Tots els programes exposats en aquest blog,
Disposen d'un enllaç per descarregar-sels,
sempre situat a peu de pàgina
Quan el gener de 1997 vaig començar la campanya promocional de la Fira del Disc i Cinema de Coleccionista de Vila-seca que va tenir lloc a final del mes, duran tot un cap de setmana, la bomba la va representar l'anunci a la primera roda de premsa que vaig celebrar a la seu del Col.legi de Periodistes de 
Semanal" i programes de TV i ràdio en directe. Per descomptat “chupé” així mateix premsa espanyola i estrangera. aparèixen fins i tot al Japó. Aquells dos dies que va durar la Fira vam haver de subministrar acreditacions a 82 mitjans de comunicació, entre nacionals i internacionals. Us penjo uns retalls de premsa del país del Sol Naixent i un acudit que va aparèixa publicat al Diari de Tarragona que va dibuixà el gran Napi i que la veritat, va estar encertadíssim. El cert és que el dossier de premsa que encara obra en el meu poder, és un totxo immens. Allò ja és aigua passada i l'operació es va acabar feliçment un parell d’anys més tard. És clar que a l'agost passat, el meu soci en aquells temps, Mikel Barsa, ha subhastat una còpia de la pel.lícula a Argentina. Pel que sembla i per allò que he llegit, els hereus del propietari es van posar en contacte amb ell i va sortir el negoci, és clar que no ho ha estat tant ja que la subhasta va quedar deserta, peró ell sap ballugarse bé i segur que treurà un bon profit. 
Benvinguts a Un Toc de Rock
Polansky y el Ardor – Chantaje emocional 1983
Polansky y el Ardor es va formà a Madrid el 1981. i el seu nom fa referència al director de cinema Roman Polanski. En la seva curta carrera només van publicar un àlbum, avui peça de col lecció. Van ser un dels grups punters de la "Movida madrilenya", però el fet d'haver fitxat per una multinacional del disc i a més ser dels que sabien tocar, va ser una cosa que molts dels seus companys no els van perdonar. Els músics que van gravar el disc eren Víctor Manuel Muñoz Vázquez veu i guitarra, Sebastián Durán Llimes al baix, Pejo davant de la 
bateria i Carlos Álvarez Coto amb el saxo i els teclats. El 1982 Polansky y el Ardor van aconseguir el primer premi del IIº Concurs de Rock Madrid-Región, organitzat per la Diputació Provincial de Madrid. Gràcies a aquest premi van signar un contracte amb el segell discogràfic Ariola i es va publicar el seu disc que va estar produït per Paco Trinidad, ja en 1983. Aquesta cançó que escoltem ara donava títol a l'únic LP de Polansky y el Ardor, del qual també es va extreure en un altre single "Ataque preventivo de la URSS" que els va funcionar bé, tot i que en una primera maqueta ja es va incloure aquest tema sota el títol resumit de "El preventivo", amb arranjaments molt diferents. Polansky y el Ardor es van reunir de nou per fer un únic concert a la Sala El Sol de Madrid el dia 2 de juny de 2006. Foto feta per Mario Prades quan és va celebrar
el Festival de Cinema d'Eivissa. Veureu a Roman
Polansky, al fons Silvia Tortosa i a la dreta i mig
a l'ombra Narciso Ibañez Menta. La veritat es
que si hagués estat per nosaltres, Polansky perd
el vol, vaig haver de canviar-li els seus bitllets
per els meus
Guaraná – En la casa de Inés 2001
Actualment en el grup alacantí Guaraná ja només trobem a Juanra Arnaiz (a sota a la foto) i David Navarro de la primitiva formació. De fet tots dos van ser els fundadors de Guaraná, encara que van començar el 1998 com a duet i cridant-se Popstar per a l'any següent i després de unir-se'ls Vicente Mirás i Francisco Cherro que els deixaren després del seu segon àlbum i Cuco Chelinni que va deixar Guaraná el 2005, traslladar-se a Madrid i començar a tocar al metro de la capital del Regne i ja el 2000 convertir-se en Guaraná. "En la casa de Inés" és possiblement la cançó més popular en la seva carrera professional. Es trobava en el seu disc debut "El Efecto Guaraná" que va editar Sony Music el gener de 2001. Guaraná tenen gravats cinc àlbums d'estudi i un recopilatori que van publicar el 2010. Per cert, hi ha un grup, crec que brasileiro que es diu Guarana Band, res a veure amb els espanyols. Juanra Arnaiz, un dels fundadors de Guaraná
Pablo Bicho – Las cosas llegan 1998
Encara recordo al gallec Pablo Bicho quan, al costat del cap de promoció d'Arcade, la seva companyia discogràfica, es va presentar a casa meva perquè li fes una entrevista per al Diari de Tarragona i portar-me el seu segon disc en solitari. Quan vam acabar i abans de marxà, Pablo Bicho va agafar el CD i me'l va dedicar. No em va donar temps ni a dir-li que escrivís dins, ho va fer a la portada i al blog teniu la mostra. Aquest tema donava títol al CD de Pablo Bicho "Las cosas llegan" que va ser produït per Miguel Gallardo i es va gravar en els estudis Kirios de Madrid. Als teclats trobem a Francis Amat que també va fer els arranjaments i va portar la direcció musical. Va comptar amb Javier Pedreira (guitarra), Mario Carrión (bateria), Justo Lera (baix) i Nico Roca a la percussió, al costat d'una bona secció de metalls 
dirigits per Lulo Pérez que també toca la trompeta. Els cors van ser d'Héctor Lera i Gustavo di Nobile. No m'ho va confessar, però em vaig adonar que hi havia una pregunta que li molestave i se la feien gairebé tots els que el entrevistaven, no vaig caure en l'error i crec que això va ser el que va fer que la coversación fora distesa i amena. I és que tots lligaven que abans havia format part d'un grup amb el seu cognom artístic i li preguntaven perquè havia abandonat a Surfin' Bichos, ignorant que ell mai havia militat en aquesta bona banda de rock, Pablo va ser component de Los Bichos, un grup gallec de curta vida professional i un sol disc. Encara que va començar amb només 14 anys al grup Bajo Presupuesto. Fins ara Pablo Bicho ha gravat quatre CD 's i es troba ultimant el seu nou àlbum. Pablo Bicho va néixa a A Estrada, Pontevedra, crec que el 1970 o pot ser que el 1969. Aquest tema està a cavall entre el pop-rock i la salsa i mereixia sonar a Un Toc de Rock.Pablo Bicho
Los Especialistas amb Lucrecia – Vanidad masculina 1998
Una altra peça a cavall entre el pop-rock i la salsa caribenya ens el porta el grup aragonès Los Especialistas, un trio en el que algun dels seus components havian militat paral.lelament a Los Gatos Locos, Enfermos Mentales i Acto Fallido. En aquest tema amb una lletra divertida en la qual ens parlen del mascle llatí que se les menja a totes, col.labora la cubana establerta a Catalunya, Lucrecia i està ple de marxa salsera. Los Especialistas eren Fernando de la Figuera (guitarra), Santiago del Campo (veu, saxo i flauta) i J. Ramon Marcen (guitarra) i en aquest enregistrament també col.labora Laurent Castagnet a les bateries i programacions de caixes de ritme, encara que no recordo ara si ho va fer en aquest tema o no, al costat de Lucrecia i Chonchi Heredia. Van comptar amb Frederic Gallardet (piano), Antonio Ramos (baix), Quino Béjar (percussió), Rudy Visetel (trompeta), José Luis Calvo (saxo) i Francisco Garcia Vega (trombó de vares). Es va gravar en els estudis Eurosonic entre els mesos de juny i juliol de 1998 i va ser produït per ells tres. Durant un temps eren quatre i va formar part del grup César Navarro (baix). En total Los Especialistas van gravar 6 discos i sembla ser que preparen un de nou. Aquest tema es trobava en el seu quart treball i es va titular "Un pez en la maleta", va ser editat per BMG Ariola el 1998.
José Manuel Figueroa – Ranchero (country man) 1995
Un dels bons intèrprets de l'estil anomenat Tex-Mex, no és texà, en aquest cas és mexicà, és tracta de José Manuel Figueroa. Va néixa a Juliantla, Guerrero, el 15 de maig 1975. El 1995 va publicar "Expulsado del Paraiso" que va superar les 300 mil unitats venudes i posant el tema del mateix nom en els primers llocs de les llistes de popularitat. En aquest mateix disc trobem la cançó que escoltem avui i on, com és habitual en el gènere, barreja textos en anglès i castellà. Va ser composada per ell mateix. El seu germà de 32 anys d'edat, va ser assassinat al Gran Hotel, de Cuernavaca Morelos. Sebastián va rebre dos trets d'arma de foc i va morir a conseqüència de l'hemorràgia interna. Els fets van succeir el passat 12 de juny i es va deure a una baralla que va tenir amb elements de seguretat del bar. Un dels guàrdies, va treure una pistola, i li va disparar. José Manuel Figueroa i el seu germà Sebastián eren fills del cantant Juan Sebastian que també va morir tràgicament. Aquest álbum va ser publicat al pais mitgansan Discos Home, un subsegell de Bat Discos que va treure un grapat de álbum dins del Tex-Mex, però no van tindre massa trascendencia a Espanya degut a la manca de promoció i el seu baix pressupost.
José Manuel Figueroa
Patricia Oliver – Si vas a volver 1998
Poca informació us puc donar de Patricia Oliver i això que la vaig tenir al meu despatx de Vila-seca quan va treure aquest CD que va venir a presentar-me i li vaig fer una entrevista que es va publicar al Diari, peró no recordo masas cosas de l’entrevista i no conservo la cinta. Però us puc dir que les seves cançons són molt bones i d’ella puc dir també que entronca ritmes de rock amb connotacions de cantautora. Ella es cantant, guitarrista i compositora i Patricia Oliver va publicar aquest disc amb el tema que escoltem ara a Un Toc de Rock, com a primer tall. Es va titular "Un sitio en mi corazón" i va ser publicat pel segell Arcade el 1998 i produït per Carlos Oliver. Patricia Oliver va comptar amb les col.laboracions de Enzio Filippone a les bateries i percussió, Carlos Oliver al baix, José Nortes a la guitarra, Carlos Raya (guitarres), Boris Alarcón (piano i teclats), Phil Shillman (violí) i crec que encara hi havia algú més. Excepte una o dues cançons, totes las que recull el CD van ser compostes per la mateixa Patricia Oliver.Patricia Oliver
Jaime Anglada – Noches de alcohol 1997
El cantant, guitarra, saxo i compositor Jaime Anglada Avilés va néixa a Palma de Mallorca el 13 de setembre de 1972. aquest CD titulat "Dentro de la noche" va ser el seu primer treball i es va publicar el 1997 a través del segell Virgin. Aquest disc es va començar a gravar el 20 de novembre del 1995 i va sortir a la venda el 14 de maig de 1997. Anteriorment, el 5 desembre de 1996, Jaime Anglada va actuar en el "Concert per la Pau" que es va celebrar a París, commemorant el 50 aniversari de la fundació de la UNESCO. Jaime Anglada va compartir escenari amb Nacho Cano, Yanid Noah i Roger Eno, va 
ser presentat per Inés Sastre. També va fer televisió i va participar en la sèrie de TVE "A las once en casa". En aquest primer CD de Jaime Anglada del que os trec aquesta peça, van col.laborar Roger Eno, Kate St John que és la saxofonista de Van Morrison i Cristina Lliso de Esclarecidos. En aquest tema toquen Kiko Porcel (bateria), Pepe Estrada (baix), Xisco Torvisco (guitarra elèctrica), a més del propi Jaime Anglada que toca la guitarra i canta, al costat de Kate St John al saxo i Richard Vinto al piano, la producció va ser de Roger Eno. A Jaime Anglada se li ha comparat en moltes ocasions amb Bruce Springsteen i és que influèncias té ja que sempre ha confessat que el Boss va ser el seu ídol juvenil. Jaume Anglada va treure un segon disc el 22 febrer 1999 titulat "Començar de nou" i a mi em sembla recordar un disc en català signat com Jaume Anglada, però segurament estic confós. Del que gairebé estic segur és que fa un any, més o menys, es va anunciar la sortida del seu últim àlbum.Jaume Anglada
Marc Durandeau – Per sempre 2011
Marc Durandeau va ser un dels bons cantants i autors sorgits al panorama musical català als noranta . El millor disc de la seva carrera, al meu parer, va ser el CD titulat "Caminant Descalç" que es va publicar a través de Picap el 1996 i es va gravar en els barcelonins estudis PAC durant els mesos de febrer i març del mateix any. Durant un temps en que va marxar a América semblava que havie desaparegut del panorama musical, si bé ell es dedicava a la producció. Va tornar a Catalunya y te noves cançons, jo os porto una d’aquestas peças noves. També us poso un enllaç amb el seu blog en el qual podreu escoltar algunes va treballar, com us deia, com a productor i compositor. Ell es nascut a Esparreguera i es va llançar professionalment quan va guanyar el concurs "Èxit" de TV3. Va debutar amb "T’espero a casa" del 1993 i que va ser produït per Joan Bibiloni. També ha compost bandes sonores, entre elles "La nit que va morir Elvis" d'Oriol Ferrer.Marc Durandeau
Café París – Mil paraules 1994
Umberto Napolitano – Solo un baile más 1978
