Un Toc de Rock programa 25-10-2011

Nota del Productor, realitzador i director:

Tots els programes exposats en aquest blog,

Disposen  d'un enllaç  per  descarregar-sels,

sempre situat a peu de pàgina

El sol és posa per L'Hospitalet de l'Infant (Foto: Mario Prades)

A mitjans dels anys cinquanta va sorgir un estil vocal emparentat amb el rock and roll que es va denominar el doo wop. A Espanya com no teníem ni idea del que era això, a aquest gènere que destacava per els seus acompanyaments i bones harmonies vocals repetitives se l'anomenava "el Du dua". Però com sol passar cuasi sempre, tampoc era res de nou, una altra gent ja ho havia interpretat anteriorment, encara que no li deien d'aquesta manera. Per mostra aquí teniu a tres germanetes de bon veure que van ser precursores del gènere i van marcar escola.

Benvinguts a Un Toc de Rock

The Andrew Sisters - In the mood 1952

El tema amb que vam començar Un Toc de Rock d'avui és un dels grans clàssics de Glenn Miller i ens el porten les Andrews Sisters, un grup vocal americà de swing que van ser precursores del que més tard s'anomenaria el doo wop. The Andrews Sisters eren les germanes LaVerne Sophie Andrews (6 de juliol de 1911 - 8 maig 1967), Maxene Angelyn Andrews (3 de gener de 1916 - 21 octubre 1995) i Patricia Marie Andrews, a la qual cridaven Patty i que era la veu principal, (16 de febrer de 1918). Totes van néixer a Minnesota, de pare grec i mare noruec-americana, però es van criar a Minneapolis. Patty que era la petita només tenia set anys quan van formar el grup i dotze quan van guanyar el primer premi en un concurs de talents en el teatre Orpheum de Minneapolis i quan van començar elles imitaven a The Boswell Sisters. Les Andrews Sisters van arrivar a gravar 47 cançons amb Bing Crosby, 23 de les quals es van classificar en el Billboard. Us explicaré una curiositat sobre elles: Durant la Segona Guerra Mundial van actuar en moltes ocasions per les forces aliades a Amèrica, Àfrica i Itàlia, en les bases dels guardacostes, zones en guerra, hospitals i fàbriques de munició. També van animar als ciutadans a comprar bons de guerra amb la seva cançó "Any Bonds Today?". Dons bé, durant aquests viatges, elles solien convidar a sopar a tres soldats a l'atzar que suposso se sentien mol afortunats i els reis del Mambo. Les Andrews Sisters es van separar el 1953, principalment a causa de la decisió de Patty de començar la seva carrera en solitari, amb el seu marit com a agent. Quan Maxene i LaVerne es van assabentar d'aquesta decisió a través de les columnes de xafarderia de la premsa en lloc de saber-ho per la seva germana, es va produir la ruptura i una separació de dos anys, que va empitjorar quan Patty va demandar LaVerne per aconseguir una part més gran de l'immoble dels seus pares. Maxene i LaVerne van intentar continuar com duet. Un intent de suïcidi de Maxene el desembre de 1954 va impedir realitzar més gires. Maxene va haver de passar un curt temps a l'hospital, després d'haver-se pres 18 píndoles somnífers. Les germanes Andrews es van reconciliar el 1956, van signar un nou contracte amb la discogràfica i van publicar uns quants singles fent una combinació de swing i rock and roll. La fi de les Andrew Sister va arribar el 1967 quan La Vern va morir a causa d'un càncer.

