En diverses ocasions us he comentat que els anys 70 van
significar el domini al país, comercialment parlant, de duets, tercets i
sobretot solistes. Avui el nostre viatge musical pel passat, pels records,
envoltats de música, estarà protagonitzat per grans solistes dels 70, encara
que molts d'ells havien començat la dècada anterior com a cantants en grups.
Escoltarem a Juan Bau, Nino Bravo, Mari Trini, Lorenzo Santamaría, Jeanette,
Bruno Lomas, Mochi, Micky, Aute, Serrat, Alberto Bourbon i altres, tot i que obriré
la barraqueta amb Miguel Gallardo i la cançó amb la qual es va donar a conèixer
“Recordando a Glenn”. Ara i des de les emissores per las que ens escoltes, ens
posem en marxa, conecto la nostra especial màquina del temps que es mou amb
energia musical que no contamina i anem a recordar, anem a tornar a viure un
altre vegada. Soc Mario Prades i premo el botó dient
Benvinguts a Un Toc de Rock
Miguel Gallardo – Recordando a Glenn 1974
José Miguel Gallardo Vera, amb el que començaré Un Toc de
Rock d’avui, un dels grans solistes dels anys 70, va néixer a Granada, el 29 de
setembre de 1949, però des de petit va residir a Barcelona, on va començar a
funcionar profesionalment, primer como a cantant amb un parell de grups, entre
ells crec que Los Kifers, per després llençar-se en solitari. Miguel Gallardo
va morir a causa d'un càncer, a Madrid, un 11 de novembre del 2005. Va ser un
dels més importants solistes dels anys 70, gràcies a cançons com la que estem
escoltant ara i que va ser el seu primer gran èxit, si bé despres va marxar-se
a viure i treballar als Estats Units. Dins de la llarga discografia de Miguel 
Gallardo cal destacar “Hoy tengo ganas de tí", un single que va superar
els 2 milions de còpies venudes. L’any 1988 Miguel Gallardo va ser nominat als
Grammy i el 1990 va rebre el premi de l'Associació de Crítics de l'Espectacle
de Nova York, com a millor cantant llatí. L’any 1990 va editar el seu últim
disc i va deixar els escenaris per dedicar-se a la composició i producció,
tornan cap a Espanya. Les seves cançons han estat gravades per Azucar Moreno,
Sergio Dalma, Ana Torroja, Ana Belén, Alejandra Guzmán, Estel, Greta y Los
Garbo, Millars, Los del Río i Missiego, entre molts altres.
Lorenzo Santamaría – Blue Jeans 1974
cara. El seu veritable nom és Llorens Roselló
Horrach i va néixer a Santa Maria del Camí, a Mallorca, el 21 de febrer de
1946, d'aquí el seu nom artístic que va adoptar quan es va separar dels Z-66
per llançar-se en solitari a principis dels 70. L'any 1965 va formar la
seva primera banda a la qual va anomenar Los Chelines, però van seguir altres
com Los Bríos i Los Fugitivos, fins arribar als Z-66. Encara que l'amic Llorens
sempre va ser un impenitent rockanroler, inicialment la seva carrera va estar
marcada per les grans balades romàntiques i avui no pot deslligar-se de cançons
com "Si tu fueras mi mujer”, “Para que no me olvides”, “Por ese amor”,
“Rosy” o “El último beso ", però no hem d'oblidar altres cançons de
Lorenzo Santamaría com "Quise ser una estrella de rock and roll",
"Blue jeans" que escoltem ara i un dels seus millors discos, el CD
"Corazón de rock and roll" de 1995. Llorenç és un bon amic i a més
està afegit als "Amics de Un Toc de Rock" que ens coordina des de el
seu facebook l’estimada Montse Aliaga.
Bruno Lomas – Ven sin temor 1972
Havia estat component del grup valencià Los Milos i un bon
dia, Emilio Baldoví Menéndez els va deixar i va marxar-se cap a França on el van
convertir en Bruno Lomas. Quan va tornar es va rebotar amb els seus companys de
Los Milos, llavors ja Los Top-Son i va crear Las Estrellas de Fuego i al poc
temps va començar en solitari l’any 1966, si bé primer es va fer acompanyar per
Los Rockeros durant uns anys. Va ser un dels nostres millors cantants rockers
en els 60 i a mitjans dels 70 es va retirar. Es clar que abans va fer dues
pel·lícules. Bruno Lomas va néixer a Xàtiva el 14 de juny de 1940. Va ser el
primer artista espanyol de la seva época que va gravar un LP en directe, va ser al Teatre Calderón de
Barcelona, de molt poca qualitat, aixó si, peró tot un document historic. Quan finalitzaven els 80 el cuquet que li rosegava per dins i 
una oferta d'EMI li
van fer replantejar-se la seva retirada i Bruno Lomas va decidir tornar a
gravar i als escenaris. Es trobava en plena forma i va voler tornar pels seus
fueros. Va marxar-se a Madrid i va signar contracte amb la casa de discos,
traurien primer una recopilació dels seus vells èxits i prepararien temes nous
per al següent treball que sortiria entre sis mesos i un any després. Tots
aquells plans de futur de Bruno Lomas es van truncar a la carretera quan,
conduint un Mercedes 250, va tenir un accident de trànsit prop de la Pobla de Farnals, el 17
d'agost de 1990. EMI va publicar el doble LP amb el títol "Bruno Lomas
1940-1990", avui un disc per al record, però el nou no va arribar a gravar-se mai. Bruno Lomas era un aficionat a les
armes i sempre 
va dedicar cançons a la Guàrdia Civil i aixó li va implicar algun
problema i va arribar a rebre amenaces d'ETA, però també era un conductor
esbuxarrat, amant de la velocitat i li agradava conduir els seus cotxes, sempre
potents, a tot el que donaven de si. Això li va passar factura a Bruno Lomas i
va pagar amb la seva vida quedant avui com una gran veu en el record de la
nostra història musical. Aquesta cançó que escoltem ara es trobava a un single
de 1972 i es una versió del “How do you do” que era dels Mouth and MacNeil
& The Windows, però va tornar a ser versionada no fa massas anys pel grup
també valencià Seguridad Social.
Mari Trini – Una estrella en el jardín 1982
La murciana Mari Trini va ser una de les grans veus del
panorama pop espanyol en els anys setanta, surgida des de els seixanta, si bé ella sempre va estar molt propera a
la cançó d'autor, de fet ella va compondre la majoria de les seves cançons. En el
programa d'avui, dedicat a grans solistes dels anys 70, us porto ara una de les millors veus
femenines de la década, tot i que aquest tema es dels vuitanta. Us he
seleccionat aquesta cançó que crec recordar va ser utilitzat per a un anunci de
cerveses, em sembla que era precisament Estrella Damm, però d'això no n'estic
segur. La cançó va donar títol a un àlbum publicat l'any 1982 i també va ser un
dels singles que es van extreure, però posteriorment va donar títol a diversos
recopilatoris. Jo de Mari Trini recordo un àlbum que va publicar interpretat en
francès, publicat l’any 1975 i que va representar un canvi conceptual en el
concepte musical en què la tenia ja que fins aquell moment les seves cançons
s'acostaven més al folk i a la cançó d'autor, de fet val a dir que va residir i
va treballar cinc anys a França abans de llançar-se a Espanya. La veritat és
que la meva primera ex la coneixia de quan eren críes, ambdues eren de Caravaca
de la Cruz, a
Múrcia, Mari Trini va 
néixer el 12 de juliol de 1947 i la meva ex al maig de
1945, ambdues van ser veïnes. Es calcula que al llarg de la seva carrera Mari
Trini, de nom complet Maria Trinitat Pérez de Miravete Mille, va vendre més de
deu milions de discos pel que en 2005 el SGAE li van atorgar un Disc de
Diamant. La seva carrera va estar molt lligada a la de la productora Mariní
Callejo i sempre es va dir que eren alguna cosa més que amigues. El rictus dels
seus llavis era a causa d'una malformació causada per una malaltia que la va
afectar en la seva infantesa, crec que va ser poliomielitis, però no estic
segur, és clar que tot i superar la malaltia, li va deixar seqüeles físiques.
Avui en dia parlar de Mari Trini és recordar cançons com "Yo no soy esa”,
“Amores”, "Un hombre marchó", "Escúchame", "Cuando me
acaricias" i tantes altres que van marcar la carrera d'aquesta bona
cantant que va morir el 6 d'abril de 2009, a l'Hospital Universitari Morales
Meseguer de Múrcia, a causa d'un agreujament en la malaltia que patia des de
feia anys
Jeanette – Frente a frente 1981
Jeanette és una cantant que es va fer popular quan va formar
part de Pic Nic, una banda barcelonina mítica de finals dels seixanta a cavall
del pop i el folk, sobretot gràcies al seu hit "Cállate niña" que va
escriure la mateixa cantant, però quan el grup es va desfer ella va llançar-se
en solitari amb una carrera interessant i amb bastants èxits. En solitari
Jeanette va triomfar amb temes com "Soy rebelde" i "Por qué te
vas", aquesta última una cançó que va arribar a classificar-se en les
llistes del Billboard americà entre les primeres posicions. En els noranta es
va incorporar a l'elenc de Mágicos 60 i Mágicos 70, 
al costat de Tony Ronald,
Micky, Lorenzo Santamaría, Karina, Elsa
Baeza i altres que es van anar canviant. Janette Anne Dimech va néixer a
Londres, el 10 d'octubre de 1951 de pare nord-americà i mare canària, però es
va fer musicalmente a Barcelona. "Frente a frente" que escoltem ara a
Un Toc de Rock, es va incloure en el seu segon LP "Corazón de poeta",
editat l’any 1981 i que es un dels seus millors discos, gairebé totes les cançons,
aquesta també, van ser composicions del jerezà Manuel Alejandro i la seva
esposa Purificació Casas, encara que aquesta consta en els títols de crèdit com
Ana Magdalena que era un seudonim. L'àlbum va ser Disc de Platí a Espanya i arreu del món porta
venudes més de 25 milions de còpies. Aquest tema també va ser versionat i molt
bé, per Enrique Bunbury, inclosa en el seu disc “Las consecuencias”.
Joan Manuel
Serrat – Els Falziots 1973
Un dels millors i més complets àlbums en la carrera de Joan
Manuel Serrat és "Per al meu amic" que va publicar el segell Oliba
propietat de Serrat i que va distribuir Edigsa l'any 1973 amb arranjaments i
direcció musical a càrrec del mestre Antoni Ros Marbà i del que us he extret
aquest tema, alegre i festiu que escoltem ara a Un Toc de Rock. És una de les
cançons que avui pràcticament no es recorden del Noi del Poble Sec, però que a
mi sempre em va agradar. Val a dir que Serrat sempre ha estat la meva debilitat
musical i la veritat és que tampoc he fet res per posar-hi remei, ja m'està bé
així. Fa molts anys que Serrat i jo ens coneixem, va ser arran de la publicació
de "El Sur también existe" amb poemes de Mario Benedetti, quan el
vaig fer una entrevista 
per Diari de Tarragona al Pavelló d’Esports de
Montjuic. Encara recordo, anys després, quan i arran de complir els seus
cinquanta anys vaig fer un article al Diari sobre la seva història musical i
felicitant-lo. Vaig rebre a casa un postalón que em va remetre per correu
postal, donant-me les gràcies per tot i dient-me que se sentia ric per tenir
bons amics. Per el meu arxiu encara corre el postalón. A la foto que us poso al
blog hem veureu amb Joan Manuel Serrat i la cantant Mara Castel. Per cert, la
totalitat de la discografia de Joan Manuel Serrat en discos de vinil va ser
reeditada en versió CD entre 1990 i l’any 2007. Joan Manuel Serrat Teresa va
néixer a Barcelona, al Poble-Sec, tot i que veritablement va néixer a la Clínica de l’Aliança, un
27 de desembre de 1943 i sempre va estar vinculat a Tarragona. Va estudiar per
a torner a la
Universitat Laboral de Tarragona i amb la seva família
estiuejava al Càmping l'Esquirol, entre Salou i Cambrils, la mili la va fer a
Castillejos, també a Tarragona.
Luis Eduardo Aute – Una de dos 1984
Un altre dels grans cantautors que va començar en els anys
seixanta formant part de diversos grups, entre ells Los Flaps, Pekenikes, Los Tigres o
altres fins que es va llantar en solitari, es Luis Eduardo Aute que
reflecteix en aquest tema els costums liberals dels anys 70 aquí a Espanya,
quan vem passar d'una repressió sexual impresionant a una llibertat total i que
rotzave el llibertinatge. Eran époques en les que el que estava de moda era
ficar-se al llit amb la parella d'un altre i quan també vem descobrir que era
allò del "Menage a Troi". La veritat es que en aquella època jo em
vaig especialitzar en deijar-me lligar per dones casades. Aquesta peça es
trobava en el disc "Cuerpo a cuerpo" que Luis Eduardo Aute Gutiérrez
(Manila, Filipines, 13 de setembre de 1943) va 
publicar l’any 1984. Per cert
que en aquesta cançó i com a colofó després de demanar-li al marit de la dona
amb la qual s'entén que visquin els tres junts ja que ella "no quiere
perderse ningún tren", li diu que se la canvia per dos de quinze. Fa molts
anys que Eduardo i jo ens coneoxem, si be ara també fa anys que no ens veiem, peró
encara recordo com es descollonava un dia quan li vaig preguntar si en les
seves cançons i a part de política i sexe i havie alguna cosa més. Una altra
cançó d'Aute amb lletra molt conflictiva, tractan temes sexuals de moda, va ser
"Vaya Faena" en la què ens narra un fet real que va succeir a Madrid,
quan un home li va explicar a la seva dona que la deixava per anar-sen a viure
amb un trasvestit i ella amb una cuchilla i d'un tall, el va deixar sense alló
que penga. Tot hem fa mal sols de pensar-ho!
Alberto Bourbon – Uniforme de franela 1975
Escoltarem a Un Toc de Rock un dels cantautors sorgits en
els 70 molt propers al pop-rock que van treure discos molt interessants,
Alberto Bourbon, però que no va tenir la repercussió que la seva qualitat
mereixia. Aquest tema, es trovaba al àlbum "Años de amor" de 1975 i
va ser el últim single que va publicar Alberto Bourbon, té una lletra molt bona
on ens parla d'amors de joventut i records del passat i tot i ser la millor
cançó de la seva carrera, no hem d'oblidar "Antes de ti no hubo
antes" que es va vendre molt millor. Alberto Bourbon era fill d'un
diplomàtic francès assentat a Espanya i es va quedar al nostre país. Quan
Alberto Bourbon va deixar els escenaris no va abandonar la 
música i és va
dedicar a compondre bandes sonores, entre elles "Memorias de Leticia
Valle" l’any 1979 o "El jardín secreto" al 84, Alberto Bourbon
també va compondre per a altres cantants, entre ells Massiel, Rocío Jurado,
Mocedades, Marisol, Nydia Caro, Donna Hightower i molts més. A la foto veureu a Alberto Bourbon amb Rocío Jurado. Va publicar 7 singles, el primer l’any 1968 i l'últim
que és el que estem escoltant ara, el 1975 i també dos LP's. Per cert, una
altra de les seves grans cançons amb una lletra molt interessant és
"Cuando seamos viejos" o “Antonio”. Jo creia que Alberto Bourbon ja
havie mort, però no us ho podia assegurar ja que a internet hi ha molt poca
informació d’Alberto Bourbon, però Luis del Olmo en un dels seus programes va
llegir un poema d’Alberto Bourbon i ho va confirmar, és mort. La seva obra ha
estat recuperada i editada en versió CD per el segell Rama Lama.
.jpg)
Juan Bau – La
Estrella de David 1973
Juan Bau es un altre dels Amics d’Un Toc de Rock des de el facebook
que ens coordina l’estimada Montse Aliaga i ara i ja que parlem dels solistes
que van omplir l’univers musical espanyol dels anys setenta, l’escoltarem. Possiblement la cançó més popular en la
carrera de Joan Bau i el single que millor es va vendre, va ser "La estrella de David" que es la cançó que us he portat ara i es va publicar
en single l’any 1973. Juan Bau, aquest amic, va començar el seu periple musical
en solitari l’any 1971, va néixer a Aldaya, València, el 24 de desembre de 1948
i el seu nom complet és Joan Baptista Conca Moya, si bé primer va formar part 
del grup Los Pikes i fent versions cantant en un angles molt sui generis, abans de començar en
solitari amb una carrera brillant. Juan Bau és una de les grans i potents veus
sorgides al País Valencià, al costat de Nino Bravo, Bruno Lomas que em
escoltat abans, Francisco, Michel, Camilo Sesto, Juan Camacho i tants altres,
molts d’ells ja no estàn entre nosaltres, però sempre queda el seu record i les
seves cançons. Juan Bau va ser una de les millors i més potentes veus del pop
espanyol durant els anys setenta i crec que encara es troba en actiu i també fa
de productor
Nino Bravo – Es el viento 1969
Com us deia, les terres valencianes han donat grans veus al
pop espanyol, però la gran veu del pop espanyol dels setanta va ser Nino Bravo.
De veritable nóm Luis Manuel Ferri Llopis, va néixer a Aielo de Malferit, València, un 3 de agost
de 1944 i va morir en accident de trànsit a Villarrubio, Conca, el 16 d'abril
de 1973. A
finals de 1962 Nino Bravo va crear el conjunt Los Hispánicos, amb els seus
amics Félix Sánchez i Salvador Aranda. Quan es van desfer ell es va incorporar
com a cantant al grup Los Superson amb els quals va estar fins que es va
llançar ja en solitari. De fet els seus companys de Los Superson van acompanyar
a Nino Bravo com a banda de suport, ja en solitari i fins la seva mort. Després
de la mili Nino Bravo es va llançar com a cantant solista al Festival de la Cançó de la Vall d'Uxó l’any 1968. Aquest
tema que escoltem ara a 
Un Toc de Rock, va ser el seu primer senzill i igual
que "Como todos" que va ser l'altra cara, eren composicions de Manuel
Alejandro. Curiosament el seu primer èxit va arribar amb "Te quiero, te
quiero” l’any 1970, una cançó que Augusto Algueró va compondre per Raphael,
però a l'andalús el tema no li va semblar bé i no va voler publicar-lo tot i
haver-lo gravat, el mateix va succeir amb Carmen Sevilla i Lola Flores.
Finalment la va gravar Nino Bravo i va ser el seu gran èxit i va ser designada
"Cançó de l'estiu". El matí del dilluns 16 d'abril de 1973, Nino
Bravo acompanyat pel seu guitarrista i amic José Juesas Francés i del Dúo Humo,
van de València cap a Madrid. Havien parlat de viatjar en avió, però finalment
Nino Bravo va decidir fer-ho en el seu, acabat d'adquirir, automòbil, un BMW 2800
de 1970 amb la matrícula GC-66.192 (a la foto 1 desprès del accident) comprat de
seguna ma. Al terme municipal de Villarrubio, en un revolt en què aquest mateix
mes havia succeït un altre accident mortal, el cotxe conduït pel cantant va
sortir-se de la carretera i va donar diverses voltes de campana. Nino Bravo i
els ferits van ser traslladats en vehicles particulars a Tarancón, a 13
quilòmetres, al petit hospital de Santa Emilia, regit per monges mercedàries i
allí van rebre les primeres cures, sent traslladats amb l'única ambulància que
disposaven a Madrid, a 80 quilòmetres de distància. No obstant això, a escassos
quilòmetres de la capital, el cantant Nino Bravo va morir. Després de la seva
mort es va publicar el seu disc pòstum titulat "... i volumen 5" que
va incloure 10 cançons gravades setmanes abans de la seva mort. Entre elles es
troba "Amèrica, Amèrica" que es va convertir en tot un himne i en un
dels seus grans èxits. També dins d'aquest disc apareix l'única cançó que va compondre
Nino Bravo, paradoxalment titulada “Vivir”.
Bertín Osborne – Amor mediterráneo 1981
Avui podem dir que el nom de Bertín Orborne no li és
desconegut pràcticament a ningú a Espanya, però no tots recorden que es va
donar a conèixer gràcies a la seva faceta de cantant, en els anys setanta i
aquesta que escoltarem ara és la cançó amb la que el vam descobrir i també el
seu primer èxit, composada per Danilo Vaona, encara que es va publicar ja al
1981. De fet Bertín va debutar l'any 1971 al Festival de la Canción de El Escorial, on
no va guanyar, però no va signar contracte 
discogràfic fins l’any 1980. Aquesta
cançó que es va publicar en single, va donar títol al seu primer àlbum,
publicat també en 1981. De verdader nom Norberto Joan Ortiz Osborne, va néixer
a Jerez de la Frontera
un 7 desembre 1954. En la seva carrera professional destaca la faceta de
presentador de televisió, sobretot en programes on la gent menuda, aquells
"locos bajitos" que deia Gila, eren protagonistes. Ha publicat 23
discos grans oficialment, encara que hi ha alguns més fora de la seva
discografia oficial, destacant “Quiero Estar Contigo”, molt proper al country
rock, àlbum que reconec és genial, amb dues grans versions, una del "Dust
in the wind" de Kansas, en castellà i una altra és "Animal nocturno"
de Ricardo Arjona.
Luis Fierro – Reconciliación 1977
La curta carrera d'aquest guitarra i cantant que va ser el
líder del grup Los Tifones des de 1961 fins que els va deixar sent
substituït per Phil Trim que va convertir el grup en Los Pop-Tops, està marcada
per un parell de temas "Ella"que vam escoltar fa poques setmanes i
aquest que sona ara a Un Toc de Rock “Reconciliación”. Anys més tard Luis
Fierro va tornar a incorporar-se als Pop Tops encara que com a guitarra i
segona veu, romanen al grup fins la seva disolució i l’any 1977 es va llançar
definitivament en solitari amb aquest extraordinari LP amb el seu nom per títol
genèric i on trovaben 
aquestes bones cançons. Hi havia altres temes molt
interessants com "Mía", "No, no hay ha nadie más",
"Así, solo así", etc. Alguns d'ells ja els hem compartit a Un Toc de
Rock. La producció d'aquest LP, així com els arranjaments i la direcció
orquestral, van estar a càrrec de Ramón Arcusa, component del Dúo Dinámico, si
bé aixó es curios per que en aquelles époques Ramón Arcusa era director
artístic del segell EMI, però aquest disc el va publicar RCA. La veritat es que
no recordo que Luis Fierro hagues tret cap altre álbum. Ah! També va liderà el
Luis Fierro Quartet (a sota a la foto) i crec que seguéix en actiu.
Juan Erasmo Mochi – Amada mía 1978
Al programa d’avui escoltarem un altre bon solista surgit en
els anys seixanta, Mochi que més tard va passar a dir-se Juan Erasmo Mochi i es
va fer molt popular en els anys seixanta quan va presentar un dels millors programes de televisió
de la dècada duarada, em refereixo a programes musicals, és clar. Es tractava
de "Escala en Alta Fidelidad", al qual es coneixia popularment com
"Escala en Hi-Fi" i que va ser precursor dels playbacks a la tele.
Però Mochi, ja que com us deia aixó de Juan Erasmo ho vam saber ja en els 70,
va tenir també una brillant carrera com a cantant melòdic. Recordo una gran
versió que va realitzar de "La
Hiedra", un maravellos bolero. Aquesta gran balada que
sona ara la va 
editar en single l’any 1978. Mochi va néixer a Barcelona el 24
de gener de 1943, provenia d'una família de casa bona i va viure una joventut
molt bohèmia viatjant per Europa amb una guitarra i interpretan temes de
Brassens i Brel. Va marxar-se cap a Mallorca i allà el van acompanyar Los Beta
Quartet, per crear més tard The Runaways als que va deixar i aquests es
convertirien en Mike & The Runaways i posteriorment els seus components
passarien a Los Bravos, Z-66 i Zebra. La seva popularitat com a presentador va
fer que aparegués en el cinema, Mochi va protagonitzar el
film "Megatón Ye Ye" amb Maria José Goyanes i Micky. Va tenir diversos
matrimonis, més que jo, uns a Espanya i altres a l’Amèrica llatina, on es va
traslladar i també un munt de fills. L’any 1984 torna a Espanya i es va dedicar
a la producció d'artistes, gent com Los Chichos, Paolo Salvatore, Silvia
Tortosa, María Jiménez, Sara Montiel, Joselito, Rosa Valenty, Mari Trini, Betty
Misiego, etc. Es un dels Amics del programa al facebook que ens coordina Montse
Aliaga.
Micky – El chico de la armónica 1971
Aquest tema amb el que conclou Un Toc de Rock per avui,
aquest recorregut per els solistes espanyols dels anys setenta, va ser el gran
hit en la carrera de Micky, ja en solitari i separat definitivament de Los
Tonys. Es tracta d'una composició de Fernando Arbex (Madrid, 18 de maig de 1941
- Madrid, 5 de juliol de 2003) i que també va ser el productor del single que
es va editar l'any1971. El single va ser Disc d'Or i al blog teniu una foto de
quan s'els va fer el lliurament del guardó a tot dos. Miguel Ángel Carreño Schmelter,
veritable nom de Micky, va néixer a Madrid l’any 1943, en els 60 va ser un dels 
cantants més populars de l'estat, formant part de Micky y Los Tonys, tot i que
no van ser precisament un grup supervendes, però Micky, al qual es coneixia com
"l'home de goma", apareixia en moltes de la pel·lícules musicals de
l'època i això va contribuir i molt, a la seva popularitat. L’any 1977 Micky va
representar Espanya al Festival de la
Cançó d'Eurovisió que es va celebrar a Wembley, amb el tema
"Enseñame a cantar" i va obtenir el novè lloc. Des de fa uns quants
anys, compagina les seves pròpies actuacions amb l'agrupació Màgicos 60-70.
La frase d’avui es de Mahatma Gandhi (1869-1948), político i
pensador indi que va dir
“Correran rius de sang abans que conquistem
la nostra llibertat, però aquesta sang haurà de
ser la nostra”
la nostra llibertat, però aquesta sang haurà de
ser la nostra”
Acaba Un Toc de Rock per avui i recullo els trastes per
tocar el dos, però abans de baixar la
barraqueta, us deixaré amb bona companyia, la de totes aquelles emissores per
les que sortim a les ones, per les que compartim músics envoltada de records
d’un passat més o menys llunyà. Soc Mario Prades i ara un dic adeu fins el
proper programa
Apa, ens veiem pel món
Mario Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario