenines. Unes ens arribaran al capdavant dels seus grups com Heart, Pretenders, Starship o Mama Lion, al costat d'unes quantes solistes, entre elles Bonnie Tyler, Joan Jett, Merrilee Rush, Bonnie Raitt, Cher, Beyonce, Juice Newton i unes quantes més, però començarem amb una gran cantant i guitarrista de blues nascuda a Sèrbia i anomenada Ana Popovic, per tant i des de les emissores per las que ens escoltes, ara toca obrir la barraqueta amb un programa ple de dones i dedicat a les dones. És clar que el gran escriptor José Mallorquí va dir en certa ocasió "La dona és l'obra mestra del Creador... però no la comprèn ni Deu”. Soc Mario Prades i us dic alló de

Benvinguts a Un Toc de Rock

Ana Popovic – Summer rain 2011

Començarem avui el nostre recorregut musical pel passat, més o menys recent, abrigallats per veus femenines, amb una extraordinària guitarrista i cantant de blues, molt poc coneguda a Espanya, es tracta de la sèrbia Ana Popovic, dona de gran bellesa i cos escultural nascuda a Belgrad el 13 de maig de 1976, a l'antiga Iugoslàvia. Va créixer en un ambient ple de música ja que el seu pare era guitarra i baixista i ella comença a tocar la guitarra del seu pare als 15 anys demostrant dots innates per a l'instrument. L'any 1995 Ana Popovic forma la seva primera banda a la qual va anomenar Hush i van estar en actiu durant tres anys. El disc més important d'Ana Popovic és "Still Making History" que es va publicar el 19 de juny de 2007 i es va classificar en les llistes del Billboard, en el quart lloc, al desembre del mateix any, romanent diverses setmanes en les llistes. Ana Popovic té una discografia molt interessant, encara que com us deia, poc difosa al país, de fet no se ni si els seus discos s'han publicat aquí, crec que no. Aquest tema us el he extret de l'àlbum "Unconditional" que Ana Popovic va editar l'any 2011, encara que en el 2013 va treure el que fins al moment és el seu últim treball discogràfic "Can You Stand The Heat". En total Ana Popovic ha tret un disc amb Hush i sis estudi i dos directes, a més de dues vídeo-àlbums, en solitari i dins de la seva discografia oficial, però hi ha uns quants discos gravats en directe corrent per ací.

Christina Aguilera – Something’s got a hold on me 2010

Fa un parell de temporades em vaig quedar amb ganes de puntxaros més Christina Aguilera (Staten Island, Nova York, 18 de desembre de 1980) i és que he de reconèixer que escoltar la banda sonora de "Burlesque" la cantant em va sorprendre i molt, fins al punt d'anar-me'n a veure la pel·lícula quan es va estrenar i que també em va encantar, tot i no ser res més que un simple film musical fet per que es llueixin les seves protagonistes Christina Aguilera i Cher, és clar que ¡Quina música! Es una banda somora sense cap mena de desperdici. Aquesta cançó que us porto avui a Un Toc de Rock és una versió d'un dels èxits de la gran cantant de color Etta James que per cert, va morir a Riverside, California, la meteixa ciutat on vivia la meva cosina Gloria, el 20 de engener de 2012 i sabeu una cosa, escoltant-la val a dir que Christina no desmereix en res i a més a més va estar número 1 en això dels Itunes als Estats Units i Canadà amb aquesta peça. No s'ha publicat com a senzill, però si en vídeo que va sortir el 11 d'agost del 2010, encara que la pel·lícula no es va estrenar fins desembre del mateix any 2010.

Joan Jett & The Blackhearts – Crimson and Clover 1981

La cantant i guitarrista Joan Jett, a la que escoltarem ara a Un Toc de Rock, havia format part del grup femení de rock The Runaways, possiblement una de les més importants formacions de rock integrada només per noies. Aquest tema es va incloure en el LP de Joan Jett & The Blackhearts "I love rock and roll" de l’any 1981 que va ser número 1 i és va reeditar en versió CD, crec que al juny de l'any 2011, però no estic segur de la data. La nord americana Joan Marie Larkin, coneguda com Joan Jett, va néixer el 22 de setembre de 1958 a Filadèlfia. Aquest tema que escoltem, a carrec de Joan Jett & The Blackhearts, era una versió d'un èxit del grup nord-americà Tommy James & The Shondels, els mateixos del “Mony, mony” que la van publicar l’any 1969 i havia estat escrita per Tommy James i Peter Lucia. Per cert, hi ha una versió interessant d'aquest tema que va realitzar Prince l'any 2009, a veure si l'escoltem en propers programes.

The Pretenders – My baby 1987

The Pretenders, la banda liderada per la cantant britànica Chrissie Hynde, va publicar el single "My baby" l’any 1987, amb "Room full of mirrors" a la cara B i que era una composició de Jimi Hendrix. La banda britànica The Pretenders va ser creada per la compositora, guitarrista i cantant nord americana Chrissie Hynde, el guitarrista James Honeyman-Scott, el baixista Pete Farndon i el bateria Martin Chambers. Honeyman-Scott va morir el 16 de juny de 1982, tan sols dos dies després que Farndon fos expulsat de la banda. El guitarrista va ser trobat mort per aturada cardíaca a casa d'un amic, a causa d'una sobredosi de cocaïna. Mesos més tard va morir també Pete Farndon que es va ofegar a la banyera després d’injectar-se heroïna i perdre el coneixement, el 14 d'abril de 1983. El single es va extreure del LP  "Get close" publicat l’any 1986 i Pretenders eren en aquest enregistrament, a més de Chrissie, Robbie McIntosh (guitarra) i Blair Cunningham (bateria) que havien tocat amb els Wings de Paul McCartney, al costat de T. M. Stevens (baix) i Bernie Worrell (teclats), junt a un munt de músics que van col·laborar en els diferents temes, gairebé tots ells composats per la cantant, de nom complet Christine Ellen Hynde, nascuda el 7 de setembre de 1951 a Akron, Ohio , Estats Units. Va ser un dels testimonis de la  Massacre de la Kent State, succés ocorregut a la Universitat de Kent, Ohio, en un enfrontament entre estudiants que es manifestaven contra la intervenció militar a Camboia i membres de la Guàrdia Nacional que van disparar indiscriminadament contre els manifestans el dilluns 4 de maig de 1970 i van morir quatre estudiants i nou van quedar malferits, un d'ells va patir paràlisi permanent. Centenars d'universitats, escoles i instituts van promoure una vaga estudiantil, tancant els centres educatius, en protesta per aquesta matança. El 1973 Chrissie es va traslladar a Londres i sembla que va tenir una relació sentimental amb Sid Vicius dels Sex Pistols. La cantant i guitarra va tocar amb The Clash en la seva primera gira. Activista feminista, convençuda vegetariana i clarament en contra de les drogues, Chryssie Hynde ha tret el seu primer disc en solitari aquest any 2014.

Juice Newton – Queen of Hearts 1981

També fa un parell o tres de temporades, crec que va ser l’any 2012, en un dels programes vam escoltar a Juice Newton i la cançó "Angel in the morning", en aquella ocasió us vaig parlar d'un altre dels seus èxits "Reina de cors" i he rebut un correu dient-me que la posés, doncs bé aquí està, a manar. La cantant, compositora i guitarrista Judith Cohen Kay, coneguda artísticament com Juice Newton que escoltem ara, va néixer el 18 de febrer de 1952 a Lakehurst, Nova Jersey i molts la encasellen dins del country, encara que ella ha incursionado i molt en el pop. Va començar a gravar l'any 1975 i encara es troba en actiu. Aquesta cançó que es va editar en single l’any 1981, es trobava al seu LP “Juice” i el single va arrivar al lloc 14 en les llistes de country, al segon a las de pop del Billboard, va ser disc de Platí al Canadà i disc d’Or als Estats Units. "Reina de Cors" és una cançó country-pop escrita per Hank DeVito, un home que era guitarrista en el grup de suport d’Emmylou Harris, els The Hot Band, en la década dels 80 i el primer que la va gravar va ser Dave Edmunds l’any 1979, pero es va convertir en una de les millors cançons en la carrera musical de Juice Newton i la seva versió de "Queen of Hearts" es va incloure a la banda sonora del film “Salvador” de Oliver Stone, també en la pel·lícula “Boogie nights” i en el video joc “Grand Theft Auto: San Andreas”.

