El rock and roll va sorgir aclaparador en els anys
cinquanta. Va ser tot un canvi generacional que va alterar els conceptes
establerts i va representar un signe de rebel·lia. En els seixanta va ser
desplaçat pel beat sorgit des d'Anglaterra i de la mà de The Beatles. Semblava
que el rock and roll estava acabat, però amb l'arribada dels anys setanta i
curiosament també des d'Anglaterra, va tornar pels seus furs demostrant que al
rock'n'roll se l'havia declarat mort i enterrat quan encara seguia molt viu. Ara
i des de la sintonia de La Xarxa
de Comunicació Local i totes aquelles emissores que emeten el programa, obrirem
amb un tema que és tot un clásic del rock and roll pioner i que ens arriva de la má dels
Dr. Feelgood. És el moment de obrir la barraqueta, soc Mario Prades i us diré,
com sempre.
Benvinguts a Un Toc de Rock
Dr.
Feelgood – See you later Alligator 1997
El grup britànic Dr Feelgood són una de les bandes
històriques del rock and roll anglès i aquesta cançó que us he seleccionat per
escoltar ara a Un Toc de Rock és una gran versió que ens fan del clàssic de
Bill Haley & This Comets que en el país vam conèixer sempre com "Hasta
luego cocodrilo" i va donar títol al concert organitzat per Gay Mercader a
Barcelona, a mitjans dels 70 que va representar la volta al candeler de molts
grups dels seixanta que semblaven oblidats. Tornant a Dr Feelgood, es diu que
el nom deriva del terme usat en l'argot britànica per referir-se,
indistintament, a l'heroïna i als metges poc escrupolosos que recepten alguns
fàrmacs gens recomanables, però altres fonts diuen que es va inspirar en la
cançó "Dr Feel - Good ", un clàssic del blues, del 1962 que va gravar
el pianista i cantant nord-americà Willie Perryman i que a Anglaterra va ser
versionada per Johnny Kid & The Pirates. Dr Feelgood es va crear a Canvey
(Essex), l'any 1971 i originalment eren el cantant Lee Brilleaux i el
guitarrista i pianista Wilko Johnson, al costat de John B. Sparks com a
baixista i John Martin enfront de la bateria. Va ser el ressorgiment del rock &
roll a Anglaterra i el seu millor àlbum, d'aquella primera època, va ser
"Stupidity" que es va publicar el 1976, encara que el seu primer
número 1 el van aconseguir un any més tard amb "Sneakin' Suspicion",
però 
enfrontaments entre Wilko Johnson i Lee Brilleaux van fer que el primer
abandonés el grup, sent substituït per John Mayo. La veritat és que els canvis
de músics en Dr Feelgood han estat molt abundants. Al gener de 2013 es va saber
que Wilko Johnson pateix un càncer de pàncrees incurable. Lee Brilleaux, nascut
el 10 de maig de 1952, va morir el 7 d'abril de 1994 a causa d'un limfoma.
Aquest tema us ho he extret del doble CD "Twenty Five Years of Dr
Feelgood" que es va publicar el 9 de febrer del 1997 per commemorar el seu
25 aniversari i com a homenatge a Lee Brillaux, encara que originalment es
trobava en l'àlbum "Classic" de1986. Actualment Dr. Feelgood segueixen en actiu i el
grup l'integren Kevin Morris, Phil Mitchell, Steve Walwyn i Robert Kane, no
queda ningú dels components originals.
Lynyrd Skynyrd
– Call me the breeze 1974
corista Cassie Gaines i el mànager
Dan Kilpatrick. Es desconeixen les causes de l'accident, però abans
d'enlairar-se, es va informar a la gent del grup que podia haver problemes amb
l'avió, a lo que irònicament, Ronnie va contestar: "Anem-nos! De totes
maneres si avui és el teu dia no podràs fugir d'ell". Us explicaré una
curiositat sobre el seu nom, sabeu en qui es van inspirar, doncs no era el director
de l'escola on estudien Lisa i Bart Simpson, però gairebé bé. El nom és un
tribut irònic i burleta a Leonard Skinner, un professor que van tenir a
l'escola secundària i que era excessivament rígid i retrògrad en les seves
normes. Una d'elles deia "El pèl ha d'estar dos dits per sobre de les
celles, no pot tocar el coll" i per incomplir-ho va manar a alguns dels
components del grup al despatx del director. Com ells eren conscients que
pronunciar Lynyrd Skynyrd podia ser tot un problema, el seu primer disc originalmente
el van titular "(Pronounced' Leh-'nerd' skin-'nerd)" que podíem
traduir com "Pronúncialo 'Leh-'nerd' skin-'nerd", perquè no
haguessin dubtes, per cert, va ser doble Disc de Platí als Estats Units, però
amb el temps ha passat a ser conegut sols com “Lynyrd Skynyrd”.
The Outlaws
– Ghost riders in the sky 1980
Aquesta es una gran banda de rock sureny, The Outlaws,
pràcticament ignorats aquí al país i això que són molt bons i us ho demostro
amb aquesta gran versió que fan del clàssic "Genets fantasmes en el
cel", amb una canya que comprovareu. Per cert que aquests The Outlaws són
nord-americans, no confondre amb una banda anglesa del mateix nom, dels anys
seixanta, en la què va militar el guitarrista Ritchie Blackmore. Aquests són de
Tampa, Florida, i es van crear l'any 1967. Els components de The Outlaws eren
el cantant i guitarra Hughie Thomasson que va morir el 9 de setembre de 2007,
el bateria Monte Yoho, al baix Phil Humberg, les guitarres de Hobie O'Brien i
Frank Guidry junt al cantant Herb Pino. El tema es trobava en el LP "Ghost
Riders" publicat l’any 1980. La cançó va ser escrita el 5 de juny de 1948
per Stan Jones i es va editar per primera vegada l’any sigüent. L'han gravat des de Bing Crosby amb
els Ken Darby Singers, a Frankie Laine, pasant per Marty Robbins, Blues
Brothers, George Harrison i Johnny Cash, inclos el tenor Mario del Monaco. La lletra de la cançó ens parla d'un cowboy que pateix una revelació quan veu
vaques fantasmes i d'ulls vermells en el cel, 
perseguides per genets també fantasmes
i rep un avís o canvia d’inmediat o ell serà un més d’aquells texans fantasmes
pel cel. La cançó va inspirar el tema de The Doors "Riders on the
Storm" que ja hem escoltat en el programa i també la sèrie de còmics de la Marvel "Ghost
Rider", las dues pel·lículas va protagonitzar-les l’actor Nicolas Cage. Hi han versions instrumentals a
carrec de gent de la suf music, com The Spotnicks o els Shadows, inclus aquí al
pais l’han gravat els Pekenikes. Per cert, l'esquelet del cap de vedella
que veieu a la caràtula dels disc, es el signe d'identitat del grup The
Outlaws. La cançó també s’ha titulat en diverses ocasions amb l’afegitó “A
cowboy legend”.
Electric
Light Orchestra – Hold on thing 1981
Són la ELO,
la Electric Light
Orchestra, un grup que es va crear a Birmigham el 1970 i que estava liderada
inicialment per Ron Wood i Jeff Lynne. Amb aquesta bona banda anglesa va passar
una cosa curiosa. Es van convertir en una de les bandes amb més vendes en la
indústria de la música. De 1972
a 1986, la
ELO va treure sis singles d'èxit en el Regne Unit i vint als
Estats Units. Però tot i que tots es van col·locar dins del Top 40, consten en
la història de Billboard per no haver aconseguit mai un número 1. No obstant
això, val a dir que la ELO
ha venut més de 100 milions de discos. Ha partir del seu segon LP, Ron Wood que
venia dels The Move, va abandonar el grup deixant el lideratge al cantant i
guitarra Jeff Lynne (a la foto). Aquest tema es va publicar en single al juliol de 1981 i
es trobava en el seu LP "Time". Va ser inclòs en la sèrie de TV
"My Name Is Earl" i va ser utilitzat en l'espot promocional d'Honda.
El single va arribà al lloc 10
a les 
NRBQ – A
little bit of bad 1994
A finals dels anys seixanta el grup New Rhythm and Blues
Quartet, coneguts simplement com NRBQ, van realitzar una de les millors
versions existens del “C'mon everybody” de Eddie Cochran i que aquí al país es
va publicar en single l’any 1969, de fet es l’únic single que va sonar a
Espanya d’aquest bon grup americà de R & B. Es va incloure en el seu primer
LP titulat com el grup "NRBQ", de l'any 1969, la vam escoltar fa un
parell de temporadas. Ara arriva el moment de tornar a escoltar als NRBQ. La
cançó que sona avui es va incloure al seu álbum “Message for the Mess Age” que
es va publicar ja a l’any 1994. De fet el grup NRBQ te una discografia que tira
d’esquena, tenen 
gravats fins el moment 30 álbums, es clar que aquí al país
avui en dia ni s’els recorda. La banda es va crear l’any 1967 i inicialment
estava integrada pel pianista Terry Adams, al baix Joey Spampinato, el
guitarrista Al Anderson i Tom Ardolino a la bateria. Tot i que segueixen en
actiu i gravant discos, amb una discografia voluminosa que impressiona per la
quantitat de discos gravats, de la formació original només queda Terry Adams.
El grup NRBQ va realitzar una gran versió del tema de la sèrie Los Simpson,
encara que no consta oficialment com a cançó de la sèrie de televisió. Un dia
d'aquests us la posaré. Els NRBQ van celebrar el seu 35 aniversari amb un
concert celebrat al Calvin Theater de Northampton, Massachusetts.
Paul
McCartney – Everybody out there 2013
L'ex Beatle Paul McCartney va publicar el 14 d'octubre del
passat any 2013 a
Europa i un dia més tard als Estats Units, a un nou treball que finalment va
incloure cançons noves, ha estat el primer disc en sis anys que ha inclòs sols
material nou, no ho feia des de "Memory Almost Full" que va sortir el
2007. Els temes que integren "New" es van gravar esporàdicament
durant descansos de la gira Out There! Tour, entre mitjans de 2012 i
començaments del 2013 i Paul McCartney va usar diversos estudis de gravació de
Londres, Los Angeles i Nova York, amb quatre productors diferents Mark Ronson,
Ethan Johns, Paul Epworth i Giles Martin. Va aconseguir el tercer lloc en les
llistes del Billboard i la mateixa posició al Regne Unit. Aquesta cançó va ser
composada pel productor Giles Martin. En la gravació dels temes que configuren
"New" Paul McCartney, a més de cantar, toca guitarres, baix, buzuki,
pianos, clavecí, teclats, 
melotrón, percussió, sintetitzadors, harmònium,
celesta, bateria i loops, però va comptar també amb bons músics , entre ells Rusty
Anderson, Abe Laboriel Jr, Brian Ray, el teclista Paul Wickens i uns quants
més. Recordo que quan Paul i Linda, la seva primera dona, es van casar jo
treballava en el torn de nit, als laboratoris Kodak, a Santa Eulàlia, a
l'Hospitalet de Llobregat i els pencaires vam rebre un comunicat que ens
aclaria que aquella “Linda Eastman que es casava amb el component de The
Beatles no tenia res a veure amb Kodak Eastman Company que era una companyia
americana, Linda era anglesa i de família d'advocats”, realment no era cert ja
que Linda va néixer a Nova York, el 24 de setembre de 1941, era fotògraf a més
de músic, vegetariana i fervent defensora dels drets dels animals. Va morir a
Tucson, Arizona, el 17 d'abril de 1998 a causa d'un càncer, tenia 56 anys d'edat,
però la vida segueix. Sir James Paul McCartney va néixer a Liverpool el 18 de
juny de 1942.
John Mayer
– Waiting on the day 2013
També l'any passat es va editar aquest tema que escoltarem
ara i que es va incloure en l'últim treball discogràfic del nord-americà John
Mayer, titulat "Paradise Valley", el seu sisè disc, editat el 20
d'agost de 2013 i el títol fa referència a la vall del riu Yellowstone, situat
al sud-oest de l'estat de Montana. L'àlbum va debutar en el segon lloc del
Billboard, venent 145.600 còpies a Estats Units, en la seva primera setmana.
John Mayer en l'enregistrament toca guitarra, teclats, canta i va realitzar els
arranjaments de trompa, però compta amb un munt de músics que van col·laborar, entre ells la cantant Katy Perry que fa cors, Larry Williams als
saxos, Sean Hurley al baix, els guitarristes Paul Franklin i Zane Carney, Aaron 
Sterling davant de la bateria i percussió, els teclistes Chuck Leavell i Rami
Jaffe, al costat d'uns quants més. John Mayer va néixer el 16 d'octubre de 1977 a Bridgeport,
Connecticut. Amb els seus dos primers discos va aconseguir ser cap de llistes i
les vendes van ser molt importants, tots dos van ser multiplatí. L'any 2003
John Mayers va obtenir un Grammy com a Millor Cantant de Pop per la seva cançó
"Your Body Is a Wonderland", però de fet aquest va ser el primer ja
que ha aconseguit set o vuit Grammy, en diversos apartats, a més d'altres
premis. Per cert, va començar formant part del John Mayers Trio per emprendre
l'any 2001 el vol en solitari.
Lenny Kravitz – Heaven help 1993
El que està considerat el millor àlbum en la carrera del
cantant, guitarra i compositor nord-americà Lenny Kravitz és "Are You
Gonna Go My Way" que va publicar el 9 de març de 1993 i va ser el seu
tercer disc. L'àlbum té una característica peculiar, es va gravar en directe, a
l'estudi, emulant el so dels anys seixanta. Va ser el primer àlbum de Lenny
Kravitz que es va col·locar en les llistes del Billboard, aconseguint el lloc
12 i va ser número 1 a
Anglaterra i Austràlia, arribant al 7
a Alemanya, on va ser Disc d'Or. Només als Estats Units
va superar els 2 milions de discos venuts, i va ser certificat com Doble Disc
de Platí. En total va superar els 4 milions de còpies a tot el món. La cançó
que us he seleccionat per escoltar ara a Un Toc de Rock va ser escrita per
Gerry Deveaux i Terry Britten i el single es va col·locar en el lloc 80 del
Billboard en l'apartat pop i va arribar al 92 en les de R & B i es va
recuperar en un "Greatest hits" editat l'any 2000. La veritat és que
la discografia de Lenny Kravitz és important, té deu o once àlbums d'estudi,
tres en directe, cinc recopilatoris, dos EP 's, quaranta-sis singles, 4 DVD i
trenta-set vídeos musicals. Kravitz ha venut en total més 98 milions d'àlbums a
tot el món. Cantant, guitarra, multiinstrumentista, productor i compositor,
Lenny Kravitz va néixer a Nova York el 26 de maig de 
1964 i en la seva obra sempre
ha mirada al passat per als seus temes que tenen un aire retro que els fa molt
interessant, sense oblidar les modernes tècniques i ha incorporat estils molt
diversos en les seves cançons. Lenny Kravitz va guanyar el Grammy al
"Millor cantant de rock vocal" quatre anys seguits, del 1999 al 2002
i està situat en la posició 93 entre els "100 millors artistes de Hard
Rock". Va començar fen-se dir Romeo Blue i imitant a Prince, però
finalment va trobar la seva pròpia personalitat musical i va adoptar professionalment
el Lenny, de fet ell en realitat es diu Leonard Albert Kravitz. També ha
incursionado al cinema i Lenny Kravitz com a actor ha treballat, entre
d'altres, en el film "Zoolander" de 2001.
Chris Isaak – Wicked game 1989
El cantant, compositor, guitarra i actor Chris Isaak va
néixer a Stockton, Califòrnia, el 26 de juny de 1956. L’any 1984 Chris Isaak va
editar el seu primer àlbum "Silverton". El 1989 treu el seu tercer LP
"Heart Shaped World" que recollia la cançó més coneguda en la seva
carrera "Wicked Game", aquesta que estem escoltan ara a Un Toc de
Rock. Curiosament, a Espanya la cançó es va editar un parell d’anys més tard
dins d’un recopilatori fet tan sols per el mercat espanyol, cosas de las cases
de discos. El tema seria fet servir també en el film "Corazón
salvaje" de David Lynch i va tornar a utilitzar-se a la pel·lícula
"Hombre de familia" de Lee Chesnut. Altres cançons de Chris Isaak
s’han fet servir al cinema, l’any 1999 el tema "Baby Did a Bad, Bad Thing"
que es trobava en el disc "Forever Blue" és fet servir per Stanley
Kubrick a "Eyes Wide Shut". Per cert que m’he deixat un altre faceta
de Chris Isaak, la de presentador, Chris va tenir el seu propi show de
televisió i també ha intervingut en diversos films com a actor.
Aphrodite’s Child – Marie Jolie 1969
El tercet francés-grec Aphrodite’s Child van ser precursors
en el seu temps del rock simfònic i és que en aquesta banda grega feta a
França, hi havia tres dels noms més rellevants per a la música internacional, A
Aphrodite's Child hi trovabem al gran teclista Vangelis Papathanassiou (Grécia
29 de març de 1943), el cantant i baixiste Demis Roussos (15 de juny de 1946,
Alexandria, Egipte) i el batería Lukas Sideras. Aphrodite’s Child van funcionar
molt bé de l’any 1968 fins 1972, deixant en les pàgines de l’historia del rock
temes mítics com "End of the world", "It's five o'clock",
"Rains & Tears" i moltes més com aquest que us porto avui a Un
Toc de Rock i que jo vaig descobrir en un recopilatori publicat a principis
dels 70 en el qual la primera cara eren temes rítmics i la segona una selecció
de baladons com els que us he esmentat o 
el que escoltem ara i que és un
"peaso cansión", de fet també va ser cara B d'un single publicat a
l’octubre de 1969, però jo opino que es van equivocar de costat al posar la
cançó, com sol passar masses vegades amb les cases de discos. La cançó es va
incloure en el primer álbum de Aphrodite’s Child “End of the World” i crec que va ser una
composición de Vangelis. Aphrodite's Child van vendre al voltant de 20 milions
d'àlbums en tan sols cinc anys que va durar la seva carrera professional i tres
discos d’estudi. Despres cadascun d’ells va seguir per la seva compta si bé al
bateria Lukas Sideras l’he perdut la pista va anys, després de que fes de
productor entre altres, per Richard Cocciante i Sigma Fay. Crec recordar que en
els vuitanta fa formar un grupo anomenat Diesel.
Canned Heat – Marie Laveau 2005
conegut com Mussol Cec
(guitarra, harmònica i veus) i Bob Hite "The Bear" (veus i
harmònica), al costat de Henry Vestine al que li deien Girasol, ex membre dels
The Mothers of Invention de Frank Zappa que s'encarregava de la guitarra. Larry
Taylor "El Tau" que havia estat baixista de The Monkees i va començar
treballant en l'estudi per acabar unint-se al grup, al costat del bateria Frank
Cook que posteriorment va ser substituït pel mexicà Adolfo "Fito" de la Parra. La Parca ha
passat la seva dalla per la banda, Alan Wilson va morir d'una sobredosi de
droga en un aparent suïcidi al setembre de 1970. Bob Hite va morir
d'un atac al cor a l'abril de 1981. Algun temps després ens va deixar Henry
Vestine, l'any 1997 i Richard Hite que s'havia incorporat posteriorment, va ser
l’any 2001. “Going up the
country” al costat de "On the Road Again", són els temes més populars
de la seva carrera aquí al pais. En total Canned Heat ha tret 29 àlbums,
l’últim l’any 2011, a
part de 9 recopilatoris de grans èxits, però ara sols queda Larry Taylor de la
formació original.
The Family
Dogg – Way of life 1969
Els Family Dogg van ser una banda, amb una gran qualitat
vocal. Estava integrada per un munt de components i tots ells cantaven.
Liderats per Steve Rowland i l'anglès-espanyol Albert Hammond abans de
llançar-se en solitari i que ja havia tocat amb les bandes espanyoles Los
Flaps, Diamond Boys i el duet Albert & Richard. Altres components de The Family Dogg van ser
Mike Hazlewood, Christine Holmes, Doreen De Veuve, Pam "Zooey" Quinn,
Ireen Sheer, Sue Lynn, Sherri Lynn i Pat Arnold. El seu primer disc va
ser "A way of life" al que aquesta cançó donava titol i que va ser el
seu primer treball, publicat l’any 1969. Encara van treure un disc més, ja
sense Albert Hammond i es van separar. Per cert que en aquest LP, a més del
tema que donava títol que és boníssim, trobàvem una altre cançó plena de
qualitat i amb un títol interessant "Avui vaig matar a un home a qui no
coneixia".
Els Family Dogg, una bona banda vocal britànica
Elvis
Presley – Mama liked the roses 1970
Si en alguna cosa coincideixen els intèrprets de rock and
roll de totes les èpoques és en el fet de que Elvis Presley, les seves cançons i
sobre tot les seves pel·lícules, va ser la major influència en tots els músics
que es dediquen o es dedicaven al rock'n'roll. En algunes emissores de
televisió es va prohibir filmar-lo de cintura cap avall en considerar que els
seus moviments cantant i ballant arribaven a resultar obscens i provocadors. És
cert que Elvis Aaron Presley era blanc, però cantava i es movia com un negre i
allò escandalitzava a les sofertes mares de les adolescents. Per sort per al
Rei, comptava amb el Coronel Parker, el cervell a l'ombra i l'autèntic artífex
del triomf d'Elvis Presley. Si el cantant era una fàbrica de fer diners, el
Coronel Parker era la màquina d'embalar els bitllets. Elvis podia haver-se
salvat de la mili tranquil·lament i sense 
problemes, però el Coronel el va
obligar a incorporar-se a files i va fer d'això tot un espectacle, tot un circ
mediàtic, fins i tot el moment en què se li va rapà el cabell va ser
immortalitzat per les càmeres. Elvis es va posar l'uniforme i va carregar el
petate marxant-se a fer el soldat. Però el Coronel no es va conformar amb això.
Per descomptat el Coronel va aconseguir que la mili la fes a Alemanya. Al estar
un any fora del país, Elvis Presley estava exempt de pagar impostos a Hisenda
pels seus ingressos, però el Coronel va forçar al Rei i aquest va abonar
religiosament uns impostos que podia haver-se estalviat i a més a més va donar
el seu sou militar a obres de beneficència, però com tot això es va realitzar
amb càmeres i a bombo i platillo, tot Amèrica va saber com era de bo i
admirable ciudadadà l’Elvis Presley. Amb el seu casament amb Priscila va passar
de ser un noi dolent del rock and roll a un americà exemplar. Elvis Aaron
Presley, el Rei, va néixer a Tupelo, Mississippi, el 8 de gener de 1935, va
morir a la seva mansió de Graceland, a Memphis, Tennessee el 16 d'agost de 1977,
va ser reconegut com el Rei del Rock. Durant la seva carrera, 
Elvis va
protagonitzar 31 pel·lícules, gairebé totes elles musicals, va gravar un total
de 150 àlbums i va obtenir 14 nominacions als Grammy. Elvis Presley és
l'artista mort que més discos ha venut i la seva discogràfica va manifestar que
ha superat els 1.000 milions de discos venuts des de 1980. La cançó que escoltem ara a Un
Toc de Rock, “A la mare li agradava les roses” va ser la cara B d'un single
amb "The Wonder of You" com a peça estrella. Es va publicar el 20
d'abril de 1970 i va aconseguir el lloc nou en les llistes de pop del
Billboard, sent disc d'or als Estats Units.
Les dues cançons es van incloure al LP "On stage: February
1970" que va ser editat el 23 de juny de 1970 i va arrivar al lloc 13, tot
i que els "crítics experts" havien dit que Elvis estava cremat. La
cançó va ser escrita per Johnny Christopher, guitarrista i compositor que va
guanyar un Grammy en l'apartat composició pel tema "Always On My
Mind".
La frase d'avui és del periodista i escriptor uruguaià
Eduardo Galeano, considerat com un dels més destacats escriptors de la
literatura llatinoamericana que va manifestar
“Estem en plena cultura de l'envàs. El contracte de
matrimoni importa més que l'amor, el funeral més
que el mort, la roba més que
el cos i la missa més
que Déu”
Tancaré per ara Un Toc de Rock, però abans de fotre el camp,
us deixo amb companyia de La
Xarxa de Comunicació Local i totes aquelles emissores que
emeten el programa. Soc Mario Prades i ara abans de tancar la barraqueta, us
donaré un consell, porteu-se bé, sigue bons i bones.
.
Apa! Ens veiem pel món.
Mario Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario