Un Toc de rock 08-63

Des del “México Lindo” anem a començar Un Toc de Rock, escoltant Banda Toro amb un tema dels Paper Lace, tot un clàssic del pop britànic dels 70. Pujarem fins a Texas per escoltar a Chingón, però avui també tindrem amb nosaltres a Rosendo, Roque Narvaja, Tradivarius, Los Secretos, Russian Red, Sau i altres, encara que en la recta final anem a escoltaré 3 duets mixtes, noies i nois. Tot això configurarà la banda sonora del programa d'avui, la música dels nostres records. Per tant i des de La Xarxa de Comunicació Local i totes aquelles emissores que emeten Un Toc de Rock, anem a obrir la barraqueta, soc Mario Prades i ja ho sabeu...

Benvinguts a Un Toc de Rock

Banda Toro –La noche que Chicago murió 1994

Aquesta cançó que escoltarem ara per obrir Un Toc de Rock, és probablement la més emblemàtica del grup britànic Paper Lace i va estar composada per Peter Callander i Mitch Murray. El single dels Paper Lace va ser disc de Platí, va ser publicat el 15 de juny del 1974, tot i que la cançó s’havie inclos un any abans al LP. El single va puxar al lloc 3 del Billboard i el segon al Canadà, mentre que a Anglaterra va ser número 1 de les llistes. La cançó ens parla de la massacre que es va produir l'any 1929 a Chicago, d'Al Capone i de la màfia, de guerres al carrer i vengances, de gansters i agents de la llei enfrontan-se amb ells buscant la justicia, de morts. La veritat és que no recordo gaires versions en espanyol d'aquesta cançó. Una a càrrec dels mexicans Banda Toro en els noranta que es la que escoltem ara i un altre per la cantant veneçolana Mirla Castellanos, gravada a principis dels setenta, més o menys quan es va publicar la versió  original. Els Banda Toro interpreten una fusió d'estils que barreja cumbia banda, bolero, ranxera, narcocorridos, etc, i que s'anomena "estil Quebraditas" o també música Grupera, originari de la regió de Zacatecas que és d'on són els components de Banda Toro, liderada per el cantant Saül Esqueda. La cançó es va incloure en l'àlbum "Banda Toro" que es va publicar l'any 1994. Per cert, en la carrera de Banda Toro que es va iniciar el 1992, cal destacar un munt de versions que com aquesta, incorporen a l'estil particular del seu repertori , entre elles "Ríos del Babilonia", "Salud, dinero y amor", "A mi manera" i unes quantes més. No hem de confondre aquesta nombrosa formació amb una altra anomenada La Banda Toro Viejo que es van crear al 94 crec que a la mateixa regió, però no tenen res a veure l'una amb l'altra.

Chingon – Cielito lindo 2003

“Cielito Lindo” és una de les cançons més representatives de la música folklòrica de Mèxic, una peça tradicional d'aquest país, escrita l'any 1882 pel compositor mexicà Quirino Mendoza y Cortés. Es diu que part d'aquesta cançó està basada en una seguidilla de Lope de Vega. En els mundials de futbol i altres esdeveniments esportius internacionals és cantada per donar suport al equip de Mèxic i també la fan servir, en alemany, és clar, per animar al Bayern de Munich l’equip d’en Guardiola. Aquesta és una curiosa versió a ritme de tex-mex que ens porten el grup Chingon, una banda molt cinematogràfica, liderada pel director de cinema Robert Rodriguez que ens porten aquest clàssic del folklore sud-americà, a la seva manera, es clar. Aquest tema crec que es va incloure al film "Once upon a time in Mexico" que va dirigir Robert Rodriguez, protagonitzat per Johnny Deep, Antonio Banderas i Salma Hayek, però ara no ho tinc massa clar, la veritat, posiblemente es trobes en el seu únic àlbum. Robert Rodriguez es un home que te el seu propi grup, anomenat Chingon, on ell toca la guitarra. Per aquesta raó gairebé sempre Robert Rodriguez inclou cançons de Chingon en les seves pel·lícules. De fet Chingon és la unió de Robert Rodriguez (guitarra) i el grup Del Castillo i està integrat també, a part de Robert, per Alex Ruiz (cantant) Mark del Castillo (guitarra i veus), Rick del Castillo (guitarra i veus), Albert Besteiro (baix), Carmelo Torres (percussió) i Mike Zeoli (bateria). En les pel·lícules de Robert Rodriguez i Quentin Tarantino els Chingon han gravat acompanyant a Salma Hayek, Patricia Vonn, Tito Larriva de Tito & Tarantula i Nataly Pena. Els Chingon, només han gravat un àlbum, però han inclòs cançons seves en set pel·lícules. Son un grup al que podríem enquadrar dins del tex-mex i que en moltes peçes barregan castellà i angles.