The Andrew Sisters

Connie Francis - Lollipop 1996

Concetta Rosa Maria Franconero va néixa el 12 de desembre de 1938 a Newark, New Jersey, però artísticament era coneguda com Connie Francis i va arribar a ser un dels ídols musicals de la joventut a mitjans del passat segle, avui algunes de les seves cançons són ja clàssics del pop. La seva història musical és curiosa, hi havia gravat uns quants singles que no van funcionar comercialment i la discogràfica va voler que gravés el que faltava per així poder donar per cancel.lat el seu contracte i treurese-la de sobre. Però Connie Francis, a suggeriment del seu pare, va gravar una versió del "Who 's Sorry Now" i va resultar ser un èxit total, arribant al quart lloc del Billboard i sent Disc d'Or el 1958. Connie Francis va gravar en 9 idiomes durant la seva carrera incloent anglès, italià, francès, alemany, japonès, jiddisch i espanyol, va treballà en tres o quatre pel lícules i va tenir el seu propi xou de televisió. Però el drama també va marcar la seva carrera. El  1974 Connie Francis va patir una violació en un hotel després d'un concert en Westbury, Nova York. Es pot dir que el principi del fi de la seva carrera va arribar quan va haver de ser operada del nas per poder solucionar la seva sensibilitat a l'aire condicionat que va provocar seqüeles que van minvar la seva capacitat per cantar. Una altra tragèdia marca la seva vida de Connie Francis, quan el seu germà va ser assassinat el 1981. Aquesta cançó que escoltem avui us l’extrec del seu CD recopilatori "Souvenirs" que es va publicar l'octubre de 1996, encara que era de principis dels seixanta, va tenir problemes legals ja que es va incloure sense el seu permís en una escena de sexe en el film "Jawbreaker", coml no havia estat autoritzatçada, Connie Francis va exigir que fos retirada. Es deia d'ella que era una dona perfecta, malgrat la seva curta estatura i el 1963 les mesures de Connie Francis eren 89 - 58.4 - 90.17, només mesurava 1.52m d'alçada i pesava 49 kg.

The Chordettes - Mister Sadman 1954

Era un grup integrat per quatre noies que cantaven habitualment a acapella. Es van crear el 1946 a Wisconsin i van romandre en actiu fins a 1961. Eren originalment Janet Ertel (21 de setembre de 1913 - 4 novembre 1988), Carol Buschmann, la seva germanastra, Dorothy Schwartz i Jinny Osborn (25 abril 1928 - 19 maig de 2003). El 1952 Lynn Evans substituirà Schwartz i el 1953 va ser Margie Needham la que va substituir a Osborn, quan anaven a ser mares, però aquesta última va tornar més tard al grup. Nancy Overton (6 de febrer de 1926 - 5 abril 2009) també va pertànyer al grup si bé va ser posteriorment. Van ser descobertes pel locutor de ràdio Arthur Godfrey. "Mr Sadman" va ser el seu primer gran èxit, ja al 1954 i del single es van vendre més d'un milió de còpies. Era una composició de Pat Ballard. És una cançó que ha estat molt utilitzada en el cinema, la vam escoltar, entre altres, a "Retorn al futur 1" "Hallowen 2" i a "Philadelphia", fins i tot en un episodi de "Els Simpson". D'aquest tema s'han realitzat multitud de versions.

Dean Martin & Nancy Sinatra – Things 1965

Ara a Un Toc de Rock us porto tota una curiositat. Dean Martin y Nancy Sinatra interpretan un dels grans èxits en la carrera de Dino “Cosas”. El 1965, Dean Martin va ser contractat per la cadena de TV NBC i es converteix en l'amfitrió del seu propi programa de televisió, el "The Dean Martin Show" que va començar a emetres el 16 de setembre de 1965. Una de las convidadas va ser Nancy Sinatra i van cantar junts aquesta cançó que així mateix va ser gravada en disc. Dean Martin va començar com boxejador diense Dino Crocetti. Un bon dia va jutjar que no li agradava que li escalfesin la cara i es va dedicar a cantar. Dean Martin va néixa a Steubenville, Ohio, el 7 de juny de 1917 i va morir a la seva casa de Beverly Hills el dia de Nadal de 1995. Va tenir molts problemes amb la beguda, de fet pertanyia al grup d'amics de Frank Sinatra que l'actriu Lauren Bacall, esposa de Bogart que també era del grup, els va batejar, en anglès, com "El club dels borrachuzos". Quan Dean Martin, de veritable nom Dino Paul Crocetti, semblava haver superat tots els problemes amb l'alcohol, la mort del seu fill Dino, també cantant, en un accident aeri el 21 de març de 1987, l'abocà de nou en braços de l'alcohol com a eina ineficaç per disminuir el seu dolor. És clar que també convé aclarir que segons el llibre "Frank Sinatra i l'oblidat art de viure" de Bill Zehme, escriptor que sempre s'ha documentat molt bé, Dean Martin gairebé no bevia, encara que sempre tenia un got de licor a la mà per simular-ho. Per la seva part, la cantant i actriu Nancy Sinatra, filla del gran Frank Sinatra, va nèixa el 8 de junio de 1940 a Jersey City, New Jersey. El seu nom complert es Nancy Sandra Sinatra Barbato i els seus éxits més importants dins del mon de la música van ser “These Boots are Made for Walkin´” del 1966 y “Something Stupid” de 1967, cantan a duet amb el seu pare.

