Un Toc de Rock 08-10

Nota del Productor, realitzador i director:

Tots els programes  exposats  en aquest blog,

Disposen  d'un  enllaç  per descarregar-s’els,

sempre situat a peu de pàgina

El cinema sempre ha estat vinculat estretament a la música des que va estrenar-se "El cantor de jazz", la primera pel·lícula sonora de l’historia. Les bandes sonores enriqueixen una bona pel·lícula i salven algunes altres. Ara bé, les actrius i els actors canten en moltes ocasions, els cantants fan d'actors... tot està entrellaçat. A Un Toc de Rock avui obrirem amb una cançó que molts anys després d'haver estat un èxit, es va recuperar en uns quants films, també escoltarem cantar a una actriu adolescent i tindrem un cantant convertit en actor, tot això per començar, però el recorregut per la banda sonora de la nostra vida ens portarà molta música i d'estils molt variats. Per tant i des de La Xarxa de Comunicació Local i totes aquelles emissores que emeten el programa, obro la barraqueta, soc Mario Prades i us diré allò de

Benvinguts a Un Toc de Rock

The Chordettes – Mister Sadman 1954

Aquest clàssic del doo wop amb el que obrim Un Toc de Rock d’avui, va estar composat per Pat Ballard l’any 1954 i va ser el gran éxito comercial del grup vocal femení The Chordettes. Va sonar en una pel·lícula, bé la veritat és que ha sonat en moltes, fins i tot la vem escoltar a un episodi dels Simpson, però ara a mi a mi em ve al record aquella vegada que es va incloure en la primera de la saga "Back to the future", però així mateix va escoltar-se a "Philadelphia" i "Halloween", encara que van haver-hi moltes més. Las Chordettes van aconseguir classificar-la en el primer lloc de les llistes el novembre de l’any 1954. The Chordettes eren un grup vocal format a Sheboygan, Wisconsin, l’any 1946 i integrat per quatre noies blanques: Janet Ertel (nascuda el 21 setembre 1913 i morta el 4 de Novembre de 1988), la seva cunyada Carol Buschmann, Dorothy Schwartz i Jinny Osborn (nascuda el 25 d'abril de 1928 i que va morir el 19 de maig de 2003).

Hayley Mills – Jeepers creepers 1962

Una adolescent que va triomfar a Hollywood, encara que ella era anglesa, va ser l'actriu Hayley Mills en la seva àmplia carrera cinematogràfica destaquen les pel·lícules "Polyana" i "Tu a Boston i jo a Califòrnia" que en anglès es va titular "The Parent Trap" i en la qual realitzava el doble paper de dues germanes bessones. Doncs també la jove actriu Hayley Mills ha cantat i ho va fer a la banda sonora d'aquestes dues pel·lícules. Aquest tema crec que es va incloure a "Polyana" (1960), però no ho tinc massa clar, jo us el extrec d'un EP de quatre cançons publicat a Espanya l'any 1962. La veritat és que Hayley Mills va gravar uns quants discos i en la seva discografia cal destacar la cançó "Johnny Jingo" que va pujar al lloc 21 en les llistes del Billboard l’any 1962 i que es trobava inclosa en aquest EP. L'actriu i cantant va néixer a Londres el 18 d'abril de 1946. El 18 d'abril de 2008, se li va diagnosticar càncer de mama. Després de sotmetres a cirurgia i quimioteràpia, Hayley Mills va explicar en el curs d'una entrevista que li van fer al gener de 2012 que s'havia recuperat i superat la malaltia.

Bobby Darin – Multiplication 1961

L'actor i cantant nord-americà Bobby Darin té dos grans cançons en el seu haver "Mark The Knife" i "Beyond the sea", però a la banda sonora de la pel·lícula "Quan arribi setembre" que es va estrenar l'any 1961 i protagonitzava Rock Hudson, Gina Lollobrigida, Sandra Dee i el mateix Bobby Darin, va incloure aquest tema que es va convertir en un clàssic del rock and roll i que a Espanya recordo dues bones versions, una de The Rocking Boys i una altra a càrrec de Gelu, encara que en els vuitanta també la gravar i amb molt d'encert Micky. Bobby Darin és deie veritable Walden Robert Cassotto, va ser un dels cantants més populars i un ídol d'adolescents en les dècades de 1950 i 1960 i va intervenir en algunes pel·lícules, com aquesta. Va estar casat amb l’actriu Sandra Dee (tots dos a la foto). Bobby Darin va néixer a Nova York el 14 de maig de 1936 i va morir a Los Ángeles un nefast 20 de desembre de 1973. Va donar el seu cos a la ciència, a la UCLA, per a investigació. Quan Darin tenia 35 anys va descobrir que qui semblava ser la seva germana gran era en realitat la seva mare que havia quedat embarassada molt jove. La dona que pensava era la seva mare, realment es tractava de la seva àvia. Aixó que semble de cinema o "culebrón" passa a vegades molt mes a prop del que os penseu. La identitat del seu pare mai li va ser revelada. Per cert, una cosa similar li va passar també a Eric Clapton.

Cher – The shoop shoop song (it’s in his kiss) 1991

La cançó que escoltem ara i que ens interpreta l'àvia Cher, era també tot un clàsic del doo wop americà, escrita per Rudy Clark i que va ser interpretada i portada a l’èxit per Betty Everett l’any 1964, si be ja l’havia gravat uns anys abans Merry Clayton. Cher la va recuperar l’any 1990 a la pel·lícula “Mermaids” i a l’àlbum “Love Hurts” que va sortir a la venda el 17 de juny de 1991 a Anglaterra i un dia després als Estats Units. En el disc van col·laborar una animalada de gent, entre ells Steve Lukather de Toto, Richard Marx, Jeff Porcaro i el seu germà Mike també dels Toto, Hugh McDonald que havie tocat amb Bon Jovi i Alice Cooper, així com un grapat de músics més. Cher va aconseguir el lloc 2 del Billboard amb el single d’aquesta cançó. Com ja us he dit en alguna ocasió, Cher sembla tenir un pacte amb el diable o bé accions del seu cirurgà plàstic, per comprovar-ho només heu de veure la pel·lícula “Burlesque” que va fer fa un parell d’anys, un simple musical, però amb una estupenda banda sonora que acollona per la seva extrema qualitat i en la que la veritable protagonista musical és Christina Aguilera i d’aquesta banda sonora ja hem escoltat cançons en diverses ocasions aquí a Un Toc de Rock. La cantant i actriu Cher es diu en realitat Cherilyn Sarkisian LaPierre, va néixer a El Centro, Califòrnia, el 20 de maig de 1946 i inicialment va formar amb Sonny Bono que llavors era el seu marit, el duo Sonny and Cher. Ha publicat més de 25 àlbums d'estudi, diverses recopilacions, a més de 56 singles dels quals cinc han estat número 1 del Billboard i 13 s'han classificat en llistes. Aquest any crec que ha estat al setembre, ha tret nou disc i es diu “Closer to the Truth”.

Blossom Dearie – I left my heart in San Francisco 1963

Des de l'àlbum "Sings Rootin 'Songs" que Blossom Dearie va publicar l’any 1963, us extrec aquest tema, un altre clàssic, en aquest cas del swing i el jazz. La música era de George Cory i la lletra de Douglass Cross i la van compondre l’any 1954. Blossom Dearie (28 d’abril de 1926 - 7 de febrer de 2009) va ser una cantant de jazz i també pianista, enquadrada en el bebop. Era blanca i posseïa una veu acriaturada que li va donar un encant especial. Es va traslladar a París en els 50 i va conèixer a qui seria el seu marit, el flautista i saxofonista belga Bobby Jaspar. Blossom Deari era una bona pianista i va gravar un o dos discos sense cantar, només tocant el piano. Aquest LP del que us he tret aquesta cançó és peça de col·leccionistes. L’any 1962, va gravar una cançó per l'anunci de ràdio de la cervesa Hires Root. El LP "Sings Rootin 'Songs" on es va incloure, no podia ser comprat a les botigues, solsament podies aconseguir-lo mitjançant el pagament d'un dòlar i una prova de compra del producte. Això va convertir al disc en peça desitjada i l'ha anat revaloritzant amb el pas dels anys. Per cert, el que te valor es l’original, no les reedicions.

Chris Rea – The Chance of Love 2011

L'any 2011 el cantant, guitarrista i compositor Chris Rea va publicar l'àlbum "Santo Spirito" del que ara us extrec per escoltar a Un Toc de Rock aquest tema "La possibilitat de l'amor". De nom complet Christopher Anton Rea, el britànic va néixer el 4 de març de 1951 a Middlesbrough i és un dels grans músics de l'últim mig segle, encara que la seva carrera està marcada per l'èxit obtingut amb el tema "On the Beach", sense oblidar "Josephine" i "Road to hell", les seves cançons més populars a casa nostra. Per cert, a més de cantautor, guitarrista, compositor i productor musical, és pintor, actor i pilot de carreres. Chris Rea és un lluitador i un treballador incansable. Va patir un càncer i l'any 2002 els metges li van indicar que tenia menys del 50% de probabilitats de sobreviure, però no es va rendir i aquest guitarrista, cantant i compositor va vèncer a la malaltia i l'any següent va ser el de la seva recuperació. El 2005 va gravar "Blue Guitars", una caixa amb 11 àlbums, tots amb temes nous i tornant als seus orígens bluseros, a més d'un recopilatori i un disc de duets. Segueix al peu del canó. Quan va començar es va fer dir Benny Santini i amb aquest nom per títol va treure el seu primer disc l’any 1978. Chris Rea té una discografia brutal i és que ja us he comentat que es tracta d'un treballador infatigable.

Kenny Rogers & The First Edition - Ruby, Your say take your love to Town 1969

En diverses ocasions hem escoltat cançons de Kenny Rogers i sempre us he comentat que anteriorment havia triomfat al capdavant de Kenny Rogers & The First Edition i amb aquest tema. Donçs bé, durant aquest estiu vaig rebre un parell de correus dient "Molt parlar de la cançó, però poc escoltar-la", per tant aquí la teniu perquè la gaudiu. El grup l'integraven Kenny Rogers (veu i baix), Mickey Jones (bateria i percussió), Terry Williams (guitarra i cors), Mike Settle (guitarra i cors) i la corista Thelma Camacho que també tocava la pandereta i feia cors. Kenny Rogers & The First Edition es van crear a Califòrnia l’any 1967 i es van desfer el 1975, quan Kenny Rogers es va llançar en solitari. Aquest és el seu tema més important i es va publicar a l'estiu de 1969 aconseguint el lloc 6 del Billboard i el segon a Anglaterra, donava títol al seu quart LP. La cançó va ser escrita per Mel Tillis i ja l'havia gravat l’any 1967 Johnny Darrell que la va portar a la setena posició en les llistes de country. Kenny Rogers va néixer a Houston, Texas, el 21 d'agost de 1938 i també ha incursionado en el cinema. Curiosament i malgrat que les vendes dels seus discos sempre han estat molt significatives, Kenny Rogers ha estat molt criticat pels puristes del country que l'acusen d'acostar-se massa al pop. De fet moltes de les seves cançons s'han classificat en les llistes de pop nord-americans, però ell i malgrat haver gravat també jazz i swing, sempre s'ha sentit fidel al country.

El Chicano – Chachita 1970

Ara el nostre viatge musical ens portarà a Puerto Rico. Aquesta cançó es va incloure al primer álbum de El Chicano i originalment es va titular “Se fue mi (Chachita)”, si bé amb el temps es va quedar sols en “Chachita”. El seu veritable nom és Carlos Omar Cotto Cruz, nascut el 13 de febrer de 1980 a Caguas, Puerto Rico, però s’el coneix, tant a ell com a la seva banda, com El Chicano i també El Ilegal. Va ser el primer grup d'origen llatí que va actuar en el famós Teathre Apollo de Harlem, Nova York. El seu primer èxit va ser una versió del tema de Gerard Wilson "Viva Tirado" que es va mantenir 13 setmanes en les llistes americanes l’any 1970 i el va portar a realitzar una gira pels Estats Units. De fet a Un Toc de Rock ja hem escoltat alguna que altre cançó d’aquest disc que es va titular així mateix “Viva Tirado”. Dins d’una linea de funky rock amb tocs molt llatins, al grup El Chicano podriem englobarlo dins del estil llatí de Santana, Barrabás, Osibisa,  Mandrils, inclus els Titanic. Inicialment el grup l'integraven, a part de Carlos Omar,  Bobby Espinosa, Freddie Sánchez, Mickey Lespron Baeza i Juan Andrés De Luna. Però per el grup han passat molts més músics, entre ells Arvizu, Rudy Regalado, Max Garduño, Danny Lamont, Brian Magness, Jerry Salazar, Joe Pereira i Sales. Dos dels components de El Chicano van morir l’any 2010: L'organista i cofundador Bobby Espinosa el 27 de febrer, mentres que el 4 d'agost va morir Rudy Regalado que portava 12 anys amb el grup.

Robert John – Sad eyes 1970

També de l’any 1970 es aquesta peça que escoltarem ara a carrec de Robert John. De nom complet Robert John Pedrick Jr aquest cantant nord-americà va néixer l’any 1946 a Brooklyn, New York, al 1979 va aconseguir posar aquesta cançó publicada en single l'abril del mateix any en el primer lloc del Billboard, ja al mes de maig, romanent 4 setmanes en aquesta posició i aconseguint el Disc d'Or per les seves vendes. La producció va ser de George Tobin i Mike Piccirillo. Aquest “Ulls tristos” seria versionat per Bruce Springsteen, incloent-lo en un Box-Set recopilatori que va editar l’any 1990. També va ser versionada per Enrique Iglesias. Robert John havia estat cantant del grup Bobby & the Consoles l'any 1963, aconseguint un petit èxit amb el tema "My Jelly Bean" si bé en aquell moment s’el coneixia com a Bobby Pedrosa i havia començat amb 12 anys aconseguint posar en les llistes la cançó "White Bucks and Saddle Shoes", escrita per Doc Pomus i Mort Shuman. També va formar part del grup de Herb Alpert i els seus Tijuana Brass, de 1970 a 1971 i en deixar-los es va llançar en solitari aconseguint un gran èxit amb la seva versió, de 1971, del tema dels The Tokens "The lion Sleeps tonight" que va superar el milió de discos venuts i va ser Disc d'Or el 15 de març 1972.

Wham! – Careless Whisper 1984

El duet britànic Wham!, creat l’any 1981, estava integrat per George Michael i Andrew Ridgeley, es van separar l'any 1986, quan George Michael va començar definitivament la seva carrera en solitari. Per cert, als Estats Units van treballar com Wham UK ja que existia un grup amb el mateix nom i ells no van voler canviar-s’el. Aquest tema publicat en single l'any 1984 és el seu major èxit, al costat de "Last Christmas", una nadala també de 1984. Precisament la gran acollida massiva d'aquestes dues cançons van motivar que George Michael es llancés pel seu compte. El single va ser número 1 en 25 països i va vendre més de sis milions de còpies. Va estar composada per els dos músics i en una entrevista George va explicar que la idea va sorgir quan treballava d'acomodador en un cinema de Londres i el riff de saxo que toca Steve Gregory, se li va ocórra en un viatge amb autobús. Curiosament es va gravar primer en els Muscle Shoals Studios, a Alabama i va ser produït per Jerry Wexler, un bon productor, però com a George Michael no li va agradar el resultat final, va decidir tornar a gravar-lo produint-lo ell mateix i aquesta és la versió que es va publicar i va arribar a l'èxit mantenint-se cincs setmanes seguides en el número 1 del Billboard. A Espanya es va traduir com "Xiuxiuejos sense importacia". George Michael es diu en realitat Georgios Kyriacos Panayiotou i va néixer a Londres, el 25 de juny de 1963, mentre que Andrew Ridgeley va néixer a Surrey, el 26 de gener de 1963. Les fans i la premsa tenien els seus dubtes sobre l'orientació sexual de George Michael, fins el 7 d'abril de 1998, quan va ser arrestat per “actes lascius” en un urinari públic, a un parc de Beverly Hills, per un policia encobert anomenat Marcelo Rodríguez i va ser acusat i condemnat. Multat amb 810 dòlars i sentenciat a complir 80 hores de serveis a la comunitat. Poc temps després, Michael va fer un vídeo musical per el single "Outside" que estava basat en l'incident en el bany públic i en el qual es podia veure, entre altres coses, a un grapat d’homes vestits de policia besant-se. A partir d'aquest moment va fer pública la seva condició homosexual i que sostenia una relació amb Kenny Goss, la seva parella. El 23 de juliol de 2006 George va ser novament acusat de mantenir relacions sexuals en públic. I és que hi ha gent que no escarmenta.

Bobby Vinton – Sealed with a kiss 1972

A Espanya aquest tema va ser el gran èxit, ja en els setanta, del cantant nord-americà Bobby Vinton, amb vendes molt per sobre de les que va obtenir amb "Blue velvet" que va ser una cançó que tot i convertir-se en famosa en començar a incloures en multitud de recopilacions dels seixanta, en el seu moment no crec que aquí arribés, si més no, ni a editar-se. "Segellat amb un petó" es va publicar al juliol de 1972 i va donar títol a un àlbum ple de bones cançons, encara que aquí només es va publicar el single. Aquest tema va ser composat l'any 1960 per Peter Udell i Gary Geld per al grup The Four Voices que la van gravar a principis dels 60. L’any 1962 la va gravar Brian Hyland que la va col·locar en la tercera posició del Billboard, també Gary Lewis and the Playboys la van incloure en un single editat l’any 1968 que va pujar al lloc 19, la mateixa posició que va assolir l’any 1972 Bobby Vinton, encara que en les llistes de pop es va classificar en el segon lloc. L’any 1989 va ser l'australià Jason Donovan qui la va gravar i va arribar a la tercera posició a Anglaterra, encara que no crec que es classifiqués als Estats Units. La veritat és que la cançó ha estat enregistrada en multitud d'ocasions, hi ha altres bones versions, entre elles les que van realitzar Bobby Vee, The Lettermen, Jim Capaldi, Nektar, The Shadows, Chris de Burgh, Laurent Voulzy, Agnetha Fältskog o The Flamin' Groovies, però la més recordada a Espanya és aquesta que escoltem ara a Un Toc de Rock. Per cert que al LP de Bobby Vinton amb la cançó per títol, es van incloure un munt de versions de grans èxits del pop, entre ells el "Song sung blue" de Neil Diamond, "Come softly to me" de The Fleetwoods, "The End of the World" de Skeeter Davis, "The First Time Ever I Saw Your Face" de Roberta Flack,"Some Kind of Wonderful" composada per Carole King que va ser un èxit de The Drifters o "Our Day Will Come" de Ruby & The Romantics. L'àlbum va ser produït pel mateix Bobby Vinton.

Daryl Hall & John Oates – Everytime you go away 1985

Arriba el moment de escoltar al programa d’avui tot un “peaso cansión” que ens arrivarà des de la pàtria de l'Oncle Sam. A Europa vam descobrir al duet integrat per Daryl Hall & John Oates arran de publicar el seu single amb el tema "Meneater", editat l'any 1982 i considerat el seu millor hit, però Daryl Hall & John Oates portaven ja en actiu des de finals dels seixanta. Aquesta cançó, “Cada vegada que te'n vas”, composada per Daryl Hall (Daryl Franklin Hohl nascut a Pottstown, Pensylvania, l'11 d'octubre de 1946), es va incloure en el seu àlbum "Voices", editat l'any 1980. aquest "tros de cançó" va tornar a gravar-se en el disc en directe "Live at the Apollo!",  un àlbum editat l’any 1985 i en el qual van col·laborar David Ruffin i Eddie Kendrick, membres de The Temptations. Aquesta versió en directe es la que escoltem ara a Un Toc de Rock. També l’any 1985 la cançó va ser gravada pel britànic Paul Young que la va puixar a la primera posició del Billboard, sent el millor single de la seva carrera. Curiosament als Estats Units es va vendre millor la versió de Paul Young que aquesta de Daryl Hall & John Oates. John Williams Oates va néixer a Nova York el 7 d'abril de 1949. En total Hall & Oates van col·locar 34 singles entre els deu primers del Billboard, han aconseguit set Discos de Platí i sis d'Or. Per cert, es van separar a principis dels noranta, però estan de nou en actiu.

Sam & Dave – When something is wrong with my baby 1967

L’any 1967, apareix en els Estats Units una de les grans balades del soul americà dels seixanta, aquesta cançó que escoltarem ara i que brilla amb llum pròpia. Va ser un dels grans èxits del duet de color Sam & Dave, integrat per Samuel David Moore (12 d'octubre de 1935) i Dave Prater (9 de maig de 1937 - 9 d’abril de 1988), tots dos cantants de gospel i que havien estat components de The Melionaires i The Sensational Hummingbirds, abans de llançar-se com duet . Possiblement la cançó més recordada de la seva trajectòria musical va ser "Soul man", però aquest és un "peaso cansión" i sona ara a Un Toc de Rock. Aquest tema va ser escrit per Isaac Hayes i David Porter per Sam & Dave que la van publicar l'any 1967 en un single acompanyats per Booker T. & The MG 's i pels The Mar Keys Horns com a secció de metalls, va aconseguir el segon lloc en les llistes de R & B del Billboard. La cançó ha estat versionada en diverses ocasions, però gairebé sempre ho ha estat en format duet, destacant les versions de Linda Ronstadt i Aaron Neville de l’any 1989, John Farnham i Jimmy Barnes el 1991, Patti LaBelle i Travis Tritt l'any 1994 i unes quantes més. A finals dels 70 Sam & Dave es van desfer. Ara us explicaré una curiositat, Sam & Dave van gravar només 5 LP 's, però tenen en el marcat 8 discos de "Grans èxits". Es el mon de les discogràfiques i les seves ànsies de cales.

Simply Red – If you don’t know me by now 1996

Aquesta extraordinària balada, un altre "peaso cansión", és una versió de l'èxit de Harold Melvin & The Blue Notes que va realitzar el grup britànic Simple Red l’any 1996, incloent-la en el seu CD "Greatest Hits". Simply Red es van crear el 1984 i va ser una idea del cantant Mick Hucknall, de veritable nom Michael James Hucknall,un home  nascut el 8 de juny de 1960 a Manchester i que te el pel completamente roig, per aixó el nom del grup Simply Red. Quan va crear el grup va comptar amb tres ex membres de Durutti Column: Tony Bowers al baix, Chris Joyce a la bateria i Tim Kellett al teclat, a més de Sylvan Richardson a la guitarra i  Fritz McIntyre als sintetitzadors. Simply Red van estar en actiu fins al 2010, de fet es van acomiadar el 19 de desembre de 2010 amb un concert al O2 Arena a Londres. Simply Red han arribat a vendre més de 50 milions de discos a tot el món. En aquest tema que escoltem ara van col·laborar un munt de músics i als cors trobàvem a Dee Johnson, Sarah Brown, Stephanie Spruell i Janette Sewell, va ser produït per Stewart Levine.

Vaya con Dios – What’s a woman 1990

Vaya con Dios son un grup belga, que barregen diverses tendències en la seva obra, entre elles jazz, R & B, blues i rock, de vegades amb tocs salseros. Vaya con Dios va ser fundat l’any 1986 per la cantant, compositora i productora belga Dani Klein, al costat de Dirk Schoufs i Willy Lambregt que seria substituït posteriorment per Jean-Michel Gielen. Des de l’any 1991 el grup ja només és la cantant Dani Klein. Dani Klein va deixà la música l’any 1996 a causa de l'esgotament físic que patia, però va tornar l'any 1999 com a cantant del grup Purple Prose. Vaya con Dios van tornar l'any 2004 amb un nou àlbum titulat "The Promis" i amb una companyia independent. Ara Vaya con Dios tornen a estar en actiu, tot i que només queda Dani Klein de la formació original. Aquesta extraordinaria  cançó que escoltem ara a Un Toc de Rock va ser la més important en la seva carrera musical i estava recollida en el LP "Nigh Owls" del 1990. Jo recordo que quan el single va arrivar a les meves mans, entregat per el departament de promoció del segell Ariola jo vaig veure deseguida tot el potencial del tema i el públic ho va confirmar. Tot i que ells ja havien publicat un gran LP abans, on destacava el tema “Puerto Rico”.

Mahalia Jackson – Go tell it on the mountain 1950

Acabarem el programa d’avui d’Un Toc de Rock, escoltant a una gran Reina, aquesta dona va ser reconeguda com La Reina del Gospel, es l'extraordinària cantant de color Mahalia Jackson. El gospel possiblement sigui la font de la qual van beure tots aquests músics que després van anar decantant-se pel blues i el Rhythm and Blues, per tant no podem deixar d'escoltar bon gospel i dingú millor que la Reina per interpretar-lo aquí al programa. Mahalia Jackson va néixer a Nova Orleans el 26 d'octubre de 1911 i va morir en Evergreen Park un 27 de gener de 1972. Comptava amb la tessitura vocal d'una contralt i va estar entre les primeres intèrprets de espirituals a incorporar en la seva música elements del blues, encara que mai va voler cantar jazz ni Rhythm and Blues, sempre es va negar tot i les continues ofertes que se li feien. El tema que escoltem ara va ser editat en single i es va incloure en el LP de nadales de Mahalia Jackson "Silent Night, Oli Night" que es va publicar l’any 1950 i es va reeditar en versió CD l’any 1995.

La dita d’avui es del poeta Carlos Marzal i la va dir referinse a la vinculació entre els toros i la poesia:

“Els centelleigs d'una gran feina pertanyen al mateix

 àmbit emocional que les fogonades d'un bon poema”

Conclou per avui Un Toc de Rock i toca fotre el camp, però abans de marxar-me us deixaré amb companyia de La Xarxa de Comunicació Local i totes aquelles emissores que emeten el programa. A reveure i fons el proper programa

Apa! Ens veiem pel món.

Mario Prades

Enllaç per descarregar-se el programa  (Link to dowload the radioprogram)