Benvinguts
a Un Toc de Rock
Los
Fabulosos Cadillacs – Matador 1993
Aquesta
és la cançó més popular en la carrera del grup argentí Los Fabulosos Cadillacs
que inicialment eren una banda de ska. Són un dels grups més importants en la
música argentina i d'Amèrica llatina. 4 dels seus àlbums han estat inclosos en la
llista dels 250 àlbums més influents dins del rock iberoamericà: "La
marcha del golazo solitario”, “Rey azúcar”, junt a “Fabulosos Calavera” i
“Vasos vacíos", del que us he extret aquesta cançó. L’any 1994 el
videoclip de la cançó "Matador" va rebre el primer premi de la cadena
MTV Llatinoamèrica. Com us deia, es va incloure en l'àlbum "Vasos
vacíos", vuitè i més venut àlbum dels Fabulosos Cadillacs editat com a
recull d'èxits publicats entre 1985 i 1993, any que es va publicar. El disc
incluía 15 cançons dels seus set discos 
anteriors a més de dos temes inèdits:
"El Matador" que escoltem ara i "Vº Centenario". Van vendre
300.000 còpies sols a l’Argentina. Inicialment
Los Fabulosos Cadillacs eren Gabriel Fernández, líder i veu del grup,
Flavio Cianciarulo baixista, Serguei Itzcowick trompeta, Sergio Rotman
saxofonista, Luciano Giugno percussionista, Mario Siperman en els teclats,
Anibal "Beina" Rigozzia a la guitarra, Fernando Ricciardi bateria,
Ignacio Pardo en el saxo i Robert Calcaño que toca congas. El 14 de maig al
Acapulco Festival 2002 es va realitzar l'últim concert de Los Fabulosos
Cadillacs. El percussionista durant 11 anys de Los Fabulosos Cadillacs, Gerardo
Rotblat va morir el 29 de març del 2008, als 38 anys, víctima d'un edema
pulmonar.
La Mosca Tse Tse – Para no verte más
1999
També
des de la Argentina
ens va arribar aquesta altre banda d'ska que responia al nom de La Mosca Tse Tse, però als
quals la gent va abreujar sols a La
Mosca. Aquest és el tema més popular en la carrera d'aquest
nombrós grup, que van sorgir en Ramallo, Argentina, de les cendres de La Reggae & Roll Band i
Damas Gratis. Es van crear l’any 1995 i La Mosca Tse Tse eren Guillermo Novellis (líder,
cantant i guitarra), Sergio Cairat (teclats i cors), Adrián Cionco (baix),
Pablo "Chivi" Tisera (trompeta), Raúl Mendoza (trompeta, cors i
percussió), Julio Clark (saxo), Marcelo Lutri (trombó), Fernando Castro
(bateria), Mariano Balcarce (percussió i cors) i Martín Cardoso que ara no
recordo que tocava. L'any 1999 van editar el seu segon àlbum "Vísperas de
carnaval" que contenia aquest tema "Per no veure't més" i que va
representar el seu disc més venut i la seva introducció al mercat espanyol.
L'àlbum va ser disc de Platí a Espanya i Or a Itàlia i també a Portugal. Va
aconseguir així mateix bones vendes als Estats Units i a la resta d'Amèrica llatina.
L'any 2011 van treure "Moskids: Grandes Canciones para Chicos", el
seu vuitè disc fins al moment. La veritat és que tot i ser un bon grup, La Mosca Tse Tse no han
tornat a tindre un altre èxit comparable a “Para no verte más” i de fet no sé
si ancara estan en actiu.
Los
Lobos – La venganza de los Pelados 2004
Una
de las bandas líders del tex-mex nord americà, possiblement la de més projecció
internacional, son Los Lobos i d'ells us he seleccionat aquest tema per abrir
el programa d’avui, en el més pur estil tex-mex, cantat en castellà, tot i que
els texts en aquest cas, són bastant coherents. En aquesta cançó van comptar
amb la col·laboració del grup mexicà Cafè Tacvba. La lletra ens parla d'una venjança,
com el títol indica clarament, la venjança d'aquells que van arribar a Estats
Units creuant el Río Bravo, buscant una oportunitat i van ser explotats, fins i
tot assassinats, de manera vil. Aquells als qui es diu “Espaldas Mojadas” o
“Pelados”. És una bona lletra i el tema es troba recollit en l'àlbum "The
Ride", onzè disc de Los Lobos que van publicar el 4 de maig de 2004. De
fet en aquest treball Los Lobos van comptar amb un munt de col·laboracions més,
entre elles estaven Tom Waits, Elvis Costello, Mavis Staples, Bobby Womack,
Dave Alvin, Martha 
Gonzales i Little Willy G. L'àlbum va pujar al lloc 75 en
les llistes del Billboard. Los Lobos són Steve Berlin, David Hidalgo, Conrado
Lozano, Louie Pérez i César Rosas. Los Lobos són una banda de tex-mex creada
per fills d'immigrants mexicans assentats a Los Angeles. Hi ficseu-vos en un
detall, aquest grup que són una de les formacions més comercials i conegudes
internacionalment del gènere, no són de Texas. Es van donar a conèixer
mundialment al interpretar la banda sonora del film "La bamba", sobre
la vida de Richie Valens, cantant de rock and roll de nom real Ricardo
Valenzuela i que va morir en l'accident d'aviació que també els va costar la
vida a Buddy Holly i Big Bopper, a Clear Lake, Iowa, el 3 de febrer de 1959.
Per cert que "La Bamba"
era un tema del folklore mexicà que Richie Valens va adaptar al rock and roll i
que li cantava de petit la seva mare.
Maná
– En el Muelle de San Blas 1998
El
16 de setembre del any 2012 va morir Rebeca Méndez Jiménez (a la foto), que va
ser la musa que va inspirar la lletra d'aquest tema del grup Maná. La història
explica que l'any 1971 la noia va acomiadar al moll de San Blas al seu promès,
un pescador anomenat Manuel, amb qui s'havia de casar quatre dies després, però
mai va tornar a veure'l. Ella es va trastornar i vestida amb la roba de núvia,
venia flors per San Blas i rodalies, mentre esperava a un amor que mai va
tornar de la mar. Es va dir que ell havia mort en un accident sofert durant un
huracà, però el motiu de l'absència no està clar. Altres fonts diuen que
veritablement es tractava d'un venedor d'artesania de nom Ladislao que va ser
atropellat a Guadalajara i més tard va morir a Tepic. La noia es va trobar un
dia 
amb Fher Olvera a Puerto Vallarta i li va
explicar la seva història, cosa que va inspirar a aquest per escriure la cançó.
Les cendres de Rebeca Méndez Jiménez van ser escampades per la mar, com era el
seu desig. L’historia es semblan a la de “Penélope” de Serrat i Augusto Algueró
o “Marinero” de Nubes Grises. Aquesta és amb tota seguretat, la cançó més
popular en la carrera del grup mexicà Maná. Va ser el quart single que es va
extreure de l'àlbum "Sueños líquidos" que es va publicar l'any 1997 i
el senzill es va editar el 23 de maig de 1998 pujant fins al lloc 18 en les llistes
llatines del Billboard, mantenint-se durant sis setmanes. Maná es va crear
arran del grup Sombrero Verde, l’any 1978 i van gravar dos discos
"Sombrero Verde" l’any 1981 i "A tiempo de rock" al 83.
L’any 1987 van signar contracte amb Polygram i es van convertir en Maná,
integrant el grup en aquell moment Fher Olvera com a cantant i els germans
Ulises i Juan Diego Calleros a la guitarra i baix, respectivament, al costat del bateria cubà-colombià Alex González. L'any 1992 es produeixen camvis s’en
va Ulises Calleros i 
s'incorporen el teclista Ivan González i el guitarra César
"Vampiro" López, però a la meitat de 1994 Iván González i César López deixan el grup i s'incorporaria
Sergio Vallin que per cert, va treure també un disc en solitari paralel·lament
a Maná. Ulises va passar a ser el seu mánager. Posiblement el disc més vendedor
de Maná sigui l’àlbum "¿Dónde jugarán los niños?" que es va publicar
l’any 1992 i era el seu tercer disc. Es va gravar a Los Angeles. Les vendes van
superar el milió de còpies sols a Mèxic i es van editar vuit singles. Després
Maná realitzarien una gira mundial amb 268 concerts en més de 17 països
d'Amèrica, a més d'actuar a Espanya i Suïssa, on van participar al Festival de
Montreaux.
La Unión – El mundo en tus manos
2010
Sorgits
al Madrid de "La movida", La
Unión va publicar un disc amb noves cançons i nova
discogràfica que es va editat l’any 2010. Després de vendre més de 2 milions de
discos, ara treballen amb la barcelonina Vale Music i l’àlbum del que us extrac
aquesta cançó es va titular "Big Bang", la peça que sona té qualitat
i canya, per aixó us la he puntxat a Un Toc de Rock. La Unión van debutar l’any 1984
amb un maxi-single produït per Nacho Cano, llavors teclista de Mecano i un dels
primers "ex" de Penélope Cruz i en ell destacava el que va ser el seu
gran hit "Lobo-hombre en París", sobre una obra de Boris Vian. Per
cert que a més de Rafa, Mario i Luis, en aquells gloriosos moments inicials La Unión tenia un quart
component, el teclista Iñigo Zabala que va deixar la banda per convertir-se en
executiu del segell WEA. Us explicaré una anécdota. A finals dels 80 La Unión van participar en un
Gran Musical de la Cadena
SER que es va celebrar a l'Avinguda dels Màrtirs, a Reus, era
gratuït. Ells només van ser entrevistats, al costat d'altres molts artistes que
van realitzar un curt play-back, però els que si actuaven eren Toreros Muertos. Amb Mario, Luis i Rafa, els
nois de La Unión,
va vindre Pablo Cubells, cap de promoció a Catalunya de WEA i que a més havia
estat, quan es dedicava a això, el primer disc-jockey que va gravar un disc de
mescles en sessió, abans de Mike 
Platines i Javier Usia i molt abans de Tony
Peret i José María Castells, tots quatre amb allò dels "Max Mix" o Raul Orellana.
Doncs bé, quan després d'haver estat realitzant fotografies del concert a
l'escenari estàvem parlant Pablo Cubells i jo a la zona de back-stage, darrere
de l'escenari, quan una ampolla de vidre de Coca-cola, de les antigues,
d'aquelles de cul gruxut, va caure del cel sobre el seu cap i es va trencar...
l'ampolla, el cap per sort no, però jo amb el meu cotxe vaig tindre de
portar-lo a l'Hospital de Sant Joan de Reus. Allà i mentre es trobava a
urgències realitzant-li la cura se'ns van reunir Rafa, Mario i Luis i vam tenir
l'oportunitat, macabra això si, de conèixer-nos millor. Pel que sembla el culpable
va ser un gamberro situat entre el públic que va llançar l'ampolla en un arc
aeri amb tan mala sort que en arribar a terra va ensopegar amb el cap del pobre
Pablo Cubells. Faig broma, però podia haver estat molt seriós, mai es va
descobrir qui havia estat. De fet no se ni si es va investigar o ni tant sols
si es va presentar denúncia.
Nacha
Pop – La chica de ayer 1980
teclats. Ara sona per a vosaltres a Un Toc de Rock.
Per cert que des de l’escàndol del SGAE, la auditoria i les acusacions, que es
van produir ja no s’ha sentir parlar més del tema, la veritat és que sembla com
si algú tingues interes en tapar-ho tot i “correr el estupido velo”, inclus des
de el govern del país. El SGAE te nou president, el gallec Antón Reixa que va
ser componenet de Os Resentidos. Tornem a la cançó, ara dues curiositats, el
grup nord-americà Gigolo Aunts va gravar aquest tema, adaptant la seva lletra a
l'anglès i amb el títol “The Girl from Yesterday” i l’altre es que a la cançó
“La chica de ayer” els Nacha Pop parlan d’un garito de Madrid conegut com el
Penta, de veritable nom Pentagrama, donçs Johnny Cifuentes, actual líder dels
Burning, va ser puntxadiscos en aquell mític local de madrileny..
Sergio
Dalma – Foc a l’ànima 2013
Encara
que l'últim disc publicat per Sergio Dalma ha estat "Cadore 33",
l'any passat també va publicar el sabadellenc un altre àlbum, en aquest cas
recopilatori, titulat "T'estimo", en què hi ha recollit un munt de
cançons cantades en la seva llengua vernacla, el català i que ha gravat al
llarg de la seva carrera. Hem de recordar que Sergio Dalma en pràcticament tots
els seus discos, des de fa molts anys, versiona alguna de les cançons al
català. Aquest tema que escoltem ara es va incloure inicialment a l'àlbum “De
Otro Color” que Sergio Dalma va treure l’any 2003. Josep María Capdevila,
veritable nom d'aquesta gran veu surgida a Catalunya, es conegut artísticament
com 
Sergio Dalma, va nèixer el 28 de septembre de 1964 a Sabadell i va
començat com a cantant d'orquestres fins que finalment es va llançar en
solitari. Va guanyar al concurs "Gent d'aquí" de TVE, dins del
circuit català i llavors va fitxar amb la discogràfica Horus i allí va començar
una brillant carrera. "Bailar pegados" tot i no guanyar, va ser una
de les millors cançons, al costat de "Eres tú" dels Mocedades que
Espanya a enviat mai a Eurovisió. Va representà a Espanya al Festival de
Eurovisión de l’any 1991 que es va celebrar en els Estudis Cinecittà de Roma el 4 de maig de 1991. Val a dir que al
festival Sergio Dalma va conseguir 119 vots, pràcticament tots els païssos,
tret de dos, van votar a Sergio Dalma, però així i tot, va quedar en el quart
lloc. Ara bé, reconec que es una bona cançó.
Verona
9 – Promesas por cumplir 2010
Guevara
– Aprender a levitar 2014
El
25 de març passat la cantant catalana Lídia Guevara va publicar l'àlbum “Héroe
del Universo”, signat sols com Guevara i que és el seu segon treball
discogràfic i en ell es va incloure aquesta cançó que us he seleccionat per
escoltar ara a Un Toc de Rock. La barcelonina Lidia Guevara (10 d'agost de
1982) va tenir uns començaments molt corrents. Va formar part de diversos grups
amb estils molt diferents, entre ells Privee, Daigual i Black Velvet. Va
realitzar cors per a altres artistes i finalment es va llançar en solitari.
Però abans va formar part del projecte Banghra, creat pel productor Sergio
Medrano, un grup ple de sons orientals i moguts balls d'inspiració hindú que
van 
aconseguir un Disc de Platí i un altre d'Or. Van gravar dos àlbums i van
estar nominats als Premis Amigo en la categoria de Grup Revelació al costat de La Quinta Estación.
Lidia abandona el grup l'any 2008, vol
interpretar les seves cançons i a la seva manera. Lidia va explicar “De què
serveix estar davant un estadi ple de gent si no creus en el que fas?” Per cert
que Lidia Guevara també ha treballat com a actriu, model publicitària i
locutora de ràdio i va ser la imatge de la col·lecció de banyadors de la
signatura A. MARE per als seus catàlegs del 2003 i 2004 i és que la nena està
de molt bon veure. L'any 2008 es va llicenciar en Periodisme a la Universitat Autònoma
de Barcelona.
