El Blog de Mario Prades

Posa't en contacte amb mi mitjançant el correo electrònic: tocderock@hotmail.com

martes, 29 de abril de 2014

Un Toc de Rock 08-58

Àfrica i els sóns que ens arriban des del continent negre tenen un encant especial i avui obrirem Un Toc de Rock amb música que té una clara connotació ètnica, racial. També tindrem una bona dosi de reggae, de manera que no podria faltar el Rei del gènere, el recordat Bob Marley, també escoltarem als britànics Capital Letters, al costat de gent d'altres tendències musicals com John Lennon, Brian Setzer, els Blue Brothers o Carole King. Buscant en les arrels i des de La Xarxa de Comunicació Local i totes aquelles emissores que emeten Un Toc de Rock, obriré avui elprograma amb Angélique Kidjo, dona de color, una de les veus importants surgides per sota del Sahara. Ara obriré la barraqueta, soc Mario Prades i us dic com a cada programa.

Benvinguts a Un Toc de Rock

Angélique Kidjo – Shango Wa 2014

Nascuda a Bénin, l'antiga Dahomey, el 14 de juliol de 1960, la cantant de color Angélique Kidjo és actualment una de les grans veus sorgides des del continent africà, tot i que es va establir a París l'any 1982 i ella ha centrat la seva carrera a França. Casada amb el cantant i productor Jean Hebrail, actualment resideixen a Nova York. En les seves cançons, mestissatge d'estils i cultures, barreja diversos idiomes: francès, anglès, fon i ioruba que ella parla correctament, també canta en suahili i zilim, la llengua del país on va néixer. La cançó que escoltem per començar Un Toc de Rock us l'he extret de la seva última producció discogràfica, un àlbum titulat "Eve" que ha publicat el passat 28 de gener amb producció de Patrick Dillett i amb tots els temes dedicats a la dona africana, sobretot a les del seu país natal. En aquest disc han col·laborat Dr John, Nansa i Rostamm Btmanglij del grup Vampire Weekend. Us explicaré que Angélique Kidjo va cantar una de les seves cançons en el sorteig per a la Copa Mundial de la FIFA a Sud-àfrica 2010, encara que no recordo qual va ser, crec que va cantar "Malaika", però no estic segur.

Johnny Clegg & Savuka – Asimbonanga (Mandela) 1987

Johnny Clegg, un músic blanc i antropòleg, nascut a Lancashire el 7 de juny de 1953, va arribar a Sud-àfrica, a l'extrem més austral del continent negre, des d'Anglaterra, en un moment en què l'Apartheid era el pa nostre de cada dia.La marginació i el sofriment pel color de la pell a què estava sotmès el poble natiu el va commoure fins al punt que Johnny Clegg, va compartir el seu dolor i els seus sentiments, cosa que a partir d'aquell moment, va influir i molt en la seva música i cançons. Va fixar la seva residència a Rhodèsia, l'actual Zimbabwe. Va crear dos grups, l'any 1969 Juluka, centrat en el poble Zulu, molt purista i ètnic i després va arribar Savuka, on barreja pop sorgit a les Illes Britàniques i la música ètnica zulu en un sentit més comercial i assequible. Amb Savuka (a la foto) va gravar les cançons més importants de la seva carrera, sobretot destaca la que escoltarem ara "Asimbonanga", tot un crit de llibertat en el qual ens parla  sobre la lluita de Nelson Mandela, sense oblidar altres líders africans com Steve Biko, Victòria Mxenge i Neil Aggett. A causa dels textos de les seves cançons i la seva postura en contra de l'apartheid, molts dels seus concerts van ser suspesos sobre la marxa i altres prohibits abans de començar. L'any 1987 va gravar l'àlbum "Third World Child", barrejant l'idioma zulu amb l'anglès i en el qual es va incloure aquesta cançó que sona ara a Un Toc de Rock, va ser produït per Hilton Rosenthal i Savuga l'integraven en aquell moment Johnny Clegg (cantant, guitarra i un parell d'instruments ètnics), Steve Mabuso (teclats i cors), Derek de Beer (bateria, percussió i cors), Jabu Mabuso (baix i cors), Keith Hutchinson (teclats, saxo i flauta) i Dudu Zulu (percussió), encara que en el grup es van produir posteriorment canvis. La cançó va sortir en single l'any 1987 i va aconseguir la segona posició en les llistes franceses, encara que va sonar pràcticament a tot el món. Savuka eren Derek De Beer, Mandisa Dlanga, Solly Letwamba, Johnny Clegg, Steve Mavuso i Keith Hutchinson

Alpha Blondy & The Wailers – Jerusalem 1986

Un dels artistes negres més importants del continent africà és Alpha Blondy, encara que es va traslladar a França i va obtenir l'èxit des del veí país. En moltes ocasions li va cantar a la unió dels pobles i l'eliminació de totes les barreres que ens separen per causa de religió o races, barrejant en els seus temes texts en dioula, la llengua del seu país, Costa d'Ivori, també anglès, francès , hebreu, àrab i llengües africanes com baoulé, malinké, wòlof i ashanti, donant-li a les seves cançons sempre un aire reivindicatiu, però amb tocs de bon humor, com aquest tema en la gravació del qual el va acompanyar el grup The Wailers que van ser la banda del recordat Bob Marley i que és un crit clamant per la unitat dels pobles a la ciutat santa, aquella en la què les religions es barregen amb més intensitat, Jerusalem. Aquest tema donava títol al seu cinquè àlbum, editat l'any 1986 i és una de les més importants cançons de la seva carrera, junt a “Brigadier Sabari” que es de l’any 1989, “Apartheid is Nazism” i “Abortion is a Crime”. Alpha Blondy, de veritable nom Seydou Koné, va néixer l'1 de gener de 1953 a Dimbokro, Costa d'Ivori. Va estudiar anglès a la Universitat de Columbia. Alpha Blondy va inventar la paraula "Démocrature" que ell tradueix com "democratura", combinació de democràcia i dictadura i l'ha usat en moltes cançons per qualificar alguns governs africans. Un dia va explicar que el seu nom artístic el va prendre de la paraula que usava la seva àvia per qualificar que era "Bandit", però com no ho pronunciava bé, ella deia Blondy, pel que el seu pseudònim significa "El Primer Bandit". Alpha Blondy ha gravat en total 13 àlbums al llarg de la seva carrera, el primer l'any 1982, l'últim "Mystic Power", el passat 2013.

Bob Marley – Buffalo Soldier 1983

Bob Marley va ser l'indiscutible Rei del Reggae, sent una pàgina important de la història musical i un dels noms mítics de la música del segle XX. Aquesta cançó va ser escrita per Bob Marley i Noel G. Williams, si bé aquest signa com King Sporty i es trobava en un disc pòstum "Confrontation" que es va posar a la venda el 23 de maig de 1983, es va gravar entre els mesos d'abril i maig de 1980 en els Tuff Gong Studios de Kingston, Jamaica. Quan el disc es va reeditar en versió CD es va incloure com Bonus Track la versió maxi-single de "Buffalo soldiers". Per cert, la cançó ens parla d'una divisió de soldats negres que van lluitar a la Guerra de la Secceció, als Estats Units (a la seguna foto). Bob Marley es deia Robert Nesta Marley Booker i va néixer el 6 de febrer de 1945 a Nine Mile, Jamaica. L'11 de maig de 1981, amb tot just 36 anys d'edat i en la cúspide de la seva carrera, Bob Marley moriria en un hospital de Miami, convertint-se en llegenda. Bob Marley després de patir una sobtada atròfia al coll i quedar-se sense veu en un concert celebrat al Madison Square Garden de Nova York i malgrat els consells mèdics, en sentir-se recuperat va decidir presentar-se al dia següent en el Teatre Stanley de Pitsburgh. Aquella actuació del 23 de setembre de 1980 va ser el seu últim recital. Li van diagnosticar un tumor cerebral que es va estendre ràpidament i va acabar amb la seva vida. Va ser un activista per la tornada del poble negre a l'Àfrica i un fervent rastafari, admirador de l'anomenat Rei de Reis, Haile Selassie I (Etiòpia, 23 de juliol de 1892 - 27 d'agost de 1975) i que va ser l'últim emperador d'Etiòpia. No se que opinaria Bob Marley del que està succeint a l'Àfrica avui en dia. Va patir diversos atemptats, tant ell com la seva esposa Rita i components del seu grup The Wailers. Després d'un d'aquests tirotejos en el qual va resultar ferit, va tornar de seguida als escenaris dient "La gent que està tractant de fer aquest món pitjor no es pren ni un dia lliure, com podria prendre-mel jo? Cal il.luminar la foscor". Després de la seva mort, moltes de les cançons inèdites que va deixar, es diu que van ser signades pel seu fill Ziggy Marley que les va gravar en els seus propis discos, una cosa que també es diu va fer Sean Lennon amb cançons del seu pare John Lennon.

Capital Letters – Alegraos 1980

Els grup britànic de reggae Capital Letters està integrat per Danny "Teacher" McKen, Junior "JB" Brown, Roderick "The Dubti" Harvey, Earl "Wizard" Lynch, George "Bulk" Scarlett i Wenty "Country" Stewart. Es van crear a mitjans dels 70 a la ciutat de Wolverhampton, concretament l’any 1977. Aquest tema amb el qual jo vaig descobrir a Capital Letters, aquesta bona banda de reggae jamaicà va ser publicat en single l’any 1980, jo el vaig comprar a les rebaixes del Corte Inglés i el tema es titula en realitat "Rejoice", encara que a Espanya es va traduir el títol, tant del tema com el del disc gran que va sortir com "Últimas noticias". Per cert, la portada del single aquí al país va ser diferent de l'original i crec recorda, si no estic errat, que va estar dissenyada per un amic, Tony Galán que aleshores treballava a Edigsa que és el segell que el va publicar i que més tard va passar a ser el dissenyador gràfic del segell Ariola. El retall de "Diari Jamaicà del Matí" que es veu en la caràtula, no era tal, i si os fixeu, mirant-la al blog, os adonareu que és un text escrit en català. Us estic parlant de l'any 1980. ¡Vaja amb el Tony! Per cert, era un gran col·leccionista de discos, amb l'avantatge que treballava en una discogràfica, ell va ser qui hem va descubrir a la Climax Blues Band. Entre les cançons destacables en la trajectòria de Capital Letters es troben "Smoking my granja" i "Moonshake".

The Brian Setzer Orchestra – Summertime blues 2010

Ara al programa d’avui us porto un tema extret del doble CD gravat en directe "Your say Mess With A Big Band" que The Brian Setzer Orchestra van publicar l'any 2010 i que és una versió del clàssic d'Eddie Cochran. Brian Setzer va ser el guitarra i cantant del grup The Stray Cats, líders del ressorgir del rockabilly a Europa, tot i ser nord-americans i és que per poder funcionar Els Stray Cats van haver d'anar-s'en a Anglaterra. Quan el grup es va desfer l'any 1984 i tot i que esporàdicament es van reunir en diverses ocasions per fer gires, Brian Setzer (Nova York, 10 d'abril de 1959) va gravar en solitari i posteriorment va crear la The Brian Setzer Orchestra, una Big Band que era un retorn al swing i al R & B. Es tractava d'un projecte molt ambiciós amb una orquestra de 17 músics que van treure 4 o 5 àlbums d'estudi, un parell o tres de discos de nadales i diversos en directe. Aquest àlbum és un d'ells, crec que l'últim que han tret. En total Brian Setzer ha publicat un disc com Bloodless Pharaohs, el seu primer grup, 11 com Stray Cats, un grapat com The Brian Setzer Orchestra i 7 en solitari, a més d'haver estat component de The Honeydripers, la banda paral·lela creada per Robert Plant de Led Zepellin. L'any 1987, Brian Setzer, va participar fent el paper d'Eddie Cochran, a "La Bamba", la pel·lícula que narrava la biografia de Ritchie Valens. També ha aconseguit tres Grammy i el vam veure en un episodi dels Simpson, aquell del “Campamento rock”, amb Keith Richards, Mick Jagger, Tom Petty i Elvis Costello, en dibuixos animats, es clar.

The Blues Brothers – Sweet home Chicago 1980

Escrita per Robert Johnson que la va treure en disc a l’agost de l’any 1937, és possiblement la cançó més significativa en la carrera dels Blue Brothers, aquest duet humorístic i cinematogràfic recolzat amb una de les millors bandes de R & B de la història. La peça va ser composada per Robert Johnson i és una variació del "Kokomo Blues" de Scrapper Blackwell. La veritat es que la llista d'artistes que l'han gravat podria omplir aquesta pàgina. Els Blues Brothers que la van incloure a la banda sonora de la seva primera pel·lícula, l’any 1980, eren Dan Aykroyd i John Belushi (tot dos a la foto) i van crear el grup per acompanyar-los en una actuació en un xou humorístic de televisió, però la cosa va acabar de debò, entre els músics es trobaven membres de Booker T. & The MG's. Utilitzaven un truc en els seus enregistraments per tal d'aconseguir el so contundent de ritme. Els The Blues Brothers gravaven dobles pistes de la secció de metall i percussió, inspirat-se en el "mur de so" del productor Phil Spector i que també van fer servir els ABBA per les veus. Després de la mort de Belushi, la banda va passar a ser dirigida per Steve Cropper, amb cantants com  Eddie Floyd o Rob Paparozzi. El 5 de març de 1982, John Belushi va ser trobat mort a la seva habitació del Chateau Marmont a Los Angeles. La causa de mort va ser "accident per sobredosi de speedball", una injecció amb un coctel mortal fet de cocaïna i heroïna, tot i que després es va reconsiderar aquesta conclusió. La nit de la seva mort, va ser visitat pels actors Robin WilliamsRobert De Niro, cadascun va abandonar l'habitació deixant-lo acompanyat. Mesos més tard Cathy Smith, una antiga groupie de The Band, va admetre en una entrevista al diari National Enquirer que ella havia estat amb Belushi la nit de la seva mort i ella li havia administrat la dosi fatal de speedball. Després de l'aparició de l'article que es va titular "Jo vaig matar a John Belushi" en l'edició del 29 de juny de 1982, el cas va ser reobert. Cathy Smith va ser extraditada des de Toronto, arrestada i acusada d'assassinat en primer grau. Un pacte entre fiscalia i advocat defensor va reduir els càrrecs a homicidi involuntari i Cathy Smith va complir una condemna de 18 mesos a la presó. Aixó val la vida d’un esser humà. Es clar que estem parlan dels Estats Units, però a Espanya li poden preguntar aixó mateix als pares de Marta del Castillo o als familiars de les víctimes d'ETA  Per possar un exemple. Ara us explicaré una curiositat, el 22 de febrer de 2012 Barack Obama i la seva dona Michelle, a una festa a la Casa Blanca on actuaban BB King i Buddy Guy els van demanar aquesta cançó i el president dels Estats Unit va fer cors, acompanyant als dos músics i el seu grup

Bruce Springsteen & Tom Morello – Harry’s Place 2014

El 13 de gener passat es va publicar un nou treball discogràfic del Boss al costat de la E Street Band, titulat genèricament "High Hopes" en què compta amb la col· laboració del guitarrista Tom Morello, guanyador d'un Grammy i considerat per la revista Rolling Stone com un dels millors guitarristes del món i que ha format part de Rage Against the Machine i Audiosleve, actualment té dos projectes paral·lels: The Nightwatchman i Street Sweeper Social Club. El disc va aconseguir immediatament el primer lloc a Alemanya, Escòcia, Espanya, Estats Units, Finlàndia, Irlanda, Països Baixos, Regne Unit, Suècia i Suïssa. Vull dir-vos que en ocupar el primer lloc en les llistes del Billboard, Bruce Springsteen es va convertir en el tercer artista que més números 1 ha assolit, després de The Beatles i Jay-Z. Per cert, entre els membres de la E Street Band consten Clarence Clemons (Norfolk, Virgínia, 11 de gener de 1942 - 18 de juny de 2011, Florida) i Danny Federici (Flemington, Nova Jersey 23 de gener de 1950 - Nova York , 17 d'abril de 2008), tots dos ja van morir, però en els enregistraments es van aprofitar talls que van deixar gravats abans de la seva mort. El guitarrista, cantant i compositor Bruce Springsteen es diu de nom complet Bruce Frederick Joseph Springsteen i va néixer a Long Branch, Nova Jersey, el 23 de setembre de 1949. Ha aconseguit 20 Grammy, dos Globus d'Or i un Oscar. El Boss ha venut 65 milions d'àlbums sols als Estats Units i 120 a tot el món. Una de les característiques dels seus concerts és que acostumen a durar més de tres hores. Possiblement el millor disc o el més valorat, en la reixida carrera del Boss, sigui "Born in the USA", publicat per Bruce Springsteen (ala foto amb Little Stevens)el 4 de juny de 1984 i que va ser el seu setè àlbum d'estudi. Va aconseguir el primer lloc en les llistes del Billboard el 7 de juliol de 1984, romanent en aquesta posició fins al 4 d'agost. Va ser el disc que millor s'ha venut de Bruce Springsteen, superant els 15 milions de còpies sols als Estats Units. "Born in the USA" va ser el primer disc compacte que va ser fabricat a Estats Units, en obrir CBS la primera planta de manufacturació a Indiana, l'any 1984. Fins llavors, els CD havien estat importats des del Japó.

Asia – Valkyrie 2014

Asia és un dels grups britànics mítics de l'anomenat AOR, va ser fundat per John Wetton, Geoff Downes, Carl Palmer i Steve Howe al gener de 1981 i inicialment sorgeixen com un supergrup ja que els seus membres havien estat components de bandes històriques com Yes; King Crimson, Emerson, Lake and Palmer i The Buggles. La veritat és que al llarg dels anys per Àsia han passat músics de la talla de Greg Lake (baix i cantant), Guthrie Govan (guitarra), Mandy Meyer (guitarra), Pat Thrall (guitarra), Al Pitrelli (guitarra), Michael Sturgis (bateria), John Payne (cantant i baixista), Aziz Ibrahim (guitarra), Tomoyasu Hotei (guitarra), Elliot Randall (guitarra), Simon Phillips (bateria), Luis Jardim (percussió), Chris Slade (bateria), Jay Schellen (bateria) i un grapat més, tot i que la majoria d'ells sempre han constat com "músics convidats". Asia han publicat un nou treball discogràfic recentment, el CD es titula "Gravitas" i d'ell us he extret aquest tema que escoltem ara i que obre el recentment publicat àlbum. El disc va sortir el 21 de març a Europa, el 24 a Anglaterra i el 25 als Estats Units. Asia està integrat actualment per Geoff Downes (teclats), Carl Palmer (bateria), John Wetton (baixista i cantant) i Sam Coulson (guitarra) que va substituir a Steve Howe el gener del 2013 (tots quatre a la foto) La carrera discogràfica d'Asia és una cosa digne d'atenció, han publicat tan sols 13 àlbums d'estudi, però s'han editat 24 recopilatoris i han tret 28 discos en directe, 3 EP's i 31 singles.

Carole King – You’ve got a friend 1971

Aquesta es una gravació en directe del gran èxit en la carrera de Carole King, inclosa al CD “Natural Woman -The very best of Carole King” de la novaiorquesa Carole King, cantant, pianista i compositora nascuda el 9 de febrer de 1942, una dona que ha guanyat quatre Grammy i està inclosa en el Rock and Roll Hall of Fame. Aquest és el seu gran hit, tot i que al mateix temps també la va gravar i portar a l’èxit James Taylor i es trobava en el seu primer LP "Tapestry" publicat l’any 1971, tot i que aquest és un enregistrament en directe que us porto, a més de per la qualitat del tema i la seva intèrpret, perquè els cors que escoltareu acaronan a Carole King són, ni més ni menys que Bonnie Raitt, Celine Dion, Gloria Estefan i Shania Twain... "Ahí és na lo del ojo i el portava a la butxaca". Carole King va començar com a compositora, formant tàndem amb el seu marit Gerry Goffin del que es divorciaria més tard, però van deixar un munt de temes que van ser èxits en els anys seixanta, com “The Locomotion”, "Will You Love Me Tomorrow", "Take Good Care of My Baby", "Oh No Not My Baby" i un munt més, de fet cançons seves les han gravat Little Eva, Tina Turner, Kylie Minogue, Beatles, The Animals, Aretha Franklin, Manfred Mann, Rod Stewart, Linda Ronstadt, The Monkees, Bobby Vee, The Drifters i molts más. Quan es va decidir a llançar-se definitivament en solitari va ser l'any 1970, amb aquest àlbum, encara que ja havia gravat durant els 60 uns quants singles d'escàs èxit. "Tapestry" està considerat el millor disc de la seva carrera i va estar en el primer lloc en les llistes americanes durant 15 setmanes l'any 1971, va romandre en llistes durant més de sis anys. Va tenir el rècord d'àlbum interpretat per una solista que es va mantenir en el número 1 durant més temps, només va ser superat per Whitney Houston amb "El Guardaespatlles" l'any 1992, dues dècades després.

John Lennon – Woman 1980

El va matar a trets un tronat de nom Mark David Chapman, un nefast l 8 de desembre de 1980 a la porta de casa seva, a l'edifici Dakota de Nova York i davant de la seva esposa Yoko Ono. És un dels mites del rock i avui en dia parlar de John Lennon és esmentar una llegenda. John Lennon amb el que conclou Un Toc de Rock per avui, va néixer a Liverpool, el 9 d'octubre de 1940. Aquest tema es trobava en el seu últim disc "Double Fantasy", un álbum póstum que va treure el 19 de novembre de 1980 i que s'havia començat a gravar el 4 d’agosto del mateix any, acaban-lo a finals de setembre. Els seus primers discos fora dels Beatles, signants com The Plastic Ono Band, avui son anomenats "experimentals" i es van publicar donan protagonisme a Yoko Ono, a mi la japonesa sempre m'havie sobrat, crec que va ser una sangonera per a John, ella va trencar l'hegemonia de The Beatles i coartà al músic britànic, robant-li a sobre un protagonisme que ella mai va merèixer. És clar que aixó es una opinió molt personal meva. Aquest álbum va conseguir un Grammy l’any sigüent, sent “Álbum de l’any”. Feia cinc anys que John Lennon no gravava res ja que es va retirar al 1975 per dedicar-se al seu recent nascut fill Sean. En una entrevista Lennon va confessar que "Woman" era una continuació del tema "Girl" de The Beatles, composat per ell i Paul McCartney. El single amb "Woman" va ser número 2 a Anglaterra i va arribar a la primera posició als Estats Units. Us explicaré una curiositat, l'edifici Dakota on vivia John Lennon i on el van matar, és el mateix en el que es va filmar la pel·lícula "La Semilla del Diablo" de Roman Polansky. També os diré que John i Yoko van trencar i quan el ex-beatle començava a sortir del forat, va ser Elton John qui els va reunir a un concert a Nova York i es va tornar a encendre l'amor entre ells, John va tornar a caure en les mans de la japonesa.

La frase d’avui es d’Aristòtil (384 a. C. – 322 a. C.),  filòsof, lògic i científic de l'Antiga Grècia les idees han exercit una enorme influència sobre la història intel·lectual d'Occident durant més de dos mil·lennis.


"Un home savi no diu tot el que pensa, 
però sempre pensa tot el que diu"

Tancaré Un Toc de Rock per avui, però abans de fotre el camp, us deixaré amb bona companyia, la de La Xarxa de Comunicació Local i totes aquelles emissores que emeten el programa. Jo soc Mario Prades i tancaré la barraqueta, conclou aquí el nostre viatge pels records, per el nostre ahir. A reveure.
.
Apa! Ens veiem pel món.

Mario Prades

No hay comentarios:

Publicar un comentario