Dean Martin i Nancy Sinatra al Show de Dino, a sota una
foto molt sugerent de NancySinatra

Elvis Presley – Viva Las Vegas 1964

El Rei va realitzar al llarg de la seva vida una quantitat ingent de pel.lícules, la majoria musicals amb un guió confeccionat a la seva mida i per al seu lluïment personal, només en els anys 60 Elvis Presley va filmar 27 pel.lícules. Hal Wallis, productor de nou d'elles, va declarar una vegada: "Una pel.lícula de Presley és l'única cosa segura que hi ha a Hollywood", es referia a la pasta gansa que ingressaven a taquilla. Entre elles cal destacar "Viva les Vegas" que és de 1964 i la cançó estrella us la porto avui a Un Toc de Rock. En aquest film compartia cartell amb la bella Ann Margret que també canta en ell. Un altre dia us posaré una cançó que interpreten a duo i que si no m'equivoco es titula "Totes les dones m-estimen". En aquest tema que escoltem ara i que va arribar al lloc 29 del Billboard, els cors els realitza el quartet vocal de gospel The Jordanaires que van treballar amb Elvis de 1956 a 1972. Elvis Aaron Presley (Tupelo, Mississipí, 8 de gener de 1935 - Memphis, 16 d'agost de 1977) va debutar el 1954 i va ser el propietari de la Sun Records, Sam Phillips, qui va saber veure en Elvis Presley a la persona capaç de fusionar els ritmes negres amb els gustos blancs i inicialment es va fer molt popular acompanyat pel guitarrista Scotty Moore i el contrabaixista Bill Black. Sobretot després de contractar el Coronel Tom Parker com manager que era l'eminència grisa que controlava els ingressos d'Elvis i una autèntica fàbrica de recaptar diners. Va cuidar els ingressos i la imatge del Rei, obligant-lo a fer la mili, tot i que podia haverse lliurat tranquil.lament, ha pagar els seus impostos durant aquest temps, tot i que estava exent d'això, a donar el seu sou militar a obres de beneficència i sobre tot, va ser l'artífex de que tot això se sabés bé en la premsa de l'época. Sam Phillips va vendre el contracte de Elvis al segell RCA per 25.000 dólars, una cantitat de diners exorbitant per aquells temps i per un cantant llavors cuasi desconegut.

Johnny Deep - Highscholl hellcats 1990

Ara us porto tota una curiositat. Molts són els actors que al llarg de la seva carrera han cantat alguna vegada en les seves pel.lícules. Altres tenen carreres musicals paral.leles, però aquest que sona avui a Un Toc de Rock és Johnny Deep que ara està tan de moda i que va cantar en alguna de les seves pel.lícules i per mostra aquí teniu un tema extret de la banda sonora del film "Cry Baby" de 1990 i on encarna una jove estrella del rock and roll d’els anys cinquanta. És una mica paròdia d'un veritable cantant que crec es deia Johnny Ray que l’any 1951 va gravar el tema "Cry" i era un cantant i pianista amb una facilitat sorprenent per posar-se a plorar en els escenaris, per cert, si és ell, era gairebé sord d'ambdós oïdes. Un Bustamante, però dels anys cinquanta i amb els inicis del rock and roll. L'actor de moda actualment es diu de nom complert John Christopher Depp i va néixa a la ciutat de Owensboro, al estat de Kentucky, el 9 de juny de 1963 i és un actor que ha estat nominat a l'Oscar, ha guanyat un Globus d'Or, un Premi del Sindicat d'Actors i un premi César. Entre els actors que treballen a aquesta pel.lícula i a més de Johnny Deep, es troben Iggy Pop, Ricki Lake, David Nelson, Susan Tyrrell i Patty Hearst, sense oblidar una de les que formen part del seu grup, es tracta de l'actriu nort-americana Traci Lords que abans de dedicar-se al cinema "seriós" va ser una coneguda actriu porno que va acomençar a treballar en el porno quan solsament tenía 16 anys i al saber-se aixó va ser tot un escàndol i l'última pel.lícula que va fer no la van estrenar, sols es va veure als circuits clandestins.

