Un Toc de Rock 08-53

Dins del món de la música sorgeixen contínuament nous grups i de tant en tant algun ens sorprèn per la seva qualitat, encara que molts, la majoria, acaben desapareixent. Avui escoltarem a Pereza, Álex de la Nuez i la J. Teixi Band que té nou disc al carrer, però també sonaran a Un Toc de Rock gent amb molts anys de carrera musical a l'esquena, com Jaume Sisa, Los Catinos, Amaral, Inhumanos, Serrat, Sabina i uns quants més, tots ells embolicats en l'ombra dels nostres records, tots ells formen part de la nostra banda sonora. Per tant ara anem a començar el viatge per l’historia de la música des de La Xarxa de Comunicació Local i totes aquelles emissores que emeten el programa amb Leiva i Rubén Pozo que van formar el duet Pereza i ens parlaran de “Princesas”. Jo ara obriré la barraqueta, soc Mario Prades i com cada programa us diré alló de.

Benvinguts a Un Toc de Rock

Pereza – Princesas 2005

Obrim el programa d'avui escoltant aquest tema que va ser el que va llançar a la fama al duet Pereza quan es va publicar en format single extret de l'àlbum "Animales", considerat un dels seus millors discos, encara que ells ja havien publicat diversos temes molt interessants anteriorment. La cançó va ser escrita pel madrileny José Miguel Conejo, al qual es coneix artísticament com Leiva, component del duo al costat del català Rubén Pozo. La veritat és que a mi Pereza sempre m'han semblat un grup emulador dels Tequila ja que tant en la seva estètica com en la seva manera d'interpretar, em recorden i molt als desapareguts Tequila i he de reconèixer que en "Animales" comencen a allunyar-se'n . Van estar a punt d'aconseguir el Disc de Platí per les vendes del CD. Pereza es van mantenir en actiu des de l'any 1998 al 2011 i van deixar sis àlbums com a llegat musical. Després es van separar i cada un d'ells va emprendre projectes en solitari, Rubén va publicar un disc fa un parell d'anys i Leiva fa pocs mesos ha tret el segon. Curiosament i malgrat el que us deia sobre que a mi sempre m'han recordat a Tequila, ells es van unir per fer versions de Leño. Ruben havia militat a Buenas Noches Rose i Leiva venia de Malahierba. Inicialment eren un trio i el tercer era el bateria Tuli. Van publicar el seu primer disc "Pereza" l'any 2001. Tuli abandona Pereza després del primer disc i ells segueixen ja com a duet. El seu últim concert, la seva despedida, va tenir lloc el juny de 2012 i va tenir com a escenari el Palau de Vistalegre, al barri de Carabanchel, a Madrid.

Álex de la Nuez – Dame más 1994

Aquest tema és una versió del "Give it up" del grup nord-americà Steve Miller Band que es va fer servir, amb la veu d'Alex de la Nuez, per a un anunci de Kas. Ha estat el gran èxit comercial en la carrera d'Alejandro de la Nuez Magarzo, nascut a Madrid el 9 de setembre de 1962 i que va ser component del mític grup Zombies, una de les bandes emblemàtiques de la "movida madrilenya" i en la seva carrera destaca el tema "Groenlàndia". Més tard s'incorporaria a Tequila i posteriorment va formar duet amb Christina Rosenvinge dient-se Alex & Christina, els portava un representant de Valencià,  crec recordà que era Vicente Mañó. Es clar que la cosa entre ells dos va acabar com el Rosari de l'Aurora ja que pel que sembla, la nena és inaguantable i va suposar tot un trauma per a Alex que finalment es va recuperar i gràcies a aquest tema que escoltem ara a Un Toc de Rock, va aconseguir ser número 1 en vendes al país.Va ser la cançó estrella d'un CD recopilatori d'èxits de l'estiu, el "Terracitas de verano" publicat per el segell EMI. La veritat és que la seva carrera en solitari no és excessivament destacable, però aquest disc va ser tota una bomba comercial i molts van descobrir gràcies a la versió de Alex de la Nuez, als nord-americans autors del tema, aixó va ser el més positiu de tot. Com músics de sessió ha acompanyat molta gent, entre ells a Mecano com guitarra al LP "Descanso dominical". En l'actualitat es dedica bàsicament a compondre música per a anuncis i ha guanyat diversos premis en aquest camp, destacant el Ondas a la millor falca radiofònica. Per cert i això és tota una curiositat, Amb Zombies va gravar dos discos, com Alex y Christina també dos i en solitari A que no sabeu quants discos ha gravat? Premi. Sou molt espabilats, la resposta són “Dos”.

J. Teixi Band – En el Sur de la ciudad 2014

Ara us porto al programa a una bona banda de rock and roll i R & B. Des del nou treball discogràfic de la J. Teixi Band que s'ha publicat recentment i es titula "Grandes huesos negros", us he seleccionat aquesta cançó que espero us agradi, per compartir a Un Toc de Rock i que ens parla de les coses que succeeixen "al Sud de la ciutat". Aquest àlbum ha representat la volta als estudis de gravació de la J. Teixi Band, després de quatre anys. El grup l'integren Javier Teixidor (guitarra i veu), junt a Daniel Montemayor (baix, acordió i cors), Emilio Galiacho (piano i órgan) i Carlos Hens (bateria i cors), però han col·laborat Manuel Càceres, César Guerrero i Juan Muro a la secció de metall, sense oblidar Rafa Hernández, Ñako Goñi, Ramón Arroyo i Mario Torres. La J. Teixi Band sorgeix de les restes de dos grans bandes de rock and roll dels vuitanta que van desaparèixer deixant el seu llegat musical, us estic parlant de Los Elegantes i Mermelada, tots dos grups han sonat al programa en diverses ocasions. La J. Teixi Band es van crear l'any 1997 i des de llavors han tingut una bona carrera musical plena de discos molt interessants, encara que una mica allunyats de les emissores de ràdio fórmula, quelcom d'agrair encara que no representin altes xifres de venda ni una difusió massiva, però d'aquesta manera ells poden fer el que els agrada, bon rock i R & B. Van debutar amb "Blues Casino" (1998). Per cert, la seva cançó "Psycodelic Sally" va ser feta servir com a música per a un anunci de televisió, crec que era de Coca-Cola.

Jaume Sisa – L’home dibuixat 1968

Aquest que escoltarem ara a Un Toc de Rock és Jaume Sisa, nascut a Barcelona el 24 de setembre de 1948. Reconec que és el nostre cantautor més galàctic i aquest és el seu primer single, tot un document sonor, publicat pel segell Edelton Hi-Fi l’any 1968 i possiblement, al costat de "Quansavol nit pot sortir el sol", els seus millors discos. Jaume Sisa pertanyia al grup del folk, però també va cantar, poc temps, aixó si, en la Orquesta Plateria fent-se dir Ricardo Solfa. Aquest nom el recuperaria després, quan va començar a fer rucades per un tub, volent demostrar tot lo galàctic que era i afirmant que no coneixia a Jaume Sisa de res i marxant-se cap a Madrid per cantar en castellà. Més tard va tornar a recuperar el Sisa i ara ja no sabem qui és, si Sisa o Solfa. Després de publicar aquest single s'uneix al Cachas, Pau Riba i Albert Batista i editen un EP titulat "Miniatura". La veritat és que Sisa, tot i ser una icona musical per els postmoderns de Catalunya i un referent per a les noves generacions del rock en català, excepte "Quansavol nit pot sortir el sol" les seves xifres de vendes sempre han estat més aviat minses i els seus concerts no és que siguin precisament multitudinaris, ni tan sols els gratuïts. Recordo un d’aquests recitals-concert que Jaume Sisa va fer a la Plaça del Rei, a Tarragona, ja fa uns quans anys i on, tot i ser gratuït i estar inclos dins de les festes majors de Tarragona, a la plaça del Rei i amb un fons urbà idílic, érem poc més de quatre gats.

Amaral – Hacia lo salvaje 2011

Els aragonesos Amaral van treure un disc i la veritat és que havien trigat i molt, gairebé tres anys si tenim en compte que "Gato negro, Dragón rojo" es va publicar el 2008, tot i que el 2009 van publicar un DVD en directe. Aquest tema que escoltarem ara, va ser el single publicat a l’agosto del 2011 com avançada de l’àlbum, dóna títol al disc que es va editar el 27 de setembre. En la gravació realitzada en els estudis que tenen els Amaral a Madrid, han intervingut Eva Amaral (Zaragoza, 4 d’agost de 1972) i Juan Aguirre (San Sebastián, 11 de febrerde 1971), al costat de Toni Toledo i Chris Taylor. Els productors ha estat Juan de Dios Martín, Eva Amaral i Juan Aguirre i les programacions són d'Antonio Escobar. Les mescles i la masterització s'han fet a Nova York, a càrrec de Michael Brauer i Greg Calbi. Totes les cançons i unes quantes més que de moment han estat descartades, s'han gravat també en format acústic. El 18 de maig de 1998, va sortir a la venda el primer àlbum d'Amaral, titulat així, com el duet, amb producció de Pancho Varona i un so gairebé heavy. Per les discogràfiques van reconvertint a Amaral fins arribar a un punt en que són una banda de pop molt comercial que des de que s’han deslligat de la multinacional, semblen voler tornar als seus origens.

Los Inhumanos – Que difícil es hacer el amor en un Simca 1000 1988

Los Inhumanos són una altra cosa, possiblement la banda més "tronada" del pop espanyol de tots els temps. Feien bandera de la seva desimboltura, bon humor i música gamberra. De fet tots ells eren veritables gamberrets. Els vaig conèixer personalmente arran d'un concert organitzat a la discoteca Contacto de Camarles i malgrat la tropa que eren a Los Inhumanos, només hi havien cinc músics i dos cantants, els altres, de vegades més de 30, eren purs comparses que sortien a l'escenari amb les seves túniques de frares blanques per passar-s'ho bé, clar que això s'encomanava al públic, de fet aquell dia em van convidar a unir-me a ells a dalt de l’escenari, però jo "molt agraït" vaig declinar l'oferta. La cançó semi-seria que millor va funcionar en la àmplia carrera de Los Inhumanos va ser "Que difícil és fer l'amor en un Simca 1000" que es va incloure a l’àlbum “30 hombres solos” i inicialmente, com m’explicaban Víctor Báxter i Alfonso Aguado, tenia que parlar d'un 600, però la cosa no rimaba. Los Inhumanos es van crear a El Saler de València l’any 1980. Els cantants eren Víctor Báxter i Alfonso Aguado que havia militat a Última Emoción. Víctor els va deixar a finals dels 80 per crear Polvos de Talco Báxter. Per cert que Los Inhumanos segueixen en actiu, encara que crec no queda cap dels seus components originals. Fa un parell d’anys van publicar un llibre-disc "Los Hombres que amaban a todas las mujeres" en clara paròdia de la primera pel·lícula de la saga Millenium. A un dels seus components li deien El Gallofa i la seva missió era deixar anar un rot a la cançó “Duba Duba” que també es trobava al disc “30 hombres solos”, el mateix, com, us deia abans, on també es recollia aquesta que escoltem ara a Un Toc de Rock i que és va editar l’any 1988. Alguns dels seus components van formar part després de La Banda del Capitán Canalla, en la mateixa línia.

Los Catinos – Me gustaría que me quisieras 1973

Un dels grans grups catalans dels anys seixanta especialitzats en versions van ser Los Catinos, al costat dels Mustang i Los Javaloyas, els més destacats de la seva època. Inicialment es van fer dir Los Ticanos i junt a Los Pájaros Locos i Golden Quartet van ser els primers grups catalans en actuà a les matinals del Price de Madrid, però a Los Ticanos va haver un replantegament i uns quans dells van crear Los Catinos i van signar contrate amb casa de discos. Altres com l’amic Antoni Duran van militar en diversos grups com Los No i Tuset 31. Los Catinos van començar l’any 1963 i es van desfer deu anys més tard. Eren Manolo Vehi Méndez (veu), José Antonio Muñoz Fortes (baix), Manuel del los Ojos Prieto (teclats), Marcelo Pinilla Marín (guitarra) i Fernando Luna Figueres (bateria). Los Catinos van gravar inicialment per Vergara i a partir de 1967 es convertirien en artistes del Segell Belter. L’any 1991 van tornar a gravar un disc "Cançons Romàntiques" que de fet va ser el seu primer LP i val a dir que Los Catinos segueixen actius, actuant des de fa gairebé 20 anys periòdicament a la sala Tango de Barcelona. És clar que si voleu anar a veure'ls en directe, cosa que us recomano des de Un Toc de Rock perquè gaudireu i molt, us assegureu abans que actuïn aquell dia. Aquesta cançó que escoltem al programa d’avui, es una versió del tema "I'd Love You to Want Me" que va ser el gran èxit del cantant nord-americà Lobo que veritablement es deie Roland Kent Lavoire. Es va incloure com a cara A d’un single publicat per Belter l’any 1973 i que portava “Hoy, un mañana será” al altre costat i que en aquest cas era una composición de Georgio. Van publicar en total 24 discos petits, entre EP’s i singles, però també un disc recopilatorio molts anys després d’haver-se desfet. De fet van treure un altre disc petit després d’aquest i van dir adéu, si be en els noranta i amb la moda revival van tornar i segeixen en actiu.

Furia – A flor de piel 1972

El grup barceloní Furia es va crear després de la dissolució de Los Gatos, que abans eren els populars Gatos Negros, no confondre amb els argentins, i van tenir una curta carrera marcada per quatre singles del qual aquest és el més interessant i que és van anar publicant de 1971 fins l’any 1973. La veritat és que “A flor de piel” es una cançó que a mi particularment sempre em va agradar. A la banda trobàvem al guitarrista Quique Tudela, junt amb Toni, Eddy i Alfredo. Quique Tudela avui en dia forma part de Los Salvajes, actuant amb aquests, amb Gatos Negros i un tercer grup que és la fusió dels altres dos i al que anomenen Clan Gatos Salvajes. Aquest single que escoltem ara a Un Toc de Rock es va publicar l’any 1972 a través del segell BP i va ser distribuït per Belter, de fet jo sempre he cregut que era un subsegell de Belter. La veritat es que Furia eran un grup que petaven mol bé, però no van tindre la seva oportunitat, suposo que la discográfica, petita ja en aquella època, va influir i molt, així com els problemes legals que més tard va tindre Belter fins que va desapareixe com a segell i el seu catalec es va perde al quedar-s'el alguns dels ejecutius del segell com indemnització. Anys més tard el trovabem en altres segells que van anar sortin, entre ells Divucsa. Ara als Furia els recordem a Un Toc de Rock amb aquesta bona cançó. A la foto Quique Tudela tocant amb Los Salvajes.

Joan Manuel Serrat – Els Falziots 1973

Un dels millors i més complets àlbums en la carrera de Joan Manuel Serrat és "Per al meu amic" que va publicar el segell Oliba propietat de Serrat i que va distribuir Edigsa l'any 1973 amb arranjaments i direcció musical a càrrec del mestre Antoni Ros Marbà i del que us he extret aquest tema, alegre i festiu que escoltem ara a Un Toc de Rock. És una de les cançons que prácticament no es recorden del Noi del Poble Sec, però que a mi sempre em va agradar. Serrat sempre ha estat la meva debilitat musical i la veritat és que tampoc he fet res per posar-hi remei, ja m'està bé així. Fa molts anys que Serrat i jo ens coneixem, va ser arran de la publicació de "El Sur también existe" amb poemes de Mario Benedetti, quan el vaig fer una entrevista per Diari de Tarragona. Encara recordo, anys després, quan i arran de complir els seus cinquanta anys vaig fer un article al Diari sobre la seva història musical i felicitant-lo. Vaig rebre a casa un postalón que em va remetre per correu postal, donant-me les gràcies per tot i dient-me que se sentia ric per tenir bons amics. Per el meu arxiu encara es troba aquell postalón. A la foto que us poso al blog veureu a Mario Prades amb Joan Manuel Serrat i la cantant Mara Castel. Per cert, la totalitat de la discografia de Joan Manuel Serrat en discos de vinil va ser reeditada en versió CD entre 1990 i l’any 2007. Joan Manuel Serrat Teresa va néixer a Barcelona, però a la clínica de La Alianza, si bé la familia vivia al Poble-Sec, un 27 de desembre de 1943 i sempre va estar vinculat a Tarragona. Va estudiar per a torner a la Universitat Laboral de Tarragona i amb la seva família estiuejava al Càmping l'Esquirol, entre Salou i Cambrils, la mili la va fer a Castillejos, també a Tarragona. Per cert, els falsiots son uns ocells que en castellà es diuen “vencejos”.

Joaquín Sabina – No hago otra cosa que pensar en ti 1995

Parlant de Joan Manuel Serrat que va ser el jutge número 13 al col·lectiu català Els Setze Jutges, ara us porto una bona cançó que va escriure el Noi i la va incloure en el seu àlbum "En tránsito", publicat l'any 1981, però que ens canta el seu "cosí ", el cantautor Joaquín Sabina, amb el qual per cert va gravar l'àlbum "Ls Orquesta del Titanic" fa un parell d'anys i junts van realitzar una important gira per Espanya i Sud-amèrica, amb més de 100 concerts. Joaquín Sabina va incloure aquest tema que escoltem ara en el disc tribut "Serrat ... eres único vol 1", publicat l'any 1995 i en què van participar un munt d'artistes, entre ells Juan Perro, Carlos Varela, Ketama, Sau, Antonio Vega, Loquillo, Diego Torres, Lole y Manuel, Tahúres Zurdos, Umpah-Pah, Kiko Veneno, Rosario, Los Enemigos i uns quants més i que va tenir la seva continuació en el segon volum editat ja l'any 2005. En la meva modesta opinió en la carrera discogràfica de Joaquín Sabina hem de destacar dos àlbums "Hotel, dulce Hotel" i "El hombre del traje gris". Joaquín Ramón Martínez Sabina va néixer a Úbeda, Jaén, el 12 febrer 1949 i tot i que moltes fonts afirmen que Sabina va haver d'exiliar-se a Anglaterra per problemes amb el règim franquista i pel que sembla un atemptat amb bomba, el mateix Sabina em va confirmar un dia que tot això no era veritat. Va marxar-se a Anglaterra amb una nena britànica amb la qual es va enrotllar i em va dir textualment, "Si l'haguessis vist tu també hauries anat darrere d'ella". Per això va haver de fer la mili amb gairebé trenta anys, quan va tornar del Regne Unit, la va fer a Mallorca i actuava en molts pubs i locals del passeig del Born, a Palma, per quatre duros i l'entrepà.

Carmen París – Calle Melancolía 2003

I ja que hem escoltat i parlat de Joaquín Sabina, us he seleccionat aquest tema, una de les seves millors composicions, que ens portarà la cantant Carmen París, nascuda a Tarragona, però criada a l'Aragó. "Calle Melancolia" es va incloure en l'àlbum "Malas compañias" que Joaquín Sabina va publicar l'any 1978 a través de CBS. Carmen París la va gravar per un altre disc tribut, en aquest cas a Sabina, es va titular “… Entre todas las mujeres (Voces de mujer cantan a Joaquín Sabina)” i es va publicar l'amy 2003,. incloent cançons interpretades per Rosario, Adriana Varela, Ana Belén, Julieta Venegas, Chavela Vargas, Tamara, Olga Román, Pasión Vega, María Jiménez, Lüa Ríos, Niña Pastori i Soledad Giménez. Va ser produït per Víctor Manuel excepte el tema gravat per l'argentina Adriana Varela “Con la frente marchita” que es va gravar al seu país. La cantant i compositora tarragonina Carmen París va néixer l’any 1966, però des de jove va residir amb la seva família a Utebo, un poble de la província de Saragossa. Cantautora de difícil classificació, la seva música és un mestissatge de gèneres, una fusió de jota aragonesa, flamenc, música andalusí, jazz i altres tendències, sempre amb tocs de cantautora. La seva carrera és curiosa, va estudiar cant, piano, guitarra, violoncel, harmonia i solfeig, al conservatori de Saragossa, compaginats amb la carrera de Filologia Anglesa i cantant en l'Orquesta Jamaica. Per cert, el seu àlbum "InCubando" va ser escollit Millor Àlbum de Fusió en els Premis de la Música 2009 i les cançons van ser escrites per Carmen París durant quatre mesos que la cantautora va residir a l'illa de Cuba.

Apache – Tú no tienes sentimientos 1980

Músics de diversos grups de Jaén com Cantares, Kronya o Phoeni decideixen unir-se l’any 1976 i sorgeix Geyser, integrat per Luis Miguel Peláez (veu i guitarra)), Ángel Jacinto (veu i teclats), Miguel Morales (veu i bateria), Pepe Díaz (veu i baix), Rogelio Rojas (veu i guitarra) i Antonio Molinero (percussió). L'any 1979 i depres ser fitxats per EPIC, subsello de CBS, la discogràfica els canvia el nom i passen a ser Apache, editant el seu primer i millor disc "Sobrevivir" que va superar les 70.000 còpies venudes. El seu següent treball, ja l’any 1980 va ser "Tú no tienes sentimientos" al que aquest tema que escoltem ara a Un Toc de Rock, donava títol i que els va llançar al mercat sud-americà. L’any 1983 comencen els canvis en la formació i entren Jesús Vaquero als teclats i Arturo Gutiérrez al baix. El 1986 s'incorpora el guitarra Juan Carlos González i durant un temps van tindre dues guitarres solistes, sent 7 components. A l'any següent i després de canviar de discogràfica comencen els canvis constants del membres d'Apache. S'en va Arturo i entra Santi Pérez (baix). L’any 1990, Miguel Morales i J. Carlos González abandonen el grup Apache i entren en el seu lloc Andrés (bateria) i A. Lledó (guitarra). Dos anys més tard tornarien Miguel Morales i J. Carlos González. El 1990 van signar amb AZ Records, el segell de Braulio Paz, però ja no era el mateix i tot i la qualitat del grup i les seves bones cançons, Apache ja mai van tornar a ser cap de llistes. A partir de 1999 entren com a grup resident a la sala Luz de Gas que dirigeix el meu amic Fede Sardà junt al seu fill, actuant cada dia. Actualment i amb nova formació, crec que actuen tots els dimecres a la sala Mae West, a Granada, però no estic segur.

Jarabe de Palo – Cómo quieres ser mi amiga

Pau Donés (Montanuy, Hosca, 11 d'octubre de 1966) va militar en diversos grups abans de posar en marxa Jarabe de Palo que per cert ara es diuen Jarabedepalo, així tot junt. Va començar juntament amb el seu germà Marc, amb el qual va formar el J. & Co Band i posteriorment Dentaduras Postizas. Després de viatjar a Cuba va escriure "La Flaca" que va donar títol al seu primer disc, però que en principi i al costat del CD al complet, va passar amb més pena que glòria fins que un any més tard, el seu manager i la discogràfica van pactar amb la marca Ducados de cigarrets i va ser utilitzada per l'espot de televisió del CD "Caracter Latino" i llavors el disc va començar a vendre's, superant el milió de còpies a Espanya i Amèrica Llatina. Allò va fer que molts reconeguessin en Jarabe de Palo al grup que va iniciar el rock llatí, oblidant que ja ho havien fet altres anteriorment. A mi i a bote pronto em venen al cap Santiago Auserón amb Radio Futura i Juan Perro, el gallec Pablo Bicho i sobretot Ciudad Jardín, un grup al capdavant del qual es trobava el cantant i compositor Rodrigo de Lorenzo i segur que ell tampoc va ser el primer perquè dins de la Ona Laietana havien grups que van fusionar rock, pop i sons llatins com L'Orquestra Mirasol, fins i tot Los Mustang van gravara principis dels 70 “La batea”, en aquesta línea, sense oblidar a Los Llopis a principis dels anys seixanta. Si és que tot està inventat a la vinya del Senyor.

José Feliciano & Carlos Santana – Samba pa ti

Tancarem avui el programa escoltan tota una curiositat que ens portaran José Feliciano i Carlos Santana. José Feliciano és un extraordinari guitarrista i bon cantant, a més de compositor i això que és invidente i autodidacta. Es diu en realitat José Montserrate Feliciano Garcia i aquest tema és un dels més famosos en la carrera del guitarra mexicà Carlos Santana que col·labora en la gravació. Es clar que José Feliciano li ha afegit lletra i així la cançó guanya en qualitat si es cau. Es clar que us adonareu que José Feliciano ens la canta en espanyol, pero tenim que tindre en compta que ell sempre ha jugat amb els dos idiomes, castellà i anglès i ho ha fet bé, alternan álbums tant en una llengua com en l’altre, traient bons treballs, grans discos que han assolit xifres de venda impressionants, no en aquest país, és clar, aquí ens guiem per la ràdio-fórmula. A Espanya avui en dia a José Feliciano es pot dir que només s’el recorda per "Què serà", "El jinete" o "Dos cruces", bé, també per la nadala "Feliz Navidad", peró el genial cantant i guitarra invident té una trajectoria discogràfica que acollona. Jo a Un Toc de Rock vull reivindicar la seva qualitat. José Feliciano (tots dos a la foto) va néixer a Lares, Puerto Rico, el 10 de setembre de 1945 i com us deie, es invident

La frase per acabar avui és del cantant i compositor Leiva que va formar part de Pereza i actualment va en solitari i que va manifestar parlant de comprar discos i justificant d'alguna manera la pirateria musical:

"Si t'ho pots comprar, mola que t'ho compris,

i si no, fes el que puguis per aconseguir-ho"

Acaba Un Toc de Rock per avui, però abans de concloure i dir-vos adeu, us deixaré amb bona companyia, la de La Xarxa de Comunicació Local i totes aquelles emissores que emeten el programa. Soc Mario Prades i juntets hem compartir durant prácticamente un hora, música i records. Tanco la barraqueta i ens trobarem a les ones.

.

Apa! Ens veiem pel món.

Mario Prades

Enllaçper descarregar-se el programa  (Link todowload the radio program)