Bonnie Raitt – You can’t fail me now 2012

Us porto de nou a Un Toc de Rock a la nord-americana Bonnie Raitt, de la qual cada temporada escoltem algunes cançons. El 10 d'abril del 2012, la guitarrista, cantant i compositora de blues Bonnie Raitt va publicar l'àlbum "Slipstream" del qual us he extret aquest tema que escoltem ara. A l'agost l'àlbum havia superat les 230.000 còpies venudes i va pujar al lloc 22 en la llista dels millors discos del 2012, segons la revista Rolling Stone. L'àlbum va guanyar el premi Grammy per Millor Disc de L’Any en el 2013. Aquest tema no era seu, es tracta d'una composició de Loudon Wainwright i Joseph Lee Henry. Entre els músics que van participar en l'enregistrament de l'àlbum destaquen Mike Finnigan, George Marinelli, James Hutchinson, Patrick Warren, Johnny Lee Schell, Luis Conte, Bill Frisell, Jay Bellerose, Al Anderson, Paul Brady i Ricky Fataar, entre molts altres. L'àlbum es va gravar entre els estudis Ocean Way Recording i The Garfield House. Bonnie Raitt va néixer el 8 de novembre de 1949 a Burbank, Califòrnia i era filla del cantant i actor John Raitt i la pianista Marjorie Haydock. Va debutar l'any 1971 amb el LP "Bonnie Raitt" i porta publicats 16 o 17 discos d'estudi, 4 recopilatoris i 28 singles, aquest tema que escoltem ara va ser l'últim disc senzill que ha publicat fins ara. Bonnie Raitt es va casar amb l'actor Michael O'Keefe el 27 d'abril de 1991, però es van divorciar el 9 de novembre de 1999. L'any 2008 i al costat del cantant i guitarra Jackson Browne i el baixista James "Hutch" Hutchinson va fer campanya política a favor dels Demòcrates i donant suport al candidat John Edwards.

Starship – Sara 1986

Una de les bandes mítiques del blues-rock americà més hippy va ser Jefferson Airplane, un grup sorgit a San Francisco i que van funcionar molt bé de 1965 fins al 1974. Van ser líders del moviment psicodèlic i d'ell van sortir músics rellevants com Norman Kaukonen, la cantant Grace Slick, Marty Balin, Paul Kantner, etc. Als anys 70 van passar a ser Jefferson Starship si bé una demanda legal de Paul Kantner que els va deixar als 80 els va obligar a reduir el nom a Starship l’any 1985. Pel grup van passar molts músics, entre ells el mateix Paul Kantner, Craig Chaquito, David Freiberg, Cathy Richardson, Grace Slick (a la foto), Mickey Thomas, Slick Aguilar, Donny Baldwin, Chris Smith i altres. Van funcionar de 1974 a 1986, però van tornar de nou el 1992 i encara segueixen en actiu. Aquest tema que us he seleccionat es va publicar en single l'any 1986 i es trobava en el seu LP "Knee deep in the hoopla" editat el 19 de setembre de 1985 i que va arrivar a la setena posició a les llistes americanes, sent Disc de Platí, si bé el single que millor es va vendre va ser el primer amb “We Built This City", una cançó composada per Bernie Taupin, company sentimental no declarat de Elton John quan aquest no havia sortit ancara del armari, i al igual que “Sara” va ser número 1 a les llistes del Billboard. El grup, en aquesta gravació, l’integraven Grace Slick (veu), Peter Sears (baix), Mickey Thomas (veu), Craig Chaquito (guitarras) i Donny Balwin (bateria i percusió), aquest álbum va ser el primer que van treure com Starship, una bona carta de presentació. Per cert, la portada del single que veureu al blog es l’espanyola, diferent de l’americana.