El grup musical, a la pel.lícula, al complert. Traci Lords es la del mitg

The Beatles - Ca't buy me love 1964

He de reconèixer que tot i ser molt beatleniano, poques vegades poso a The Beatles en el programa, no em pregunteu perquè ja que ni jo mateix sé la raó, però avui sento que hem de compartir una de les seves millors cançons "No pots comprar el meu amor" i aquí la teniu. La cançó va ser composta només per Paul McCartney, però tal com ells havien acordat i van respectar sempre, estava signada com Lennon / McCartney. Es va publicar com a senzill amb "You Ca't Do That" a la cara B. Va sortir a la venda el 20 de març de 1964 a Anglaterra i el 16 de març als Estats Units. Va ser gravada el 29 de gener de 1964, en els estudis Pathé Marconi propietat de la EMI a París, ja que The Beatles es trobaven realitzant una sèrie de 18 concerts al Teatre  Olympia de la capital de França. Quan "Ca't Buy me Love" va arribar al número U del Billboard el 4 d'abril de 1964, les cinc primeres cançons de la llista eren dels Beatles, les altres van ser "Twist and Shout", "She Loves You", "I Want to Hold Your Hand" i "Please Please me" respectivament. Van ser els primers a aconseguir-ho i cap altre artista o grup ha tornat a ocupar els 5 primers llocs al mateix temps. És clar que la setmana següent, l'11 d'abril de 1964, The Beatles tenien catorze singles col.locats a la llista de les 100 millors cançons del Billboard. El tema es va incloure en la banda sonora de la seva primera pel.lícula "Que nit la d'aquell dia" i també es va gravar en el LP "Live in París" de 1965 que va ser reeditat en els 80 per EMI i que la veritat, no està gravat en directe, és un pur i simple recopilatori ja que The Beatles mai van gravar un disc en directe, dins de la seva discografia oficial, llevat del d'Hamburg on ancara no hi era Ringo Starr.

Diverses caràtules de discos on es trobava aquesta cançó. Per cert
les portades dels Beatles, com a las de molt altres artistes, van ser
diferents a Espanys que al extranger. La primera, de les que os he
possat aquí va ser la del "Day tripper"

The Monkees - I'ma believe 1966

The Monkees van ser el primer grup prefabricat de la història del rock. Els americans volien una banda capaç de enfrontar-se de tu a tu amb The Beatles i van buscar nois guapos i fotogènics sense que importessin els seus coneixements musicals. Fins i tot els van posar directament la seva pròpia sèrie de televisió. De fet només un d'ells tenia alguna experiència i perquè us adoneu de com va anar us diré que entre els rebutjats per "no donar la talla esperada" estaven Danny Hutton i Stephen Stills. A la seva disposició van posar tots els mitjans tècnics i el productor Don Kirshner, junt a els millors compositors, de fet aquest tema era de Neil Diamond, però també van ser contractats per compondre per a ells Carole King, Neil Sedaka i Tommy Boice & Bobby Hart. The Monkees eren Michael Nesmith, Peter Tork, Davy Jones i Micky Dolenz. No van començar a tocar en les gravacions fins que van gravar el LP "Headquarters" que va ser el seu tercer disc. Aquest tema va ser el seu segon senzill i es va publicar el 1966, sent número U als Estats Units el 31 de desembre de 1966 i també a Anglaterra. La cançó es va incloure en l'àlbum "More of The Monkees" de 1967. Quan The Monkees van començar a sentir que eren "algú" en el món de la música i després d'haver aconseguit un munt de números U, es van permetre el luxe d'escollir cançons i entre les que van rebutjar es trobava "Sugar, sugar" que va ser un supervendes a càrrec de The Archies. El 1970 i després d'una sèrie de fracassos en el cinema i televisió, es van sentir manipulats, la veritat és que van trigar bastant a adonar-se d’aquet fet i es van desfer, encara que van tornar a intentar tornar en un parell d'ocasions, sense massa èxit. Aquest tema es va usar en un episodi dels Simpson en què Moe té una cita.

The Monkees, un grup prefabricat

Crazy Elephant – Sunshine red wine 1969

Els Crazy Elephant van ser una de les bandes americanes englobades dins del so Bubblegum pop, al costat de grups com 1910 Fruit Gum Company, Ohio Express, The Archies, etc. Però mol més propera al rock. Van ser produïts pel tàndem Jerry Kasenetz i Jeff Katz per la seva empresa Super K Productions i que de fet eren els inventors d'aquest estil musical més desenfadat que els que s'estavan fent. En el grup hi havia Robert Spencer i Kevin Godley que posteriorment s'incorporaria als britànics 10 CC al costat del baixista Gary Gaynor que més tard acompanyaria a Laura Nyro, a més de Larry Laufer que era el seu líder y teclista, Bob Avery (bateria) i Kenny Cohen als saxos i veu que tocaria posteriorment amb Eagles, BB King, Santana i Rod Stewart. Per els Crazy Elephant van passar altres músics com Ronnie Breton (baix), Hal King (veu) i algun més. Solsament van publicar un LP el 1969 titulat "Crazy Elephant" on es recollien tots els seus èxits en single, entre ells destaca "Sunshine, Red Wine" que escoltem ara a Un Toc de Rock i va ser el seu tercer single, editat al 1969.

Els nois de Crazy Elephant

Bob Dylan – Like a Rolling Stone 1965

La lletra d'aquest tema de Bob Dylan ve derivada d'un poema que el jueu errant va escriure el juny de 1965, quan va tornar d'una gira esgotadora per Anglaterra. "Like a Rolling Stone" es va gravar per al seu àlbum d'estudi "Highway 61 Revisited", amb una preproducció de dos dies i és que a Bob Dylan li costava trobar el punt de ritme adequat a la cançó. Primer es va gravar una demo, però no els va agradar i van tornar a canviar el ritme. És va gravar a Nova York, entre el 15 i el 16 de juny de 1965, amb format de rock i un músic de sessió novell, amb només 21 anys, anomenat Al Kooper que si bé era guitarrista, va improvisar un riff d'òrgan pel qual la cançó és avui identificada. No obstant això, la discogràfica Columbia Records no estava satisfeta degut en gran part als sis minuts de durada i el seu so elèctric i pesat, de manera que no estaven decidits al seu llançament. Només quan un mes després es va filtrar una còpia del tema i va començà a escoltar-se a algunes emissores de ràdio es va posar a la venda com a senzill. Encara que les emissores més comercials i de major audiència es neguessin a emetre una cançó tan llarga. "Like a Rolling Stone" però, va aconseguir el segon lloc en les llistes dels Estats Units, romanent dues setmanes en aquest lloc. Ha estat el major èxit internacional de Bob Dylan i és una de les seves cançons més populars. En la gravació, amb producció de Tom Wilson, van intervenir, a més del guitarra Al Kooper (orgue), Mike Bloomfield (guitarres), Paul Griffin (piano), Joe Mascle Jr (baix), Bobby Gregg (bateria), Bruce Langhorbe ( pandereta) i el propi Bob Dylan a la veu i piano. Per cert, no existia partitura i tots els músics van tocar d'oïda, és clar que es van tindre que realitzar 11 preses d'aquest tema fins a trobar l'adequada. La lletra i el títol no tenen res a veure amb els Stones, es tracta d'una frase feta nord-americà i ser un rolling stone, als Estats Units, és parlar de que ets un "bala perduda", un taranbana.

The Mamas & The Papas - California dreamin' 1965

Icons del flower-pop californià, el so hippy, al costat del "Monday, Monday" aquest es el teme més popular en la carrera de The Mamas & The Papas, un grup integrat per John Phillips (30 d'agost de 1935 - 18 març 2001) , Cass Elliot (19 de setembre de 1941 - 29 juliol 1974), Denny Doherty (29 novembre 1940 - 19 gener, 2007) i Michelle Phillips (4 de juny de 1944) que venien del món del folk. Només segueix viva Michelle Phillips, una dona de gran bellesa que també s'ha dedicat al cinema, tots els altres components de The Mamas & The Papas ja van morir. Ambdues cançons es trobaven en el mateix single i encara que aquesta era la cara B, el temps "California dreamin'" s'ha convertit en el més recordada, avui en dia, del grup vocal californià que inicialment es van cridar The Magic Circle. En entrevistes que se'ls va fer, tots els membres de la banda van reconèixa obertament que en les seves sessions d'enregistrament utilitzaven i en molta quantitat, drogues, sobretot marihuana.

Disc recopilatori i a sota foto en directe

The Cowsills - The rain, the park and other things 1967

Eren de de Newport, Rhode Island i el grup l'integrava tota la família. Es van crear en l'estiu de 1965 per quatre germans: Barry, Bill, Bob i John Cowsill, controlats pel pare. Després del seu èxit inicial, se'ls van unir els seus germans Susan i Paul i la mama Barbara, només va quedar el seu germà Richard qui no va cantar amb el grup, encara que va ser el director i promotor. Entrarien en la història de la música gràcies al tema "La pluja, el parc i altres coses" que aconseguiria vendre 1 milió de còpies i arribar al número 2 en les llistes del Billboard durant dues setmanes a finals de 1967, el "Daydream Believer" dels Monkees primer i el "Hello Goodbye" dels Beatles després, li impedirien arribar al número 1. El 1969 Bill va ser acomiadat del grup pel seu pare pel fet que el va sorprendre fumant marihuana. ¡Pecat mortal! Es van desfer el 1970 si bé alguns dels germans van reprendre la banda en 1990. D'ells qui té una carrera en solitari molt interessant és Susan. Els pares i varis dels germans han mort tràgicament, un parell de germans quan va passar l’Huracà Katrina i va assolar Nova Orleans. Aquí al pais aquesta cançó va ser versionada pels mallorquins Grupo 15.

Discos de The Cowsills i a sota foto al complert de tota la familia,

sense el pare que era qui els controlava

Tanya Tucker - Delta Dawn 1972/1998

La cantant nord-americana Tanya Tucker Denise (Seminole, Texas, 10 d'octubre 1958) és una artista de música country que va tenir el seu primer èxit, "Delta Dawn" que és la cançó que escoltem ara a Un Toc de rock, l'any 1972, quan només tenia 13 anys. Va ser el seu single de debut. Durant les dècades següents, Tanya Tucker es va convertir en una de les poques cantants que va madurà de nena a dona sense perdre el seu públic ni la seva qualitat vocal i durant el curs de la seva carrera va tenir una llarga sèrie d'èxits molt importants, entre els quals mereixen destacar-se "What 's Your Mama' s Name?", "Blood Red and Goin' Down", "Lizzie and the Rainman" i "Strong Enough to Bend". Aquest tema us ho extrec d'un CD publicat el 1998 i que va ser la reedició del seu primer LP, titulat precisament "Delta Dawn". L'àlbum, quan es va publicar originalment a l'octubre de 1972, va arribar al lloc 32 del Billboard i el single al 6, l'abril del mateix any. La cançó va ser composta per Alex Harvey i Larry Collins. Un any més tard, el 1973, el tema tornaria a pujar a dalt de les llistes gràcies a la versió que va realitzar Helen Ready. Tanya Tucker segueix en actiu i el 30 de juny de 2009 va publicar "My Turn", el seu últim disc d'estudi fins a la data. Al llarg de la seva carrera Tanya Tucker ha rebut molts premis, entre ells un parell o tres de Grammy.

Altres caràtules de Tanya Tucker i a sota una foto d'ella

Nikka Costa - On my own 1981

I parlant de nenes prodigi ara us porto a Nikka Costa. Va ser tot un inpacte musical ja que quan va gravar aquest tema amb el qual la vam descobrir, Domenica Costa, nascuda a Tòquio, Japó, el 4 de juny de 1972, però de nacionalitat nord-americana i filla del director i pianista Don Costa, tan sols tenia 9 anys de edat. Curiosament el disc es va vendre molt millor a Europa i Austràlia que als Estats Units. Malgrat l'èxit d'aquest tema i el single posterior, tots dos extrets del seu primer LP titulat "Nikka Costa" que va ser Disc de Platí, no ha aconseguit mantenir el nivell en treballs posteriors i la raó va ser que amb el canvi a la pubertat, a ella si li va canviar la veu, clar que segueix en actiu, però ja no és el mateix i els seus temes són molt discotequers. Nikka Costa sempre ha manifestat que el seu avi musical va ser Frank Sinatra i és que Don Costa, el seu pare, va ser amic, arranjador, pianista, productor i director musical a molts discos de Frank Sinatra, entre ells "My way" i sempre van mantenir una relació gairebé familiar. No oblideu que Sinatra va ser un home molt amic dels seus amics. Us recomano que entreu al YouTube i busqueu el vídeo original d'aquest tema, veureu a la nena cantan i a l'orgullós papa com va vocalitzant la cançó.

Han passat els anys per la nena

Smokie - Will you still love em tomorrow 1995

Encara que la cançó més important en la carrera dels britànics Smokie va ser "Living next door to Alice" de 1976 que escoltarem un altre dia, aquesta és una de les moltes bones balades que van gravar al llarg de la seva carrera. Smokie va ser la banda del cantant Chris Norman i amb ell al capdavant van tenir la seva etapa més brillant. Es van crear a Bradford, Anglaterra, el 1964 i inicialment es van cridar The Yen, després The Sphynx per canviar a Essence i finalment Smokie. En un principi i al costat de Chris Norman es trobaven Terry Uttley (baix i cors), Alan Silson (guitarra i cors) i Ron Kelly (bateria). El 1978 Chris Norman al costat de la baixista i cantant Suzi Quatro van gravar diversos discos al marge dels seus respectius grups. Quan Chris va deixar Smokie el 1986 va ser substituït per Alan Barton que a mitjans dels 90 va morir en un accident de circulació mentre el grup es trobava de gira a Alemanya i al seu torn va ser substituït per Mike Craff que encara segueix com a cantant de Smokie que estan en actiu. Aquest tema tancava el CD "The World and Elsewhere" de 1995 i és el primer àlbum amb Mike Craff com a cantant.

Portadas de dos grans èxits i a sota foto a Mike Craff com a cantant

Eagles – Love will keep us alive 1994

L’any 1994 l'infern es va gelar. Això ens van dir els Eagles en el que va ser el seu disc de retorn després d'haver-se desfet a principis dels 80. L'explicació del perquè aquest disc es va titular "Hell Freeze Over" és molt simple. Ara no recordo si va ser Don Fendley o Glenn Frey, però un dels dos va dir en una entrevista, en preguntar-li si hi havia possibilitats de que els Eagles tornessin a reunir-se i gravar un nou disc "Quan l'infern es geli", per això el disc de retorn es va titular així "Hell Freeze Over". Aquest tema us ho extrec d’aquest CD, la tornada de la millor i més comercial banda de country rock de la història, Eagles. En aquest álbum es recollien tres o quatre temes nous gravats en estudi i els altres eren versions en directe de vells èxits, entre els nous estava aquesta cançó. El grup l’integraven en aquells moments Glenn Frey, Don Henley, Joe Walsh, Don Felder i Timothy B. Schmit, complementats per músics addicionals: Scott Crago (percussió), John Corey (teclats, guitarra i cors), Timothy Drury (teclats, guitarra i cors) i Al Garth (saxo i violí). Van realitzar una gira mundial l'any següent que havia de recalar a Espanya. Els Eagles havian tornat només per fer diners i la gira resultava tan cara que cap productor espanyol va voler arriscar-se a perdre fins la camisa a favor d'aquells pesseters i a Espanya ens vam quedar sense veure els Eagles en directe. Encara recordo el comentari d'un dels principals productors de concerts espanyol que em va dir: "Omplint el Sant Jordi, només cobriria despeses". L'àlbum "Hell Freezes Over" es va publicar el 7 de novembre de 1994. Val a dir que el considerat millor álbum en la seva carrera es "Hotel California" i també és el disc més venut dels Eagles.

Els Eagles

I ara acabarem Un Toc de Rock per avui amb una frase que va dir el polític britànic Winston Churchill i que a mi sempre m'ha semblat molt clarificadora i realista.

"Pacifista es aquell que es posa al riu pensan 

que el cocodril es menjarà a l'altre"

Fotré el camp i os deixo amb bona companyia, la de las sintonías de Altafulla Ràdio, Ona La Torre i Ràdio l’Hospitalet de l’Infant, per avui s’acaba Un Toc de Rock, però tornaré el proper programa.

Ens veiem pel món.

Mario Prades

Enllaç per descarregar el programa

Link to download the program