Un Toc de Rock Programa 12-06-2013

Nota del Productor, realitzador i director:

Tots els programes  exposats  en aquest blog,
Disposen  d'un  enllaç  per descarregar-s’els,
sempre situat a peu de pàgina

Amics, amigues, m'agradaria que fóssiu conscients que quan me envieu un correu dient-me que punxi alguna cançó, aquesta trigarà pràcticament dos mesos en sonar a Un Toc de Rock i és que jo treballo a mes i mig vista pel que fa a gravació de programes. Respecte a Un Toc de Rock, sóc un gravador compulsiu i m'agrada estar "tranquil" que mai se sap que pot oferir el futur incert. Amb els altres dos programa que faig El Temps Passa i Troba - Dors em moc amb un mes d'avançament. Us dic això perquè en moltes ocasions me envieu nous correus recordant les cançons pendents i això està bé perquè jo sóc molt despistat, però heu de tenir en compte sempre això dels dos mesos. En el programa d'avui, pràcticament totes les cançons que sonaran me les heu demanat mitjançant el correu electrònic o al facebook de Montse Aliaga (a la foto). Per tant i des de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya i totes aquelles que emeten el programa, conecto el turbo i ens en anem cap a l’Argentina per començar ams Los Fabulosos Cadillacs i el seu “Matador”. Jo soc Mario Prades i us diré alló de

Benvinguts a Un Toc de Rock

Los Fabulosos Cadillacs – Matador 1993

Aquesta és la cançó més popular en la carrera del grup argentí Los Fabulosos Cadillacs que inicialment van ser una banda de ska. Són un dels grups més importants en la música argentina i d'Amèrica llatina. 4 dels seus àlbums han estat inclosos en la llista dels 250 àlbums més influents dins del rock iberoamericà: "La marcha del golazo solitario”, “Rey azúcar”, junt a “Fabulosos Calavera” i “Vasos vacíos", del que us he extret aquesta cançó. L’any 1994 el videoclip de la cançó "Matador" va rebre el primer premi de la cadena MTV Llatinoamèrica. Com us deia, es va incloure en l'àlbum "Vasos vacíos", vuitè i més venut àlbum dels Fabulosos Cadillacs editat com a recull d'èxits publicats entre 1985 i 1993, any que es va editar. El 

disc incluía 15 cançons dels seus set discos anteriors

més dos temes inèdits: "El Matador" i "Vº Centenario". Van vendre 300.000 còpies sols a l’Argentina. Inicialment  Los Fabulosos Cadillacs eren Gabriel Fernández, líder i veu del grup, Flavio Cianciarulo, baixista, Serguei Itzcowick trompeta, Sergio Rotman saxofonista, Luciano Giugno percussionista, Mario Siperman en els teclats, Anibal "Beina" Rigozzia a la guitarra, Fernando Ricciardi bateria, Ignacio Pardo en el saxo i Robert Calcaño que toca congas. El 14 de maig al Acapulco Festival 2002 es va realitzar l'últim concert de Los Fabulosos Cadillacs. El percussionista durant 11 anys de Los Fabulosos Cadillacs, Gerardo Rotblat va morir el 29 de març del 2008, als 38 anys, víctima d'un edema pulmonar.

La Mosca Tse Tse – Para no verte más 1999

També des de la Argentina ens va arribar aquesta altre banda d'ska que responia la nom de La Mosca Tse Tse, però als quals es va abreujar a La Mosca. Aquest és el tema més popular en la carrera d'aquest nombrós grup, que van sorgir en Ramallo, Argentina, de les cendres de La Reggae & Roll Band i Damas Gratis. Es van crear l’any 1995 i La Mosca Tse Tse eren Guillermo Novellis (cantant i guitarra), Sergio Cairat (teclats i cors), Adrián Cionco (baix), Pablo "Chivi" Tisera (trompeta), Raúl Mendoza (trompeta, cors i percussió), Julio Clark (saxo), Marcelo Lutri (trombó), Fernando Castro (bateria), Mariano Balcarce (percussió i cors) i Martín Cardoso que ara no recordo que tocava. L'any 1999 van editar el seu segon àlbum "Vísperas de carnaval" que contenia aquest tema "Per no veure't més" i que va representar el seu disc més venut i la seva introducció al mercat espanyol. L'àlbum va ser disc de platí a Espanya, Or a Itàlia i també a Portugal. Va aconseguir bones vendes als Estats Units i a la resta d'Amèrica llatina. L'any 2011 van treure "Moskids: Grandes Canciones para Chicos", el seu vuitè disc fins al moment. La veritat és que tot i ser un bon grup, La Mosca Tse Tse no han tornat a tindre un altre èxit comparable a “Para no verte más”.

La Casa Azul – Esta noche solo cantan para mí 2007

Aquest tema de La Casa Azul que reconec es tracta només d’una cançoneta, sempre em va agradar, des de la primera vegada que el disc va arribar a les meves mans. La veritat és que a mi les cançons que recorden èpoques i artistes, és a dir que fan història, sempre em resulten atractives. Aquesta estava inclòs en l'àlbum "La Revolución sexual" que el grup virtual La Casa Azul va publicar l’any 2007. Ara bé, el grup és solsament Guille Milkyway que s’envolta en les seves actuacions per un grup "virtual" que ell anomena els seus androides i que en les pantalles que porta per als concerts, responen als noms de David, Virginia, Sergio, Clara i Óscar. En aquest tema que ara sona a Un Toc de Rock, des de la xarxa d’emissores de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya i totes aquelles que emeten el programa, Guillem es retroba amb noms que van motivar la seva joventut musical i en la lletra de la cançó ens cita a Mina, Blossom Dearle, Julie Christi, Astrud Gilberto, Karen Carpenter i Dusty Springfield. Totes elles grans cantants que avui en dia formen part rellevant de la història de la música. La Casa Azul va ser un projecte de Guille sorgit l’any 1997. Ell és el compositor, arranjador i productor de tots els seus discos, sempre amb l'electrònica com a fons musical. El seu nom real és Guillem Vilella i va néixer a Barcelona l’any 1974.

Collage – Sol caliente 1979

Ara el nostre viatge musical per els records ens portarà fins a Italia, un país que sempre ha estat molt vinculat musicalment amb el nostre. Vam descobrir al grup italià Collage aquí a Espanya gràcies a la cançó "Como dos niños", un single editat l'any 1977 que com gairebé tots els seus èxits, va ser versionat al castellà. També "Sol caliente" ens la canten els Collage en la llengua de Cervantes, però es va editar dos anys més tard sent avui en dia una de les cançons de referència del pop italià dels anys setanta. Collage va tenir el seu moment d'esplendor musical a finals dels 70 i principis dels 80. Feien música pop i a Itàlia es van fer famosos per les seves repetides aparicions al Festival de San Remo. Els seus primers discos van passar força inadvertits fins que van treure "Due ragazzi nel sole" amb la qual van guanyar el Festival de Castrocaro. A Espanya van editar cinc singles en castellà entre 1977 i 1981. Avui dia les cançons de Collage, interpretades tant en castellà com en el seu idioma natal, estan incloses en gairebé tots els recopilatoris de música pop italiana que han aparegut i segueixen editant-se en el mercat.

Alunni del Sole – Liú 1978

Un altre bon grup italià, encara que molt poc conegut a Espanya són Alunni del Sole que també van publicar, almenys que jo sapigue, un single en espanyol, aquest que us porto ara al programa i que escolteu des de les sintonies de la xarxa d'emisores de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya i totes aquelles que emeten el programa. Aquest single es va publicar a Espanya l’any 1978 a través del segell Hispavox. A Itàlia el single en la seva versió original de la cançó va ser número 1 com indica clarament la portada del single que trobareu aquí al blog. És clar que la cara B està interpretada en italià. El disc va ser produït per Piero Colasanti. "Liù" donava títol a un LP, el sisè que treien Alunni del Sole i que van editar el mateix any 1978 al seu país, és clar. Alunni del Sole es van crear a Nàpols l'any 1968, deu anys abans, i segueixen en actiu, si bé hi han hagut molts canvia en aquest temps, l'actual formació està integrada per Enrico Olivieri que venia del grup Metamorfosi, Ruggero Stefani (bateria), Gianfranco Coletta (guitarra), Alessandro Saba (baix) al costat dels dos fundadors del grup Alunni del Sole, els germans Paolo (piano i veu) i Bruno Morelli (guitarra).

Toto Cotugno – Cielo azul y mar inmenso y azul 1987

El cantant i compositor italià Salvatore Cutugno, és conegut artísticament com Toto Cutugno i va néixer a Fosdinovo el 7 de juliol de 1943, és una de les més importants veus del pop italià de les dècades dels setanta i vuitanta. Toto Cotugno va debutar al Festival de San Remo de l’any 1976, si bé com a cantant del grup Albatros, amb la cançó "Volo AZ504" que va aconseguir el tercer premi. La veritat és que la carrera de Toto Cutugno, com la de molts cantants de pop italians, està estretament lligada al famós festival i quan va començar en solitari va debutar i va guanyar el primer premi l'any 1980 amb "Solo noi". Va arribar a classificar-se cinc vegades en el segon lloc. També va participar en el festival d'Eurovisió de 1990, a Zagreb, l'antiga Iugoslàvia i va guanyar amb "Insieme: 1992". Aquesta cançó que escoltem ara a Un Toc de Rock us l'he extret de l'àlbum "Enamorados Toto Cutugno canta en espanyol" que va editar el segell Zafiro a finals dels 80 a Espanya, però que en italià i amb el títol "Innamorata, innamorato, innamorati" , Toto Cutugno va publicar allà a la seva pàtria cosa d’un any abans.

Falcons – Sin promesas de papel 1980

A les illes Balears van sorgir en els anys seixanta tot un seguit de grups molt importants i que van tenir un paper destacat en la música d'aquella dècada gloriosa. Tenien un avantatge, a Palma de Mallorca l'ambient nocturn era molt destacable, a la zona del Terreno, a la plaça Gomila, havien un munt de locals que programaven música en directe i actuaven molts grups internacionals que no ho feia a la península. A locals com Tito's, Barbarella, Haima, Toltec, Rodeo i tants altres "caus de mala vida" la joventut de l'illa va poder enriquir-se musicalment. Heu de tenir en compte que per exemple, el Sgt Peppers, del qual no m'havia oblidat, era propietat d'un britànic anomenat Mike Jeffrevs que també era manager de gent com The Animals, Jimi Hendrix, Flowers Pot Men o John Mayal. Tot això va enriquir el bagatge musical de grups nacionals com Los Javaloyas, Los Beta, Z-66, Four Winds & Dito, Zebra, Los Pops, Los Valldemossa, Los Telstars, Talayots, Los 5 del Este, Els Siurells, i tants altres, entre ells el Grupo 15 que a mitjans de la dècada dels 70, concretament l'any 1977 es van reconvertir en Falcons, una banda a cavall del rock progressiu i el pop de moda, amb bons jocs de veus i tots ells bons instrumentistes. Falcons van ser Rafel Aguiló (guitarra i cantant), Josep Portell (guitarra), Pep Nadal (baix) i Damià Tomàs (bateria). Eran de Manacor i quan és deien Grupo 15 crec que un dels guitarres durant un temps va ser l’amic Joan Bibiloni (a la foto). Curiosament mentres van ser Grupo 15 van gravar versions, quan van ser Falcons solsament cançons propies. Falcons van treure tres LP’s i aquesta cançó us la he extret del “Como tú” que es va publicar l’any 1980 i que va ser el seu últim àlbum, el grup es va desfer l’any 1982. La veritat es que en la seva carrera mereixen destacar-se cançons com “Date por vencido” o “Terciopelo y fuego” que es trobaven en el segon i primer disc, respectívament. Rafel Aguiló va montar un grup de jazz que van publicar "Trencaclosques", un bon disc, l’any 2003, és tracte d’un projecte anomenat Confidential Band. També va gravar un disc acompanyan a Kurt James que es va titular “Dangerous Madness”, l’any 1997, versionant temes de Jaco Pastorius, en el que van comptar amb Toni Terrades als teclats, també mallorquí.

Joe Dassin – Y si no existieras 1977

També hem veu demanar que escoltesim un tema d'aquest gran cantant americà-francès Joe Dassin i ja he rebut un altre correu que amb recorda que no l’he posat. Bé, dons aquí tenim un altre dels millors temes en la carrera de Joe Dassin, una peça on ens explica que si tu no existissis no podria viure, es a dir que tindria que inventarte de nou. El nom complert d’aquest bon cantant i compositor francés era Joseph Ira Dassin, va néixer el 5 de novembre de 1938 a la ciutat de Nova York i va morir a Tahití, quan es trobava de vacances, a causa d'un atac al cor, el 20 d'agost de 1980. Els seus pares van haver d'emigrar a França a causa de les seves tendències comunistes. Curiosament Joe Dassin ha estat un dels pocs cantants de l'Europa no comunista que han funcionat a nivell vendes darrera del teló d'acer i que ha sonat i molt a la Rússia Soviètica, va ser un dels pocs artistes europeus amb discos que van ser permesos darrera del teló d'acer i que es programaven a les emisores comunistes, possiblement a causa de les tendències polítiques dels seus pares que d'alguna manera, li van servir d'aval. Al llarg de la seva carrera Joe Dassin va gravar cançons en alemany, castellà, italià i grec, a més per descomptat de francès i anglès. Per cert, val a dir que Joe Dassin és el compositor mort que més drets d'autor genera en el veí país, la SGAE francesa deu estar molt contenta.

Tomba de Joe Dassin

Menaix a Truà – Mira d’on ve es vent 2008

L'any 2000 i amb la fi del nou segle, tres bons músics catalans s'uneixen en un projecte conjunt que van anomenar Menaix a Truà. Són Toni Xuclà, Juanjo Muñoz de Gossos i Chris Juanico de Ja t'ho diré. Aquest tema que us he seleccionat per al programa d'avui l'he extret d'àlbum "Com el vent" tercer disc de Menaix a Truà i que van publicar l'any 2008, era el tema que obria l’àlbum. Van debutar discogràficament amb un CD gravat en directe al teatre de Bescanó el 19 de desembre de 1999 i que és va titular com el nom del grup "Menaix a truà" i que sortiria a la venda l'any 2000. La cursa amb el grup la compaginan tots tres amb els seus projectes personals o amb els seus respectius grups, mentre que Toni Xuclà té una molt bona carrera en solitari i al programa ja hem escoltat temes seus. En total i com Menaix a Truà han publicat quatre CD’s. Per cert, van protagonitzar amb la seva cançó "Enmig de la mar" la campanya “Refresca't a TV3”, de la televisió autonómica catalana, a l’any 2000.

Andrea Bocceli y Marta Sánchez – Vivo por ella 1995

El tenor invident italià Andrea Bocelli va néixer a la Toscana el 22 de setembre de l’any 1958. La seva carrera lírica es va anan poc a poc barrejan amb el pop i aixó precisament l'ha portat a ser un dels cantants lírics que més discos de pop ha gravat i l’hi ha fet vendre més de 70 milions d’àlbums a tot el món. Aquesta cançó originalment la va gravar Andrea Bocelli amb la cantant italiana Giorgia, però després ha realitzat versions en diversos idiomes i amb cantants de molts països. "Vivo por ella" va ser escrita per Gatto Panceri per a l'àlbum d'Andrea Bocelli "Romanza" editat l’any 1995. A Espanya “Vivo per Lei” li va tocar gravar-la a Andrea Bocelli amb Marta Sánchez i la veritat és que junts fan una gran versió que se li agrada i molt a una bona amiga,  bé, més que una amiga perque Montse i jo portem junts prácticament catorce anys i ja hem "signat". Per tant, en el programa d'avui d'Un Toc de Rock, escoltarem un altre vegada al gran tenor Andrea Bocelli i la cantant Marta Sánchez, amb una bona carrera en solitari, però que és va donar a coneixer quan militava a Olé, Olé, és clar que abans ja havia sigut component de Cristal Oskuro. Ara i des de les sintonies de la xarxa de emisores de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya i totes aquelles que emeten el programa, escoltem aquesta gran cançó, plena de càrrega emocional per que la disfruteu i per cert, aquesta "ella" no es una noia, es tracte de la música.

Andrea Bocelli i Marta Sánchez viuen per la música

La Puerta de los Sueños – Horitzó de llibertat 2004

Des de l’àlbum “El meu món”, editat per La Puerta de los Sueños l’any  2004 i que es tracte de la versió en català del seu priemr disc “Como un indio a la tierra” que havien publicat uns mesos abans, us he seleccionat aquest tema que escoltem ara a Un Toc de Rock. Un cant d'alliberament a càrrec d'aquest trio català que sempre ha optat pel bilingüisme en els seus treballs. El grup La Puerta de los Sueños han editat diversos discos en català i altres en castellà, he de reconèixer que La Puerta de los Sueños han sonat poc al programa i la veritat és que no se el perquè ja que aquest tercet a cavall del pop i rock, són fracamente bons i la seva música me agrada. La Puerta de los Sueños que es van crear l’any 2000 a Sant Cugat del Valles, són la cantant Virginia Martínez, que havie treballat en diversos musicals protagonitzats per Àngels Gonyalons i dirigits per el marit de l’actriu, el director i productor Ricard Reguant, també ha posat veu a pel·lícules de dibuixos animats, entre elles “Anastasia”. Al seu costat és troben els germans Jaume i Oriol Saltar que s’encarreguen de les guitarres. El primer d’ells també canta. Inicialment es fan fer diu Deja Vú i feien versions, actuaven molt sovint a la sala Luz de Gas que porta l'amic Fede Sardà junt amb el seu fill.

Tony Ronald – La hiedra 1994

El 1994 Tony Ronald va publicar a través del segell barceloní Divucsa un CD titulat "Síntesis vol. 2 "que era un recorregut per cançons famoses de les anys seixanta i si en el primer lliurament que més o menys es va publicar simultàniament, reversionava vells èxits seus dels seixanta, en aquest va prendre cançons populars, però que ell en la majoria dels casos no havia gravat amb anterioritat. Tots dos CD de Tony Ronald tenien la mateixa portada, encara que en un predominava el color blau i en el segon el groc. Entre aquests temes "nous", es troba aquest gran bolero "La Hiedra" que escoltem ara. La veritat és que aquest bolero es diu en algunes fonts de la xarxa que és del trio Los Panchos i si bé aquests la van gravar i van portar a l'èxit, molt abans que ells ho va fer el peruà Lucho Barrios (Callao, 22 abril 1935 - Lima, 5 de maig de 2010) que jo suposo va ser el seu autor. De fet recordo que en els anys seixanta Mochi va realitzar a Espanya una bona versió que es va publicar en un dels seus EP’s. A mí aquest tema em porta records d'una festa major en un barri perifèric de Tortosa, crec recordar que es deia Horts del Cony, a la carretera que portava de Tortosa a Amposta, allà, en una vacances i mentre l'orquestra la tocava, jo amagat dins d'un búnquer, restes de la Guerra Incivil li vaig explicar un “cuentecito” a l'orelleta a una noia, tres o quatre anys més gran que jo, tot i que avui i recordant-ho des de la perspectiva de que només tenia 14 anys, estic convençut que el “cuentecito” m'ho va explicar ella a mi. És Tony Ronald, productor, compositor, guitarra i cantant de veritable nom Siegfried Andre den Boer Kramer, ens va deixar el passat 3 de març, a l'Hospitalet de Llobregat, tenia 72 anys d'edat i pràcticament tota la seva vida podem dir que la va passar aquí al país ja que va arribar amb els vint anys tot just complerts, recent acabada la mili i es va establir a Catalunya. Va ser un dels grans cantants de pop en els 70, gràcies a cançons com "Dejaré la llave de tu puerta", "Lady Banana" i sobretot "Help", però la seva carrera va començar a principis dels 60 forman part dels Kroner’s Dúo i Tony & Charley, per después crear Tony Ronald y sus Kroners i finalment llançar-se ja en solitari. Havia nascut a Arnhem, Països Baixos, un 27 d'octubre de 1941 i durant molts anys va residir a Castelldefels, a la zona de la Pava. Va estar casat amb July, de la qual es va divorciar i a la que Los Diablos van dedicar la cançó "Oh July" i des de feia anys estava casat amb Mariló Domínguez.

Carmen Cuesta & Chuck Loeb – Aclárate 2007

La madrilenya Carmen Cuesta que va formar part de diversos grups espanyols fins que va fotre el camp cap a terres del Oncle Sam, establerta a New York amb el seu marit, el guitarrista nord-americà Chuck Loeb (Nyack, New York, 12 de juliol de 1955), és una de les principals veus del moment pel que fa al smoot-jazz. Tos dos i com a duet, l’any 2007 van publicar l'àlbum "You Still Your say Know Me" on trobem aquest tema "Aclarate", amb el que avui tancarem Un Toc de Rock amb un ritme a caball del jazz i la bossanova. Els músics que intervenen en aquesta gravació, tots bons instrumentistes, són Carme Cuesta a la veu i percussió, Chuck Loeb a la guitarra, teclats i percussions, junt a Will Lee que s'encarrega del baix, el mateix que Brian Killeen, el bateria és Wolfgang Haffner, mentres que Michael Brecker toca l’EWI (un instrument electrònic de vent), al piano està Matt King i Till Brynner utilitza trompeta i flugelhorn, Amb David Charles també a la percussió i Lizzy Loeb als cors. Es un bon disc sense cap desperdici i si bé la cançó que escoltem està interpretada en castellà, el disc te cançons en les dues llengües, anglés i castellà

La dita d’avui és de Gianna Jessen, una noia nord americana nascuda a Los Angeles un 6 d’abril de 1977. Sobre la seva vida s’ha fet l’any 2011 la pel·lícula “October baby”, ella es va salvar d’un abort fet amb sol·lució salina quan la mare és trobava en el setè mes de gestació. Aquesta lluitadora per la vida va dir:

“On eren les feministes que diuen lluitar

 pels  drets de les dones quan  intentaven

 acabar amb els meus?”

Tancaré per avui Un Toc de Rock, ara us deixó amb companyia de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya i totes aquelles emissores que emeten el programa i jo foto el camp. Tanco la barraqueta i fins el proper programa, adeu.

Apa! Ens veiem pel món.

Mario Prades

Enllaç perdescarregar-se el programa  (Link todowload the radio program)