Un Toc de Rock programa 30-11-2011

Nota del Productor, realitzador i director:
Tots els programes exposats en aquest blog,
Disposen  d'un enllaç  per descarregar-sels,
sempre situat a peu de pàgina

En masses ocasions ens creiem que les gestes heroiques són una exclusivitat de les nostres terres i ancestres, però no sempre és així i les llegendes de vegades són comuns a països molt diferents entre si. La de Sant Jordi i el Drac no solsament és tradició i forma part de la història de Catalunya, també ho és en els països anglosaxons i com mostra aquí teniu aquest tema interpretat per un grup nord-americà amb el qual obrim el programa d'avui d'Un Toc de Rock, des d'Ona La Torre, Ràdio l'Hospitalet de l'Infant, Altafulla Ràdio i la xarxa d'emisores de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya.

Benvinguts a Un Toc de Rock

Toto – St. George and the Dragon 1979

Els nord-americans Toto ens van explicar les aventures de Sant Jordi i el Drac en aquest tema que es va publicar el 1979 i que es trobava recollit en el seu àlbum "Hydra". Es va convertir ja el 1980 en un dels millors singles de Toto i encara que no va arribar a classificar-se en el cim de les llistes, avui en dia és un dels senzills més valorats d'aquesta banda. Toto van saber combinar diferents estils musicals fins a obtenir un so peculiar. En la discografia de Toto destaca el tema "Àfrica" que vam escoltar fa un parell de temporades i que un dia d'aquests us tornaré a posar perquè ja toca. La veritat és que tots els components de Toto eren experts i valorats músics de sessió i això els donava una qualitat musical que es transmetia en els seus àlbums. Han venut més de 35 milions de discos i en més de 10 ocasions han estat nominats als Grammy. En total Toto han gravat 13 àlbums d'estudi, 4 en directe, la banda sonora del film "Dune"  (foto de la pel.lícula amb Sting) i unes quantes recopilacions en què han inclòs cançons inèdites. En aquest enregistrament Toto eren Bobby Kimball (cantant), Mike Porcaro (baix), Steve Porcaro i David Paich (teclats), Jeff Porcaro (bateria) i Steve Lukather que era guitarra solista i líder de Toto. Steve Lukather es un famós músic de sessió i ha intervingut en l'enregistrament de més de 1500 discos, està classificat en la cinquena posició dins dels Millors Guitarristes d'Estudi. També té gravats set o vuit discos en solitari.

Steve Lukather, líder dels Toto

 

Ringo Starr – Can’t do it wrong 2010

Ringo Starr va ser el Beatle més discret, aquell que sempre semblava estar a l'ombra dels seus companys, però al mateix temps Ringo Starr va ser l'autèntic aglutinador i pacificador del grup despres de la mort de Brian Epstein. La veritat és que la seva importància com a instrumentista mai ha estat reconeguda com es mereix. Ringo era esquerrà i això crea veritables problemes en els bateries, sobretot si tenim en compte que ell es posava la bateria com un dretà, això li va conferir un estil que encara avui és admirat pels professionals de l'instrument. També Ringo Starr va ser el primer a posar la bateria a sobre d'una tarima en les actuacions, cosa que avui és habitual en gairebé tots els grups, però que Richard Henry Parkin Starkey Jr, nascut a Liverpool el 7 de juliol de 1940 i conegut per tots com Ringo Starr, va ser el primer a fer-ho. Aquest tema us ho extrec de l'àlbum "Y not", el seu quinzè disc d'estudi i que Ringo va publicar a Espanya el 2 de febrer del passat any 2010 i a l'estranger el 12 de gener. En aquest disc col.labora el que va ser el seu company en els Beatles, Paul McCartney. Ambdós realitzen un duet en el primer single que va ser "Walk with me", una cançó sobre la força de l'amistat, composta per Ringo Starr i Van Dyke Parks. A més a més Paul McCartney toca el baix en "Peace dream". Col.laboren posant veus Joss Stone, Ben Harper i Richard Marx. A més a més han participat músics i compositors com Joe Walsh (Eagles), Benmont Tench (Tom Petty and the Heartbreakers), Dave Stewart, Glen Ballard i Van Dyke Parks, entre altres. La veritat és que mentre va ser membre de The Beatles, Ringo cuasi mai va cantar com a solista, jo ara recordo solsament "El submarí groc", però després va demostrar que va està mal aprofitat. Aquest àlbum va està produït pel propi Ringo Starr.

Ringo Starr a la seva época amb The Beatlesi

a sota quan va sortir a Los Simpson

The Yardbirds – Heart full of soul 1964

Els britànics The Yardbirds son una banda mítica del rock angles coneguda per haver tingut els tres millors guitarristes de la seva època, Eric Clapton, Jeff Beck i Jimmy Page. El seu cantant Keith Relf formaria després Renaissance i posteriorment Armaggeddon, però va morir electrocutat a causa d'un accident quan tocava la seva guitarra, es diu que a la banyera, el 14 de maig de 1976. En aquest enregistrament el guitarra de The Yardbirds és Jeff Beck (24 de junio de 1944, Wallington, Gran Londres) i al grup, a més de Keith Relf i en aquesta ocasió el guitarra Jeff Beck (a la foto), també hi eren Chris Dreja, Jim McCarty i Paul Samwell-Smith. The Yardbirds funcionaren de 1962 al 68, passant despres a ser, sota el lideratge de Jimmy Page, The New Yardbirds i més tard es reconvertirien en Led Zeppelin. Quan Jeff Beck va deixar als The Yardbirds va crear el Jeff Beck Grup amb Rod Stewart com a cantant i Ron Wood al baix. Aquesta cançó es va incloure al disc “Having a Rave Up” editat al novembre de 1965 i era una composició de Graham Gouldman, un músic que més tard formaria part de 10 C.C i que es va gravar al 1964. Per cert, a la versió nord-americana del disc, a la foto de la portada és mostra una imatge de Eric Clapton, peró aixó va ser una errata, el guitarra era Jeff Beck. Per cert aquesta cançó forma part de la banda sonora del film "London Boulevard" que fa poc s'ha estrenat.

The Yardbirds i a sota caràtula del film "London Boulevard"

U2 – New Year’s days 1983

A Londres hi ha una petita tenda a la que sempre  dic que no tornaré i sempre acabo tornant, és una botiga de discos que porta un jove, avui ja no tan jove, però que de música en sap un grapat, quan jo entro ja ens saludem pels nostres noms i em comença a ensenyar grups i artistes que mai havia escoltat abans i acabo sortint d'allà amb un munt de vinils i CD’s sota el braç i amb menys pes a les butxaques, es clar. Per això sempre dic que "quan vagi a Londres no tornaré", però torno. Aquest tema es trobava precisament en el primer disc que li vaig  comprar, a principis de 1984 i que ell em va recomanar, un mini-LP titulat "Under a Blood Red Sky", publicat el 7 de novembre de 1983 que era l'enregistrament del concert que va oferir U2 en unes pedreres abandonades de Red Rock, el 5 de juny de 1983, i en el qual van tocar temes dels seus tres primers discos "War", "October" i "Boy" i amb ell vaig descobrir a U2 quan aquí no els coneixia pràcticament ningú. El tema "New Year 's days" no corresponia a aquell concert, es va incloure el de la gravació realitzada el 20 d'agost del mateix any a St Goarshausen, Alemanya. De fet el disc havia de ser un àlbum complet, però al final només dues cançons van correspondre al concert anunciat i és que la qualitat de les gravacions va fer que haguessin de rebuscar i finalment va arribar només per a un Mini-LP. Originalment el tema es va incloure en el seu tercer disc de U2 titulat "War" i en aquesta cançó destaca el treball del baix d'Adam Clayton i l'aire cadenciós que crea The Edge des del teclat. La cançó es va classificar en les llistes del Billboard, encara que en posicions molt baixes, però va ser una bona carta dels irlandesos als Estats Units, per cert, també es va editar en versió flexi-disc.

Els U2 i a sota amb Los Simpson on van ser convidats al bar de Moe

Tom Petty & The Heartbreakers – Let yourself go 2010

Des del àlbum "Mojo" que Tom Petty & The Heartbreakers van publicar el 29 de juny de l'any passat, us extrec aquesta bona peça per escoltar a Un Toc de Rock. El guitarrista, cantant i compositor Tom Petty, va néixa a Gainesville, Florida, el 20 d'octubre de 1950. Va començar la seva carrera ja amb The Heartbreakers, el 1976. Tom Petty & the Heartbreakers amb el seu tercer àlbum "Damn the Torpedes" van arribar al cim de les llistes el 1979, sobretot gràcies al single amb el tema "Refugee" i va ser triple platí a Estats Units. També ha gravat en solitari, però sempre torna al grup, amb ells va gravar "Mojo", el seu últim treball fins a la data i que ha estat número 2 a les llistes d'àlbums de pop del Billboard i el primer a les de rock. Tom Petty ha publicat cinc de les cançons abans de la seva pròxima gira de "Mojo" a través del seu compte de YouTube. En aquesta grabació la banda està integrada per Tom Petty (cantant y guitarres), Mike Campbell (guitarra solista), Scott Thurston (guitarra i armónica), Benmont Tench (piano i órgan), Ron Blair (baix) i Steve Ferrone (batería i percusió). Durant un temps Tom Petty va formar part de una asociación d’estrelles de la música The Travelling Wilburys, una superbanda de grans figures entre les que trobavem a Bob Dylan, George Harrison, Roy Orbison i Jeff Lyne, de la Electric Light Orchestra i que van gravar un parell d’àlbums i Tom Petty ha treballat com actor, ara recordo que va sortir a un film de Kevin Costner "Missatger del futur" on feia d'alcalde d'un poble perdut.

Tom Petty &  The Heartbreakers  i a sota  Tom a  Los Simpson,  a un capitul
on també  sortien un munt de cantants i músics.  D'esquerra  a dreta:  Elvis 
Costello, Tom Petty, Keith Richards, Homer Simpson, Mick Jagger, Lenny
Kravitz i Brian Setzer (Stray Cats)

Tony Joe White – Saturday night in Oak Grove 1973/1993

Aquet és Tony Joe White, tot un veterà. Bon cantant, millor guitarra I ancara molt millor compositor. A la seva tasca musical destaca la seva tasca precisament com a compositor sobre tot. Les seves cançons han estat èxit en veus com Elvis Presley, Glenn Campbell, Ray Charles, Tennessee Ernie Ford, Aaron Neville, Brook Benton i tants d'altres, tot i que havent-les gravat ell també, en la seva pròpia versió mai han assolit els primers llocs de cap llista. Tony Joe White va néixa a Oak Grove, Louisiana, el 23 de juliol de 1943. La cançó que escoltem per obrir el programa d'avui de  Un Toc de Rock us l'he extret d'un recopilatori "The best of Tony Joe White" publicat el 1993, si bé aquest tema es va incloure inicialment en el LP "Homemade Ice Cream" de 1973 i ens parla de les coses que passan a Oak Grove (el Fiske Theatre a la foto) un dissabte per la nit, la ciutat on va nèixa. Aquest va ser el seu sisè disc i va estar produït per el mateix Tony Joe White junt a Tom Dowd. Els músics que van participar en la gravació van ser, a més de Tony a la veu, guitarra i harmònica, Reggie Young guitarra, David Briggs al piano i orgue, Norbert Putnam al baix i a la bateria estava Kenny Malone.

Tony Joe White

Vince Gill & Phil Everly – Sweet little Corrina 2006

El cantant i guitarra country Vince Gill va néixa a Norman, Oklahoma, el 12 d'abril de 1957. Va començar el 1979 i segueix en actiu amb una carrera plena de bons treballs i que el 2004 li va valer un Grammy com a Millor Cantant Country. Abans de llançar-se en solitari va formar part dels grups Boone Creek i The Cherry Bombs. Ha venut més de 22 milions de discos. Està casat amb Janis Oliver, cantant del grup Sweethearts of the Rodeo. Aquest tema es trobava en el seu àlbum "These Days", publicat el 12 d'octubre de 2006 i va debutar en el Billboard en la posició 17 de les llistes de pop i la quarta en les de country, amb 42.000 còpies venudes en la seva primera setmana. Que consti que  l'album ja no va pujar més alt a les llistes, encara que va arrivar a ser Disc de Platí per les seves vendes als Estats Units. En aquest doble CD compta amb bones col.laboracions, un grapat. Trobem a Sheryl Crow, Bonnie Raitt, Diana Krall, Rodney Crowell, Patty Loveless, The Del McCoury Band, Alison Krauss, Emmylou Harris, John Anderson, Lee Ann Womack, Jenny Gill, Amy Grant, LeAnn Rimes, Gretchen Wilson, Guy Clark, Trisha Yearwood, Bekker Bramlett, Michael McDonald i Phil Everly  (a la foto) que l'acompanya en el tema que estem escoltant ara en Un Toc de Rock. Phil Everly (19 de gener de 1939) va ser component d'un dels duets mítics de la música nord-americana The Everly Brothers que van arrivar a ser molt importants a l'epoca del rock and roll. 

Vince Gill

Ronny Elliot – No more war 2005

Seguim amb una mica més de country, però Ronny Elliot en solitari ens porta un tema molt més profund i en aquesta cançó que escoltem ara a Un Toc de Rock ens crida "No més guerra", tota una proclama antibel.licista. Ronald Charles Elliott va néixa el 21 d'octubre de 1943 a Healdsburg, Califòrnia. Amb el seu amic Sal Valentino va crear el grup The Beau Brummels, el 1964 i que va estar en actiu fins a finals dels 70. El 1970 Ronnie Elliot va treure el seu primer disc en solitari, paral.lelament al grup. Aquest tema es va recollir en l'àlbum "Live" gravat en directe el febrer del 2005 al Springs Theater, de Tampa, a Florida. Però la cançó que escoltem està treta del "Valentine Roadkill", un álbum editat també l’any 2005.

Ronny Elliot

Shannon McNally – (It ain’t easy being) Green 2002

Des del àlbum "Jukebox Sparrows" que Shannon McNally va publicar el 2002, us he seleccionat aquesta peça que sona ja en el vostre dial. La cantant, guitarra i compositora Shannon McNally va néixa a Nova York el 17 de març de 1973 i aquest va ser el seu segon treball discogràfic i el seu primer àlbum ja que anteriorment havia editat sols un EP. En aquest enregistrament va comptar amb un grapat de bons músics, entre ells Maxi Anderson i Alex Brown als cors, Ron Aniello (òrgan, piano, guitarres, mellotron i wurlitzer), Joshua Grange (guitarra), Paul Bushnell (baix), Lenny Castro  (percussió) , Matt Chamberlain (bateria), Mike Elizondo (baix), Aaron Embry (teclats i òrgan), James Gadson (bateria), Bob Glauber (baix), Bill Hayes (percussió), Rami Jaffee (teclats), Jim Keltner (percussió i bateria), Greg Kurstin (sintetitzadors i piano), John Leftwich (baix), Greg Leisz (guitarra steel), Brian McCloud (bateria), Bill Payne (orgue, piano i wurlitzer), Walter Rodriguez (percussió), Matt Rollings (òrgan i piano), Benmont Tench (òrgan), Waddy Wachtel (guitarra), Patrick Warren (teclats), David Woodford (saxo) i crec que ancara hi havie algún més. Tots ells van col.laborar alternativament en els diversos temes de l'àlbum. En total la nord-americana Shannon McNally porta publicats ja 7 àlbums, l'últim el va treure l'any passat. Per cert, abans de cantar, va treballar com a model de la marca Urban Decay Cosmetics.

Shannon McNally

Suzy Bogguss & Chet Atkins – Two shades of blues 1994

Un dels noms mítics quan es parla de guitarristes nord-americans és Chet Atkins (20 juny 1924 - 30 de juny de 2001). Va ser guitarra amb Elvis Presley, a més d'haver tocat amb The Carter Family, Merle Travis i gairebé tots els noms importants dels 50 i 60’s i ha mantingut una carrera plena de qualitat, bons discos i bones col.laboracions, al costat d'una tècnica depurada i sobre tot neta. L'àlbum "Simpatico" que Susan Kay Bogguss (Aledo, Illinois, 30 de desembre, 1956) va gravar amb el guitarrista Chet Atkins, es va editar el 18 d'octubre de 1994 i d'ell us extrec aquest tema que era una composició de Deborah Allen, Bobby Braddock i Rafe Vanhoye. En la gravació van tenir col.laboradors de luxe, entre ells Flaco Jimenez, Pat Bergeson, Mark O'Connor, Vince Gill, Leland Sklar i uns quants més. Suzy Bogguss és una cantant de country que va funcionar molt bé en els 80 i 90, però després del seu casament es va retirar i encara que va tornar anys més tard, el seu índex de popularitat ja no va ser el mateix. Ha aconseguit tenir sis senzills en la llista dels deu més populars, tenir un àlbum que va ser disc de Platí i tres que van ser disc d'Or i també ha guanyat molts premis. Per cert, Chet Atkins va gravar un disc amb Mark Knopfler, a petició d'aquest que va haver de desplaçar-se fins als Estats Units ja que Chet no viatjava gaire, però Mark volia tocar amb aquell mestre de la guitarra i ho va aconseguir. Va ser el LP "Neck & Neck" editat al 1990.

Rhonda Vincent - Forever ain't that long anymore 2006

En l'àlbum "All American Bluegrass Girl", que es va publicar el 23 de maig de 2006 i que era el seu onzè disc, trobàvem aquest tema de la cantant i guitarrista de bluegrass, una variant del country, Rhonda Vincent, nascuda el 13 de juliol de 1962 a Kirksville, Missouri i que va començar professionalment el 1970, amb només 18 anys. Es diu que "De casta le viene al galgo" i amb Rhonda Vincent es compleix el refrany ja que és filla de Johnny i Carolyn Vincent que formaven part del grup de bluegrass Dailey & Vincent. Rhonda  també toca la mandolina i el fiddle que va començar a tocar amb solsament 8 anys. Aquesta cançó estava composta per Blake Williams i Wayne Southards. En el CD s'inclouen duos amb Dolly Parton i Bobby Osborne. Va arribar al primer lloc en les llistes de música bluegrass i el 43 en les de country del Billboard i el 14 en les de pop, cosa curiosa. El 19 de febrer de 2010, es va anunciar que Rhonda Vincent havia trencat les seves relacions amb el segell Rounder Records, després de 10 anys gravant per a ells i va crear el seu propi segell, Upper Management Music. Per cert, el 7 de juny de 2011, Rhonda Vincent i Gene Watson van publicar un àlbum conjunt titulat "Your Money and My Good Looks". A veure si en algun dels pròxims programes escoltem alguna cosa.

Portades discos de Rhonda Vincent i a sota una foto

Suzi Quatro & Chris Norman – I need your love 1992

Chris Norman era el cantant del grup Smokie i la baixista i cantant Suzie Quatro tenia el seu propi grup amb el seu nom i ambdós triomfaven amb les seves respectives bandes quan van decidir unir forces i van gravar un parell de discos molt interessants, sobre tot “Stumblin’ in” que va sonà la passada temporada a Un Toc de Rock i que va arribar a la quarta posició a les llistas. Avui i tenin en compta que s’afegit Ràdio l’Hospitalet de l’Infant i suposso que altres emisores, us porto aquesta bona balada que va estar composada per Chris Norman i la va gravar al 1992 a l’álbum “The Growing Years” amb la col.laboració un altre vegada de la baixista i cantant nord-americana Suzie Quatro que va néixa a Detroit, el 3 de juny de 1950, de veritable nom Susan Kay Quatronella. El seu pare va fundar un grup anomenat Trio Art Quatro, on Suzie faria el seu debut amb tot just 8 anys. El britànic Chris es diu Christopher Ward Norman i va néixa el 25 d'octubre de 1950, en Redcar, North Yorkshire i va ser el fundador del grup Smokie, una de les bones bandes britàniques dels 70 i 80. Actuant com a solista encara segueix en actiu. Fa molt temps que a Un Toc de Rock no escoltem als Smokie, a veure si ho solucionem en propers programes, paraula de Mario Prades.

Suzi Quatro i a sota Chris Norman

Vaya con Dios – What’s a woman 1990

Es tracta d'un grup belga, que barregen diverses tendències, entre elles jazz, R & B, blues i rock, de vegades amb tocs salseros. Vaya con Dios va ser fundat el 1986 per la cantant, compositora i productora Dani Klein, al costat de Dirk Schoufs i Willy Lambregt que seria substituït posteriorment per Jean-Michel Gielen. Des de 1991 el grup ja només és la cantant Dani Klein. La cantant Dani Klein va deixà la música el 1996 a causa de l'esgotament físic que patia, però va tornar el 1999 com a cantant del grup Purple Prose. Vaya con Dios van tornà el 2004 amb un nou àlbum titulat "The Promis" i amb una companyia independent. Ara Vaya con Dios tornen a estar en actiu, tot i que només queda Dani Klein. Aquesta cançó va ser la més important en la seva carrera musical i estava recollida en el LP "Nigh Owls" del 1990.

Dani Klein

Sam Brown – Stop! 1988

Aquest tema és el gran èxit de la cantant i compositora anglesa Sam Brown i possiblement l'únic pel qual se la coneix aquí a Espanya, tot i que té una carrera professional que imposa. Va néixa el 7 d'octubre de 1964, a Stratford, Londres. Es pot dir que la carrera de Sam Brown va començar als 12 anys, fent cors en un disc de Small Faces i als 20 anys havia cantat ja amb Steve Marriot, Sade, Spandau Ballet i Barclay James Harvest. "Stop!" Es va publicar en single el 1988 i al aconseguir el lloc 65 del Billboard i es va mantenir deu setmanes en llistes, arribant al lloc 12 a Anglaterra, va ser composada per ella al costat de Gregg Sutton i  Bruce Brody. El tema donava títol al primer dels seus àlbums, un disc de Sam Brown que va vendre més de dos milions i mig de còpies i va ser disc de Platí. El 1994 va col.laborar amb Pink Floyd en l'àlbum "The Division Bell" i els va acompanyar en el tour respectiu. Va tornar a col.laborar amb ells en el CD "PULSE" de 1995. Sam Brown també ha col.laborat en gravacions i gires amb David Gilmour, George Harrison, Deep Purple, Nick Cave i The Firm. Quan es va celebrar el concert homenatge a George Harrison "Concert for George", el 2002, Sam Brown va cantar el tema "Horse to the Water". Per cert "Stop!" Va ser versionat per la cantant i model britànica Jamelia el 2004. Sam Brown te gravats set álbums d’estudi i un recopilatori.

Sam Brown

Craig David – Let’s stay together 2010

Acabarem Un Toc de Rock amb Craig Ashley David, un cantant de color anglès, nascut a Hampshire el 5 de maig de 1981. En el seu setè i últim àlbum fins el moment, "Signed Sealed Delivered", publicat a Anglaterra el 21 de gener de 2010, peró que a Espanya es va editar el 30 de març, fa ja cuasi dos anys i que ere el seu primer treball amb el segell Universal, Craig David es dedica a versionar temes del segell Tamla Motown que el van motivar en la seva joventut i en mig de totes aquestes cançons trobem aquesta gran peça de Al Green, Willie Mitchell i Al Jackson Jr. que va portà a l'èxit el mateix Al Green quan la va gravar en single l’any 1971, arriban al primer lloc del Billboard i mantenin-se en llistes durant 16 setmanes. Existeix també una gran versió a carrec de Tina Turner. La canço, en la versió original, va ser feta servir per Quentin Tarantino al film “Pulp Fiction”. El tema “One more lie (Standing in the shadows)” va ser el primer single d’aquest álbum de Craig David y va comptar amb un vídeoclip rodat a Miami, sota la direcció de Dale "Rage" Resteghini.

Craig David

.

Taquem la barraqueta d’Un Toc de Rock per avui amb una frase que va dir Napoleó Bonaparte i que la veritat, no deixa en masa bon lloc a la música i els músics:

“La música és el menys molest dels sorolls”

Que sigueu bons i bones. Ens veiem pel món.

Mario Prades

Enllaç per descarregar el programa

Link to download the program