Rosendo – No dudaría 2001

Sempre he sentit un afecte especial per Rosendo Mercado, aquest rocker impenitent que segueix al peu del canó i per això en el programa d'avui us he seleccionat aquest tema de Rosendo, però que va ser escrit per Antonio Flores sent un dels seus principals èxits. Rosendo la va incloure en el disc tribut al desaparegut Antonio Flores que es va titular "Para Antonio Flores - Cosas Tuyas" i en el qual versionaven cançons Miguel Ríos, Jose Soto "Sorderita", Sabina, Antonio Vega, Rosario, Jarabe de Palo, Joan Manuel Serrat, Ariel Rot, Ana Belén y Víctor Manuel, La Barbería del Sur, Lolita, Manolo Tena i Raimundo Amador, encara que em sembla que em deixo algun, i que va publicar el segell Universal el 25 de gener del 2001. Ara farem una miqueta d’historia. El dia 31 de desembre de 1977, durant un concert, i després d'una discussió entre José Carlos Molina i Rosendo Mercado, membres del grup Ñu, Rosendo decideix deixar el grup i amb ell s'en va el bateria Chiqui Mariscal. Comença la carrera de Leño, una de les bandes mítiques del rock urbà espanyol i molt vinculat a Tarragona. Rosendo Mercado aquest cantant i guitarra que va formar part de Leño, al costat dels tarragonins Tony Urbano i Ramiro Penas, desfet el grup va començar en solitari, debutant amb el disc "Loco por incordiar", primer àlbum de Rosendo Mercado en solitari que es va publicar l’any 1985 a través del segell RCA Records. Recordo el primer dia que Rosendo va venir a casa meva, a Cambrils, es va asseure al sofà, de cara al mar. Només es veia el blau Mediterrani i ell estava flipant, al final i a instàncies de Manel Más, cap de promoció de Dro a Catalunya que venia amb ell, va tornar a la realitat i em va dir "Mira Mario, tienes que entenderlo. Me he comprado un piso en Madrid, 22 pisos de altura y delante del ventanal tengo un inmenso mar... de antenas. Pero éste es un mar de verdad". Crec que poc despres es va comprar un pis a Cambrils. Rosendo Mercado Ruíz va néixer a Madrid el 23 de febrer de 1954.

Roque Narvaja – Luz de luna en los tejados 1991

Des de l’àbum “Good night Madrid” que el cantant i compositor argentí Roque Narvaja va publicar l'any 1991, us he extret aquest tema que escoltarem ara a Un Toc de Rock. Roque Narvaja és un dels cantautors que més discos ha venut al seu país, la República Argentina. Tant en la seva primera època al capdavant d'un grup mític del Rock Nacional Argentí, La Joven Guàrdia, durant els anys 60, amb cançons com “El extraño del pelo largo”, “La Extraña de las Botas Rosas” i “La reina de la canción”, com a partir del seu exili a Espanya durant els 80 i és autor del tema "Santa Lucía" que a Espanya va ser un dels grans èxits de Miguel Ríos. Aquest àlbum correspon a la seva època espanyola, encara que des de fa anys Roque Narvaja torna a viure a Argentina. Roque Narvaja havia estat cantant i líder del grup La Joven Guardia i baixista amb Lito Nebbia, fins que l’any 1972 va començar ja definitivamente en solitari i seguéix en actiu. La Joven Guardia va seguir fins al 1978, any en què es van desfer definitivament, però només hi quedava el bateria Hiacho Lezica dels membres originals. Roque Narvaja va néixer a Córdoba, República Argentina, el 10 de febrer de l’any 1951. Ja durant els 80 i com us deia, es va autoexiliar al nostre país gravant diversos discs i el van triar el millor compositor d'Espanya i la Societat General d'Autors va incloure "Santa Lucía" dins de les millors 100 cançons del país, això significava que hi havien dividends per el autor i per a ells... es clar. Des de fa uns anys viu a Rosario, Argentina.

Los Secretos – En este mundo raro 2011

“Si preguntas, las cosas sencillas aprendí a responder. Y para aquellas preguntas prohibidas, ningún maestro encontré. En este mundo raro que a veces se complica”. D'aquesta manera comença aquest tema a càrrec del grup madrileny Los Secretos que ens parla que aquest món resulta sempre estrany i tot és millor i ell ho prefereix, estant amb ella. La veritat és que la cançó sembla un recorregut per un estret camí en què només es busca la veritat, allò que la vida representa, però aquest món és rar i les coses que abans ens parlaven per elles mateixes, ara res signifiquen. La cançó es tgrobava a un álbum publicat el 28 de setembre del 2011, després de cinc anys sense haver editat material nou i d'ell us he extrec el tema que dóna títol al disc. Es va gravar en els estudis El Cortijo, a San Pedro de Alcántara, amb producció de Carlos Narea, tot un veterà. La veritat és que jo confeso que amb Los Secretos no poc ser equànime ja que es tracta d'una banda que sempre m'ha agradat. Aquesta és una bona cançó molt en la línia de Los Secretos, una de les millors bandes espanyoles de rock surgides de la movida madrileña. Es van crear l’any 1978 encara es van anomenar inicialment Tos. Eren els germans Urquijo, Álvaro (guitarra i veu), Javier (guitarra i veu) i Enrique (baix i veu) al costat d'un amic de la infància José Enrique Cano, anomenat Canito, a la bateria i cors. Les cançons de Tos les componien Enrique i Canito. Quan aquest últim pateix un accident de circulació la matinada l'1 de gener de 1980 que pocs dies després li va ocasionar la mort, tot comença a canviar. Un mes més tard es va organitzar un concert homenatge a Canito en el qual participaren Mamá, Nacha Pop, Alaska y Los Pegamoides, Mermelada, Bólidos i altres músics. A l'abril de 1980 els germans Urquijo decideixen posar una altra vegada el grup en marxa, però anomenant-se ja Los Secretos, amb Pedro Antonio Díaz substituint al desaparegut Canito. Al desembre van publicar el seu primer disc, un EP titulat "Los Secretos". Al maig de 1984 i també en un accident, mor el bateria i cantant Pedro Antonio Díaz. Amb la seva mort i la marxa de Javier Urquijo a la mili el grup ha de reestructurar-se de nou i queda integrat per Enrique Urquijo a la veu i guitarra, Álvaro Urquijo a la veu i guitarra, Steve Jordan a la bateria i veu, Ramón Arroyo a la guitarra i Nacho Lles al baix. Enrique Urquijo Prieto va crear un projecte paral·lel anomenat Enrique Urquijo y Los Problemas. La veritat és que a Los Secretos s'han produït molts canvis de músics, però el esdeveniment més important va ser la desaparició d'Enrique Urquijo (a la foto) que va ser trobat mort, aparentment a causa d'una sobredosi, al portal número 23 del carrer del Espíritu Santo, en el barri madrileny de Malasaña, al voltant de les 9 del vespre del dimecres 17 de novembre de 1999. precisament el dia anterior al llançament de l'àlbum "Grandes éxitos vol. II", després del decés el lideratge del grup el va prendre el seu germà Álvaro i l'ha mantingut en actiu fins al moment i bé.