Luz
Casal – Ella y yo 2013
La
gallega Luz Casal va publicar el 26 de novembre del passat any 2013 un nou
treball discogràfic titulat genèricament “Almas gemelas” que es va gravar en
els estudis East West de Los Angeles amb producció de Javier Monforte i Luz
Casal. L'àlbum s'ha publicat en dos formats, un de normal amb 11 cançons en
castellà i un altre De Luxe per a l'estranger, en el qual s'han inclòs 7 temes
més, interpretats en portuguès, francès i italià. La compositora argentina
Claudia Brant ha escrit tres dels temes del disc, un d'ells aquest que us he
seleccionat per escoltar a Un Toc de Rock. La cançó és, segons explicava la
pròpia Luz Casal "Una mirada optimista cap a la malaltia" i el títol es una clara
al·legoria sobre el càncer del que va semblar recuperar-se, però que es va
agreujar i ara sembla haver-se recuperat per segona vegada, ella mateixa deia
que molts li demanaven que escrivís sobre la seva malaltia, però no es va veure
mai capaç d'escriure un llibre, per això l'ha tractat en aquesta cançó que en
escoltar-la en una primera audició pot 
semblar que el text parla d'una relació
d'amor entre dues dones. De fet cal reconèixer que si en el seu últim treball
discogràfic, un recorregut pels seus èxits, regravats de nou, titulat "Un
ramo de rosas" que va treure l'any 2011 la seva veu mostrava un retrocés i
una certa afonia, en aquest àlbum s'ha recuperat. Tot i que el seu estil s'ha
anat tornant més baladero amb els anys, recordem els seus principis, molt
rockers, fins i tot una memorable gira que va recalar a Tarragona capital, sota
el títol "Rock de una noche de verano" i en la què van participar
Miguel Ríos, Leño i Luz. María Luz Casal Paz va néixer a Boimorto, la Corunya, el 11 de novembre
de 1958 i malgrat el que es va estar parlant durant molts anys, no tenia cap
parentiu amb el recordat Tino Casal. Per cert que a la platja de l'Arrabassada,
crec que va ser, a Tarragona, es va celebrar un concert gratuït de Luz Casal, organitzat per
l'ONCE, crec recordar, encara que ara no tinc clar l'any, crec que va ser a
finals dels 80. En plena actuació el tren va envestir gent del públic que
s'havien situat incorrectament a les vies i que amb la potencia de só no es va asabentar de l'arribada del tren, allò va traumatitzar i molt a Luz Casal
que durant anys no va voler tornar a actuar a Tarragona.
Lluis
Gavaldà i Josep Thio – Silencis 2006
Amb
lletra de Lluís Gavaldà i música de Josep Thio, els dos músics van gravar
aquest tema, amb uns arranjaments harmoniosos, acollidors i vellutats, a càrrec
de Joan Pau Chaves i que es va incloure en la banda sonora de "Rock &
Cat", editada l'any 2006 mitjançant Música Global. Hem de destacar la
tasca al piano de l'ex component de Sopa de Cabra i dins de la senzillesa de la
cançó volem destacar també els arranjaments de corda. “Amagats de tantes veus
estranyes, amb els silencis omplim paisatges. Allunyats d´aquell soroll tan
aspre, ens fem entendre sense paraules” i potser aquest fragment podria ser un
exemple per a aquells que es volen entendre, sense discussions, sense
discrepancies, intentant arribar sempre a un consens "Sense pareules, en
silenci", perquè quan la gent vol, es pot entendre sense haver de
polemitzar. És clar que "Cal voler". Per cert, la pel·lícula
"Rock & Cat" fa un recorregut pel rock en català de principis
dels noranta i bàsicament grups com Sau, Sopa de Cabra, Els Pets, Ja t'ho diré,
Bars, Gossos, Sangtraït, Duble Buble i altres.
Lluis Gavaldà i Josep Thió dront el piano
Paloma
San Basilio – No llores por mi Argentina 1980
Acabarem
avui el programa amb aquest tema interpretat per Paloma San Basilio que es va
incloure originalment en el musical "Evita", del qual ella va ser la
protagonista a l'edició espanyola, molt abans que Madonna la cantés a la pel·lícula. "Evita" és uns obra de teatre musical, les cançons van ser
escrites per Andrew Lloyd Webber que es va encarregar de la música i Tim Rice
de les lletres. Estrenada l'any 1976, la versió original em refereixo, està
inspirada en la vida i mort d'Eva Perón, aquesta extraordinària dona,
personatge clau en la història del Segle XX i a la qual Cristina Fernández de
Kirchner, actual ocupant de la
Casa Rosada, li agradaria ser comparada, malgrat que no li
arriba ni a la sola de les sabates. L'obra, centrada en la figura d'Eva Perón,
mostra també a Che Guevara, Juan Perón i el cantant de tangos Agustín Magaldi,
l'ascens al poder de Perón i la mort d'Evita que va sumir en la tristesa al
poble argentí. La cançó més popular del musical és "Your say cry for me
Argentina" que estem escoltant ara i la canta 
Evita des del balcó de la Casa Rosada, quan
Perón guanya les eleccions, amb lo que ella passa a ser Primera Dama del país.
La veritat és que sempre s'ha dit que l'obra es va muntar al voltant d'aquesta
cançó que va ser la primera que els autors van escriure. "Evita" es
va estrenar per primera vegada en un disc, era 1975 i els protagonistes van
ser Julie Covington (Evita), Colm
Wilkinson (Che), Paul Jones (Juan Perón), Barbara Dickson (la amante) i Tony
Christie (Agustín Magaldi). Es va estrenar el 12 de juny de 1978, en un teatre
del West End a Londres. El paper d'Evita va ser interpretat per Elaine Paige,
el de Che per David Essex i el de Perón va ser Joss Ackland. En 
l'edició
espanyola del musical "Evita" que es va estrenar el desembre de 1980
i va estar en cartell durant dos anys, els protagonistes van ser Paloma San Basilio
en el paper d'Evita, Patxi Andión en el de Che, Tony Landa era Magaldi, Julio
Catània va ser Perón i Montserrat Vega era la amant de Perón, encara que hi van
haver canvis i també van intervenir, entre d'altres, Pablo Abraira. Us
explicaré una curiositat, quan Paloma San Basilio va realitzar la gira amb el
musical per Amèrica Llatina, no va poder actuar a l'Argentina on va ser vetada
pel règim dictatorial imperant en aquelles èpoques. La veritat és que Paloma
San Basilio ha representat dos musicals més al llarg de la seva carrera
artística: "El hombre dela Mancha" i "My Fair Lady", els
dos compartint escenari amb José Sacristán. Jo he de reconèixer que amb el
personatge històric d'Evita (a la foto) no puc ser parcial, l'adoro i és que el meu pare,
nascut a La Plata,
era un fervent admirador d'Evita, encara que ell no es considerava peronista,
sempre em deia que si cas, era un dels Descamisats d'Evita, però jo vaig
créixer respectant a aquest personatge únic de la política argentina, el país
dels meus pares.
La
dita per acabar el programa d’avui es del cantant grec d’origen egipci Demis
Roussos i que va manifestar:
“No
hi ha mals estils de música, només hi ha
grups de música dolents”
grups de música dolents”
Conclou
per avui Un Toc de Rock, però abans marxar us deixo amb companyia de La Xarxa de Comunicació Local i
totes aquelles emissores que emeten el programa. Jo soc Mario Prades i avui
tanco la barraqueta i acabaré el viatge per la banda sonora de la nostra vida, pels records
del ahir més o menys llunyà. Adéu.
.
Apa!
Ens veiem pel món.
Mario
Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario