El Blog de Mario Prades

Posa't en contacte amb mi mitjançant el correo electrònic: tocderock@hotmail.com

martes, 28 de octubre de 2014

Un Toc de Rock 09-14

El mercat espanyol ha estat sempre molt atractiu per a aquells que arribats des de més enllà de les nostres fronteres, han anat publicant una part de la seva obra en català i castellà, per tal de amplià el seu mercat i vendre més aquí. Avui el programa estarà ple d'aquests artistes i escoltarem a Bon Jovi, Scorpions, Kansas, Cliff Richard, Heart, Raul Malo, Bryan Adams i uns quants més, cantant en llengües peninsulars, però obrirem un Toc de Rock escoltant a Stephen Stills des d'un disc en directe gravat a Cuba en un festival anomenat Havana Jam que es va realitzar l'any 1979, aprofitant el relaxament del bloqueig durant l'administració Carter i on van participar nord-americans i cubans, units amb un vincle comú: La Música. Ara i des de totes aquelles emissores que emeten el programa, obro la barraqueta. Soc Mario Prades i per començar us diré alló de sempre

Benvinguts a Un Toc de Rock

Stephen Stills – Cuba al fin 1979

Els dies 2, 3 i 4 de març de 1979, al teatre Karl Marx de l'Havana, amb un aforament de 4800 seients, es va celebrar un concert històric aprofitant un període de relaxació del bloqueig, durant l'administració del president Jimmy Carter. Va estar organitzat per Bruce Lundvall, president de Columbia Records, Jerry Masucci que era president del segell Fania Records i el ministre Cubà de Cultura. Van participar Weather Report, la CBS Jazz All-Stars, el Trio of Doom, la Fania All-Stars, Billy Swan, Bonnie Bramlett, Mike Finnigan, Kris Kristofferson, Rita Coolidge i Billy Joel per la part nord-americana i per Cuba van intervendre Irakere, Pacho Alonso, Zaida Arrate, Elena Burke, Orquesta de Santiago de Cuba, Conjunto Yaguarimú, Frank Emilio, Juan Pablo Torres, Los Papines, Tata Güines, Cuban Percussion Ensemble, Sara González, Pablo Milanés, Manguaré i la Orquesta Aragón, encara que el cartell fore alternant-se cada dia. Es va gravar i va aparèixer un àlbum, publicat a Cuba, sota el títol genèric "Havana Jam", però en el disc només es van incloure 13 cançons, per tant no reflecteix la realitat del macro esdeveniment. Jo us he seleccionat per obrir el programa d'avui la cançó interpretada pel cantant, guitarra i compositor Stephen Stills que a més ens la canta en espanyol i la veritat és que no ho pronuncia gens malament, encara que molt a l'estil fonètic cubà. Stephen Arthur Stills va néixer a Dallas, Texas, el 3 de gener de 1945 i va destacar com a component de The Continentals, Buffalo Springfield, Manassas i del primer supergrup del rock nord-americà, els Crosby, Stills & Nash and Young. És un dels històrics del rock americà i de fet l'any 1997, Stephen Stills es va convertir en la primera persona que ha estat inclosa en el Rock and Roll Hall of Famedues vegades en la mateixa nit”, una per la seva participació a Buffalo Springfield i una altra per Crosby, Stills, Nash & Young.

Cliff Richard – María no más 1964

Escoltarem ara a Cliff Richard que acompanyat pel seu grup habitual, The Shadows va intervenir en moltes pel·lícules, però una de les que formen part de la memòria de la meva infàntesa és "The young ones" que a Espanya la van titular "Los años jóvenes". La causa o la culpa, digueu-ho com vulgueu, la van tenir l'escola on estudiava, els HH Maristes de Sants, a la que li deiem la plaça dels tramvies, a Barcelona i és que cada any i per celebrar la festa de l'escola, portaven als alumnes al cinema Albeniz, recordat per la gent del barri com el Cinema Manelic i ens passaven gratuïtament una pel·lícula. Dues d'elles romandran per sempre en els meus records "El Professor Chiflado" de Jerry Lewis i la de Sir Cliff Richard, de veritable nom Harry Webb que per cert, va ser el primer cantant anglès a ser nomenat Cavaller i va néixer a Lucknow, l'Índia, el 14 d'octubre de 1940. Aquest film es titulava realment "Wonderful to Be Young!" i va ser dirigid per Sidney J. Furie. Ara Cliff Richard ens canta en castellà una bona cançó, rés a veure amb els films. Es trobava a un single i un EP editats l’any 1964 que crec recordar que mai van arrivar a publicar-se aquí al pais, va ser per el mercat sud americà. Aquest tema que escoltem era una composició del brasileiro Carlos Lyra, un dels creadors de la bosa nova i que va ser un dels grans èxits a Espanya del recordat amic Luis Aguilé. És diu que era la preferida per Jaqueline Kennedy quan vivia a la Casa Blanca. Per cert que Cliff Richard va quedar en segona posició al Festival d'Eurovisió del 1968 que va guanyar Massiel gracies als vots d’Alemanya, ell va interpretar “Congratulation” i els seus fans britànics sempre han afirmat que Espanya "va comprar" el triomf, jo no ho creic així, però he de reconèixer als fills de la Gran Bretanya el dret de queixar-se i dir-lis malgrat tot i amb molta cortesia catalana "Congratulation Boys".

Joan Baez – Balada de Sacco y Vanzetti 1971

La cantautora Joan Baez, considerada la Reina del Folk i la cançó protesta, va gravar aquest tema basant-se en un fet real, la història de dos anarquistes Ferdinando Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti, dos immigrants italians, que van ser jutjats, sentenciats i executats a la cadira elèctrica el 23 d'agost de 1927 a Massachusetts per robatori a mà armada i assassinat de dues persones en 1920. el judici va aixecar controvèrsia i van acusar el fiscal i al jutge Webster Thayer de conducta impròpia, i de permetre sentiments antiitalians, antiimmigrants i antianarquistes amb els que van predisposar al jurat. Les execucions de Sacco i Vanzetti als quals es va creure sempre innocents, van generar protestes massives a Nova York, Londres, Amsterdam i Tòquio, vagues a través de Sud-amèrica i disturbis a París, Ginebra, Alemanya i Johannesburg. Joan Baez la va gravar l'any 1971 i es va incloure en la banda sonora del film "Sacco e Vanzetti" on la cançó principal va ser "Here's to you". La lletra era de Joan Baez i la música d'Ennio Morricone. La curiositat és que aquesta cançó us l'he extret d'un àlbum titulat "Joan Baez en Chile" que es va gravar en un concert celebrat en directe i us explico la història. Joan Báez, un dels icones de la música de protesta americana, lluitadora incansable pels drets humans i una de les veus femenines més representatives del folk nord-americà, va intentar actuar a Chile l'any 1974, però el concert va ser prohibit pel règim del dictador Pinochet que era al poder des d'un any abans. Va tornar el 1981 i també va ser vetada, ara bé, Joan Baez va entrar a Chile amb un permís provisorio amb la prohibició absoluta de cantar o aparèixer en actes públics. Va estar tres dies, l'últim i amb tot just un parell d'hores per anunciar-ho, es va organitzar un concert clandestí i no autoritzat a la Parroquia Santa Gemita al carrer Simon Bolívar amb altaveus sonant al carrer que també es va omplir de públic i durant 40 minuts es van sentir lliures de l'opressió dictatorial. Joan Baez va cantar només 11 cançons, aquesta era l'última d'elles i com comprovareu, la tornada original va ser canviat pel públic que va abarrotar el teatre per "El pueblo unido jamás será vencido" i la cantant acaba la cançó donant la raó a la gent, és clar que sense esperar ni a saludar, va pujar en un cotxe i la van portar a l'aeroport partint immediatament fora de Xile, quan la policia va arribar al teatre amb ordre de suspendre el concert i detenir-la, ella sortia per la porta del darrere. La cinta amb l'enregistrament de l'acte va ser escamotejada a les forces repressives i posteriorment l'àlbum va veure la llum a través del segell Alerce, encara que ja us avanço que no forma part de la seva discografia oficial. S'assegura que la cantant, nascuda a Staten Island, Nova York, el 9 de gener de 1941, no va cobrar res per aquest concert.

The Kelly Family – Quisiera ser un angel 1994

Al llarga durada “Over The Hump” s’incluía el tema original, cantat en angles del “Quisiera ser un Ángel” i també aquesta versió en castellà que escoltarem ara a Un Toc de Rock. Els Kelly Family son una bona banda vocal, jo us porto aquesta versió en español d’un dels seus millors éxits. La veritat es que The Kelly Family son tota una tropa: germans, pare, mare, tots canten, toquen en perfecta harmonia i un altre porta els números. Són un clan familiar transhumant, un grup de nou germans i germanes nascuts a llocs tan diversos com els Estats Units, Espanya, Irlanda i Alemanya. The Kelly Family tenen una àmplia discografia, en la majoria dels casos àlbums editats i produïts per ells mateixos i venuts així mateix per ells, aixó va ser així en un principi, fins que van signar distribució a través d'EMI, entrant en el món de la realitat quan no imperaba internet. No tots són els mateixos en cada disc i a més alguns dels germans com Paddy, Angelo, John, Maite i Kathy han gravat en solitari i també forman duets entre ells.

Gilbert Becaud – Lo importante es la rosa 1969

Uns dels grans de la chançon que també va cantar i molt en castellà va ser el frances Gilbert Becaud, un dels grans de la cançó en el veí país. Cantant, pianista i bon compositor, cançons seves les van gravar des de Elvis a James Brown, passant per Petula Clark, Vicky Carr, Neil Diamond, els Everly Brothers, Sinatra, Bob Dylan i un llarguíssim etc. Tocava sempre amb un piano trucat, és a dir les potes no tenien la mateixa mesura i això feia que estigués lleument inclinat i ell podia, des de la palestra, controlar el públic a simple vista. Un altre anécdota de Gilbert Becaud es que sempre va fer servir corbates estampades, us explicaré el per qué. Quan Gilbert Becaud va acabar els estudis de piano i acompanyat per la seva mare, va presentar-se en un piano-bar intentat buscar treball, el propietari del local li va dir que era impossible contractar-lo tenint en compte que la imatge d'etiqueta i el prestigi del seu establiment requeria l'ús de corbata i ell no en portava. Com anava acompanyat de la seva mare, una dona dela vella escola que portava un vestit blau amb punts, van sortir fora, ella es va arrencar del olan del seu vestit un tros i allà mateix, a la porta li va fabricar una corbata a punts, de manera improvisada. Gilbert Becaud va tornar al bar i després d'escoltar-lo tocar va ser contractat. El que no farà una mare! Després d'aquell dìa, Gilbert es va presentar sempre en públic usant corbates estampades. Va ser amant d'Edith Piaff, un dels molts i va deixar cançons immortals com "Et maintenant”, però jo us porto aquesta, cantada en espanyol, una de les millors que van funcionar a Espanya als anys seixanta i que l'any 1969 va se editada per el sello Orlando, propietat de Círculo de Lectores, en un EP, peró jo us la trec d’un LP recopilatori d’èxits de Gilbert Becaud en español, publicat a l’Argentina. Gilbert Becaud va néixer a Toulon el 24 d'octubre de 1927 i va morir a París un 18 de desembre de 2001 a causa d'un càncer de pulmó. Li deien "El Senyor dels 100.000 volts",perla seva canya.

Rita Pavone – Ell

Els italians van mirar i molt al mercat espanyol per vendre les seves produccions, pero també van surgir uns quans artistes que van decidir-se a cantar en català. La menudeta cantant italiana Rita Pavone (Torí, 23 d'agost de 1945), a la qual es coneixia en la seva Itàlia natal com "pèl de pastanaga", tot un terratrèmol malgrat la seva poca alçada, va gravar un EP compartit amb altres tres cantants incloent una cançó de cada un d'ells cantada en català. Però sembla que li va trobar el gust a la nostra llengua ja que poc després va editar a través de RCA una altra EP, era l’any 1966, aquesta vegada ella sola i titulat-se "Rita catalana" on Rita Pavone lluïa barretina i porró i ens cantava quatre temes en la nostra llengua. Aquesta peça es trobava recollida dins del primer disc del us parlava, aquell que va ser compartir i on també es van incloure tres cançons més, interpretades per Jimmy Fontana i Gianni Morandi, al costat de Donatella Moretti. Es va editar l’any 1965 mitjançant el segell RCA. Per cert, als tècnics de so quan la veien entrar a l'estudi els hi començaven a tremolar les cametes i és que el tode veu de Rita Pavone era tan alt que tenien veritables problemes per sonoritzar la veu en les gravacions. Es va casar amb el seu representant, el també cantant Teddy Reno i va treballar al cinema. Entre els seus grans hits de aquella època destaquen les cançons “La partita di pallone” (1963), “Cuore” (1963) i “Qué me importa del mundo” (1964), sense olblidar "Ell" que escoltem ara i que com comproveu, va grabar en català i es que sembloa ser hi havia un directiu del segell RCA que era català i aquest va veure el potencial que el nostre mercat tenia i va fer que molts artistes de la casa gravesin també en la llegua de Mossen Cinto.

Pino Donaggio – El seu nom és Maria 1965

Com abans us deia, uns quants italians van versionar els seus grans èxits el català, entre ells Rita Pavone, Jimmy Fontana, Gianni Morandi, Donatella Moretti, Tony Dallara i també Pino Donaggio. Avui i des de totes aquelles emissores que emeten Un Toc de Rock, us porto una de les principals cançons d'aquest últim, "El seu nom és Maria" que per cert, també va ser èxit amb la versió que va fer Tony Dallara que auxí mateix la va gravar en català. El cantant italià Pino Donaggio va néixer a Burano, la ciutat dels bons cristalls i miralls, el 24 d'octubre de l’any 1941. Aquest tema es trobava en un disc, un EP publicat l’any 1965 per el segell EMI-La Voz de su Amo, on versionava també al català altres dels seus èxits, entre ells "Come simfonia" amb la qual va guanyar el Festival de San Remo l’any 1961 i "Jo no puc viure sense tu" que amb el títol "You Your say Have to Say You Love Me" van cantar en anglès tant Elvis Presley com Dusty Springfield i la quarta és "Motiu d'amor". Pino Donaggio ha composat també un grapat de bandes sonoras, sobre tot pel·lícules de Dario Argento, entre altres directors.

Linda Ronstadt – Lo siento mi vida 1976

Arriba ara una curiositat a Un Toc de Rock i ve des de América del Nord, una de les grans del country nord-americà és Linda Ronstadt que també va gravar en castellà, per mostra un botó. Aquesta cançó, escrita per Linda Ronstadt, Kenny Edwards i Gilbert Ronstadt, es va incloure en un single publicat l’any 1976, amb “Try Me Again”, cantada en angles, a l’altre cara, si bé va treure un altre single on la cara A era “Lose again” i aquesta era a l’altre costat. Es va incloure a l’àlbum “Hasten Down The Wind” que va estar produït per Peter Asher i va comptar amb un grapar de col·laboracions, entre elles la de Don Henley dels Eagles. De fet Linda Ronstadt va gravar un grapat de cançons en espanyol, incluent un parell a la banda sonora de la pel·lícula “Los Reyes del Mambo”, fins i tot vull destacar que va cantar “El lago azul” que era la versió en castellà del seu gran èxit “Blue Bayou” i que ja hem escoltat aquí a Un Toc de Rock i un àlbum senser titulat "Canciones de mi padre". A Linda Ronstadt la van anomenar La Reina del Rock i tamber la Primera Dama del Rock. El nom complet de la cantant és Linda Susan Marie Ronstadt i va néixer a Tucson, Arizona, el 15 de juliol de 1946. Està englobada dins de la música country tot i que ella ha incursionado en estils molt diversos com el rock, el pop i el mariachi i també ha cantat en castellà en diverses ocasions. A la fi dels 70's, Linda Ronstadt ja havia aconseguit 8 discos d'or i quatre de platí. Se l'ha considerat com "la dona més ben pagada del rock". Al principi va formar part del grup Stone Poneys. El 18 de juliol de 2004 en el curs d'una actuació al Aladdin Casino de Las Vegas, va lloar públicament a Michael Moore i el seu film documental "Fahrenheit 9/11", això va provocar la ira del públic, va ser esbroncada i obligada a deixar l'escenari, sent expulsada del local pel gerent del casino que va anunciar que mai més tornaria a actuar al seu local. Linda Ronstadt apareix en un capítol dels Simpson, "Mr Plow", en el qual realitza un anunci de llevaneus amb Barney Gumble.

Raul Malo – Sombras 2010

El tex-mex sempre ha entroncat angles i espanyol en las seves lletres i ara escoltarem a un dels grans del génere. Aquesta es una versió d'un gran èxit del cantant i compositor mexicà Javier Solís, nascut l'1 de setembre de 1931 a Nogales i que va morir el 19 d'abril de 1966 a Ciutat de Mèxic, però ens la porta Raul Malo des del seu àlbum "Sinners and Saints" que va publicar el 5 d'octubre de 2010 i la cançó està cantada tota ella en espanyol. Aquest és el seu últim treball en solitari fins el moment. Pràcticament en tots els seus discos Raul Malo inclou alguna que altra cançó en la nostra llengua. Es tracta del líder i cantant del grup The Mavericks, una banda a cavall del country-rock i el tex-mex que es van desfer l'any 2003, però que ara han tornat a unir-se de nou per gravar i fer gires, de fet a Un Toc de Rock ja hem escoltat alguna que altre cançó del seu últim treball discogràfic. La veritat és que Raul Malo de "malo" només té el cognom ja que és un bon cantant i compositor. De nom complet Raúl Francisco Martínez-Malo Jr. va néixer el 7 d'agost de 1965 a Miami, Florida. A més de ser líder del grup The Mavericks, també va formar part paral·lelament de la millor súper-banda del tex-mex, Los Super Seven.

Heart – La mujer que hay en mí 1994

La banda de rock nord-americana Heart, liderada per les germanes Wilson, Nancy i Ann, guitarra i cantant respectivament. Són una de les bones bandes sorgides als Estats Units, encara que a Espanya mai han tingut un excessiu "tirón". No així en el marcat llatí i per això van gravar aquesta versió d'un dels seus millors èxits en espanyol que em sembla recordar mai es va publicar a Espanya. Originalment es va titular "The Woman in me" i era un tema que ja va gravar Donna Summers l'any 1982, però que Heart van convertir pràcticament en propi, encara que només va arribar al lloc 105 del Billboard en la seva versió anglesa, l'any 1994. Es va incloure en el seu àlbum "Desire Walks On" que s'havia editat el 1993 i va aconseguir el lloc 39 de les llistes. Heart es va formar a Seattle, l'any 1973, encara que molts fons d’internet manifesten que Heart és un grup canadenc. L'àlbum va estar produït per Duane Baron, John Purdell i Don Grierson i en l'enregistrament Heart són Ann Wilson (cantant i piano), Nancy Wilson (guitarras, cantant i cors), Howard Leese (guitarra, baix i cors) i Denny Carmassi (bateria, percusions i sequenciadors), però van comptar amb les col·laboracions de Schuyler Deale (baix), John Purdell (teclats i veus), Lisa Dalbello (veus), Duane Baron (veus) i Layne Staley (veus). La veritat és que per Heart han passat un gran número de músics, jo calculo a "grosso modo" que han estat un total de gairebé 30 des de la seva creació. Per cert, hi ha una tercera germana Wilson, que es dedica també a la música, es tracta de Gretchen Wilson que és cantant de country amb una brillant carrera. Una de les cançons més importants en la discografia de Heart ha estat "Barracuda", composada per Ann i Nancy Wilson que la van escriure pensant en els crítics de la premsa groga que les havien posat a parir insinuant que ambdues eren lesbianes i s'entenien entre elles. Per això el títol "Barracuda", un depredador marí molt més ferotge que el tauró. És que la gent que es dedica a això de la premsa del cor i que es volen fer-se dir periodistes, sovint perden meravelloses oportunitats d'estar callats i de vegades no es donen compta de que s'està més guapo calladet.

Bon Jovi – Como yo nadie te ha amado 1995

Ara us porto aquest balada, un "peaso cansión" que interpreta Bon Jovi, però la curiositat és que aquest tema també està cantat en castellà. Això si, és un castellà d'aquests que resulten de difícil comprensió, però he de reconèixer que n'hi ha molts de pitjors, per tant valorarem la intenció i aquesta era bona. La canço és la versió del tema "This Ain't A Love Song", inclosa en el seu àlbum "These Days" de 1995 i aquest single es va utilitzar per promocionar el disc a Amèrica del Sud, si bé no crec que s’edites a Espanya. La versió en anglès va arribar a la quarta posició als Estats Units, però el single en castellà no es va classificar. Bon Jovi és una banda formada a Sayreville (Nova Jersey) l’any 1983 i liderada pel cantant i actor Jon Bon Jovi (2 de març de 1962, Sayreville), d'autèntic nom John Francis Bongiovi. Al costat de Dave "The Snake" Sabo que va ser substituït per Richie Sambora (guitarra), David Bryan (teclats), Tico Torres (bateria) i Alec John Such (baix) que va ser substituït, encara que no forma part oficial del grup, per Hugh McDonald l’any 1994. La fama internacional va arribar a Bon Jovi l'any1986 gràcies a l'àlbum "Slippery When Wet" que va arribar a ser el disc més venut de l'any 1987 als Estats Units. De fet Bon Jovi han venut més de 130 milions de discos arreu de tot el món.

Bryan Adams – Todo lo que hago, lo hago por ti 1991

Aquesta cançó que us porto ara va ser el tema que va consolidar la carrera professional del cantant, compositor i guitarra canadenc Bryan Adams, nascut a Ontario el 5 de novembre de 1959. Aquest baladón es va incloure en la banda sonora del film "Robin Hood, El Príncep dels Lladres" de 1991 que va protagonitzar Kevin Costner, en la seva versió original en angles "(Everything I Do) I Do It For You" i va ocupar el primer lloc en les llistes de 30 països, incloent el Regne Unit, on es va mantenir setze setmanes en llistes i els Estats Units, on es va mantenir set setmanes, en anglès, és clar, però jo us l'he  portat en castellà, extreta d'un CD titulat "Baladas en inglés cantadas en español" que sols es va publicar al mercat llatí d'Amèrica. La veritat és que Bryan Adams no s'ho fa gens malament en l'idioma de Cervantes, sobretot gràcies al fet que la seva dona, Francisca Ruiz és d'origen hispà, suposo. El seu primer àlbum es va gravar l'any 1980, sent produït per Jim Vallance i el propi Bryan Adams, tot i que el llançament de Bryan Adams anivell internacional va arribar amb el disc "Reckless" de 1994 que contenia el tema "Heaven" que li va obrir les portes del mercat europeu. Per cert, Bryan Adams també té una interessant carrera com a fotògraf.

Kansas – Polvo en el viento 1977

Anem a escoltar a Un Toc de Rock un dels millors temes del rock i és diu que es la primera cançó que va incloure secció de corda, es a dir violins en el seu contexte, dins del rock. Es clar que jo discrepo, aixó no es veritat, els primers en fer-ho van ser el grup Flock a finals dels anys seixanta que portaven un violí eléctric. Us porto ara a Kansas i el seu "Dust in the wind", “Pols en el vent”, cantat en castellà, un tema inclòs en el cinquè àlbum "Point of Know Return" que el grup nord americà Kansas va publicar l’any 1977 i que va ser 4 vegades Disc de Platí. En anglès, és clar. La cançó es va incloure a la banda sonora del film "Destino final 5" i sona cada vegada que s'acosta una cosa polenta, però també en altres pel·lícules i videojocs. En la seva versió original va arribar al lloc 6 del Billboard, el 22 d'abril de 1978, encara que va ser número 1 en gairebé tot el món. És una de les primeres peces acústiques de Kansas. L'any 1984 es van desfer, però van tornar un any més tard i segueixen en actiu. Originalment eren el baixista Dave Hope, el bateria Phil Ehart, a la guitarra Kerry Livgren, al costat del cantant Lynn Meredith, els teclistes Don Montre i Dan Wright i el saxofonista Larry Baker. Pel grup han passat altres músics com Steve Morse, John Elefante, Robby Steinhardt, etc. En aquest tema van incloure violins i això li donà aquest aire de genialitat que té. Entre les moltes versions que s'han realitzat hi ha una molt destacable, cantada en castellà, a càrrec de Bertín Osborne. És clar que per dir-ho hem podrieu tildar d’hortera, pero si dieu aixó es que no heu escoltat la versió de Bertín que es genial.

Scorpions – Vientos de cambio 1990

Un altre gran tema que ens arriba en castellà i la faré servir per acabar el programa d’avui on tot són gent de fora, és el "Wind of Change" dels Scorpions, una de les millors bandes de hard rock, alemanys i aquesta una de les seves millors balades. La cançó ens parla de la Perestroika i el canvi polític a Rússia, arrel de la caiguda del Mur de Berlin, ara que l'escoltem en castellà podem adonar-nos de la qualitat del missatge que té i que ens parla de la amistat i de que tots, estiguem al costat que estiguem del mur, som realment iguals amb els mateixos desitjos i idèntics somnis de llibertat. Scorpions va ser fundat l’any 1965 pel guitarrista Rudolf Schenker i el bateria Wolfgang Dziony. En els seus inicis, Rudolf era també el cantant del grup fins que per cap d'any de 1970, el germà petit de Rudolf i també guitarrista, Michael Schenker, al costat del ex cantant de Copernicus, Klaus Meine, s'uneixen a Scorpions. Des d'un principi Klaus i Rudolf, van decidir compondre en anglès i aquest ha estat un dels seus  signes d'identitat. Aquest tema originalment i en la seva versió en anglès es va incloure al disc "Crazy World" que es va publicar el 6 de novembre de 1990 i el single amb la cançó, composada per Klaus Meine i que va vendre 14 milions de còpies, va sortir l'abril del 1991. Val a dir que Scorpions són la banda alemanya que més discos ha venut al llarg de l'historia. Per cert que les portades dels discos de Scorpions han estat censurades en molts països, un dels seus àlbums censurats més populars va ser "Virgin killer", a sota teniu la portada censurada. En aquest enregistrament que escoltem ara, Scorpions eren Klaus Meine (cantant) que en aquesta gravació també toca el whistling, al costat de Matthias Jabs (guitarres i cors), Rudolf Schenker (guitarres i cors), Francis Buchholz (baix i cors) i Herman Rarebell (bateria i percussió).

La frase que us porto per acabar el programa d’avui es del gran pintó malageny: Pablo Ruiz Picasso que va dir en certa ocasió:


“Un pintor és un home que pinta el que ven. Un
artista en canvi, és el que ven el que pinta”

Acaba per avui Un Toc de Rock, plego la barraqueta i ara fotré el camp cap un altre lloc,  però no us deixo sols, soles, uns quedeu amb companyia de totes aquelles emissores per les que sortim a les ones. Ens retrobarem en el proper prograna, adeu-siau xiquets, xiquetes.

Apa, ens veiem pel món

Mario Prades

No hay comentarios:

Publicar un comentario