Heart – What about love 1985

El 1 de juny de 1985 es va publicar el single amb aquest tema "Què passa amb l'amor?", Una de les grans cançons del grup nord-americà Heart, liderat per les germanes Ann i Nancy Wilson que compta precisament amb la col·laboració de Grace Slick dels Starship, als quals hem escoltat anteriorment. A l'altra cara del disc van incloure el tema "Heart Of Darkness". "What about love", escrita per Brian Allen, Sheron Alton i Jim Vallance, va ser la primera cançó de Heart que es classificava entre els deu primers llocs del Billboard en els últims tres anys, de fet va aconseguir la tercera posició en les llistes i també va ser el primer disc que publicaven amb el segell Capitol Records, fins aquell moment havien estat treballant amb EPIC, aquest va ser el seu vuitè àlbum d'estudi. El single va ser un avançament de l'àlbum "Heart" que va sortir a la venda el 6 de juliol de 1985. En aquest enregistrament Heart estava integrat per Ann Wilson (cantant), Nancy Wilson (guitarres, cantant, mandolina i cors), Howard Leese (guitarra, teclats, mandolina i cors), Mark Andes (baix) i Denny Carmassi (bateria), però van comptar amb la col·laboració de Peter Wolf (piano i sintetitzadors), Grace Slick (cantant i cors), Mickey Thomas (cors), Johnny Colla (cors), Lynn Wilson Keagle (cors), Holly Knight (teclats) i Frankie Sullivan (guitarra). De la producció es va encarregar Ron Nevison. L'àlbum va arribar a la primera posició als Estats Units, el 13 a Anglaterra, el tercer lloc a Canadà i es va classificar en llistes de diferents països. El grup Heart es va formar a Seattle, l'any 1973, tot i que moltes fonts asseguren que són un grup canadenc. Heart segueixen en actiu, de fet en el 2012 van treure el seu últim disc fins al moment “Fanatic”. La veritat és que per Heart han passat un gran número de músics, jo calculo a "grosso modo" que han estat un total de gairebé 30 des de la seva creació. Per cert, hi ha una tercera germana Wilson, que es dedica també a la música, es tracta de Gretcher Wilson que és cantant de country amb una brillant carrera. Una de les cançons més importants en la discografia de Heart ha estat "Barracuda", composada per Ann i Nancy Wilson que la van escriure pensant en els crítics de la premsa groga que les havien posat a parir insinuant que ambdues eren lesbianes i s'entenien entre elles. Per això el títol "Barracuda", un depredador marí molt més ferotge que el tauró. És que la gent que es dedica a això de la premsa del cor i que es volen fer-se dir periodistes, sovint perden meravelloses oportunitats d'estar calladets i de vegades no es donen compta de que s'està més guapet en silenci.

Mama Lion – Ain’t no sunshine 1972

Quan Janis Joplin va morir per sobredosis va deixar buit el tro de la Reina. Una gran veu femenina que va ser considerada com possible successora de "La Perla", de la recordada Janis Joplin, va ser Mama Lion, encara que el temps va demostrar que Mama Lion tampoc arribava a la seva alçada ni al seu carisma, malgrat la seva extraordinària i potent veu. De veritable nom Lynn Catherine Carey, va néixer el 29 d'octubre de 1946 a Los Angeles, Califòrnia, filla de l'actor MacDonald Carey. Dona de gran bellesa va arribar a aparèixer despullada a la revista Penthouse al desembre de 1942 i també en la portada d'aquest àlbum que va ser censurat en uns quants estats alterant-se la caràtula. En els seixanta Lynn Carey va treballar en un parell de pel·lícules i va intervenir en algunes sèries de TV. Aquest tema que escoltem ara obria l'àlbum "Preservem Wildlife" del grup Mama Lion, editat l'any 1972 i la banda la integraven en aquest enregistrament Lynn Carey (cantant), Neil Merryweather (baix i veu), Coffi Hall (bateria i percussió), Rick Gaxiola (guitarra) i James Newton Howard (teclats i cors). El tema "No brilla el sol" era una composició de Bill Whiters que ja l'havia publicat al juliol de 1971 i en aquella ocasió va ser produïda per Booker T. Jones, aconseguint en la seva versió original el lloc 3 en la llista del Billboard. Els Mama Lion realitzen una gran versió digna de sonar a Un Toc de Rock i avui l’hem escoltat en aquest programa on les dones son protagonistas.

Merrilee Rush & The Turnabouts – Do unto others 1968

Us he parlat en diverses ocasions de Merrilee Rush & The Turnabounts, sobretot vinculant al grup amb la cançó "Angel of the morning" que precisament es trobava recollida en el mateix LP del que us extrec ara aquest gran tema "Fes-ho als altres", era un àlbum que es titulava així "Angel of the morning", es va editar l'any 1968 i va ser produït per Chips Moman i Tommy Cogbill, sent el disc que millor s'ha venut en la carrera musical de Merrilee Rush & The Turnabounts i que el juny de 1968 va arribar al lloc 7 del Billboard. La cantant nord-americana Merrilee Rush, líder del grup, va néixer el 26 de gener de 1944 a Seattle, estat de Washington. Els grup Merrilee Rush & The Turnabounts es van crear l'any 1965. Un dels seus components havia militat a Paul Revere & The Raiders i la relació d'amistat va fer que ells fessin moltes gires conjuntes amb Paul Revere. Merrilee Rush & The Turnabouts van funcionar molt bé durant els seixanta i els 70 per anar a poc a poc diluint-se en l'oblit, encara que crec que segueixen en actiu. Merrilee Rush està casada amb el cantautor i actor Billy Mac i tots dos tenen a Seattle, en una antiga granja familiar, un negoci de cria de gossos, sobretot és centren en la raça Old English Sheepdog, un gos de pel llarg i d’origen amgles.

Barbara Dickson & Elaine Page – I know hi so well 1985

Des de banda sonora de l'òpera rock "Chess" que em sembla no va arribar a representar-se mai aquí al país, us porto al programa d'avui d'Un Toc de Rock aquest "peaso cansión" que ens porten Barbara Dickson i Elaine Page. "El conec tan bé" va ser composada, igual que la resta de l'obra, per Björn Ulveus i Benny Andersson que havien estat components d'ABBA, al costat de Tim Rice, el mateix de “Jesucrist Superstar". Aquesta cançó es va publicar en single a Espanya, durant l'estiu de 1985. El protagonista masculí de l'obra "Chess" va ser Murray Heat i el tema més conegut va ser "Una nit en Bangkog" que ell cantava i es va editar en versió maxi single. Les nostres noies ara són la cantant i actriu britànica Elaine Page, de nom real Elaine Bickerstaff, nascuda el 5 de març de 1948 a Barnet i que també va ser protagonista de "Els Miserables". Al costat de la cantant escocesa Barbara Dickson que va néixer a Dunfermline, el 27 de setembre de 1947 i que interpreten els papers de dues jugadores d'escacs, Svetlana (Barbara Dickson) que és russa i la britànica Florence (Elaine Page). Els músics que van intervenir en la gravació van ser Benny Andersson (teclats i sintetitzadors), Anders Eljas (teclats i sintetitzadors), Rutger Gunnarsson (baix), Per Lindvall (bateria) i Lasse Welland (guitarres). D'aquest tema s'han fet bastants versions, però jo destacaria la de Barbra Streisand i una altra que van realitzar a duet Elaine Page i Susan Boyle l’any 2011.

Cher, Chrissie Hynde, Neneh Cherry & Eric Clapton – Love can build a bridge 1999

Cher té un nou disc al mercat publicat el passat 2013 i del que ja hem escoltat un parell de cançons la temporada passada, però el tema que us porto ara a Un Toc de Rock “L’amor pot construir un pont” no és nou. Es tracta d'una cançó que ja va ser èxit en la interpretació que van realitzar molt abans The Judds, mare i filla. És una composició de John Barlow Jarvis, Naomi Judd i Paul Overstreet. Aquest tema que ens porta Cher al programa d’avui es trobava en l'àlbum recopilatori "The Greatest Hits", publicat el 30 de novembre de 1999 i en aquesta cançó compta amb les col·laboracions de Neneh Cherry, Chryssie Hynde de The Pretenders, als que hem escoltat abans i el guitarra Eric Clapton. El single va arribar a la primera  posició al Regne Unit, però curiosament no es va classificar als Estats Units. La cantant, actriu, compositora i productora Cherilyn Sarkisian Lapierre, coneguda com Cher, va néixer a El Centro, Califòrnia, el 20 de maig de 1946. En els seus inicis i durant els anys 60, va formar parella professional amb el que era llavors el seu marit Sonny Bono, dien-se Sonny & Cher. El matrimoni de Sonny i Cher va durar fins l'any 1975, es van divorciar el 23 de juny i també va ser la seva fi com parella artística. En el seu apartat com a actriu, Cher ha guanyat un Oscar pel seu paper a "Encanteri de Lluna", de 1987. Cher ha venut més de 100 milions de discos a tot el món, sent una de les cantants amb més vendes en la història. La veritat és que la iaia Cher ha de tenir accions del seu cirugià plàstic ja que si mireu imatges de la seva època amb Sonny & Cher us adonareu que està completament "restaurada". Sonny Bono va deixar la música per dedicar-se a la política, sent congressista, va morir el 5 de gener de 1998 als 62 anys d'edat.

Beyonce – I’d rather go blind 2000

Ara i des de la banda sonora del film "Cadillac Records", un doble CD us porto, tal com us vaig prometre fa unes setmanes, a Beyonce interpretan de forma extraordinària aquesta versió de tot un clàssic de l’Etta James, paper que ella interpreta en la pel·lícula i que a més a més, va ser produïda per ella mateixa. Aquest film es l’historia del segell Chess Records, el creador del anomenat dins del mon del blues “So de Chicago”. Leonard Chess, el propitari del segell, va entendre a Etta James com una cantant de balades amb un gran potencial per al blues i va innovar el concepte de R & B, en la gravació original d'aquest tema per l’Etta, feta l’any 1961, va fer que la acompanyés una orquestració de violins, tan al enregistrament de “At last” com a "Trust in me", cosa que era tota una novetat en el mon del blues, és clar que en aquesta peça l’instrumentació es més ortodoxa i també val a dir que Beyonce fa una bona interpretació com a actriu i com a cantant de l’Etta James, la veritat és que com a cantant en aquesta pel·lícula hem sorprent i molt, te uns registres que no me imaginave. El seu nom complet és Beyonce Giselle Knowles i va néixer el 4 de setembre de 1981 a Houston, Texas. Va començar formant part del grup Destiny's Child, al costat de Kelly Rowland i Michelle Williams, per cert que l’any passat es va editar un recopilatori de grans èxits de Dentiny’s Child. "Cadillac Records" es va estrenar el desembre del 2008 i com os deia, era la història, molt romàntica i novelada, aixó si, del segell Chess Records, amb els actors Adrien Brody i Jeffrey Wright, a part de Beyonce. La veritat es que la banda sonora es genial i molt recomenable.

Bonnie Tyler – If I sing you a love song 1978

Acabarem Un Toc de Rock per avui amb una interesant pregunta. Què passaria si et cantés una cançó d'amor? Això ens ho explicarà Bonnie Tyler, una cantant d'extraordinària i també cazallera i cardada veu, des d'aquest single que va tornar a ser recuperat en un "Greatest hits" de l’any 1986 i que a la seva vegada, es va reeditar en versió CD l’any 1991. Entre els grans hits de la bona cantant  britànica Bonnie Tyler destaquen "Total Eclipse of the Heart" que va arribar a la primera posició en els Estats Units, Canadà, Austràlia i Anglaterra i va guanyar el premi Variety Club en el Regne Unit, pel millor single de 1983, sense oblidar "It's a Heartache", juntament amb aquest tema que escoltem avui per acomiadar el programa "Si et cantes una cançó d'amor". El veritable nom de la cantant britànica Bonnie Tyler és Gaynor Hopkins i va néixer el 8 de juny de 1951, en Sweken, Gal·les. Aquest tema es va publicar en single l’any 1978 i es va extreure del LP "It's a Heartache" i precisamente el single amb aquest títol va impedir a aquesta cançó que escoltem ara pujar més alt en les llistes al desbancar-la com a tema estrella del disc. Em va sorprendre descobrir a la veterana cantant anglesa Bonnie Tyler entre els participants en el festival d'Eurovisió del 2013, representant al seu país amb la cançó “Believe in me” i que tot i que no va guanyar, era molt bona i ja l’hem escoltat al programa la pasada temporada. La veritat, no se que pintava aquesta cantant d'extraordinària i personal veu en un festival desacreditat i cremat com aquest. La cançó es va incloure en el seu àlbum "Rocks and Honey", publicat el 6 de maig del 2013.

La frase per dir-vos adeu es del líder sudafricà Nelson Mandela que va dir en certa ocasió:

“Ser lliure no és llevar-se les cadenes. Ser lliure

és viure respectant els altres”

Conclou per avui Un Toc de Rock,  però abans de tancar la barraqueta, us deixo amb la bona companyia de totes aquelles emissores per les que sortim a l’aire per arrivar fins a tots els que ens escolteu. Jo soc Mario Prades i ara acabaré, ens retrobarem a les ones

Apa, ens veiem pel món

Mario Prades

Enllaç per descarregar-se el programa (Link to download the radio program)