La Guardía – Mil calles llevan hacia ti 1988

Vaig rebre un correu dient-me que posés aquesta cançó de La Guàrdia ja que no l'havia posat mai. La veritat és que no dubto del que em deia aquesta amiga, encara que jo diria que en les vuit temporades que Un Toc de Rock porta sortint a l'aire alguna vegada l'he posat, però com que no estic segur i si ha sonat fa d'això molts anys, i tenint en compte a més que es tracta d'una de les cançons més emblemàtiques de La Guàrdia, aquí la teniu “un altre vegada” per que ara recordo que al febrer passat ja la vem escoltar, però cap problema, aquí la tens de nou. Es va incloure en l'àlbum "Vámonos", el seu primer disc amb el segell Zafiro i es tracta d'una cançó que Manuel Espanya va compondre mentre caminava pels carrers del Albayzín, a Granada. Jo recordo que un dia em va trucar Tibu, el seu mànager, per parlar-me de La Guàrdia, era 1988. Volia contemplar la possibilitat de fer un primer concert de presentació del grup a Tarragona. Em vaig posar les piles i els vaig col·locar a la festa aniversari de Ràdio El Morell, incloent com a grup teloner a Seis Disparos, una bona banda de Cambrils que jo portava. Va ser tot un èxit i el pavelló es va omplir a rebentar. Amb aquest concert que va transcórrer sense cap incidència van tornar les actuacions a El Morell ja que des que uns desaprensius van organitzar un concert amb un grup basc venent més del doble de l'aforament amb els consegüents problemes que es van produir i destrosses en el mobiliari urbà del poble, l'Ajuntament no permetia fer concerts a la població. Es van adonar que tots no érem iguals i que encara quedàvem professionals. Arran de La Guàrdia les coses van canviar i altres es van aprofitar més tard. L'única dada anecdòtica va ser que Tibu va intentar cancel·lar-nos el concert ja que els vaig contractar a preu molt econòmic, era 1988, acabaven de publicar aquest disc i posteriorment van començar a funcionar molt bé a nivell vendes de discos i el seu catxe es va quadruplicar i a un mes vista els havien contractat per a la discoteca Arqus de Roda de Berà, amb el que ell pretenia suspendre el concert o pujar el cost econòmic. Finalment i com a professional que Tibu era, les coses van quedar com s'havien pactat i tot va ser una bassa d'oli. Avui en dia a La Guardia que van començar dien-se La Guardia del Cardenal Richolier, de la formació onicial sols queda el cantant i guitarra Manuel España (a la foto)

Russian Red – Fuerteventura 2011

Russian Red és el nom artístic de Lourdes Hernández, nascuda a Madrid el 1986, cantautora molt propera al pop i el rock indie, amb tocs de folk. va publicar, el 19 de maig del 2011 un treball discogràfic que va ser el segon disc de la seva trajectòria musical, titulat com el tema que escoltem ara "Fuerteventura" o potser el tema dóna títol al disc, bé crec que és ben igual. Ha estat produït per Tony Doogan, productor d'altres artistes com Belle & Sebastian i Teenage Fanclub i el va editar Sony Music. Normalment interpreta les seves cançons en anglès i les seves lletres són interessants, tot i que recordo a Lluís Gavaldà d'Els Pets dient en un programa de ràdio que els grups o cantants espanyols que cantaven en anglès és perquè poc o gens havien de dir i esmenavenel ser dolentscom a lletristes tapan-lo amb l'idioma anglès. A mi la veritat és que aquest tema no em desagrada, però he de reconèixer que aquesta forma de cantar que ratlla el ploramiques de Russian Red, que tant s'està posant de moda des de fa uns anys, no m'agrada gens, em recorda quan es criticava a les cantant per tenir veus karineras. És clar que les discogràfiques segueixen la moda i les tendències i quan una cosa funciona l'exploten fins a límits insospitats, be insospitats no, fins que no queda ni gota que esprémer. Per cert, Russian Red te nou disc al mercat, el tercer, publicat el passat 25 de febrer i titulat “Agent Cooper”.

Sau i Luz Casal – Boig per tu 1992

Fa poques setmanes i en un dels programes d'Un Toc de Rock vam escoltar aquesta cançó en la versió que ha fet Shakira i per la qual se l'ha criticat ja que l'ha gravat en català, a més de en castellà. Ara i des de el seu doble àlbum "Concert de mitjanit", us porto aquesta bona cançó de Sau, el que va ser el millor grup de pop-rock en català de la història. Ells i Sopa de Cabra van consolidar la potència i qualitat de la música que es feia des de Catalunya i per a Catalunya. La revàlida va arribar amb el macro concert celebrat el 14 de juny de 1991 en el Palau Sant Jordi on també van estar Els Pets i els ja desapareguts Sangtraït. Ningú s'esperava el resultat, però el recinte es va omplir de gom a gom. Aquest tema correspon al disc doble gravat en directe per Sau a la plaça de toros La Monumental de Barcelona amb un recinte ple de gom a gom, a l’any 1992 sota el títol "Concert de mitjanit" en el què a més de Luz Casal, a la que trobem en aquest tema que ella també va gravar en castellà dins de la seva pròpia discografia, el guitarra i productor canadenc Robbie Robertson, el també guitarra i productor britànic Phil Manzanera i Carlos Segarra i Dani Nel-Lo, membres de Los Rebeldes. La banda que els va acompanyar la integraven Ramon Altimir, Pep Sánchez, Quim "Benítez" Vilaplana, Jordi Mena i Gerry Duffy. La cançó es va gravar inicialment i va ser un dels seus millors èxits, en l'àlbum "Quina nit", de 1990. Si bé el primer Disc d'Or ho van aconseguir amb el doble "El més gran dels pecadors", de 1991. Eren Pep Sala i Carles Sabater Hernández que va néixer el 21 de setembre de 1962 a Barcelona i va morir el 13 de febrer del 1999 a Vilafranca del Penedès a causa d'una aturada cardiorespiratòria, després d'un concert. Tant ell com Pep eren bons amics meus i avui recordem a Sau i a Carles a Un Toc de Rock amb aquesta cançó, des de La Xarxa de Comunicació local i totes aquelles emissores que emeten el programa per a Catalunya i Balears.

EBS – Sentir 2010

Des de el que encara es el últim treball del duet Ella Baila Sola titulat "Despierta" us he extret aquesta cançó, un bell poema d’amor, per escoltar ara a Un Toc de Rock i val a dir que aquesta cançó va ser el primer senzill promocional tret del àlbum. Es va publicar l’any 2010 i aquels disc representava la tornada d'aquestes dones, encara que amb canvis importants en la formació. Es feien dir ara EBS i són Marta Botía i Rocío Pavón, aquesta última substituint a Marília Casares. Les primeras funcionaren i bé de 1996 al 2001, però problemes entre les noies va desfer el duet. Ara Marta, nascuda el 15 de setembre de 1974, pren el relleu, es busca nova companya i tornen pels seus “fueros”, intentant emular, encara que sense aconseguir-ho, l'èxit del seu primer disc, publicat en el 96 i titulat com el grup "Ella baila sola", amb temes com "Lo echamos a suertes", "Cuando los sapos bailen flamenco", "Amores de barra" i "Por ti". D'aquesta àlbum van vendre 750.000 còpies a Espanya i al voltant de 500.000 a l’Amèrica Llatina. Estic convençut de que EBS aguesin signat ara per aconseguir tant sols el 10% d'aquestes xifres amb aquest últim disc. Així i tot val a dir que están treballan bé i esperem que no triguin en treure un nou disc, la veritat es que porta molt de retras i ja toca.

Tradivarius – Carta 1993

Tradivarius van ser una banda de Reus descoberts per Santi Arisa que els va produïr el seu primer treball discogràfic. Santi Arisa m’explicava un dia dinan a casa meva i molt orgullós desprès de donar-me aquell primer disc que Tradivarius eren la primera banda que va incorporar gralles al pop-rock català, encara que ells sempre van tenir una arrels molt celtes en la seva música. Quan li vaig preguntar "I de la Dharma que?" la seva resposta va ser clara: "La Dharma es un saxo mal tocat". Aquest tema, amb una lletra que ens parla de com canvia la gent amb els anys, es trobava en el seu CD "Bruixes", editat l’any 1993 pel segell AZ Records, propietat de Braulio Paz que també tenia l’empresa de so i llum Triple Onda. Els integrants de Tradivarius en aquest enregistrament eren  Izaskun Zubizarreta (violí), Emili Puig (bateria) i que anteriorment havia militat en el grup barceloní Ipso Facto dels que jo habia estat represerntant, Ferran Balanya (baix), Salvador Daroca (gralles), Enric Granollers (flautes i gralles), Dani Rambla (teclats) i el seu líder i compositor Pep Solorzano (veu i guitarra), seva es aquesta cançó que escoltem ara a Un Toc de Rock. Pep Solorzano, al voltant del qual s’aglutinaba Tradivarious, es amic meu, però la veritat es que fa un munt d’anys que no se rés d’ell, si bé per referències se que segueix en el món de la música. En l’àlbum “Bruixes” del que us he extret el tema, van col·laborar també Frances Marimón a l'acordió i Robert Le Gall al violí. El productor va ser el mateix Robert Le Gall. Aquesta bona cançó que escoltem ara ens parla de com canvia la gent amb el pas dels anys, es una bona lletra

Andrés Suárez – Rosa y Manuel 2013

Aquest tema, extret del recent treball del cantautor gallec Andrés Suárez, nascut a Ferrol a l'abril de 1983, titulat genèricament "Moraima", el seu cinquè disc i gravat en directe, es va publicar el passat 16 d'abril i es va presentar a la sala Joy Eslava de Madrid (foto d'aquella nit). La lletra d'aquest tema em va impactar des que la vaig escoltar per primera vegada, és genial i reflecteix la crua realitat dels malalts d'Alzheimer i el seu voltant. Penso que o bé Andrés Suárez ha viscut molt de prop la realitat de la malaltia o s'ha documentat molt bé. La cançó ens reflecteix la duresa i crueltat de l'Alzheimer des del punt de vista d'un malalt que la pateix Juan Manuel, i en un d'aquests escassos moments de clara lucidesa, es dóna perfecte compte del que està passant i el dolor que li ocasiona a Rosa, la seva dona que es preocupa d'ensenyar-li velles fotografies perquè ell recordi, tot i que reconeix que demà, quan Rosa li ensenyi de nou aquell vell àlbum tornarà a preguntar-li "¿Este niño quien es?” i possiblement demà també hagi oblidat que avui Rosa li va ensenyar un altre vegada a menjar. Però quan la lucidesa retorna en aquests moments, ell pateix intensament per tot el que s'adona que a perdut en la boira d'uns records que s'han diluït en l'oblit i llavors, en plena lucidesa mental desitja morir ja que pensa que en morir recuperarà totes aquelles vivències del passat i podrà esperar a Rosa, quan li arribi el seu moment, per tornar a compartir amb ella tota una vida de records junts, sense oblidar rés. La veritat és que es tracta d'una cançó entendridora, possiblement la millor de l'àlbum. I a una frase que em posa la pell de gallina: "Recuerda... tu que puedes".

Carmen Sevilla y Paco Rabal – Palabras, palabras 1973

La veritat és que aquest tema ja l'hem escoltat a Un Toc de Rock, però sempre ha estat a la versió en català a càrrec de Núria Feliu i Alberto Closas o l'original interpretada per Mina i Alberto Lupo. Vaig rebre un correu demanant-me que la posés de nou i jo m'he atrevit, en no dir-me res de l'els intèrprets, a escollir aquesta versió a càrrec de Carmen Sevilla i l'actor Paco Rabal que he de reconèixer és bona i es va publicar l'any 1973. De veritable nom María del Carmen García Galisteo, va néixer a Sevilla el 16 d'octubre de 1930 i va adoptar el nom artístic de Carmen Sevilla, actriu, cantant, ballarina i presentadora de televisió, una de les actrius espanyoles més valorades en els anys cinquanta i seixanta. Per cert, va revolucionar cànons quan va sortir fotografiada a la revista Interviu, en pilota picada, clar que també havia intervingut en algunes pel·lícules del "destape". El 23 de febrer de 1961 es va casar a la basílica del Pilar amb el compositor català Augusto Algueró Dasca, tots dos tenen un fill, Augusto José Algueró  García, també compositor, encara que estan divorciats. L'any 2010, Carmen Sevilla va abandonar de sobte el programa "Cine de barrio" que ella presentava, sent substituïda per Concha Velasco. Va abandonar també per complet la vida pública. A l'abril de 2012, es va saber que l'artista, patia Alzheimer. La última aparició pública va ser el dia del seu 81 aniversari a la porta de casa seva, fent unes declaracions als mitjans de comunicació, en els quals es va detectar certa incoherència en les seves paraules, que va atribuir-se a la malaltia que està devorant els seus records. L'actor, guionista i director Francisco Rabal, per la seva banda, va néixer a Águilas, Múrcia, un 8 de març de 1926, va morir el 29 d'agost de 2001, quan tornava a Espanya en avió des de Montréal, a causa d'una insuficiència respiratòria que li va produir l'emfisema pulmonar que patia, va ser un dels grans actors del cinema espanyol i una de les millors veus. Carmen Sevilla i Paco Rabal en diverses ocasions van treballar junts al cinema.

Dyango & Sheena Easton – La noche y tu 1985

Recordo que em vaig trobar un matí casualment a Dyango al carrer Diputació de Barcelona, just a la cruïlla amb Passeig de Gràcia i mentre preníem un cafè vam estar una bona estona parlant. Em va explicar la història d'aquesta cançó i em va comentar que estava molt emprenyat. El tema es va incloure en un LP que la cantant escocesa Sheena Easton va publicar en castellà i titulat-se "Todo me recuerda a tí" i tot i que a Dyango li van oferir realitzar aquest duet, ell no va conèixa mai a Sheena. Tot va ser un truc de la tècnica i quan va arribar a l'estudi convençut que allà estaria la cantant, va resultar que no. Ell va gravar la pista amb la seva veu a Espanya i EMI la va enviar afora on van realitzar el muntatge pugan el volum de la nena per compensar que Dyango te un to molt més alt. Ni tan sols es van molestar a fer un muntatge decent a la foto de la portada del single, com podreu comprovar. Algun temps després, Dyango es va assabentar que en un principi el duet havia de ser Sheena Easton i Kenny Rogers que ja l'havien gravat en anglès, però Kenny Rogers es va negar a cantar en castellà i Dyango va ser la taula salvadora adoptada per la discogràfica per salvar la seva inversió i això de ser segon plat a ell no li havia fet ni punyetera gràcia. Sheena Easton es diu en realitat Sheena Shirley Orr i va néixa el 27 d'abril de 1959 a Bellshill. Dyango per la seva banda és José Gómez Romero, nascut a Barcelona el 5 de març de 1940. La foto del blog ens la vam fer adespres d'un concert que va realitzar a Las Pèrgoles de Riudoms i tots dos ens descollonavem amb el presentador que era un cosí llunyà seu que va sortir a l'escenari amb un pet impressionant i el mateix Dyango va haver de treure’l d' allà i manar que marxés al camerí a dormir la mona.

Carlos Baute y Marta Sánchez – Colgado en tus brazos 2008

Acabarem per avui escoltan al veneçolà Carlos Roberto Baute Jiménez, nascut el 8 de març de 1974 a Caracas és conegut artísticament sols com Carlos Baute i aquesta cançó que us porto avui a Un Toc de Rock és una de les més populars de la seva carrera, gravada a duo amb la cantant espanyola Marta Sánchez. La cançó es va incloure en l'àlbum “De mi puño y letra”, editat el 29 d'octubre de 2008 i que va ser el primer disc amb temes compostos per ell publicat des de 2005. D'aquesta cançó es van incloure dues versions, una de Carlos Baute en solitari que va sortir en single a l'agost del mateix any i la segona amb Marta Sánchez que es va editar simultàniament a l'àlbum, encara que la veritat és que no estic segur de la data exacta de publicació ja que algunes fonts citen l'1 d'abril com la data en què va sortir el CD. De l'àlbum es van extreure tres o quatre senzills i l'any 2011 el veneçolà va publicar un nou disc titulat “Amarte bien” que hem de reconèixer no va tenir l'èxit d'aquest. Va començar a treballar en solitari el 1994, però Carlos Baute va debutar discogràficament l’any 1999 amb “Yo Nací Para Querer", si bé ell i amb 13 anys d'edat va formar part del grup Los Chamos, als que va deixar per començar pel seu compte.

La frase per tancar el programa d'avui és del filòsof, poeta, teòleg i missioner mallorquí Ramon Llull (Mallorca, 1232 - 29 juny 1315). Considerat un dels creadors del català literari i un dels primers a fer servir una llengua neollatina per expressar coneixements filosòfics, científics i tècnics, a més de textos novel·lístics. Se li atribueix la invenció de la Rosa dels Vents i del Nocturlabi.

“L'amor neix del record, viu de la intel·ligència

i mor per l'oblit”

Tanco per avui Un Toc de Rock, us deixo amb companyia de La Xarxa de Comunicació Local i totes aquelles emissores que emeten el programa i jo foto el camp. Soc Mario Prades i tancaré la barraqueta. Conclou ara aquest recorreghut per els nostres records, per la banda sonora de la nostra vida. En el proper programa en tindrem més i de tot, Adéu.

.

Apa! Ens veiem pel món.

Mario Prades

Enllaç per descarregar-se el programa  (Link to dowload the radio program)