Originalment es va titular "Ora il disco va" i va ser el gran èxit en la carrera d'aquest cantant i compositor italià, de fet és l'única cançó de Umberto Napolitano que va sonar aquí al pais. Es va publicar en single el 1975 a Itàlia i va ser versionada al castellà sortint aquesta versió que escoltem ara a Un Toc de Rock, també en disc senzill, amb "Irlanda" a la cara B, però va ser el 1978 quan es va publicar a Espanya, on Umberto Napolitano era artista de Hispavox. Els dos temes del single van ser produïts per Silvio Grippo. De fet va treure al seu país uns quants single des de 1966, per no va ser fins 1977 que va publicar el seu primer disco gran. Umberto Napolitano va néixa a Brescia el 25 de maig de 1947 i va començar en el món de la música el 1964. Com a compositor ha fet cançons per Caterina Caselli, Sonny & Cher, Loredana Berta, Bobby Solo, Rita Pavone, I Nuovi Angeli, Gilda Giuliani i molts altres, algunes d'elles han estat defensades al Festival de Sanremo. De fet a Itàlia Umberto Napolitano és més popular com a compositor que cantant, però té una carrera interessant. 
Umberto Napolitano
Alunni del Sole – Liú 1978
Un altre grup italià molt poc conegut a Espanya són Alunni del Sole que també van publicar almenys un single en espanyol, aquest que us porto ara al programa i que escolteu des de les sintonies de la xarxa d'emisores de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya, Altafulla Ràdio, Ona La Torre i Ràdio l'Hospitalet de l Infant. Aquest single es va publicar a Espanya el 1978. també a través de Hispavox. A Itàlia el single en la seva versió original va ser número U com indica clarament la portada del single que trobareu aquí al blog. És clar que la cara B està interpretada en italià. El disc va ser produït per Piero Colasanti. "Liù" donava títol a un LP, el sisè que treien i que van editar el mateix any al seu país, és clar. Alunni del Sole es van crear a Nàpols el 1968 i segueixen en actiu, si bé l'actual formació està integrada per Enrico Olivieri que venia del grup Metamorfosi, Ruggero Stefani (bateria), Gianfranco Coletta (guitarra), Alessandro Saba (baix) al costat dels dos fundadors del grup Alunni del Sole, els germans Paolo (piano i veu) i Bruno Morelli (guitarra).
Alunni del Sole
Mecano –Hijo de la Luna 1986
Possiblement la millor cançó en la cursa profesional de Mecano sigui "Mujer contra mujer", tota una oda a les relacions lésbicas, peró hi ha dues que no desmereixen en res i es troben en el mateix nivell de qualitat "Cruz de Navajas" i aquesta que escoltem ara. El cas de Mecano és curiós. Ana volia ser cantant i el pare li va dir que es busqués músics que ell els pagaria un single. Ana, noia molt tímida i amb molta por als escenaris es va ajuntar amb els germans Cano, José María i Nacho que acabava de deixar el grup Prisma i amb el que Ana es va enamoriscar i van començar a ser nuvis, per cert que Nacho també va ser el primer nuvi conegut de Penélope Cruz. Després de participar en un concurs que no van guanyar, graven el single "Hoy no me puedo levantar" per a CBS i que es va publicar el 22 de juny de 1981, però que ells mateixos es van encarregar de promocionar-lo per les emissores de ràdio i locals amb cent còpies que va comprar el seu pare, aconseguint que la cançó fos radiada i que el segell 
lucinada amb ells. D'aquell single es van vendre 40.000 unitats. "Hijo de la Luna" es trobava en "Entre el cielo y el suelo", el primer LP de Mecano per Ariola després que CBS els rescindís el contracte al jutjar que Mecano estaven "cremats", vaga colla de lumbreras ja que aquest LP va vendre dos milions tres-centes mil còpies. La cançó va ser publicada al 1986, peró no va ser estrenada fins el 25 de juliol de 1987 i inicialmente la va composà José María Cano per Isabel Pantoja que la va rebutgar al jutgar que no tenía la cualitat necessària per a ella, una altre lumbreras. Van participar com a músics en la gravació del LP de Mecano els bateries Sergio del Castillo i Peter Bernacle i els baixistes Manolo Aguilar i Andy Pask, sent la programació realitzada en els Estudios Fairligth, propietat de Nacho Cano que va utilitzar precisament un Fairlight, un aparell caríssim, australià i que es fabricaven per encàrrec. Un dia us explicaré les coses que es poden fer amb un d'ells. De fet a Espanya per aquelles èpoques, només disposaven d'un Fairlight José María Mainat de la Trinca i crec que un altre Gustavo dels Olé, Olé i para de comptar. Ara s'està parlan de que posiblement Mecano tornin per fer una gira l'any que ve. Però Rosa Lagarrigue, la seva mànager, diu que no sap rés de rés... ja es veurà com acaba tot.Els Mecano dels seus primers temps com a profesionals
Madonna – Veras 2001
També Madonna, l'Ambició Rossa, ha gravat en la llengua de Cervantes i aquí teniu aquest tema per demostrar-ho. La considerada Reina del Pop respon al nom complet de Madonna Louise Veronica Ciccone i va néixa a Bay City, Michigan, el 16 d'agost de 1958, té cinquanta-tres anys encara que es manté en bona forma física com ho demostra en cadascun dels seus concerts . La veritat és que a mi Madonna mai m'ha caigut bé, la considero una trepa que ha sabut utilitzar les seves relacions sentimentals per anar col.locant-se més amunt i pujan el llistó de la seva popularitat. A Espanya la vam descobrir quan va treure "Like a Virgin" que va ser tot un cebollazo mundial, encara que Madonna ja havia gravat un altre LP anteriorment, amb cançons com "Holiday". Sempre ha fregat l'escàndol i a Madonna li ha agradat provocar, clar que des de fa uns anys li han sortit competidores com Lady GaGa i unes quantes més que encara es tallan menys que ella quan de provocar i escandalitzar es tracta. Aquest tema us ho he extret d'un CD publicat el 2001 i titulat "Baladas en inglés cantadas en español" on tota una sèrie de grups i cantants estrangers ofereixen les seves cançons en la nostra llengua. Crec que solsament es va vendre al mercad sud-americà.Madonna (Fotos: Mario Prades)
Presuntos Implicados – She 2011
Aquest tema que escoltem ara per concloure Un Toc de Rock d'avui, es trova al nou CD del grup Presuntos Implicados titulat "Banda sonora" i editat el passat mes de setembre, un álbum on totes les cançons son versions de peçes estrellas de pel.lículas, d'aquí el títul. La cançó que escoltem era del film "Notting Hill" i originalment va estar interpretada per Elvis Costello sota el títul de "She", si bé havie estat composada per Charles Aznavour que així mateix la va gravar. El nou treball de Presuntos Implicados es un bon disc, però no arriva a la cualitat del "Alma de blues", un LP qué marcà l'abans i el després de Presuntos Implicados, editat el 1989 i que val a dir, es un dels seus millors traballs, al meu paré el seu millor disc. Son Presuntos Implicados una banda creada a Yecla, Múrcia i establerta a València. El grup Presuntos Implicados estava integrat per Soledad Giménez, el seu germà Juan Luis Giménez i el seu marit Nacho Mañó. Si bé des de la marxa de Sole, fa un o dos anys, el seu lloc l'ocupa Lydia Rodríguez que és qui canta en aquest nou álbum. Quant Presuntos Implicados van començar, els seus primers discos publicats a través del segell RCA eren molt més tecnificats, fins i tot per moments fregaven la música discotequera. També cal a dir que llavors eren quatre si no em falla la memòria.
Tancarem la barraqueta d'Un Toc de Rock amb una frase de la flautista espanyola Magdalena Martínez, nascuda al 1963 i que va dir:
"La música és l'art més directe, entra
per l'oïda i va al cor"
I acabem per avui, des de la xarxa d'emisores de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya, Altafulla Ràdio, Ona La Torre i Ràdio l'Hospitalet de l'Infant. En el proper programa us tornare a portar música d’aquesta que habitualment no sona a les emisores comercials, però que aquí, a Un Toc de Rock, tornarà a sonar per tots i totes vosaltres. Que sigueu bons i bones.
Apa¡ Ens veiem pel món.
Mario Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario