Tots els programes exposats en aquest blog,
Disposen d'un enllaç per descarregar-sels,
sempre situat a peu de pàgina
Aquesta porta es trova a la Plaçeta, a Altafulla (Foto: Mario Prades)
Avui os porto una reina que també era bruixa i un grup per començar Un Toc de Rock que tot els seus components eran nadius americans, tots eren indis. I sense mes preambuls posem en marxa el programa, des de les sintonies de Ràdio L'Hospitalet de l'Infant, Ona La Torre, Altafulla Ràdio i la xarxa d'emisores de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya.
Benvinguts a Un Toc de Rock
Redbone – The Witch Queen of New Orleans 1971
Des de els Estats Units us porto una banda sorgida a la Costa Oest i integrada per nadius americans. El primer grup de la història del rock integrat per indis americans. Van començar el 1969 i encara estan en actiu. Redbone va ser creat a Fresno, Califòrnia, pels germans Patrick (baix i veu) i Lolly Vegas (guitarra i veu). Van començar els canvis i quan es va publicar aquest tema, inclòs en el LP "Message from a drum” el 1971, el seu tercer disc, el grup l'integraven Pat i Lolly Vegas, al costat de Tony Bellamy i Pete Depoe. Aquest álbum a Europa es va titular “The Witch Queen of New Orleans” i el single incluía el tema “Chant: 13th Hour” que havie sortit com a cara B d’un dels seus primers singles, al 1970. Va ser produït per Lolly Vegas i Pete Welding. Van deixar de gravar a finals dels 70, però van tornar als 90. Aquest tema al costat de "Meggie" són els grans hits de Redbone. Per cert que el seu álbum de debut titulat “Redbone”, va ser doble, tot un repte per un grup novell.
Portada del LP i a sota foto molt tribal dels Redbone
J.J. Cale – Carry on 1980
J.J. Cale és un dels bons guitarristes i compositors nord-americans, encara que la seva obra no s'ha divulgat en excés aquí al país. Jo el vaig descobrir amb aquest tema que vaig escoltar una nit per la ràdio. L'endemà vaig anar a la botiga a comprar-lo, però no va haver manera i trobar-lo i finalment vaig desistir. És clar que després vaig esbrinar la causa. Jo vaig escoltar el nom de l'intèrpret i buscava Gigi Keil o alguna cosa similar i clar, no el vaig trobar. Anys més tard vaig saber com se escribia i llavors vaig poder fer-me amb el disc. El cantant, guitarra i compositor J.J. Cale va néixa a Tulsa, Oklahoma, el 5 de desembre de 1938. Mai va ser amant de grans escenaris ni va buscar el número U, però le seves cançons han sigut molt versionades. Eric Clapton es 
va donar a conèixa massivament amb una de les seves composicions “Cocaine”, també els líders del rock sureny Lynyrd Skyner, van convertir en èxit dues de elles: "Call me the Breeze" i "I got the same old blues", fins i tot John Mayal i Carlos Santana van gravar un tema seu "Sensitive kid" i és que les seves peces són bones, molt bones i la seva manera de tocar és completament original. Si jo hagués de recomanar un dels seus discs, seria "Shades", aquest LP del 1980 i on es trobava aquesta cançó i com os deia, amb ell jo vaig descobrir J.J. Cale. Un altra gran tema d’aquest disc es “Cloudy day” que escoltarem un altre dia a Un Toc de Rock i que es instrumental i molt llarga. 
Golden Earring – Twilight Zone 1982
Barry Hay (veu, guitarra, flauta i saxo), líder dels Golden Earring
Stories - Brother Louie 1972
Stories van ser un grup nord-americà creat a Nova York per Michael Bown que havia estat teclista de Left Banke, al costat de Ian Lloyd (veu i baix) i que es complementava amb Steve Love (guitarra) i Bryan Madey (bateria). Stories van tenir un brillant debut amb el single "I'm coming home" i el LP "Stories", el 1972. Però la seva consolidació va arribar després de la marxa de Michael Brown, la incorporació de Kenny Bichel i la publicació d'aquest tema com a cara A d'un single que va arribar al primer lloc als 
Estats Units i es va extreure del segon LP de Stories titulat "About us". Es tracta d'una versió ja que aquesta cançó havia estat gravada i portada a l'èxit anteriorment a Anglaterra pel grup Hot Chocolate i composta per Errol Brown i Tony Wilson, tots dos components d'aquest grup britànic. Es produeix canvis constants en la formació de Stories i després de publicar-se dos àlbums, el grup es va separar definitivament el 1975. Un dels seus últims senzills, per cert, va ser una versió del "Mammy Blue", el que va ser gran èxit dels Pop-Tops, tot i que la polèmica va sorgir amb l'últim single i el tema "Another love" que era una apologia a l'amor bisexual i clar, aixó va portar cua. El 1993, 1996 i 2007, es van reeditar els seus àlbums ja en versió CD.
Stories van ser un grup nord-americà creat a Nova York per Michael Bown que havia estat teclista de Left Banke, al costat de Ian Lloyd (veu i baix) i que es complementava amb Steve Love (guitarra) i Bryan Madey (bateria). Stories van tenir un brillant debut amb el single "I'm coming home" i el LP "Stories", el 1972. Però la seva consolidació va arribar després de la marxa de Michael Brown, la incorporació de Kenny Bichel i la publicació d'aquest tema com a cara A d'un single que va arribar al primer lloc als 
Estats Units i es va extreure del segon LP de Stories titulat "About us". Es tracta d'una versió ja que aquesta cançó havia estat gravada i portada a l'èxit anteriorment a Anglaterra pel grup Hot Chocolate i composta per Errol Brown i Tony Wilson, tots dos components d'aquest grup britànic. Es produeix canvis constants en la formació de Stories i després de publicar-se dos àlbums, el grup es va separar definitivament el 1975. Un dels seus últims senzills, per cert, va ser una versió del "Mammy Blue", el que va ser gran èxit dels Pop-Tops, tot i que la polèmica va sorgir amb l'últim single i el tema "Another love" que era una apologia a l'amor bisexual i clar, aixó va portar cua. El 1993, 1996 i 2007, es van reeditar els seus àlbums ja en versió CD.
Rod Stewart – Do ya think I’m sexy 1978
Rod Stewart és un dels cantants que ha venut més discos de la història, es calcula que supera els 250 milions de còpies venudes a tot el món. 31 dels seus singles han estat en el top 10 i sis han arribat al número U. Va néixa el 10 de gener de 1945 en el barri londinenc de Highgate i una bomba volant alemanya V-2 va caure a la comissaria del barri, unes casa més enllà d'aquella on ell naixia, just a la cantonada. Va ser un naixement "sonat". Rod Stewart va ser el cantant del grup Shotgun Express, també de la Jeff Beck Band i va militar a The Faces, al costat de Ron Wood, avui amb els Rolling Stones, mantenin una carrera paral.lela en solitario que finalment va fer que el grup es desfes. Quan va començar va agafà la seva guitarra i s’en va anar al sud de França, pero va ser expulsat del pais per gamberro. Molts van descobrir a 
Rod Stewart com a solista amb aquest tema, composat por Rod Stewart i Carmine Appice que havia estat component del grup Vanilla Fudge, va ser produït per Tom Dowd i estaba inclòs en el seu LP "Blondes have more fun". Aquest disc va ser molt criticat per els seguidors de Rod Stewart ja que deien que era massa comercial i allunyat de les seves arrels blusseras, peró va funcionar i bé. Així i tot jo reconec que el seu millor disc és "Atlantic crossing" del 1975, però aquesta cançó va ser la que el va donar a coneixa massivament i el va col.locar a les llistes de tot el mon. L’any 2001 Rod Stewart rep el "Disc de Diamant de la música del món" per les seves vendes.Rod Stewart
Zager & Evans – In the year 2525 1969
El duet Zager & Evans, integrat per Denny Zager i Rick Evans, eren de Lincoln, Nebraska i havien format part del grup The Eccentrics, una banda de country. El 1964 Evans va compondre aquesta cançó en només mitja hora. La van gravar i com cap discogràfica va creure en ells, van fundar l'any 1968 el seu propi segell i van editar 1000 còpies del single que es titulava realment "In the year 2525 (exordium and terminus)", es van vendre en un parell de dies i tot això va provocar que les multinacionals del disc ja els prestessin atenció. Van fitxar per RCA i el single va ser reeditat el 1969 aconseguint l'èxit massiu, sent número U indiscutible als Estats Units, romanent en aquesta posició durant sis setmanes i també va pujar al primer lloc a Anglaterra. Van vendre més de quatre milions de còpies i això que eran un duet sense futur. És clar que després de treure un LP amb el mateix títol, Zager & Evans no van tornar a aconseguir cap altre hit i es van diluir en l'oblit, encara que aquest tema ha quedat en els annals de la música com la primera cançó futurista de la història del rock. La cançó de Zager & Evans prevenia dels perills de la tecnologia, mostrant-nos un futur en el qual la raça humana és destruïda per les seves pròpies innovacions tecnològiques i mèdiques, així com per la ira divina.Zager and Evans
Jonathan Richman & The Modern Lovers – Egyptian reggae 1977
El 1977 el quartet Jonathan Ritchman & The Modern Lovers van editar l'àlbum "Rock and roll with The Modern Lovers" del que aquest tema que es va publicar en single, va ser la peça estrella. Estaven liderats pel compositor, cantant i guitarra Jonathan Michael Richman, nascut el 16 de maig de 1951 a Natick, Massachusetts, al costat del teclista Jerry Harrison (21 de febrer de 1949) que posteriorment tocaria amb The Talking Heads, el bateria David Robinson (2 abril 1949) que també formaria part de
Talking Heads, DMZ i The Cars, sense oblidar el contrabaixista Greg Curly Keranen que venia del grup The Rubinoos amb els que crec va tornar poc després d'editar aquest àlbum, el tercer en la carrera del grup, sent substituit per Asa Brebner. Ara bé, el primer baixista que van tindre va ser Ernie Brooks. Jonathan Richman té una interessant carrera en solitari, però aquest tema que és instrumental, va marcar un abans i un després d'aquest cantant i guitarra que té gravats en total 15 discos d'estudi i tres en directe. Per cert aquest single es va publicar als Estats Units amb "Ice Cream Man" a la cara B i a Europa va ser canviat per "Roller Coaster By The Sea".Jonathan Ritchman
Helen Reddy – Angie baby 1974
Nascuda en el si d’una familia de músics, el 25 d'octubre de 1941 a Melbourne, Helen Reddy és una notable actriu i cantant de pop australiana que ha venut més de 15 milions d'àlbums i 10 milions de singles a reu del mon. Helen Reddy va ser la primera cantant australiana a guanyar un Grammy. Va començar la seva carrera el 1966 i es va retirar el 2002. Aquest tema va arribar al número U als Estats Units l’any 1974. La lletra es molt dura i tracta d'un jove esbojarrat que es tuteja amb l'heroïna, mala cosa, la veritat. La cançó va ser composada pel cantautor Alan O'Day, però va convertir-se en el gran hit de Helen Reddy, junt a “Delta Dawn” que vam escoltar fa pocs programes en la versió original de Tanya Tucker. Helen Reddy que vivia des de 1966 als Estats Units, es va convertir en ciutadana nord-americana l’any1974, però des de fa molt de temps viu habitualmente a Sydney, Austràlia. Voleu una curiositat, també l'any 1974 va interpretar el personatge de la germana Ruth a la pel.lícula "Aeroport 1975" i canta una versió acústica de la seva cançó "Best friend" per confortar a Linda Blair, la famosa nena de "L'exorcista" i a la seva mare Barbara Bel Geddes, que posteriorment es convertiria en Ellie Ewing, matriarca de la família Ewing en la sèrie "Dallas". En voleu un altre? La seva cançó “I am a woman” va ser presa com himne per el moviment feminista als Estats Units.Helen Reddy
America – A house with no name 1972
Era una trio que emulant a Crosby, Still, Nash & Young, van sorgir a Anglaterra, tot i que Gerry Beckley (12 de setembre de 1952, Fort Worth, Texas) i Dan Peek (1 de novembre de 1950, Panama City, Florida), eren nord-americans i juntament amb el britànic Dewey Bunnell van crear aquest bon grup anomenat America. La seva carrera va estar marcada amb bones cançons que van pujar a les llistes com "Sister Golden Hair", "Ventura Highway", "Tin Man", "Daisy Jane" o "Lonely People", però el seu gran èxit va ser aquest "Cavall sense nom" que els va donar a conèixa i es trobava en el seu primer LP "America" que va ser número U als 
Estats Units durant 5 setmanes i va pujar al 14 a Anglaterra superant el milió d'unitats venudes. Es va gravar en els Trident & Morgan Studios de Londres el 1971. El single amb "A Horse With No Name" es va publicar el 31 de gener de 1972 i va estar produït per Ian Samwell i originalment es deia "Desert Song". L'àlbum es va publicar inicialment sense aquesta cançó que es va gravar posteriorment i es va incloure en una nova edició ja el 1972 que si incloïa el "Cavall sense nom" i que es va mantenir 3 setmanes també en el primer lloc del Billboard. En la gravació van col.laborar Dave Atwood (bateria), Ray Cooper (percussió), Kim Haworth (bateria) i David Lindley (guitarres). Dan Peek va deixà el grup el 1977 i va morir el passat 24 de juliol d’aquest any, els seus dos companys encara segueixen en actiu.America
The Explorers – You up in smoke 1984
Cançó extreta del primer LP de Explorers, la banda creada per Phil Manzanera, nascut a Londres i de nom complet Philip Geoffrey Targett-Adams, el 31 de gener de 1949. Va tenir el seu primer grup en els 60, es va cridar 801 i també va tocar amb Quiet Sun. Es va incorporar a Roxy Music (a la foto) i té una bona carrera en solitari i amb Andy McKay, amb el qual va crear Explorers. Havien acabat de treure el primer disc amb el nom del grup per títol quan van arribar a Reus. Jo, gat vell, em vaig preocupar de pactar amb Virgin per realitzar una entrevista per a Ràdio Cambrils, emissora municipal en la qual treballava llavors i també vam pactar que entraria amb la Unitat Mòbil dins del recinte en no disposar dels metres i metres de cable requerits per fer-ho amb el vehicle fora. Aquella mateixa tarda vaig passar pel recinte mentre estaven ultimant detalls i 
instalan els equips de so i llum i vaig confirmar-lo tot. A la nit arribà poc abans de començar i amb el cotxe em vaig dirigir a la porta d'entrada que encara estava tancada al públic. A partir d'aquí us explico la versió de Carles Tena (a la foto), amb el qual m'unia una bona amistat i que estava fora esperant per entrar. Ell va escoltar totes les converses i després s’en enfotia explican-mu tot. Resulta que quan vaig arribar vaig veure diverses unitats mòbils fora, esperant, entre 
elles SER i COPE. El comentari d'un a l'altre va ser "On va el pringao de Ràdio Cambrils, si a nosaltres no ens deixen entrar?" Però resulta que el pringao va trucar a la porta, es va identificar, es va obrir la porta i vaig entrar. Carlos Tena es va dirigir als companys de professió i els va dir "El Pringao a entrado y vosotros ¿Qué haceis aquí fuera?". Ho he dit en moltes ocasions, la veterania és un grau, no la prepotència. És curiós, però amb els anys em va unir una certa amistat amb els companys d'aquelles emissores, clar que jo ja estava al Diari de Tarragona, això sembla ser que als seus ulls em va pujar de categoria, si bé jo era el mateix de sempre. Per cert, aquell vespre vaig entrevistar tant als Explorers com a Level 42 i va ser Phil Manzanera qui em va fer de traductor ja que ha viscut molts anys a Colombia i parla correctament el castellà.Phil Manzanera
Player – Baby come back 1977
Aquesta bona banda nord-americana va tenir una vida efímera. Player estava integrat per Peter Beckett, John Charles Cowley, Ronn Moss i John Fricsan, contan amb el teclista Wayne Cook. Aquest single gravat l’any 1977, és va extreure del seu primer àlbum titulat “Player”, publicat per el segell RSO Records va ser l'únic senzill que va ser un èxit durant la seva carrera. Va arribar a la primera posició del Billboard el 14 de gener de 1978 i va estari fins el 28 de gener, es una de les cançons més recordades del grup. El tema, l'únic hit de Player, es va incloure en l'episodi "Homer alone" dels Simpson i també en l'banda sonora del film "The Transformers" i ara a la banda sonora del programa d'avui d'Un Toc de Rock, des de Altafulla Ràdio, Ràdio l’Hospitalet de l’Infant, Ona La Torre i la xarxa d'emisores de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya. Va estar composada per Peter Beckett i John Cowley, despres de que el primer trenques amb la seva nuvia amb la que portaba vivin cinc anys. Un altre curiositat: L'any 2003 John Frusciante, un dels bons guitarristes de la història del rock, en el recital "Live at Slane" de Red Hot Chili Peppers va utilitzar el tema en el moment de fer el seu sol en l'espectacle.
Recopilatori de Player, a sota foto del grup al complert
Los Lobos – Hotel California
Aquesta es tota una curiositat a carrec del grup Los Lobos. Els components eren Steve Berlin, David Hidalgo, Conrad Lozano, Louie Pérez i Cesar Rosas. Los Lobos són una banda de tex-mex creada per fills d'immigrants mexicans assentats a Los Angeles. Hi ficseu-se bé, Los Lobos que són una de les formacions més comercials i conegudes internacionalment del gènere, però no són de Texas com es habitual en les bandes de tex-mex. Es van donar a conèixa mundialment en interpretar la banda sonora del film "La bamba", sobre la vida de Richie Valens (a la foto), cantant de rock and roll de nom real Ricardo 
Valenzuela i que va morir en l'accident d'aviació que també els va costar la vida a Buddy Holly i Big Bopper, a Clear Lake, Iowa, el 3 de febrer de 1959. Per cert que "La Bamba" era un tema del folklore mexicà que Richie Valens va adaptar al rock and roll.En aquest cas us porto, com os deia, una curiositat perqué és la versió que Los Lobos fan del clàssic dels Eagles, "Hotel California". Que consti que en un primer moment la peça us pot sonar a reminiscencies flamenc / rumbero espanyol, fins i tot recorda i molt als francesos Gipsy Kings. Es clar que escoltan la part espanyola de la lletra, os adonareu que no s’enten cuasi res del que diuen i es que si bé son d’origen mexica per part de pares, ells es mouen amb l’angles com a llengua. Los Lobos van gravar amb Antonio Banderas "Canción del Mariachi" a la banda sonora del film “Desperado”. Val a dir que no recordo ara de quin any era aquest “Hotel California”.
Los Lobos
The Doors – Riders in the storm 1971
Per finalitzar el programa us porto el que al meu parer és el millor tema de The Doors, la banda liderada per Jim Morrison i Ray Manzarek, al costat de John Densmore i Robby Krieger. La cançó es trobava al álbum "L.A. Woman" del 1971 i està inspirada en el clásic del country americà “Ghost riders in the sky”. The Doors es van crear a Los Angeles, el 1965 i la polèmica sempre va envoltar les actuacions de Jim Morrison, un poeta passat de rosca i que va abusar de les drogues fins que el van portar a la mort. Va néixa a Melbourne, Florida, el 8 de desembre de 1943, va morir a París, 
França, un 3 de juliol de 1971, el seu nom complet era James Douglas Morrison Clarke. Hi ha dubtes sobre les causes de la seva mort, fins i tot es diu que Jim Morrison no va morir. L'historia parla de que va ser trobat a la banyera per la seva companya Pamela Courson. No hi va haver autòpsia, però es va declarar que va morir per una aturada cardíaca, segons l'acta de defunció. Hi ha fonts que posen en dubte la versió oficial ja que les circumstàncies van ser una mica estranyes. També es va dir que el pare de Jim Morrison va treure el cos del seu fill del cementiri per dur-lo als Estats Units, però fonts del Cementiri parisienc Père Lachaise asseguren que ningú pot portar-se un cos del cementiri sense que 
l'administració ho sàpiga. Una de les raóns dels que posen en dubte la seva mort es que les targetes de crèdit i passaports de Jim Morrison encara segueixen vigents. Poc temps abans de morir ell així ho va especificar en el seu testament. Els únics que van veure el cos de Jim Morrison van ser la seva núvia i un metge que ja no exercia (el que fa pensar en un posible suborn). Altres versions diuen que Jim Morrison va morir d'una sobredosi d'heroïna (tot i que el preferia les drogues alucinògenes) en els lavabos del parisenc Rock'n'Roll Circus i posteriorment va ser traslladat a casa seva. La veritat és que la seva tomba (a la foto) és un lloc de peregrinació encara avui en dia. Després de la mort de Jim Morrison, Ray Manzarek va mantenir el grup en marxa i va cometre, al meu modest parer, un greu error. Va voler cantar i havia d'haver convertit a The Doors en una banda instrumental. Després de publicar dos LP's es van desfer, era 1973.The Doors
Acabarem amb una frase del poeta i escriptor britànic Oscar Wilde, un declarat homesexual a l’época victoriana amb el que aixó representava i que la va posar en el seu llibre "El retrat de Dorian Grey":
"El plaer és molt diferent a la felicitat i algunes coses
són més valuoses pel fet de que no duren"
Per avui tanquem Un Toc de Rock, des de les sintonies d'Altafulla Ràdio, Ona La Torre i Ràdio l'Hospitalet de l'Infant. Tornaré en el pròxim programa amb més música i històries
Apa¡ Xiquets i xiquetes, ens veiem pel món.
Mario Prades
Enllaç per descarregar el programa
Link to download the program
Apa¡ Xiquets i xiquetes, ens veiem pel món.
Mario Prades
Enllaç per descarregar el programa
Link to download the program
No hay comentarios:
Publicar un comentario