Nota del Productor, realitzador i
director:
Tots els
programes exposats en aquest blog,Disposen d'un enllaç per descarregar-s’els,
sempre situat a peu de pàgina
Avui la tònica a Un Toc de Rock és la
música negra. Escoltarem a grans del soul, bàsicament nord americans, però
també us he seleccionat una cantant de color que es va establir al nostre país
a finals dels seixanta i va tenir una triomfal carrera a Espanya, encara que
amb temes que eren totalment poppies. La veritat és que la gent de color té un
tarana especial per a la música, encara que dins del soul hi ha una nova
fornada de cantants blanques, moltes d'elles britàniques, avui no escoltarem a
cap d’aquestes noies, si bé en propers programes paraula que algunes d’aquestes
dones del soul blanc sonarán. Per tant i des de la xarxa d’emissores de la Federació de Mitjans de
Comunicació Locals de Catalunya i totes aquelles que emeten el programa, jo ara
obrire la barraqueta escoltan a la
Reina del Soul, Lady Soul.
Benvinguts
a Un Toc de Rock
Aretha
Franklin – Soul serenade 1967
Un dels
millors discos d'Aretha Franklin, coneguda popularment com Lady Soul o Queen of
Soul, és "I never loved a man (The way I love you)" que va publicar
l'any 1967 amb producció de Jerry Wexler, d'ell us he extret aquest tema amb el
qual obro Un Toc de Rock d'avui. L'àlbum va
aconseguir la segona posició en les llistes del Billboard i va ser Disc d'Or
per les seves vendes als Estats Units, sobretot pel tema "Respect"
que es va publicar en single i va ser número 1 a les llistes, així com un
altre single amb la cançó que li donava títol que també es va vendre molt bé,
va arribar al novè lloc, però jo us he seleccionat aquesta bella cançó amb la
qual començarem el nostre viatge 
musical i que era una composició de Curtis
Ousley i Luther Dixon. L'àlbum es va publicar en versió mono, però aquest tema
us ho he tret de la reedició en CD que es va publicar l'any 1995 i incloent
alguns temes com aquest, en stereo. A més d'Aretha Franklin cantant i piano, van intervenir en les
gravacions King Curtis (saxos), Carolyn Franklin i el grup The Sweet
Inspirations als cors, al costat de Willie Bridges (saxos), Charles Chalmers
(saxo), Gene Chrisman (bateria), Tommy Cogbill (baix), Jimmy Johnson
(guitarra), Melvin Lastie (trompeta i corneta), Chips Moman (guitarra) i Dewey
Oldham (teclats). Aretha Franklin va néixer el 25 de
març de 1942 a
Memphis, Tennessee i és una de les veus que més han influenciat a les cantants
de Rhythm and Blues i funky de les darreres generacions.
Otis
Redding – Try A Little Tenderness 1966
El tema que escoltarem ara a Un Toc de
Rock, a carrec de Otis Redding, es “Try a little tenderness”, es va publicar en
single al desembre de 1966 i va aconseguir el lloc 26 en les llistes de pop i
el 12 a
la de R & B, als Estats Units, a Anglaterra va arribar al lloc 23.
Veritablement va ser una de les seves millors cançons. Otis Redding va ser el
Rei del Soul, però també el van anomenar Mr Putiful. Nascut a Geòrgia el 9 de
setembre de 1941, va morir en un accident d'aviació a Madison, Wisconsin, el 10
de desembre de 1967, al costat de diversos components de la seva banda
d'acompanyament The Bar-Keys, quan només tenia 26 anys d'edat. De fet del grup
The Bar-Keys sols es van salvar James Alexander i Ben Cauley. Curiosament el 
major èxit en la carrera d'Otis Redding va ser el single "Sittin 'on the
dock of the bay" que ja havia gravat abans de morir, però que es va posar
a la venda un mes després de l'accident. Va ser el seu disc pòstum. Els seus
començaments també són molt interessants ja que va començar acompanyant a
Johnny Jenkins i en una sessió d'enregistrament per a la Stax, com quedaven diverses
hores lliures i estaven pagades, el productor Jim Stewart (co-propietari de
Stax) va decidir que podien aprofitar-se, sense cap cost, per que Otis Redding
gravés dos temes, un d'ells va ser "These Arms Of Mine", el seu primer
èxit. La seva veu passava de ser acariciadora i vellutada a forta i punyent,
això li va donar una amplitud de registre que el va convertir en el que va ser,
un Rei. Despres de la seva mort, la trona de Rei del Soul va estar ocupada per
Solomon Burke al que escoltarem després.+El+muelle+de+la+Bah%C3%ADa.jpg)
Wilson
Pickett – In the midnight hour 1965
La veritat és que Wilson Pickett que va
començar a ser conegut quan era cantant del grup The Falcons, és un altre de
les grans veus del soul americà i encara que no va arribar a l'altura del Rei,
Otis Redding, li va anar a la saga gràcies sobretot a "La terra de les Mil
Danses" , "Mustang Sally" i aquest tema de Wilson Pickett que us
he portat avui a Un Toc de Rock i del qual a l'Espanya dels seixanta es va
realitzar una magnífica versió a càrrec del grup gallec Los Tamara. Va ser
composada per Wilson Pickett i Steve Cropper en una habitació del Lorraine
Motel, a Memphis, el mateix on seria 
assassinat Martin Luther King a l'abril de
1968. Aquest va ser el primer èxit de Wilson Pickett per el segell Atlantic i
la cançó va aconseguir el lloc 21 en les llistes de pop i el primer a les de R
& B del Billboard. És
un tema que ha estat molt versionat, destacant les que van realitzar Martha
Reeves & The Vandellas, The Doors, Jackie Wilson, Echo & The Bunnymen,
The Jam, Roxy Music, Johnny Thunders, Johnny Rivers i un munt més de gent. El cantant ded color Wilson Pickett va néixer el 18 de març de 1941 a Prattville, Alabama i
va morir el 19 de gener de 2006
a Reston, Virgínia, a causa d'un atac de cor.
Eddie Floyd
– Knock on wood 1967
Aquest tema va ser el gran èxit en la
carrera del cantant de color Eddie Floyd i va donar títol al seu àlbum de
debut, publicat l'any 1967 pel segell Stax Records, de fet és el seu single més
recordat actualment, va arribar al lloc 28 en les llistes de pop del Billboard
i al primer lloc en les de R & B. La cançó va ser escrita per Eddie Floyd i
Steve Cropper. Va ser versionada gairebé simultàniament per Otis Redding i
Carla Thomas que la van interpretar a duet en el disc "Queen &
King", és una versió genial de la peça, però al llarg dels anys ha
estat interpretada i gravada per molts
altres, 
destacant les versions realitzades per Brian May quan formava part del
grup 1984, Archie Bell & The Drells, Wilson Pickett, David Bowie, Ike &
Tina Turner, Cher, Buddy Guy, Michael Bolton, Seal o Ami Stewart que tot i ser
molt més discotequera, de fet és qui millor la va col·locar en les llistes ja
que la versió de la cantant va pujar el primer lloc. El cantant de color Eddie
Floyd va néixer a Montgomery, Alabama, el 25 de juny de 1937, va ser el
fundador del grup The Falcons amb els que també va militar Wilson Pickett. Per
cert, crec que Eddie Floyd encara segueix en actiu, però no puc assegurar-ho.
The Four
Tops – Reach out I’ll be there 1966
Una de les millors bandes vocals de soul
vocal als Estats Units van ser The Four Tops que van treballar per al segell Tamla
Motown, sent un dels seus grups pioners, de fet van començar el 1954, peró ells
van aconseguir l'aplaudiment popular gràcies a aquest tema que els va
catapultar a les llistes de tot el món, si bé en un principi van gravar per
altres segells. "Reach
out I'll be there" va ser número U als Estats Units i també a mig món. Originalment
es van fer dir inicialment The Four Aims, però l’any 1956 van canviar el seu
nom a The Four Tops per evitar ser confosos amb els Ames Brothers. Aquest
mateix any van gravar el seu primer single "Kiss Me Baby", amb Chess
Records. Van gravar també amb Red Top, Columbia Records i Riverside Records,
per signar 
contracte amb Tamla Motown l’any 1964, mantenint-se en el segell
fins al 1972. Inicialment integraven el grup Levi Stubbs que era cosí de Jackie
Wilson i germà de Joe Stubbs de The Falcons la banda on havie militat Wilson
Pickett i Eddie Floyd, al costat de Abdul "Duke" Fakir, Renaldo
"Obie" Benson i Lawrence Payton. "Estén els teus braços" va
ser una composició del tàndem Holland-Dozier-Holland, principals compositors
del segell Tamla Motown, per The Four Tops. Per cert,
Benson va morir d'un càncer l'1 de juliol de 2005, Payton va morir el 20 de
juny de 1997 i Stubbs ens va deixar el 17 d'octubre de 2008.
Ike &
Tina Turner – River deep, mountain high 1966
També l’any 1966 es va publicar aquesta
cançó que donava títul al LP "River deep-mountain high", posiblement
el millor disc de Ike & Tina Turner. L’àlbum va ser produït per Phil
Spector i es va publicar, com us deia, l’any 1966, va incloure el seu famos “mur
de só”, un sistema de gravació creat per ell a base de duplicar pistes que
donava molta força a les gravacions. Els arranjaments van ser de Ike Turner i
Soko Richardson i el tema va arribar a la quarta posició de les llistes. En
aquesta ocasió us la he extret del recopilatori "Proud Mary: The Best of
Ike & Tina Turner" que EMI va editar l’any 1991. Aquell matrimoni va
introduir a Tina Turner en el mon de la música, pero també va ser traumàtic per
Tina ja que Ike era un maltractador i finalment ella es va desfer del seu
domini i va aconseguir la llibertat. Clar que com és habitual en moltes dones després d'un divorci o separació, va canviar completament la seva imatge. Ike
es deia en realitat Isaac Wister Turner (5 novembre 1931 - 12 de desembre de
2007), va estar molts anys a la presó per drogues. El veritable nom de la Reina del Rock'n'Roll és
Anna Mae Bullock (26 de novembre de 1939) i no és de raça negra com molt
creuen. La mare de Tina Turner que es deia Zelma 
Bullock, era barreja de índia
navajo i cherokee i el seu pare mestizaba gens europeus i africans. Tina Turner
a l’escenari malbarata energia, fins al punt que el grup d'acompanyament vocal
que utilitzaven el matrimoni, integrat per tres noies de color o avegades
quatre i que es denominaven The Ikettes, no acabava les gires, sempre havien de
canviar-ne alguna ja que Tina les esgotava ballant en els escenaris i aixó que
ella també cantava. A España aquesta cançó va tindre algunes versions, però la
millor va ser la que van fer els barcelonins Lone Star també l’any 1966, es
clar que ells la van titular “Río sin fin”.
Solomon
Burke – You’re the one
l'any 2010 va publicar el seu últim disc "Hold on tight". Burke va ser pare de 21 fills (14 filles i 7 fills), va tenir 90
néts i 19 besnéts. Alguns dels seus fills i néts es dediquen professionalment a
la indústria musical, encara que cap ha aconseguit el seu prestigi. L’any 1964 va escriure i va gravar
"Everybody Needs Somebody To Love" que immortalitzarian The Blue
Brothers. Figura imponent, amb més de 200 quilos de
pes i sempre amb vistosos vestits de fantasia són el seu senyal d'identitat,
junt amb la seva forma personal de sentir el soul. A causa de la seva edat i el
seu sobrepès, els darrers anys Solomon Burke sempre actuava assegut. La seva
discografia es bestial, només en recopilatoris Solomon Burke té publicats 23
àlbums i 38 d’estudi. Aquesta peça us la trec d’un grans èxits.
James Brown – I’s a man’s, man’s, man’s
world 1966
Ara seguirem fen familia i si abans hem
escoltat al Rei i la Reina,
ara porto a Un Toc de Rock un altre amb títol. Aquest va ser anomenat El
Padrí del Soul i també El Germà Soul. James Brown va néixer a Barnwell,
Carolina del Sud el 3 de maig de 1933 i va morir a Atlanta, Georgia, el dia de
Nadal de 2006 a
causa d'un infart. Va tenir molts problemes amb la llei i va ser empresonat i
va complir condemna en diverses ocasions. Una vegada va dir: "El que em
convé és desaparèixa, cridant l'atenció el menys possible" i fins i tot la
seva mort va estar rodejada d'interes mediatic. Possiblement aquest tema hagi
estat el gran èxit en la seva carrera, plena d'ells i va arribar a la 
primera
posició en les llistes de Rhythm and Blues i a la vuitena en les de pop. Va ser
editat en single a l'abril de 1966. Estava composada per James Brown i Betty
Jean Newsome i produïda pel mateix James Brown. Va donar títol a un àlbum
publicat l’any 1966. La cançó va ser inclosa en la llista les 500 millors
cançons de tots els temps, segons la revista Rolling Stone, en el lloc 125.
James Brown la va cantar amb Luciano Pavarotti i es va incloure en el disc
"Pavarotti & Fiends", el concert es va celebrar a la ciutat
italiana de Mòdena l’any 2002.
Sam &
Dave – When something is wrong with my baby 1967
Un anys més tard, al 1967, apareix una de
les grans balades del soul americà dels seixanta, aquesta cançó que escoltarem
ara i que brilla amb llum pròpia. Va ser un dels grans èxits del duet de color
Sam & Dave, integrat per Samuel David Moore (12 d'octubre de 1935) i Dave
Prater (9 de maig de 1937 - 9 abril 1988), tots dos cantants de gospel i que
havien estat components de The Melionaires i The Sensational Hummingbirds,
abans de llançar-se com duet . Possiblement la cançó més recordada de la seva
trajectòria musical va ser "Soul man", però aquest és un "peaso
cansión" i sona ara a Un Toc de Rock. Aquest tema va ser escrit per Isaac
Hayes i David Porter 
per Sam & Dave que la van publicar l'any 1967 en un single
acompanyats per Booker T. & The MG 's i pels The Mar Keys Horns com a
secció de metalls, va aconseguir el segon lloc en les llistes de R & B del
Billboard. La cançó ha estat versionada en diverses ocasions, però gairebé
sempre ho ha estat en format duet, destacant les versions de Linda Ronstadt i
Aaron Neville de l’any 1989, Hall & Oates el 1985, John Farnham i Jimmy
Barnes el 1991, Patti LaBelle i Travis Tritt l'any 1994 i unes quantes més. A
finals dels 70 Sam & Dave es van desfer. Ara us explicaré una curiositat,
Sam & Dave van gravar només 5 LP 's, però tenen en el marcat 8 discos de
"Grans èxits". Es el mon de les discogràfiques i les seves ànsies de
cales.
Billy Paul
– Me and Mr Jones 1972
El cantant de color Billy Paul ja havia
gravat en solitari, però quan va tornar de la mili va passà a ser cantant del
grup Harold Melvin & The Blue Notes, un dels més representaius del anomenat
“So Philadelphia” i als que escoltarem després, però Billy Paul de seguida va
deixar el grup i va tornar a gravar en solitari. L'èxit li va arribar amb
l'àlbum "360 Degrees Of Billy Paul", on es trobava aquesta cançó, el
seu gran èxit internacional, “Me and Mrs. Jones" que va ser número 1
durant tres setmanes, a l'any 1972,
a les llistes del Billboard. El single va vendre més de
dos milions de còpies i li va permetre a Billy Paul guanyar un Grammy en la
categoria "Millor intèrpret masculí de R & B". 
Avui dia aquesta
historia dient “Hi ha calcom d’especial entre la senyora Jones i jo” es un
clàsic de la música negra a tot el mon. A Billy Paul el van encasellar dins del
"So Philadelphia", potser perquè va néixer en aquesta ciutat l'1 de
desembre de 1934, però Billy Paul era veritablement un cantant de soul i R
& B. El seu nom real era Paul Williams. Val a dir que aquest bon cantant de
color ja mai va tornar a tenir un altre èxit igual, si be a anat treien álbums
molt interesants i degut a la seva esplèndida trajectòria és considerat avui en
dia una de les figuras més importants del soul americà.
The
Temptations – "Hey Girl (I Like Your Style)" 1973
Ja fa temps, crec que va ser al principi
d'aquesta temporada, vam escoltar el tema que donava títol a un dels millors
àlbums del grup vocal de color The Temptations, "Masterpiece" i us
vaig parlar d'aquesta cançó dient que més endavant la escoltaríem, dons bé, a
mi s’em va passar, perquè vaig a dir el contrari, però un amic de Vilassar s'ha
encarregat de recordar-m'ho en un correu i com era veritat, aquí teniu el tema
de The Temptations. Però aquest tema no hem de confondre'l amb una altra de
semblant títol "My girl" i que ells mateixos van publicar l'any 1964
i van portar a l'èxit, sent número 1 en les llistes el 1964, una der les grans
balades del soul que fins i tot va arribar a gravar Otis Redding i la va pujar
també a la part alta de les llistes. Aquest tema no té res a veure amb la
composició de Smokey Robinson, el títol complet d’aquesta és "Hey Girl (I
Like Your Style)", encara que s'ha abreujat sempre a "Hey girl"
i això de vegades crida a confusió, clar que si la cançó que l'oient volia
escoltar és l'altra, cosa que suposso, cap problema, la 
escoltarem pròximament,
si no em despisto, en aquest cas recordar-m'ho sense problemes. La que sona ara
a Un Toc de Rock va ser escrita per Norman Whitfield que també va ser el
productor de l'àlbum "Masterpiece" que es va publicar el 21 de febrer
de 1973, sent número 1 en les llistes de LP 's del Billboard. Per cert els
arranjaments d'aquest àlbum van estar a càrrec de Paul Riser. El grup The
Temptations es van crear a Detroit, l’any 1961, quan es van fusionar dos grups
The Primer i The Distants. The Temptations eren un grup vocal que estave integrat per David Ruffin,
Eddie Kendricks, Paul Williams, Otis Williams i Melvin Franklin. El seu gran èxit va ser la cançó "My girl”, com ja us he dit.
En aquesta gravació que escoltem ara, el
grup The Temptations son Dennis Edwards, Damon Harris, Richard Street, Melvin
Franklin i Otis Williams.
Donna Hightower – Hey Jude 1972
Encara que a Espanya a Donna Hightower
avui dia puc dir que pràcticament només se la recorda per "El Vals de las
mariposas" que va gravar a duet amb Danny Daniel, la nord-americana és una
cantant de jazz i soul amb prestigi internacional i una llarga i brillant
carrera en la què "El Vals" és una pura anècdota. Nascuda a Cathersville,
Missouri, el 28 de desembre de 1926, Donna Hightower es va traslladar de nena a
Los Angeles amb la seva família. Va començar a dedicar-se al gospel i al soul,
però mai va deixar el jazz. L'any 1969 Donna Hightower 
es va instal·lar a
Madrid. Va treballar formant duos ocasionals en els pocs locals de jazz de
l'època, fins i tot va tocar amb Tete Montoliu. L'any 1970 edita el seu primer
single en castellà "Soy feliz" i un any més tard s'uniria a Danny
Daniel i van gravar "El vals de les papallones" que va ser tot un
supervendes, però que a Espanya la va encasellar. De fet també va aconseguir un
primer premi en un festival, crec que va ser el de la Costa del Sol. Va gravar al
nostre país diversos discos de jazz, fins i tot un amb una Big Band dirigida
per Pedro Iturralde "El jazz i Donna Hightower" que es va publicar
l’any 1982. A
principis dels noranta va tornar als Estats Units i actualment resideix a
Austin, Texas. Aquesta versió que ens realitza en clau de soul de l'èxit de The
Beatles, es trobava en el seu LP "This World Today Is A Mess" que va
publicar Decca l'any 1972.
Harold
Melvin & The Blue Notes – If you don’t know me by now 1972
Aquesta ha estat amb tota seguretat, la
millor cançó en la carrera del grup nord americà de color Harold Melvin &
The Blue Notes del que us parlàve abans al programa Un Toc de Rock d’avui i tot
i que van ser encasellats també en l'anomenat "so Philadelphia", val
a dir que Harold Melvin & The Blue Notes eren una bona banda de soul de la
qual va ser cantant Billy Paul com ja us he dit, durant una curta temporada,
encara que en aquest tema la veu és Teddy Pendergrass, un altre gran cantant
que posteriorment es va llançar també en solitari amb una brillant carrera,
morint el 13 de gener de 2010. Harold Melvin & The Blue Notes van funcionar
de l’any 1960 a
1996 i un any més tard moriria el seu líder Harold Melvin. La cançó "Si no
em coneixes ara" va aconseguir la tercera posició l’any 1972 en les
llistes generals del Billboard nord-americà i el primer lloc en les de R &
B. Avui en dia es la cançó de referencia quan es parla del grup Harold Melvin &
The Blue Notes.
Sam Moore
& Conway Twitty – Rainy night in Georgia 1994
L'any 1994 el segell MCA va publicar a
Espanya un CD compilatori de duets gravats per a l'ocasió, titulat "Rhythm
Country and Blues", ple de duets en què van aparellar artistes de
tendències i estils molt diverses amb un nexe comú, la qualitat musical. La
veritat és que es tracta d'un CD sense cap desaprofitament i ara escoltarem una
de les cançons d'aquest disc. De fet ja hem escoltat cançons d'aquest CD en
diverses ocasions a Un Toc de Rock. La que us he seleccionat avui és el tema
"Rainy nights in Geòrgia", una composició de Tony Joe White que ens
interpreten Sam Moore & Conway Twitty. El cantant de color Samuel David
Moore (12 d'octubre de 1935) va ser component del duo Sam & Dave que ja hem
escoltat amb 
anterioritat i a la mort del seu company va prosseguir en
solitari, encara que la seva carrera ha estat sempre bastant discreta, sense
arribar als índexs de popularitat i vendes aconseguits amb el duet. En aquest
enregistrament el van aparellar amb el cantant de rock and roll i bàsicament
country Conway Twitty (a la foto), de veritable nom Harold Lloyd Jenkins, nascut a Friars
Point, Mississipí, l'1 de setembre de 1933 i que va morir a Springfield,
Missouri, 5 de juny de 1993, és a dir gairebé un any abans que aquest CD amb
duets es publiqués. Suposo que la gravació ja havia estat realitzada abans de
la seva mort, perquè en cas contrari es tractaria d'un muntatge tècnic. Per
cert, us explicaré una curiositat, Conway Twitty posseïa fins l'any 2000, el
rècord de més números 1 en les llistes de senzills de country del Billboard, ho
va aconseguir en 45 ocasions.
Percy Sledhe – Blue night 1994
Una de les principals veus del soul més
romàntic ha estat el cantant de color Percy Sledge, el gran hit de la seva
carrera va ser "Quan un home estima a una dona" que a finals dels
anys seixanta es va convertir en tot un himne i a l'amanyac seu es van
bressolar moltes parelles. A Un Toc de Rock ja l’hem escoltat. Tinc que
reconeixer que en la història de la música soul hi ha cançons
"claus". Temes que per si sols parlen de soul i que són part de la
història de la música, però en moltes ocasions una cançó d'aquest tipus eclipsa
la resta de la discografia d'un artista. És el cas de Percy Sledge al qual avui
s’el vincula només amb "When a Man Loves a Woman", però la quantitat
de discos que ha publicat és 
aclaparadora. Passant de la seva cançó de sempre,
jo us he portat ara a Un Toc de Rock i per tancar el programa d’avui un altre
bona peça que he extret del CD “Blue night” al que donava títol, un disc sense
desperdici i molt recomenable produït per Soul Davis i Barry Goldberg que va
publicar el mes de juny de l’any 1994 i a Espanya va ser distribuït per Virgin
Records ja al juliol. La cançó va ser escrita per Mikael Rickfors i Hassc Huss.
La veritat és que Percy Sledge, nascut el 25 de novembre de 1941 a Leighton, Alabama,
oferia una veu ideal per les grans balades del soul i al llarg de la seva
carrera ha gravat un munt d'elles.
La frase d’avui es del cantanutor argentí
Atahualpa Yupanqui, un mestre entre mestres que va dir amb molta saviesa:
“El neci riu a riallades, el savi amb
prou
feines es somriu”
Conclou Un Toc de Rock per avui, però
abans de tocar el dos us deixó amb la bona companyia de la Federació de Mitjans de
Comunicació Locals de Catalunya i totes aquelles emissores que emeten el
programa. Per ara tanco la barraqueta i foto el camp.
Apa! Ens veiem pel món.
Mario Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario